I a partir d'avui mateix donem la benvinguda a la nostra companya Núria Calvó.
Núria, bona tarda, benvinguda. Com estàs?
Hola, doncs jo estupendament aquí, tornant.
Home, ja va bé, no?
I tant.
Que tornem a obrir les portes al tràfic d'extraccions.
I a més, enguany, jo no sé si...
Perquè jo sé que la Núria és una aventurera d'això, de la música,
i sempre anem investigant, sempre anem buscant qüestions relacionades precisament amb el no-english.
La gran majoria de vegades, no?
Sí, el que passa és que mira, els pocs prejudicis que teníem,
jo em sembla que ja me'ls acabo de treure i ja m'he decidit a punxar de tot.
Ah, molt bé. Llavors tenim un tràfic d'extraccions.
Sempre que compleixi uns...
Requisits.
Sí, de qualitat mínima.
Molt bé, molt bé.
Segons el meu criteri, clar.
A més a més, també la Núria ens portarà notícies,
qüestions relacionades no només amb el món de la música,
sinó també amb el món de Tarragona, concerts...
Sí, activitats diverses, per la gent que s'avorreixi.
Oh, tu ja saps que tenim una bona nova, no?, que vam comentar ahir,
aquí al programa.
Explica'm, explica'm.
Que a partir d'aquest divendres tenim de nou la sala Cero en marxa.
Ah, bueno.
Això ja ho tenies, no?
Això ja ho teníem controlat.
Després de la llagrimeta de l'any passat, això també ho anava a comentar jo avui.
Veus?
Doncs, com diríem, o com direm, a partir de la setmana vinent,
comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
I crec recordar que en l'últim programa de la temporada passada
amenaçàvem amb un canvi de sintonia.
Ja veieu que no.
Ja ens està bé, doncs, Simone i Telefunken.
I ara me n'acabo de recordar que l'última vegada que vaig sentir aquest tema
va ser aquest estiu al Camp de Mart
i amb l'Enric Casassar recitant el seu poema
La bicicleta al damunt
en una actuació que va fer allà al bar, a la Fresca,
durant la temporada d'estiu al Camp de Mart.
Dit això, benvolguts, retrobats oients del tràfic d'abstraccions.
Aquesta temporada tornem amb dosi setmanal d'uns 30 minuts,
si la Sílvia ens ho permet.
I això que dèiem, ens hem expulsat dels pocs prejudicis
musicals que teníem, és a dir, que punxarem de tot
el que, segons el nostre humil criteri, sigui punxable.
Mirarem a veure si podem portar algun convidat
per entrevistar que tingui coses interessants per explicar
i anirem fent.
I començarem explicant alguna cosa que ha passat aquest estiu
amb una miqueta de nostàlgia, si m'ho permeteu.
Punxarem un tema, primer de tot, de la Françoise Ardí,
un tema que es diu Comantitirà Dieu.
És un clàssic, clàssic on ja sabeu que aquesta noia no passa mai de moda
i ens encanta, és inigualable.
I, de fet, aquesta cançoneta és d'aquelles que s'enganxen,
i dic cançoneta, però és una composició del senyor Serge Gainsbourg,
amb una lletra d'aquestes bonetes que escrivia ell,
i sona així.
I, de fet, aquesta cançoneta és d'aquelles que s'enganxen,
i de fet, aquesta cançoneta és d'aquelles que s'enganxen,
i de fet, aquesta cançoneta és d'aquelles que s'enganxen,
i d'aquelles que s'enganxen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
són excursions de senderisme.
A part d'això, aquest cap de setmana
sabem que hi ha activitat a Torre d'en Barra,
Tamarit, Altafulla, la zona de l'Hort de la Sínia.
Busqueu, busqueu, que trobareu.
I sí, torna a obrir el zero.
Nosaltres vam fer aquí un homenatge a la Crimogin
a l'època Anton del zero
i ara comença l'època, diríem, Palmfest,
perquè la gent que porten són la gent del Palmfest.
A veure com comença la cosa i com evoluciona.
Estem tots intrigats, expectants i els hi desitgem, com no, molta sort.
També us podem recordar, ja no només de cara al cap de setmana,
que les tacletes estan en plena activitat frenètica,
s'acaben de canviar de local, estrenen espai i tenen moltes ganes de fer coses.
Els dilluns fan l'espai tacletes, els dimarts fan l'espai nadó,
el ioga per marars i fills estan pendents de si la fan o no,
a veure si fan un grup estable.
Els dimecres se'n van a la Cocot, que és un local allà a la part alta,
a fer ganxet i altres krafts.
I també us proposen activitats extraescolars,
que estan a punt de començar.
Hi ha un taller de teatre, els dimecres,
d'un quart de sis a dos quarts de set,
amb genovesa narratives teatrals.
Jo diria que és el grup del Joan Rioner.
Bé, no ho diria.
Això està pensat per nens i nenes a partir de 5-6 anys
i començaran el 10 d'octubre.
La quota d'inscripció és gratuïta pels socis
i si no sou socis s'han de pagar 5 euros.
I per les 4 sessions mensuals els socis paguen 27 euros
i els que no siguin socis també ho poden fer pagant-ne 30.
També hi ha una altra activitat molt interessant pels petitets
que n'hi diuen Sensory English.
l'anglès a través dels sentits
que farà la mestra i filòloga anglo-germàniques Marina Sancho.
Es tracta d'introduir els nens i les nenes a l'anglès
mitjançant activitats lúdiques
i l'estimulació sensorial
perquè adquireixin un ventall de vocabulari
que no s'acostuma a assimilar en ambients més formals.
O sigui, sessions pràctiques
i els petits seran agents actius del seu aprenentatge,
que és el que els agrada.
Això ho faran els dijous.
de les 6 a un quart de 8
i està pensat per nens i nenes de 6 a 9 anys
i comencen el dia 5 d'octubre, o sigui, ja.
Els preus són, a la quota d'inscripció, 5 euros,
que només es paga una vegada a l'inici del curs,
i després, mensualment, 30 euros als socis
i 35 pels no socis.
I dit això, tornarem a citar els amics Vortex,
que també comencen ja la setmana que ve a programar a Tope, aquí a Tarragona.
El dia 9 porten al cau de Mentalets i Plai Ángel.
Aquesta gent fan garatge beat,
venen d'Alemanya i de Reus,
i l'entrada costa 5 euros.
I per al dia 14 tenen també previst el cau,
Shannon and the Clamps i les ardilles.
Això és Rock'n'Roll dels Estats Units i Puerto Rico,
a preus de 6 a 8 euros,
anticipada a Trapaló i Shiba Music.
Això ja ho anirem revisant setmana a setmana
i recordant-vos-ho,
i segur que se'n parlarà també en altres programes.
I per últim, uns altres clàssics de cada tardor
aquí al tràfic d'abstraccions.
No podien deixar d'aparèixer la gent de Gràcia,
Territori Sonor,
que també continuen amb el seu festival anual, el LEM,
i comencen la setmana que ve.
El dijous 11 d'octubre,
a l'Espai Jova la Fontana,
ja fan quatre concerts.
Fan Dishwash i Jordi Ferreres,
a les 9,
Trunyo Gourmet, a les 10,
E, a les 11,
i a les 12,
uns que ja han passat per aquest programa,
el Surfing Cirlas, l'amic Martí Sales.
El divendres 12 d'octubre,
munten un concert al MACBA,
a l'Auditori Steve Stapleton i Andrew Lillis.
El dia 13, dissabte,
Full Blast,
una gent de Suïssa que actuarà a l'Auditori Caixa Fòrum.
I, com a activitat així, paral·lela, diferent,
el diumenge 14 d'octubre,
a la Casa Almirall,
al carrer Joaquim Costa, 33,
amb entrada lliure,
una nova sessió d'HP.
M'explico.
HP continua incansable,
ampliant l'espectre de les seves patafísiques
i investigacions sensorials.
Fins aquí potser no m'he explicat gaire.
Amb la presència de Marco Bellonzi,
com a conductor estable,
a través de la plataforma Gulalab,
HP torna aquest 2012,
novament a la Casa Almirall,
amb renovats i creixents ànims sinestèsics.
Enguany, els gurmans convidats a afegir-se a aquest ritual
són Martí Sales,
altra vegada Martí Sales,
Surfing Searles,
i Lenka Moraklova.
Ell és un farestec agitador cultural,
poeta, narrador i veu esqueixada del Surfing Searles.
Ella és l'ànima eslava unipersonal
rere el projecte My Name is Anne,
performer instigadora de perilloses pràctiques transdisciplinàries.
No us podem detallar què ens sortirà d'aquesta conjunció,
però el que podeu tenir segur
és que el resultat serà tan sorprenent
com Mangívol.
Benvinguts al jardí
on tots els camins sensorials es bifurquen
i al mateix temps es troben.
Salut i HP.
I per acabar aquest repàs,
activitats del LEM,
recordeu, tot es fa a Barcelona,
si podeu, aneu-hi,
el diumenge 14 d'octubre,
el Niu, el Mugavas 208,
Cro 2 i Doctor Res.
això és a les 8 i a les 9 del vespre.
l'entrada costa 5 euros pels dos concerts.
Ja us hem dit que pretenem que ningú s'avorreixi
i ara tornem al zero.
Jo volia recordar també,
en plan una mica nostàlgic,
l'últim concert que jo hi vaig veure,
que era el del Quimi Portet.
I hem portat el disc, l'últim,
l'Oh My Love,
i escoltarem
com tinc una bèstia a dintre meu.
Quan la xurma em ve a buscar,
em teies, forques i garrots,
i en un moment de la xurma em ve a buscar,
i a les viles sóc vilar,
però sóc sempre perillós.
Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig,
a cavall, en cotxe, o a peu,
prop del Pirineu,
i jo la deixo anar a buscar,
i jo la deixo anar a buscar.
Tinc una bèstia a dintre meu
que mal de lluita per sortir.
Tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu
no hi ha lleis per mi.
Lladres i serenos,
veus de porc,
tristes serenates
vora el foc,
l'ànima em fa figa
i vinc boig.
Fugen les cubilles
i jo a la plec
faig el boc.
i si hi ha un conflicte
i vols guanyar,
l'altre bandó
l'has de destruir.
Noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és tu, nenemic.
Tinc una bèstia a dintre meu
les venes plenes de venir.
M'escriu les lletres i els acords
i he estat sols per això
que sóc canta un tot.
Tinc una bèstia a dintre meu
que em valda i lluita per sortir.
Tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu
no hi ha lleis per mi.
Tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per mi.
Tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per mi.
Tinc una bèstia a dintre meu
Fins demà!
I l'avançament per un proper programa, perquè avui ja no dona temps, és que us volia parlar d'un llibre que m'estic llegint, no l'he acabat encara, però és increïble.
Es diu La magnitud del desastre, és de l'Oriol Llopis.
Llegeixo la contraportada.
Oriol Llopis, icònic de la crítica rock des dels anys 70, ha posat des de els seus primers textos per un periodisme en el que el musical es mezclava com un lo vital, fundint autor i músico en todo indissoluble.
Sus artículos en revistas míticas como Star, Disco Express, Vibraciones, Rock Especial o Ruta 66 le convirtieron en punto de referencia,
pero su afición a transitar el lado salvaje de la vida le asignó un aura de misterio que él mismo decide desactivar en este singular recorrido por su existencia.
Sin orden cronológico, en el más puro estilo Llopis, el lector viaja con él a las profundidades de las redacciones de las revistas en las que colaboró.
Al interior del programa televisivo La Edad de Oro, donde ejerció como guionista, y al encuentro de personajes ilustres como Iggy Pop, Johnny Thunders o los miembros de Burning.
Todo ello con la banda sonora que aportan sus grupos favoritos, narrado con un lenguaje tan ágil y adictivo como las drogas que lo empaparon casi todo.
Hay rock, hay vida, hay muerte. Hay amistad, episodios divertidos y períodos vitales realmente duros.
Pero abunda la ironía, una sana voluntad desmitificadora y una hipnótica capacidad expressiva.
Porque ante todo, este libro es un libro real como la vida misma, al menos como su vida.
Així doncs, properament, Oriol Llopis, La magnitud del desastre, aquí al tràfic d'abstraccions.
I ara sí ens acomiadem, a veure si en els propers dies continuen passant coses.
I aquí us deixo, privada a Idaho, Spain i Spain, fins dimecres que ve, si així ho voleu, a partir de les 7 a Tarragona Ràdio.
I, I, I, I, I, I, I, I, I
I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I ,I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, II, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I downёт, I, I, I, I, Iята, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I ,, I,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!