Bona tarda, Mar.
Ui, Sílvia.
Ai, quin fred, per l'amor de Déu.
No em notes com estic?
Perquè no vens preparada com jo, que vinc amb les calces de collal,
els mitjons fins a les ingles...
A més, acabo de presentar la Mar de Bé al programa,
tu creus que ara aquesta seria la meva veu?
Fia una miqueta de cuento, dona.
Bueno, bueno.
El que passa és que no m'has seguit, tu, mira, t'estàs com jo.
Sí, jo t'ho he tirat en abrigada.
Encara dura, encara dura, eh?
Tot i tant en abrigada és allò que no et trec el fred dels peus, nena.
Jo els peus, com tinc els peus freds, ja estic morta.
I per què no ha obert la porta de Sibèria?
Perquè han obert aquesta finestra, que nosaltres no teníem oberta aquesta.
Del fred siberiano.
I sí que ve de lluny.
Què deien?
I arriba gelat, ve de lluny i arriba gelat.
Diuen que aquesta nit ha caigut una bona, jo no sé.
Jo no notaré la llum quan arribi a casa.
Ara m'ha dit que tu dormies, no?
Home, clar.
Però per mantenir calent.
Era les tantes de la matinal que té que m'han vingut.
Avui, a veure, es nota que hi ha alguna coseta, però a veure...
I és que al millor sóc de sang calent, txata.
Sí, tu ets com...
Jo sóc com els reptils, doncs.
Són més de sang freda.
Ja ho diuen les llengües viparines.
Deus dir-ho, deus dir-ho.
Bé, a veure.
Digues-me.
Avui és dijous.
Això és Manà Manà.
Benvinguts.
Sí, senyor.
I si està aquí la Mar i sabem que li agrada alguna cançoneta,
l'hi hem de posar, no?
Sí, jo l'he demanat.
He fet una comanda per començar.
Sí, senyor.
Per entrar en escalfor, saps?
Vinga, calenta-la bien, home.
Que no te n'adones i va entrant.
Tiqui-ti, tiqui-ti.
I diu coses per ranes, aquesta cançó?
No.
Ah, no ho diu.
Però el caler...
No, no, no va partit.
No, per ballar.
Entres a la escalforeta per ballar.
Saps, és que no m'ho acabes d'explicar i...
És que no, perquè tu tot ho entens per la bragueta.
Ai, que cançona la cançó.
Deixa'ns sentir la cançó.
No underestimate the things that I will do.
There's a fire starting in my heart.
Reaching a fever pitch and it's bringing me out the dark.
The scars of your love remind me of us.
They keep me thinking that we almost had it all.
The scars of your love, they leave me breathless.
I can't help feeling we could have had it.
But I've heard one on you and I'm gonna make your head burn.
Think of me in the depths of your despair.
Make a home down there as mine sure won't be shared.
The scars of your love remind me of us.
They keep me thinking that we almost had it all.
I can't help feeling it.
I can't help feeling it.
I can't help feeling it.
I can't help feeling it.
I can't help feeling it.
Think of me in the depths of your despair.
Make a home down there as mine sure won't be shared.
I can't help feeling it.
The scars of your love remind me of us.
The scars of your love remind me of us.
They keep me thinking that we almost had it all.
The scars of your love, they leave me breathless.
I can't help feeling it.
We could have had it.
We could have had it bought.
Broken in the deep.
You have a heart inside.
You played it to the beat.
Could have had it bought.
Broken in the deep.
You had my heart inside your head
But you played it with a beating
Throw your soul through every open door
Count your blessings to find what you look for
Turn my sorrow into treasured gold
You'll pay me back in kind and reap just what you sow
We could have had it all
We could have had it all
We could have had it all
We could have had it all
We could have had it all
Sisplau, per l'amor de Déu, que algú la baixi de sobre de la taula de la ràdio, per favor.
Que haurem de desmuntar el moble
Uh, espera que m'ho sento
És boníssima, eh?
És boníssima, boníssima, eh?
Saludem des de fa molt temps que anava amb el veí del cinquè d'aquí al davant
Torna a fumar
Eh, malament, eh?
La seva senyora, no sé si ho sap, però torna a fumar
No ho diguis, dona, no ho diguis, pobre home
Ho sento, però amb el fred que fot, sortir al volcó a fumar és una heroïcitat, eh?
Perdó que t'ho digui
I sí, ens ha enganxat ballant, és el que té
Però bé, com que no tenim de vergonya, no en tenim
Però encara no ningú em va a visitar-nos, eh?
Nosaltres sempre li hem dit
No, home, no
Nosaltres no convidem a cafè
A pastes no, perquè venen comptades
Sí, sí, sí
A més, no comptadíssimes, diria
Avui ja no sé què ens ha passat, eh?
Perquè ja n'hem menjat abans d'entrar a l'antena
Deu ser això, deu ser això
I ara se trobem aquí amb el cafè sol
No hi ha res a socar, tu
Però mira, amb l'energia que ens ha donat l'Adel
Sí, sí, sí
Mira, aquesta cançó, saps, són d'aquelles cançons
Que no vull saber de veritat el que diu la cançó
La lletra
Exacte
Perquè després t'adona, tu t'imagines que diu una cosa així en plan potent
I energia, i força, i bon rotllo
Algun dia te la traduiré
I millor després te parla de xinos, o te parla de qualsevol altra cosa
Que no té res a veure amb el que tu t'has imaginat
O de sortir d'algunes addiccions
Per exemple
Vinga, vinga, vinga, anem per feina
Que després hem de rectificar
De què?
Puja al barco
M'encanta aquesta banda sonora
Compte amb els canons, eh?
M'encanta aquesta banda sonora
És que és bonica, és potent, eh?
També li passa com la cançó de l'Adel
Jo he de reconèixer que no fa ni una setmana, eh?
Ara aquí explicarem intimitats de casa meva
Explica, explica
M'he complat un Blu-ray
T'has complat un Blu-ray?
Sí
Xata
Anava a dir, no li diguis als veïns, és igual, se n'han enterat
La mateixa que tothom
Perquè vaig posar aquesta trilogia
Bueno, que no són tres, ja no sé quantes són
Hi ha quatre o cinc, no ho sé
Qui dius
Bueno, bueno, bueno
A tu tiplén
Amb tots els subwoofers de casa
Saps allò?
Aquella imatge
Aquell barco
Ja tenia hasta
Hasta amor
A la cara de veure la pel·lícula
Genial, genial
I aquella banda sonora
És que sona espectacular
M'agrada, m'agrada
Què vols sentir?
No, no, ja veig, ja veig
La de la pel·lícula
A la pel·lícula
A la pel·lícula
A la pel·lícula, potser no la veig
Però les altres m'han encantat sempre
No, no, jo pensava
A dir que potser m'estava parlant
Pel Johnny Depp i companyia
Però no, no
Tu banda sonora i música
La banda sonora i les imatges
Bé, el Johnny Depp saps que m'agrada
És la meva debilitat
Tot i que
Per això
Posem aquesta cançó
Hem de rectificar
Ja fèiem mistos.
La setmana passada ja fèiem mistos.
Ja fèiem allò, l'enya de l'arbre caïda.
No, però ja vam avisar que tot això són rumores, rumores.
També ho vam anunciar.
Sí, però la cosa estava ja quasi apamada.
Ja va neida, va neida.
Bé, doncs com que es veu que no era només aquí Tarragona Ràdio,
sinó que tot el món se'n va fer una mica darrere això,
no de la nostra notícia, està clar.
Nosaltres vam llegir a internet.
Vanessa Paradeix ha decidit que la televisió francesa
era el millor medi per fer parar totes aquestes habladories
i dir que no és cert
que porten, em sembla, que 12 anys junts,
dos fills en comú,
i que de moment segueixen junts.
Doncs mira, per mi perfecte, que m'acaba molt bé, ja ho saps.
Sí, és allò que dèiem,
que ja ens estàvem nosaltres
comptant amb els dits de les mans
com repartirien la casa, el castell, la illa,
tot això que tenen,
i que ja no sabíem,
inclús havíem dit tu i jo, que són males llengües,
que a veure què passaríem aquests crius
que ja estaven mirant a veure el tema custòdia i tal.
Fixa't tu, fixa't tu.
On hem arribat.
Ara, això no vol dir que la setmana que ve...
Pugui arribar a passar.
Exacte.
Espera't, espera't.
Perquè tu ja saps...
Quantes vegades hem vist
que fan parar el rumor
simplement perquè es pugui signar la cosa amb tranquil·litat
i després fan public que tot allò era cert
i que han acabat malament.
per no anar més lluny
a Stone Cachern i Demi Moore.
Pobre, a mi no em sap greu per la Demi Moore, eh?
Ho van desmentir fins a la societat
i mira com han acabat.
Una a l'hospital i l'altra de festa.
Però m'ha sap molt greu, eh, la Demi Moore,
perquè mira, pobra xica...
Jo em pensava que ja amb aquest noi,
que és més jove,
però bueno, tot el que tu vulguis...
però que s'havia assentat una miqueta més al cap
i que ja, bueno...
Que ja havia trobat l'amor de la seva vida.
Exacte, exacte.
És possible que ella sí que pensés
que havia trobat l'amor de la seva vida.
Ell és el que encara és jove
i clar, no pots dir mai quin és l'amor de la teva vida
fins que no s'acaba la teva vida.
I clar, a l'Eston Cachern n'hi queda molta per davant de vida.
I a més a més, a veure,
se li veu una miqueta, jo que dius,
que brilla loca, eh, a l'Eston Cachern?
Bueno, això ara.
Quan era parella de la Demi Moore,
tu el veies simpàtic.
i conyón i bromista.
Les coses canvien molt.
No, no, no, i també una miqueta que era boja, eh?
Perquè la història...
Per exemple, jo m'aguio pel programa de televisió
d'aquests que fa de bromes i coses d'aquestes
i el veia que dius, uuuh, ole!
Ja, però a vegades el guio també fa molt bé.
No, ja m'ho imaginava, clar, a veure.
Però no sé, el veia d'una altra manera.
A mi jo no el veia tan centrat,
com amb ella, clar, potser és el que dèiem, no?
Que és l'edat, i vulgui ser una ta merra per coteix,
que ja és mare i va per un altre camí, no?
Això t'ho has de veure.
Depèn, depèn de la mà que toqui.
Bé, ara, el que sí van sortint,
i ja no són rumors,
sinó que cada vegada es va sabent més
sobre aquell ingrés hospitalari
per desintoxicar-se, bàsicament,
perquè el que tenia era, en teoria,
unes sobredoses de pastilles.
Inclús s'ha arribat a dir que estava
molt, molt enganxada al Red Bull,
que veia, o sigui, es bevia al cap del dia
moltíssims litros de Red Bull,
rotllo llauna, darrere d'una llauna,
pim-pam, pim-pam, i clar, més que ales,
el que tenia ja era una aeronave.
Una aeronave.
Tenia la fly-fly a l'esquena, tu, una cosa,
que la xica anava volant tot el dia, clar.
Ostres, que clar.
Clar, si havia de portar el ritme de l'altre,
arriba a un punt, no ens enganyem,
que hi ha vegades que tu no tens ganes de conya.
o no tens ganes de sortir de casa
i tens unes ganes de quedar-te a casa
tranquil·lament amb la teva parella
i passar-ho bé i ja està.
Sí, sí, a mi avui m'ha passat, eh?
Sí, no?
Vols que t'ho digui?
I t'ha costat un munt, no?
En aquestes grans, clar, després de dinar,
això que dic, ara jo m'ho hauria de començar
ja a moure del sofà per agafar el tub.
Em toca, no?
I anar cap a la ràdio.
Però jo ara aquí, tu, la tela i el mando,
la manta, la panxa calentona
i dels macarrons, perquè avui he fet macarrons per dinar.
És una indirecta, això?
Això que m'estàs dient ara?
Dels macarrons?
No, no, no, però a mi el friopolar és una covarda,
a tu em passa això a mi.
No m'ho crec, no m'ho crec.
No m'ho crec, no m'ho diguis aquestes coses, dona.
Vinga, va, deixa't de parlar d'intimitats
i parlem de la Britney Spears.
No de les nostres, parlem de les intimitats de la Britney Spears.
Vam pensar que ja estava tranquil·la, no?
El nou disc, i ja...
Nova vida, nou bonòvio...
Nou bonòvio, nou bonòvio...
Nou bonòvio...
Nou bonòvio, que ja t'he demanat hora per la pedicura.
T'he demanat hora per la pedicura.
No, no, no, no, no.
Jo no vull anar a la boda d'aquesta dona, eh?
Sí!
Que dona, que sé, que serà un xoc, a veure quant dura.
Fan apostes i tot, a veure quant dura.
Què és això?
Nena, sí.
Mira, que després, tu ja saps que jo soc molt...
Mira, a mi les bodes m'agraden...
És que has d'anar a tu, perquè jo no puc.
No per sempre, però perquè duri una miqueta més.
Sílvia, has d'anar a tu perquè jo no puc.
Sí, jo em quedeixo el Cristian i el Marc.
No, deixa, deixa.
Tu ve sol, jo no puc, perquè es casen el 14 de febrer.
Ai, no, el 14 de febrer, jo tampoc puc.
Jo més que tu no puc.
No, no, jo tampoc.
Jo també en tinc celebració.
Ja, ja.
Jo en tinc tres de celebracions el 14 de febrer.
I clar, no pudo ir.
I si li truquem a l'abril i que no es casi el 14?
Que es pegui una miqueta, dona.
Que es casi el 15, tu, que no l'he dit un dia.
No, que es casi per Sant Jordi, que tampoc ens ve, també és el dia de l'amor, no?
Farà més bon temps.
Clar, dona, pel 23 d'abril, que es casi per la dia de Sant Jordi, que ell li regalarà una rosa, el que vulgui.
El que passa és que es casa a Hawaii.
Ah.
Per Sant Jordi, que farà millor temps.
Hawaii també.
Clar, ja, Hawaii, ui, ui, ui, ui, l'abril, ui, l'abril.
Ui, Hawaii, que bonic que està l'abril.
El lloc de l'aigua es mil, a Hawaii, no l'hem vist mai de la vida.
No, no, clar.
Mai de la vida.
Doncs ara, quan surti, la truco i li dic, mira, Britney, que no ens va bé que et casis la 14 de febrer.
No tens que li l'he brit.
Brit.
Clar, perquè saps com el teta, Brick.
Bers, Brit.
Jo li dic Britney, tu.
A tu, home, no en nom sencer.
Sí, sí, sí.
Jo li dic més sèria.
Mira Britney, que la Sílvia no pot i jo no en tinc ganes.
O canvies el dia o no m'han dit cap de les...
Home, no li diguis que no en tinc ganes.
Jo no, perquè estic ocupada.
Tens compromisos, compromisos.
Que estic molt ocupada jo, que la 14 de febrer, no puc.
Britney, Xata, de veritat, canvieu, canvieu.
Canvieu, canvieu o la festa no serà el mateix.
Saps que si la Sílvia i jo no hi som...
Tu hi saps que perderà qualitat.
Sí, sí, sí.
Home, que...
Sí, sí, sí, sí.
A vegades, a vegades, jo amb la pedicura i amb la manicura guanyo molt.
Altres coses no tindré, però...
I amb les cames fetes, Xata.
Perquè normalment va amb les cames desfetes.
Sí.
I que sembla de blanc, diu-lo.
La Sílvia pensa de pila, canvia, canvia.
Oh, oh, com la nit al dia.
Una cosa.
Oi.
Oi.
Avís urgente a la població.
Avís urgente a la població.
Sí, sí, sí.
Espera, espera, que estic...
Vale.
Sí.
Uu, quina falta d'optografia.
Sí.
Molt bé.
Vale, vale, vale.
Perfecte.
Ja està, ja està.
Ja?
No cal que m'ho repeteixi.
És aquesta, no?
Sí.
Senyores i senyors.
Adéu, mare.
Per l'anet dels Thyssen.
Ah?
Sí.
Ai, he pensat que ara vas fer una altra cosa.
Ara m'ha despistat.
El circo dels Thyssen.
Els Thyssen han format un circo?
No m'estranya.
És que només...
Sigueu com l'Estefania,
que és la que li agrada molt?
La de Mónaco.
Claro.
Només falta que ella es foti pel mig.
Bé, la Maronesa Thyssen envia un telegrama
al seu net, el Satge,
en el seu quart aniversari.
Ah.
Ho ha fet així perquè té constància
de que l'enviat...
Mira, mira, mira que t'hi trobo, mira.
Ai, ai, mira, he saltat el just del puntet, eh?
Mira, mira, a veure, eh?
A veure, escolta, escolta, escolta.
Sí, en el palacio hay novedad.
No hay novedad, señora baronesa.
Exacte.
No hay novedad, perquè de moment,
encara que ella tingui constància
amb el seu rebut
de que el telèrbama l'ha enviat,
els senyors Thyssen petits,
per dir-ho així,
no n'hi han comentat, saps?
Què dius?
No li han dit res,
ni han respost, ni res de res?
No sabem per què
aquelles dues nenes
no han anat a la...
Què deuen ser?
El què?
Quin parentesco han de tenir?
De què?
Els seus nebots.
O sigui, van a la...
Quin parentesco tenen els fills del Borja
i les bessones de la baronesa?
Home...
Són tietes d'aquell nen.
Són tietes, clar.
Vale, vale.
Clar, clar, no?
No han anat a la festa d'aniversari
del seu nebot,
que fa quatre anys.
Elles n'entenen?
Quant?
No, dos i mig, tres.
Home, és el que passa amb la família,
que depèn de com t'esconnectes.
Ja passa això,
que si un dia et truques a un bebè,
que si no li contestes el missatge,
i et vas desenganxar.
I encara no saps llegir.
Són coses que passen.
A mi què vols que digui?
A mi em sembla, entre tu i jo,
una mica...
Ara ho diré perquè jo saps que soc de sucre,
i això ho puc dir.
Però em sembla una mica d'hiropotisme,
això d'enviar un telegrama.
No ho puc dir perquè soc de sucre,
tu no ho repeteixis.
No, no ho repeteixo.
M'ha agradat que ho sapiguis.
Clar, és que un telegrama, tu.
Doncs no sé.
Home, xata.
No, què vols que et digui?
No.
No, a més a més,
si vols apropament a la família,
tant se t'envia.
Ella el que vol és l'apropament de la premsa,
perquè es parli.
Perquè és igual si veu malament,
el que importa és que parlin d'ella.
Ja, però home...
Jo ho trobo molt trist,
que vols que et digui.
Sí, sí, sí.
És un circo, això és un circo, tu.
Però molt malament,
perquè sempre queden els dolents,
jo crec que sempre quedes un fill i l'altre.
No, no, perquè tenen molt clar,
i jo no em poso del costat de cap dels dos,
perquè tots dos tenen el seu propi ja pes a les esquenes.
Però jo trobo que ell, en el fons,
aquest senyor té molta raó,
perquè ella sap, el meu telèfon sap on visc.
un telegrama, un burofax, però això què és?
Ella pica la porta, jo l'hi obro i entra, i punto.
Si ella em vol parlar, ella ja sap on m'ha de trobar.
És ridícul que aquesta senyora digui que truca,
i quan despengi algú i sap qui són,
li pengen el telèfon.
És ridícul, no truquis a casa,
truca-la amb ella al mòbil.
Exacte, i acabem abans.
Vols dir que no saps el mòbil de tu,
ni tens mitjans per saber-lo?
Home, que li pregunti a qualsevol dels periodistes,
segurament de torn,
que estan a la porta de la baronesa,
i que segur que li estarien encantadíssim.
I planta't un dia davant de la porta i pica el timbre.
Sí.
I si vols portar-te a tota la premsa,
porta-te a tota la premsa.
Dona-li raó.
Una vegada cobren la porta,
ja entres dintre,
ja no fa falta que sàpiga ni la teva.
I si no te l'obren o te la tanquen als nassos,
aleshores tindràs proves.
Exacte.
Però fes-ho, no et quedis com un poc,
enviant un telegrama.
Llavors ja no te'n va tan bé, senyora baronesa.
No va tan bé, no.
No, per ella sí, per ella sí.
Ella ja li està bé.
Sí, t'ho creus?
Perquè li dóna publicitat.
No, dona, però això que li passi amb son fill,
jo crec que al principi dius,
bueno, és el que està passant,
després te fas la idea,
jo crec que ara ja...
Sempre serà son fill.
Jo crec que li agradaria.
Exacte, jo crec que li agradaria.
Sempre serà son fill.
Allò que passa els nadals allà, amb la Blanca.
Amb la Blanca no.
No?
No.
Tu creus que no?
No.
Ah, ja ho veurem.
La cosa ve per aquí.
Alguna història hi haurà, ja ho veuràs.
La cosa ve per aquí.
És com allò del...
Te recordes aquella aposta que encara tenim fins a l'estiu
a veure què és el que passa?
Jo crec que amb ells, de cara a un futur,
no potser aquests nadals,
però de cara a algun Nadal,
veureu-me una especial a l'Ola.
A veure, no sé.
De tots junts.
Ojalà.
La família unida jamás era vencida.
Ojalà.
Escolta'm.
No, no, no, no.
Justa.
Así vos se me mata.
Ay, si yo te pego.
Ay, ay, si yo te pego.
De lisa, de lisa,
así vos se me mata.
Queda demostrat que la Sílvia se la sap de memòria.
Ay, ay, si yo te pego.
Ui, ay, si yo te pego.
Jo dic ser l'única persona del món
a la que aquesta cançó no li agrada.
Un moment, un moment.
Un sabadur m'ha apalat.
A galera começou a dançar.
Ja està, Sílvia, ja està, ja està.
Xx, xx.
I he pasado la menina más linda.
La menina.
Pasó la menina más linda.
Venga, calla, ja.
Jo ve corajo.
I comencé a apalat.
Que calli, diga-li, diga-li.
No, està.
És que sembla molt bé.
És així que la marra l'agrada.
Seria discutible.
Què?
Que consti.
Què consti?
Que jo em veig obligada a donar aquesta notícia.
No, per què?
Home, perquè se m'ha acorregut, per desgràcia, dir-ho en veu alta.
El tio aquell de la cançó tan odiosa està a Espanya amb un consell.
Ahir.
I la Sílvia.
Ahir va estar per Antena 3, els programes per tot arreu, a l'Hormiguero i per la Manyana.
De sol a sol.
Ai, jo no vaig veure cap, eh?
Mira, em va saber greu, em va saber greu.
Bueno, sempre podràs veure per internet.
Sí, també és veritat, perquè ja ho repeteixen, no?
Perquè, escolta'm, que a part d'aquesta cançó, entre cometes, odiosa, n'hi ha 15 de cançons en aquest disc.
Sí, ja ho sé.
Ell mateix diu que la cançó és l'esperit de la festa.
Sí.
És egocèntric, com ell sol.
Diu que totes les cançons són animades i felices, amb molta energia positiva per ballar i divertir-se.
Claro.
Fixa't tu quin màrqueting s'està fent d'una cançó que no té cap gràcia.
Amb tu perquè no t'agrada, dona.
No, no, és el meu parell, lògicament.
Si fos el moment, el Mare Manal, fes la Sílvia, això seria la música de començar i d'acabar.
En especial, em s'ho pego.
Perdoneu, d'aquesta quinzena, perquè d'aquí 15 dies ni se'n recorda del Michael Telo, aquest que es diu Telo o Telo?
Telo.
Michael Telo i serà el Michael... el que sé.
No, no, perquè encara m'agrada molt el Jason Maras, eh?
Veus, veus, veus.
I encara madura, eh?
Sí, sí.
Encara madura, madura.
Jo sé d'una de les Spotify que li tenen prohibit, ja, escriure'l.
Sí.
Quan escriu el nom, ja li surt un toin, toin, toin, toin, toin, no li deixen ni sentir-lo, ja.
Sí, jo ho sé, també.
Bé, doncs ja està, aquest home ja un dia o altre marxarà d'Espanya i jo et dic una cosa.
I eren molt bones, i Barmen i Barcanova, no?
Et dic una cosa.
Diga vostè.
No és una cançó per el febrer.
Sí, ja ho veuràs.
Jo et dic una cosa, el que jo penso, això és una cançó d'estiu, però no arribarà a l'estiu.
Ja et dic jo, no.
Si se sent a l'estiu serà alguna carpa cutre, perquè d'aquí a l'estiu falta molt.
Oh, que dolenta, què és?
És així de clar.
Està amenaçant que qualsevol que ho posi serà una carpa cutre, eh?
Que d'aquí a l'estiu falta molt, i aquesta cançó ja no és ni revival ni res.
Ja t'ho dic jo, que em dic Marc, que de màrqueting n'entenc una mica.
Ai, Marc, que no ens veiem tu i jo ballant-la?
Tu i jo no.
Tu ballant-la i jo sospirant perquè s'acabi.
Mossa, t'ho dic en sèrio.
Mossa, mossa.
Ui, l'has sentit en català?
No, no, no, no.
No.
I passó la menina més linda.
Ja està, i no vols que la tregui, ja?
La menina, sí, perquè el que ve ara m'agrada molt més, però amb diferència.
I punt de comparació.
De fet, és cert que la gent, quan es mor, sempre és bona.
Ningú se'n recorda de les coses dolentes que va fer i tothom pensa en el bo que ha sigut amb els premis que hagués pogut guanyar.
Però potser no era el moment.
Fa anys enrere, ell es mereixia l'estrella del Passeig de la Fama que fa quatre dies uns fills van rubricar.
Jo ho trobo així, teclar.
Però no ho tenia ell ja, l'esteva?
No, la li hem d'una tarda.
Qui dius, tan tard?
Tenint en compte que també va triomfar com a Jackson Five i que portava...
Però una cosa és una estrella de Jackson Five i una altra cosa és una estrella de Michael Jackson.
De fet, a veure, era entranyable perquè la seva filla, la Paris Jackson, va ser l'encarregada de deixar escrit el nom del seu pare
i inclús amb unes sabates d'ell deixava marca dels peus al ciment.
El blanc aquest de nou anys va donar... aquest va ser el que va deixar la marca de les sabates
i amb uns guants, amb aquells guants blancs que ell feia servir normalment, van deixar la mostra de les mans.
És allò que dius, és entranyable perquè són els seus fills, perquè segueixen mamant de la teta de son pare,
tot i que l'home ja cria malves i no guanyant-se la vida per si sols, sinó a través de coses de...
No sé com dir-te...
D'homenatges.
Del pols estrella que queda d'aquest bon senyor, no?
No, però a través d'homenatges i de coses que encara fan bé dintre de tot el mal que també van fer.
Sí.
No ells directament, sinó la premsa i tot el que l'envolta, no?
Però ara per què?
Perquè mai és tard, si la fita és bona, no?
Ja.
Vols dir que aquesta gent no cobra per anar a posar-hi les...
No, però de cara al marqueting que es pugui vendre a través d'aquella ciutat, allà on es posin...
Tot això, al cap i a la fi, és turistes que venen a veure aquella estrella i que agafen el seu hotel i que agafen...
Ja, ja, bueno, si és així, si ho vols veure així, ens sembla perfecte.
A mi és que els premis...
És un viatge que faria.
Els premis a títol pòstum no els suporto.
Ja.
Igual que quan et donen en vida un premi a la teva carrera, és a dir, ja s'ha acabat la meva carrera?
Ja m'he jubilat, ja m'ha volgut fotre fora o què?
Exacte, són premis que haurien de desaparèixer, a títol pòstum, i a tota una carrera haurien de desaparèixer.
Que t'ho donin a tota una carrera quan tu has decidit ja deixar-ho i llavors dius, mira, agafem-ho ara que ha sigut ell mateix qui s'ha decidit.
Normalment els actors els hi donen, no? Un Òscar, tal, o un Goya a tota una carrera, i dius, bueno, a tota una carrera que toma té 50 anys, i encara li queden 10 per treballar.
Ja, però dius, mira, ai, que no t'he movit la sala.
Ja quan te doni aquestes coses.
Ja vol dir que no em trucarà ningú més ja per treballar, perquè ja tinc el premi a tota la mi carrera.
Ja s'ha acabat.
Amb això ja puc menjar, ja, pel que me queda.
O hago una carrera nueva, o esta se m'ha acabat.
Havia alguna cosa més, Mar?
Aniversaris.
Ah, ja està?
Ja està.
Ai, mira, avui m'he sabut a poc, eh?
Avui he sabut?
Ai, com m'he sabut?
Ho he fet, ja està, ja està com la moça.
Ho he fet compacte, perquè després sempre em fas tallar allò, em fas com el tallar cap, saps?
Allò, talla el rotllo, talla el rotllo, i em quedo amb les notícies penjades.
Per tant, avui, doncs, ho he fet compactat.
Ja saps que t'ho dic des del carinyo.
Ja ho saps que t'ho dic.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Des del carinyo i l'amor.
Sí, sí, sí.
Mira, tenim el Carlos Latre.
Ah, el Carlos?
Que en fa 33.
Que des d'aquí està a Barcelona, està amb el Luis Spain, ninguna cosa d'aquestes.
El què?
Amb el seu nou espectacle.
Ah.
Ja és Spain, oi, així es diu, no?
Que fa una barreja.
Weekend, Spain, weekend.
És que tens ganes de rectificar-me, de veritat.
És que no sé com se diu, però és algo així.
I és weekend.
Spain i és weekend, no, no sé com se diu.
No tampoc.
Luis de l'Olmon, eh, el veí d'aquí.
Ai, és la protagonista.
75 anys, sent protagonista, tu.
No, i encara continuarà actiu, i que duri, eh?
Aquest no li dan prèmio a final de carrera, perquè, clar, aquest home es morirà davant del micròfon, tu.
Que ja està bé.
Jo no dic res.
Si el dia de la mar li he de demanar feina.
I escolta això, Mar.
Doncs no, home, que es morirà treballant, vol dir que és un home que tindrà feina fins al dia que es mori.
No deixa de mal.
I que li duri per molts anys, eh?
Perdona que et digui, Sílvia, que amb els temps que corren, que et diguin que tu tindràs feina fins que el dia que et moris, això és una lago.
Home, això ja és una loteria.
Doncs, doncs, què m'he vens de dir, tu?
Ai, és veritat.
És que m'havia pres d'una altra manera.
Tu, perquè tot ho entens per la bragueta.
Que no, dona.
Ai, que pesada en la bragueta.
Deixa-ho, home.
La Bàrbara, res, parlant de braguetes.
62, tu.
Ai, pobra.
Ara trucaran els advocats per el que acabes de dir.
Perquè ella n'entén d'això.
Ai, que no em porta ella.
No ho arreglis.
La Maria Jiménez, d'una altra.
Sí, 62, també, tu.
62?
Són del mateix a Quinta.
Ai, no, jo l'havia posat una mica més.
A la Maria Jiménez, perquè està més espatllada que la Bàrbara, o menys operada.
Ah.
Que, per cert, has vist el videoclip de...
Fa una col·laboració amb un grup que per mi és nou, no els coneixia.
I sí, està en un videoclip i fa de caixera d'un supermercat.
És superconyó, aquest videoclip.
Ai, no l'hi he vist.
És una dona que no m'agrada com canta, però com cau bé.
Ai, doncs ja m'hi diràs, eh?
O els brinarem, o els brinarem.
I per acabar, que per això t'he demanat que me la posis per acabar, la Shakira, que em fa 35.
35?
35.
Bé, bé.
Bé, eh?
Sí, no?
Sí, eh?
És un putat petit.
És que m'acau molt bé, a mi, la Shakira.
T'he demanat aquesta cançó més vella, perquè m'agraden més.
És que aquí diuen Shakira.
Veus?
És que no parlen dir Shakira.
M'agrada més aquesta cançó, que les últimes que...
Com ho celebraran amb el Piqué?
Com ho faran?
No ho sé, no ho sé, Xata.
No me preguntes aquí ara coses que jo no puc dir.
És avui?
Home, ahir van tenir partit de futbol, avui estaran descansant.
No sé si és avui el seu aniversari, és avui?
Ah, no ho sé.
És durant aquesta setmana.
Ah, durant aquesta setmana.
No ho facis diar, just avui tot.
Tot, avui no.
Durant aquesta setmana han fet anys aquestes persones.
Ben Shakira, per molts anys, eh, guapa?
Potser és dissabte, no ho sé, no ho tinc ni idea, ara mateix.
Ara me fas mirar a internet, tu, no tinc temps.
Ara has de mirar-ho, ara has de mirar-ho.
No, marxo d'aquí, no me'n vaig cap a casa,
em posava la mà de l'estufa, a tu de cara.
I m'he deixat allà el forat al sofó com el del Homer Simpson,
saps, amb la manteta i el foradet per quan hi torni,
i això ja ho torno a posar dintre.
Què et penses tu, senyor?
Hem de marxar ja, eh?
Què?
No, que és mi casa, Xaquí.
No, jo marxo, tu et quedes aquí.
Sí, perquè ara tinc una entrevisteta d'aquí, res, eh?
Aquí, aquí.
Amb un senyor que actua...
És igual, Simbia, sí, m'és igual, a Tarragona.
Sí.
I ara no tinc res més.
Un senyor que actua a Tarragona.
Exacte.
I ara no tinc res més.
És que no me'n recordo ara, tinc la xuleta.
Que fort!
No, perquè m'acaba de caure la xuleta a terra,
i per no acotxar-me,
perquè s'anotarà aquell xorollet, aquell...
Vale, vale, vale.
Bueno, doncs no res, una entrevista...
Ara no vull agafar la xuleta.
Una entrevista sucosa,
amb un senyor que es diu...
Ara no m'agafa la xuleta.
Estic fent temps, Sílvia, perquè quedis bé, vinga.
Amb el Joan Colomo.
Amb el Joan Colomo, qui el se la guisa el se lo come.
Veus?
Veus?
Ja està.
Au, Joan Colomo, sentim molt...
A més, he fet publicitat.
Tu no fa anys he fet publicitat.
Veus?
Au, doncs.
Què fa aquest senyor? Canta?
Ah, molt bé.
Tindrà concert aquí a Tarragona.
Dins dels Anímet.
I ja està, ja està, prou, eh?
Vinga.
Fins la setmana que veu.
Molt bon dijous, ens veiem la setmana que ve.
Fins la setmana que veu.
A, Значит.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Järtly.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
military call nap fois colombia
mira en barranquilla se baila sís é