a part de tot això que ja ens ha explicat.
Perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs no, no hem de perdre el fil, tot el contrari.
Beta, bona tarda.
Bona tarda un altre cop.
És que s'ha d'esperar en aquesta frase que dius.
Sí, és que és molt bona.
És molt maca, és molt maca i molt adient, eh?
És que el fil es el perd amb ell, no?
I és qüestió de no perdre ni perdre's d'aquest fil que portaven ara al començament.
Sí, aquestes dues notícies i com has dit tu, possiblement alguna cosa més.
Per això ho deixem per la final.
En aquest cas serà qüestió musical, sí.
Perquè volem un il·lustre a la gent també amb cultura musical
perquè amb ciència no s'acaba el món, eh?
Hi ha vida més enllà de la ciència.
Gràcies a Déu.
Gràcies a Déu, sí.
A veure, per la gent que li agradi la ciència, és magnífic, no?
Maravillós, però també hi ha altres coses, no?
Sí, però bé, aquí sempre ens ha agradat explicar la ciència de manera amena,
gairebé divertida,
i que doncs la gent que ens està escoltant li entri una mica bé, no?
Que no sigui una cosa molt ferragosa.
I precisament la notícia aquesta del Facebook,
que dèiem que se feia la competència en si mateixa,
és molt fàcil, té una explicació, no?
I això, doncs, sí, és tecnologia,
però és una tecnologia a l'abast de tothom,
això que explicarem ara.
Aleshores, doncs, és aquella ciència amable,
agradable que a tothom li agrada tenir.
I no ens han de tocar la butxaca, no?
Pel que sembla, no.
No, en principi no, però ara ho hauràs d'acabar la cosa,
i aleshores, doncs, és aquella tecnologia
que tothom la vol tenir, no?
O sigui, que no és coses enfarregoses, no?
Bé, doncs, resulta que Facebook,
això és notícia del divendres passat, no?
Facebook llança la seva pròpia aplicació
per a mòbils d'edició de fotos.
Sí.
Ai, això, m'a sona que més o menys
vas donar ja una puntadeta fa unes setmanes.
Sí, sí, no, és que fa unes setmanes em vaig parlar
perquè resulta que el programa,
el programa aquest d'edició de fotografies
que llança Facebook,
és similar a Instagram,
empresa que la xarxa social va adquirir fa un mes i mig.
Ah, no.
Per això ve a n'hi ha de la competència entre ella mateixa,
o sigui, fa mes i mig,
Facebook compra Instagram,
aquest editor de fotografies gairebé exclusiu
perquè fins aleshores només podien accedir,
és que tenien iPhones, la marca d'Apple,
aleshores, clar, era un editor de fotografies
una mica exclusiu.
al comprar-ho Facebook,
doncs, ho va obrir a tothom,
perquè la majoria de mòbils funcionen en el sistema Android,
aleshores,
sistema operatiu Android,
aleshores és que ho va obrir a la majoria del mercat,
i va deixar ser una mica exclusiu.
Bé, aquesta és la notícia que va ocórrer fa un mes i mig.
Doncs bé,
el divendres Facebook es despenyen
amb que llancen també la seva pròpia aplicació
que es dirà Facebook Càmera.
Sí, esclar,
aleshores dius...
Sí, sí, és necessari,
perquè ja has comprat una empresa,
que ja t'ho fa tota la feina,
i per què ho fas?
Perquè potser que ara un futur la vulguis vendre
i llavors ja tinguis tots els drets també de la teva.
Bé, resultat que...
Jo ho llenço, eh?
Jo ja veus que llenço les coses.
Tu vas fent conjectures, no?
El llançament de l'aplicació sorprèn,
com t'has sorprès a tu mateixa i alguns oïdors,
doncs perquè la xarxa social
va anunciar l'adquisició d'Instagram,
l'aplicació líder del mercat en edició
i presentació de fotografies,
per...
Agafa't, eh?
760 milions d'euros,
a principis del mes d'abril.
Ui, no tinc suelto.
No podria comprar-ho, eh?
Mira que m'hagués agradat.
Però aquí ve la segona part d'aquest pàrraf
que estic llegint, no?
Diu, si bé és cert que la compra
no s'ha fet efectiva,
està pendent d'autorització
de les autoritats de competència
dels Estats Units,
perquè allà també tenen aquesta autoritat
com passa a la Unió Europea.
A la Unió Europea també hi ha
una autoritat de la competència
i aleshores, doncs,
quan compres coses grosses,
per valor de 760 milions d'euros,
són grosses les coses que compres, no?
Doncs no te quedis amb tot el mercat, no?
I per això hi ha aquestes autoritats
tant a Europa com als Estats Units.
Doncs bé,
la nord-americana
ho està estudiant
i està pendent d'autorització,
perquè, esclar, si no,
representa que a Facebook
se quedaria tot el mercat.
Seria com una manera de monopoli.
Això és el que no volen aquestes autoritats.
I com ha passat
amb d'altres empreses.
Sí.
que coneixem i potser ens arriben a la mateixa,
allò que dius,
ens arriben a la ment, no?
Això mateix.
Aleshores, bé, doncs,
aquesta seria una de les raons
que, de moment,
està pendent de l'autorització
per a aquestes autoritats
de la competència dels Estats Units.
però és que també
les dues aplicacions
dupliquen,
aquesta seria una altra raó,
dupliquen
algunes de les seves funcions.
O sigui que aquí tens,
juntant les dues,
tens el doble de funcions, no?
Perquè,
us explicaré que
el Facebook Camera
disponible,
això també és interessant de saber-ho,
és disponible, de moment,
només pels dispositius d'Apple,
o sigui, els iPhone i els iPod
als Estats Units.
O sigui, a més a més,
que només és disponible
aquesta nova funció.
Haurem d'esperar una miqueta.
Que és només als Estats Units,
també és exclusiu,
també per Apple, de moment.
Doncs bé,
aquesta aplicació Facebook Camera
permet fer fotografies
i editar-les en el moment
i aplicant-hi 14 filtres diferents,
pujar-les a la xarxa social,
compartir-les
i etiquetar-les
als contactes,
afegir-hi l'ubicació
i navegar per les imatges
d'altres usuares.
A més,
permet pujar diverses imatges
simultàniament a la web,
o sigui que
és un complement Instagram.
És una meravella, això, eh?
Sí, és un complement.
És clar,
aleshores, doncs,
aquí hi ha aquestes diverses raons.
Hi ha pendent de l'autorització
i diuen,
per si les autoritats
de competència ens diuen que no,
doncs bé,
tenim la nostra arma.
Que ens diuen que sí,
doncs farem,
farem, doncs...
Tirarem endavant i...
Tirarem endavant
i jo amb jo,
el proper pas seria
Facebook Camera i Instagram.
una fusió d'aquelles,
no?,
que barregen noms
i fan un pot i pot.
Però és molt heavy,
ho estàs veient, no?
Sí,
i és això,
doncs,
no volen que passi,
per exemple,
com el Windows,
per entendre'ns,
no?
Aquí és on teníem tots al cap
la monopoli.
Sí, sí,
és que al final ha hagut de sortir
i que dius,
mira,
una manera que tothom
pugui acabar de sucar
d'aquest pernil
o d'aquest formatge
o del que vulgueu,
perquè al cap i a la fi
continua sent negoci.
Sí, sí, sí,
tot és negoci.
Aleshores, doncs,
esclar,
aquesta gent de Facebook,
doncs,
a pesar que van debutar
en la borsa,
doncs,
amb molt poca sort...
Sí, no,
no van rebentar,
perquè pensaven
que anaven a...
No, no, no.
S'anaven a portar tot de carrer.
No,
perquè la gent,
també,
que inverteix,
i on sí,
però...
Com ho vens,
no?
Com ho vens,
com ho vens,
no?
Perquè, esclar,
la clau de tot
està en la publicitat.
Esclar,
aleshores hem de tenir en compte
una cosa,
per això ha punxat una mica
la borsa,
no del tot,
però ha punxat una mica
a Facebook,
quan va sortir fa menys d'una setmana
a la borsa,
no?
Passa que tu tens un ordinador
i tens la pantalla ordinador,
doncs,
per com els que tenim aquí
l'estudi de Treu la Ràdio,
15,
14,
16,
17,
18,
19 polzades,
i aquestes pantalles,
doncs,
si tu et connectes a Facebook,
et permet veure la publicitat
al marge,
en aquest cas,
dret, no?
És on està situada la publicitat.
I més ben petit
que potser
que es veïllant.
Bé, però,
i permet,
i permet la buita evocació
de la publicitat.
Doncs,
què passa?
La tendència és que
cada cop la gent
es connecta més
a internet
via mòbil.
És la tendència.
I via mòbil
és tan justeta
la pantalleta
de set polzades
que no hi cap
la publicitat.
Aleshores,
esclar,
les tendències
o els caçadors
de tendències,
els que diuen
els cool hunters,
cançadors
de tendències,
aquests que estan
buscant
què és el que passarà
l'endemà,
doncs,
s'han adonat
que, ostres,
si la gent
tendeix cada cop més
a connectar-se
a això mateix,
tot més petitó
i connectar-se
pel mòbil,
aquesta és la tendència,
doncs,
esclar,
la publicitat
on queda?
I les seccions
entre Facebook
van fer així,
baixar,
com banquia.
També ho tenim
en ment això.
També,
també,
un altre monopoli
que Déu-n'hi-do
el mal de cap
que està portant.
Déu-n'hi-do.
No,
però que t'anava a dir
que,
amb perdó,
que punyeteros.
Perquè això,
això qui ho hagi dit
en el moment
que s'ha dit,
clar,
ho ha fet
que totes les previsions
que tenien de Facebook
de pujar a la borsa
i de convertir-se
en un dels grans pumps
d'enguany,
ha quedat en no res.
A més a més,
també hi ha la por
que va passar
a principis dels anys 90,
que també
s'ha repetit
una certa manera
de por,
no?
Que,
no sé si te'n recordes,
a principis dels anys 90,
les empreses
tecnològiques
dels Estats Units
també van començar
a cotitzar
a la borsa
de Wall Street,
no?
Hi ha empreses
tecnològiques,
però,
esclar,
que la gent
hi podia accedir
als seus serveis
també de manera gratuïta,
no?
I aleshores,
què va passar aquí?
Va passar
que els que invertien
no hi trobaven
un benefici,
no?
I va esclatar
com una mena
de bombolla
tecnològica,
que la cosa
se va inflar molt,
aquestes empreses
semblava que tinguessin
un valor molt alt
i al final...
Però després
es va quedar no res.
Es va quedar no res,
no?
I el record
d'aquesta
que hi hagi
de les empreses
tecnològiques
dels anys 90,
aquest esclat
de la bombolla
tecnològica,
doncs,
ha tornat
una altra banda
en Facebook
i també molta gent
ha dit,
ostres,
anem en compte
què passa aquí.
Ara mateix
podríem dir
Facebook
està a tot el món
o a la gran majoria
de països
que és gratuït
i clar,
dius,
per què has de pagar?
Bé,
doncs...
A veure,
una vegada que jo pago,
què representa per mi?
Això mateix.
Doncs bé,
aquesta seria una de les causes
perquè no ha tingut
molta sort
a l'hora de cotitzar
les seves accions.
Però bé,
si Facebook
va buscant altres camins
i va fent aquestes històries
com crear
el Facebook
Càmera,
al final
es pot fer ja
definitivament
en Instagram
i aquí,
doncs,
esclar,
hi pot incloure
la publicitat
d'una manera
més...
Atrevida,
superativa.
Atrevida
o fins i tot
fer això
a l'Instagram
bàsic
o l'Instagram
premium
i aleshores
el premium
doncs és allò
pagues una quota
de 5 euros
o 10 euros
al mes
tot ha de passar
per la butxaca.
Això mateix.
Aleshores,
possiblement,
sí que les seccions
de Facebook
sí que podrien tirar
amunt.
Però, esclar,
hi estan treballant.
No,
tenen dirigents
que no tenen
un pèl de tonto,
no?
Aleshores,
doncs,
això també
s'ho veuen venir
i bé,
doncs,
bé,
suposo que
això del Facebook
Càmera
és una de les jugades
que tenen preparades.
És que,
Beta,
imaginem una miqueta,
busquem la part
més bàsica
del que és
de veritat
Facebook
i imaginem,
bueno,
que s'ha fet
un gran imperi
però d'una cosa
que ja existia
des de sempre.
Sí.
El que és la comunicació
entre els seres humans.
Això mateix.
el que passa
que abans teníem
la cartes,
després es va inventar
l'ordinador
i vam tenir la sort
de poder comentar-nos
a través d'una cosa
que es deia internet.
Això mateix.
I dius,
a veure,
què busca la gent?
Una red social
on poder tenir
gent afín
a tu?
I Facebook,
això mateix.
I era,
en aquell moment,
el moment...
És un moment fàcil.
Sí, sí,
però va tenir la sort
que estava el moment just,
no?
Que si s'havés creat...
va inventar la sopa boba
però que va ser
una cosa
que va sentir ell.
Ells també ho van saber veure
i hi havia aquesta necessitat.
Si vam posicionar,
la gent,
en lloc d'escollir
una altra xerxa social
que n'hi ha diferents,
doncs van decidir
per Facebook
i va ser doncs
on va anar tothom.
Com també va passar
amb Twitter
que també va tenir
aquesta manera de sort
perquè també
és qüestió de sort.
Una persona va dir
doncs mira,
que hi ha una xerxa social
però amb el requisit
que els missatges
han de tenir
menys de 140 caràcters.
Una cosa més neta
és en 70 fotografies,
no?
Ara sí que
Twitter també
s'hi vol apuntar
a això de fotografies.
Però al inici
Twitter
era una alternativa
diferent.
És clar,
molta gent també va dir
ostres,
això està molt bé
també d'enviar missatges curts
i així que va ser abans,
no?
Aleshores...
Anem per feina,
no?
Anem per feina.
Twitter és anem per feina
i Facebook és...
Tenim tot el temps de munt.
Això mateix,
això mateix,
no?
El Twitter
són piolades ràpides,
vinga,
cap aquí.
Per cert,
una bona notícia
que finalment
ens ho van
menjar la setmana passada
perquè i així
ja fa un parell de setmanes,
Twitter ha acceptat
també la tradució
al català
de la seva pàgina.
Bé, bé, bé.
Sí,
era una mica
reàcia
a entrar en la nostra llengua
els de Twitter.
Havien entrat
gairebé totes les xarxes.
Aquesta gent de Twitter
que no saben
el que és bo.
Bé,
doncs la qüestió
és que
va costar bastant
perquè hi havia
una gent
que es va mobilitzar
perquè
també fos
llengua
de treball,
no?
O sigui,
com tu entres
a Facebook
i entres a altres xarxes socials
i tens l'opció
de treballar en català,
doncs en qüestió
de Google
també.
Bé,
hi ha moltes,
la majoria
que pots treballar en català.
Doncs Twitter
eren bastant resistents
fins i tot
després de demanar
insistentment
un grup de gent,
no?
Però fa un parell
de setmanes
doncs van dir
doncs va,
acceptem cinc llengües més.
Bé,
el català,
el basc
i em deixo,
sí,
una que no estava
tampoc era el grec,
passat de passar-ho
baixes,
doncs els grecs
també han acceptat
la seva llengua
i dues més
que ara no caig,
no?
Aleshores,
la cosa bona
que té Twitter
és que
no són
els que manen
qui fan la traducció,
sinó
són els mateixos usuaris.
Molt bé.
Són els mateixos usuaris
i aleshores
el que passa
és que necessitaven
autorització
des de dalt
perquè doncs
pot poder
fer-ho,
no?
i algun cop van dir
vinga,
va,
doncs sí,
deixem que també
el català sigui
això mateix,
animal de companyia.
Aleshores,
doncs,
ara,
entre cometes,
el problema
el tenim nosaltres,
problema,
entre cometes,
perquè doncs
ens hem de traduir
per al sí,
sí, sí,
no,
és un problema
molt fàcil
de resoldre
però és clar,
aleshores,
com deia,
aquesta traducció
la fem nosaltres,
no?
Els usuaris,
en aquest cas
els usuaris
de llengua catalana.
i quan dic problema
em refereixo,
doncs,
a l'hora de traduir
certes paraules,
per exemple,
hi ha paraules
que sí que hi ha,
per exemple,
doncs,
no sé,
house en anglès,
doncs,
tu dius casa en català,
però un twitter,
un tweet,
com ho tradueixes?
I llavors hi havia
tres opcions,
o posar piulada,
o posar un tweet,
però sense la W,
sinó tweet,
com suena T,
U i T,
bé,
hi havia tres opcions
i aleshores,
la que la gent voti
serà l'escollida.
És la que tria.
A mi m'agrada piulada.
Home, sí,
perquè piulada és molt dur.
Perquè un tweet
és una piulada,
això que fan els ocells,
no?
Per això el símbol
de Twitter és un ocell,
no?
I queda molt bé,
perquè, sí,
podríem dir tweet,
però piulada
també queda molt bé.
Mira,
he fet una piulada
a tal persona,
no?
Llavors espero que aquesta sigui
la paraula que guanyi
i llavors sigui
l'acceptada,
doncs,
quan tu entris
a la versió en català
de Twitter,
no?
Doncs això esperem,
no?
Sí, sí,
esperem.
Jo ja he votat aquesta.
Vinga.
Jo ja he votat piulada.
Jo no tinc tweet.
Bé.
Veus,
jo sóc més de Facebook.
Bé,
jo sóc dels dos.
Molt bé.
Jo tinc mare i pare,
i per mi el pare
i l'altre és la mare.
Ja està,
he quedat bé.
Com ho expliquis?
I si em preguntes
qui estimo més,
doncs,
estimo tant un com l'altre.
És el que t'anava a dir
i a partir de per si
he dit,
no,
millor no acabem
d'entrar el tema,
no expliquem més
i ara tenim
una altra notícia,
no?
Bé,
sí,
doncs,
acabem amb aquesta
de Facebook,
per això deia
el de la competència
en si mateixa
i és el que hem dit abans,
no?
De que fa un mes i mig
va sortir publicat
un estudi
on sortien
les institucions
científiques
més valorades
a nivell internacional,
valorades
en sentit
del que fan,
les recerques científics
i el valor afegit
que podríem dir,
no?
I unes de les
que estaven
doncs ben posicionades
doncs es troba
aquí ben a la vora,
a Castelldefels,
no?
I és l'Institut
de Ciències Fotòniques
anomenat ICFO,
que serien les inicials,
no?
I què és?
És una institució jove
que pretén
avançar a la frontera
del coneixement científic
i tecnològic
amb fotònica,
la ciència de la llum,
o sigui,
per això deia
l'explico
la ciència-ficció
i aquí em ve la memòria,
doncs
la guerra d'espases
làssers
de la guerra de les galàxies,
de la guerra de les galàxies,
no?
Sí, sí,
estargut.
Això és ciència fotònica
pura i dura,
no?
Aleshores,
esclar,
el que és ciència-ficció
doncs aquesta gent
pot fer realitat,
i algun dia
doncs
vés a saber
doncs
que aquestes pel·lícules
queden desfassades.
Ah, per cert,
que després recorda'm
que t'he de parlar
d'una bicicleta.
Ah, molt bé.
Sí?
Molt bé, sí.
I doncs bé,
aquest institut
tan ben valorat
a nivell internacional
l'Institut d'Agències Fotòniques
va ser creada
a Barcelona
l'any al març de 2002
pel Departament
de Universitats
de la Cerca
i Societat
de la Informació
de la Generalitat
de Catalunya
i també
per la Universitat
Politécnica
de Catalunya.
L'ICFO
està situat
al Parc Mediterrani
de la Tecnologia
a Castelldefels
a l'Àrea Metropolitana
de Barcelona
en un edifici
de més de 9.000 metres quadrats.
O sigui,
té un bon lloc
per poder fer
els esperiments.
Per poder treballar, sí.
I una de les missions
principals de l'ICFO
és dotar
a joves investigadors
de capacitats úniques
que els ajudin
a convertir-se
en futurs líders,
ja sigui en el món acadèmic
o l'empresa real.
I què podem dir?
Doncs la llum,
concretament
la llum làser,
per això
deia
l'espares làser,
doncs la llum làser
s'ha convertit
en una de les eines fonamentals
per a l'avenç científic,
tecnològic
i econòmic
en moltes àrees
que van des de les telecomunicacions,
internet,
fins a les ciències de la vida
i la salut,
el medi ambient
i l'entreteniment.
A l'ICFO
avança en les fronteres
d'algunes d'aquestes àrees
com la nanofotònica,
l'optoelectrònica,
la biofotònica
i l'òptica quàntica.
Paraules...
Oh, sí, sí,
d'aquelles que hem de fer
en especial
o n'hem de buscar
en el diccionari, eh?
que això és el futur, no?
És l'especialització.
Per això està tan ben situada,
perquè, esclar,
parlar d'òptica quàntica
ja és paraules grosses,
paraules majors.
Doncs volíem remarcar-ho, no?
Perquè a pesar de la crisi...
La gent continua treballant.
Continua treballant.
I aquí al país
hi ha gent, científics,
que són aquestes institucions
de valor afegit
que pot ser que ens salvin algun dia.
perquè vivia molt
de la bombolla immobiliària,
ha petat tot,
i, esclar,
hi ha caigut una mica
en la desesperació.
I no,
n'hem de perdre...
L'esperança.
L'esperança
que hi ha altra gent
que està treballant
en altres àmbits,
en aquest cas el científic,
i pot ser que aquí,
d'aquí uns anys,
treguíem bons resultats, no?
Com també nosaltres pensem
que la cultura,
la cultura també ens salvarà.
Molt bé.
També ho pensem.
I això vol dir
que hem d'anar allà
al planeta de línia?
Hem d'anar cap allà, sí.
Tornem a escoltar
un altre cop de fons
a la mala guanyada
dona Summer,
fa un parell de setmanes,
ens va morir
amb 63 anys,
a una edat
que no és avui dia
per morir-se,
víctima d'un càncer.
La dona Summer,
que va fer aquesta joia
als anys 70,
I feel love,
i la setmana passada
en parlàvem.
Sí, és veritat.
en parlàvem,
teníem un record amb ella,
li donàvem les gràcies
per aquesta música.
Ella va ser
la reina de disco
dels anys 70,
i als anys 80
el Ronski Beat
i altra gent
li van fer un homenatge,
que vam escoltar.
Doncs avui
també volem escoltar...
Acabem de...
Deu de realizar el rizo.
Sí,
volem tancar el cercle.
Vinga.
I l'homenatge
de la dona Summer
és molt nostrat,
és de casa nostra.
És d'una gent
que es diu
The Surfing Seer
i d'un disc
que va entrar
l'any 2011,
que es diu...
Em sembla que es diu...
Romaní,
Semenissang.
Semenissang.
Tenen una versió
en català
de I feel love
amb una mica
lletra descarada,
però que ens agrada
i torno a incidir.
La cultura
ens salvarà
de tot aquest caos
econòmic,
bancari,
tot el que vulgueu.
I...
i esperen.
No perdem l'esperança.
I recordeu el que us dic,
la cultura
ens celebrarà
de tot plegat.
Això ho esperem.
A veure si és veritat.
Berta,
que volia comentar-te
una bicicleta que vola,
però deixa'm de cara
a la setmana vinent.
Això em sona a ET,
no?
Bicicleta que vola.
Te deixo que ho investiguis.
Molt bé, ho investigarem.
I la setmana vinent
m'ho expliques.
Perfecte.
Gràcies.
A reveure.
Gràcies.
A
A
A
C'est
C'est
C'est
C'est
C'est
Fins demà!
Gràcies!