La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Doncs vinga, que ja tenim la cremariera en marxa.
Vinga.
En Beta, bona tarda de nou.
Bona tarda un altre cop. La tens, la cremallera?
Ostres, sí.
Què passa? Que sembla una moto.
No, no, no. És una cremallera.
No, no, dono a fer que és la cremallera de la meva xagueta.
No em fixaré baixa.
Això és casero.
Sí, però bé, és quan s'enganxa i és quan hi ha causa d'aquests problemes.
Veus?
Que és allò que dius.
Ens ha solucionat la vida, però de vegades ens l'ha complicat més.
Perquè quan no vol tirar amunt o no vol tirar avall, doncs malament rai, no?
Bé, la qüestió és que, com deien abans, aquest petit avançament, aquest petit tast que fa la Sílvia,
tenim la cremallera de fons, al començament, de tot plegat.
que trec la cremallera.
Sí.
Ara sona fatal, això.
Sí, no?
Bé, la qüestió és que, bé, tal com dèiem de l'holograma que va deixar bocabadats als assistents d'aquest concert,
que després en parlarem.
Nosaltres, doncs, també vam quedar bocabadats per aquest Doodle de Google,
ahir, doncs celebrant o commemorant aquests 132 anys del naixement del senyor Gideon Sambach,
que no ho havíem dit.
Havíem dit que sí, que va néixer l'inventor, que no sé què, no sé quantos,
però que no, no, no, no, no havíem dit el nom, i ara toca dir-lo, no?
I tant.
Un nom una mica estrany, perquè és que aquest senyor va fer la carrera inventiva als Estats Units,
però ell va néixer a Suècia.
És clar, i a Suècia hi ha gastant aquests noms així una mica suecs, no?
Gideon, aquí també parlem, també podem dir el nom complert, no?
Perquè ell, com passa en aquests països nòrdics, tenen tres o quatre noms,
i el seu nom complert era Otto Fedig Gideon, o sigui, cosa de suecs, no?
Sí, la qüestió és que aquest senyor, doncs, mira, va tenir aquesta bona idea
d'inventar una cosa per substituir primer els botons
i després una cosa entremitja que es va fer entre els botons i la cremallera,
que era allò com uns ganxets que s'enganxaven.
Ai, també, sí, que encara hi són.
Va ser una fórmula entremitja entre els botons i les cremalleres.
Jo que soc filla de modista, la paraula és gafets,
la que dèiem a casa meva.
Això mateix, molt bé.
Que tenien la parella i s'enganxaven l'una amb l'altra.
Això mateix, doncs, aquí va ser el pas entremitja entre els botons de tota la vida
i la cremallera que ell va acabar de perfeccionar.
Eren els gafets que ell també s'hi va posar,
el que passa que va dir, això dels gafets,
no li veig molt de futur, hem d'inventar una cosa més bona, no?
I, doncs, tornem amb allò del Doodle, no?
De que, esclar, la inventiva, en aquest cas,
doncs, és per treure's el barret davant de la gent de Google,
perquè, esclar, fins ara els Doodles,
ara parlarem del senyor Guirion,
Sambac, però els del Google fins ara han fet Doodles bastant interessants, no?
Doncs, jo me recordo el que van fer l'any passat,
quan es va comemorar també 50 anys del primer home que va sortir a l'espai,
el senyor Yuri Gagarin.
Aleshores, van ficar allí el rostre de l'astronauta
i un coet que sortia disparat, no?
S'ha treballat, eh? S'ha treballat molt, eh?
S'ha treballat molt.
Era un Doodle d'aquests animats que hi havia animacions, no?
Però el d'ahir és ja, doncs, allò, com deia,
per deixar-nos bocabadat de debò,
perquè, esclar, trobar-nos a la pàgina de Google,
una cremellera al mig, dius, ostres,
i com més gran pantalla és, doncs, més bocabadat quedaves, no?
Clar, clar.
Clar, perquè allò que dius, ostres, quina cremellera més gran, no?
I dius, ostres, però què hem fet aquí?
Que s'ha trencat la pàgina?
Aleshores, primer, esclar, no t'ho donant pistes,
perquè altres vegades posaves el cursor damunt dels Doodles
i t'he deia, doncs, mira, aniversari tal cosa,
aniversari d'altra cosa, no?
Però ell no sortia.
No et donava la pista?
No et donava la pista de què era.
Aquí passa alguna coseta, no?
Sí, sí, i com ho sabem, doncs, esclar,
aleshores, la gràcia era que s'obria la cremellera
i aleshores entraves a tota la informació que podies trobar sobre aquest senyor, no?
Fotografies, biografia, historiografia, tot, no?
És clar, aleshores, quan entraves allà i dius,
ah, ostres, així, aquest senyor és el que...
Molt bé, invento la cremellera.
I els comentaris que han sortit després a les xarxes sobre aquest Doodle,
que tothom l'ha elogiat, no?
Que han dit després.
Molt lògic, clar.
Els de Google han tingut molt bona inventiva,
doncs, els comentaris que han sigut molt favorables,
la majoria deien, ostres, molt bé aquest Doodle,
i a més a més ens ha servit per saber qui va inventar la cremellera,
perquè el 99,9% de la població ni ho sabia que va ser aquest senyor.
Aquest 1% devia ser el propi Doodle,
el propi senyor i la gent que ha fet el Doodle.
Sí.
No?
Sí, super.
I para de comptar.
Vol dir que gràcies a aquest Doodle ens ha fet descobrir una persona
que d'altra manera hauria passat sense penna ni glòria
aquests 132 anys del seu anunciament.
Doncs bé, diem-me això que va néixer a Suècia,
després dels seus estudis al seu país natal,
el Sandbach, es va tragedar a Alemanya,
on va estudiar a l'Escola Politécnica de Reign,
i el 1903, bé, no hem dit en l'edat de naixement,
el 24 d'avril del 1880.
O sigui, ahir va ser això, 132 anys.
Doncs bé, el 1903 Sandbach es va lligenciar com a enginyer,
i el 1905 va emigrar a una terra de prometència, d'oportunitats,
i no podia ser una altra que als Estats Units.
A més, feia a mi que no arribessin per aquí als Estats Units,
i que alguna cosa havien de fer.
És que als Estats Units es van fer grans,
es van fer grans gràcies a inventors,
a gent procedents d'altres països.
Sí, sí, d'arreu del món.
D'arreu del món, sí, sí.
Si veiem biografies dels grans inventors del segle XIX, segle XX,
doncs són gent que es va establir als Estats Units,
terra d'oportunitats, però que venien de diverses parts del món, no?
Doncs aquest va ser un cas més que va portar el seu granet de sorra
a fer més gran als Estats Units,
i de pas, doncs, la resta del món,
perquè, esclar, la cremallera ha arribat a tot arreu, no?
Ha arribat a tot el món.
Jo em pensava, Veta, que avui que ha sortit una notícia
que a mi m'he quedat esprevarada,
que de cara al mes de maig
els Estats Units volen implantar el microxip.
Com? El microxip?
I que el volen posar o al mig dels dits o al front.
Ostres, això no me n'he havia sentit.
Sí, sí, sí, i em pensava a dir...
A les persones.
A les persones, a les persones.
I com els gossos, per tenir uns localitzats.
Diguem-ho que sí.
Que la idea és aquesta,
i que el volen implantar de cara al mes de maig.
O sigui, no estem parlant d'una cosa futurista
que marxarà d'aquí al segle.
Però suposo que poden ser persones, aquestes, perilloses.
O, bueno, al principi hi ha...
El presumptament perillosa.
El presumptament perillosa, sí.
Ara m'ha agradat, ara m'ha agradat.
La Núria ha estat aquí, bé, eh?
Sí, aquí també ha estat molt bé.
Com amb els gafets, la Núria ha estat molt bé, també.
Sembla que no estigui, però hi és, eh?
Sí, sí, perquè esclar, vull dir...
Esclar, es pot entendre de moltes maneres.
Per nosaltres pot ser una bona persona,
però pels americans pot ser presumptament perillosa.
O l'anemí podries número 1.
Doncs pel que m'estàs dient, això és molt greu,
perquè, esclar, ens posa ja amb aquestes pel·lícules...
Aquesta ciència-ficció, que és realitat, no?
Que, doncs, el microchip que, en principi,
està només pels gossos, no?
Per si es perden, doncs ja està per posar-ho a les persones
per tenir-les controlades, no?
Bé, buscarem.
Déu millor, eh?
La buscarem, aquesta notícia.
Això ho haurem de continuar esbrinant per a veure què és el que passa.
Sí, a veure si hi ha algun fonament
i si, de la veritat, ho volen fer, doncs és molt greu, eh?
Perquè això, doncs ara...
Això és una llibertat, no?
Això té a veure que la gent sigui més lliure, crec, no?
Sí, sí, sí.
Per això tenen un estat de la llibertat a Estats Units.
Ah, veus, veus, ja està.
Perquè vagin tothom amb xips al cap.
Bé, la qüestió és que el 1905,
seguim el senyor Gideon Sandbach,
va començar a treballar a la Westinghouse Electric Manufacturing Company,
d'aquestes empreses que al començament del segle XX
ja despuntaven també per implementar, doncs,
invents revolucionaris,
o sigui, era el moment en què l'electricitat es començava a desenvolupar,
aleshores, als Estats Units, no?
I al rest del món.
Però, en aquest cas, doncs, la Westinghouse ja començava a ser una cosa bastant gran, no?
I el 1906 va ser contractat per treballar
per la Universal Fastener Company,
una companyia, doncs, rival, de Nova Jersey,
que, doncs, li va donar una oportunitat per inventar,
per fer coses, sí.
Aleshores, què va passar?
Doncs, amb aquesta companyia, la Universal Fastener Company,
doncs, el Sandbach va fer diversos avenços
en el desenvolupament de la cremellera
entre el 1906 i el 1914,
mentre treballava per les empreses que més tard es compartirien
en la Talon Incorporation.
O sigui, ell, per reinventar la cremellera,
es va basant en treballs anteriors d'altres enginyers,
com Elias Howe i Whitcomb Judson.
Són gent que va fer la seva feina
i que no va acabar de...
de trobar, potser, o de trobar sortida,
i aleshores és quan Sandbach va dir,
ostres, aquesta gent tenen una feina molt interessant,
però jo aniré més enllà, no?
I gràcies a aquests enginyers,
doncs, ell va poder tirar més endavant.
I mentre tant no s'envolupava la cremellera,
ell el que va fer és,
la companyia en què treballava,
doncs, estava mirant de millorar els gafets,
això que deia la Núria, no?
doncs, estava mirant de millorar els gafets
que no eren gaire bons
perquè resulta que tenien...
Que si estiraves una miqueta s'obrien massa.
Sí, això mateix, tenien una forta tendència a obrir-se.
Veus?
Sí, encara passa, encara passa.
Això mateix.
I aleshores ell...
La tecnologia que tenim ara...
Ell, esclar, l'empresa li pagava
per aquests gafets que fossin una mica més...
Més dur, més potents,
que no s'obrissin, no?
Però, esclar, ell va pensar,
dic, anem a deixar els gafets
i anem per allò de la cremallera,
aquests enginyers que ens hem inventat abans.
Sembla que les idees són més bones
que no pas allò dels gafets.
I, esclar, va seguir per una entrelínia.
M'entestant, ell feia la feina dels gafets,
ell també seguia una entrelínia,
com sufre una línia d'investigació,
d'aquestes que tenim aquí sentides,
per aquí, doncs, bé,
ell seguia una entrelínia
i és quan el 1913 va fer la seva primera versió
de la cremallena,
que ell es deia tanca sense ganxos, N.1.
O sigui, la cremallena, al principi,
li va dir el nom de tanca sense ganxos número 1.
Sí, el que va fer va ser
augmentar el nombre d'elements de succecció,
de 4 per polsada a 10 a 11,
i el seu ambient tenia dues files
enfrontades de dents
que s'ajuntaven en una sola pressa
mitjançant un desplaçador
que augmentava i disminuïa
l'obertura de les dents dels ganxos.
A veure, les primeres cremalleres
eren molt rudimentàries,
però era això,
que va passar dels botons, dels gafets,
a la cremallera
i després, doncs,
durant aquests anys següents
la cosa s'ha d'anar perfeccionant
i és com tenim avui dia
les cremalleres de tota mena,
metàl·liques, de plàstic...
I també de tota mida.
Sí, de tota mida.
Tenim de mides gairebé de dos metres,
de llarg,
i d'altres que són petites, petites,
pel que necessitem, no?
Per l'ús que ho vulguem fer-li.
Déu-n'hi-do.
Bé, doncs...
Doncs ja, gràcies a aquest senyor,
ens tenim aquestes cremalleres
que ens van molt bé
i que ens fan agafar calor de seguida
i no parellar-nos amb els botons
i amb els gafets, tampoc.
Però veus aquí,
veus l'evolució d'aquestes coses,
t'adones que al llarg de la història
una cosa no elimina l'altra,
perquè depèn de les tendències...
Són complementàries.
Sí, són complementàries.
Perquè, esclar,
va haver-hi un moment
que, ostres,
la cremallera era molt pràctica,
aleshores, doncs,
els pantalons tots ja anaven en cremallera.
Però, esclar,
després va haver-hi una tendència
que dius,
home,
anem a recuperar els botons.
I es va posar a tornar,
a posar de moda,
també els pantalons acordats amb botons,
i després també va haver-hi
el moment
que va sortir el velcro,
que també va ser una mena de substitució
de cremallera.
Exacte.
I també semblava que el velcro
s'hagués de menjar tot
i també no,
el velcro va haver-hi per unes coses.
Era pràctic fins a un límit,
però després...
Sí, això mateix,
va haver-hi per unes coses,
però per un altre
va haver-hi una cremallera
i per un altre
es queden molt bé els botons,
allò que dius.
I ara són complementaris?
Sí, tot és complementari.
És tot utilitzant
en qualsevol moment
i en qualsevol lloc.
Això mateix,
que la cremallera
ens ha ajudat o no
en la vida.
Sí, home, sí.
Donar-li el mèrit,
el pobre home, no?
Però, doncs,
cada cosa al seu lloc, no?
I esclar,
i una xiqueta amb botons
queda molt elegant.
Per altres coses,
doncs,
una cremallera va molt bé
i per altres coses
un velcro també va perfectament bé.
O sigui que
tot són maneres de tancar.
I els agafets també
que encara es fan servir,
suposo que també
encara tenen la seva utilitat,
no tan estesa,
però també suposo
que encara la tenen, no?
La qüestió és
que aquest és el cas
d'aquest senyor
que va fer
fa 132 anys
que va néixer,
doncs,
va fer aquest invent
o va inventar això
i, bé,
i va fer
d'inspiració
als senyors
pensants
de Google
que la van fer
grossa.
I jo vull anar de concert,
és que estic esperant
i desitjant
deixem la cremallera
que vull anar de concert.
home,
clar,
vull que m'expliquis
aquest concert
que em deies
que van utilitzar
amb alguna persona
que ja no hi era
i que
la van tornar a revivre.
Resulta que
ja podem parlar
de concerts
amb hologrames,
o sigui,
la tecnologia
ja permet
ressuscitar els artistes
a l'escenari.
I el Beta
ja t'he triat,
Quin Vol,
eh?
Sí, sí.
Jo també,
eh?
Jo també t'ho confesso.
Després tinc dos,
a més a més.
Molt bé,
perfecte.
Però escoltarem
el que he triat jo.
Això no val, eh?
Bé,
la qüestió que...
Perdó, eh?
Sí.
Una projecció
hiperrealista
del ràper Tupac
mor el 1996
va deixar bocabadat
el públic
del festival
de Coakala
a l'estat de Califònia
als Estats Units,
no?
Resulta que
els Exxon Five
estudien sortir de gira
amb un holograma
de Michael Jackson.
Doncs mira,
per aquí ja tenen
algun dels que a mi m'agradaria.
O sigui que
la cosa va ser tan sonada
que els Exxon Five,
que ara en són quatre
perquè falta el Michael Jackson,
que va faltar el germà petit,
doncs han vist
també la llum,
mai més ben dit,
perquè tot va costat
de holografia,
tot és a base de llum,
doncs han vist la llum
i han dit,
doncs home,
doncs anem a
ressuscitar el Jackson Five
i el Michael Jackson
que canti aquelles cançons
de quan nosaltres
érem jovenets.
no?
Doncs bé,
aquesta tecnologia nova
va deixar bocabadats
fa uns dies,
o sigui,
la sèrbada passada,
els assistants
d'aquest festival
de Gokela
a Califòrnia
i el ràper Tupac Shakur
mort el 1996
en un tiroteig,
va resultar
l'escenari
amb un holograma
al costat
dels ràpers
doctor Snoop
i doctor Doc,
o sigui,
noms així...
Sí, sí,
de ràpers.
De ràpers,
doctor Perra,
i la de producció
era exacta,
la roba,
els tatuatges,
els seus moviments,
el realisme
va deixar parat
el públic,
o sigui,
que res,
és l'invent.
Vam pensar
que el que va passar
amb molta gent
que són molt famosos
i que són molt estimats
per la gent
que tenen els seus fans
que pensen normalment
que mai han mort
sinó que estan amagats
i amb això
potser fins i tot
els donen la idea
que pugui ser realitat.
Doncs sí,
perquè la realitat
en aquest cas
era tan real
perquè la redundància
és que la gent
primer es fregava
els ulls
perquè no s'ho esperava,
no s'ho podien creure.
És impossible.
I el que Tupac
es va convertir
i de seguida entrant
d'ing tòpic
al Twitter
amb 40 mencions
per minut,
o sigui,
la cosa va,
se va estendre
com la pòlvora,
no?
I diuen
que de cara
a la inauguració
dels Jocs Olímpics
a Londres
aquest estiu,
doncs sembla ser
que també
tenen preparat
resucitar
algun insigne
cantant anglès.
Home,
imaginem,
podria imaginar
qui pogués ser,
no?
Sí,
tenim un Freddy Mercury
per aquí,
no?
Podem,
per exemple.
I aleshores també
estan pensant
de resucitar-lo
davant de milers
d'espectadors
a l'Estadi Olímpic
de Londres
i per descomptat
a la resta
d'espectadors
que ho veuran
per la televisió,
no?
O sigui,
que pot ser ja
allò...
Home,
jo m'imagino
el grup de música
que algun,
sobretot el cantant,
que és potser
un dels pesos
passants al grup,
que normalment
quan busquen
un altre grup
o un altre cantant
queda molt tocat,
fins a tots els fans
els costa,
encara que sigui
el grup de sempre,
els propis Queen,
han intentat
a través de Roger Hudson
i a través d'altres cantants
treure la imatge
de Freddie Mercury,
però és que és impossible.
No, no, no, però...
I això seria,
per què no,
una manera també
de no arribar a substituir-lo mai,
no?
Sí, sí.
Això,
per la xarxa,
per la xarxa
corren vídeos
del YouTube,
corren vídeos
d'aquest concert
i heu de posar,
doncs,
Tupac
al Google,
parlant de Google,
poseu Tupac
i sortirà, doncs,
l'actuació
aquesta del vídeo hologràfic
i podreu comprovar
que la cosa
era bastant
realista, no?
Bé,
la qüestió és que
els nord-americans,
en aquest cas a Califòrnia,
van decidir
ressuscitar
el senyor Tupac,
vindran de més,
se suposa,
els virànics
volen ressuscitar
aquest senyor
que tu has esmentat
de cara als Jocs Olímpics
i nosaltres
aquí a casa nostra
ens agradaria
ressuscitar
una persona
doncs,
que va fer
cançons
molt nostrades
i que el trobem
molt a faltar.
Sí.
i que,
bé,
doncs,
això ens dona peu
ja a passar
aquest viatge a Vinílies
i avui no ens anem
per feina,
perquè tenim
la Núria esperant
i ens hem de comportar
com cal,
o sigui,
complirem
els terminis,
són,
falten
cinc minuts
per dos quarts,
o sigui que
és el moment
de descobrir
això mateix,
de fer el viatge
i descobrir
quina persona
volem nosaltres
ressuscitar
amb aquest holograma
2.0
que bé,
doncs,
com la cosa
segueix així,
ben aviat
ho tindrem
aquí a casa nostra.
Em deixes dir una cosa,
l'altre 50%
estarà també molt content,
eh?
I tant.
o sigui,
nosaltres parlem per nosaltres,
però l'altre potser
també estarà molt content.
Qui creieu
que hem escollit nosaltres
per resultar
una persona emblemàtica
dins del poble català
dels anys 90?
Qui pot ser?
Qui pot ser?
Que ens ho deixa
després d'un concert?
Ai,
qui pot ser?
Qui pot ser?
A més,
hem triat una cançó
que va molt bé,
perquè el títol
de la cançó
és de començar
més dels 90,
diu,
els temps estan canviant.
Clar,
si el nostre
malaguanyat
Carles Sabater
ens estigués escoltant,
sí que diria
que estan canviant,
fins al punt
que algun dia
el podrem tornar a veure
dalt d'un escenari.
A veure,
a veure.
En forma ologràfica,
no pensar malament.
Això sí,
en forma ologràfica.
Nosaltres estem aquí
encarniosos
i tornarem de cara
de la setmana vinent,
no?
Sí,
de moment sí,
però ves a saber
que algun dia
aquest programa
a la tercera esplana
es faci
en presentadors
locutors hologràfics.
No,
perquè això vol dir
que ens canviaríem
per robots.
No,
no,
no,
no,
no,
jo prefereixo
quan entrem
i jo...
No,
però jo he pensat
alguna vegada
que un dimecres
que me'n vaig...
Te vols agafar festa?
Si m'agafo festa
t'envio el meu holograma
i...
Home,
si parli igual que tu
i fas igual que tu,
com te creus
que no estiguis de festa?
No,
no,
jo prefereixo
això a tu,
eh?
El holograma
està molt bé,
però mira,
no sé.
Bé,
però el dia
que tingui holograma
te l'envio
i us coneixeu
i el millor
doncs
feu bona amicàtica.
No me n'envies,
no me n'envies.
Bé,
te gràcies.
No res,
a reveure.
Téu.
A jugar.
Tu,
què em fas aquí
parar?
Uh,
no pots deixar
escapar.
Vés de pressa
o potser
faràs anar.
Perquè el món
està canviant.
I ningú
podrà evitar.
Perquè els temps
estan canviant.
Vine amb nosaltres
i res no
ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
perquè els temps
estan canviant.
quan les paraules
no diuen res,
quan som promeses
que s'endú el vent
quan l'aire costa respirar
i hi ha cadenes
per deslligar.
Hem de trencar-les
per poder-ne escapar.
hem de trencar-les
per poder-ne escapar.
Hem de trencar-les
per poder-ne escapar.
i més clar.
No te n'has adonat.
Uh,
què fas aquí
parar?
Vés de pressa
o potser
faràs tard.
Perquè el món
està canviant.
i ningú
podrà evitar.
Perquè els temps
estan canviant.
Vine amb nosaltres
i res no
ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
perquè els temps
estan canviant.
Vine amb nosaltres
perquè els temps
estan canviant.
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres
i ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres