Fui a la casa en la estación, sentada allí, con su mirada y ángela en mí.
Y me gritó, que escuchara por favor.
Y yo me fui, no quería verla y me fui.
Yo le di la espalda y me fui, no quería hablarle y me fui.
Todo el daño que había hecho me perdoné.
Por favor, tú, márchate.
Corre, niña, fes el tren o marchará.
Corre, niña, fes el tren o marchará.
Corre, niña, fes el tren o marchará.
Corre, niña, fes el tren o marchará.
Y por favor, que no quiero verte más.
Corre, niña, fes el tren o marchará.
Iba, me dirigía yo hacia la costa, en la estación, no puedo sentar allí, con su mirada ya fui a mí, y me gritó, que escuchara, por favor, y yo me fui, no quería verla y me fui, yo le di la espalda y me fui, no quería hablar y me fui,
Todos los daños que había hecho me perdoné, por favor, tú marchate, corre, niña, pesa, el tren no marchará, corre, niña, pesa, el tren no marchará, corre, niña, pesa, el tren no marchará, corre, niña, pesa, el tren no marchará, y por favor, que no quiero verte más.
Mira, tenim avui la satisfacció, us ho he de dir, de conèixer un grup que es diu Toni en grup, i a més a més, el que més ens agrada és que el tema que ells toquen, o les cançons que ens callen, podríem dir a l'hora de ballar,
és música dels anys 60, que hauré de dir, que no sé per què no m'agraden gens, tot el contrari, i per parlar-nos de Toni en grup, tenim amb nosaltres el Joan, el Quimet i també l'Antoni, que saludem, bona tarda i benvinguts a tots tres.
Hola, bona tarda.
Joana, apropa't una miqueta més, que si no, ja veuràs, és que aquests micròfons són d'aquests de la boca, són d'aquests, mira, tenen aquesta mania, com un altre qualsevol.
A veure, a veure, a veure, expliqueu-me d'on sorgeix en Toni en grup, perquè jo amb el Joan us he de dir, en Toni i Quimet, que l'he estat dient Toni des que ens hem conegut.
És allò de dir, ara ja t'has de canviar el nom, ara t'has de posar Toni, ja està, cap problema.
Qui m'ha explicat una miqueta d'on va sorgir i com va ser que us vau ajuntar allò que dius, mira, a mi m'agrada la música als anys 60 i anem a fer alguna cosa, que això ja fa temps que ningú toca.
És que realment el grup ve dels anys 60, el Quimet potser ho explicarà una mica millor.
A veure, Quimet, diguem.
El que ens agradaria que estigués aquí seria el Toni, que va morir, que era el que va començar el grup als anys 60, ja.
Sí, sí, sí.
Llavors, durant uns quants anys va ser un grup molt conegut per aquí a aquestes terres i fora d'aquí.
Durant uns anys va estar descansant el Toni i al cap d'uns anys va dir, ah, podíem retornar, no amb els mateixos components,
perquè dels antics components no n'hi ha cap, són tots nous.
Menys el Toni.
Menys el Toni, que era el que hi havia.
Llavors va fer el Toni, va buscar un amic, el Jaume, i el Jaume i el Toni van buscar algú més, el Joan,
i el Joan, com que jo a mi no m'agrada enredar, va dir, Quimet, que fas res, diu, no, de mica va, que se'n rodarem.
Ja el vam enredar.
I així, doncs, vam ser un dia, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, i fins i tot hem arribat ara.
Déu-n'hi-do, o sigui que ja fa molts anys que esteu pel món, musicalment parlant, diguem-ne,
a mi, dintre de les parades o no parades, però clar, segurament que aquí també s'afegeixen,
allò que es diu, no?, les coses de la família i també d'altres històries que poden anar sorgint
i que poden fer que potser el grup s'aturi momentàniament,
però que el nucli del grup sempre ha estat més o menys en actiu, no?
Sempre, sempre, amb diferents formacions, potser, uns amb unes formacions o altres amb unes altres,
però, des de l'algun, molts anys, sí, efectivament, tens raó.
El Joan em trucava i em deia, és que m'agradaria, a veure si ens podem donar a conèixer una miqueta,
però si no fa falta, Joan.
No, no cal dir.
Sí, clar, molt de temps, i a més a més amb els temes que toqueu que ningú coneix,
encara us ho puseu més fàcil, eh?
Són nous, sí, són nous de trinca, són nous de trinca.
Exacte, sí.
I per cert, expliqueu-me, ara mateix, qui és la gent de Toni en grup?
Tenim el Quimet, tenim el Joan, tenim l'Antoni, però jo crec que m'ha faltat algun més del grup, no?
Sí, algú falta, por ahí.
Després tenim el Marc cantant, després l'Issa, el Manel i el Pau.
I aquestes noves incorporacions, com van anar?
També els vau enredar de mala manera? Són de la família?
Sí, els vau enredar.
L'Antoni em diu que, més o menys, no?
Els vam enredar una mica, sí.
És clar, l'Antoni ho parla poc, saps?
Ja el deixarem, ja el deixarem.
Sí, sí.
En el moment que ell se'n vali, ja hauràs tu,
que no el deixi anar parlant, ja tu ni a mi.
Ja se'n vala, que és la bateria.
Quan se'n vali, ja es diria, eh, para, para.
Mira que ho sabia, eh? Mira que ho sabia.
Com va ser que vau enredar les altres components
que avui no poden ser? Segurament que deuen estar a la feina.
A la feina, sí.
I potser fins i tot ens deuen intentar jo escoltar...
A veure, no, comença un nucli de quatre,
doncs aquells quatre busquen amb algú més,
però amb bateria, no acaba de lligar,
amb aquesta música no m'acaba de conèixer amb ell o amb altres, no?
Sí, sí, depèn.
i a base d'això del progreixo,
bueno, ah, digue-li que vingui.
I aquell, no, és que jo coneixo un altre que potser li agradaria,
doncs vinga, vull dir...
Sí, vull dir, a boca a boca, no?
D'uns d'uns altres.
I una vegada que ja teniu més o menys el grup,
dius, mira, comencem a veure,
ara ja que tenim centrat i tancat el grup,
segurament que ha posat-se en sèrio, és el que et dèiem.
És ensajar i ensajar fins que surten les cançons.
O sigui, és així de clar.
I com has triat les cançons?
Perquè dels anys 60, a veure,
tenim les que més sonen, no?
Que dius, aquest és la part fàcil,
però segurament que vosaltres...
Busquem alguna més que sigui entranyable
i que potser no sigui tan coneguda i també bonica, no?
Que també n'hi ha.
Sí, sí, també n'hi ha, també n'hi ha, efectivament.
No, triar les cançons és més aviat, doncs, agafar,
les escoltem, o algú, el Quimet, per exemple,
porta una idea i diem,
doncs mira, què us sembla aquesta cançó?
Home, doncs sí, es podria fer...
I també que siguin una miqueta ballables, no?
Llavors, és agafar, escoltar i dir, doncs, entre tots,
i després també que s'adaptin a la veu,
per exemple, si les canta la noia,
que siguin cançons que s'adaptin a la seva veu, no?
O el que...
I és triar-les una mica, triar-les entre tots,
estar tots d'acord amb aquella cançó i endavant, i fer-la, i ja està.
I l'assagent.
I l'assagent està que surt, sí, sí, aquest és el truc.
Ara ve pel tot.
Antoni, i on s'assagia?
Explica'm, on teniu el local d'assag, on us reuniu,
on precisament es trien totes aquestes cançons...
Bueno, l'insag lo tenim a casa del Quimet.
Molt bé.
I, bueno, allí nos vemos prácticamente un par de días o tres a la semana.
Molt bé.
I fijos, no?
Sí, sí.
Perquè, aunque la família tire, el trabajo tire,
les horas se tienen que respetar, no?
Exacte.
És una cosa que ens gusta a tots i, bueno,
és un hobby que ens gusta prácticamente...
Pues, jo crec que, com a mi, a tot el món,
el passar el ratillo és que no nos lo quite a nadie.
I segurament que després, bueno,
després ajunta la història de que ha de sortida sobre un escenari.
Tot això, que els temes de Jan i que tanta feina ens dona,
ho hem d'encara disfrutar més, si pot ser, a sobre l'escenari, no?
Exacte, molt bé, correcte.
A damunt de l'escenari, llavors, és quan s'ha de donar tot.
Tot el que has fet a l'ensaig,
llavors és el que s'ha de donar damunt de l'escenari.
Amb aquesta nova formació que ja teniu creada,
que ja teniu tancada,
per on heu estat?
Explica'm una miqueta.
Sí, bueno, Quimet.
Quimet, t'ha tocat.
A veure, realment hem de tocar els peus a terra,
que estem en crisi.
Això sempre.
I dintre els grups també es nota molt la crisi.
Ara hem estat treballant el mateix que has estat al Vendrell,
hem estat a Constantí.
Molt bé.
Nosaltres ensegem a Constantí,
l'únic que soc de fora de Tarragona,
soc de Constantí,
i ensegem a Constantí.
Tenim uns baixos, ja fa molts anys,
que dèiem tu la història que tenim de la música,
ja ho hem ensegejat a casa,
ho tenim una mica així semi-estudi,
si sembla un estudi,
passa que tot són hoeres allò del goso.
És la millor manera, no?
L'artesanal.
L'artesanal.
L'artesanal, es diu artesanal.
I perdona que et canviï una mica el que deia l'Antonio,
la família es recolza molt.
Si cada vegada anem a tocar,
la família de l'Antonio ocupa i mitja sala ja.
Molt bé.
Perquè ve el germà, la cunyada, la tia, la nena, la dona,
l'amico...
No, no, és el club de fans.
Sí, sí, sí.
Això s'ha de deixar com el club de fans.
És el club de fans.
I les dones recolzen molt,
que anem a dir això,
i si vull dir,
amb això no hi ha cap problema.
Per ser que la família...
Perdona'm, ara feia un kit-kat jo,
Guimet, que els veïns deuen estar contentíssims, eh?
No, no, no, fem sorolleros.
No, no, no, però no al contrari.
Si fereu soroll amb el soroll que esteu fent,
jo crec que més d'una estaria
obrint la finestra,
no tanqueu la porta,
deixeu-la oberta, deixeu-la oberta.
Ara vull pescar, diu l'escola.
Una cosa és que dius,
és que feu soroll,
és que no, no,
jo crec que tota la gent d'allà,
i segur que més d'un passaria per allà,
dient el cap i el cos.
A quina hora estigueu, més o menys?
Quan és el moment que teniu de poder fer?
O sigui, normalment,
els dies sí és un dia de cada dia,
de set a no,
o una cosa així.
Els dissabtes n'hi estem una mica més.
Els dissabtes que coincidim tots i que es pot, no?
Ens estem una mica més,
però normalment sí,
un parell d'hores,
un parell d'hores cada dia.
Té la seva feina,
fer les cançons té la seva feina,
i has de perdre un rato.
I després donar-li el gust de cadascú, també.
I anar fent les cançons també,
a més a més de l'ansatge, per suposat,
doncs anar-la fent a casa, per exemple,
o durant el dia,
o anar pensant en el que faràs
quan arribis a l'ansatge.
D'hi ha, hòstia, se m'ha acudit això,
se m'ha acudit aquesta idea,
o se podria fer això.
I llavors és el moment
de quan arribes a l'ansatge practicar.
Dius, aquella idea que he tingut fa,
jo què sé,
al migdia,
doncs ara la vaig aviam,
o vaig intentar, aviam què passa, no?
Clar, perquè moltes vegades
és allò que tu tens la idea
però els altres companys dius,
a veure, Joan, Joan,
no te m'embalis, Joan,
no te m'embalis.
Ah, no, no,
és que això és sovint,
no ho sé,
no, perquè jo he pensat
malament,
dius,
ja hi haigut.
No pensis,
no pensis.
Home,
però també és bo,
no,
Quimet,
en Toni?
Sí.
que dius,
mira,
que hi ha moltes vegades
que et deu passar també a tu,
Antoni,
o a tu,
Quimet,
de dir,
ostres,
doncs aquesta cançó,
mira que la portava jo rondinant,
que no sabia,
que no sabia,
que no m'heu de manera,
i al millor arriba el Joan
i diu,
ostres,
però això és la mateixa.
Sí, sí, sí.
Però com és,
això són els anys que hi ha,
que dius,
que es porta,
i que arriba un moment
que sense parlar
i a més o menys
sembla que hi hagi allà
una cosa de...
Telepatia.
Telepatia.
Perquè m'ha de dir,
jo, escolta,
mira,
aquí m'he estat pensant,
si jo he estat mirant
i ja ho he mirat jo aquesta tarda.
Ja tinc els acords muntats
i a la cançó de fer,
ah sí,
doncs mire,
treballeu.
Ja podeu començar a treballar.
Ja es pot fer,
no?
Ja es pot fer.
L'únic que el nostre,
el nostre sistema de treball
és no fer-ho tots a l'hora,
sinó que fem,
per exemple,
el Joan,
normalment,
sempre som el Joan i jo,
i si s'ha de treure a tots,
a la noia,
o al Manuel,
o al Marc,
si en Joan d'hi ha de treure,
busquem la cançó,
busquem el to,
muntem la cançó
i quan està muntada
i fem el to,
i o pau,
i el resto,
vinga,
pram.
Fem-ho,
no?
Provem-ho a veure aquest.
Sí, sí, exacte.
És una forma de treballar
bastant interessant
perquè si treballes
en un grup reduït,
sempre estàs més concentrat,
per dir-ho d'alguna forma,
no?
Estàs més concentrat
en la feina
i quan ja tens les idees clares,
per dir-ho d'alguna forma,
llavors s'ajuntem tots.
Sí, perquè saps què passa?
Normalment,
si fas això,
sense donar-te'n compte,
ja pas de mà,
pum, pum, pum, pum,
o rigurro,
xxxt, calleu!
I el sistema,
el sistema d'aquests,
no hi hagi,
i també estem qui ens.
I després quan Antoni
i les altres companys
diuen,
a veure,
a veure que han tramat
aquests dos,
a veure que han fet
aquest parell.
No, però jo crec que veig.
Nosaltres lleguem allí
i diuen,
vinga,
ahí tienes,
y esto va así,
así, así, así,
vinga, vamos.
Però Antoni,
però a ti también te gusta
la música dels anys 60
i t'encanta,
no?
No, no?
Sí, claro.
Porque no es una cosa
que no solamente te guste,
sino que tienes que poner
lo que es pasión.
Sí.
Que dices,
ostras,
es que esto me llena,
que no sé por qué,
una vez que estoy aquí
tocando o en el escenario,
el mundo se puede llegar
a parar,
que estoy ahí,
que estoy ahí,
que estoy ahí,
¿no?
Yo sigo todavía poniéndome nervioso
cada vez que salimos al escenario.
¿Sí o no?
Sí.
Si tú te tienes la parte más fácil,
que tú estás ahí sentado
en la parte de atrás
que nadie te ve.
Pues imagínate.
Sí,
imagínate.
Hombre,
esa responsabilidad,
yo creo que eso es muy bonito,
porque yo creo en el momento
que eso es como cuando pasa
con la gente del teatro,
¿no?
Que llevan muchísimos años
saliendo al escenario
y tienen todavía el río riao,
ese nerviosismo
de que todo,
ese respeto al escenario
se le llama,
¿no?
Sí, sí, sí.
Les papallones a l'estómac,
és a dir,
exacte, exacte.
Se t'enconjeixi el melí,
que se t'enconjeixi el melí,
dius,
bueno,
va,
comencem,
va,
un,
dos,
tres,
i ja està.
I dius,
a veure la veu,
a veure la veu si vols sortir,
a veure la veu si vols sortir,
no?
I pensa que el baterià
té una responsabilitat molt gran.
No, no,
ho sé, ho sé.
És que...
Porta,
és una de les caixes de ritmes.
Sí, sí,
és bàsic,
és bàsic,
és el director,
per dir-ho d'alguna forma,
no?
Llavors pensa que,
i a més és el que més se sent,
o sigui,
que tu,
en un moment que t'equivocs,
te pots amagar,
no?
D'alguna forma,
però el baterià no es pot amagar.
No.
El baterià no es pot amagar,
però és una responsabilitat molt gran
la que té el baterià,
qualsevol baterià,
tots els baterià.
Perquè si s'ha tocat
pot ser una cor en fuga,
diem d'altres.
Sí, una cor en fuga.
Però el baterià
o va a temps o a vegades temps.
Sí, sí, sí, sí.
Es pot equivocar del temps.
No, no, no,
Antoni,
tens un peso ahí?
Sí, sí.
No es pot ponert de pressió,
eh?
Perquè ara mateix...
Està amb les seves mans.
No,
però jo crec que li passa,
com a os deu,
també a vosaltres,
que una vegada que es diu una nit
i comences amb la primera cançó,
amb els primers tocs...
Tot endavant, endavant.
Ja estàs, ja estàs posat.
Sense cap dubte, endavant.
Si la primera surta d'això,
dius, ja surts tot bé ara.
Ja tira avall,
ja surt tot bé ara.
I a més, segurament,
que amb el companyerisme,
jo que dius,
bueno,
avui estem una miqueta raros,
no?
Que alguna vegada ha passat.
A veure,
gràcies a Déu,
continuen ser humans, no?
Sí, sí, per suposat.
I alguna vegada,
alguna cançó,
dius,
ai, aquí ho podíem haver fet
d'una altra manera.
Sí, però...
Diu,
per això,
com s'ha quedat a l'assaig,
no passa res.
Jo sap que jo soc
una mica estricte amb tot això,
que quan hi ha una cosa
que no funciona,
tallo d'ací de la cançó.
Quan ensegem.
Clar, no, no.
Ara, quan toquem,
avall i avall
i s'acaba com se pugui, no?
És a dir,
m'estia, m'estia, m'estia,
m'estia, m'estia, m'estia.
No passa res, no passa res.
Ja ha passat.
A més, a més,
jo crec que la gent,
el públic en si,
són molt agraïts.
Sí.
A veure,
sempre hi ha el típic,
que potser se sap aquella cançó
puntualment de memòria,
tons,
inclosos i tot això.
Sí, sí.
Però normalment,
fins i tot allò que dius,
mira,
és per passar-s'ho bé,
és per fer una rebella,
o per cantar,
o per ballar,
i per estar d'esbarjo, no?
Sí, sí, sí.
Però és la responsabilitat nostra, ja.
O sigui, ja és,
a més a més
que el públic s'ho passa i ve,
és la responsabilitat nostra,
no de dir,
hòstia,
és que ha de sortir clavat.
Això és el que té
les cançons
que no són conegudes.
Sí, exactament.
Heu vist?
Així és el que passa.
Quan feu cançons
que no són conegudes,
la gent no les escolta,
no sap com va la cosa.
I encara és pitjor, no?
Encara és pitjor.
Això ho fem amb un grup paral·lel,
però ja ho parlem d'altre dia.
Ja ho parlem d'altre dia.
Ah, d'acord.
Ara el que m'està enredant a mi,
no?
No, no.
Sí o no?
També tenim un altre grup paral·lel.
Sí, a la veritat, sí.
Ostres, mireu,
us he de tornar a convidar.
Aquí sí que la gent no sap
les cançons que...
Aquí no, aquest és això.
Aquí s'ha equivocat,
mira, s'ha equivocat.
No ho coneix ningú.
Ara pensava que m'estava enredant.
No, no, no.
No m'enteix mai, el Quimà.
No, no, no.
A més, una altra cosa,
pensa que aquest senyor
que es bateria
li toca la guitarra.
O sigui, que damunt,
fixa-t'hi,
quin munt d'històries.
Tutiplen.
Multinstrumentista.
A la proper grup
te toca cantar.
I ell i jo faig.
Ja ho estan intentant.
Ja ho estan intentant.
Ja ho estan intentant, ja ho sé.
Sí, sí, sí, sí.
Cada vegada li posem el micròfono
més a prop.
Més a prop.
Més a prop.
A veure si has alguna voz,
Antonio.
Ja, ja, ja.
Jo li coro, jo li coro
i a mi també m'ho vas per aquí i vas.
Jo li coro, jo li costito, costito.
Per cert, per cert,
aquest altre, com es diu?
Ja ho parlarem un altre dia,
ja ho sé,
que ara vull parlar amb el Toni en grup.
Adalentem-lo?
Adalentem-lo una mica?
Vinga, una miqueta.
Angelus Bluesman.
Angelus Bluesman.
I, clar, música blues.
Sí, portem una altra guitarra,
una altra bateria,
gent del mateix grup de Toni en grup
han fet aquest segon grup,
diguéssim, entremig.
Molt bé, allò que dius
per escapar,
que també ens agrada la música blues
i també és d'una altra manera
també ensenyar, no?
Sí, sí, sí.
És correcte, és correcte.
Un escapatòria així...
Blues o el sinfònic,
ni ueix,
vull dir, tot aquest estil,
que portes dintre
una mica de música
i ho vols treure-ho.
Clar, que també us agrada,
això que dius.
No feu versions,
pel que m'estaves dient.
Amb alguna...
Amb alguna puntual.
Sí, sí, sí.
Alguna Garimur,
Jorge Vargas,
però la majoria són temes,
sí, temes propis.
Bueno, doncs ja està,
us he de convocar per un altre dia,
perquè m'has parlat d'aquest altre grup.
Cap problema.
Ara ens centrem en Toni en grup.
Ens centrem en Toni en grup.
Perquè tenim alguna actuació?
Com comentàvem abans,
que clar, es nota la crisi,
que també s'ha de tocar,
poc o molt,
continuen sortint a l'escenari,
continuem sortint a l'escenari.
I ara mateix com ho teniu la gent?
Una miqueta apretada,
tranquil·la, com està?
És tranquil·la.
Podríem dir que tranquil·la.
Per desgràcies.
Sí, sí.
Tranquil·la, tranquil·la.
Llàstima, llàstima, no?
Sí, sí.
Es van fer,
pens el que deia el Quimè,
o sigui,
la crisi s'ha pret i ha pret a tothom.
I llavors, doncs,
coses que,
inclús coses que s'havien de fer,
s'han anul·lat o anul·lar coses.
Imagino que una de les fonts,
potser,
és anar per als ajuntaments,
pels diferents associacions de veïns,
per les festes.
Sí, però és que estan sent-se un duro, eh?
Sí, però és perigut.
No, no, no.
Però així tal qual sona, eh?
Sí, sí, sí.
És molt dur, però és perigut.
El primer que et diuen, eh?
El primer que et diuen.
O sigui,
fa temps,
o sigui,
parlant o enviant correus,
a sales de,
diguéssim,
que feien actuacions en directe,
i m'escriuen
que, bueno,
que fa temps enrere
que si tenia actuacions en directe,
i que,
o sigui,
i ara mateix,
ara mateix no solament no tenen,
sinó que no les poden ni pagar.
i que si algun grup vol anar,
doncs que...
Una miqueta per la seva publicitat pròpia,
per entendre's, no?
Sí, per publicitat pròpia.
Sí, sí, per publicitat pròpia.
Per poder tocar i per poder dir,
doncs mira,
estem aquí i estem davant de la gent.
I la Coca-Cola gratis,
t'ho diu,
entendre's la Coca-Cola gratis, no?
No, home,
però això és molt trist.
És trist.
Home, encara que no ho entigui.
Home, la Coca-Cola gratis,
no dius,
mira,
el Coca-Cola ja me la pago jo,
que fins aquí arribo.
És molt trist.
Home, però tota la feina que estem fent ara
no me la dic dient si és per terra,
home,
que ho valorin una miqueta més,
per si jo, no?
És així de trist.
I després està la qüestió dels equips.
Clar, que aquest és un altre, no?
No són material barat,
o?
Vull dir,
això ho porteu,
escolta,
pots portar millor equip si tens més feina,
pots invertir més,
però invertim un equip,
que després no et podràs fer servir,
perquè tenim un munt de diners...
Home, si tu m'assegures
que jo vindré aquí totes les setmanes
i farem el ball i farem les coses,
i nosaltres invertim en el que sigui,
perquè ja sabem que tens una proposta
més o menys fixa,
d'una vegada o que sigui,
o dues vegades,
potser al mes,
o...
Sí, sí, sí,
és complicat.
És molt complicat.
Fas un petit esforç de dir,
vinga, va,
fem això,
fem allò,
a mi, ostres,
vinga, va,
una miqueta més senzill,
va,
perquè no es pugui dir
que no es posem esforç.
Va, retallant, retallant,
però fins a un cert punt,
perquè clar,
dius,
nosaltres som cinc al grup
o sis al grup
i hi han d'estar.
Sí, sí, sí.
I la Coca-Cola
no ens salva de res.
No, no, res, no.
Lamentablement,
lamentablement,
o sigui,
i no és ciència-ficció,
és aquesta crisi
s'ho estan portant
moltes coses per davant.
Les estàs escombrant, eh?
Però literalment,
les estàs escombrant.
Però jo el que veig,
Joan,
Quimet i Antoni,
que la gent continua sortint.
Aquí són...
Sí.
M'entereu la idea?
Sí, sí.
La gent continua sopant
fora de casa,
potser no tan sovint
com potser fèiem fins ara,
però continuem fent coses,
o sigui que el món no s'ha aturat.
No, no, no,
per suposat,
per suposat que no s'ha aturat.
Això és molt estrany,
però clar,
és el que dius,
apostem una miqueta,
si nosaltres donem una miqueta d'aquí,
la gent ens donarà una mica d'allà,
i tot no ha de ser tan poc tan dur, no?
Però depèn de la valoració
que fa tothom de totes les coses,
vull dir,
si vols escoltar un grup en directe,
que el bateria és bateria,
el baix i baix,
la guitarra, la guitarra,
o vols escoltar l'altre grup
d'una altra manera de sistema.
És que també una mica
l'empresari de sales,
per exemple,
diu,
bueno,
jo, per exemple,
si no porto cap grup,
doncs,
per exemple,
tinc 50 persones,
i si porto un grup,
tinc 50 persones.
Ara,
si dius,
no,
és que jo porto un grup
i se'm doble a 200,
dius,
però és que,
si no porto un grup,
50 per dir alguna cosa,
o 25,
és igual,
i si porto un grup,
això t'ho estendria,
també,
i si porto un grup,
és que tinc les mateixes persones,
per tant,
no cal.
Jo,
aquest plantejament
ho trobo fatal.
No cal portar grup.
M'explico el que,
eh?
Sí.
Tinc una raó de dir-t'ho.
Clar,
la primera vegada,
sí,
tindrà 40 o 50 persones,
però si aquell grup
ho ha fet bé,
ha treballat,
i la gent li ha agradat,
potser l'altra setmana
tindrà 60,
i l'altra setmana
tindrà 70.
No,
però això no ho veuen.
És una qüestió
de futur,
més que de present.
Però això no ho veuen.
Mira,
això va passar,
els 80.
O sigui,
jo recordo,
els hotels de Salou,
un grup de músics
de 5 i 6 persones,
eh?
5 i 6 persones.
I tranquil·lament,
tots...
Però els senyors empresaris,
que són molt llestos,
van començar a dir,
hòstia,
si jo
trenc músics,
puc pagar menys,
també?
I llavors els van començar a dir,
no, no,
és que porteu masses,
porteu masses músics,
tindríeu que portar músics.
I els músics,
que som tontos tots,
vam dir,
bueno,
doncs comencem a fotre músics
a paro.
Bones persones.
Ah,
bones persones.
Tens raó,
tens raó,
bones persones.
Comencem a fotre músics
al paro,
saps?
I...
I anar retallant.
Eh?
I anar retallant.
Sí,
i anar retallant.
I això,
t'ho he estat parlant
dels 80,
o sigui,
de grups de 6,
se'n van quedar en 4,
però no teníem prou
i van dir,
no, no,
és que hem de retallar més encara.
Sí, sí,
al final s'ha quedat
amb la persona
que toca l'orga
i canta a la vegada.
Molt bé.
I al final
t'has quedat
amb que
n'hi ha un senyor
que n'hi toca
i que a més a més canta
o un altre,
un teclista
i un que canta
i tot el que més
i sents una orquestra
que dius,
d'on surten els saxos
i els trompetos?
Però d'on surt tot això?
Sí, sí,
perquè només està el senyor del piano.
I només està el senyor del piano
allà tocant.
Dius,
bueno,
és que ja vam començar
les retallades fa els anys 8,
o sigui,
ho portem molt bé,
això de les retallades.
Ja ho portem patint
de fa molt de temps,
ho portem patint
de fa molt de temps,
o sigui que...
Sí,
és una llàstima,
Lamentable,
molt lamentable.
El que passa és que nosaltres
sempre, sempre, sempre,
sempre,
teníem grup
i el que deia
el Quimà d'Àngeles també,
sempre hem apostat
per la música en directe
i en viu,
o sigui,
i si som quatre tocant,
doncs quatre tocant
i si som sis,
som sis tocant.
Allà no n'hi ha res
que sigui gravat,
no n'hi ha res absolutament
res que sigui gravat,
o sigui,
i si jo la cago,
la cago,
però en directe,
saps?
Sí, sí, sí,
de fem-ho.
I l'has cagat i ja està,
i no passa res,
i endavant.
Però això d'anar tot gravat,
jo sí,
jo i tots,
tots en Toni i en grup,
estem totalment en contra
de la música pregravada.
O sigui,
és lamentable.
Tenim l'oportunitat
de tenir un grup
que ens ho pugui fer en directe
perquè no, no?
Sí, sí, sí.
A més, sempre és allò que dius,
a veure,
parlant s'entén la gent
i sempre se poden arribar
a ajustar els preus
i de mirar,
però sempre dins del respecte
de cara al grup
i de cara a la música, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta és una altra, no?
Doncs és cara a la pela.
No, no, ja ho sé, ja.
Lamentable, però és així.
Lamentable, però és així.
I a més,
el caliu que dona una orquesta
damunt de l'escenari
és,
no té res a veure,
però res, eh?
Amb el caliu que dona,
amb tots els respectes, eh?
El caliu que dona un senyor
tocant el teclat
i un altre cantant al costat.
O sigui,
no té res a veure,
però res,
el caliu que dona un
i el caliu que dona l'altre.
Però, bueno,
aquell costa 100 euros
i una orquesta costa,
jo què sé,
700, per dir alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Hi ha una petita diferència
de 600 euros.
No, però també hi ha
donant festa.
Molt bé.
Ja ens entenem.
Molt bé.
Però bé, a veure,
si les coses canvien
i que sempre és difícil
i ja veus que ja fa molts d'anys
que això s'arrossega,
que no és un invent d'ara,
que a més a més
s'ha ajuntat una altra cosa
que l'inventat que es diu crisi.
Molt bé, entès.
I que la volen donar
encara més.
Ens ho donen sempre
amb una miqueta d'allò
de sucre, no?
Sí, sí, sí.
Però ens rompassem
encara millor, no?
Millor, correcte, molt bé.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Crisi per un altre costat
que no hem buscat
i que l'estem pagant entre tots.
Ui, espera't.
I espera't, no?
Que veu que encara
no hem vist res, eh?
No, no, no.
Només bé tot tot
està per vindre, no?
Sí, sí, perquè diuen
que ha de millorar
de cara al 2013.
I mal número.
Mal número, ja t'ho dic ara.
Ja t'ho dic ara.
Bueno, esperem que sí,
que donin raó
i que la vam vi i tot.
Sí, sí, sí.
Ens ho creurem.
Una neteja de mental general,
sobretot a la part
de la gent que mana, no?
Molt bé.
Esperem que no és un parell.
Aquí ja comencem
a decantar-nos cap a un tema així
polític econòmic, eh?
Sí, políticament correcte.
Perquè si començo a parlar
la lliure,
deixem-ho córrer.
Bueno, ja Constantí,
jo crec que us tracten bé, no?
Sí, sí, sí.
De tant en tant alguna rebel·la,
de tant en tant alguna coseta.
Sí.
Però mira, aquest d'això
hem tocat a la Festa Majó d'Hivern.
Veus, veus, molt bé.
Hem tocat a la Festa Majó d'Hivern
i ahir vam tornar a tocar.
Molt bé.
Fantàstic.
Ahir a la Marató de la Pobresa,
de TV3 i doncs vam tocar allí
l'escola de música,
un altre grup,
com se deia aquells altres nois,
s'han de costant dir...
A cap, quin cap teniu.
Sí, sí, sí.
O sigui, anem a l'escola de música,
els xiquets més joves,
més grans,
va tocar una part d'un conjunt
que diu, no hi som tots,
però tocarem igual.
Va tocar.
Aquest tot sigui per el que ha fet.
I nosaltres vam acabar de...
El fi de festa, sí.
El fi de festa.
Una oreta o així vam tocar.
Molt bé.
I a més a més,
una cosa que recordem que és
aquest moviment que ara mateix
s'estan fent des de TV3.
Correcte.
Que sorgia allò de les cadires,
de veure qui es queda sense menjar,
qui es queda sense casa,
qui es queda contra la pobresa
i a veure si entre tots
podem recollir alguna coseta.
Sí, sí, tan i tan i tan.
Ens va fer molta il·lusió
poder col·laborar amb aquest aspecte.
Si no recordo malament,
que ara aquest cap de setmana,
no sé si és el 21...
El 27.
El 27 és quan es fa el programa
de TV3, no?
Correcte.
Correcte, molt bé.
Això són allò que dius
els avant-maig,
les prèvies,
per al programa que després es farà allà.
És correcte, sí.
I que segurament
que hauran registrat
part del que es va fer
per passar-ho després a TV3.
Puc dir en directe que no.
En directe no?
No, perquè a veure,
ja comencem allò de la política.
D'acord.
A veure,
a Constituir hi ha el TAC-12
i es veu que el TAC-12
i TV3
doncs no tenen...
No s'hi parlen.
No són d'aquells que lliguen, vaja.
D'acord, d'acord.
Doncs ja deixem-ho aquí.
D'acord.
Llàstima, llàstima,
doncs podíem haver fet.
Sí.
Perquè hauria estat també molt bé
i fins i tot per a vosaltres,
a l'hora de poder penjar-ho
a la pàgina web vostra
i de poder...
Bueno,
van tindre una amistad del Joan,
explica-ho tu més bé.
Ah, digue'm, Joan, digue's.
Es va gravar...
Ah, sí, bueno,
a nivell particular.
A nivell particular.
Però més que res,
la satisfacció d'haver pogut col·laborar.
Això per a nosaltres és el més important.
Més que sortim o no sortim per TV3,
o sigui,
per a nosaltres,
la satisfacció personal
és haver pogut participar
o hi col·laborar
amb la...
Diguéssim,
amb la...
Amb aquesta campanya
contra la progresa de TV3.
Amb aquest esdeveniment.
Antonio,
tu no hables tanto
que hables...
Sí, eso.
No te hemos dejado.
Me ha culpa y todo.
Me hable tanto.
Antonio,
la llasa y yo y todo.
Me enredo, me enredo,
me enredo,
y ya se me va,
se me va.
Por cierto,
hablando se me va
que hemos de acabar
ya la entrevista.
Familia.
A veure,
una altra cosa.
Digues, digues.
Tenim un projecte.
O sigui,
ara,
a part de la música dels anys 60,
diguem,
hem intercalat música de ball.
El que es deia ball.
Sí, sí, sí.
Quatre cha-cha-chars,
quatre moleros,
quatre suics,
per tindre una miqueta més
de ventall.
Molt bé, molt bé.
Pogueu oferir
aquests dos productes.
Doncs mira,
a veure si tenim
l'oportunitat de veure-us
allò que es diu
en vivo i en directo.
En directo, molt bé.
Seria lo seu, no?
Correcte.
Allò que us ho dic,
tant el Quimet,
com l'Antoni,
com el Joan,
en el que tingueu qualsevol cosa,
us posem contacte
aquí a Tarragona Ràdio
i tornem a venir una altra vegada.
I tornem a xerrar
i tornem a sentir
les cançons aquestes
de qui s'hi era a ser,
del bandoler.
Tots aquests, sí, sí.
Correcte, correcte.
Tots aquests cançons maquíssimes
que teniu.
I a més a més,
hi ha la pàgina,
recordem que teniu
la pàgina d'internet.
Sí, és correcte.
A veure,
que és toniamgrup.blogspot.com.
Punt com, exacte, correcte.
Sí, però vaja,
només posar al buscador
toniamgrup ja surt, també.
I a més,
hi podem sentir les cançons
que són inolvidables,
entranyables.
I que jo no sé si
heu fet alguna descoberta
allò que dius,
ostres,
hem descobert una cançó
que no sabia ni què estava.
Alguna d'elles,
d'aquelles per fer referència?
Sí, n'hi ha alguna.
El que passa és que, clar,
si són tan poc conegudes
tan bé que són com a peces
de, diguéssim,
una mica de museu.
De col·leccionisme, no?
Sí, sí.
De col·leccionista, exacte.
Sí, sí.
Més que res,
el que ens agrada
és que passant-ho bé
i que s'ho passi bé la gent
i la gent s'ho passa bé
amb les coses
que sap
i que escoltar.
I que són entranyables.
Sí, sí.
Perquè a veure,
si una cançó
que t'agrada molt
que és un blues,
per exemple,
o un musica pop
o d'això,
si dius,
ostres,
aquí te la van conèixer
quatre il·luminants,
doncs,
és més coneguda
el Black is Black,
per exemple.
I tant,
mira,
que tinc preparat
el Cocodrilo.
Per exemple,
correcte,
molt bé.
Doncs família,
moltíssimes gràcies.
A tu.
El que dèiem,
qualsevol cosa
que tingueu a l'agenda,
ens aviseu
i mira,
tornem a parlar
una altra vegada
i a donar a guerres
el que necessitin.
Cap problema.
El que fos necessari.
el que fos necessari.
Gràcies.
A vostè.
A tu.
A veure si surt
aquest Cocodrilo
que se'ns ha quedat
aquí enganxat,
eh?
Això d'internet.
Anem-hi,
Cocodrilo.
Aquí el tenim.
Un.
Au.
Fins demà!