Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem parlant, òbviament, de Minitàrraco.
Vences, bona tarda, benvingut.
Hola, bones tardes, amics, amiga.
Ah, que sí que els nens, quan arriben a Minitàrraco,
és que d'anar amb la boca oberta,
sobretot mirant precisament això,
la nostra tàrraco, la nostra tarragona,
amb versió petita, no?
Amb versió petiteta, però amb la boca molt grossa.
Sí, home.
Estem parlant amb la boca molt grossa
veient el Minitàrraco.
Jo és que m'imagino
quan està al costat de la catedral
o quan està al costat del pont del diable,
però fem una cosa, Vences,
ja fa temps que no parlem amb tu
i clar, jo, ja saps que jo de memòria,
ja saps que no som molt efectiva
i que jo no me'n recordo on es troba a Minitàrraco.
Situens, situens.
No saps on t'estaves.
No me'n recordo, no, no.
No, no, jo com els nens.
No, no sé, jo no sé.
Bueno, va, tornarem a repetir-la.
Vinga, vinga, explica'm, explica'm.
A veure, Minitàrraco està al terme municipal del Callà,
però està a mig quilòmetre de Pallaresos.
Vull dir, està a la carretera de Santes Creus,
la carretera de la Semana de Tarragona,
a vuit quilòmetres, a vuit quilòmetres d'aquí.
Són cinc minutets.
Cinc minutets de Tarragona fins a Minitàrraco
són cinc minutets amb cotxe, d'acord?
Vull dir, que està molt apropent.
O sigui que agafem carretera
com si anéssim cap a Sant Peri i Sant Pau.
Direcció Santes Creus.
Santes Creus.
Carretera de Sant Peri i Sant Pau,
després passes la urbanització cinc estrelles.
Bueno, primer deixes el curs de Pallaresos,
després trobes la urbanització cinc estrelles
i just passada la urbanització cinc estrelles
te trobes el lletre de Minitàrraco a la dreta.
Molt bé.
Són cinc minutets, cinc minutets exactes
de sortir de Tarragona fins a Minitàrraco.
Cinc minuts amb cotxe.
Sí, en un flash.
I de seguida hi trobem que ens guien,
que ens posen un cartellet
i ens guieu per poder entrar tranquil·lament.
I a partir d'aquí, a més a més, tenim molt lloc
jo crec que per poder deixar el cotxe,
que no trobareu cap mena de problemes.
No, no, hi ha molt bon espai
per poder aparcar el cotxe.
Llavors, bueno, a no ser que a vegades
vingui algun grup molt gran i sí,
però, bueno, hi ha bona accessibilitat.
i a partir d'aquí, deixem-nos emportar, no?
Ah, deixem-nos emportar.
Deixem-nos emportar per tu
o per la persona que ens guiarà dins de Minitàrraco
i ens explicarà una mica la història.
Sí, depèn de, bueno, si venen a escoles,
si venen a escoles ja tenim uns monitors,
tenim uns monitors, per la escola ja són grups
normalment hi ha més sombrosos,
però si venen amb família
o són aniversari només el de 10, 15,
20 persones,
doncs, bueno, una persona sola
ens podem sortir del pas.
Molt bé.
Valé?
Sí, sí, sí, sí.
I que, a veure, a veure, a veure,
jo he trucat abans,
perquè això s'ha de fer prèvia trucada,
oi?
Sí, sí, perquè resulta que a vegades
m'ha trobat que venen famílies, no?,
que venen famílies i venen a visitar-nos,
però resulta que potser es troben allà
amb algun grup o amb algun aniversari
i llavors no els puc atendre, d'acord?
Sí.
Llavors és millor sempre trucar
per no coincidir amb un altre grup.
Jo, si et sembla, Vences,
si algú que estigui interessat,
doni que vol que ens truqui aquí
a Tarragona Ràdio,
que nosaltres ja li donarem
el número de telèfon on pot localitzar-vos
i ja farem una miqueta de pont
amb el teu permís
perquè la gent pugui trucar
i pugui fer,
perquè ja saps que moltes vegades
dones per la ràdio
i molta gent que no ha de trucar
truca.
Sí, i no donem temps.
Exacte, tampoc no donem temps
perquè potser estàs escoltant-ho des del cotxe
o estàs en un altre lloc.
Exacte, sí.
Doncs que et truquin aquí a la ràdio,
a Tarragona Ràdio,
al 977 24 47 67,
que nosaltres ja els hi farem arribar.
Vences, ja hem trucat,
hem quedat amb tu
i volem celebrar l'aniversari del Peque.
Vosaltres us encarregueu de tot,
me deixeu a mi la part lliure.
Com funciona tot això?
A veure, el que hem fet ara
amb els aniversaris,
ja que la cosa ara
tothom està econòmicament com està,
el que sí que hem fet ara
és unes ofertes
de poder fer l'aniversari pel nen
per 5 euros per nen.
5 euros per nen.
5 euros per nen.
Ens hem ajustat una miqueta
l'economia de tothom,
i llavors hem pagat 5 euros per nen
i els pares,
si volen portar el baranar,
i se'l poden portar.
Poden portar el baranar dels nens
i el pastís.
Si volen que, sí,
si volen que nosaltres
fem el baranar,
doncs això el farem pagar 5 euros
per les activitats
que nosaltres realitzem
i 2 euros i mig
pel baranar.
Ah, no és el gens valament,
no, no, molt econòmic.
Home, es tracta
de poder adaptar-nos
una miqueta
a la situació de tothom, no?
Ah.
I segurament que us heu trobat
que moltes vegades
les famílies
volen celebrar-ho, no?
Però, si jo,
que els frena
precisament aquesta situació
familiar
és una miqueta dura, no?
Clar, clar, clar, clar.
Llavors nosaltres
tractem ara
de poder adaptar-nos
una miqueta
a l'economia de la gent
i, bueno,
posar-nos les facilitats
per a tots, no?
En aquests 5 euros...
Són creu que estan competitius
i, bueno...
En aquests 5 euros
que em comentaves, Vences,
què és el que entra?
Segurament que
tota l'explicació,
poder jugar allà
els nens...
Estica, estica...
El que fem
és una visita guiada.
A veure,
el que no ho fem
és com, igual que ho venen
a les escoles,
que fem una explicació
més pedagògica
i explicació dels monuments.
El que fem
als aniversaris
és que els nens
vinguin més a jugar
i divertir-se, no?
Llavors el que fem
és una visita així ràpid,
i ràpid, guiada
pels monuments que tenim.
El nen o la nena
de l'anfitriona
de l'aniversari
amb disfressa
de romà o de romana...
Ah, que xulo!
Llavors el nen o el nen
que fa l'aniversari
té un record
molt...
un record per sempre
del seu aniversari.
Amb els seus amiguetes,
amb fotos
pels diferents monuments
que tenim.
Ah, molt bé, molt bé.
O sigui que,
a part de poder visitar,
podríem dir,
empatitat,
la nostra ciutat
i els seus monuments,
també el que feu
és que se senti
una miqueta,
jo que dic,
romà per un dia, no?
Sí, romà per un dia.
I a més,
el disfresseu.
Ah, fantàstic!
El disfressem
amb disfresa
de romà o de romana,
llavors fem
unes quantes fotos
per allí
pels diferents monuments,
i així, ràpid,
i després passem
a...
seguidament passem
al sorral,
que allí, doncs,
fan d'arqueòlegs,
fan d'arqueòlegs
i descobreixen
diferents objectes
del món romà,
un cofre
que explica la història
d'una nena
que es diu Clàudia,
troben que sigui
una espasa,
que sigui una corona,
i allà els entretenim
un ratet.
Però explica'm,
fem una cosa,
fem una cosa.
A veure,
tu ja m'has dit
que buscarem
coses d'una nena
que es diu Clàudia,
però abans d'arribar
a aquest sorral,
abans de començar
a moure's
i fer una miqueta
d'arqueòlegs,
el feu al recorregut
per tots els monuments
que teniu
de la nostra ciutat,
perquè no ens recordes
quins són aquests monuments.
Per exemple,
quan arribem a Minitàraco,
a partir del moment
que obrim la porta,
quins són els monuments
que trobem?
Bé,
deixem que m'accentri
i així...
A veure,
fes-ho.
Sí,
perquè no els he vist
gaires vegades.
No,
no,
la primera vegada,
la primera vegada.
A veure,
el primer que trobem
és l'acoducte romà,
el pont del Diable,
i després,
seguidament,
allí,
bueno,
els hi feia una miqueta
d'explicació
amb els aniversaris,
doncs mira,
això és l'acoducte romà
i per què servia
i tal,
no?
I, bueno,
parlem una miqueta
amb els nens,
fem una miqueta
d'introducció així
perquè els nens
connectin una miqueta
amb nosaltres també
o amb mi,
el que els està explicant
les coses.
Sí.
I llavors,
seguidament,
després del pont del Diable
ens trobem
al Petrori.
D'acord.
Al Petrori,
després venen a les parts
de les muralles
amb la Torre de la Cabisba.
Després ens trobem
la Torre de la...
No,
el Sant Magí de la Brufeganya,
amb l'Armica de Sant Magí
de la Brufeganya,
d'acord?
Amb el Sant Magí dintre,
una cubeta i això,
i li expliquem,
doncs,
que és el Sant de Tarragona.
Després ens trobem
la Torre de les Monges,
d'acord?
on hi ha l'ociet romà,
a l'entrada de Tarragona.
A més,
hem de dir que totes
són idèntiques
a les grans,
no?
Sí,
sí,
sí,
totes són reproduccions
bastant...
Fidedignes,
reals,
sí.
Llavors,
bueno,
tenim,
a part dels monuments
a Tarragona,
tenim,
clar,
tenim dos o tres monuments
que són entranyables
d'aquí a Tarragona,
no?,
com l'Ermita de la Salut,
l'Ermita de Sant Magí
de la Brufeganya,
com he comentat,
i la de Sant Pere
del Serrallo,
Sant Pere del Serrallo
també tenim,
nosaltres som del Serrallo,
llavors,
seguint el recorregut,
el que sí que hi trobem
és l'Ermita de la Salut,
trobem la Torre de les Sipions,
l'amfiteat a Romà,
la catedral,
i, bueno,
com he comentat abans,
la de Sant Pere del Serrallo
i una reproducció
que encara està inacabada,
diguéssim,
està en construcció,
de la...
perquè com a Miniterraco
perteneix el terme al Callà,
doncs tenim en construcció
l'església del Callà.
D'acord.
I aquests són els 12 o 13 monuments
que tenim,
els més emblemàtics
i els dos o tres
més entranyables,
com he dit,
de Tarragona,
de la Salut,
Sant Pere del Serrallo
i Sant Magí.
Els altres,
tots són monuments,
diguéssim,
de l'època romana.
I em deia que,
a part que t'agrada Tarragona
i que ets un enamorat de Tarragona,
d'alguna manera,
Miniterraco va néixer
a modo de...
Explica'm-ho tu.
Homenatge a una persona
que també especialment
t'estimes molt.
Home,
doncs clar.
És l'artista.
i que l'artista no és un altre
que ton pare...
Exacte.
I que va néixer tot una miqueta,
no sé si pots dir,
de casualitat,
Vences.
Va anar una mica
que ton pare,
doncs mira,
també que estima molt Tarragona
i ell també va voler,
a través d'aquest Miniterraco,
aquest Miniterraco
que després has composat tu,
un petit homenatge
a la seva ciutat,
a la qual estima
i que va poder voler,
no sé si endur-se'l cap a casa,
almenys agafar aquest trosset
de Tarragona per ell,
no?
Doncs sí,
a més,
com bon portalenc,
perquè ell és nascut
a la part alta,
al carrer de la Vera,
doncs,
bueno,
sí,
ell s'ha estimat
sempre a la part alta
i tota la història
de Tarragona,
llavors,
bueno,
a part de ser
un gran artista
com pintant,
perquè fèiem moltes exposicions
i quadros,
després resulta que,
doncs,
també va ser un gran artista
o ha sigut un gran artista
fent tots els monuments
artesanalment
de Miniterraco.
I tu te'n recordes
quan el veies treballar,
quan el veies fer?
Doncs sí,
i tant.
Ell pujava,
crec que va estar
en un període de set anys.
Sí.
Set anys?
Sí,
jo calculo
que uns set anys.
Llavors,
va estar,
pujava aquí cada dia,
a Tarragona,
i pujava aquí cada dia
i va començar
per l'Eglésia Sant Magí
i, bueno,
va anar fent...
Perdó,
m'he deixat un monument,
també,
abans,
m'he deixat el Medo,
l'agulla del Medo,
me l'he deixat.
D'acord, d'acord.
Llavors,
això,
va començar
per l'Eglésia Sant Magí
i va acabar fent,
doncs,
tots els monuments
de Tarragona.
Llavors,
clar,
n'hi ha alguns
que porten
no tanta dificultat,
com pot ser
l'agulla del Medo,
perquè només és
una agulla
i ja està,
vull dir,
però,
ja, clar,
hi ha la dificultat
d'altres monuments
com la catedral,
que aquesta és
la més maca,
no?,
i llavors,
clar,
està feta igual
per la cara central
com els laterals,
vull dir,
porta molta dificultat.
Llavors,
amb fotos
i d'això,
com se diu,
postals,
doncs,
ell anava reproduint
totes les...
amb una escala
bastant acceptable
i bastant d'allò
anava reproduint
tots els monuments.
Tu te'n recordes
quina va ser el...
no sé si aquesta
que comentaves ara
a la catedral
va ser el que
més feina
li va donar?
Per això,
per totes les coses
que podem arribar
a trobar a la catedral,
coses que nosaltres
potser a ull
no ho veiem,
però una vegada
que l'artista,
en aquest cas ton pare,
va començar a veure
i dius,
ostres,
mira la de petites coses
que hi trobem,
per exemple,
només a la porta
de la catedral
i voltants.
Després ja els campanars,
després tot el que comporta
la catedral, no?
Clar,
el campanar,
tots els laterals,
les cúpules,
vull dir,
la catedral,
sense cap dubte,
és la més...
no ho sé el temps
que devia estar,
però molts de dies
i moltes hores
i alguns quants mesos.
Sí, sí, sí.
Per tant,
perquè estan fetes
totes amb ciment,
amb tantes cordes dutxanes,
amb pedretes,
amb rajoles,
vull dir,
està fet tot estacionalment.
Llavors,
la catedral
no té un valor...
no es pot valorar,
no es pot valorar
perquè la tanya d'un artista
és de moltes hores
i molts dies
dedicant-s'hi
i, a veure,
el valor que té
no es pot.
A més a més,
és el que dèiem,
no només el valor de feina
que va portar-ne molta,
sinó també el valor
ja sentimental
que adquireix
en el moment
que la trobes
i que està dintre
d'aquest recinte,
d'aquest lloc tan màgic
que es diu
Minitàrraco,
o no?
Clar,
és que a part
del valor que té
per poder fer això,
vull dir,
és que a part
és el valor sentimental,
a part que estem també
en un terreny,
en una masia
que ja és de l'any 66
que també
el va fer el meu avi.
Llavors,
és clar,
és un espai
molt especial,
és un espai
molt especial
per nosaltres
i per la família.
I si encara
ho voleu més especial,
allò que dèiem abans,
els hi farem fer
d'arqueòlegs,
farem moure sorra
i trobar
algun que un altre
tresor.
I a més a més
li expliqueu
la història de la Clàudia
perquè la Clàudia
també té la seva història.
Clar,
ell expliquem
la història de la Clàudia
però no te la puc explicar
perquè si no l'explico
ja la sabres.
No,
una miqueta.
Però la Clàudia
va ser feliç,
no?
Sí.
I també li agrada molt Tarragona.
Molt, molt, molt.
Molt.
A veure,
ja tinc prou.
Vinga, explica'm.
A veure,
el que passa
que amb les escoles,
la història de la Clàudia
és el punt, diguéssim,
que tot té relació
amb els monuments.
Sí.
O sigui,
els nens
amb el diar de la Clàudia
van relacionant,
i amb la història de la Clàudia
van relacionant
tots els diferents monuments
que tenim.
D'acord.
Perquè el papa treballa
a les muralles,
picant pedra,
llavors, clar,
se'ls emportem a les muralles,
els expliquem
per què serveixen les muralles,
d'acord?
Sí, sí, sí.
I que el seu papa
també, bueno,
anava a veure
a la lluita de gladiadors,
que les gladiadors
fien les lluites
a l'amfiteatre,
llavors, clar,
el diar de la Clàudia
va relacionat
amb tot el que són
els monuments.
Això amb les escoles,
com t'hi dit,
que ja és més pedagògic
i més amb els complets,
no, amb els complets
els llegim així una mica
d'així per damunt,
troben alguns objectes
i ja està,
que el que volen
és jugar
i fer foratge a la sorra
i descobrir coses.
No, i segurament
que també el que volen
és provar
de fer aquest puig
de llegant
de Tarragona,
no,
de la catedral,
o a veure
com feien jugar,
estirar la corda,
que també feu,
no?
Sí, sí, sí,
ara és el que et volia explicar
que després del sorral
el que fem
és amb els aniversaris,
els nens,
bueno,
depèn de la quantitat,
si són 12 o 13
o 15 o 20,
els dividim
en dos o tres grups
i llavors al sorral
passem a la pista de jocs.
A la pista de jocs
tenim diferents jocs
com el trencaclosque
gegant
de la catedral,
llavors els dividim
en diversos grups
i llavors
mentre uns fan
el trencaclosque
els altres juguen
a villes romanes,
després els passem
a jugar
a la xarranca,
que hem jugat
quasi tothom
o molts
quan érem petits,
a la xarranca,
al paler,
molta gent els hi diu,
però bueno,
que són tot
jocs romans,
vull dir que venen,
hem jugat nosaltres
als nostres avis
però que venen
de l'època romana,
venen de l'època romana.
I que es deuen quedar,
segurament,
que potser els més petits
són els que es queden
més bocabadats
perquè diuen
i aquí on tenen
les piles això?
On es posen les piles?
No t'en arriben a preguntar,
no?
Bueno, sí,
de trobo de tot.
Alguna vegada.
N'hi ha que de que han jugat,
n'hi ha que no han jugat mai,
però bueno,
més o menys
se'ls expliques
i en seguida ho agafen.
Llavors és això,
la pista de joc
és això,
la xarranca,
com t'he dit,
el trencaclosques,
el joc de villes,
el cestallà omelles,
el foradet,
allò tirat com si fossin
les caniques,
d'acord?
Tots d'això són jocs romans.
Llavors,
bueno,
els hi fem al baranar
perquè descansin una miqueta
quan ja veiem
que porten una estona
jugant amb aquests jocs,
llavors els hi fem al baranar
i després del baranar
sí que ja
els hi fem
el que jo crec
és de les coses
que els agrada més
que és els jocs de corda
i carres de sacs.
Molt bé.
I que els pares
participen, clar.
És el que t'anava a comentar
que aquí no deixeu
cap persona
que escrivi fora
i fa que tothom
pugui participar
i s'ho pugui passar bé,
no?
Clar,
aquí es tracta
que és un aniversari
diferent
que els nens
venen aquí a jugar
perquè els nens
per desgràcia
ara no estan acostumats
a jugar
com jugàvem abans.
Llavors aquí els nens
venen a jugar
i els pares
a més a més
també participen
en aquests diferents jocs
a estirar la corda
va,
vinga,
ara nens contra nenes,
ara pares contra nens,
que sí que a res de sacs
és jocs amb parelles,
jocs divertits pels pares
també tenim algun
divertits,
però vèncer
entre tu i jo,
entre tu i jo,
hi ha molts pares
que els agrada més
mirar que participar,
eh?
Que aquest també hi ha tot,
no?
Bé, hi ha de tot,
hi ha de tot,
però, bueno,
jo crec que
més o menys
la gent que ens venen
en hi ha que no s'enganxen
però molts sí que s'enganxen
allí a jugar
a l'escola,
als jocs de corda
i això s'enganxen
i és molt divertit.
I alguna vegada
són molt divertits.
t'enganxen
que venen allí
i passa,
no vull saber res
dels crios
i desconecto
tot el món dels nens.
I hi ha altres
que semblen més crios
que els propis crios,
no?
Sí, sí.
Que els s'estan frenant.
Gent molt divertida
i gent molt maca.
Sí.
Doncs tot això
i molt més
és el que trobareu
a Minitàraco.
Jo recordo
que si voleu saber
més informació
també hi ha una pàgina
a internet.
Ara,
he fet aquest impàs
perquè tu me la diguis.
A internet?
Bé,
doncs és
minitàraco.com
Molt bé,
minitàraco.com
minitàraco.com
I allà hi trobem tot,
trobem tot això
que hem comentat,
també trobem
el telèfon de contacte,
trobem l'adreça
i també
feia dies
o ja alguns mesos
parlàvem d'una sèrie
de sortides
que també fèieu.
Sí, bueno...
S'ha continuat fent
o ara ja s'ha aturat
per això del col·legi
o potser l'emprendreu?
A part,
a veure,
a Minitàraco en principi
el vam obrir
per les sortides escolars.
Després
sortint coses
que, clar,
que vas donar en compte
que tenien altres possibilitats.
Llavors,
a part de les escoles,
també vinen
doncs residències
de gent gran,
d'acord?
Gent desquebrada.
discapacitada.
Molt bé.
D'acord?
Que tots els diferents jocs
que tenim
doncs els hi va molt bé
i això.
Els jocs romans
que tenim també
els hi va molt bé.
D'acord?
Sí, sí, sí.
El cinc en línia,
el cinc en línia.
Llavors,
igual agafem escoles
que agafem discapacitats,
que gent gran
de residències.
D'acord?
A part,
a part,
doncs és una sortida
que per ells
és molt maca
perquè estan a l'aire lliure,
d'acord?
Estan en banquets,
a baixos dels pins,
vull dir que igual
tenim,
vinga,
barra un ratet,
si fas sol,
d'acordar un ratet a la sombra,
vull dir que és un lloc agradable
per ells també.
Llavors fem,
suposo que és el que em comentava,
que també fem
per sortides familiars,
per grups,
però perquè
el que sí que fem
són activitats
a mini-terraco,
i després,
com a les escoles
també ho fem,
amb sortida mig i sencer,
llavors amb grups familiars
també ho fem,
si ens ajuntem
a un grupet mínim,
que almenys
que hi haguin
5 o 6 nens
o 7,
com a mínim,
el que fem
les activitats
a mini-terraco
i a les 12 i mitja
o 3 quarts d'una
ens anem
al pont del diable,
l'aparcament
del pont del diable,
i allà el que fem
és una ruta
pel parc ecohistòric
del pont del diable
i els expliquem
una ruta
de 45 minuts,
40 minuts.
Molt bé.
Passem per un lloc
que diu
el Mas de l'Àngel,
que molta gent
hi va allà a córrer
i a fer fútting
i amb bicicletes,
trobem sempre gent,
al Mas de l'Àngel
i allà els expliquem
el que és
el parc ecohistòric,
que era d'uns senyors
que deien Puig i Valls,
que eren enginyers forestals,
ells expliquem tot.
I arribem al pont del diable,
passem per dalt,
els fem fotos,
els expliquem
com estava construït
l'equaducte.
Després ens anem
a dinar,
que hi ha una zona
que ho han deixat
molt bé,
molt bonic,
una zona de pícnic.
Sí.
D'acord?
Ara que diem això
voldria comentar una cosa.
Ah, digues, digues.
Sí.
Bé, això acabo.
Fem el menjar,
el pícnic,
allí,
cadascú es porta
el seu pícnic,
els pares,
i després
ens anem
a baix al pont del diable
i a baix al pont
a l'equaducte romà
els hi fem jocs romans
els nens,
i jo m'acorda
que res de sacs,
a baix al pont del diable
amb una esplanada
molt maga que hi ha.
Fantàstic.
El que sí que volia comentar
és una cosa.
Sí.
A veure,
el que sí que trobo
que l'equaducte,
hi ha molts grups
que hi van,
molts grups,
em trobo allí,
de xinos,
japonesos,
de Barcelona,
el que sí que trobo jo
que està una miqueta,
està molt ben cuidat ara,
està tot molt bé,
l'únic que hauria
que dir una cosa,
que hauria d'haver
uns lavabos
per la gent que hi va.
Doncs sí,
sí, sí, sí.
És l'únic comentari
que puc fer,
tindria que uns lavabos
allí portàtils,
jo crec que,
a veure,
amb la gent que hi va
als autocars
de turistes,
de tot arreu,
tindria que haver allí
uns lavabos.
que hi hagués uns lavabos.
Que menys, no?
Que menys.
Perquè tothom m'ho diu,
tothom m'ho diu, sí.
Tothom m'ho diu.
Doncs que tindria en compte...
Des d'aquí puc fer arribar
la meva...
No, no, sí,
és un...
Jo crec que estaria molt bé
que és un setgeriment,
jo crec que boníssim.
Jo crec que sí,
perquè...
I a més a més,
de cara a la gent
que ens visita,
doncs,
que a veure,
que tothom necessita
un lavabo, no?
Home, clar,
clar,
perquè hi ha d'haig
que venen grups
d'autocards
de 50 persones,
igual crios
que no són crios,
que venen estrangers,
inglesos,
i tot i m'hi trobo allí.
I, clar,
no hi ha un lavabo,
no hi ha un lavabo
per poder anar-hi.
Doncs esperem
que algun que estigui
la persona de gent
que ens estigui sentint,
esperem,
o si algú coneix,
ja,
doncs,
a través del boc a orella
que arribi
i a veure si de cara
a un futur
no gaire llunyà
que arribin aquests lavabos
al pont del diable,
que també estaria molt bé.
Jo crec que sí.
Vences.
Molt bé.
Que jo crec que
l'ho hem venut tot, no?
Ui, tu et baixava
que no em deixo res.
Home, l'únic,
el que dèiem,
que entrin a través
de la pàgina web
a minitarraco.com
que ja ho trobaran tot,
també trobaran el telèfon.
I si tenen algun dubte,
doncs, bueno,
truquen al telèfon
i jo...
Exacte, que et truquin.
Per un e-mail.
Ah, també?
Sí.
Que també ho trobaran allà.
Si volen fer alguna consulta
a minitarraco.com
poden fer qualsevol consulta
si tenen alguna dubte
o una sortida
que vulgui fer una família
o alguna cosa
i em poden trucar
o via e-mail.
Molt bé.
I a través d'aquí,
doncs, mira,
que poden fer
una experiència diferent
amb la família
i a més a més
en plena natura
i amb...
Sí.
Que vinguin,
que vinguin,
que s'ho passarà molt bé.
A més,
fins...
A veure,
jo animo la gent
que si volen vindre
que no tinguin por
perquè, a veure,
aquí les activitats
les farem
fins que puguem,
d'acord?
Fins al novembre
o al desembre.
A veure,
d'aquí estem en un clima
aquí a Tarragona
que...
Que és envejeble.
Sí, és veritat,
que és bo.
És bo, és bo.
Que és...
Les castanyes...
Tots tant,
fa molts, molts anys
que anem en maniga curta.
Sí, sí, sí.
Gairebé la potxa,
és veritat.
Exacte, vull dir,
a veure,
llavors aquí nosaltres
estarem aquí
fins al novembre o al desembre.
Vull dir,
aquí,
si no agafes allò una setmana
al desembre,
allò que fa fred,
així, vull dir,
aquí s'està bé.
I a més,
és l'època bona
per poder fer les activitats
perquè ja no és ple juriol
ni ple gos.
Vull dir,
ara,
el setembre, octubre, novembre
és la millor,
crec,
és la millor època
per poder vindre.
Home,
a part de març,
abril, maig, no?
Sí, sí, sí.
Però després de passar l'estiu,
que ja no apreta tant el sol,
i això, vull dir,
ara s'està bé,
està molt bé allí.
Doncs els convidem
i que ja sabeu,
minitarra.com.
Ben,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Un petonet a tu i a tots.
Gràcies.
Els de la ràdio.
Gràcies, bona tarda.
Un petó a tots.
Adéu.