Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
coses. Per una banda, gent com tu
que ens coneixia
de les èpoques en què havíem estat
en actiu i que ens deien això mateix
d'escolta, però per què no
torneu, per què
no us torneu a posar en marxa, per què no
graveu, per què no feu concerts l'altra vegada.
Això per una banda. I per
l'altra banda, doncs inclús
en Paco García, un altre dels membres
fundadors del grup
d'en Gai Engai, que demà també estarà
aquí a la bequeria
amb la resta
dels en Gai. També ho deia
Jordi, home, que això no pot acabar-se
aquí, hem de tornar a
obrir la porta, hem de tornar a
conjurar-nos per posar en marxa
l'assumpte. Com que
alguna vegada, puntualment, havíem
anat a fer algun concert així esporàdic
sobretot a la zona nostra del Maresme,
perquè ja sabeu que en Gai Engai és
d'un grup muntat a Sant Pol
de Mar, i clar,
quan fèiem això, doncs funcionava,
la gent s'ho passava bé i ens deien, quina llàstima
que no...
Doncs...
La conjunció, exacte, la conjunció
de gent que, per tant, pel cantó dels medis
com pel cantó de públic,
com inclús de la pròpia banda,
em van fer replantejar
que potser sí que
era el moment de dir, escolta'm,
perdre pors
en aquest retorn
i llançar-nos-hi de cap, no?
I és un retorn que, a més a més, he de dir que
al treball discogràfic que es diu Rebenant,
que deu ser alguna paraula,
és una paraula màgica, aquest Rebenant?
Bé, veiem...
Que significa alguna cosa especial per a vosaltres?
Sí, exactament. Ja saps que el mateix...
Bé, nosaltres als en Gai Engai sempre hem estat
molt aficionats al tema de la literatura
fantàstica i de misteri i de terror i de més, no?
El propi nom del grup ja surt d'un llibre
d'aquest gènere, d'un llibre de Lovecraft.
I en el cas de la paraula Rebenant,
és una paraula que en francès vol dir retornant,
però en la literatura de vampirs
es fa servir per designar
aquells que tornen de la tomba
i de l'altre món, els no morts, no?
Els zombies?
No, no ben bé els zombies, sinó els...
Tant pot ser un vampir com una persona
que la donaven per morta, però que torna
altra vegada.
D'acord, d'acord.
I, esclar, com que nosaltres també
la gent ens donava com per morts i enterrats,
doncs ens va fer gràcia
triar aquest nom
com per voler dir que
si ens fèieu a la tomba
doncs no hi estem.
Hem tornat.
Hem sortit de les profunditats
per tornar als escenaris.
I amb carn fresca.
Exacte.
I amb sang fresca.
Queda això, queda cutre.
Home, si em te'n demanen així...
Queda dur, no? Una pel·lícula així de terror.
Home, si mires la foto que acompanya el disc...
La tinc oberta, eh?
Ja va una mica per aquí.
Ja va una mica per aquí.
La tinc oberta.
A més a més,
jo te volia preguntar
a aquests...
No sé qui hi ha dintre del taüt
que es pot veure
i tu mirant cap al cel
i jo com dient les paraules màgiques
que faci que això s'aixequi,
no?
Una altra vegada.
El que hi ha en el taüt és l'esperit d'en Gai Engai.
Veus?
Estem ressuscitant el que era, diguem-ne,
l'esperit de la banda
que es donava per mor i enterrat,
però ja s'ha demostrat que no és així, no?
I et veig a tu, et veig al Paco,
que és el que porta la llanterna, no?
Correcte.
Al teu costat, però també és...
Jo sóc el que llegeixo,
però ell és el que il·lumina
perquè jo pugui llegir i fer el conjurt, no?
Amb una simbologia
del que t'acabava d'explicar, no?
Que va ser el Paco el que va...
Va fer la idea, no?
Va estar insistint fins a il·luminar-me
i dir, hem de tornar.
I al final vaig dir,
bueno, doncs tens re, tio, hem de tornar.
Vale, som-hi.
I els altres quatre components
que també t'acompanyen?
Sí.
Són que...
No són components original de la banda,
però tampoc són gent que s'hagin apuntat
en el carro així perquè sí,
allò quatre professionals que els contractes i ja està.
Al contrari, són grans músics,
perquè són músics i professionals,
però que ja ens coneixien d'èpoques anteriors,
que ja havien col·laborat amb nosaltres
algunes vegades
en substituint algun membre
de la formació original.
Després, en aquesta temporada més fosca
que no actuàvem regularment,
doncs actuant amb nosaltres
i tocant amb nosaltres
i són gent que estan...
Són també gent de la zona de Sant Pol
i de Canet i d'allà al Maresme
i que estan molt identificats amb el projecte
i que no els he vingut pas de nou,
i al contrari,
són gent que...
a la que van sentir parlar
de la possibilitat que tornéssim,
van ser els primers a insistir
en que calia tornar
i que ells encantadíssims
de formar part del projecte
i d'aquesta nova etapa d'engai-en-gai, no?
Una nova etapa
que no només, jo que dèiem,
estrena careta nova, d'alguna manera,
sinó també que fa rejuvenir
temes molt coneguts vostres,
com és aquest que obríem fa una miqueta,
que el podíem dir un dels segells originaris del grup,
com és la cançó que porta el vostre mateix nom,
engai-en-gai,
recuperem també els senglaces...
Correcte.
El tu fas per mi,
que Déu-n'hi-do,
quin canvi li heu donat...
Aquesta no fa falta que l'haguessi tocat,
dona?
Home...
Home, no, és que també...
Jordi, aquest quedava molt bé com estava,
l'original m'agradava molt, eh?
No, evidentment,
però esclar, evidentment,
la idea de partida del disc és la següent.
Volíem,
sense renunciar,
sense renunciar
al nostre bagatge
i la nostra carrera anterior
i el nostre passat,
del qual n'estem molt satisfets i molt orgullosos,
volíem no fer un exercici
de purament de nostàlgia,
perquè amb això hauria pogut ser
simplement agafar les cançons antigues,
fer un recopilatori i ja està, no?
I...
No, no,
volíem donar-los una nova visió,
una visió més actual,
gravar-les de forma diferent,
perquè tots els temes antics
estan tots tornats a gravar,
amb arranjaments nous i diferents,
i, esclar,
llavors no es tractava de repetir exactament
les cançons tal com eren llavors, no?
I per això hem fet aquests canvis,
i per altra banda,
a part de les vuit cançons,
diguem-ne,
de l'època coneguda nostra,
i són cançons,
doncs,
cançonat i a les ràdios
i cançons conegudes,
hi ha vuit temes nous,
fets expressament per aquest nou disc, no?
Perquè, ja dic,
el disc es planteja això,
com un pont d'unió
entre el passat d'en Gai Engai,
el present d'en Gai Engai
i el futur,
perquè si hem tornat,
no ha sigut únicament
per fer ara un disquet
i fer quatre concerts
i acomiadar-nos definitivament,
al contrari,
el projecte té ganes
de tirar endavant
i d'estar otra vegada viu
per una bona i llarga temporada.
Una d'aquestes noves composicions
seria la balada d'en Bras Trencat,
coses que passen,
dona'm,
body ballant,
les coses s'han de canviar,
i d'aquí dintre d'aquest treball dissogràfic
hi ha unes 15 cançons
més un regalet,
que aquest regalet és
el soc una rata marica.
Sí.
A veure, explica'm això.
Sí,
aquesta és una cançó molt antiga,
que l'havíem fet
el Paco García i jo,
inclús abans que en Gai en Gai existís.
O sigui,
ell i jo ja tocàvem abans
amb altres grups
i inclús havíem tocat
amb una orquestra de ball
i jo, mare de Déu,
les coses que hem arribat a fer, no?
Doncs,
ja la vam fer fa molt de temps
i quan en Gai en Gai es va posar en marxa
doncs també la fèiem
en els nostres concerts en directe.
Però no ens la deixaven mai gravar
perquè deien que,
bueno, ara,
en aquella època no es feien servir
aquestes paraules,
però ara és allò que es deia
que això és políticament incorrecte, no?
i que no acaba de lligar
amb la resta de les altres cançons que feu,
que són així més elegants,
més serioses,
més ben allò que sé, no?
I no hi havia manera
que ens la deixessin gravar mai,
tot i que la fèiem sempre en directe
i funcionava la merda bé, no?
Sí.
Ara, finalment,
com que aquest disc
doncs l'hem produït nosaltres,
l'hem dirigit nosaltres,
tot el procés
l'hem controlat nosaltres directament,
van dir, no, no,
doncs l'hem de posar
perquè és una cançó
emblemàtica
de tota la nostra trajectòria
i que, a més a més,
mai s'ha pogut gravar
i doncs...
Fiquem-la, no?
Tot i que hem afegit
un parell de retocs
que en la seva època
quan es va composar
originàriament
no hi eren,
però que són retocs
que venen dictats
per l'actualitat
d'avui en dia
i les circumstàncies actuals, no?
Però que creiem
que hi entren perfectament
i que lliguen
de forma perfecta
i queden com anellen el dit
del que és el context
de la cançó.
El que no sé si
una vegada que vau començar
a preparar aquest rebenant, Jordi,
una vegada que vau començar
a triar les cançons
que formarien part
d'aquest treball discogràfic
i aquests canvis
que els heu fet
a les cançons,
aquests nous vestits,
es deixaven vestir?
Sí.
O va haver-hi alguna
que es va resistir
i per això
potser no està dintre
d'aquest treball?
Veiem, és que,
primer tot,
ja vam fer una primera llista
molt més llarga.
Ja m'hi imagin.
I llavors, esclar,
quan vam veure
quines s'adaptaven millor
en la formació actual,
en els músics
que actualment
som en gai-en-gai,
en la sonoritat
que volem donar actualment
i a partir d'aquí
moltes van ser descartades
especialment per això
perquè, tal com dius tu molt bé,
el vestit nou
que els hi volíem
provar,
a l'hora de fer les proves
no acabava
de quedar-li
prou ben ajustat.
I llavors,
a partir d'aquí,
vam descartar-ne algunes
i altres les vam descartar
simplement
perquè vam dir
és que
si les hem de fer
les tornarem a fer igual
perquè no les veiem
vestides d'una altra manera.
Ja ens agraden així
com es van.
Exactament.
I llavors, esclar,
no vam dir
per tornar-les a gravar igual
no val la pena.
Anem a gravar
les que són susceptibles
de ser presentades
amb una nova cara,
amb una nova versió.
Molt bé.
Això no vol dir
que alguna d'aquestes
en el concert de directe
com potser el Pol Petit
doncs la...
Oh, has vist, no?
Les continuem fent, eh?
I demà,
aquí a Tarragona
a la bequeria,
doncs si la gent
acaba el concert
t'en demanen una altra
és una de les que està
sempre prevista
com a avís, no?
Clar, és veritat.
És una de les...
podríem dir-te'n una altra
de les banderes vostres.
Exactament.
El que passa és que aquesta
no l'hem tornat a gravar
perquè com que l'havéssim gravat
igual, més o menys,
doncs no...
per fer-ho així
no cal, no?
Ja està en el disc
que va sortir en el seu moment
i l'hem d'haver
de respectar tal com era.
Però també hi teniu
el Noia Futur,
el Pastons d'Escuma,
que també els podreu veure
de diferent manera
i també per poder gaudir-les.
Per cert,
parlant de gaudiment
que demà mateix
us tenim
sobre l'escenari
de la bequeria.
Correcte.
I que tal,
com han anat
els assajos previs?
Jo no sé si aquesta és
la primera vegada
que ja ho pujareu
sobre l'escenari
com el retorn d'en gai a engai,
si ja veniu
de diversos concerts...
Ja hem fet diversos concerts.
Com ha anat?
Bé, força bé, força bé.
La resposta de la gent
està sent molt positiva.
El que passa
és que demà
és una mica un repte.
No solament
per la importància
de la sala
i de la bequeria
i de Tarragona,
sinó perquè, esclar,
és un lloc
que fa molt de temps
que no...
Que no aneu.
Que no hem vingut a tocar.
Sí.
Aquí a Tarragona.
Perquè tots aquests concerts
que parlava abans puntuals
que hem anat fent,
sempre per la zona
del Maresme
i allà la gent
no ens ha deixat mai
de tenir presents.
I, bueno,
perquè ens veien cada dia
com aquell que diu
pel carrer, no?
I, esclar,
doncs...
I feia que el públic
ens tingués...
Ens tingués...
Doncs això...
Com de la família,
gairebé.
Com de la casa.
Com de la casa.
Com de la casa.
Com de la casa.
Com de la casa.
Mira, anem a veure el Jordi
i la família, no?
Exacte.
I fa temps que tornen, no?
Sí.
I, esclar,
aquests primers concerts
que hem fet
han tornat a ser
per la zona aquesta
del Maresme,
a Sant Pol,
a Calella,
a Canet,
per la zona aquesta, no?
Sí, sí.
I el primer concert
que fem ja lluny
del que és la nostra casa
si és l'habitual
és aquest de Tarragona
que ens fa moltíssima il·lusió
i, bueno,
esperem que la gent de Tarragona
que en el seu dia
ens va a conèixer
i que ens havien seguit
i que ens havien vingut a veure,
doncs...
Que torni a fer,
que la pesquen,
que vinguin
i serà un plaer retrobar-nos
i que aquells que no ens coneixen
i gent jove d'ara
doncs que també ho facin
perquè crec que el disc
té una sonoritat
absolutament posada al dia,
absolutament moderna,
absolutament atractiva,
no solament per la gent
que ens recorda
sinó per qualsevol gent
que li agradi el rock, no?
Jo els animo que vinguin
i que ja descobrís-nos.
Molt bé.
Això serà, recordem,
demà mateix
a partir de les 10 de la nit
a la vaqueria
i a partir d'aquí
cap a on aneu?
Cap a on continueu viatjant
als Engai-Engai?
Bé, veiem,
tenim ja previst i tancat
la presentació oficial
que serà a Mataró,
diguem-ne,
però això serà
de cara a l'abril.
De cara.
Però abans ja tenim,
s'estan acabant de tancar
doncs
alguna cosa,
coses per Vilafranca
del Penedès,
per
algun parell de pobles
de Girona,
que no estan encara tancats
però que, vaja,
estan pràcticament,
pràcticament
ja confirmats, eh?
Sí, sí.
i el que passa
que no et puguin encarre
les dates exactes
però
quan a mesura
que
que les vagin
tenint
ja us diré.
Ens vas avisant,
ens vas comentant
a veure
doncs cap a on
veieu amb els Engai-Engai
i també, doncs, mira,
per cada vegada
que podem posar
i que serà força
sovint aquest treball
discogràfic,
almenys comentar
doncs amb l'audiència
i dir, mira,
si voleu veure els Engai-Engai,
ara mateix,
per aquest cap de setmana
tenen previst
estar per aquí,
per allà
i així anar sumant, no?
Perfecte.
Doncs Jordi...
Bé, a més de més
també per la gent
que ens vulgui veure
en principi
si no hi ha
un canvi d'última hora
el dia
el dia 9 de març
estarem a TV3
en el programa
dels divendres.
Ah, fantàstic.
Vam estar aquí
ara farà
farà poc
en els matins
de TV3
i el dia 9 de març
estarem
en els divendres.
Home, tu en el món
de la música
mai l'has deixat, Jordi?
No, no.
Però això de tornar
a ser protagonista
això de tornar
a ser centres
com està?
Com estan els nervis?
Uf,
no, nervis no
perquè ja estic
acostumant.
És com al principi?
Home, una mica sí
una mica sí
perquè després de tant
de temps
és allò que torna
a fer molta il·lusió
com si fos
la primera vegada.
Ah, sí.
Nervis no
però il·lusió
moltíssima.
Al 100%, no?
Exactament.
I ara ja
a por ellos
que són pocos
i covardes.
No, no, perdona,
perdona, espero que
siguen muchos
i valientes
perquè si no
no hi ha res més trist
que actuar en una sala buida,
no?
És que recordava
la cita aquella
que feia
lo que yo
les troclaritas
a les seules.
Sí, sí, sí.
Només per això, eh?
Només per això.
Esperem que sigui per això.
D'acord, d'acord.
Doncs Jordi,
Angai, Angai,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres
perquè segur que
si és per el tema
del vostre suport
la gent se n'haurà assabentat
i no serà per falta
del vostre cop de mà
perquè la sala estigui plena.
Esperem que sigui així.
I ara per tancar
agafem els petons d'escuma
que t'envio
un via radiofònicament parlant
o telefònicament parlant
i que ens veiem el divendres.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Espero que passis per allà
i serà un plaer
saludar-te
i, bueno,
serà un gust.
I recordar una miqueta?
Exactament.
Gràcies, Jordi.
A tu, Sílvia.
Moltes gràcies.
Adéu, adéu.
A la mà
Matant el temps a flops
No tinc futur
La meva sort
És a la cua
De l'atur
I tu treballes
De cambrera
I darrera
D'un altre got
T'amagua els meus sentiments
Aposto al perdedor
Des de fa temps
Per què no em somrius mai
Com somrius altres clients
Dóna'm
Una altra cervesa
Dóna'm
Un petó escumós
Dóna'm
Una altra cervesa
Ja que no em dones
El teu cos
Hores
Hores
Darrera la barra
No sé quants pot ser buidat
Somiant
Que els petons d'escuma
Eren petons de veritat
Petons de veritat
Petons de veritat
Vaig capassant
La meva història
I la glòria
Ha passat
Sempre molt de mi
Per què sí
Esteu la sort i tu
Tant i tan lluny
La vida un cop més
Em tracta cops de puny
Dóna'm
Una altra cervesa
Dóna'm
Un petó escumós
Dóna'm
Una altra cervesa
Ja que no em dones
El teu cos
Hores
Darrera la barra
No sé quants pot ser buidat
Somiant
Que els petons d'escuma
Eren petons de veritat
Petons de veritat
Petons de veritat
Dóna'm
Una altra cervesa
Dóna'm
Un petó escumós
Dóna'm
Una altra cervesa
Ja que no em dones
El teu cos
Hores
Darrera la barra
No sé quants pot ser buidat
Somiant
Que els petons d'escuma
Eren petons de veritat
Petons de veritat
Petons de veritat
Així és com seran aquests petons de veritat
Els petons d'escuma
Una altra de les cançons que trobem en aquest treball discogràfic que es diu Rebenan
Dels Engai Engai
I que et recomanem especialment
Demà a divendres
A les 10 de la nit
Preu d'entrada 7 euros
Recuperem els Engai Engai
I si jo ho faig per tu
Te'n recordes que era el tema del sau de fa algun temps?