Ja tardes, les tardes de Tarragona Radio.
¿Qué voy a hacer? ¿Qué voy a hacer? Si nadie en el mundo me puede querer. ¿Qué va a pasar? ¿Qué va a pasar? Si mi corazón se empieza a agobiar.
Por la calle de Bosar desapareció Oscar Wilde, así está mi corazón. Barrido por la tormenta, llueven sapos y culebras, veo dragones de piedra y todo es tan confuso a mi alrededor.
¿Qué voy a hacer? ¿Qué voy a hacer? Si nadie en el mundo me puede querer. ¿Qué va a pasar? ¿Qué va a pasar? Si mi corazón se empieza a agobiar.
Ni los hombres de la trena, ni los de guantes de seda, ni los que se han separado y siguen hablando de ella, ni los chicos del gimnasio, ni los grises empresarios, ni los depresivos raros que se quieren destruir.
¿Qué voy a hacer? ¿Qué voy a hacer? ¿Qué voy a hacer? Si nadie en el mundo me puede querer. ¿Qué va a pasar? ¿Qué va a pasar? Si mi corazón decida estallar.
Aquesta és la cançó que porta, o que ens obre la porta, millor dit, a un munt d'idees 2011.
Des de l'Associació de Músics de Tarragona ja porten alguns anys fent-nos precisament aquestes propostes, donant-nos aquestes idees.
Aquest any 2011 van ser 10 idees, i per comentar-les, què et sembla si parlem via telefònica, el tenim el president de l'Associació de Músics de Tarragona, Miguel Alberto Cruz.
Miguel Alberto, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, Sílvia. Bona tarda, oients.
Doncs jo, a veure, no jo, el que passa és que el grup es diu jo, que també vosaltres aquí jugant amb les paraules...
Té rotllo, té rotllo.
Té rotllo, és veritat, però sona molt bé. És la primera cançó d'aquest munt d'idees.
En trobem 10 grups, 10 cançons diferents, en 10 temes variats, dintre del que teniu, dintre de l'Associació de Músics de Tarragona.
I jo, la primera pregunta gairebé obligada, quants grups ara mateix teniu a l'Associació de Músics?
I 10, molt justet, no?
Doncs no ho sé. El que sí que puc dir és que han sortit als munt d'idees fins ara més de 95 bandes.
Deu-n'hi-do.
Artistes, solistes i gent diferent.
Ha arribat un moment que ja no et puc dir, mira, són 40, són 120 bandes,
perquè el que sí que et puc dir és que són X músics que estem a l'Associació de Músics.
I cadascú, n'hi ha gent que toca en dues o tres bandes, n'hi ha gent que és solitari,
n'hi ha gent que ve sonen en una banda.
Clar, això és la reivindicació de l'espectre sonor tan diferent i tan dinàmic que tenim a la ciutat de Tarragona i comarques.
Per això te deia que potser 10 grups, que són els que estan inclosos dins d'aquest munt d'idees,
si ho que dius, a veure, potser ha estat difícil la tria?
Home, vam fer una preseleció de 19 bandes, 19 bandes noves que havien entrat,
o formacions noves o solistes nous que havien entrat a l'Associació al cap d'any,
i des de nous van sortir 10, que són aquestes 10 propostes.
I bé, molt bé, la veritat és que és molt content, és una eina i una feina ben feta.
A més, que continuï, que volem el munt d'idees 2012 i el 13 i el 14, els que convingui.
Els que convingui, sí, sí, i tant.
A més, jo crec que idees i gent a Tarragona per fer música, crec que no ens faltaran,
per poder completar aquest munt d'idees més, no?
Sí, sí, no faltaran.
Puc dir que realment la música a la nostra ciutat és una fita,
els diversos concursos, producions, concerts, o el que sigui que fa l'Associació de Músics de Tarragona.
Ja saps, la gent no para de vindre.
Se'n parlen de milers de persones que van tindre l'ocasió de veure gratuïtament l'any passat
el Festival del Dia de Música, el dote festival de l'Associació de Músics Tabacalera,
que abans era el de la Xar 3, i d'aquí a poc altres decenas o centenas de...
i tindre l'aportunitat de veure el concert en directe de la presentació del servei.
I quan l'està previst fer, s'ha pot dir, s'ha pot anunciar?
Sí, i tant, i tant, ja és superoficial.
Ah, pots dir-ho, diga-ho.
El proper divendres dia 20, a l'Auditori, a l'Auditori de la Caixa de Tarragona,
al carrer Martell número 2, a partir de les 8 i mitja de la nit,
fins que el corp aguante o que els músics acabin,
pot ser una producció d'una hora i mitja o un parell d'hores de presentació d'estem.
Déu-n'hi-do.
O sigui, ja la setmana vinent, com el que diu, ja tindrem l'oportunitat
de poder veure a sobre de l'escenari aquest munt d'idees d'aquesta sèrie de grups.
El que sí que m'ha agradat, que no només teniu gent nova, al 100%,
però que trobem, per exemple, els Underground Spirit,
que també ja són de la casa gairebé, no?
Ja fa molt de temps que juguen i que volen fer-se aquest foradet, no?
Sí, sí, a més a més, l'Analismi, que és la persona que està darrere de Underground Spirit,
tenim molt bona cordialitat, perquè és un creatiu, és un personatge de l'escena punk
tarragonina i de rock agrícola i rock català tarragoní dels anys 80-85.
O sigui, va sortir la primera vegada els condons adulterats, que era el grup seminal,
però que després serien els pets.
Exacte, perquè veig, ja tenen allà uns arrels bastant bons,
encara que després s'ha anat cap a la música potser més imaginativa, més electrònica,
és totalment diferent, no?, de tots els seus inicis.
És completament diferent i a mi m'agrada molt la producció d'aquest tema
perquè va fer una producció i una creació musical bastant...
Jo et diria que en la línia que treballa des d'un lurrit
fins a, no sé, un ella, un solitari, quan agafa la guitarra
i diu les coses que diu en una guitarra, simple i llenament, saps?
És a dir, en una miqueta de distorsió, i el tio diu el que diu,
que Déu-n'hi-do el que diu.
I que sigui així de batallador avui en dia també, a l'edat que té,
que ja té una edat.
Home, no diguis això que encara jo va, amb l'amor de Déu,
no me l'enfonsis, no me l'enfonsis,
que el volem veure sobre l'escenari del dia plena, eh?
A veure, a veure.
Fem una cosa, si et sembla, ja que hem parlat i hem obert la porta
per la part dels Underground Spirit,
que et sembla si en parles una miqueta també dels altres grups
que trobem en aquest munt d'idees,
perquè jo, per exemple, la de Jo,
que és aquesta veu femenina que hem sentit fa una estona,
no la coneixia i m'ha sorprès molt gratament
perquè, a més a més, és una cançó que enganya una miqueta,
perquè l'escoltes molt tendre, així, molt bonic,
queixa una mica en plan Alicia en el País de les Meravilles,
però després li surt la seva perroquera
i li dóna un tomb, doncs, força espectacular a la cançó, no?
Bé, Isabel era l'antiga cantant de Locura,
del grup Locura d'aquí de Tarragona, Isabel.
Llavors la encercaven i estaven darrere d'elles de fa molt de temps.
La seva proposta musical l'ha portat fins i tot a Madrid,
que és on està vivint ara mateix, no?
I sigui, ella ha apostat completament per la carrera musical
i està treballant allà a Madrid en el que pot
i fa els bolus que le sortiguen i tot.
O sigui, al setembre va sortir una foto al Fotogrames
sobre una sèrie de concerts,
l'envista Fotogrames, aquesta nacional de tota la vida,
sobre una sèrie de concerts que estàvem fent, no?,
al barri de Malasanya de Madrid i sortia la foto,
era ella, cantant la guitarra.
Dic, hòstia, Déu-n'hi-do, o sigui, Tarragona forever, no?
Per sempre.
I, bueno, Isabel ha fet un gir completament diferent
a el que feia en Locura,
que, a més a més, va entendre l'ocasió i la fortuna
de donar-li l'opertura del 12 Festival aquest estiu passat, d'acord?
Isabel sola en una guitarra va sortir a l'escenari,
un escenari Déu-n'hi-do, saps, de gràcia,
i ella ho ha omplit, simple i llenament, en la seva veu.
O sigui, la seva veu, la seva postura, no?
He de dir, també, que Isabel no està parada, no està quieta.
Aquest tema l'ha produït el guitarrista,
l'ex-guitarrista, l'excompany de Nena de Conte,
de la banda Nena de Conte, vale?
Sí, Déu-n'hi-do.
I, a més a més, he de dir que té un tema,
ha fet un tema que surt a l'últim disco de Los Secretos,
la banda típica madrileña de tota la vida.
O sigui, per a que diguis, o sigui,
Isabel és una proposta que jo crec que amb jo haurem d'escoltar-la.
O sigui, és poc fresc, poc dinàmic,
i, a més a més, un poc fet des del punt de vista de la dona.
Sí, sí, sí, i a més, i pel que dius,
amb una triada futur, que Déu-n'hi-do.
Impressional.
Que encara pot donar salt, i és allò que dius,
que moltes vegades ha de sortir fora perquè la valorem, no?
Des d'aquí?
Sí, sí, sí, jo crec que sí.
A la valoració de l'edició del CD,
ho van trobar, van treballar en diferents possibilitats,
diferents postures, diguéssim, jo al mig, jo al centre,
jo al final, jo no sé què, ho tenia molt clar.
Un dels temes que estaven claríssims
que havien d'obrir aquest nou disc de la associació de músics
era el tema de jo, no?
I després, ja deixant de part allò,
continuant amb més bandes,
Abre que passo, és una banda...
Ai, és el que t'arriba a dir.
Mira, sentim encara que només tinguin...
Vinga, tira.
...uns instants, vinga.
Vinga, tira, tira, tira, tira.
Tira, tira, tira, tira, tira, tira, tira, tira, tira.
Muños que juegan bajo sus pies
La vida es un enigma
Aquesta és la gent que es diu Abre que Paso.
Què ens podrías dir d'ells?
Has agafat aire, eh? Ja m'has agradat.
Sobre Abre que Paso tinc que dir res més que estar cantant.
Està el Paco, Paco baixista, cantant i diguéssim una de les parts principals d'una de les bandes que als 80 funcionava.
Està parlant de Números Rojos.
Paco ve de la formació seminal de rock de barri, típic, que era Números Rojos,
i fa una aposta en Abre que Paso, continuant en aquest tarannà.
Realment ho vam passar molt bé gravant amb ells.
És com retrobar-nos després d'un munt d'anys d'entre d'ordens.
I realment veus com el rock and roll encara té coses a dir, no?
El rock and roll que ve de les afores de la ciutat, del centre de la ciutat, no?
I té propostes i continua reinventant-se a cada vegada, no?
I és molt interessant el que ha fet Abre que Paso, el que ha fet Paco i els seus companys.
Doncs anem passant perquè tenim amb una altra gent que ens arriba...
Diuen que és veritat, dic així directament, almenys la cançó porta el seu nom.
És veritat, no?
Sí, és veritat.
El grup es diu Madfrogs, és que no m'atrevia, eh?
Si he anat donant-li voltes a lo d'ell, és veritat?
Perquè dic, no sé si és Madfrogs, ho dic bé?
Sí, sí, perfectament, Madfrogs, sí, sí.
Doncs vinga, sentim-los.
No sé si no lo hago con tu voz, no sé quién escogió a quién, estoy encadenado a tus pies, no puedo hablar si no lo hago con tu voz.
I és veritat que a mi me gusta que...
Potents, potents, eh?, la gent de Madfrogs.
Sí, sí, potents, potents.
I, a més a més, vull dir que la seva proposta que veu del punt rock juvenil universitari california, és el Green Bay, és directe i contribuent.
Una de les formacions interessantíssimes que té las dos...
Miguel Alberto, on estàs ara? T'has ficat dintre d'una cova?
És que ara t'he sentit molt lluny.
No sé on ha anat, Miguel Alberto.
No sé, t'ha l'epifón este, que toques un punt i surt, jo què sé, tu, café con leche.
No, no, és que és veritat, ja t'ho deia ara, que sí que és veritat.
T'has marxat, t'has marxat.
Sí, sí, sí, coses de l'epifón.
No, deu ser los sonetos de la noche, ara ens ho hem fet venir, eh?
Pot ser, potser que a lo millor en la estrofa A, B, A estigui el per què ha passat aquí mateix ara que hem anat d'una cova de la nit.
I més que una cova, no t'hauràs ficat en una esfera?
No ho sé, a lo millor si el grup esfera segur que si deus agafarés de la mà.
Aquest és un dels nous grups que està a l'Associació de Música, són molt jovenets.
No sé si la mitjana no arriba als 20 anys i realment és una de les bandes que, bueno, que comencen i que té un futur o no.
Sentim una miqueta.
I no sé por qué
Dejaste escapar ese tren y otra vez
Em recorda la veu de la gent d'Esfera, Miguel Alberto, no sé si també t'assembla a tu, a la gent, al senyor Melendri.
El Melendri...
Una miqueta fins i tot d'Estopa, alguna cosa així, no?
Sí, alguna coseta d'Estopa i alguna coseta d'un grup extremoduro.
Per exemple.
Per aquí, per aquí, per aquí, per aquí.
Sí, sí, sí.
Doncs sonen molt potents.
És una altra de les idees, la quarta idea que trobem en aquest món d'idees.
Estic molt enamorat.
Estic molt enamorat.
Sí, o què?
Sí, com futur i tal.
Però si tinc que dir de qui estic més enamorat, realment, serà del següent.
No ho diguis, eh, perquè serà mentida.
Perquè dius, m'enamoré de ti.
Està una mica pillado el que acabes de fer ara, eh?
Sí, està pillado por el aire.
Està pillado, pillado, eh?
El de Sabió.
El de Sabió.
Creiem que és una de les oportunitats úniques del buen flamenco fusión feta aquí a Tarragona, a la ciutat.
Ella canta de puta mare i els músics són impressionants.
Doncs som.
Fins demà!
La vida maquillada con los celos.
Y entre tu casa y la mía el camino nos ha hecho.
Doncs sí que canta bé, aquesta noia, eh?
Fantàstic, eh?
Quina veu, eh?
Molt bé.
Sí, sí, sí.
A més, en directe, ho dic perquè ahir comentàvem amb el Paco i la Luna, que una vegada que entrem o que s'entren els grups a enregistrar l'estudi, sembla que la veu cap enrere i que sobre els escenaris la metamorfosi és com és total.
Sí, sí, sí.
Treuen encara més veu i més potència d'allà on no saben que la tenen, no?
Sí, sí, sí, no.
La veritat és que jo crec que és una miqueta dels nervis, la canya que et dones, no?, al pujar a l'escenari.
i...
La gent, l'ambient...
I la gent, l'ambient, tot, tot, tot, no? I llavors és quan te fas més gran, no? I ets més artista que el disc. El disc sempre jo dic que el disc és una targeta de presentació.
Exacte.
I el disc no té res a veure, ni les grabacions més voluminoses i perfectes, no té res a veure en el directe d'una banda. No té res a veure. Lo millor d'un músic, para saber si és bon músic o fa música, de veritat, és el directe d'ell.
Per això potser el D.O. Tarragona va tenir sempre aquestes dues vessants, no? Ara sé que m'he sortit una miqueta de mare, però que potser és allò que dius, mira, podem sentir-ho a casa des d'un casset, jo me'n recordo, fa alguns anys, però després veure'ls a sobre l'escenari canviava totalment.
Sí, sí, sí, les bandes canvien molt. També la veritat és que la tecnologia ha canviat, no? Avui en dia quasi tothom pot fer una bona gravació a casa amb una miqueta de gust, no?
Sí. I després de fer la gravació, portar-lo, el que sempre dic als companys, te vas a un estudi de gravació o vas a un productor de gravació de Barcelona a Madrid, de casa, d'on vulguis, no?
I acabes fent la mescla i fas la masterització. Això no passava als 80. Als 80 ho tenies que fer tot el mateix estudi i si tenies la bona solució, la bona idea de treballar en un productor molt bé, doncs perfecte.
Però si no, eren problemes tots, no? I després te trobaves que el disc no era el que tu volies, no? I avui en dia això és més difícil que passi. També he de dir-ho.
Estem a l'equador d'aquest munt d'idees, portem-hi a cinc, ens anem cap als altres cinc. I aquests altres cinc comencen amb el número 6, que és Euler.
Euler, o Euler. Euler, matemàtica pura.
Sí, no?
Euler, matemàtica pura. Sí, un matemàtic molt important de la línia matemàtica d'aquests científics boixos, no?
Sí.
I, bé, no té res a veure amb la banda, perquè és una banda que fa un... A mi m'agrada parlar d'ells com el grup metal treballat, metal molt ben pensat i molt ben fet,
encantat en català, que això és difícil avui en dia, no? Sí que és veritat que als 90 trobàvem el Sant Reit i molts grans més, però avui en dia és molt més difícil.
I a més a més fan un rock progressiu, o sigui, no és un rock que es queda, no sé, als 11, als anys 80, als 90, sinó que tira cap endavant, no?
Euler és una banda de joves músics i joves companys de les Ores de Músics, superguerreros, superteballadors, que són gent que s'ho estan currant molt a línia de l'associació,
i a més a més és una banda que quan puja a l'escenari, Déu-n'hi-do la música que fan, Déu-n'hi-do, Euler.
En una bateria que és una dona que és, de veritat, per assentar-se, ver-la i dir, espera, m'ho sé també aquí que no me lo crec.
Estava mirant la part del darrere, bueno, la part interior, podíem dir, d'aquest CD, d'aquest món d'idees,
i veig que hi ha telèfons, m'agrada molt això que hi hagi telèfons, números de contacte, Facebook i companyia,
vull dir perquè, conforme vaig parlar amb tu, estic pensant que aquesta gent que encara no coneixem,
o almenys no hem tingut la oportunitat de parlar amb ells, què han de passar per aquí, eh?
Doncs això ja és el que va.
Els han de començar a remoure per aquí per Tarragona, i sobretot per la nostra emissora, no? Encara una miqueta més.
Sí, sí, tens allò els telèfons, te pots parlar amb ells, portar-t'ells com ho vas portar l'Alberto Grima, el company,
o el que sigui, fer alguna 3x4 perquè estan preparats per això que no l'hem mai vendit.
Doncs la setmana vinent, jo espero que l'Alberto pugui venir, perquè té actuació a la cantonada,
de cara al dimecres de la setmana vinent, que ja ho anuncio, que esteu tots més que convidats,
a entrada totalment gratuïta, el dimecres dia 18, si no recordo malament,
i a veure si el dia 17 pot passar per aquí, pels nostres micròfons, i tornem a parlar.
Doncs fem una cosa, mira, Alberto, volia escoltar-los a tots, però serà que no,
o sigui que anem a parlar amb ells, tenim els Badó, de on surten aquesta gent? Qui són els Badó?
Bueno, Badó, Soltan és la seva del camp, Badó Miró és un musicàs,
i fa un producte molt, molt curiós, i jo crec que és una altra de les grans cançons que té aquest disc.
Un viu record és un tema que veu de Riman Blues i de sons americans purs i durs,
però en aquest punt hi ha aquest retoc mediterrein, no?, a la seva música.
Jomip és otro asunto entre manos, és José Miguel Vázquez, cantant d'En el Surco, banda històrica.
T'he de dir que està molt il·lusionat per aquest disc, eh?
Sí, sí, a més el José Miguel és una bellíssima persona,
fan un pop molt elegant, que el mezclen una miqueta en salsa, en samba, en sons cubans,
en una producció de Déu n'hi do, un equip de Que Perdomo, a la percussió,
i realment és una altra de les propostes que hem tingut d'aquests discos.
José Miguel Vázquez és un tio en solitari, però que quan treballa, treballa en un munt de músics d'alt nivell.
I després ja passem a Elle Vázquez, que és un altre dels grups que fan metal,
que venen de Vila Seca, i que realment ahir trobes Metallica Líquip, Parc o Corn,
en castellano i fet aquí a casa nostra.
O sigui, una altra de les bandes que jo diria en futur mediàtic,
igual que Underground, Jomip, Badó, Euler...
Però és que, de veritat, jo tinc un problema, quan escolto el disc,
la Sílvia, sempre dic que, bueno, què et sembla el disc?
Dic, hòstia, millor que el de l'any passat.
Doncs sona molt bé. No, no, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Hi ha molta variació.
Sí, sí, sí, sí.
I cada vegada jo crec que també puja un esglaonet més,
que jo no sé si de cara a l'any vinent us ho han posat una miqueta complicat, eh?
Bueno, sí, però, bueno, estem contents,
perquè la elaboració del chat list ha vingut del Fernando,
del Fernando Julián Cerd, gran company,
que a més a més ha treballat aquí a la ràdio, a la casa.
I tant.
I és un tipus que se la sap totes.
I llavors, clar, quan parlem de sincronització i del chat list del CD,
ho té a la mà.
I realment jo crec que és com un programa de ràdio.
Fiques i vas d'un estil a l'altre.
I entre tèpico minuts que dura el CD,
no pares d'escoltar-lo i dir,
ostres, que bo, que bo això, que bo això,
és de descobrir cosetes, no?
A més a més, com tu diies,
hi ha informació perquè t'ho fiquis,
perquè els mitjans de comunicació
us hi ha contacte amb uns grups silencios,
no hi ha oportunitats que se la mereixen.
però també n'hi ha una pista interactiva
que si vols més ho fiques al PC o al Mac
i automàticament entres i vas directament a les fotos,
al matèria que t'han ficat ells,
o a les pagines web d'ells,
al telèfon de contacte, el que sigui.
O sigui, una eina promocional única
que va sortir per primera vegada l'any 2001,
aquí a Tarragona,
i que no hem parat des de llavors.
No, no, és fantàstic.
Ho heu pensat tot, eh?
Ho heu pensat tot.
Sí, però bé, això és el que té l'associació.
N'hi ha gent que són dinosauris,
que porten molt de temps,
n'hi ha gent jove,
i aquest rifirrafe entre les dues postures,
la gent jove i la gent que sap el que està fent
i el que porta entre mans,
dona resultats com aquest.
I és molt bo, no, no,
i és molt bo el resultat.
Com va anar la gravació?
Perquè els estudios no lo sé,
o no lo sé d'estudio?
Sí.
Com si tu tinguessis alguna cosa a veure també o no?
Sí, bueno, sí,
alguna cosa t'ha de venir a veure, sí,
però bueno, no m'agrada molt parlar d'això,
perquè una cosa és el grup,
una altra cosa és l'estudi de gravació,
i una altra cosa és l'associació de músics, d'acord?
Sí que és veritat que tot està sincronitzat,
però en un punt.
La veritat és que treballant la gent
i sincronitzar les gravacions
van començar per acabar el 10,
el 25 de setembre de la Santa Tecla,
el 25, 26,
i el dia 1 d'octubre començaven a gravar.
El dia que acabaven,
acabaven el 14 de novembre
en el premàster
i en les mescles finals i tot.
O sigui, no sembla fàcil,
no ho és,
però s'ha de fer
des d'un punt de vista real i professional,
i aquest punt de vista real i professional
ho té,
no lo sé estudiar,
i el Fernando.
Què té de dir?
I la bona feina que porteu
a través de l'Associació de Músics de Tarragona
perquè tot això
vagi bé
i tot això se pugui organitzar
i després tinguem el resultat
a les nostres mans
i avui puguem estar parlant
d'aquest munt d'idees
que...
Recorda'ns més o menys,
Miguel Alberto,
quant de temps fa ja que es fa
en aquest munt d'idees?
Jo t'ho he dit abans,
crec que deu anys ja,
perquè va començar el primer,
el 2001,
el primer Un Munt d'idees,
i realment
el més important
és que mirant-lo en perspectiva,
tires cap endarrere,
veus,
ostres,
van gravar al febrer,
abans de ser el que són,
ostres,
van gravar a ressaca,
abans de ser el que són,
i a suït momo,
un munt de bandes
que han format part
i encara
continuen formant part
de les oïcions de músics
i van donar a nosaltres
la primera vegada
aquesta oportunitat,
no?
Escolta,
veniu a l'estudi,
graveu
i feu promoció.
I molt,
no m'atreviria a dir tu
perquè és un treball
de cada banda,
però molta gent
ha sortit
en algo,
encara lluny,
d'aquí,
gràcies a això.
És que n'hi ha moltes bandes,
n'hi ha moltes bandes,
molta gent.
No,
t'he de dir una cosa,
el per què t'ho torno a preguntar
és perquè recordo
que el munt d'idees
o a l'inici
una miqueta també
la idea
també es va freguar
una miqueta,
som responsables
la gent d'aquí de Tarragona Ràdio,
o almenys,
en aquest cas,
Núria Cartanyà
en el seu moment,
La Fina,
el programa que es feia
i llavors,
els programes que fèieu
i llavors,
que sempre hem intentat
fer aquesta relació
amb l'Associació de Músics de Tarragona,
amb els músics de Tarragona,
i d'aquí volia dir
que del nostre
més homenatge
a aquella gent
que en el seu moment
doncs van començar
a creure en aquest munt d'idees,
que va haver una espècie
també com a espècie
de concurs
per a veure
d'on es treia el nom
i de què,
te'n recordes, no?
I la música
que volíeu de sintonia,
sí, sí,
Déu-n'hi-do,
és que portem una temporada,
portem molt de treball darrere,
o sigui,
això crec que va ser
el 2003-2004,
a la Fina,
que era quan portava
el programa de ràdio,
i un munt d'idees,
o sigui,
és que això és el que és,
o sigui,
és que realment,
o sigui,
una emissora municipal
en la feina que feu
per al poble,
en diners del poble,
la repercussió ha de sortir
fins al,
i per al poble,
o sigui,
per a la gent,
Tarragona,
hem de fer Tarragona,
hem de fer capitalitat,
hem de fer ciutat,
i hem de donar informació,
però si no,
no sortia per a cap lloc,
o sigui,
nosaltres quan vam fer
la primera entrevista,
vam fer ja fa un parell de setmanes,
vam fer la primera entrevista
amb vosaltres,
abans de començar
a la ràdio,
al matí de Tarragona Ràdio,
no, no, no,
ho sabem perfectament,
i vam estar amb la Núria,
i vaig comentar-ne amb ella,
dic,
mira,
he tornat a quedar amb el Miguel Alberto,
perquè avui tornar a repassar
aquest munt d'idees,
perquè no es quedi només allà,
i ja t'he dic,
veient la informació,
i veient que ens ho poseu tan bé,
ja t'he dic ara,
que segur,
segur que els oients
de Tarragona Ràdio
no es quedaran
amb les ganes de més,
sinó que tindran l'oportunitat
de sentir-les
a través d'aquí,
de la nostra emissora.
I si no,
ja sabeu,
el dia 20 de gener,
allà a l'auditori
de la Caixa de Tarragona,
a tot el món que vingui,
rebrà gratuïtament el CD,
entrarà
i sortirà en un CD gratis.
Mira,
el dia 20 no,
però potser el dia 19,
ara estic mirant el calendari,
mira que no tornem a trucar
una altra vegada,
perquè m'ho recordis
que demà
tota la gent
haurà de venir,
eh?
Val, val.
Perquè ens expliquis
més o menys
com anirà
el timing
de com estaran,
si sortiran els primers,
si aniran,
bueno,
per tota la història
del CD,
si aniran tal com
surten el CD,
bueno,
tot una miqueta,
perquè m'ho poso
una entesa.
Ara mateix
ja estem treballant
en la producció,
o sigui,
demà tenint assemblea
i justament tenint assemblea
per la producció
de la presentació
del CD.
A nosaltres som molt seriosos
i abans d'un concert
que serà el dia 20
portem ja treballant
quatre setmanes.
Déu-n'hi-do.
És que si no,
no fem les coses bé
i a nosaltres ens agrada
fer les coses bé.
creient que el públic
se mereix tot el millor.
Doncs sí,
doncs sí,
doncs sí.
Esperem a veure
què és el que passa
i ja t'he dit,
jo crec que el dia 19
et dono una altra vegada
la tabarra,
et torno a trucar
un altre cop
i xerrem.
Perfecte.
Això és que és el tema,
d'acord?
Una cosa,
amb qui vols acabar?
A veure,
diga-m'ho tu.
Ara te poso en un...
Bueno,
això és un mal de cap,
crec,
el que t'acabo de posar ara.
Què has ficat?
Què has ficat?
Has ficat alguna cosa?
Mira, mira, mira.
Obadó o José Miguel?
Obadó o José Miguel?
Mira,
acabem amb...
O el 7 o el 8,
el que tu vulguis.
Mira,
acabem amb el 7
perquè abans ja havíem sentit
el home if.
Molt bé,
doncs vinga.
Obadó.
Gràcies.
A tu,
a vosaltres.
I bona feina,
gràcies.
Gràcies per escoltar-te,
igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Tu m'acompanyes al sortir,
a néixer,
a néixer,
tantes vegades.
Demano-ho abans de decidir
del que aquí escric,
no et quedi endevada.
Tu viu-se en el record,
amb els meus records vius-t'hi.
Tu ets un record vi,
vives aquesta emoció.
Tu viu-se en el record.
Tothom viu,
tu poves ells.
Doncs ja ho heu sentit,
el dia 20 es farà presentació oficial també
amb tota la gent sobre l'escenari
d'aquest món d'idees 2011.
De la màu de l'Associació de Músics de Tarragona.
Passaran Abre que Passo,
Els Jo,
Esfera,
El de Sabillo,
Euler,
Badó,
Homif,
Underground Spirit,
The Ed Balls.
I a més a més a la gent que s'atansi,
com ha comentat molt bé el Miguel Alberto,
tindrà l'oportunitat d'endur-se.
Doncs el CD,
de les seves mans,
aquí al costat,
ja està,
eh?
Podríem dir que la sala d'actes
del que era abans Caixa Tarragona,
ara Catalunya Caixa.
Passeu per allà
i serà el dia 20,
recordeu-m'ho.
Tornem a parlar amb ells
per fer una miqueta més de memòria
i també a Gilda.
La setmana vinent.
La setmana vinent.