La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres,
curinetes i turons.
Bona tarda, de nou, Beta.
Hola, bona tarda.
Has vist ja, vai, eh? Vai per feina.
Sí, sí, anem per feina. Avui el Quimi Putet
doncs el tenim castigat.
Gràcies, Quimi.
Gràcies per la teva música.
Que ens han somplert de felicitat
i bé, nosaltres hem de seguir el nostre camí.
I com deien abans,
avui a la terra es plana
hem de parlar una mica més en fons
del que és el Windows 8
perquè molta gent
doncs encara no el té
perquè ja està a la venda
des del passat 26 d'octubre
que es va posar al mercat
alguns
suposo que sí
que l'han comprat
l'han instal·lat
i ja poden dir
doncs mira, ja el tinc
i no falta que me'n parlin
perquè ja sé com va.
Però la majoria no.
La majoria encara no
perquè és tan recent la cosa
que
els que tenen ordinadors en actiu
estan en el seu sistema operatiu
que els hi va bé
i només
se passaran al Windows
si han de comprar
un nou equip.
Aleshores,
la gent tampoc no està
per anar canviant
ordinadors.
I a més a més
l'economia ara mateix
depèn de...
Bé,
tampoc no estan
per anar reinstal·lant
noves sistemes operatius.
A més a més,
amb aquest nou sistema operatiu
si tu tens un ordinador
dels que tots coneixem
i reinstal·les el Windows 8
tampoc no faries molta cosa
perquè el Windows 8
està pensat
per lo que dèiem
per pantalles tàctils.
Aleshores,
si un dia
és més pràctic,
el consell que donem nosaltres,
el vostre ordinador
doncs ja no pot més,
ja començar a fallar,
ja té uns quants anys
i és allò que dius
més val comprar un donó
que no passa a parar-lo.
Per exemple.
Aleshores,
doncs sí,
hem de fer el pensament
i hem de mirar
aquesta possibilitat
de comprar-nos
doncs això,
un ordinador tàctil
amb pantalla tàctil
i amb el sistema operatiu
Windows 8
que aniria perfecte,
perfecte,
doncs seria el complement aquest,
no?
Doncs bé,
dèiem això
que el Windows 8
reimagina els ordinadors,
fa que,
doncs,
els ordinadors,
bé,
aquí en aquest sentit
podríem dir
que va ser primer l'ovo
o la gallina,
no?
Perquè és clar...
Clar,
no se sap ben bé,
no?
No,
perquè és clar,
aquí representa
que el Windows 8
està pensat
per ordinadors
amb pantalles tàctils,
dels grans,
no?
Perquè és el que dèiem abans,
no?
L'avançament,
l'avançament llarg
que hem tingut,
que les pantalles tàctils
de moment estan
per coses petitones,
no?
Iphones,
tabletes,
aquestes coses,
no?
Les tabletes,
aquestes famoses,
però per els ordinadors,
els ordinadors portàtils
de pantalles
de 16,
17 polsades,
els de sobre taula
que gasten també
pantalles de 19,
20,
22 pantalles,
eh?
Doncs aquestos
no ha arribat encara
a lo tàctil,
però és clar,
aleshores el que dèiem,
no?
Què va ser primer,
l'ou o la gallina?
Què ha fet Windows 8?
Ha sortit,
ha sortit
pensat
per pantalles tàctils
perquè hi ha molts
ordinadors així
o perquè la indústria
de s'ordinadors
comencen a fer
pantalles tàctils
per ordinadors
de sobre taula?
És clar,
què va ser primer,
no?
És la pregunta
que ens fem,
però bé,
la qüestió és que
s'han posat d'acord,
s'han posat d'acord
perquè,
doncs,
Windows,
la casa Microsoft,
doncs,
no fa les coses
perquè sí
i sap que si treu
un sistema operatiu
Windows 8,
pensat per
fer-ho anar
de manera tàctil,
no?
Com ho fem també
amb els mòbils,
pensa que hi ha d'haver
aparells al mercat
que ho facin,
no?
Aleshores,
doncs,
aquí és on
entra la,
com ho diríem,
la nova teoria
d'ordinadors
que porta
per nom
10 més 1,
que són
ordinadors convertibles
nascuts per el
Windows 8.
Ah, d'acord,
o sigui,
et dóna l'oportunitat
també de poder
aprofitar si t'has
comprat recentment
el teu ordinador.
Sí.
Gràcies a Déu,
per fer-te,
és el que diem,
que va ser primer
el Windows 8
o els ordinadors
d'aquests
de nova generació.
Doncs em sembla
que van tots dos
de la mateixa,
han nascut els dos
a la mateixa vegada,
no?
O sigui,
Windows,
o en aquest cas Microsoft,
pensant en l'indústria,
va dir,
bé,
feu pantalles grans
tàctils
o no en feu?
l'indústria
diria,
pensa,
sí,
què en farem,
però no tenim
un sistema operatiu
que pugui anar.
Aleshores,
doncs,
es van posar,
d'acord,
doncs,
jo faré el sistema operatiu
i vosaltres fareu
les pantalles grans.
Aleshores,
doncs,
la cosa va a l'hora,
no?
Perquè,
doncs,
amb la nova versió
del sistema operatiu
de Microsoft
arriben nous formats
d'equips,
molt d'ells híbrids
entre taula T
i portàtil.
Sí,
però també aparells
tot en un
de sobre taula
que incorporen
funcions tàctils,
no?
O sigui,
que hi haurà una gamma
per triar i remenar
que no sabrem
què fer
perquè n'hi haurà
tanta oferta
que diràs,
ostres,
agafo aquest,
agafo l'altre,
no?
Perquè aquest això
és com
quan t'has de canviar
el cotxe,
que no saps
que un puc comprar
perquè tothom
et diu que és el millor,
té altres prestacions,
aquest gasta menys,
aquell no sé què,
no sé quantes,
doncs,
amb qüestions
d'aparells tecnològics
ens trobarem
que no sabrem
què fer,
no?
Aleshores,
doncs,
ja en podem donar
dos exemples
de fabricants
que s'han muntat
al carro
de lo tàctil,
no?
Per exemple,
l'Asus,
l'empresa d'Asus,
que són coreans,
doncs,
treuen un model
que es diu
Taishi
i aquest fabricant
coreà,
especialment afeccionat
als equips transformables,
tira pel dret
amb un portàtil
amb dues pantalles,
una de normal
a l'interior
de la tapa
i una altra
de tàctil
a l'exterior
per fer-la servir
com a tauleta,
o sigui,
sí, sí, sí,
tindràs un ordinador
portàtil
que l'obriràs
i aleshores
teclegeràs
com sempre
amb el teclat
i tot això,
no?
Que això ja és un punt
perquè hi ha molta gent
precisament
que potser arribaria
un moment
que tindríem
una miqueta complicat,
parlo per mi, eh?
Aleshores,
faria servir l'ordinador
com sempre
amb les tecles,
pam, pam,
amb el retolí
que ha portat
incorporat
els ordinadors portàtils,
aleshores,
ara vull anar
a tàctil,
tanca la tapa
a l'ordinador
i és com una tauleta
i comença allà
amb el dit,
vinga, va,
ara toco aquesta icona,
ara se m'engega això,
se m'activa l'altre.
Que fantàstic, eh?
Sí,
allò dos més un,
no?
I aquest cas
és la casa Assos,
no?
Després també hi ha
la casa Acer,
l'Acer,
doncs,
que treu un model
que és l'Acer Iconia
en W700
i diu que l'entusiasme
d'Acer per Windows 8
es manifesta
amb una gamma
de sis portàtils tàctils
i dues tauletes.
O sigui,
aquests us també
van més lluny,
o sigui,
en lloc d'Assos
de dir un portàtil
amb dues pantalles,
doncs els d'Acer
fan portàtils
amb una sola pantalla
però la pantalla
és tàctil.
Ostres,
però que bo, eh?
No, no, no,
és que estic veient
cap a on marxem.
És increïble, eh?
Us aviso
que tota aquesta gamma
d'ordinadors convertibles
nascuts per el Windows 8
o en aquest cas
seria el Windows 8
nascut per aquesta nova gamma
té el nom de 10 més 1.
O sigui,
si aneu a una botiga
especialitzada d'ordinadors
i dieu
vull un 10 més 1,
aleshores,
si el que us atén
entén de...
D'ordinadors
us sabreu de seguida.
Us portarà cap aquí,
cap a batalles tàctils.
La clau és 10 més 1,
és la nova paraula
que s'utilitzarà
per això
pels ordinadors
tàctils
de nova generació
aptes
per incorporar
aquest nou sistema operatiu
que es diu
Windows 8.
Que repetim.
No?
Ah, em sap que ja entrava, eh?
Jo t'ho tenia preparat.
Sílvia,
espera un moment.
Espera un moment.
A veure,
has dit Windows 8
i has fet
ahir un impàs
i dic ja està.
Bé,
ara anem.
Només volia acabar
de dir
que el Windows 8
s'ha d'oblidar
a priori
de l'escriptori
tal com es coneix
actualment.
El nou sistema operatiu
converteix la pantalla
d'inici
en una pantalla
de navegació lateral
que presenta els programes
en forma d'aplicacions
de grans requadres.
La manera de tancar
els programes
és també diferent
i els menús d'opcions
llisquen des dels laterals.
Això sí,
l'escriptori clàssic
seguirà a cop de clic
per als usuaris
que ho necessitin.
O sigui,
tot això
anirà
de manera tàctil,
tot aquest sistema operatiu,
aquestes pantalles,
això,
però hi haurà l'opció
per a la gent
com la Sílvia
que necessitin
anar
a l'antiga
i hi haurà
l'oportunitat
d'accedir
a l'escriptori clàssic
amb el clic.
o sigui,
no pateixis
que tindràs
la teva encara.
Bé,
doncs això.
Anem mirant, eh?
Això era el que
volíem dir
de Windows 8.
Què volies dir amb això?
Que sóc una mica
carrinclona?
No,
és que ho he dit abans
que tu t'ho volies
fer falta
allò de sempre.
Ho has comentat
a les hòsties
que fan la parola
i t'he dit
aquí,
aquí,
jo...
No t'hi fixa en mi.
Tu ja has vist
quin mòbil
d'hiplodocus
que porto...
Sí, sí,
m'ho vas dir
la setmana passada.
jo t'ho vaig dir
que el meu
doncs hi era
de nova generació.
O sigui,
tot predetat
la pantalla
i li has d'anar
passant
allò.
De netejar,
netejar.
Netejar, sí.
I anava a dir
passar allò.
Bé, doncs
jo t'he sentit
que deies
que tu això
de tàctil
encara
t'agafa
una mica
d'aspecte.
Aleshores,
no pateixis
que
doncs
els de Microsoft
han pensat en tu.
Molt bé,
moltes gràcies
amics de Microsoft
però
de bon rotllo, eh?
Jo ara
me'n vaig cap
als estels,
no?
A veure si trobem
aquella bona sonda.
Vinga, va.
Ara sí.
Jo que te l'he preparat
amb tot el carinyo.
Sí,
el que passa
que ara no s'han posat
d'acord.
Abans,
ara sí, eh?
Ara sí.
Això no m'ho veig, això.
Això,
Star Trek
i surt aquella veu greu,
de locutor,
però locutor,
no com nosaltres
que tenim una veu.
De locutor,
no diguis això,
com a l'adió.
No, no,
a mi m'agrada que ella es veu
que diu
Star Trek,
l'última frontera.
Quina música, no?
Doncs sí,
sí,
resulta que
la NASA
que va llançar
la sonda
a l'espai
el 1977,
què feia l'any 77?
Déu no,
jo hi era en aquest món, eh?
Sí,
jo hi era.
Jo tenia set anys,
jo devia,
a GB,
estava.
Sí,
sí,
jo també,
també,
també,
tenia,
tenia una edat,
una edat petita,
també,
tenia una edat petita.
Bé,
doncs,
actualment està a més
de 18.000 milions
de quilòmetres del Sol
i la nau ha entrat
a una regió
que es coneix
com el Purgotari Còsmic,
perquè ha sortit
del sistema solar
i està entrant
a l'espai
interestelar.
Això és una pel·lícula,
eh?
Home,
ho és,
ho hem confirmat,
aquesta setmana
els de la NASA
han confirmat
que l'angín humà
que es troba
més allunyat
de la Terra
ha entrat
a la frontera
del nostre
sistema solar
i podia arribar
al desconegut
espai interestelar
en qüestió
de dies,
segons s'han format
els de la NASA.
Sí,
sí,
està deixant
aquest espai.
La seva petjada,
ja.
Sí,
nosaltres ho vam avançar,
fa uns mesos vam dir
que en aquell moment
la sonda
estava en aquest espai
que no era
ni a l'exterior,
ni a l'espai exterior,
en el qual s'hi movia
com el peix a l'aigua,
ni al sistema solar
i a aquest espai
li deien
el purgatori còsmic,
no?
Li deien
el purgatori còsmic
perquè era allò
al final
del camp magnètic
del Sol
que diem
doncs
la heliosfera,
no?
L'heliosfera
que arriba
fins al sistema solar
doncs
on s'acaba
l'heliosfera,
el domini
del nostre
astre rei
que és el Sol,
doncs
no comença
exactament
a l'espai exterior,
hi ha un espai
de transició
i aquest espai
de purgatori
que és en el qual
ha estat aquests mesos
i ara doncs
podem dir
que ja ha passat
aquest espai
o està a punt
de passar
aquest espai
del purgatori
i podem dir
que sí,
ara ja és
el primer
enginy
humà
que es troba
més senyorat
de la Terra
i que ha entrat
a l'espai
interestel·lat.
Bé,
què veurà?
Què veurà?
No ho sé,
però tinc unes ganes
que torni
per veure les fotografies.
No, no,
tornarà, no tornarà.
No tornarà.
No tornarà.
Però envia, envia, envia coses.
Segueix enviant coses.
Segueix enviant coses.
A t'imagines que trobes
si hi ha una cara així?
Perquè el viatge
de la Voyager
és un viatge
de tornada
sense...
bé, d'anada
sense tornada.
D'anada
sense tornada.
O sigui,
que no, no,
però per sort
les seves antenes
encara funcionen
a pesar
de que són
molts anys
però gràcies
a les piles
i carregat
la llum solar
i tot això
doncs encara té
per viatjar
una mica més
i enviar-nos això
fotografies
i coses
de l'espai
aquest exterior.
A veure què es trobarà.
Que meravella, eh?
Que meravella.
Ara hem entrat
en un punt
en el qual
doncs
gràcies
a que aquest Esti
doncs
ha sortit
del sistema solar
doncs
investigarà
això
coses desconegudes
per nosaltres.
vés a saber
què trobarà.
A veure,
el que et deia
que potser
que no trobem
alguna nau
o una cara
així mirant-nos
així
des de la llunyania.
Sí,
allò salonant
o la terrícola
és...
Seria fantàstic, eh?
És molt interessant
això
perquè, esclar,
pensem que són
18.000 milions
de quilòmetres
que això ho he fet
en molts d'anys
des dels anys 77
han passat
més de 30 anys
però bé,
la qüestió és
que la tecnologia
és la que és
i no podem anar
més ràpid.
Vés a saber
d'aquí a uns segles
ara deixem voler
una altra vegada
la imaginació
però els nostres
fills
nets
tot això
quan tinguin
naus més ràpides
i puguin sortir
a l'espai
i no hagin de trigar
18.000
bé,
no tant
no hagin de passar
tant d'anys
més de 30 anys
per sortir de l'espai exterior
si no amb una nau
puguin sortir
en un minut
de l'espai exterior
doncs
vés a saber
que es trobaran
i es trobaran
la sonda Voyager
encara viatjant
a la seva marxa
i ells
serà com una carrera
entre un Ferrari
i un 600
no?
que arribarà
el Ferrari
del segle XXIII
s'ha trobaran
la sonda Voyager
i diuen
encara vas per aquí
però ella
va ser
la pionera
ella va ser
una pionera
és aquelles coses
que s'han d'agafar
si arribem a recuperar-la
o s'arriba a recuperar
cap a la terra
ha d'estar
en un museu
i ha de crear ciència
aquesta nau
que si s'aconsegueix
fer naus més ràpides
que ara
tot és sense ficció
però en el futur
tot és possible
suposo que aniran
amb una nau d'aquesta
superràpida
del segle XXIII
aniran a cercar
la sonda aquesta
per agafar-la
se l'emportaran cap a la terra
la posar en un museu
i dir gràcies
per ser la primera
a sortir a l'espai
i investigar
qui hi ha
i és el que se mereix
la sonda
la sonda
ha donat informació
als científics
de com és l'espai
i tot això
sí que
no fa un viatge
de ple
sempre ha estat donant
informació molt volosa
de cara al futur
perquè nosaltres
tinguem
el que a mi
no ha fet
però si no
més o menys
cartografiat
com si fos un mapa
i per allà mateix
pot caure
el planeta vinília
per allà propers
d'on està la voyager
potser
és el que va
cap allà
i va cap allà
i va cap allà
a mi ho trobo discos
tvs
cassets
va bé
va bé que ho diguis
va bé que ho diguis
perquè avui
al planeta vinília
doncs
farem
dues aturades
musicals
primer
escoltarem
una cançó
que la Sílvia
la nostra
controller
ens l'està
buscant
sí
sí
sí
sí
sí
i és que
del any 1977
que és
en el qual
es va llançar
aquesta sonda
de voyager
doncs
passarem
a l'any
1989
90
91
93
94
95
són els anys
en els quals
els bars
una formació
de castellà
del Vallès
el Vallès
occidental
si no m'equivoco
doncs
feien música
i de la bona
cantar en català
era una barreja
entre blues
country
bé
un estil
ho feien molt bé
aleshores
curiosament
a finals dels 80
aquesta formació
que
repetim
que es deia
bars
quan va sortir
hi havia dos cantants
el cantant principal
el doctor
Philgood
cantant masculí
veu masculina
i la cantant
així que feia
més aviat corus
que era la Montselleràs
que bé
li van deixar fer dues cançons
ella soleta
però la resta
dels temes
ella feia segones veus
què va passar aquí
que el Philgood
va desaparèixer
va marxar del grup
i aleshores van dir
què fem
doncs
que canti
que ho fan molt bé
i a partir d'aquest moment
va prendre
les regnes del grup
i bé
una veu excepcional
d'aquestes
que bé
no es deixen diferents
ara estem escoltant
de fons
la cançó
tu t'ho has buscat
i fem des d'un disc
que es va dir
el 1965
que es diu
Bars
un concert
que van tocar
l'espai de Barcelona
i va ser
un concert
necessitat
pel programa
espònic
de televisió de Catalunya
no n'hi do
aleshores
doncs
què podem dir
de la Montse Llaràs
una veu
que va ser una gran descoberta
a banda que també
és una gran persona
em sembla que aquí
el Philgood
va fer molt bé
marxar
perquè va donar pas
a una gran cantant
que si no s'havés quedat
sempre en un segon terme
no són aquelles coses
que a vegades
un quan marxa
doncs
fins i tot fa un favor
no és que ho fes malament
el Philgood
però va donar
una oportunitat
a fer créixer
una persona
musicalment parlant
i que ens ha regalat
cançons com aquesta
que estem escoltant
i que també
volíem dir
que els que ens agrada
la música
la prova del cotó
la prova del cotó
d'un grup
és si ho fan bé
o no ho fan bé
és
els directes
és allò de dir
de dir
bé
aquest disc
sona molt bé
clar
però en estudi
poden fer meravelles
tot sona molt bé
però a l'hora
de posar-se
a dalt d'un escenari
davant de 50.000 persones
100.000
les que siguin
aquí és on
volíem arribar nosaltres
la prova del cotó
i precisament
bars
doncs
ho van superar
amb Escreix
i ho podem comprovar
amb aquest disc
doncs
enregistrat en directe
repetim
el 1995
i ara ho farem
escoltant una cançó
que diu
clava els teus ulls
que bé
doncs
presteu atenció
a la Montselleràs
que aquí
s'hi deixa anar
i és un regal
per les oïdes
amb això
on volem acomiadar avui
La terra és plana
la cançó d'aquelles
que ens posa els pèls de punta
és una veu d'aquelles
que la trobem molt a faltar
també ho volíem comentar
això
perquè bars
ja no estan actius
fans que van deixar
d'estar dalt dels escenaris
i ens agredirà molt
un retrobament de bars
com ha passat
amb altres grups
o per la cabra
que s'han tornat a ajuntar
encara que sigui
per una sola vegada
però estaríem
però il·lusionats
que fos així
perquè ens han deixat
orfes
d'aquesta música
d'ensentir-la
especial
sí
Veta, tornem la setmana vinent
això mateix
amb més
terres planes
amb més notícies
i ja esperem
a veure què és el que passa
amb aquest eclipsi solar total
amb eclipsi
que passarà a l'altre punt
d'Austràlia
d'Austràlia
quina decepció
sí eh
quina decepció
no res
a reveure
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
més lluny d'aquí
que esperes trobar
si no saps el que busques
no saps el que busques
no saps el que busques
no saps el que busques
no saps el que busques
no saps el que busques
no saps el que busques
no saps el que busques
escapant dels teus records
saps molt bé
ja és massa tant
cada dia que passa
estic més lluny
de tu
i si creus que les coses
es podrien fer millor
segueix el teu camí
Jo faré el meu.
No calnis a clavar els teus ulls amb mi.
Ja no cal que tornis amb la mateixa història.
Ja no cal que tornis a clavar els teus ulls amb mi.
Saps molt bé, ja és massa tard.
Cada dia que passa estic més lluny d'aquí.
I si creus que les coses es podrien fer millor,
segueix el teu camí, que jo faré el meu.
No cal que tornis a clavar els teus ulls amb mi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!