Comencem ja amb l'Andrés Andrés.
Andrés, Andrés, de nou bona tarda i benvingut.
Moltes gràcies.
Com estàs?
Aquí disposat a oferir algun dels temes i dels personatges
que han passat per la cinematografia mundial.
Molt bé. Em convides primer a anar al cinema, no?
Sí, mira.
Vinga, a veure, recorda'ns.
Per demà i per passat demà, no?
Per dimarts i per dijous.
Sí.
Allà a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol,
fem els dimarts i els dijous, a les 6 de la tarda,
amb col·laboració solament d'un euro.
Molt bé.
Passa de pel·lícules que a tothom els agrada molt.
Fantàstic.
És l'èxit que estem tenint allà.
Aquest mes estem fent un cicle que es diu Totes són dones.
Hem fet Niagra, Que fue de vell vigeny,
Imitació no a la vida.
I ara, demà, fem una magnífica pel·lícula espanyola,
perquè d'espanyolades n'hi ha moltes,
però de bones pel·lícules espanyoles també n'hi ha.
També és el que t'anava a dir, eh?
Perquè una cosa no està renyita amb l'altra.
Aquí està.
Que abans hi havia la confusió, però ara ja no.
Jo crec que tot s'ha posat en regla, ja.
Aquí està.
Hi ha una gran obra literària que van passar al cinema,
que és La tia Tula.
Una pel·lícula que va interpretar Aurora Bautista,
amb un paper inconmensurable,
Carlos Estrada i Irene Gutiérrez Cava.
El director va ser Miguel Picasso.
Una pel·lícula que es passarà demà a les 6 de la tarda.
I pel dijous passem,
l'última pel·lícula que passem aquest mes,
perquè la propera setmana i l'altra,
dimarts i dijous,
faran els actes de Tarracó Viva.
És veritat, és veritat.
L'última setmana del mes és el mateix.
No sé quins altres actes hi ha,
però sé que els dimarts i dijous també estan ocupats.
Però s'ha d'avisar
que el proper mes de juny
estan tots els dimarts i els dijous
ocupats pel Cine Club,
Primoteca Andrés d'Andrés,
que ara s'ha convertit en una associació.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I recordem que l'entrada és un euro
i si es pot fer soci, Andrés,
de quina manera?
Llavors, el ser soci té més avantatges.
I com es pot fer?
Doncs mira, només vindre allà
i dir, escolta, vull ser soci.
Ah, ja està?
Ja està, saps?
El que passa és que llavors,
mira, si tu vols vindre
a totes les sessions de cinema,
pagues 5 euros
i et serveix per 10 sessions.
Molt bé, molt bé.
Està molt ben trobat.
A 50 cèntims cada pel·lícula.
Fantàstic, fantàstic.
Bé, llavors, pel mes que ve,
fem un cicle que col·labora
l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona.
Molt bé.
Que ja portarem aquí amb la presidenta
i suposo que algun component més
i anirà molt bé perquè ells,
sempre abans de començar la pel·lícula,
faran un petitet esbós
del que ells es dediquen,
el que és i el que pot ser.
Llavors, m'han avisat,
que si tu vols ja vindran aquí també,
per fer la generada.
M'han avisat que si alguna persona
té problemes familiars,
personals,
d'amics,
de veïns,
i volen saber com poden ajudar
amb aquesta gent
que tenen l'enfermetat
de l'alcoholisme,
doncs que es contactin amb ells
i ells els diran
la manera de poder-los ajudar.
Perquè, dona't compte,
la presidenta,
havia sigut una dona
que havia perdut la família,
la feina
i quasi, quasi ja
les ganes de viure.
O sigui que s'ho va trobar,
podríem dir que havia d'agafar
tota una muntanya.
Exacte.
Que dius,
mare meva,
com m'agafo tot això?
Tot això m'agafa de cara, no?
Llavors, afortunadament,
tal com ells ara estan fent,
van trobar algú
que van fer el mateix.
Que s'hi va donar un cop de mà.
Aquesta senyora,
no solament la presidenta
del Club d'Alcohòlics Rehabilitats
de Tarragona,
sinó que, a més a més,
té un negoci
i té empleats al seu servei.
Molt bé.
O sigui,
ha sigut tremendo,
ha tornat a la vida.
I això és una experiència
que ha de servir per molta gent
que té aquests problemes
o per aquells familiars amics
o un mateix.
Sí, sí,
que no saps on te pots arribar a trobar.
Exacte.
Llavors, lògicament,
tot el cicle serà de persones
amb el problema d'alcohol.
D'alcoholisme.
Algun dels títols que puc dir és
Jo és mi nombre,
farem la clàssica,
dies de vino i rosses,
dies cingüella del Ray Millan.
Farem una de l'Oeste,
una del John Wayne i Robert Mitchum,
que Robert Mitchum
és un xerif alcohòlic.
Si no, no, no,
coses que tinguin a veure
precisament amb el tema
que seria l'alcoholisme,
en aquest cas.
O sigui,
que la gent podrà consultar
tot el que cregui convenient,
o bé allà,
o particularment,
o bé a l'entitat,
que ja et deixaran
unes targetes
perquè la gent pugui comprovar-ho.
I si no,
si tenen la sort
de no tindre cap necessitat
d'aquestes consultes,
doncs poden gaudir
de les pel·lícules que farem.
És el que t'anava a comentar,
que una cosa no ve amb l'altra.
Exacte.
Hi ha molta gent que diu,
home,
a mi m'agrada aquesta pel·lícula
i fa molts anys
que no la veig
i diu, mira,
em faria il·lusió,
especialment,
doncs que se tansi i ja està.
Mira,
amb la pel·lícula Niagra
em va passar una cosa
que ja m'ha passat altres vegades.
El què?
Que em va vindre un senyor
i diu, mira,
aquesta pel·lícula la tinc a casa
i la puc veure
quan em dóna la gana.
Però no és el mateix.
Però, escolti,
per gran que sigui la pantalla
i canvia completament.
Clar,
i a més a més
et dona una altra perspectiva
perquè et relaciona,
ja surts una miqueta,
ja parles amb els altres,
comentes la pel·lícula,
clar,
et dona tot allò
que si està a casa...
Ja més humanitat.
Exacte.
Està a casa,
s'està bé,
perquè a veure,
s'està bé,
no ens enganyem,
però aquí et dona l'opció
de poder comentar la pel·lícula
que moltes vegades a casa
de veure com ja l'has vist
i ja està.
Mira,
et estàs veient la pel·lícula,
et truquen al telèfon,
et ve un fill
o et ve la dona,
escolta,
o el marit,
escolta,
i això i l'altre
ja t'ha fet perdre atenció.
O agafa,
o agafa amb això.
O has tirat darrere,
ja no és el mateix
seguir tot el fil igual.
És diferent.
A més,
tenim la gran sort,
mira que jo faig cine
per molts llocs,
que aquí a Tarragona capital
l'antiga audiència
té unes butaques
comodíssimes,
a més no poder.
I una pantalla.
La pantalla
és una senyora pantalla.
És clar,
no és una pantalla
dels ciners comercials,
però val la pena.
I per un euro,
ja et dic,
Andrés,
que coincidim en horari,
eh?
Sí,
ja sé que moltes vegades
voldries vindre.
Ja saps que moltes vegades
ja t'ho he dit
i que serien de les primeres,
eh?
Tu un dia dius
estic malalta i no puc vindre,
i si em pregunten
em diré
si,
sí,
és veritat.
Andrés,
Andrés,
que m'enganxarà.
Ja ho sé,
et coneixen massa
i no saps dir mentides.
No,
en aquest aspecte no.
Bueno,
doncs anem...
Anem a obrir cicle?
Sí,
anem a obrir cicle.
Ara seria una mica
de posar música aquella...
No,
mira,
avui vull parlar
d'un home
que va ser molt important
amb la música mexicana,
ja vam avançar
la passada setmana,
i aquest home
era Jorge Negrete.
Aquest home
va néixer
a Guanajuato
el 30 de novembre
de 1911,
allà a Mèxic,
i va morir
a Los Ángeles
el 5 de desembre
de 1953.
Solament
tenia
42 anys.
Molt jove,
va ser un cantant
fantàstic,
actor cinematogràfic
i líder sindical
del Grammy Cinematogràfic,
secretari general
d'Anda.
Bueno,
sí,
que va ser
revolucionari
dintre del seu paper
a banda de música.
Exacte,
Jorge Negrete
és conegut
sobretot
per la seva interpretació
de la música ranchera
i del xarro mexicano
amb el cinema,
però poques persones
coneixen
la seva trajectòria
com cantant
d'òpera i sarsuela
i la seva
versatibilitat
com a actú.
Ai,
això sí que ara
no tenia ni idea,
t'ho dic en sèrio.
O sigui,
també va cantar òpera,
Jorge Negrete.
No veus,
boleros ja més o menys
ho teníem aquí.
I per exemple,
si seguim,
que avui no tindrem temps
perquè parlar tant
que no tindrem casi temps,
la setmana que ve
fem alguna cosa
sentiran per exemple
un
oh sole mio
per ell
que escolta,
és meravellós.
Són aquelles coses
que anirem descobrint
amb l'Andrés i Andrés,
no, Andrés?
I bueno,
per fer boca
podrem sentir la primera
que és el títol aquest
que diu
me de comer esta tuna
aunque me espine la mano.
Tu saps
el que és una tuna?
Home,
teòricament un grup de nois
que s'ajunten
per cantar...
No, no, no,
una tuna
diu me de comer esta tuna
aunque me espine la mano.
Que jo trobava
una mica raro
dic, home,
s'ha de menjar una tuna.
Una tuna
és el que nosaltres coneixem
en castellà
i gochumbo
i en català
una figa de moro.
Què dius?
Una tuna
allà a Sud-Amèrica
es coneix molt
una tuna
una tuna
és això
una figa de moro.
Per això diu
aunque me espine la mano.
Clar,
perquè té una despuncha
i és molt fàcil que ho passi.
Jo ho dic perquè és una cosa curiosa
i no tothom ho sap.
Doncs vam sentir el Jorge Negrete
amb aquest tema.
El Jorge Negrete
Esa tuna
me he de comer esa tuna
me he de comer esa tuna
aunque me espine la mano.
La guila siendo animal
se retrató en el dinero
para subir al nopal,
para subir al nopal,
pidió permiso primero.
Música
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit