Què? Fem una miqueta de rock and roll animal?
Doncs vinga, a veure si s'apunta.
Fem una miqueta de rock.
És el primer CD que té cara A i cara B.
No sé com es veig, però ara l'hi comentarem.
Underground Espiritisme, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, què tal?
Ara ja et faig la presentació oficial i oficiosa.
I sí, perquè només és un rock and roll animal,
me la vas portar la setmana passada.
Jo els he dit abans a la gent que ens escoltava
que calent, calent, que gairebé m'ha cremat a les mans.
Sí, calentíssim.
És que estava acabat de treure del forn,
que me'l vas portar aquí a la ràdio.
Exacte.
És que el primer que volia era que vingués a Tarragona Ràdio.
Bé, abans d'anar a cap altre lloc,
primer a Tarragona Ràdio, que és la nostra.
Moltes gràcies per la part que em toca.
Exacte.
I l'honor de poder desescoltar-lo
i presentar-lo aquí amb tota la gent.
Per cert, no sé si és un àlbum reflexió,
un àlbum perquè, tal com ho vas explicar
i com ho vas dir, és una miqueta la teva trajectòria.
Una biografia musical seria de l'Isma?
Sí, ho podria ser.
Sí.
O sigui, és agafat des de la primera cançó,
o sigui que és aquesta que estava sonant ara,
que més que res és perquè es vegi
el que es pot arribar a fer amb poca cosa.
i aquesta cançó, per exemple,
la vam fer a Lluís Ió amb un cassiotón i una guitarra
i gravàvem la veu amb els auriculars.
Deu-n'hi-do.
I això aquí va començar Condons Adulterats.
O sigui que és perquè es vegi
com es comença una història,
com va seguint i com pot evolucionar.
Sentim el directe quan fan...
Aquest, sí.
Aquest és la presentació dels Condons Adulterats en directe, també.
És que em va fer molta il·lusió.
i a més, el bo és que
és un disco que aquestes cançons
no havien sortit mai en doig encara.
Vull dir, la teníem uns quants amics
i ara era el moment de donar-ho a conèixer
una petita part de la història d'aquí.
Vull dir que era el bo.
Home, tenia malagera la butxaca, eh?
Quina meravella!
Estàvem contents.
Això aquí, quants de pernils
i de convidada perquè escrivessin...
Se'ls donava de tot, aquí.
Per cert, que m'ha agradat
perquè he descobert
la part potser més animal, però jo el títol...
Exacte.
Aquesta és la presentació de Condons Adulterats.
Fa uns 15 dies
que estem ensaijant,
però estem aquí
perquè vegeu que tenim uns collons molt grossos.
Vinga, avanti.
Era lo que feia, no?
No, no, és que sí, sí, sí.
Té bé la imatge del concert, o no?
Sí, sí, totalment.
On va ser aquest concert?
Això era Constantia a la banya.
Molt bé.
A casa, cap i jo?
Clar, a la maçadanya, que els tenies tots comprats.
Sí, sí, tots.
Sí, o sigui, aquí el que m'he interessat
amb el disco aquest
és que es capti l'energia del moment, no?
Més que buscar qualitat, o sigui,
que és una explosió d'energia
que el que fa que ens arribi fins avui en dia
i no sap fins on va parar, no?
O sigui, és això el que s'ha de copsar.
del moviment, com comença, com corre
i com s'expandeix, no?
Sí, sí.
I com has canviat també musicalment parlant.
És una evolució, clar.
Encara que jo li comentava fora d'antena
que encara que hi hagi aquesta evolució
que la hi ha, i en qualitat i en maduresa,
continuament hi ha aquest puntet de rebeldia
que encara tens, no?
I que encara perdura en underground spirit.
Sí, és que bàsicament, o sigui,
clar, vas evolucionant,
però la base és la mateixa.
O sigui, avui en dia pots tindre
més tècnica, més...
Però el que és l'instint animal que portem
és ara i era abans.
O sigui, és el mateix.
I per això el disc es diu
només rock and roll animal,
perquè és el que surt de dins.
Clar, és el que tenim.
El que som, no?
És el que hi ha.
És la base, és la base.
És les emocions.
Sí, sortia llavors i surt ara.
Ara més elaborat,
però, bueno, és...
O sigui, és deixar anar el que portes dins.
Aquí estem amb els condoms adulterats,
però també vas tenir la teva tapa
amb el ZZ Top.
ZZPup, sí.
Jo és que t'ho veig allà als Estats Units
amb aquella gent de la barba.
Tot arribarà, tot arribarà.
Que per cert,
quan va ser que vas formar part d'aquell grup?
Bueno, aquest grup el vam fer el 92,
una cosa així.
Sí, i el 94 vam treure el disco.
I aquí hi ha una...
Bueno, he posat també una cançó,
que és Ràdio de Mitjanit,
que és així molt...
Ja és més estoniana.
Sí.
Ja era una...
O sigui, ja es va veient l'evolució,
només rock and roll,
més no tan punk.
I, bueno,
és el tipus de música que fèiem llavors.
I que també he volgut fer tribut a aquest disco.
i que estava...
Crec que si no recordo...
Mira, és la que començava a sonar fa una miqueta,
que era la número 11, precisament.
Exacte, la 11.
I jo deia, dic,
mira, la posem i gerrem a sobre.
Posa-ho, sí, sí.
I com va anar aquell moment amb els...
Home, era una molt bona banda.
Era molt bona banda i fèiem...
Jo recordo el Joan.
Sí, sí, sí, el Joan, el Pau Saraig.
El Pau Saraig jo també toca amb alguna cançó
de Berger on Espírit.
Toca la guitarra.
És el que passa quan va sortir Seteja Tapafa
en el seu moment,
que no sé si també estava o participava
amb els D o Tarragona o Canyenrol.
El Canyenrol, llavors, sí.
Exacte.
No, va funcionar força bé.
Era un grup canyero de rock contundent
i feien blue, rock and roll i canya també.
I qui venia normalment,
la gran magia de vegades,
a fer les entrevistes,
era el Joan.
Sí, sí, sí, exacte.
Perquè tu no et vaig veure massa per aquí.
També alguna vegada, sí.
Però molt, molt, molt per tu, eh?
De passada.
Sentim una miqueta
d'aquest número 11,
d'aquesta Ràdio Mitjanit?
Som-hi.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST'


Sous-titrage Société Radio
Sous-titrage Société Radio-Canada








Sous-titrage Société Radio-Canada








Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
l'agraïment amb els músics i els grups que hi ha estat,
també ha sigut veure, recuperar aquell casset que caia a trossos
i tindre, o sigui, s'ha fet una feina de restauració, no?
Perquè la primera cinta, l'estic penjant, que és de l'any 84-85,
que era la primera cançó que vam fer.
La de pols que hauràs tret.
Allí, bueno, és que es desmuntava pertot arreu, que he dit, ai Déu meu.
Però bé, vull dir, és la part bonica, no?
Després també, de cançons que tenia a l'ordinador,
doncs, buscar-les i, o sigui, és un procés,
i el procés aquest ja t'omple.
I un procés que s'ha de veure i veure sobre un escenari?
Sí.
Tens alguna cosa tan vistes?
O encara primer, primer movem el CD i després ja...
No, de moment vull moure el CD i després, més endavant,
m'ha faria il·lusió tocar la tabacalera, com que ara està en marxa.
Ah, el de la caixa jove, sí.
Exacte.
Llavors, doncs, no tinc cap pressa,
perquè, com que tot està molt verd, que s'està començant ara,
llavors ara la idea és moure el disco, que es conegui,
i després, més endavant, sense pressa, es comença a fer concerts.
I el dia, no sé si és el dia 22, quan es fa el Dia de la Música,
o es celebra a través de l'Associació de Músics de Tarragona,
també t'ha tocat a tu alguna cançó dels Queens?
No, aquest any no.
Aquest any t'has enlliburat perquè estaves treballant al CD, no?
Sí, però bueno, estar allà ajudant, bueno, com sempre.
Però normalment cada any hi ets també, que no és una cosa estranya.
Aquest any hi has tingut una altra feina, però bueno, allà també,
sempre els que som de l'AMT, doncs anem a donar un cop de mà pel que convingui.
Molt bé.
I el noi aquell de Londres, què?
Has tingut alguna notícia?
Expliqueu-ho a la gent que potser no ho sap.
Sí, bueno, aquest és el MAFA, precisament és la cançó que està aquí, que és la cinquena.
Sí.
O sigui...
Mira, acaba d'acabar-se ara mateix, eh?
La tornem a posar, per si de cas.
Aquest comença amb el metro de Londres.
I és que aquesta cançó té bona història.
Sentim una miqueta i després l'expliquem?
Molt bé.
Avui us parlaré d'en Mapa.
Un ciutadà del món que viu.
Un metro,
un metro,
un london,
un mar,
la marina,
la rosa e la clau,
un zañ,
di marina,
cacciaua a going.
Imontra el soltreu,
de la mirada grista,
caccia lunar,
Ismael, quin és aquest missatge que et va donar
i que va ser que tinguessis que fer-li aquesta cançó
i a més que va haver la seva història darrere, no?
Sí, és What can I do to make you love me,
que és que puc fer jo perquè m'estimis,
i bueno, explica la història d'un Rodamuns
que vam conèixer al metro de Londres, no? La cançó.
I clar, ell portava un cartel que deia això, no?
I clar, era això que cada dia anaves passant
i t'anava calant, t'anava calant i va sortir la cançó aquesta.
I llavors, quan vaig arribar aquí, vaig acabar de fer la cançó,
la vaig gravar i llavors li vaig fer arribar uns CDs amb ell
perquè els pogués vendre al metro i els diners que pogués treure,
doncs, el que pogués fer exacte.
Li faràs arribar també aquest CD?
Si puc, sí, el que passa és clar, ara com el trobes?
Ara mateix, perquè un viatge cap a Londres no t'hi veig, no?
No, ara mateix no, però bueno, també pot arribar.
Clar, mira, una escapadeta.
Però bueno, la història ja em va agradar
i llavors tot el que vingui benvingut serà, no?
I ara estem preparant alguna cosa més?
Sé que aquest treball discogràfic, clar, és el que dèiem,
és un homenatge amb la gent que has treballat, amb la gent que has estat
i també una miqueta el treure la pols i també mirar cap al futur.
I aquest futur ara mateix, a part de fer la presentació
i de poder tocar allò que dèiem, tenim noves cançons ja?
Sí, noves cançons n'hi ha, però ja es n'anirà veient.
O sigui, el temps dirà cap allà on va la història, no?
O sigui, ara el que faig és disfrutar del moment,
és una història bonica, has vist el que has fet fins ara
i això segueixes caminant.
O sigui, no hi ha pressa, tenim tota la vida pel davant.
A més a més, tens dos grans persones, dos personetes
que et donen un cop de mà perquè s'ha de dir, eh?
S'ha de dir que aquí has tingut grans col·laboradors
i que són les lletres.
Si hi ha alguna coseta més del que et fem bé...
Home, aquí hem col·laborat des dels meus fills i la meva dona.
Tota la família, això ha volgut, no?
Sí, des de les lletres que hi ha a la portada,
les que hi ha a dins, de part de l'escrit, o sigui que és...
Per això et dic que és una cosa que t'omple,
vull dir que, afí al cap, el que t'agrada de la vida són aquestes coses, no?
I tant.
A més, a més, quan veus que tota la gent que hi ha al voltant...
Clar, que li agrada i t'ajuden, no?
No es queda fred, al contrari.
Però això és el que et fa el caliu, o sigui, al final el que realment t'omple és això,
que puguis arribar a casa i estiguin els teus fills els teus contents i t'abracin i ja està.
I diguis, papa, mira què t'he fet, mira què t'he fet, papa, no?
Exacte, això t'omple més que...
Això pel disc, això pel disc.
Que qualsevol altra cosa, en realitat, el que t'agrada és això, no?
I també, tu creus que també tindran els seus pinets de la música?
Els hi has inculcat d'alguna manera o no?
No ho crec, ja s'anirà veient, però normalment fan el contrari del que es veu a casa, o sigui, que igual...
Però ja saps que la música...
No, sí, d'agradar-los els hi agrada, però bueno, un tira més cap al futbol, l'altre va cap a la rítmica, però bueno, ja s'anirà veient.
El camí és el que diem, ja vas caminant i vas fent.
Doncs Ismael, Underground Spirit, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Mira, si començàvem per la cara B, ara acabem amb la primera de la cara A.
Molt bé.
Que és allò que dius a l'inici.
Aquesta és la primera de totes, aquí comença tot.
Veus, aquí comença tot.
I gràcies per fer-nos partir, saps, d'aquest moment tan especial per vosaltres.
I també, per què no, per la nostra emissora. Gràcies.
Molt bé, a tu.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.