Home, molt original, molt original, ja us ho vam dir que no ho érem.
I parlem ara mateix de teatre.
Teatre, perquè aquesta mateixa, no sé si di nit, vespre,
depèn de com, podem anar a veure el Teatre Metropol,
el grup de teatre a l'estona que l'ensenyant-se.
Ens vénen i ens diuen que ens ho passarem molt bé,
perquè és una comèdia i que ens faran riure.
No ho sé, no sé, ara a veure què ens diuen,
perquè tenim aquí part de la gent que ha fet possible precisament aquesta obra.
De primer saludem l'Enric Prats, ell és el codirector.
Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Bé, aguantant.
Una miqueta nerviosos, perquè és aquesta nit, és que no queden masses hores.
Sí, com deies tu, és tard de vespre, a les 9 de la nit,
que ho representarem al Metropol, evidentment.
Molt bé. I a més, a més, ves molt ben acompanyat.
Abans de presentar-me'ls, m'agradaria que em diguessis això de codirector,
perquè això vol dir que hi ha un tàndem aquí fort interessant, no?
Sí, sí, bueno, ja portem un quant de temps que entre la meva companya,
la Mercè Figueroa, i jo, doncs portem una miqueta tot el que fa referència
a l'obra de teatre des de primer de batxillerat de l'escola.
I aleshores per això és una miqueta de codirector.
Sí, un arriba a l'altre, no?
Exacte, jo faig una miqueta la feina que no es veu tant,
i en canvi la Mercè fa la feina que llueix més, no?
I que penso que és la més bonica.
Home, mentre es fa feina, jo crec que sigui per davant o per darrere,
s'ha de fer, no?
Perfecte.
Doncs presenta'm, perquè m'ha comentat que avui no podrien estar els actors,
però, clar, ara mateix es troben ja al Teatre Metropol,
i s'han de fer els últims assajos, s'ha d'acabar de perfilar tot,
i a més a més fer-ho ja el que és dins del teatre.
Justament, sí, ara estan fent l'últim assaig ja,
estan tots com un flam.
M'imagino.
És la primera vegada que pugen en un escenari,
clar, doncs aleshores se'ls nota molt això, no?
Al meu costat tinc el Marc, que és d'Escenografia,
perquè, clar, com que és tot el grup de primer de batxillerat,
el que fem és repartir-los una miqueta amb tasques de cadascú.
Tota la feina, sí, sí.
Hola, Marc.
Hola, bona tarda.
Després tinc la Júlia, que és l'ajudant de direcció.
Bona tarda.
Bona tarda.
L'Oriol, que és el representant de relacions públiques.
Bona tarda.
I l'Arnau, que és el que se n'encarrega del llum i el so.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs fem una cosa, expliquem cadascú la seva tasca.
Us sembla?
Doncs vinga, Marc, t'ha tocat.
Molt bé.
A veure, quina és la teva tasca?
Jo formo part de l'equip d'escenografia, amb el qual duem a terme la tasca d'organitzar una mica el que és l'escenari,
no el consum de mobles i tot el que forma part de cada escena.
I, doncs, no ho sé, una mica això.
Sí, bastant resumit.
I això et porta molt de temps o no?
A tu passa molt fàcil, que dius, mira, anem a fer una cosa bastant bàsica i a veure què.
A veure, jo penso que ens hem organitzat bastant bé.
Vam anar a demanar mobles i ens hem organitzat entre el grup d'escenografia les coses que havíem de portar cadascú,
que poguéssim trobar a casa o poguéssim demanar a algú i, no sé, jo crec que ha sigut bastant senzill.
Molt bé.
Home, veig que l'organització, almenys per aquesta banda, ho té fàcil, no?
Almenys el Marc s'ho ha organitzat bé, no?
Sí, sí.
I el que dius, demanem a casa, necessitem qualsevol, una tauleta de nit, vinga, agafem-la de casa.
La mama, no, desmuntis la casa.
No, de fet...
No arriba tant, no?
No arriba tant.
De fet, hem tingut la sort que tenim el suport de Mobles La Fàbrica, que ens ajuda moltíssim amb això.
tot el que és altres coses de la 13, doncs ells s'ho maneguen ells de la manera que poden i porten coses de casa.
Això sí que és veritat.
Doncs anem a la Júlia.
Júlia, quina és la teva feina? Quina és la teva tasca dins?
Doncs jo faig d'ajudant de direcció, som tres ajudants de direcció.
I què representa? Què has hagut de fer?
Doncs ajudem a la directora, que és la Mercè, perquè no li caigui tota la feina a sobre.
I bé, doncs donem entrades als actors.
Quan han d'entrar a fer... Bueno, han d'entrar a escena.
Allò marcar una mica el pas, saber...
Sí, els diem la primera frase.
No s'avancin.
Evidentment, sí, sí.
Molt bé. I sou molt dures, som molt dures, vosaltres?
Bé, intentem no ser-ho molt perquè així, doncs, els actors no es fiquin nerviosos.
Intentem que, més que ser durs, animar la gent per això, perquè no surtin nerviosos a escena i que els hi surti el millor possible.
I és... Bueno, hem de dir que es fa avui a les 9, perquè estem presentant una mica tota la gent que ha estat darrere,
que recordem tots els actors, es troben ara mateix al Teatre Metropol.
I continuem amb l'Oriol, no? Oriol.
Hola, bona tarda.
A veure, quina és la teva feina? Això de dir a la gent que vingui al teatre avui i que no es quedin a casa...
Com se ve en aquest amor, tu? A veure, explica'm-ho.
Bueno, primerament vam fer el tríptic, en què està apuntat tots els que col·laborem en aquesta obra.
I, bueno, després vam fer publicitat a la red social del Facebook.
Que bé va, eh, el Facebook.
Sí, la veritat és que sí.
I, bueno, avui hem anat per les classes del col·legi, donant publicitat
i animant a la gent a que vingués aquesta nit a veure l'Oriol a Teatre.
I, bueno, afegir que s'obran les portes a les 9-4...
Això m'agrada, això m'agrada. Veus, ja està ell posant-se en el paper, eh? Molt bé.
A les 9-4 sobran les... A dos quarts de nou.
A dos quarts de nou. A dos quarts, una miqueta abans.
Una miqueta abans, que esperem que s'ompli i, sobretot, que disfruteu molt.
Ja ho ha enredat força gent.
Home, segurament que els de classe, tots.
Sí, els de classe. Després també s'ha de comptar...
Pares, mares, fillers...
Sí, cosins... Amics...
Se'ns quedarà petit el Teatre Metropol, eh?
Sí, la veritat és que sí.
Jo crec que no és la primera vegada que s'ha quedat petit, no?
De fet, generalment, i amb això ens sentim molt orgullosos,
nosaltres omplim sempre.
Molt bé.
Això és important.
I tant. A més a més, una manera també de recolzar aquesta feina, no?
De mesos i mesos que es fa
i que, clar, podríem dir que la part cumbre,
allò que dius que hem arribat a fer l'Everest,
doncs és aquesta nit.
Exacte.
Aquest vespre.
Arnau, que et toca també a tu, eh?
Bé, ja...
Aquestes llums ja es deixen emportar o...?
Jo soc tècnic de llum i so
i ens hem dividit en dos grups,
els de llum i els de so,
i bé, ens encarreguem de...
Sí, per exemple, truquen al telèfon,
de fer que soni el telèfon,
o que soni el timbre.
I teniu molts efectes de so per a aquesta obra?
Uns quants, uns quants.
Ens vam preparar,
vam buscar sons per internet
i tenim uns quants preparats, sí.
Molt bé.
I que ha sortit tot, clar,
ha d'estar tot això cronometrat.
Bé, hem de...
És difícil, eh?
Sembla aquí molt fàcil,
però, clar, en el moment que ha de sonar el telèfon
i que s'ha de despenjar de deixar de sonar.
I tot això s'ha de saber fer, no?
Sí, tenim un guió
amb el temps que hem de posar els sons
i quan toca, doncs, apretem el botó
i el parem quan ha de parar de sonar.
No, no? És una bona feina, bona feina.
Això que dèiem,
els actors han d'entrar al seu punt,
les llums, els efectes i tot això,
clar, ha d'estar tot ben fet, no?
Ah, no m'estranya, Enric,
que l'Arnau hagi de també sortir votant, eh?
Sí.
Ha sortit corrents cap allà,
perquè, clar, això també ha d'estar...
Bé, com que encara en té algun altre
que el substitueix,
doncs, ja va bé.
Podem estar tranquils, no?
Podem estar tranquils.
Això sí, amb això sí.
A veure, aquí m'explica aquesta obra
que es diu
Arsènic i puntes de coixi.
A veure, crec que tothom,
no sé per què,
per inèrcia han mirat a la Júlia.
Sí?
Júlia,
què passa?
Ens enverinareu?
Ha passat alguna cosa?
Digue'm, digue'm.
No ho expliquis tot, per això, eh?
El gran no, eh?
Perquè el majordom, no.
No, el majordom no ho expliquem,
perquè, si no, ja està.
Doncs bé,
l'obra tracta tres balletes
aparentment molt inofensives i dolces,
que viuen...
Oh, quina fuga en fa la gent gran, eh?
Sí, sí.
La gent gran d'ara,
i ara us com l'adabans, eh?
Doncs, sí,
viuen a la casa dels Puigdemort,
i bé,
la policia ronda la casa,
hi ha dos delinqüents professionals
els que busquen amagatall
on, bueno, refugiar-se.
Després hi ha una psiquiatra
que...
solitària,
i també això,
que tindrà un paper important.
Després una parella d'enamorats
intenta casar-se,
i bé,
tot això i molt més
és el que trobareu
a Arsenic i Puntes de Coixí.
Veig que s'enreda molt la història, no?
Sí, sí, té...
Perquè, clar,
que si els dos lladres,
que si les tres velletes,
els policies per allà,
aquesta parella...
Ui, ui, ui, ui...
Per això, per això,
que és molt divertit
i has d'estar atent,
però està molt bé l'obra
i que vingui molta gent
perquè està molt bé.
Per ser-ho,
en s'ha tret aquesta obra.
Enric,
l'heu agafat
d'alguna altra obra
que ja hi era,
o és una cosa
que s'ha hagut...
De fet,
s'ha pogut inventar
especialment per...
No, no, no,
s'han fet diverses versions, això.
D'acord.
Nosaltres n'hem agafat
una de tantes que se n'han fet,
perquè, vull dir,
inclús per internet...
Que em sonava de pel·lícula.
Això que m'estava dient ella,
em sonava d'una pel·lícula
que s'ha fet...
Pel·lícula i tot.
El que passa és que, clar,
nosaltres sempre intentem
que sigui una obra
on hi surtin molts personatges,
perquè puguin sortir
al màxim de l'un és possible.
I aquesta obra em va semblar
que sí,
que tenia bastants personatges,
jo l'havia vist ja representar
l'any passat
i em va semblar
que podia estar bé
i aleshores amb la Mercè
vam dir
que valia la pena
de poder-la fer
perquè hi havia bastants personatges
i bàsicament era per això.
No, i segurament
que a part de comèdia,
també perquè m'ho està explicant,
intriga també.
Sí, sí.
Alguna cosa aquí
de misteri,
de veure què,
però com, no?
I moviment segurament
continu dintre...
Bé, sobre l'escenari.
Més que res de personatges.
Del que fa referència
a escenografia
és pràcticament
sempre hi ha més o menys
el mateix,
però personatges
i personatges
en volta molts
per allà damunt de l'escenari.
Home, si mira
que estava explicant
ara mateix la Júlia, no?
Entre les tres velletes
que segurament
que són el punt nexe,
són els que
el centre,
podríem dir,
de l'obra.
Podríem dir, sí, sí.
I a partir d'aquí
tot el que s'ha de desenvolupir
al voltant.
Sí, és la casa del Puigdemort
que succeix
tota la trama
i sí,
s'ha de desenvolupar allà.
Molt bé.
Entre vius i morts
en volta bastant.
Ara, ja va dir-li
com el Marc
i l'escenografia,
el que veurem
a sobre l'escenari
ha de ser
de la casa,
podríem dir,
d'aquesta gent gran,
i s'ha de moure per aquí.
Sí, sí.
O sigui,
l'escenografia de l'obra
és pràcticament
el menjador
de la casa
dels Puigdemort
i, bueno,
més o menys
ja està.
És on passa
la major trama
de l'obra.
O sigui que
gairebé
no hi haurà
massa moviment
de mobles,
diguem-ho,
avui al Metropol,
no?
No, no, no.
Fantàstic.
I la gent,
Oriol,
quan vas anar
a dir-li
que tenim l'obra,
que serà...
Què?
Què has dit?
Bueno,
vam tindre l'avantatge
que ahir
ja la vam representar
al col·legi.
Ah, això està bé.
Molts alumnes
ja sabien
del que anava,
però, bueno,
ahir era només
una entrada,
el plot fort
és avui.
Llavors,
avui
és el bo.
Ahir va ser només
l'assaig
de cara a tota la gent,
no?
Ahir era l'assaig
del que serà avui,
en realitat.
Molt bé.
Va anar tot molt bé,
la gent ja
sap del que va
i si entre calendari
d'exàmens
i de tot el que tinguin
s'hi poden coincidir
i vindrà.
Molt bé.
Llavors,
esperem una bona...
Un pli de goma
a goma
al metropòleg
que dèiem abans,
no?
Sí, sí.
Enric,
com a relació amb ciutadanes,
un crac, eh?
Sí, no?
Sí, jove.
Devent de com?
Mira,
abans que marxeu,
mira,
xerrem fora d'antena
i a veure, eh?
Sabem triar-los bé,
sabem triar-los bé.
I Arnau,
ahir que es va fer,
ahir va ser
la prova de cara
a tota la gent
del col·legi?
Què tal?
Com va sortir tot?
Vau quedar satisfets?
Vau pensar,
ai, aquí
hauríem d'entrar
una miqueta abans?
Vam quedar satisfets,
però ahir
ho feia amb l'ordinador
una mica més de prova
i avui
encara tenim
aparells més bons
al teatre
que encara es sentirà millor
i ho podrem fer millor encara.
Home, clar,
la logística
del Teatre Metropol
és diferent
i no sé si
ja heu estat al teatre
allà per mirar,
saber
o això
ho descobrireu també
aquesta tarda
abans que arribi l'obra.
Hem estat al teatre
des de
les nou i pico
aquest matí.
Des de les nou del matí
a Porteor?
Sí.
Déu n'hi do.
Practicant
i ensajant.
Enric,
deveu estar molt satisfets, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè és una gent
que s'ho treballa
no només perquè els agrada
perquè podem sentir
sinó també perquè ho senten
molt endins, no?
No, i generalment
ells esperen sempre
arribar a primer de batxillerat
perquè nosaltres
considerem que és la seva obra
i només ho fan els alumnes
de primer de batxillerat
i només la representen
al Teatre Metropol
a banda de l'escola
que ho puguem fer a l'escola
però així
a nivell obert
ho fan només
al Teatre Metropol
i per ells
és una il·lusió
impactant, eh?
Per cert,
no us han fet cap queixa
els altres?
I que dius
home, és que
només s'han de primer
i nosaltres també
ens agrada el teatre o...
No, perquè com que tots
hi arriben
si van estudiant
i arriben tots
doncs ja
ja la tenen
aquesta obra, no?
Vosaltres
aneu posant tables
aneu posant
aneu llegint molt
que tot això després
es noti
sobre l'escenari, no?
Home, a veure
costa, eh?
Perquè veritablement
cada any
tenir alumnes nous
i actors nous
doncs els has de treballar molt
fem el que podem
nosaltres no som professionals
som també aficionats
i igual que ells
ho poden ser
i que esperem
que algun dia
doncs els agradi
aquest món del teatre
que també és molt bonic
Doncs sí
tot és començar, no?
Moltes vegades
se descobreixen
hi ha molta gent
que dius
quan puges a l'escenari
i t'adones
del que t'arriba a agradar
després de tots els nervis
i tot el que has arribat
a passar
dius
ostres, si m'assento molt còmode
això és lo meu, no?
I a partir d'aquí, mira
no ho sap mai
Perquè no podria sortir
algun banderes
o algun d'aquests?
No, no, nosaltres signem aquí
i tant
Estaria bé això
I per cert, allò que deies
clar, la Mercè i tu
portem aquest tàndem
de fa molts anys
quants anys estem parlant?
Doncs mira
que ho estem fent ella i jo
potser són més de 10 anys
Més de 10 anys
Però que nosaltres participem
Ja sabem, no?
Sí, que participem
a la mostra de teatre
des que es va iniciar
Si fa 19 anys
doncs des del principi
que nosaltres hi participem
No hem fallat cap any
fins ara
I un recull
Ja estava pensant
mentre comentàvem
un recull de fotografies
un llibre
Feu alguna cosa
de cara al final de curs
i que dius
mira, tot això
és el que heu estat fent
durant els assajos
aquesta és l'obra
el CD
Mira, ens has donat una idea
també ho podríem fer
això
De fet
És una cosa que es queda
per ells per sempre
El que fem és
alguna fotografia
ells se la fan
i també la gravem
en vídeo
però això de dir
ostres, és que
mira, podríem fer
tot un recull
de tot el que hem fet
Almenys quarts
hi arribi un aniversari
que sigui
no sé
un 20è aniversari
un 25è aniversari
Veus, que ara l'any que ve
ho podríem fer
Veus, veus
Mira, m'has donat una bona idea
Doncs família
que moltíssimes gràcies
que sé que heu de sortir
corrents cap al Teatre Metropol
que ja us estan esperant
Sí
Que molta merda
Com s'ha sol de dir
I ben gran
i ben grossa
i que us ho passeu molt bé
que gaudiu
i perquè aquesta tarda
aquest vespre
és la vostra obra
i a disfrutar
Gràcies
Gràcies a vosaltres
Adéu
Adéu