sintonia per començar a parlar.
No, no, dic que no, que sí.
Anem-hi, avi Ramon.
Avi, com m'enrotllo, eh?
Bona tarda.
Oi, avui sembla que m'hagin donat corda, eh?
Jo escolto. Quina por, quina por em fa,
a mi mateixa. Diu que els avis
comencem a batallar-te, batallar-te i no callem,
però vaja, avui...
Mira, que estaven amoïnades que jo em quedaria muda, eh?
Avui t'has enrotllat, eh?
Uh! Avui només...
No, és que sí, avui, avui, avui, avui...
Què significa això d'avui, avui, avui?
Vull dir que paraules de Sílvia, eh?
Paraules de Sílvia.
Ai, ai, ai, ai, avi...
No, no, no.
Una cosa o altra s'ha de parlar.
I tant, sí.
La gent interessa això perquè...
El que passa és que...
El Manolo García,
que és el que va ser cantant de l'últim de la fila,
que ara està en solitari,
jo era una fan i m'ha posat nerviosa.
això de poder parlar amb ell.
Estic dels nervis, avi, estic dels nervis.
Vaja, o sigui que...
M'entén, no?
O sigui que hi ha influència, vaja.
Clar, no és el mateix això que dius.
Influència en el sentit de sentimentalisme, eh?
Clar, de que...
Anys que el seguim...
No, no, no hi ha influència de feina,
de sentimentalisme.
Si és un afant...
Clar, és allò que dius,
ostres, que podré parlar amb ell, avi.
Sí, sí, sí.
No, jo ja t'ho perdono,
perquè a mi et parles quan vols.
O sigui que...
Home, jo encara no he fet el club de fans de l'avi Ramon,
però ja s'hi endarà, ja s'hi endarà, avi.
M'ha semblat que amb els anys que portem tu i jo...
Oh, no ho sap mai, eh?
Encara tenim temps, avi, encara tenim temps.
Bueno, però ja em sembla que ja...
Ja quasi fem un Guinness, ja, eh?
Ai, Seri.
Ja quasi fem un Guinness, ja, eh?
Està dolent avui, avi?
Està allà a la picardia, eh?
No, és que no em trobo...
Picarduelo, picarduelo, eh?
No, saps què passa?
És que no em trobo gaire fi avui.
Ai, què ha passat?
I quan se troba una mica gaire fi,
a mi surten coses que m'ho jo te les esperes, no?
Oh, per mi ja està bé.
I surten records,
i surten records com que quedes...
No, no, ja el veig, eh?
El veig bé, el veig fi.
No, no, però escolta'm, això que diem d'això...
Jo comprenc que hi hagi gent
que siguin fans d'una persona,
perquè a vegades diem...
Però a vegades hi ha algun punt a la vida
que contactes,
perquè a vegades com menys te penses,
hi ha un punt de referència amb aquella persona
que a la vegada no coneixes.
Sí, sí, sí.
Però hi ha una cosa que et crida.
te queda i dius,
per què em queda això?
Perquè potser dintre els fils que tenim dintre nostre
hi ha un fil que s'adjunta i fa contacte.
M'entens?
I a vegades diem...
I no t'adones, no?
O sigui que a vegades pensem nosaltres
que tot ho premeditem,
tot ho sabem,
tot ho consta,
fem nosaltres el que volem.
No, no fem el que volem.
No, no.
Hi ha a vegades un punt
que et fa fallar o et fa sentir.
I és això.
Com ho sap, avi?
Per això jo,
avui jo que estàs enamorada
o ets un fan...
No, no, enamorada no, eh?
És una altra cosa, eh?
De Malalí, eh?
Namorada de l'artista.
Ah, de la música, de la música, de la música.
De Malalí, avi,
que...
Escolta la canalla, avi,
que escolta la canalla.
Hi ha molta gent que veus...
A mi, jo vas pel carrer, per exemple,
hi ha una fotografia d'un cantant
o d'un artista o el que sigui
i una persona que més te'n penses,
veus que s'atura i s'ho mira.
I per què s'ho mira?
Tu et poses una fotografia.
Sí, sí.
Però llavors,
fó interessant saber el que pensa
aquella persona que mira en aquella fotografia.
I com ho mira, no?
De quina perspectiva?
Sí, sí, sí.
I llavors, aquella persona
és neutral de tot el que pugui passar.
Però hi ha aquesta cosa, hi ha, hi ha.
Quan sents...
A vegades estàs a les ràdios i escoltes...
Ai, ai, calla, calla, calla!
Que sento que diuen...
Que diuen el què?
Sí, aquest està dient...
Que et diu el que diu molta gent.
Però no, és que ara m'agrada el que està dient.
I de la manera que ho diu, no?
I de la manera que ho diu.
Per això et dic que a vegades la gent,
quan parlem o ens raonem
o el que sigui, a vegades ho fem per feu, no?
Però a vegades hi ha coses
que si les lligues,
i dic, bueno,
el que passa és que anem sempre preocupats per coses.
Però si et quedes tu un dia mentalment parat,
o sigui, la ment la pares
i segueixes l'ambient,
segueixes el lloc que estàs,
te sentes,
vas a un lloc que hi ha un munt de gent,
sentada o així,
i tu te sentes
i tanques el t'aixos
i vas mirant un per un
els gestos, els moviments,
la manera que parla,
la manera que riu,
de la manera que d'aixòs,
veus que fas una història
i dius, com pot ser?
Sí, sí, que pugui arribar a fer això.
Com pot ser que anem?
I llavors...
Però, òbvia,
a mi l'he de dir una cosa,
a mi m'agrada més,
més que,
podríem dir que fixar-te en segons què,
que a mi,
que clar,
depèn d'on estiguis,
no ho pots fer,
perquè queda una miqueta així,
tanca els ulls.
I t'arriba tot a través del so,
una rialla per aquí,
una botjina de cotxa per allà,
i després te n'adones de veritat,
de veritat,
que dintre de tot el sol hi ha silenci.
Però això estava bé quan el xinemut,
però al parlar veus una sèrie de coses
que unes presiós.
I per això,
si tu fes això,
te sentes,
i vas mirant,
veus aquell com parla,
veus els gestos que fa,
veus que és nerviós,
veus que riu,
veus de la manera que riu.
Com ho analitza, eh?
Vostè,
un psicoanalista bo, eh?
A vegades,
per exemple,
hi ha un que explica un xiste,
i hi ha cinc que riuen,
i veus que tots cinc,
tenen uns una clara,
l'altre,
ho,
ho,
i veus,
i dius,
com és?
Com és que...
Aquesta manera de riure.
Aquest d'això, no?
Vull dir,
que som tan...
I és bonic,
és bonic.
Jo moltes vegades
me distrec de...
Molt me distrec.
Quan he d'anar a un lloc
i he de tirar la paciència,
de tastar,
el que sí,
ara,
a vegades també,
t'emprenya,
perquè veus gent
que no es comporta
en el lloc que estan.
I que si això,
que si allò,
comencem...
Saps?
O sigui,
que és com si éssis,
mira,
en vez d'una novel·la,
o d'un TVO,
o d'un...
d'aixòs,
t'asserveix per distreure't,
eh, això.
Bueno,
cadascú
pensi com pensi,
eh,
jo ara,
és un pensament meu
que cadascú
pot pensar el que vulgui.
No, no, no.
A més,
a més,
avi,
això és veritat.
Que passarà,
que passarà.
No, no,
no ens enganyem.
Que passa.
Després aquell,
aquell que comença a explicar...
Aquell que explica
com si fos el què.
Al final del món,
no?
Llavors que arriba
a mitar en conversa
i veus que ja no sap
per on va.
O sigui,
que hi ha persona
que estudi...
No, no,
hi ha persona
que estudi unes paraules.
Jo me'n recordo
que hi havia gent
quan no és el català
que estudiava unes paraules
i quan te parlava
et parlava
aquell català.
És que no ho entenies.
No, no, sí,
unes paraules tretes catalanes.
D'aquelles tancades.
Tancades.
Jo llavors,
com que més o menys
veus el parcalt,
allargava la conversa
amb un altre tema
diferent
del que parlàvem.
I veus que llavors
el pobre ja...
A veure per on m'agafa,
no?
A veure per on m'agafa.
Vull dir que la vida,
la vida és una distracció
si te la visus.
El que passa
que sempre anem
o no et trobes bé
o estàs amoïnat
o el que sigui
i llavors perds el temps
amb això que dic jo,
no?
Però és interessant.
O sigui que és interessant
i ha d'aprendre de la gent,
eh?
A ver,
ara segurament
que aquest compromís
o aquesta gimnàstica
que ens acaba de recomanar,
jo crec que més d'un
el trobarem allà
assegut potser
fins i tot al mig
de la Rambla.
No fa falta anar gaire lluit,
no?
Aquí a la Rambla
o a la plaça,
a la seva plaça habitual
allà on anar a prendre
el cafè dels matins
o el de la tarda
i segur,
segur que pensaran
mira què ha dit l'avi Ramon,
anem a fer-ho,
a veure què passa
i segur que s'ho prendrà, eh?
No, no, i t'escolta,
i el moment que t'has descansat
i dins ara me sentaré,
no hi vas per la Rambla
i dius avui me sentaré
allà on sigui,
me sentaré a la Rambla
i te sentaré en un banc sol
a descansar
i mirar els arbres,
mirar la gent que passen
i ensenia aquell
que no sap què fer
i sempre busca rotllo
i se sent al costat
i tu comences a fotre un rotllo
que no saps de què ni d'acabar
i dius ostres,
m'he sentat per descansar.
Depèn, eh?
Depèn de quin rotllo
deixes que arribar-hi.
Per això et dic,
per això et dic,
no,
no, ja és bonic,
el que hem de pensar,
el que hem de pensar,
per exemple,
és tindre sensibilitat
amb la gent.
Sí.
Perquè llavors
te trobes, per exemple,
i és molt interessant, eh?
Perquè a la vida
hem de comprendre
la situació de molta gent
com estan,
que a vegades hi ha gent
que viuen en família
però a vegades
tenen un punt
que no estan compresos.
No estan entès.
O al revés,
saps com vull dir?
I potser
considereix que tu estàs parlant
i veu que tu
el que parles
lliga amb allò.
I llavors
t'enrotlles
i dius
i per què?
O aquella bona dona
i a gran
o viuda
o soltera
o té els teus mals de caps
i se sent al teu costat
i com que tu
dius, bueno,
t'ho comences a explicar
la seva vida
i tu penses, bueno,
però llavors penses
que li has de dir, no?
Al contrari
i fas un favor
perquè penses
pobra senyora
o pobra senyor
o sigui
que a la vida
si no l'alixem
som víctimes
però també som culpables
de més de quatre coses.
Perquè també
unes altres vegades
s'enrotllem
a mi hi ha un
que està parlant
amb un altre
i es fumem
nosaltres la conversa
i deixem
amb aquell
vull dir que tots tenim
Però a mi, això
es nota molt.
Ja et dic.
No ho nota vostè
i a mi me passa
que estic en una conversa
i noto que hi ha una cara
d'aquelles de
ui, la Sílvia
comença a enrotllar-se
la que m'ha posat vostè
fa una estona
més o menys
no, jo no n'hi volia dir
eh
no, no, no
i aquesta cara
és allò que dius
ja està
ja callo
ja callo
marxo
marxo
no, no
però
però hem de ser
el que passa
hem de tenir paciència
no, el que passa
és que tots
hem de ser solidaris
això també
però el que passa
és que tu ets solidari
i trobes que hi ha
una sèrie de sector
que de solidaritat
no n'hi ha gens
aprofiten
la teva solidaritat
per anar al seu aire
i aprofitar-se de lo seu
això és el mal
que tu vas amb el cor
a les mans
no parlo
el dir jo
em refereixo en general
sí, sí, sí
el parlar
quan digui jo
jo
penseu que no em refereixo
a l'avi
em refereixo
en general
persones que som
doncs d'aquesta manera
o són d'aquesta manera
m'entens
i a vegades
busquen la teva solidaritat
i llavors
quan et poses
d'esquena
resulta que
la solidaritat
l'han aprofitat
per altres coses
que dius
coi
sí, sí
i que et quedes
llavors quedes tu
com quedes
i et quedes parat
perquè a més a més
t'ho fa
precisament
la persona
potser
o les persones
que menys tu esperes
per això et dic
perquè la majoria de vegades
dius
que millor li queia tan bé
o que anava tan bé
el plan aquest
de solidaritat
obres la porta
amb una
o una
o el que sigui
i llavors
quan tu vas
amb bona fe
et trobes
que has de trucar
perquè t'han pres
o la cartera
depèn de com
la cartera encara
mira
la cartera buida
jo encara la cartera
com que la porto bastant buida
veus
em venen demanates
veus avi
no perdo gaire cosa
aquest club
aquest sí que el que podríem fer
que crec que estaríem així
tindríem un munt de fans
no
el que passa jo
ja et dic
procurar portar damunt
la cosa que menys val
sí
també és veritat
i el que val
posar-te un lloc
que no passi
amb a la senyora
que li vam posar la mà
aquí d'an
i diu
m'han pres la cartera
i diu
i vostè
van notar
que li posava la mà
aquí davant
diu
sí
però em pensava
que era per una altra cosa
i no per la cartera
vull dir que a vegades també
les intencions
no sabem quines són
si dius
mira a veure si em dóna una alegria
no?
ja sé per on va
ja sé
i a vegades
la gent
amb bona intenció
m'entens
vull dir
quedes
quedes
avi
s'està adonant
que estem acabant el temps
i no hem parlat res
del Pilar
ni res d'això
perquè vostè a Saragossa
ha anat diverses vegades
mira
ara diré una cosa
digui'm
quan vaig casar
sí
és que tenia a veure això
perquè resulta
una cosa d'això
jo a l'Iglésia del Serrallo
per això tinc el que tinc al Serrallo
sí
Sant Pere no?
vaig entrar solter
i vaig sortir casat
veus?
i de viatge de noves
cap allà
cap a Saragossa
la primera parada que vaig fer
va ser davant del Pilar
veus?
a la plaça del Pilar
veus com sabia jo
per això et dic que jo a Espanya
doncs
a tots els puestos
tinc un record
Saragossa
va ser el primer puest
que vaig anar
doncs ja
amanillat
amanillat
que dolent
en bon sentit
sí sí
ja ho he sentit
ja
era la primera sortida
tenim en telèfon
la seva dona
que opina
la mateixa
no és broma
és broma
va ser la primera parada
que vaig fer de casat
sí
per això el Pilar
per mi doncs
també em sento
doncs
manyo
clar
manyo
perquè procuro
ha d'aprendre
coses
per ser una mica
manyós
eh
que ben trobat
eh
o sigui que
a la vida
a la vida
procuro
a la vida
procuro
de l'Aragó
intentar sempre
una miqueta
manyós
manyós
que també
escolta
ho has de ser-ho
home sí
humanita
perquè si t'has d'obrir camí
i això no has de fer
si no tens una miqueta
de manya
ara
el tanto
la manya
que tens
ah no queda seny
perquè si veus
una manya
d'aquelles que són
manyós
a mi
a ver
a vegades les paraules
a vegades les paraules
anem a posar seny
eh
no m'ho posar seny
escolta'm
a vegades per exemple
digui
hi ha paraules
que si quan les alises
no es fan riure
per això
perquè tu diguis
és que jo tinc una manya
i diran
qui tens tu
no
tinc manya
amb la feina que faig
soc manyós
soc manyós
o sigui
que a vegades
hi ha paraules
que les diem
que tenen
aquest doble sentit
n'hi ha molt
per això
tenen molt el tanto
ara fem el kit kat aquest
sobretot als països
de Latinoamèrica
que depèn
de quines paraules
són una miqueta
marranetes
i nosaltres
les tenim aquí
i a Espanya
igual
perquè paraules
aragoneses
andaluses
o segons d'on són
madrilenyes
que mengen
algunes lletres
andalusia
que et diuen
la meitat de paraula
a una altra puesta
que parla més
del cas de parlar
a nosaltres
en mengem les erres
o sigui
o sigui que
saps com ho dir
a vegades
hi ha lletres
i paraules
que saps com
passen desapercebudes
però si
ep
el tanto eh
parem-ho aquí
el tanto que per escrit
queda
queda
arxivat
que li anava a preguntar
per aquest cap de setmana
té previst
de fer una sortireta
de marxar
aquests tres dies
no
perquè pel dilluns
tinc un compromís
ai
tinc un compromís
sí
i no puc marxar
d'acord
he de estar pendent
d'aquest compromís
i no passarà el dilluns
m'he de preparar
pel dilluns
m'he de preparar pel dilluns
bueno
ja ens explicarà
si es pot explicar
i si no
no passa res
sí
una petita operació
bueno
no
tot això
de la vista
una coseta així
d'aquestes ràpides
d'entrar i sortir
sí
ah
quina ens surt
per això et dic
que doncs
ja no puc allargar
d'acord
però el dimarts
el tindrem aquí
puntualment
com sempre eh
per poc que pugui
tot depèn de com es troba
no m'entens
o com recomanin
que faci
jo per poc que pugui
jo saps que sempre
sigui molt bestó
sigui renquejant
jo aquí vaig
venint caminant
ara te'n trobam
bueno
hem de dir que
clar
el centre d'aragoners
de Tarragona
segur que celebrarà
el seu dia
la seva patrona
el dia 12
i que farà
normalment per la zona
de la plaça dels Carros
que també vostè coneix
molt bé
sí
no
i he tingut bona relació
i he tingut bons
això
veu l'avi
és que tot té a veure
amb vostè
el que passa
que doncs
parles del dia 12
d'octubre
i dius
l'avi Ramon
ja te'n vas cavallar
no
jo sempre penso
que s'ha de ser obert
sempre
jo penso
el principal
és que siguis obert
que la gent
et coneguin com ets
que llavors la gent
quan sap com ets
t'expliquen
el que volen
que saben
que doncs
repercuteix
la manera de ser d'un
perquè clar
si no coneixes la persona
com és
a vegades
dins
escolta'm el tanto
i a vegades
a mi
el que passa
aquest de confiança
m'ho comprometen
pel mateix
de confiança
però penses
bueno
l'avi Ramon
Rai
perquè ara
t'aproteixo una cosa
que molts puestos
per culpa de la ràdio
i no ràdio
la coneixen més
per l'avi Ramon
que pel nom
sí o no
a vegades
l'avi Ramon
ah qui és
és el Ramon Martí
sí
a vegades
saps qui és Ramon Martí
és l'avi Ramon
o sigui que ja
a Tarragona
però això passa
perquè portem
tres mesos
fent el programa
però escolta'm
és que passa una cosa
que una vegada
que fa un munt d'anys
que estem
amb l'avi Ramon
que un dia
anava al net
i un senyor gran
avi escolta'm una cosa
avi
i quan vam acabar
el net
va preguntar
aquest senyor
també l'és avi
no s'hi diu
no m'ho imaginava
això és que les avis
sempre expliquem
les batalletes
i les batalletes
sempre són acceptades
almenys espero
que acceptin
les d'aquí
oh
doncs mira
home
jo espero i desitjo
avi
fem una cosa
vagi guardant-se de cara
això que ha de ser
el dilluns
que jo l'espero
en candeletes
de cara al dimarts
i el dimarts
com ja ho haurem passat
hem de començar
a parlar
del que ens apropa
també perillosament
perquè ens quedaran
res
dues setmanes
a partida
i a mi
el doña Inés
de l'alma
mi
es pensa
de mi corazón
jo crec que alguna cosa
hauríem de parlar
eh
jo
que li sembla
jo que em fa por
del Juan Tenorio
perquè arriba la nit
de tots sants
està aquí ja
a mi el que em fa por
saps què és
què és
són les castanyes
per què
depèn
de qui les doni
per això et dic
perquè
ja sabia que anava per aquí
no sé
les que vendran
i les que se repartiran
uff
vull dir
haurem d'estar
tant
tot sants
a veure les castanyes
per on van
dic jo eh
i avi
i amb les temperatures
que tenim
reparada
mira que no anem a la platja
al final
a menjar-nos-les allà eh
perquè
adéu-n'hi-do eh
quines temperatures
esperem que
que vagin bé
que estiguin ben repartides
això desitjo
que estiguin ben repartides
les castanyes
mira que dolent
sempre a buscar aquí
la doble intenció eh
no dona
avi
tornem la setmana vinent
d'acord
per poc que pugui
jo vindré
aquí l'espero
si estic en condicions
jo ho faré cap aquí
ja saps que
per poc que puc
que sigui com me trobi
més benveniment
doncs
vindrem aquí
a les batalletes
gràcies avi
adeu-siau