hem de trucar al Pau, o sigui que
anem a buscar la música de los de Marras
i anem a sentir-los.
Sonen així de potents.
Sácame los ojos y verás que dentro
hay mierda que me corre por las venas
y revienta mis arterias y es que tendrá
que salir por algún
lado toda esta pena
que me hace patearte los oídos
con mi cante y arañarte las entrañas
con palabras más sonantes y es que tengo
que contarte todo el
miedo que me nace.
Cuando veo que la iglesia sigue aún
en la Inquisición y la coca ya no es droga
es una religión y solo veo
pintadas de odio
y discriminación.
Se tambalean mis pilares
y mi voz quiere
esconderse. Tengo que
hacer malabares
para no armar en los bares.
Se tambalean mis pilares
y mi voz quiere
esconderse. Tengo que
hacer malabares
para no armar en los bares.
Se tambalean.
Justo los principios
que me dieron siendo niño y los encuentro
todos muertos por suicidio colectivo
y es que son ya muchas hostias
por saltar al precipicio.
Pero mientras tenga manos
dos cojones y una idea
seguiré pisando en falso
seguiré sacando fuerzas
para cantarte lo que veo
y todo el miedo
que me quema.
Cuando veo que la guerra
se ha comido a la paloma
y la paz ahora se caga
en volver a estar de moda
y solo veo a madres muertas
a manos de sus parejas
se tambalean mis pilares
y mi voz quiere
esconderse. Tengo que
hacer malabares.
Aquest dissabte a partir
de les 10 de la nit
los de marras que ens arriben
des de València presentaran
el seu quart d'Ix
Oscuridad. I per parlar-nos
precisament d'aquesta
agrupació com us dèiem
d'aquest grup de música
i també d'aquesta actuació
a part de poder entrar a
tres ve dobles
los de marras.net
doncs tenim via telefònica
el Pau. Pau, bona tarda,
benvingut.
Bona vespre, què tal?
Com esteu?
Home, molt bé.
Ja esteu venint cap aquí?
No, encara no, no.
No, no, no.
Fareu demà al matí,
a lo millor en la tranquil·litat,
demà al matí, sí, sí, sí.
Home, d'aquí a València
són dues hores, no,
una mica més,
unes quatre horetes, no,
més o menys?
Calculo, bon ritme?
Bueno, penso que un pel·liu menos.
Sí? No, no, d'acord.
No ho dic per a vosaltres,
que no heu de córrer,
que ja saps que a les deu de la nit
es fan de seguida,
que te n'adones i ara,
ja està de nit, ja està de nit.
A banda de la furgoneta
que duguem,
tampoc pot córrer massa,
o sigui que...
Però s'endeu aquest treball discogràfic?
Sí.
Això que estem sentint
pertany a aquest treball discogràfic, Pau?
Oscuridad.
Sí, no? Oscuridad?
Sí.
Déu-n'hi-do que contundent
amb aquest primer tema, eh?
Sí, sí, sí.
Malabares.
Malabares.
A més a més,
per dir una cosa,
sentint-la atentament,
acabes dient que sigo
tota l'estona amb el cap, eh?
Sí.
Però en plan,
quina raó que tenen, eh?
Quina raó que tenen, eh?
Sí, jo penso que és un tema
molt contundent
i amb molta força i...
No hi ha més temps
que estem corrent ara mateix, Pau?
Moltes d'aquestes coses
que es diuen en veu alta,
moltes vegades no les volem sentir
precisament per això, no?
Perquè dius, ostres...
Però de tant en tant,
un bon cop de punyar sobre la taula
ja va bé, no?
Sí.
Sí, des de l'o...
N'hi ha que posar,
posar les coses a la taula
i dir, mira,
ja agarrar-les.
Presentava la gent
de los de Marras,
perquè ja fa...
Doncs mira,
són quatre treballs escogràfics,
imagino que uns quants anys
que aneu pel món.
Sí.
Quants?
Jo duc dotze anys en el grup.
Dotze anys, ja.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo entré els d'huit anys,
ara d'un trenta,
doncs sí,
uns dotze anys
i ja estava format
de fer ja uns cinc anys
o sis anys.
Sí, sí, sí.
O sigui que tu ja...
Podríem dir que la part
de l'inici,
allò d'anar enviant maquetes,
que et donin un cop de mà
i coses d'aquestes...
Tu ja no vas arribar a viure,
tot això, no?
I tot això ja estava fet.
No, realment...
Bueno, sí,
jo quan arribi
havien gravat una maqueta
que els ajudava
en Transfer,
un grup de València,
que gràcies a d'ells
doncs graven la primera maqueta
en ajuda d'ells
i jo quan arribi
ja tenia la primera maqueta
i quan comenci jo
començarem a gravar
el primer disc.
Molt bé.
A l'anyet.
O sigui que no sé
si vas donar tu
el que dius
a l'últim copet.
I dius, mira,
he arribat
com aquell que arriba
i que toca la loteria,
no?
I mira,
anem al primer disc
i a més a més
va sortir molt bé
perquè aquí esteu
amb quatre travalls discogràfics
fent bona carretera,
fent concerts
d'un costat a l'altre
i això vol dir
que la gent
ho segueix
i teniu
gent fidel
que està amb vosaltres,
no?
Amb la gent
de los demarrers.
Sí, sí,
sempre...
Allà on anem
sempre n'hi ha més o menys
però,
però, vamos,
que en la sua d'internet
la gent
ens coneix
i sempre tenim públic
això.
Això és meravellós.
Per cert,
parlen d'aquest
darrer treball discogràfic
perquè sé que té
algunes col·laboracions.
Tres o quatre,
crec, no?
Tres o quatre.
Ne té més.
Ja ho sé, ja.
Ja ho has vist
que tu idites
així amb Ron Tintín, eh?
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
Sí,
sempre
intentem
que col·laboren amics,
sobretot amics
que coneguem
dels concerts
o d'ací,
de la ciutat
o de...
I, vamos,
tenim, pues,
gent de Sera,
de Colico,
d'un altre grup
que tenim
el Manu i jo
que som
bateria
i baixista
que tenim un altre grup
paral·lel
que fem reggae
i, pues,
també ha col·laborat
gent d'este grup
que se diu...
Bueno,
han dividit abans
però ara
som Black Rice.
Black Rice?
Black Rice.
Arroz negre.
Black Rice.
Arroz és negre.
Molt bé.
Molt bé, clar.
Gent de Mala Reputació
també
a col·laborar
de Sacato
que són d'Estúries.
Sí.
La Rana Mariana
que són d'ací de València
també.
I després
aquest forat negre
que es veu
que està ple de foscor
doncs
són les il·lustracions
que ha fet
l'Helena...
Sí,
Helena Tormo.
Tormo, exacte.
La meva novia.
Home,
llavors
tot queda a casa.
Tot queda a casa.
És un artista.
No li podies haver dit...
A veure,
per cert,
aquí felicitats
perquè té un i no.
El que passa
que a mi m'agradaria
aquesta cova
des de la part de dintre
cap enfora, no?
Ja sé que busquem
la foscor
però sortim
una miqueta
d'aquesta foscor.
Sí, sí, sí.
Clar,
no tindràs
el disc original.
Quan lleves el disc,
quan lleves la galleta
que se diu,
quan lleves el disc
està al revés.
Va, perfecte.
Veus?
Jo tinc la portada
perquè tinc obert internet
i allà estic veient
tots els comentaris
i el que poseu.
Ajà.
I clar,
es veu la part frontal
del disc, no?
Que seria
l'entrada
cap a aquesta cova fosca.
dins el disc
que és la foscor
i quan lleves el disc
està rodent
de foscor
i va
el fons
és
el
el
del
del
pou.
Molt bé.
Al contrari,
es veuen dos perts de l'exo
i estàs mirant
cap a fora.
Oh, fantàstic,
fantàstic.
Com si
estigués dintre.
per cert,
vau anar
a situar-se
als Estats Units
a poder fer
i acabar
de remaster
i...
Quina llàstima,
no?
Vosaltres teniu
que havia dit
com aquell escriptor
donde va mi libro
vull jo.
Vosaltres el mateix.
Donde va mi música
allí també en vull jo.
Que va cap a Colorado,
cap als Estats Units,
vosaltres també cap allà.
Ostres,
quina llàstima,
no?
Sí,
haguera estat molt bé.
Això ho fa internet.
Veus?
Hi ha coses molt bones
i altres no t'all.
Això ho fa d'internet.
Sí, sí, sí.
I,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
tu envies una prova,
o sigui,
envies un,
un,
un,
una cançó
i et fan una prova
gratuïta,
en mos puestos,
o sigui,
t'es que pagar.
Sí.
I et tornen,
pues,
igual,
una cançó,
mitja cançó,
i,
i,
i tu valors
la masterització
i,
i,
i,
doncs,
sí,
vale,
m'agrada,
tot el treball.
Sí.
I en,
en,
en,
en,
pues,
a través de,
de,
de,
de la web,
o sigui,
ara manes tota la faena
i este la manen.
Molt bé.
I també,
pues,
al canvi de l'euro
i dòlar,
pues,
també té un...
És un més baratet.
Això és veritat.
Sí,
és un pel·lí més baratet.
Home,
i a més,
no és el mateix dir,
muntat i més remasteritzat
a València,
que a cap i ara fixa segurament
que,
que es pot fer,
no?
No ens enganyem.
Sí, sí, sí.
A posar-los a gent que això
està als Estats Units.
Eh,
que dona un privilegi, no?
Sí,
pareix que dona privilegi.
De totes maneres,
nosaltres volíem fer-ho
així a València
i volíem contactar
en Xen...
Bueno,
volíem, no,
en contactar en Xen de València
i ens va fer la prova
Xen de València.
El que passa que,
pues,
al final,
la qualitat d'això,
puxar l'exici és
i te fan diverses proves
i dius,
jolín,
si és que,
és que ho fan molt bé.
i a més a més,
a vosaltres la feina
us agrada
i és rendible,
endavant, no?
Jo no sé si ara
aquesta porta
que ja és obert,
Pau,
potser de cara a propers
treball discogràfic,
aquest que encara,
doncs podem dir,
està calentet
perquè és del desembre
de l'any passat
no l'altre cap a l'abril
que es va acabar
de conjuminar tot això,
però quan va sortir
aquest treball discogràfic?
A principis d'aquest any 2012
o no?
Va sortir
a veure,
en juny,
en juny del 2011.
O sigui,
com aquell que diu,
va ser acabar
de fer la remasterització,
com ja ho teníeu ja
més o menys
apamat
del que seria
la il·lustració
i tot això,
dius,
al juny,
al juny,
ala,
encara no ho continuem.
En juny vam fer
la presentació,
crec que per maig,
per maig,
sí,
sí,
m'havia confós,
per maig i per juny
vam fer la presentació
del disc.
I què tal?
Com està sent
aquesta rebuda?
Pel que porteu de temps ja.
La veritat
és que molt bé,
les crítiques
no es poden queixar,
són bones
i a tot el món
li està agradant
molt aquest disc.
Fantàstic,
fantàstic.
Hem de dir
que aquest dissabte
sereu aquí a Tarragona.
Sí,
per supost.
Que abans,
segurament que el recorregut turístic
que porteu també,
jo no sé si durant l'hivern
intenteu fer petites,
jo que dius,
mira,
l'hivern no ens muguem gaire
que quan surten els concerts
o aquest privilegi
no el teniu vosaltres.
El que surti,
agafem-lo,
anem-hi a presentar els treballs.
Doncs,
no tots,
per dificultats
que tenim cada una,
persones,
n'hi ha que els busquem
i després
és que
els que ens criden,
doncs,
si podem,
no tenim disponibilitat
per fer tots els que vulguin,
ni podem.
és el que passa,
no?,
quan tens que,
podríem dir,
que batallar
entre la feina,
la mògica,
que t'agrada,
també ho comentàvem
aquí amb el joc,
de la família també,
que n'hi ha dos pares també,
família,
doncs,
i això.
Clar,
tu i vosaltres
intenteu segurament
que arribar allà on es pugui,
però si s'ha de dir
alguna vegada que no,
doncs,
mira,
és allò que segurament
que us deu doldre l'ànima,
de dir,
ostres,
no podem anar a tocar,
però, bueno,
també s'ha de posar
algun altre requisit,
no?
I si no,
us ho posen a casa també,
depèn de com.
Clar,
m'ho imagina,
m'ho imagina.
A mi no,
a mi no,
però,
però,
però,
però sí,
és veritat que,
clar,
tindre família
és una altra,
clar.
A més,
canvia del tot,
no?
Potser,
canvia molt.
La persona que s'ha encarregat
de fer les lletres
i de fer,
sempre és la mateixa
o ho intenteu fer
entre vosaltres tot?
Sempre és la mateixa,
és Agustín,
el cantant.
Agustín,
sí.
Però en este disc
ha portat en Nelo
un component
relativament nou,
dur tres anys,
és un amic de tota la vida,
però dur tres anys
en el grup
i no havia gravat
ningun disc
amb nosaltres.
S'havia tirat
a la piscina,
s'ha tirat a la piscina,
mira,
he escoltat,
he sentit això,
té,
us ho dono,
a veure què passa,
no?
Sí,
exacte,
i ficaren música
i n'hi ha dos cançons
que són de Nelo,
que són,
que són,
a veure,
jo te diré,
tan triste
i...
i A.
Aquesta ara l'hem sentit abans,
mira,
la de A,
estem sentint l'ara,
que seria aquesta.
Exacte.
És aquesta,
no?
No,
no,
no,
també contundents,
eh?
el que me quedo molt parada
és la forma
de les lletres
i tot el que composa
aquest treball discogràfic.
Jo crec que la gent
que s'apropi
a la bequeria
aquest dissabte
xalarà amb vosaltres,
eh?
Sí.
S'ho passarà,
a més en més,
allò que dius,
ostres,
és com treure adrenalina,
no sé,
m'adona aquesta sensació.
Us passa també a vosaltres
sobre l'escenari?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Que deixeu allà
tota l'adrenalina
i no només
amb el so contundent
de les guitarres
i la bateria,
sinó
tota l'energia
Sí,
sí,
mira,
a mi,
jo soc una persona
molt tranquil·la
i a mi,
qui me coneix
me diu
és que te transformes,
tio.
Perquè normalment
som molt,
molt,
molt,
molt tranquil·let,
però sí,
sí,
s'ho diuen tot
en l'escenari,
doncs,
es nota
que duem
uns anys junts
i que
n'hi ha complicitat
i n'hi ha bon rotllo
i que estem donant
tot
en l'escenari.
Doncs segurament
que presentareu
aquest quart
treball discogràfic
però alguna
que una altra
de les cançons
que ja són mítiques
de Los Marras
també han de sonar.
Si no,
ja saps
que no us deixen
baixar de l'escenari
vosaltres mateixos,
eh?
Sí,
sí,
és clar,
no?
És clar això.
Tenim clar
que sempre
demana
el públic
i sempre
hem pensat
molt en el públic
a l'hora
de
llegir
el repertori,
no?
Pau,
entre tu i jo,
hi ha algú
en algun moment
que deia
aquesta cançó,
sisplau,
anem a deixar-la ja?
o no?
Sí,
sempre
han hagut
diferències
entre els
distins membres
del grup
sempre,
doncs mira,
a mi és que
m'agrada molt,
però és que
a la gent
li agrada
també,
no,
doncs a mi
no m'agrada,
però al final
és un consens
és un consens
i entre tots
decidim,
però també
pensant
en el públic.
A veure,
és que és important
que la gent
s'ho passi bé,
però si vosaltres
us ho passeu millor
sobre l'escenari,
la comunió
és perfecta,
no?
Exacte.
Això ja és,
perdó,
anava a dir una paraulota,
eh?
Això és allò
que estàs a punt
de dir,
la paraulota,
frenes?
Senyor,
l'horari infantil,
l'horari infantil.
Doncs Pau,
que gràcies
per haver atès
aquesta trucada
en Tarragona Ràdio
que el dissabte,
recordem,
a partir de les 10
de la nit
us tenim a la vaqueria
al carrer Rebolledor
que si voleu saber
alguna coseta més
de los marras
d'aquest quart
treball discogràfic,
si se'l voleu
amb papà,
teniu a
www.losdemarras.net
i que...
.com també.
.com també?
Ah,
doncs mira,
perfecte.
Sí,
sí,
al final
s'ha quedat en .com.
Molt bé.
Doncs losdemarras.com
i allà trobareu
tot el que vulgueu
Pau, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, Sílvia.
A tu.
Moltes gràcies a Tarragona Ràdio.
Fantàstic.
Adeu-siau.
Adeu.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!