I ja la tenim aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, com m'agrada avui, com m'agrada avui el dia, eh?
És, és, és...
És, és...
És un plaer, és un plaer. No, no, no, no.
Estaves buscant la paraula, eh?
Sí, no acabo de trobar la paraula.
Ja ho hem comentat la setmana passada
i jo no volia començar in situ una altra vegada
en aquest estudi amb el cafè i les galetones,
perquè això no enganyem a ningú.
Aquí venim perquè el cafè i la galetona...
És bona, és bona.
És bona perquè la portem naltos de casa.
Clar, i així.
No volia començar sense dir que jo, quan vaig marxar d'aquí,
al final de la temporada passada, tenia claríssim...
De que no tornaríem, no?
Que no tornaríem.
Doncs, mà, estem aquí, toquem fusta i que ens aguanti.
Que m'anava, s'havia acabat.
Per tant, quan Silvia Garcia em va trucar i em va dir
què faràs els dijous a la tarda?
Perquè, escolta, mira, podries venir...
I jo, tal com ella anava a parlar, jo anava pensant
no ho puc creure, on t'estan les càmeres?
Això és una broma.
Per tant, estic encantadíssima de tornar a estar aquí,
que la gent ens aguanti, ens escolti, però...
Ai, peros?
Però, sí, sí, sí.
Ah, què ha passat?
Però abans de començar, vull dedicar no al programa,
sinó tota la temporada a un grup de gent
que ho ha donat tot per aquesta emisora,
un grup de gent que porta aquí des d'abans que jo,
que va arribar després i que ens hem anat veient l'estoneta d'entrar i sortir,
perquè tampoc no hi fa gaire vida social amb els companys de Tarragona Ràdio,
però hi ha un grup de gent que ja no hi és,
i tots aquests companys que són periodistes en majúscules
i que ja no treballen a Tarragona Ràdio,
es mereixen que des de la meva humil granet de sorra
els dediqui els meus espais, els meus programes.
M'assumo, eh?
A tota aquella gent que pertany a Tarragona Ràdio
i que avui, quan he arribat, ja no hi eren.
Doncs i per ells, aquesta temporada del Marà Manà,
que intentarem fer-la amb tot el carinyo del món.
i jo, mira, si vols, afegeixo els de tardes.
Vinga, doncs.
Que també es fa amb tot el carinyo
i també amb moltes de les ensenyances
que ells ens han fet dia rere dia
amb el seu companyerisme i amb la seva amistat.
I què es troba a faltar?
Jo entro per la porta i començo bona tarda.
Hi ha un altre calió, no?
No, és que hi ha menys gent,
es nota, es nota a faltar.
Però fem una cosa, Mar,
donem una mica d'empenta i anem a l'espai
perquè hem de dir allò de...
Benvinguts.
Màriol és el que li passa a aquests cascos,
que m'estan deixant sorda, sorda, sorda.
Sí, doncs baixa el volum, és tan fàcil com això.
Posem música, posem música.
Jo crec que és això,
que el Bienvenido s'ha entrat en un impetu.
Què és això?
Lo nuevo de los Pecha Boys.
A veure, a veure.
Alísium,
és el nou treball eslogràfic de Peixot Boys
i hem triat aquesta cançoneta.
A veure què us sembla, no?
En principi sona molt Peixot Boys de sempre, eh?
Espero que no canvien.
Espero que no canvien.
A veure, a veure, a veure, a veure.
Fe estamos internacionalmente,
a veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure, a veure...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa time!
Fins demà!
Fins demà!
20 anys enrere. Ai, que jove,
sense hem tornat de cop. Sí, sí.
Juvenibles.
Juvenibles. Hem perdut 20 anys.
Però hem d'anar de boda?
Perquè m'has dit, posa'm això
i jo quan me poso això... Perquè ja està, la boda
ja s'ha acabat, ja està feta, ja...
Però, un rotllo, com que no
ens van avisar, va ser un rotllo una boda secreta
pim-pam-pum, i ara hem vist fotografies.
I què tal? Guapos, nòvios?
No. No?
No, jo ho he de dir, no.
En Fataway... Ara ho estic dient.
Però qui són?
En Fataway i la seva parella
des de fa 4 anys, l'Adam Shurman,
es van
fer una cerimònia molt campestre
amb un ressort espada al sud
de Califòrnia. I li tontos?
No anava vestida de
Prada. No? No.
Potser li... Que li convenia.
L'iscaïa, no. Anava vestida de Valentino,
tot i que ella
hi ha sigut imatge de Valentino
diverses vegades, i
inclús la cara per alguna
per algun anunci
i alguna història així.
A mi no ho sé.
Una persona de l'alçada d'Alan Hataway,
una boda superíntima
amb 100 convidats.
Molt bé, eh?
Home, però jo també ho trobo molt bé,
que de tal en tant
no hi hagi aquests bodorrios enormes
que van 200.000 persones
i jo no sé si els novis arriben
a saludar tothom.
i arriba un moment que t'aperts.
A mi em fa la sensació això
que són persones públiques
i que reduir la llista
a 100 persones sols
deu ser molt difícil.
O no.
En aquest tipus de gent.
Depèn de cop.
O sigui, a mi no són coneguts,
no són amics realment.
Allí potser hi havia la gent
que interessava.
El que sí m'interessa
és dir-vos que aquell vestit
de Valentino...
No te va agradar.
No gens.
No, no, la cara que ha posat de mar
quan estava explicant la notícia...
Portava un tocado al cap
que li feia servir de vel,
no sé quantos metres de gasa...
Ah, però això és bonic, això de la gasa.
Doncs no li quedava bé.
I després la família
que posen els petitets
perquè t'agafin...
Aguantant i tal, però no...
Jo, les fotografies que he vist,
la veritat és que la xiqueta
té cos i té carisma
per un altre tipus de vestit.
Però bueno, segurament
era el que ella va voler.
Sí, sí, sí.
En Hathaway, t'has equivocat, així de clar.
Torna't a casar-te.
No ho sé.
Fes un photoshop i capa't el vestit.
Això, que acabarem abans.
Jo que em pensava
que anava a parlar-me
de l'Angelina, dels pitjolí,
que també estava allà,
almenys se rumorejava
que estava a la boda,
i a la penta,
i a la frans.
Tants rumors cada dos anys d'embaraz.
Ara resulta que el rumor dels pitjolí
és que ella podria ser
que tingués hepatitis.
I per això el tenir hepatitis
té aquesta cara de mústia.
No, té aquesta cara de mústia
perquè a casa seva
de ser una bogeria
amb tants crios
i perquè deu estar cansada
d'acabar dintre d'ella.
Que té les seves babysitters particulars.
No, per cada crio.
Clar.
Tu, cap allà.
Tu, cap a l'altre.
Resumint,
que no parlarem dels pitjolí
perquè de moment
no tenim cap rumor
que sigui suficientment potent.
Llàstima.
Ai, ai.
Ai, parlant de crios.
Mira, mira.
Mira el resultat.
Encara no tenen babysitter
per aquest, eh?
No?
No, perquè deixarà l'any que ve.
Ai, encara no...
Encara no ha nascut.
Però ja té sexe.
Sí.
Sí, sí, sí.
No, perquè si no seria un àngel.
Claro, claro.
Fixa't tu.
A d'atelic.
A d'atelic.
Per uns pares ho serà tota la vida
fins que faci alguna gran
que dirà
és un mimònic.
Shakira i Piqué
ja sabem
que seran pares,
lògicament,
però el que no sabíem encara
era el sexe del bebè.
Doncs és un nen.
Oh, i un Piqué petitet.
És un piquetín.
Un piquetín.
Menys mal que has dit piquetín
perquè sonava
piquetín.
No,
clar que em portarà,
clar que em portarà
d'això.
La cantant colombiana
que està embarassada
de sis mesos
està feliç i radiant,
clar.
I que
diu que
ha confessat
i això em fa molta gràcia
la manera d'expressar-ho
que
està encantada
d'haver trobat a Gerard
i que aquest home
realment
és el millor
que li ha passat a la vida.
Veus?
Cada dia.
Si encara no s'ha acabat
la teva vida
no pots dir
que és el millor
que t'ha passat a la vida.
Fins ara.
Bé,
fins ara.
I ara aquest bebè
clar,
ja és arrodonir.
A veure,
està bé,
s'agraeix
que això li passi
en aquest país
perquè així
ho disfrutem tots
i xerrem,
comentem...
Però no ens fa la sensació
que va com a molt de pressa?
La seva relació?
La seva història,
sí.
Són gent que viuen
més de pressa que en altos,
això està clar.
Però a mi em fa la sensació
que la gent del carrer
que la gent del carrer
fa les coses
més a poc a poc a poc
o perquè com que els estem veient
cada dia
ens fa la sensació
que...
Jo crec que és això,
que com te'ls trobes
cada dos per tres
si no en un mitjà de comunicació...
En metro, a l'ascensor...
No, no, no.
En un mitjà de comunicació,
que si hi ha un lectura,
un hola...
Després també els diaris,
a la televisió
i que sempre tenen
qualsevol tonteria,
qualsevol excusa
per poder parlar d'ells,
ja sigui per qüestió de futbol
o per qüestió musical
o per qüestió de parella,
és allò que dius
ja te'ls trobes
i ara dius
demà,
si no surt res d'ells,
és raro.
Algú passa.
Sí.
I dius,
ai, que parlin del Piqué
i la Shakira,
home...
Que s'han discutit.
I la casa,
i la casa,
com és la casa aquesta
que han de fer, no?
A veure com serà
l'habitació
que li han de fer
a aquest crió.
Home,
ai,
que no puc posar-te.
És que he pillat,
he pillat.
Ai,
i ara no estic preparada,
perquè normalment
tenia preparada l'eco
i quan parlem de criatures
i això
ja saps que sempre...
Perdó.
No,
però en aquest cas no
perquè no sabem
encara com serà
l'habitació d'aquest crió.
Si sabem que,
doncs serà de nen.
Clar.
Ja està bé,
que ens vagin informant
així mica en mica
i que ens vagin donant
pinzellades
de la seva felicitat.
Ara la propera notícia
serà a veure com es diu,
quin nom li posen,
on faran el batec,
si el fan,
si...
A veure si...
Ui, encara que de notícies,
Marc.
Bueno,
bueno,
no fa res que començar,
això, eh?
Això és com una telenovel·la
colombiana.
No, no,
anem a parlar
de Port Aventura,
ni de Halloween.
Vinga,
arrenqueu.
Te sona, no?
No.
Sí.
Va ser de la nova temporada
de la família Adams,
no és aquella típica.
Ah.
Sí.
Jo dic,
va, posa'm una cançó de por,
jo t'ho posaré a la família Adams.
dic, ah, doncs posa'm-la.
I ara em poso això,
dic, què és això?
Fem-la-li.
Però aquesta és l'altra part.
Ah, bueno.
Ja te buscaré la seva.
Sí, sí.
Fa una dona,
no?
Que és aquella.
Ja, no,
jo m'esperava això.
Doncs llavors què fem?
Canvio i te poso al teatro?
Posa'm...
Que és així fàcil impactant.
Sí, sí.
És que té a veure les dues coses.
Hi ha molt de teatre en aquesta família
i també sembla familiada.
Sí.
Expliquem-ho, expliquem-ho.
Vinga, parlem dels Thyssen.
Les dues, les dues.
Que m'havies descol·locat.
M'havies descol·locat.
Borja Thyssen i Blanca Cuesta a judici.
Una altra vegada?
Això és el titular.
Jo crec que ja és allò de dius una altra vegada,
aquesta gent.
Podrien asseure's al banquillo dels acusats
després que l'Audiència de Madrid
hagi trobat una base provatòria suficient
perquè vagin a judici pel possible,
entre cometes, delicte
de descobriment de secrets.
Recordem-ho.
Una nit van entrar ells dos,
juntament amb els guardes patlles,
a les oficines de la baronessa Thyssen.
Es van començar a fotocopiar documents en paper.
Però això no es pot, no?
Si no estava la baronesa,
amb el seu consentiment, havia de ser, no?
Espera, espera, espera.
Documents en paper
i es van gravar informacions de dics durs d'ordinadors.
Sí.
I ells han marxat allà amb tota aquella informació.
Vale.
Clar, quan la senyora Thyssen va veure les càmeres de vídeo
en les quals es veu amb els dos...
I el que fa tota aquesta gent aquí dins.
...obrint calaixos, els segonates fotocopiant, saps?
Els va denunciar.
Home, lògic, lògic.
El Ministeri Fiscal no veu indicis de delicte.
Com que no?
No és casa seva, encara que ell...
És el despatx de la baronessa.
Clar, ell el que buscava era informació sobre l'herència,
perquè recordem que tot aquest temps
ell ha estat reclamant el que la seva...
el que el seu pare, diguéssim...
L'hi va deixar.
L'hi va deixar.
Volia saber exactament què hi posava, en aquella herència.
que ell és el que ha estat en tot moment explicant,
perquè ella no ha obert la boca en aquest sentit,
explicant què hi posava i què li tocava
i què recordava a ell que s'hagués escrit
i que volia un disc...
Ai, un disc, un quadro que li havia regalat al seu pare i tal i qual.
Ell, en cap moment...
Mira, la dona em cau malament,
però he de reconèixer que en cap moment ha obert la boca sobre això.
Però, clar, ells, tot i haver fotocopiat
i haver copiat en disquets, en CDs,
tota la informació d'aquells ordinadors,
no n'han fet ús públic.
És a dir, no han descobert cap secret.
No han fet públic res que tingui a veure amb tota aquesta documentació.
Perquè jo crec que els interessa abans quedar amb la seva mare
i acabar de parlar-lo, que seria el seu, no?
Tenen la mania d'anar...
D'anar a la premsa abans que...
Si no, jo crec que primer les coses brutes s'han de rentar a casa
i millor la història podia anar per uns altres de roteros.
Però no hi ha manera, no hi ha.
Sí que hi ha teatre aquí dintre, eh?
Però molt, molt.
Ostres, hi ha teatre.
Ara, què? Aquesta, què? Què, què?
Què? Mar, mar, mar, mar, mar, mar, mar, mar.
Què? Aquesta m'està bé.
Continuem amb coses de terror?
Sí, però aquesta realment ara sí que demanaria, si us plau,
a tota la gent sensible...
S'ha posat sèrie, eh?
S'ha posat sèrie.
Sí, perquè normalment no donem aquest tipus de notícies,
però la gent que sigui sensible, que se senti,
o si no pot seure que s'agafi amb una barana,
o si va caminant pel carrer, que es pari, perquè podria caure...
I que tregui la ràdio un momentet, no?
No, no, que no ens deixin escoltar, Sílvia,
perquè, si no, ja hem fet fira.
No, la qüestió és que relaxin i es prenguin la notícia amb tranquil·litat,
perquè no volem alarmar a la societat, però algú ho ha de dir.
Vinga, digue-ho, dona, digue-ho.
Leticia Sabater, després de la televisió,
de buscar nòvio online,
i de vendre tot el que es pot vendre o no a les revistes,
ha tret una nova faceta,
ara és cantant i ballarina.
Ha tret un videoclip que potser es converteixi en la cançó de l'hivern,
el single es diu Mr. Polisman,
i l'estem patint, ara mateix l'estem patint en les nostres orelles.
Tu creus que és necessari posar més?
No dic perquè ja la pobla...
La pobla...
La pobla de la fumeta està tremolant de sentir això.
I tota Tarragona s'enferra.
Tarragona, per això, ja està, relaxem-nos.
Vinga, fora, traulo, traulo, traulo, traulo...
Ai, bé, bé...
Tenia una angoixa, tenia un pes.
Era això el que ara vas dir.
Tenia un pes al pit perquè això ho havia de dir.
T'he posat això dels vampirillos, aquells,
i ho continuen amb la por, què et sembla?
No, la por no pa.
Por no pa.
Por no pa.
Estem una miqueta...
Espesses, ens falta una mica de trajectòria a nosaltres encara.
Sí, sí, sí.
Només fa quasi 15 anys que ho fem.
Dos dies.
Només fa quasi 15 anys que ho fem.
Però després de les vacances això ja passa.
Un té la llengua de drap i la boca de melmelada.
I com que jo sóc de sucre...
Clar, tu pots dir-ho, jo no.
Jo puc dir moltes coses que tu t'hauries d'acallar encara que les pensi.
Sí, sí, sí.
Bé, vinga, aquesta caca de pel·lícula.
No diguis això, vana.
Sempre fent amics.
No, jo dic el que penso.
Ja de l'Avella ja vas dir el que vas dir en el seu moment.
Jo dic el que penso.
No és real per molta gent, però a mi, igual que no em cau bé la Letícia Sabater,
doncs no m'acaben d'agradar los crepusculos.
Los crepusculos.
No m'acaben d'agradar.
A mi sí m'agraden els crepusculos.
A mi no, el que m'agrada és el sol, el que marxa.
Kristen Stewart.
Quina és este?
És ella.
Ah, quina?
Veus?
La vella, eh?
La vella.
La vella.
I la bèstia, que és el Robert Pattinson, que recordem que eren parella
i que es van separar perquè ella, el tirerí que té vi,
li va posar així com un tocado nupcial.
En peinetes.
Però con antenes parabòliques.
Es veu que l'actriu segueix justificant-se davant d'ell
i dient-li, assegurant-li, que durant el filtreo...
Com se diu això?
Flirtreo?
Flirtreo?
Ara, flirteo.
Flirteo?
Que no sé com se diu en català.
Veus?
Ho buscarem, ho buscarem.
Que va mantenir amb el Rupert Sanders mai van arribar a dormir junts
ni van tenir sexe.
Veus, tonta.
Veus?
Que només van sortir junts...
Veus, tonta.
Clar, només van sortir junts alguna vegada i res més.
Ja està.
I ell, això s'ho ha de creure.
L'entens?
Ell s'ha de creure que...
No, va haver res més.
Que no és un banyó.
Jo, carantonyes i quatre petonets i tira...
Clar, ell al principi no s'ho van passar.
Va dir, mira, mira, m'enganyes, nena, jo no et quepo pel les portes,
la gent se l'en fot a mi i jo ja està.
No puc gravar segons quines pel·lícules.
Perquè no troben barret de la meva vida.
Ara es veu que ella va anar més enllà i li va dir, mira, jo t'ensenyo el meu mòbil,
jo t'ensenyo el meu ordinador, busca, remeda el correu electrònic
i veuràs que no hi ha cap missatge d'aquest senyor, ni cap foto, ni cap correu electrònic,
ni cap cosa que em lligui en aquest senyor.
I com el fàcil que és formatear un ordinador.
Que dolenta, eh?
Sí.
Mare, ets molt dolenta.
Bé, els agradi o no, ella inclús diu que està profundament arrepentida del mal
i la vergonya que ha causat a totes les persones properes en ella.
I que tot i que sap que molta gent s'ha sentit afectada,
aquest error ha posat en perill el més important de la seva vida
i la persona que més ama i respecta.
Fixa't-ho.
Ai, i per què no ho va pensar abans?
Aquí està, abans de sortir només amb ell.
A veure, clar.
No quedis, no quedis, si saps que és la persona que més t'importa
i jo no facis que hi hagi dubtes dintre la teva parella, tonta.
Oh, sí, pots quedar, que tampoc no cal que es posi un burca.
Perdó, perdó.
Però pot quedar, però fes-ho obertament.
Mira, carinyo, que he quedat amb tal per fer un cafè i tal i qual.
Vols venir?
Ah, aquí està.
Amb tota la tranquil·litat del món.
A mi què m'ensumo?
Jo m'ensumo que a la promoció de la segona part de l'Amanecer,
que ja deu fer un sol que es peten les pedres a tanta parte,
t'Amanecer, però sí que costa, tu, que surti al sol en aquesta pel·lícula.
Oh, és que seré així.
Sempre està en úmul, sempre està en úmul.
La promoció l'han de fer junts,
perquè no ens enganyem, el màrqueting és el màrqueting.
Oh!
I clar.
Clar, trobar-se cada dia, cada dia una altra vegada, donar-me un d'hores.
Donar la volta al món per tots els països,
venent la pel·lícula amb aquella persona que, a més a més,
te fa estafàstic de veure, doncs és dur.
Sí, home, i tant.
Per tant, ella suposo que una de dos,
o realment se l'estima i la història del cinema d'amor
ha passat a la vida real i reconeix que s'ha equivocat
i el vol tornar a conquistar,
o simplement decideix que els tres mesos que durin la promoció
vol estar sense mal d'estómac ni mal de cap.
No, allò de dius, mira, tripes corazón i tira cap endavant
i quan s'acabi la promoció, tu a casa teva i jo a la meva.
Tu a Boston i jo a Califòrnia.
Busco algo barato.
Busco algo barato, Marc, jo també,
que està a la butxaca així una mica tocada.
Està tocada i un vida.
Una sorpresa aquesta.
Busco el barato.
Una subhasta, va-te una subhasta, guapa.
He de trobar alguna cosa adient pel nostre moment subhasta.
Saps que m'encanten?
Sí.
Saps que el tema de les subhastes és un mundillo
que no conec, que desconec molt, però que m'agrada.
I què se subhasta aquesta vegada?
Perquè hi ha sorpresa de tot, eh?
Què?
Aquesta vegada es subhasta una carta escrita a mà
pel físic Albert Einstein
un any abans de morir
amb un...
amb un company de la Universitat de Princeton,
Eric Goodking.
En el qual...
Eric Goodking.
Ah, perquè no ho conec.
No.
En el qual expressa els seus punts de vista
sobre la religió.
Ah.
Ell diu que Dios para...
Llegeixo textualment, eh?
Sí, sí, sí.
Dios para mí no es nada más que la expresión
ni el producto de la debilidad humana.
Ah, llavors.
Vale.
Aquest senyor havia escrit un llibre,
el senyor de la Universitat de Princeton,
i es veu que l'Einstein el va llegir
i hi havia alguns punts del llibre
que ell volia debatir.
Ah, no.
I ni corto ni perezoso
va agafar un paper,
una ploma...
I li van enviar una carteta.
I li van enviar una carta
dient-li el que li semblava
més cert o menys
sobre la religió.
Però una carteta
que pel que sembla
potser no va arribar mai
a destí, o sí?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Inclús
la carta subhasta
amb el sobre
i el segell
i el membreta de correus.
Sí, sí, sí.
És bo, eh?
Ah, Ebey.
Ah, Ebey.
Sé que a tu t'agrada.
Ah, mira, ho mirarem.
La oferta inicial
és de 3 milions de dòlars.
Ai, no tinc suelto.
No, no, no.
O sigui, el preu de sortida
és de 3 milions de dòlars.
Per la carta,
el sobre, amb el segell
i tot el...
L'equip sencer,
el full equip de la carta.
Full equip.
El full equip de la carta.
M'ha semblat curiós.
Sí.
No, no.
En un moment
en què els diners potser...
Estan una miqueta faltats, no?
Sí.
Estan una miqueta allò...
Bueno, però clar,
és que és una carta de l'Einstein.
Sí, sí, però bueno,
carinyo,
són 3 milions de sortida, eh?
És que ho trobo molt car, eh?
Potser perquè no...
Doncs no, no, no,
no puguis, no puguis.
No, no pujo, no pujo.
Anem marxant?
Vinga, a veure aquí
de cotrada de música
em poses.
Sí, és la línia.
Esclar, sempre.
Ai...
Què?
Què vols?
Què vols?
M'agafa una mica de tos.
Mira, tenim uns pocs.
He triat.
Triat?
Tenim a Pedro del Hierro,
a senyora de roba,
que en fa 64.
Oh, té una edat, ja, sí.
A punt de jubilar-se, eh?
Ah, no, que haurà d'esperar 67%.
Bueno, hi ha més que res,
perquè està com a del tot jubilat
i retirat i de tot.
Veus, quina sort.
Tenim el Paco León.
Sí.
Que, per cert, l'altre dia
vaig veure la seva pel·lícula,
Carmina o Revienta.
I què tal?
Estic com encostipada de darrers.
Sí, això a l'aire.
Això és l'aire que tens posat aquí.
El Paco León, que en fa 38.
Molt bé, hem posat, no?
La pel·lícula és entretinguda.
Però me la recomanes o no?
És que no l'he vist, encara.
M'han parlat molt bé d'ella,
però, clar, sobretot,
em van dir que la gran descoberta
és la seva mare.
Sa mare.
Perquè a mi em va fer
tota la sensació
que aquella senyora
està prenent un cafè en tu
i t'està explicant la seva vida.
Sí, sí, sí.
Tot i que diuen
que hi ha coses que són certes
i hi ha coses que no, eh?
Però molt de barri o d'aquell costat.
Molt de casa.
Però de barri d'aquell xucó.
Sí, sí, sí.
Saps que anaves a dir del teu?
No, del meu barri no és xucó, perdona.
Ja, ja, però, bueno, no el direm.
A la Déu.
No el direm.
La Susana Sarand,
en canvi de tema.
Ai, la Susana Sarand,
mira que m'acaba bé, aquesta dona, eh?
La trobo molt seria sempre,
però molt bé, eh?
L'hem vist esplèndida
a Sant Sebastián
amb el Richard, eh?
Home, digue-li tonta, eh?
Tonta!
Bueno, promocionant la pel·lícula.
66 anys.
Veus, una altra que t'ha de jubilar.
Veus, oi, la gent de joventut que...
No, no, jubila,
perquè ara jo trobo que està en una edat
en la que pots fer pel·lícules
tant fent el paper de senyora molt gran
com fent el paper de senyora madura
com de, saps?
Sí, sí, sí, que pot abarcar...
Encara pot abarcar d'altres històries, no?
Sempre hem dit que les hores,
a partir dels 40,
tenen molts problemes a Hollywood
per trobar feina.
Jo trobo que ella, no?
No, no.
I a més a més, ha trobat...
I bones pel·lícules, eh?
Sempre hi ha un bon paper per ella.
Que és possible que hi hagi directors
que triïn la pel·lícula
Sí, sí, sí.
Què més, què més?
L'Àngela Molina.
Ah, sí.
57.
Està gran, eh?
Sí, home, xata, ja.
Es passen els anys, eh?
Que a mi ja no es va parar,
encara que...
Ja, ja, ja.
Ja ens agradaria moltes.
I la Kate Winslet.
Ah, i la senyora Titanic.
Sí, sí, sí.
Un any que encara fa 100 anys
que es va enfonsar.
Sí.
En fa 37.
Molt bé, doncs ja, felicitats.
D'aplaudir, d'aplaudir
amb totes les seves curbes,
amb totes les seves declaracions
de la dona de carrer normal i corrent,
sense cirurgia, sense d'allò,
per aplaudir.
Molt bé.
37 anys ben posats.
I te dic una cosa,
que també va fer aniversari ahir
la nostra germana Maribel.
La teva germana real,
la meva germana putativa.
Per exemple?
Sí.
Taitantos?
Taitantos?
Maribel va complir taitantos
i taitantos tant.
Taitantos tant.
Ole, ole, Marc,
que t'està saliendo,
que t'està saliendo.
Per molts anys.
No, perquè jo no tinc cap de gràcia
d'aquest tipus.
Per molts anys, Maribel.
Què posàs per acabar?
He soñado tantas veces
com mi vida a comprimir.
Què és això?
Això és la banda sonora
de la pel·lícula del Tadeo i Jones.
Ah, no l'he vista.
Oi, Marc.
Escolta, saps que...
Escolta, saps que...
Escolta, saps que el Japó
està arrasat.
Home, clar, no m'estranya.
És que és molt bonica, eh?
Un país que és una factoria
de dibuixos animals d'animació
està de genolls
davant d'aquesta pel·lícula.
Home, és que és molt bonica, de veritat.
A més a més, molt treballada.
Està molt ben feta, no?
I si li han tret els tics aquells que...
Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Quan la vegi, sabràs de què parlo,
però hi ha tics,
aquelles petites ganyotes.
Clar, un de les persones
de l'actor que ha fet...
Sí, doblatge.
De doblatge.
És el José Mota.
Sí.
I, clar, si penses que l'actor
té els seus guinyos particulars
a l'hora de fer,
també hi sona, la pel·lícula.
Ja.
I són d'aquelles coses que dius,
bueno, una miqueta, bé,
massa, empelaga.
Empelaga, vale.
I arriba un moment que empelaga,
però bé, els crios s'ho passen pipa, eh?
Molt bé.
S'ho passen, molt bé.
A més a més, una pel·lícula
que és per a ells, eh?
Per disfrutar-la.
Ja està, ja està, avui he dit.
Oh, que bé que me queda.
Ja ho ha dit, ja ho ha dit.
Vinga, ara vinc l'Altadeu,
li passarà la...
La minuta.
La minuta, ja està.
Ai, que bé m'he quedat.
Dos, sis, sí, que no relax, que no relax.
Bueno, escolta'm, relax.
Digui'm, carinyo.
Molt bon dijous.
Sí, gràcies.
Millor cap de setmana.
Això esperem.
I ens sentim la setmana que ve.
Ara haurí que és destructiu
anar amb música així de castells
i tu i jo fem Pilar Duro, no?
Va, què cap de setmana?
Jo, mira, que vols que et digui?
Jo ho sento molt.
Dissabte no seré a la ciutat.
Oh, on estàs?
No n'hires a Andorra, no?
És que estic buscant algú que vagi a Andorra.
No, no.
L'estima.
Jo viatjo, viatjo molt.
Déu saps que jo viatjo molt.
És a Andorra?
No, ni passo, ni passo per Andorra.
T'has segura?
T'ho volia passar, no?
Passo d'allà.
Ja que estàs, no?
Passo d'allà.
Jo passo d'Andorra.
No, no, no, si ets d'Andorra,
parlem-ne, parlem-ne.
Això no és policial, que ja se va.
Millor que anem tancant, no?
Parlem fora d'antena, això, no?
Sí, ja ho comentem, ja ho comentem.
Però és de l'Andorra, no?
Total, que no hi va a Andorra,
i mai et posa a Castell.
Jo la llumia he sentido la luz del sol
He tenido la sensación
De que me quieres
Superdí, eso me ha hecho grande
Sigo te, ahora sé que soy
Yo despego mi corazón
Si aún lo quieres
Te voy a esperar
Te voy a esperar
Yo te esperaré
Siempre aquí estaré
Y a tu lado yo caminaré
Lucharé, volaré
Cumpliremos los sueños juntos
No, no, no, no, no
No te vayas
Ven, regresa
Te voy a esperar
Te voy a esperar
Te voy a esperar
Te voy a esperar