La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
M'ha estranyat una cosa que normalment sempre fem tu i jo els dimecres,
però avui no sé per què no has acabat d'entrar, eh?
És que estava fent un cafè allà al Serrat.
Ja veia que estaves aquí parlant amb els companys
i que molt de casa avui no ho feies, eh?
Ho sento, però...
No, no, no dissimulis, no.
El cafè estava molt animat avui.
No, m'ha sabut greu. Mira, t'ho he de dir, t'ho he de dir.
Ho sento. Demano disculpas als oïdors
que s'hagin pogut sentir molestos
per la meva no presència
amb el sumari del programa d'avui.
No, la que t'he trobat ha faltat ha estat jo, home.
Els cinc cèntims que fem sempre abans.
Exacte.
Però bé, el cafè, era el cafè.
Mira, no podia...
Avui el poder del cafè.
Després diu que el cafè no té poder.
Mira tu, mira tu, mira tu.
Però bé, el cafè i la companyia que acompanya el cafè, vaja.
Sí, la tertúlia, bé.
No, no, sense comentaris.
Ja veig que avui els companys m'han guanyat la partida, eh?
Mai m'ho he dit.
Bé, fem els cinc cèntims ara, no passa res.
No, home, ara ja hem d'entrar en continguts,
ja hem d'entrar a sac amb el que tens.
No, però...
Que la setmana passada vas deixar una espècie com de deures.
Sí, sí, de deures.
I farem uns cinc cèntims del que parlarem avui, eh?
O sigui, hem de parlar dels deures de setmana passada,
que és ideada, que són una mica estrany,
però és molt important
perquè és un centre tecnològic que tenim molt a prop aquí
i és un referent a nivell europeu,
o sigui que no tot va tan malament,
que sí que va malament,
però hi ha algunes coses que per sort no van
i és el que ens salva una mica, no?
Perquè si anés tot malament, aleshores,
ja podem tancar la pareteta, no?
Ja podríem plegar, no?
Això mateix.
O sigui que sí que la cosa està molt curua,
molt negra,
però per sort hi ha algunes altres coses
que de moment van força bé
i és el que, en certa manera,
equilibra aquesta balança, no?
Entre el desastre de l'economia que estem patint
des de fa uns quants anys.
De moment sembla que no veiem final.
Aquest seria un plat de la balança
que se'n va enfonsa, s'enfonsa, s'enfonsa
i l'altre costat de la balança
que fa aixecar una mica la moral
és aquests centres que tenim
al nostre país de recerca,
com deia, de nivell europeu
i que fa que...
I que és una meravella.
Sí, no, no, a veure que la ciència
produeix beneficis econòmics
a la curta i a la llarga.
I bé, doncs, per la nostra economia
és aquest contrapès
a les frustracions que tenim
de veure cada dia
que la cosa no acaba de...
De brutllar, no?
Sí, de brutllar.
Bé, això seria el que teníem pendent
de la setmana passada.
hem de també comentar
que ens trobem immersos
en la 17a setmana de la ciència.
Ah, molt bé.
Sí, sí.
A veure, un programa que parla de ciència
i que no...
S'ha de comentar, s'ha de comentar.
Sí, i que no comenti
que estem a la setmana de ciència
seria com...
Ens faltaria alguna cosa?
Sí.
És com convidar a fer un entrepà
i deixar-nos el pa?
Digueu, això mateix.
Sí, te convido a un entrepà
i no hi ha pa.
I ens deixem el pa a casa
o no l'acabem de comprar mai.
Esperava que donessis l'exemplar a tu.
Molt bé, sí, senyor.
Bé, doncs...
Ara n'ha agradat, eh?
D'això es tracta, no?
No ha acabat de dir-ho, però n'ha agradat.
De comentar la setmana de la ciència
aquí en un programa
que, a pesar del nom del mateix,
d'aquesta secció,
doncs intenta ser ser seriós, no?
Després farem referència a un aniversari.
Sí.
Un aniversari que, bé,
és del mes de setembre,
però que, bé,
podem dir que encara és vigent, no?
Són set anys.
Són set anys d'un domini
que és...
Han passat aquests set anys
i aquest domini a internet
encara és únic.
O sigui, com al nostre país.
És curiós, no?
Perquè hi ha coses estranyes.
No t'acabo d'entendre.
A veure, explica'm.
Dominis a internet, doncs...
n'hi ha comercials,
n'hi ha de...
de governamentals,
n'hi ha d'organitzacions.
I aquest és un domini
d'àmbit lingüístic-cultural.
Ah?
I es va crear
per donar cabuda
a diverses cultures
del món
d'una certa manera
minoritzades, no?
Com ho diríem?
Que no tenen, doncs,
no som jo,
la força d'un estat al darrere, no?
I aleshores, doncs,
aquesta vitalitat d'aquestes cultures
amb molta força
però sense tenir un estat al darrere,
doncs,
els va donar l'oportunitat
que fossin també presents
al món.
I tot això,
que una cosa
que havia estat criada
per tot el món,
doncs,
d'un moment,
han passat set anys
i només
està per una sola cultura, no?
Qui diu?
Sí, sí.
Aquesta via que es va obrir, no?
Sí.
Dixem el suspens.
Sí.
Però ja podem començar,
si vols, eh?
No, no, no, no.
Encara estàs fent-se els cinc cèntims?
Sí, no, i acabarem...
M'estàs enredant, eh?
No, no.
I acabarem,
i acabarem,
i acabarem el viatge a vinília,
amb el viatge a vinília,
fent referència
que el temps passa
i no en va,
perquè fa madurar
moltes consciències
i ho podrem comprovar
amb dos exemples musicals.
I molt macos,
ho saps.
Sí, això mateix.
Dels exemples musicals
que ens adonarem
que el que passava
fa 20 anys
que no era,
diguéssim,
modern per alguns,
ara és molt modern
per molts, no?
No, no,
i fins i tot, xic,
és allò que dius
que si no estàs posat a la onda
sembla com que
no estiguis al planeta.
Com canviem,
no, les persones,
les societats,
els països,
la gent,
el món,
el planeta mar,
com canvia tot, no?
Bé,
anem, anem pel...
Pregunta-li a Plutó.
Sí.
Bé,
pregunta-li
que un dia es va aixecar
i no era planeta.
Això mateix,
pregunta-li a Plutó.
Ah, pregunta-li a Plutó.
Sí, sí,
pobres potonians.
Sí, sí,
aquests sí que van tenir
un bon disgust.
Que ara, de cop i volta,
clar, de cop i volta
eren considerats planeta
i ara ja no.
Això mateix,
aquests sí que van tenir
un disgust,
però a la inversa, no?
O sigui,
mentre tant nosaltres
hem fet un camí
de maduresa,
o sigui,
que han passat
de ser una mica
verds en certes coses,
no?
Han madurat
doncs els pobres potonians
de ser un planeter
els han passat
a segona divisió,
a ser un esteroi,
no?
Això han fet el camí
invers, no?
Pobres potonians.
No som res.
No som res.
No som res.
I Diada.
I Diada guanya
un concurs europeu
per desenvolupar
un esportiu elèctric.
I és que la companyia
A+,
i Diada,
ara direm
què és això de Diada,
no?
I on és?
Però de moment
la notícia
que ens hi interessa,
no?
Això és que l'han tret,
és de finals d'aquest mes passat,
el mes d'octubre,
el 30 d'octubre,
exactament.
Doncs,
la companyia A+,
i Diada,
ha guanyat un concurs
internacional
de la Comissió Europea
per desenvolupar
abans de desembre
un cotxe esportiu elèctric,
amb la qual cosa
es busca impulsar
aquest tipus de vehicles,
ha informat l'empresa
aquest dimarts,
passat,
o bé,
el dimarts,
l'últim dimarts
del mes d'octubre,
vaja,
en un comunicat.
I la companyia
especialitzada en enginyeria
per al sector de l'automòbil
ha competit
amb empreses
de tota Europa
i segons
el director executiu
d'A+,
Fernando Bassabé,
l'encàrrec
de la Comissió Europea
reconeix
el seu lideratge
així com la implicació
pública i privada
per desenvolupar
aquest model
de vehicle.
El cotxe
que es dirà
valor E
tindrà una potència
de 1.000 cavalls
i una acceleració
de 0
a 100 km per hora
en menys de 3,5 segons
el que l'equipararia
als actuals models esportius
i tindria
una tecnologia avançada
en bateries
i sistemes de recàrrega.
O sigui...
Una meravella, eh?
Però,
però,
però,
això és el que dius,
ostres,
què ha passat aquí, no?
T'ho pregunto,
ostres,
què ha passat aquí, oh?
Sí, sí,
perquè és que
sempre n'hem parlat
dels vehicles elèctils,
que és una assignatura pendent
que no acaba d'arrencar
mai més ben dit
perquè,
en comparació
dels vehicles de combustió,
de vehicles
amb benzina,
no pot competir,
no pot competir
perquè,
a l'hora de carregar
les bateries,
a l'hora de la velocitat,
etcètera,
moltes prostacions
que fa que la gent
encara
s'acanti
pel vehicle tradicional,
el que s'ha acompanyat
fa 100 anys,
encara ja bé.
Doncs bé,
la qüestió és
que
hi ha moltes ganes
de desenvolupar
el vehicle elèctric,
no?
Però, esclar,
aquí anem un pas més,
ja no es parla
de fer un utilitari
o una moto elèctrica,
una cosa,
doncs,
per la gent
del carrer,
no, no.
Aquí es tracta
de desenvolupar
un esportiu elèctric,
o sigui,
un cotxe
que tot elèctric
seria també
per poca gent,
perquè,
esclar,
a veure,
Sílvia,
jo no t'hi veig
amb un vehicle
amb mil cavalls
i amb una acceleració
de zero
a 100 quilòmetres
per hora
en més,
3,5 segons.
A més a més,
amb els nens,
buf,
que dius.
No, no,
jo tampoc n'hi veig
amb un vehicle així,
o sigui que
és allò que dius.
No m'acrida, eh?
No m'acrida.
Clar,
dius,
ostres,
aquí estem fent un salt,
però, però...
Molt bèstia, eh?
Molt bèstia, sí, sí.
M'està parla la boca
perquè, esclar,
pendent que estem
que es desenvolupi
l'utilitari elèctric
per tothom,
per tu,
per mi
i pels que estàs escoltant,
doncs,
la Comissió Europea
agafa i diu
anem a fer un concurs
internacional,
que s'hi presentin
les millors empreses
del món
i aleshores,
doncs,
ai,
que curiós, no?
I Diada s'hi presenta
i, pam,
i guanya
perquè,
perquè, doncs,
té un lideratge
amb tecnologia,
doncs,
de qüestions tecnològiques
dels vehicles,
no?
I bé, doncs,
aquestes aquelles notícies
que dius,
ostres,
si anàvem
per,
per,
per,
pel cotxe normal,
doncs,
doncs,
aquests volen anar
pel cotxe superesportiu.
Però bé,
suposo,
suposo,
esperem
que
amb aquestes
experiments,
aquestes proves,
aquestes,
com ho diríem?
Com ho diríem?
Recerques.
Mira,
l'acert a la boca.
Sí,
aquestes recerques
per trobar aquest vehicle,
en el camí
trobaran,
doncs,
també un vehicle
que sigui
a l'abast de tothom,
no?
Suposo que
una cosa ho portarà
a l'altra,
no?
Seguríssim,
no?
I, a més a més,
també trobarem,
segurament,
allò que dius tu,
no?
Una mica
l'equilibri,
perquè,
clar,
no pots anar
d'un cotxe
que gairebé no córrer,
per dir alguna cosa,
a un Fórmula 1.
Això mateix.
Busquem l'equilibri
que sigui còmoda,
que sigui ràpid,
també,
que sigui per tota la família,
fins i tot,
o per parella,
que trobin la part esportiva,
la part familiar,
però de la mateixa gama.
A veure,
aquesta notícia
és cert,
no?
Ens ha sorprès,
perquè,
clar,
vol dir,
és cert,
la cosa,
doncs,
ens va de debò,
el que passa
que sorprèn una mica
pel fet aquest,
no?,
que,
doncs,
quan encara
estem pendents
de desenvolupar
aquest vehicle elèctric
per a tothom,
per a substituir
els cotxes
de combustió,
doncs,
doncs,
els de Comissió Europea
volen anar
no un pas endavant,
sinó 50 passos endavant,
no?
Sí, sí, sí,
el que convingui,
no?
Sí,
però bé,
la qüestió és que una cosa,
doncs,
esperem que porti a una altra,
no?
I bé,
i diada,
i diada què és?
I diada vol dir
Institut d'Investigació
Aplicada de l'Automòbil
i és a dir,
que ha de desenvolupar
productes d'automoció
oferint l'enginyeria,
les proves i els serveis
d'homologació
a l'industria automobilística
de tot el món.
Si fan projectes globals
per principals fabricants
i han consolidat
la seva posició
com a referència
en aquest sector.
Està situat a Sant Oliva,
al Baix Penel.
Sant Oliva
és un municipi
veí, veí del Vendrell,
o sigui que podem dir
que està allà,
al costat del Vendrell,
no?
I és una de les principals
i més grans instal·lacions
europees
que es dediquen
a la investigació,
al desenvolupament,
l'homologació
i assaig de vehicles.
Per això és ideada A+,
perquè a més a més
de fer aquesta investigació
aplicada a l'automòbil,
doncs també A+,
són gent que es dediquen
a fer proves
amb els cotxes
de seguretat,
les ITBs, no?
Les ITBs
on passem els cotxes,
les revisions,
doncs són A+,
i doncs té a veure
també tot,
no?
O sigui que
aquesta gent
investigant per aquests cotxes
doncs aguantin més
i a l'hora dels accidents
doncs també
siguen més protegits
amb barres de protecció laterals,
i totes aquestes coses
doncs s'investigen en el lli
perquè després
doncs tu
quan vagis a passar
l'ITB
doncs a veure
el cotxe
doncs
t'aduri una mica més,
no?
O sigui que
no t'acompis un cotxe
i al cap de quatre dies
t'acompisint
anar a perdre els cargols
per aquí.
Home,
ja espero que no.
I per això
doncs
aquesta gent
investiga
perquè els cotxes
siguin fiables
i forts
i aguantin
doncs
el que hagin d'aguantar.
I bé,
doncs es tracta
d'un dels pocs laboratoris
que existeixen
que estan acreditats
per poder fer
els assajos
a la Unió Europea
ja sigui per homologar
el vehicle
o qualsevol
dels seus components
i els fabricants
del sector
encarreguen
a idea
que faci aquesta feina
o bé
llogar les seves instal·lacions
per fer les proves
amb els seus propis equips.
Sí.
I aquí és el cas
que
trobem
que va
passar
doncs
també
el mes passat
el mes d'octubre,
no?
I és que
Ferrari
aquesta escuderia
de
de Fórmula 1
no m'ha senat de res.
Sí.
Doncs
va estar
aquest
passat mes d'octubre
a les pistes d'aïriada
tenen unes pistes de proves
també,
a més de tenir els laboratoris
doncs tenen unes pistes
com si fos un petit
mincircuit
i van estar les pistes
d'aïriada
per desenvolupar
en màxim secret
un test aerodinàmic.
Es tractava
de validar
algunes
de les pistes
que s'han dissenyat
per a les últimes
carreres
sense necessitat
de perdre temps
en els assegis
que fan
sobre la matxa,
no?
I els problemes
del túnel
del vent
han aconsellat
aquesta prova
per saber
si les dades
ofertes
per aquest túnel
en aquesta ocasió
s'acosten
a la realitat,
no?
o sigui
els de Ferrari
van trucar
a la porta
d'Aïdiada
i llogar
amb les vostres instal·lacions.
Fem-ho a alguna casa,
no?
Fem-ho a alguna casa.
Aïdiada va dir
doncs són tantes rupies,
no?
I aleshores...
Eren roses
totes?
Rupies,
rupies.
La moneda
de l'Índia,
sí,
sí.
I mai més ben dit
perquè les proves
que es van fer
a les hores
al final
del mes
d'octubre
doncs eren
perquè
algunes de les peces
provades
estarien en el cotxe
que Fernando Alonso
faria servir
el gran primer
de l'Índia
d'aquell final
del mes
d'octubre.
Saps o sigui?
Per això que deiem
que Ferrari
va trucar
a Aïdiada
i Aïdiada
va dir
doncs són
10.000 rupies,
no?
La moneda
de l'Índia,
vaja.
Posa-l'aquí,
posa-l'aquí.
I així també
funciona Aïdiada,
no?
Però a més a més
doncs
altres coses
d'Aïdiada.
L'altra que fa
cosa d'un any,
bé,
ja més d'un any,
el juliol del 2011,
Aplus
i Aïdiada
va liderar
un projecte
per millorar
l'eficiència energètica
dels vehicles elèctrics
amb el suport
d'Acció 10.
Acció 10
és una entitat
de la Generalitat
de Catalunya
per fer més
competitives
les empreses,
no?
I el projecte
anomenat E3B
estudia estratègies
per millorar
el rendiment energètic
del motor
del vehicle elèctric.
Per exemple,
les recàrregues
de les bateries
o i com aprofitar
els canvis
de temperatura
del motor elèctric
són les línies
principals del projecte
i participar
un consorci
d'empreses
i centres
tecnològics
catalans
amb el cofinançament
del Fons Europeu
de Desenvolupament
Regional.
O sigui,
i aquest projecte
l'I3B
baixa
tindrà una durada
de dos anys
i centra
els seus esforços
en l'estudi
d'estratègies
que augmentin
la durabilitat
i l'eficiència
energètica
del motor elèctric.
Veus?
És el que dèiem, no?
Ells han rebut
ara, res,
fa quatre dies
l'encàrrec
de la Comissió Europea
per desenvolupar
aquest súper esportiu
elèctric, no?
Però
ells també
van fent la seva.
O sigui,
ja fa una mica
s'encarreguen
de fer aquest projecte
per millorar
l'eficiència
de les bateries elèctriques,
per millorar
el rendiment
dels motors elèctrics.
O sigui que
són aquestes sinèrgies, no?
O sigui,
mentre estan estudiant
aquest súper esportiu,
ostres, mira,
hem trobat això,
mira,
us fem servir
per aquest projecte
que hi ha l'EV3
aquest, no?
Per exemple, no?
I qui diu
que algun dia
sorti, doncs,
gràcies a aquests projectes
que tenen els d'Idiada,
doncs això,
el súper cotxe perfecte,
que ens vagi bé a tu,
a mi
i a la Fernando Alonso.
També, també,
que estaria molt bé.
Això mateix.
I tots aquests cotxes
que ens vagin bé a tu,
a mi i al Fernando Alonso,
sortit d'Idiada.
I tots elèctrics.
I de Tarragona,
eh, què dius?
Sí, sí, sí.
O almenys a prop...
Sí, sí, d'aquí casa nostra.
No, Tarragona ciutat,
però d'aquí al costat.
Sí, sí, d'aquí a propet, no?
Ja ho han dit, eh?
És una meravella, eh?
És un centre líder europeu,
en aquest sentit,
i amb això, doncs,
posem una mica de llum
a les moltes sombres
que tenim.
que també està bé,
donar una mica de llum.
Sí, sí.
Beta, ja està bé, ja està bé.
Està bé,
està bé perquè, doncs,
la cosa ve últimament.
Sí, sí.
Ara s'ha arrossegat una mica
les bocades, eh?
Home, doncs sí,
hem arrossegat una mica
perquè,
jo ho hem dit abans
i tornem a insistir,
la cosa no està precisament
per llançar coets.
No, no, tot al contrari.
Però bé,
nosaltres sí que llancem coets.
Sí, sí, sí.
Hem donat una bona notícia.
Anem a una altra?
Vinga, va.
Vinga.
L'altra notícia
és que,
fent referència a la ciència,
doncs ens trobem
en aquesta setmana de ciència
que va del 16,
o sigui,
que va començar la setmana passada,
el 16 de novembre,
i acabarà el proper diumenge
25 de novembre.
És la 17a edició
d'aquesta setmana de ciència
que es fa a Catalunya.
Hi ha altres comunitats
de l'estat espanyol
que també fan la setmana de ciència
i en aquest cas,
a Madrid,
doncs,
li portem un cert avantatge
perquè ells van parlar
dotzenes setmana de ciència,
van començar una mica més tard.
Ai!
És a dir,
es van despertar una mica més tard.
Ah, però van despertar,
que gràcies a Déu.
Sí, sí, sí,
més val tard que mai, no?
Ah, això mateix.
Però, és clar,
hem mirat per internet
i posa dotzenes setmana de ciència
que es celebra la comunitat de Madrid,
no?
Perfecte.
Però resulta que aquí
ens vam despertar
molt abans.
una miqueta abans.
Ben d'hora,
com deia un entrenador.
Doncs,
aquí portem ja 17 anys
en aquesta setmana de ciència
i podrem celebrar
centenars d'activitats
de divulgació científica
a diverses localitats catalanes.
Hi haurà jornades
de portes obertes,
exposicions,
llerrades,
jocs,
tallers científics,
tot un ventall de possibilitats
al teu abast.
Els temes centrals
de l'edició d'enguany
són l'energia sostenible,
la neurociència
i l'envelliment actiu
amb motiu de la celebració,
que és 2012
de l'any internacional
d'energia sostenible
per a tothom.
A més a més,
de l'any europeu
per l'envelliment actiu
i l'any de la neurociència.
És clar,
com són aquests tres anys
doncs s'han dedicat
a aquestes tres disciplines,
no?
I a mi m'agrada molt
l'envelliment actiu.
L'envelliment actiu
doncs fa referència
que,
esclar,
nosaltres
ens podem anar fent grans,
però per això...
Però és molt...
Podríem dir
que hi ha molta diferència
en com s'envellia abans
i com s'envellia ara.
Això mateix,
quan diem envelliment actiu
és que no podem donar
l'esquena a la ciència.
Que en tingui 50, 60, 70, 80,
no vol dir
que hagis d'anar
a jugar
amb la partida de mus
com se feia
fa 50 anys
amb la gent gran,
no, no, no.
Tu et pots envellir
però pots tenir un envelliment
ric connectat a internet
fent xats al Twitter.
Per exemple,
no, no,
i també veiem
que hi ha ara mateix
gent que comença
a comprendre
què és això d'internet,
el que dèiem,
que comença a saber
què és Facebook,
què es fa del Windows,
que ja té su iPad,
que no té la meva reliquia.
Això seria aquest envelliment actiu.
Aleshores diuen
que durant aquestes setmanes
se'n faran activitats,
la Rubri i Virgili
fa diverses activitats
i volem destacar-ne una
que hem trobat
molt interessant
i és que resulta
que la facultat de química
acull una mostra
sobre Marie Curie.
Saps qui era Marie Curie?
No.
No, no.
No?
No.
Sí, que ho saps.
Era perquè m'ho expliquessis tu,
home.
Bé.
Va guanyar un Nobel, eh?
Un Nobel, no?
Sí, sí, juntament amb el seu home.
Era polonesa, però...
Era una gran investigadora.
A més a més,
crec que vam fer
un petit programa especial
dedicat a...
Sí, van parlar.
Sí, sí.
I a més van ficar
una música de reactivitat de fons.
Per exemple.
No, no, però no me recordo.
No sé de què m'estàs parlant.
Bé, resulta que juntament
amb el seu marit
doncs van guanyar
a principis del segle passat
doncs això, el Nobel,
per el descobriment
de la radiació,
la reactivitat, no?
Exacte.
Que bé, doncs va ser
un salt molt endavant
a la ciència.
I, resulta que l'exposició
Marie Curie, 1867-1934,
es pot veure
tot aquest mes de novembre
a l'antiga consergeria
de la Facultat de Química
al campus Sassalades,
o sigui, a prop de Sant Pei de Sant Pau.
La facultat ha volgut acollir
aquesta exposició itinerant
en el mes en què té lloc
la Setmana de la Ciència
per fer arribar a tothom
els trets més significatius
de la vida
i trajectòria de Marie Slodowska Curie.
És que era polonesa, eh?
Ah, ja t'has tirat tu a la piscina, eh?
Sí, sí.
No, no, reconec
que jo no m'he atrevit a dir-ho
i mira que m'ho has ensenyat.
Sí, és l'Odowska Curie.
És l'Odowska,
és el seu cognom de soltera.
Curie és el del seu home.
Curie de l'home, sí.
El marit francès.
I l'exposició està organitzada
pel Museu Curie,
que suposo que durà estar a París,
perquè, esclar,
va fer la seva caràstia científica
a França
i, evidentment,
doncs,
allí va
deixar tot el seu llegat
científic, no?
Doncs bé,
Setmana Científica,
Setmana Ciència,
perdó,
17è edició.
També,
és un altre punt de llum
que posem nosaltres
amb el fet que,
bé,
doncs,
d'alguna cosa serveix la ciència.
Serveix...
Home, serveix de tot.
De tot.
Jo crec que gràcies a la ciència
estem on estem
i hem arribat on hem arribat.
Això mateix.
I fa molt el món.
O per els altres.
Això mateix.
I fa molt el món
perquè també,
a més a més de saber-ne coses
i omplir-nos espiritualment
de coses noves,
saber coneixements nous,
doncs,
aquests coneixements,
si s'aplicen,
tenen després una vessant econòmica
molt important,
no?
És el que fa molt el món,
no?
Exacte.
Doncs bé,
anem pel set anys lluïn,
un domini que,
en principi,
hi havia a ser...
Sí, aquest domini que em deies
que havia de portar cua...
No,
no,
cua no,
però que havia de ser,
diguéssim,
compartit, no?
Perquè no era exclusiu
per una cultura.
No,
però per això t'he de portar cua,
que havia d'obrir-se,
que havia d'expandir-se,
que havia de fer moltes coses,
almenys si era la naturalitat
o la naturalesa d'aquest,
i s'ha quedat...
No,
no,
no,
a veure,
el domini ha tingut molt d'èxit,
no?
Ah,
ah,
el que passa que...
Abans entesi una altra cosa,
home.
No,
no,
no,
no m'ho he explicat bé.
Després,
ho direm,
ho direm,
és que ha fet,
aquest mes de setembre,
ha fet set anys lluny
el Punt Cat pel Món.
És el Punt Cat.
Ah,
va,
va.
I aleshores,
el Punt Cat,
doncs,
ha sigut això,
que s'ha elevat els set anys,
és el primer i únic domini d'internet
concedit en una cultura en la llengua,
que en aquest cas és la catalana,
però en principi
estava obert a altres cultures,
o sigui,
que semblava que també
poguessin entrar,
doncs,
la cultura basca
o la cultura escusesa.
Qualsevol,
sí,
qualsevol,
o els que vequés,
són cultures molt fortes
que estan dins d'un estat
i, aleshores,
doncs,
volem,
doncs,
volem,
volem entrar al nas,
doncs,
dient,
que també estem nosaltres aquí,
com podia ser en el cas de Bèlgica,
doncs,
hi ha dues comunitats molt fortes,
els balons i els flamencs.
Doncs,
els flamencs també ho podien dir,
doncs,
nosaltres aquí,
doncs,
també volem sortir al món,
no?,
i tenir nostre domini.
Doncs,
una cosa que van fer els catalans,
per,
per,
no per nosaltres,
sinó per tothom,
perquè,
doncs,
nosaltres tenim el CAT,
però els cabecasos
podien tenir QB,
sí,
sí,
sí,
les excuses,
doncs,
l'ESC d'Escòcia,
no les prèmies inicials,
no?,
vol dir,
que era una cosa que estava oberta a altres,
el que passa que les altres cultures
ho havien de demanar,
però en els seus respectius països
no hi ha hagut prou moviment.
A mi,
no hi ha hagut prou publicitat,
o no se n'ha acabat d'assegentar.
o la gent,
no s'ha mogut prou
i no han passat set anys
i seguim sent els únics,
no?,
i la cosa va començar,
doncs,
amb l'esforç d'un grup d'internautes,
catalanoparlants,
amb el suport d'importants institucions,
empreses i col·lectius
de persones del país,
i vas aconseguir,
doncs,
un 17 de setembre del 2005,
un fet únic a la història
de les telecomunicacions,
posar els dominis d'internet
al servei de les comunitats minoritzades,
visibilitzant-les
sota un mateix identificador
a la xarxa,
i el domini.cat
trencava així
les frontides polítiques
i des d'internet
situaves catalanoparlants
a primera línia mundial
amb un domini
de primer nivell,
el TLD,
i és això,
que
en aquest domini
té les mateixes condicions
que té el domini
el .com,
el .org
i altres dominis
que hi ha
pel món.
I aleshores,
el que dèiem,
no és que hagi fracassat,
el que passa
és que el concepte
que era obert
a altres cultures,
doncs,
les altres cultures
no s'han volgut afegir,
no s'han volgut afegir,
aquesta possibilitat
de tenir el seu propi domini,
no?
I en canvi,
doncs,
nosaltres,
doncs,
mira,
hem anat fent aquests anys
i...
Set anys ja,
eh?
Set anys,
i mentre,
doncs,
ens dèiem això,
doncs,
són ja
55.000 dominis,
puntcat registrat,
55.000 dominis,
i a més a més
de ser una comunitat petita,
per exemple,
el puntcom té
més de 100 milions
de dominis,
el puntcom,
eh?,
més de 100 milions
de dominis
i 20 anys més
que el puntcat,
però aquesta
del puntcat
té una força,
doncs,
que l'altre domini
té,
no?,
que és,
doncs,
la dels seus usuaris,
que fa que,
per ser una comunitat petita,
doncs,
55.000 dominis,
doncs,
és molt,
en comparació
del com
que és mundial,
clar,
si fa aquesta comparació,
és...
A més a més,
quan contractes
o quan te fas
qualsevol pàgina,
si no ho demanes
especialment
o específicament,
el puntcat
no te l'ofereixen
així com així,
o sigui,
l'has d'anar a buscar,
ha de ser del propi...
Sí.
Cosa que si agafes
un mail
de qualsevol companyia,
de la gran majoria
de les companyies,
i m'enrefereixo així
a nivell gran,
sí, sí,
t'ofereixen de seguida
el puntcom.
Sí,
això mateix.
Per això que jo crec
que aquí és una miqueta
d'anar ballugant
la consciència de la gent.
Aquí has d'anar a buscar-ho,
i és això que tu fas la comparació,
el puntcat,
doncs, esclar,
som els que som,
no?,
som un petit bocinet
d'aquí del planeta Terra
i en som 55.000 dominis
i el puntcom,
que és tot el món,
doncs,
és normal,
té 100 milions
i té 20 anys més,
però si feu una comparació,
doncs,
pel petit que som,
doncs,
som molts dominis,
no?
No,
i també el que volia dir
amb això,
amb el que t'has explicat,
Berta,
és que, clar,
amb això ho tens tan senzill
i tan fàcil
de trobar el puntcom,
que, clar,
que la gent,
jo crec que per no...
Hi ha prou embolicats,
anem,
que quan arribes
i trobes
i et donen el puntcom,
ja no et molestes
de buscar el puntcat.
I potser per aquí
és on tenim una petita rada,
no?,
que es podia...
Bé,
però els que s'interessa...
Es podia donar més fàcilment.
Pels que s'interessa
ja s'han apuntat al puntcat.
Clar, segur.
I és el cas d'aquesta casa,
no?,
Tarragona Ràdio,
no?,
tu,
si ho vols escoltar
o els vols escoltar
per internet,
és molt fàcil,
les tres doble B,
Tarragona Ràdio,
puntcat.
Exacte,
així mateix.
Vull dir, nosaltres estem donant
exemple, no?,
d'utilitzar el puntcat
i hi ha moltes entitats,
doncs,
el Futbol Club Barcelona
també fa servir el puntcat,
Televisió Catalunya
també fa servir el puntcat,
hi ha moltes entitats conegudes
i això fa, doncs,
que una cosa
ho porti l'altra.
Ostres, mira,
doncs, sí,
el puntcat es fa servir molt
i bé, doncs,
a més a més,
fa que hi hagi pujat tant
aquests 100 anys
els dominis
que s'hagi rebaixat
el preu
en 7 anys
un 75%,
Déu n'hi do, eh?
Ara en 7 anys,
el fet que s'hagi augmentat
tant de dominis,
doncs,
s'hagi rebaixat un 75%
i, aleshores,
el motiu de celebrar
el setè aniversari
de la comunitat puntcat,
doncs,
hi ha una promoció
que
et pots
registrar
aquest domini puntcat
per menys de 10 euros
a l'any.
Molt bé,
no està malament.
Doncs bé,
no res,
moltes felicitats
perquè cada puntcat
faci més gran
en la comunitat catalana
que parlen a internet
i amb la vostra força
ens expulseu
a seguir afrontant
els reptes que venen
i oferir-vos més
i molts millors serveis
per molts anys.
Fantàstic.
És això
que volíem dir,
no?
I que
per molts anys
el puntcat
i que
jo espero
perquè no hi desitjo
que molta de la gent
que n'estigui sentint
no és que es preocupi
una miqueta
de trobar-lo
i a mi,
potser el seu web
o la seu mail
acabin en puntcat,
no?
I no en puntcom.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, anem a la música?
Vinga, anem al viatge.
Vinga, va.
Amb què començo?
Amb quina de les dues començo?
Doncs anem a fer
per la maduresa.
Sí?
Sí, per la maduresa.
Sí.
Ui, ara m'ho fas en dubte
perquè ells estaven
una miqueta bojos, eh?
Sí, però...
Ja saps que sempre
han estat molt llunàtics
aquesta gent, eh?
Sí, però no,
la maduresa em refereixo
a Roger Mas.
Sí?
Sí, en aquest cas
seria la Catalunya madura.
D'acord, d'acord.
Sí, la Catalunya madura.
Però espera't
que ara és quan
l'ordinador no vol.
No vol.
Bé, doncs...
És aquelles coses
que ens han passat abans.
Jo l'hi he avisat,
l'hi he avisat, el Beta.
Explicaré per què
volem parlar
d'aquest viatge
d'uns anys
que el nostre país
ha madurat,
en aquest cas,
musicalment.
Sí, perquè ha madurat
amb el de conceptes, no?
Vol dir, hem passat anys
i la societat ha anat avançant,
ha anat madurant
i en aquest cas
nosaltres
ens volem centrar
en la música.
I bé, fem un viatge
del 82,
l'any 1982
que és on volem acabar,
no?
El farem a la inversa, no?
D'acord.
Dels nostres dies,
al segle XXI,
el 2012,
amb un Roger Mas
que es fa acompanyar
per una cobla
de Sant Jordi,
ho va fer
com una mena
d'experiment
amb una cançó
i aleshores, doncs,
es veu que al senyor Roger Mas
li va agradar
aquesta companyia, no?
Aquesta manera de...
És que queda molt maco, eh?
Sí.
Queda molt maco.
No, no,
la seva veu potent
que té, eh?,
d'una veu
forta, forta.
Sí, sí, forta, forta.
No sé si a mi em sortiria
d'una veu de Roger Mas.
Home, ah, una cosa faríem, eh?
Berta, tu també la tens bé, eh?
Una veu potent, eh?,
la de Roger Mas.
Doncs aquest senyor
li va agradar,
li va agradar
això d'aquesta fusió
entre la seva veu,
la seva música,
la seva manera de fer
i una cobla,
en aquest cas,
la cobla de Sant Jordi,
ho va fer amb una cançó,
però és el que dèiem, no?
Li va agradar tant
que va dir, doncs,
ara fer una gira de concerts,
rodaré per Catalunya
i, a més a més
de portar el meu grup de sempre,
doncs,
el guitarra,
la bateria,
doncs,
el que toca el piano, no?
Doncs, doncs,
també portarem una cobla, no?
Mira, va,
que vingui la cobla, també, no?
Ah, que s'apunti, no?
Sí, que s'apunti la cobla.
Que nosaltres estem aquí,
farem festa i serinola.
Sí,
hi havia poc espai, no?
prou espai per encabir el piano,
el que toca la guitarra,
la bateria,
allí el raconet,
doncs,
que vingui una cobla,
vinga, va.
Sí, ja ho haurà de fer la matifesta.
Doncs,
això és el que està rodant
en aquests dies,
aquests mesos,
per Catalunya,
i la gent que ho ha vist,
bé,
diuen que...
És al·lucinant, no?
És al·lucinant,
aquesta manera
d'efusionar
aquests dos estils, no?
Un cantautor
que sempre ha volgut
explorar noves coses,
noves músiques,
i una cobla
que,
podem dir que és
una cobla de sardana,
una música tradicional del país, no?
Doncs,
aquesta fusió fa que
la gent sortida del concert
diuen,
ostres,
he vist una fusió...
Sentim una miqueta?
Sí,
sentim.
una miqueta, una miqueta.
Sí, sentim.
Berta,
ho arribem a fer volent
i no surt, eh?
No, no.
M'ha enganxat junts
en el moment
que sortia la cobla
i que ja no cantava el Roger.
Estava allí
acabant de fer
la seva feina,
la seva estrofa,
i va i entra
la cobla de fons, no?
Doncs això,
imagineu-vos
un concert en directe, no?
Ell
i acompanyat d'aquesta música.
Doncs bé,
és el que es fa ara, no?
Al segle XXI,
la societat ha avançat,
però,
malgratament,
ara fem el viatge a l'inversa.
Anem, anem, anem.
El 1982...
Vinga, anem al 1982.
I aleshores,
doncs,
no sé què passava,
que teníem...
Teníem molt per aprendre.
Sí, i tant.
Teníem molt per aprendre
i la Darma,
la companyia elèctrica Darma,
el 1982,
va voler fer un experiment
amb la cobla mediterrània
i va dir,
bé,
hem de fer un concert
al Palau de la Música de Barcelona,
no?
I va pensar,
home,
fem una fusió
entre la Darma
i aquesta cobla mediterrània.
La cobla mediterrània
va tenir els seus dubtes
perquè va dir,
ostres,
no s'havia fet mai
en aquest país, no?
Estan parlant
de començar
més dels anys 80, no?
Sí, sí, sí.
Primer va fer que
les seves reticències, no?
Perquè, ostres,
què passa?
Home, lògic, lògic,
perquè a veure,
a veure de quina manera, no?
I aleshores,
doncs,
va ser de convèncer-los
doncs s'hi van deixar
i van deixar
i aleshores,
doncs,
van participar
en aquest experiment
proposat per la Darma
i els de la cobla mediterrània
doncs van fer cançons
de la Darma.
En aquest cas,
escoltarem el ball llunàtic.
i aquí és on
volíem arribar nosaltres.
Els pobres de la mediterrània
no sabien on es posaven
perquè resulta que
per culpa
de la immaduresa musical
que tenia
la societat catalana,
aquesta cobla
va estar
proscrita
uns anys
amb totes les,
totes les plecs
de sardanes
del país.
Això és molt fort
el que acabes de dir,
això de proscrita,
que no la deixaven tocar.
No,
no,
estava la llista negra.
Per exemple,
hi havia un plec
de sardanes
doncs,
a Reus.
La cobla mediterrània
que no vengui.
Hi havia un plec de sardanes
a la plaça de Catalunya
a Barcelona
o a la plaça de la catedral,
que nosaltres fan
les sardanes a Barcelona,
la plaça de la catedral.
Que no vengui
la mediterrània
perquè ha fet un...
És molt dur, eh?
Sí,
pels puristes
de tradició
t'ho dic perquè
ara mateix...
Es van rasgar
les vestidures
i van veure
amb la mediterrània
doncs,
que havia
pervertit
les fonts
de la música
catalana,
no?
Esclar,
aleshores va estar
la llista negra
els pobres
de la mediterrània,
s'ho van passar malament,
però per sort,
per sort,
doncs,
els anys
van passar,
la societat
va madurar
i al final
aquesta creu
que li van posar
va marxar,
però s'ho van passar malament
i això
i això ens fa veure
que és curiós,
no?
El 1952
un experiment
que estem escoltant
de fons
que va ser impressionant,
va ser maquíssim
fusionar la d'arma
amb la mediterrània
que va ser mal vist
per molta societat
que no entenem...
No,
que no estava preparada,
diguem-ho així,
no estàvem preparats,
per la filló...
I ara hem arribat
amb mas
i diem,
ostres,
doncs,
sí,
sí,
sí,
que bé,
no?
Doncs bé,
fem aquest viatge
el 82,
recordant-me el que va passar
i esperem que no es torni a repetir.
Després explicaré
fora d'antena
què passa amb la cobla contemporània,
que no t'ho creuràs.
Molt bé.
Són els més demanats,
ara per ara.
Molt bé,
perfecte.
Beta,
gràcies,
fins i tot la setmana.
A veure, eh?
Fins i tot.
first da setmana,
x
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!