Tràfic d'extraccions
amb Núria Calvó
Hola, bona tarda. Ja estem enveïnt les zones de Tarragona Ràdio,
com cada dimecres, un cop al mes.
Avui us confesso que farem un homenatge a la competència.
No parlo de la competència dels Òscars famosos de RAC1,
estic parlant de Delicatessen,
no la pel·lícula del director de Meli, abans de Meli.
Després d'aquestes pistes falses,
us confesso que parlo de l'Albert Puig,
que ens regala cada vespre des d'ICATFM,
entre les 8 i les 9,
un programa, doncs això, de Delicatessen.
Abans estava a Catalunya Cultura,
ja fa uns quants anys, des del 2005, si no recordem malament,
i tot és compatible.
Podeu escoltar el sempre nàstic
i de tant en tant podeu escoltar l'Albert Puig.
Diríem que és un programa d'autor,
és a dir, ell i les seves dèries,
és a dir, el mateix que fem nosaltres aquí,
mentre ens deixin.
L'Albert Puig l'any passat va treure un primer recopilatori,
en guany ha tret el segon,
però nosaltres, que sempre anem desfassats,
doncs anirem a recuperar unes quantes perles
d'aquella primera edició
que l'Albert Puig presentava així.
Un programa de ràdio senzill
en un món cada dia més complex,
la ICATFM.
Recordareu segur aquella escena de la pel·lícula Delicatessen
en la que Domènech Pignon i Marie-Laurie Tunyac
interpretaven una melodia impossible
asseguts al terrat d'un edifici malmès pel pas del temps.
Ella abraçava amb violoncel
i ell doblegava amb precisió una serra de fuster
per obtenir una distorsió gairebé hipnòtica.
De música n'hi ha de moltes maneres,
però cançons que et posin entrebancs,
a un llarg vedall,
o que et canviïn el rumb d'un mal dia,
n'hi ha ben poques.
Al Delicatessen dikat FM
portem anys buscant pedres precioses
perquè els oients puguin fer-se
elegants cullerets a la seva mida.
No ens importen els noms de qui les canten
quan les cançons ens agraden,
ni ens arroncem davant d'una guitarra flamenca,
una distorsió o una veu escanyada.
Cada dia, un grapat de malalts per la música,
hem trobat un espai per compartir sensibilitats,
passions i, sobretot, cançons molt delicades
com les que trobareu en aquest disc.
Com podeu imaginar,
no hi són totes les que ens hauria agradat,
però s'hi costa.
I comencem amb un d'aquells del país
que estem elevant
durant les últimes edicions d'aquest programa.
Comencem amb un dels ex-Madi
que ja ens encantava
quan els hi posava la veu en anglès
i que va passar com a Madi
diverses vegades per escenaris de Tarragona
i ara es diu The New Raimond,
és el Ramon Rodríguez.
Des del seu disc,
a propòsito, de Garfunkel.
Jo soy Sarriamon, tu Garfunkel.
Desmemoriado quiero estar
Para ser olvidadizo
amentat.
Si es que alguna vez hubo algo de eso.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit