Tastreria Pizarro. Som professionals.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 21 de Torreforta.
Blanc 22 de Torreforta.
Blanc 22 de Torreforta.
Jo, que s'acompanyo amb molts recursos, em van trucar
i em van dir, si us plau, que sabries algú de la Maica.
Llavors vaig dir, vinga, va, jo faré de secretari de la Maica
i lograré que ella pugui fer aquesta entrevista
i agafi el telèfon.
I agafaré el telèfon de manera miraculosa.
De fet, és la gira de la Maica Makowski,
però hem començat amb un tema de gent termineciment,
amb la qual cosa estic molt content.
No vull dir més.
Maica, t'he de dir una cosa, no estava previst així, de veritat.
Ha estat de casualitat, he fet una cançó teva, una cançó d'ell,
una cançó teva i una cançó d'ell.
Jo em sembla molt bé, en realitat, era practicar-me amb el Dani.
El Dani encara l'hi dec, o sigui que no sé què em demanarà,
no sé què em demanarà.
Molt bé.
Dos mons totalment diferents, perquè he pogut sentir la música
tant de la Maica com del Dani.
En quin moment es van juntar els vostres camins
per poder veure-us a la sala 0 aquest dissabte?
Què va passar perquè us trobéssiu i diguéssiu,
bé, per què no anem a tocar cadascú en el seu terreny,
però junts, al cap i a la fi?
Contestes tu, Dani?
Vinga, Dani, t'arrenques.
Si vols, sí.
Bé, sobretot perquè tenim un mànager en comú.
Jo soc molt fan de la Maica.
De fet, el 10 de versions que vam treure nosaltres l'any passat,
ja vaig convidar la Maica,
però per problemes de calendari no vam poder solucionar.
I sí que, doncs això,
hi ha una admiració per part meva cap a la Maica brutal.
I llavors, com que també estem al mateix mànager,
el mànager a mi em va oferir fer aquesta gira,
suposo que la Maica estava d'acord,
no ho sé, ella que ha dit que li creï convenient.
D'acord, d'acord.
Espero que no li em posessin,
que jo em pugis a la faconeta,
i va ser rotllo,
com que jo tenia, estava grandis,
va ser rotllo,
hòstia, anar de gira amb la Maica Magovski
és una experiència brutal i vull provar-ho,
i portem 20 i escaig concerts
i estic aprenent un munt
perquè són una banda molt, molt, molt, molt...
Molt potent, sí, sí.
Molt potent i està molt en forma
i la veritat és que jo crec que estic aprenent molt
amb aquesta gira.
Maica, estàs d'acord amb el que acaba de dir
ara mateix el Dani?
La veritat és que no,
al principi no ho entenia del tot,
perquè és veritat que són dos bandes molt diferents.
Sí.
Però al poc temps ja vaig dir,
bueno, el Marc, el mànager, és un geni.
És molt més interessant tenir un cartell variat
que no posar dos bandes que fan coses similars, no?
És més...
Em sembla que és més edificant per l'audiència.
I jo estic, vamos, feliç.
Dani, una meravella, eh?
La Maica.
Sí, és que la Maica enamora.
Sí, sí.
Aquesta noia enamora.
Sí, sí, sí.
Mira, hola, que hi hagi?
Sí, és que hem de dir que...
Hem de dir que la Maica està en una semireunió, eh, Dani?
Sí.
Tu i jo encara estem a la intimitat,
però ella està amb un munt de gent al voltant.
O sigui, no sé com acabarà això,
però bueno, ho farem, no?
Ho intentarem.
Sí, si no li talles el micro ja...
Ja està, no?
No, estic amb vosaltres.
De carrer.
Aquí els botonets,
saps, Maica, que van que volen, eh?
Baixes, puges, baixes, puges els botonets
i no te n'adones, eh?
No, sí, sí.
Llavors conec una mica els botonets.
Aquest dissabte tenim a Tarragona
i jo li comentava al Dani, per clar,
jo em pensava que fèieu coses conjuntes,
que sortíeu tots dos sobre l'escenari,
que cantàveu cançons comunes tots dos,
i m'ha comentat que no,
que cadascú fa el seu repertori
i que encara no ho heu arrencat,
encara no ho feu després de tantes actuacions conjuntes,
allò que dius,
home, encara que només sigui l'última cançó,
o la cançó que surti un i entri l'altre
per poder estar junts sobre l'escenari.
Què passa, que no acaba de fer-se això?
Ah, hem parlat de fer-ho,
però el Dani encara no s'ha de fer-ho.
Què, quan pujaràs?
Dani!
Aviam, aviam.
El pes de la culpa recau sobre tu.
Aviam, no, no, és que clar,
aquí ja, Maica està en plan conyona.
El tema és que hi ha una cançó
que a mi m'agrada molt,
que es diu The Gate,
i jo les proves de això em poso a ballar-la.
Llavors els vaig dir que era la meva preferida
i em va dir per què no em pujava un dia
a l'escenari a ballar The Gate.
Però, clar,
explica't tu com vols que pugi a ballar The Gate.
No, home, de ballar no,
de cantar-la, de comentar-la,
de fer-la junts, no?
Sí, sí, no.
Tens permís també per cantar?
Bueno, i tant.
I tant.
No és que permís.
Bé, ja en parlarem.
Està gravat, eh?
Això queda gravat, eh?
Ho hem d'assajar o no?
O pujo allà a saco?
Bé, no tenim prou.
Tenim milers de proves de so per assajar-ho, no?
Bé.
Bé, perfecte.
D'hores de furgo.
Doncs mira, això és una promesa que farem.
Doncs vinga, molt bé.
Conjunta, segur.
Us agafo la paraula, les dues, eh?
Us agafo la paraula.
Una versió dels quins, una versió dels quins.
També estaria molt bé una versió dels quins.
Sí, sí.
Sí, perquè normalment aquesta maica,
aquesta que dèieu ara,
que és la primera cançó a la que obriu,
clar, després és complicat, ja.
No, gairebé al final.
Veus?
Sí, sí.
Sí, sí.
Bueno, i tenia una estrella enlladada d'honor.
Doncs mira, quedaria fantàstic, eh?
Ara us ho dic en sèrio, quedaria molt xulo.
I tant.
A més a més, com dir, gràcies per tot,
o la bona tarda, no?
O un fins ara, no?
Entre tots dos.
Clar.
Bueno, a veure què, a veure què passa.
Estarem pendents, eh?
A veure si alguna altra vegada
que tinguem l'oportunitat de parlar amb vosaltres
ja em dieu que tot això ja està funcionant.
Sí, sí.
Que seria fantàstic.
Maica, parlem una miqueta,
a veure com va ser que va ressorgir en el món de la música,
quant de temps fa que tenim a sobre els escenaris
i això és durillo, no?
I també això, Dani, després apunta-t'ho que també t'ho pregunto, eh?
Doncs, clar, el meu pare és músic.
Llavors, jo la música la tinc una mica,
no sé si a la sang, per a l'educació, segur.
Sí.
I, bueno, amb les meves cançons em sembla que als 12 o 13 anys
va ser el primer cop que em vaig pujar a un escenari
i ja, en sèrio, en sèrio, a partir dels 18.
A partir dels 18?
Ja que deies, això m'agrada més del que m'imaginava, no?
Des de, bueno, des que vaig escriure una cançó,
que va ser als 12,
ja vaig dir, bueno,
això pot ser que sigui el que vull fer amb la meva vida.
Bueno, igual,
tenia més clar de lo que penso ara.
És que, jo crec que moltes vegades no fem cas als peques,
però quan diuen, mama, a mi m'agradaria ser això,
o jo ja començo a veure que me surten aquí, per aquí, les coses,
ens deien, no, això és passatger,
això passarà, ja trobaràs una altra,
que sembla que això de la música no hagi de ser sèrio.
Ja.
Però canvien les coses, no?
Quan ja la guitarra ja sona d'una altra manera i dius,
ostres, doncs, que sí que té talent, eh?
Que això sí que pot continuar endavant, no?
Clar, això és molt important que els pares provin,
perquè et pots trobar que tens un nen que és un prodigi.
Sí, és veritat.
I això, més o menys, tu que tenies el músic a casa,
que era ton pare, que millor, no?
Encara que moltes vegades els pares diuen,
no, no, que no segueixi la tradició familiar
i millor que busqui altres coses perquè saben
el que arriba a ser el món de la música, no?
El que és en el futur, no?
El meu pare sempre m'anima moltíssim.
Sí o no? Molt bé.
I ell, de fet, no ha fet res en la seva vida
que no hagi sigut la música, sempre ha sigut músic.
i clar, però ell va ser un professor terrible.
Ell és un gran músic, però un pèssim professor.
Ah, d'acord.
No té paciència, vamos.
Era més fàcil que diguessis, no, papa, queda't aquí,
que ja vaig jo per les meves.
Exacte.
I altra cosa, que no caminaria, no?
Tu, amb que tu estiguis d'acord, jo estic contenta.
Sí, no?
Doncs, Dani, gent del Music Man,
explica'ns una miqueta com és la teva història
per conèixer-nos una miqueta millor.
Bé, la meva història, bueno, és molt curteta.
Bàsicament que tenia uns amics molt bandarres.
D'acord, molt bé.
Jo feia molt d'esport i ells em deien
que l'esport era dolent per la salut
i efectivament em vaig penjar un dia una guitarra,
vaig arribar a casa amb la guitarra
i mons pares estàs boig,
i estàs boig, i estàs boig, i estàs boig,
i mira, sí que estic boig,
però mira, escolta'm, mira,
doncs m'ha anat bé i no em puc queixar.
Els meus amics, ja cap és músic,
dels que em van empantar a fer-ho
i jo, doncs mira, vaig seguir fent música,
o sigui, així de boig.
A tus pares que pensaven que seria un refredat
i que se't passaria, no?
Sí, no, clar, perquè jo tota l'infància,
doncs això, feia molt d'esport
i anava per esportista, allò d'elit i tal,
i ja et dic,
em vaig agafar l'adolescència,
jo de costat,
i em vaig acabar torçant,
i res, vaig deixar l'esport
i em vaig posar a fer música.
I quan es va crear el Gentle Music Man?
Allò que dius, mira, ara ja tenim un segell propi,
ja tenim una música que és la que ens recolza,
anem a trucar portes,
a veure què és el que passa?
No, no, vam trucar portes.
No?
No, no, però jo sóc molt cavaçut
i vaig demanar un préste.
Sí, sí, sí, és així.
Vaig demanar un préste a Malbanc
i vaig treure jo el meu primer disc.
Ah, no?
Vaig passar a enviar res a les discogràfiques
i res,
llavors vaig trobar una distribuïdora,
això sí,
però va ser molt ràpid
perquè vaig trucar a Madrid,
una distribuïdora,
els vaig dir que el projecte com anava,
i llavors a partir d'aquí vam guanyar un concurs,
el del projecte demo,
que és el del FIP,
que jo no hi volia anar,
però el nostre mànager que ens portava
ens va presentar sense permís
i vam anar al concurs,
vam guanyar a Firipa,
perquè els concursos no es poden guanyar,
o sigui, un concurs musical és absurd,
però vam anar i vam guanyar
i a partir d'aquí tot ha sigut molt maco i molt bé.
Molt de treball,
però ja és això.
I quant de temps estem parlant d'això que m'explica?
Això va ser a finals,
o sigui, principis del 2008
vam treure aquest disc,
que és el primer que vam fer,
que va ser en anglès,
i res,
els meus pares,
clar,
fins que no em van veure un dia per la tele,
doncs tot estava boig,
estava boig,
estava boig,
em van veure per TV2
i vam dir,
calla,
saps?
Calla,
que no és mire,
al final...
Però si ho fa molt bé,
eh?
Si ho fa molt bé el xiquet,
eh?
Que ho fa molt bé.
I ara tenim l'oportunitat
de comprovar-ho
sobre l'escenari
de la sala 0,
serà aquest dissabte,
a partir de les 10 de la nit,
al prou de l'entrada
anticipada
és 10 euros,
ho podeu trobar
a través del
Music from Tamarit,
o a CodeTickets,
que també la podeu trobar
a l'entrada,
o al mateix dia
a la sala 0
podeu comprar-la
i entrar cap a dintre.
A més,
que hi ve,
per 10 euros,
l'oportunitat
de veure dos monstres
sobre l'escenari,
és que jo crec
que és una ganga,
és un xollo,
eh?
Ara ja us ho dic
a tots dos,
eh?
Maica, Dani?
Jo recomano molt
el xollo de la Maica,
perquè,
vull dir,
ara,
fora bromes,
vull dir,
m'intentres,
és una,
o sigui,
la banda,
si no és la que és
amb bona forma
ara mateix,
i no és perquè
siguem molt amics ja,
sinó perquè realment
ho sento així,
realment és una de les bandes
que està en més
bona forma
de tot el panorama estatal,
i és europeu,
això és així,
és una realitat.
Sí,
jo tinc unes ganes tremendes
de veure-te amb banda.
Sí,
és veritat.
Clar,
exacte,
té raó a la Maica,
no ho hem dit això,
que és que,
tota la gira l'estic fent
jo sol amb la Maica,
o sigui,
la Maica va en banda
i jo els acompanyo
i jo veurà els seus concerts
faig de tal un,
i allò que es diu.
Però en aquest concert
determinat a Tarragona,
com que tinc molt bon rotllo
amb el Marco,
l'Ecléptico
i tot això,
doncs hem decidit
d'anar amb tots els músics,
que som sis músics
i anirem en banda,
o sigui,
que això no ha passat
encara amb aquesta gira.
Veus com encara
m'adoneu millor la raó
de allò que deia del preu.
És una exclusivitat,
això,
sí,
sí,
és veritat.
I farem cançons
només noves,
només cançons noves
que no se'n ni ha editat,
o sigui,
que sí,
que és veritat,
és veritat.
Ostres,
llavors,
això és únic,
el que tindrem aquest dissabte,
dia 11,
a les 10 de la nit,
és una cosa extraordinària,
per Tarragona
i també,
com a qui que diu,
també per tu,
Dani.
Sí,
no,
no,
sí,
no,
és que clar,
obrir pels concerts
de la Maica és complicat
i m'emporto reforços
ara per Tarragona.
El que passa que també,
jo no sé si és un repte,
Dani,
això d'obrir els concerts
i Maica,
tu també segurament que dius,
ostres,
ara després del Dani,
ara es toca a nosaltres també,
no?
És que jo no,
t'anava a dir,
Dani,
que el que fas tu
no és ni comparable,
vull dir,
surts de la maia terra
i ja per començar,
bueno,
tots dos fem cançons,
això es pot dir,
però,
però no és ni comparable,
vull dir,
no,
són com dos concerts,
com un mas a mas,
no?
Tu toques,
tu fas el teu concert
i després sortim nosaltres
i fem el nostre concert,
no?
Sí,
sí,
no,
explica-li el que va dir
la Xenove
quan ens va veure allà
a Malagó,
explica-li,
explica-li,
què va dir?
Va venir perquè el dia següent
tenia jo
Desaparecer,
que és l'obra que faig
amb la Xenove,
i va venir al bolo
perquè mai ens havia vist
en banda.
Sí.
i clar,
va sortir el Dani
i després ens contava
el Xenove
que estava mirant.
Este quin coño és?
Este quin coño és?
¿Vale?
Comentava?
El que enchufa la guitarra
a Maica.
El que enchufa la guitarra
a Maica.
El molt fill de la gran.
De sa mare,
el que en fa,
el fill de sa mare.
Edita la gran,
diusíssima.
Sí,
sí.
I després
es posa a tocar
i dice,
però això,
què coño és?
Acaba la primera cançó
i em diu,
este tío,
este tío
o és del Pepe
o és un cachondo.
Va acabar dient.
El qual va dir
això el tío.
I va decidir
que era un cachondo.
La mare que el va parir.
A partir de la tercera cançó
va dir
no,
és un cachondo
i quan vaig acabar el volum
va comprar tots els discos.
És molt bé,
però al tanto.
La gira que estigues
a la cura
tal marxill
és el nostre manager.
Home,
està sent molt maca.
Sí,
sí,
good times.
I explica'm això
que comparteixes,
bueno,
tens,
a part de la música
també fas teatre,
i et dóna temps
a fer tot això?
Maica?
La veritat
és que tinc la sort
que a l'oficina
ho han fet molt,
molt bé
i llavors
si tinc teatre
el divendres
i el dissabte
el dijous
i el diumenge
estem tocant
amb la banda.
D'acord.
I és una mica
esquizofrènic
perquè les experiències
són molt diferents
però
es pot fer
i amb un encanta.
És molt més satisfactori.
A més,
jo crec que s'aprèn
d'una cosa
i s'aprèn de l'altra,
no?
Sí.
La manera
potser
fins i tot
de moure's
sobre l'escenari
com és tan diferent
encara que siguin
escenaris
el del món
de la música
com el del món
del teatre
però arriba un moment
que ja és tan familiar
potser,
no?
Que aquella petita
aquell nerviosisme
que encara consta
segurament que teniu
tots dos
aquell reu-reu
abans de sortir
a l'escenari
no desapareix
però és com
dia de la família,
no?
És un amic més
que s'apuja
amb nosaltres,
no?
Doncs a mi
no em passa molt.
No?
depèn del que jo senti
que em llugo,
suposo,
però sobretot
tinc respecte
per l'escenari
i m'agrada
estar concentrada
quan surto.
Normalment
em funciona molt millor
però por no tinc
i nerviosi tampoc.
I a tu, Dani,
encara tens el reu-reu o no?
No.
No?
Tampoc?
No, a mi m'agrada pressió.
Et doni pressió?
Quan més pressió tens
més, no sé,
més, més...
O sigui,
jo si assagem
durant tota la setmana
i estic cinc dies
assajant i matxacant
no me'n recordo
ni una sola lletra,
no?
Però quan arriba el concert
allò,
la pressió em senta bé.
Vull dir,
em recordo totes les lletres
de les cançons,
tot bé d'ara a baix,
no ho sé,
no ho sé.
Es posa l'ordinador
en marxa,
es posa tota potència
i vinga.
I vinga endavant.
I endavant.
I a trencar gels
perquè tu ets una miqueta
el trencajal
en aquest aspecte.
Sí, però
aquest dissabte
és molt fàcil.
Si vaig en banda
que és amb violins,
pianos,
i ja,
no, no, no,
ja està xupat,
està xupat.
Explica'm qui t'acompanya
sobre l'escenari
i després que m'ho expliqui
també la Maica.
Qui són la gent
que també us dona el caliu,
no?
Perquè vosaltres,
jo parlo directament
amb vosaltres,
però la gent
que també us envolta
són també protagonistes,
no?,
sobre l'escenari.
Doncs depèn,
nosaltres fem depèn
del moment.
Normalment anem
cinc a la banda,
que és bateria,
el Ricard Parera,
després tenim el baixista
que és el David Charro,
o el Miquel Tello,
es van canviant
entre els dos
la guitarra i el baix,
llavors la Laura,
la Laura que toca el piano
i la Eli que toca el violí.
Ells són cinc,
més jo sis.
Molt bé.
I res,
molt bé.
I de vegades fem trio,
que fem violí,
piano i jo,
serà ben.
I ara amb la gira
amb la Maica,
doncs això,
vaig jo sola
amb l'acústica.
I Maica,
qui t'acompanya a tu?
Qui són la gent
que t'ha donat
també aquest calor
a sobre l'escenari?
Doncs jo vaig
amb David Martínez,
a la bateria,
que és el primer
amb qui vaig tocar,
de fet,
el 2004,
quan vaig venir a 2003.
A Barcelona
érem un duo.
I després
es va afegir
el Juan Carlos Luque,
que toca el baix,
i encara el toca
amb nosaltres,
ara també toca el contrabaix.
I fa dos anys i mig,
tres,
que estem amb en
Oscar Benes
a la guitarra.
Molt bé.
I aquesta gent
són els que trobarem,
recordem,
serà a la sala 0
a partir de les 10 de la nit
aquest dissabte.
Dani,
Maica,
jo no sé,
queda alguna cosa
per preguntar-vos?
Allò que dius,
ostres,
m'agradaria,
Dani,
preguntar-li a la Maica,
o Maica,
m'agradaria preguntar-li al Dani,
ja que ho tinc a tots dos
i que hi ha tan bon rotllo
entre vosaltres.
Dani,
què t'agradaria
preguntar-li a la Maica?
Digue-m'ho.
Aprofita't ara,
aprofita't ara.
No ho sé,
ara em pilles així de costat.
Dius,
per què és tan bona
sobre el escenari?
Per què?
Per què?
Que quiero hablar de mi libro.
Per què?
No,
simplement no,
és que jo,
no sé,
ella ja sap que l'admiro molt
i que,
no sé,
jo en aquesta gira
estic aprenent molt
i en la que puc
doncs estic ajudant sempre
a que les coses surtin bé
i no sé,
no sé,
no se m'acorda
perquè crec que,
jo és que ja xerro molt.
Llavors,
deixo poc marge
al tenir algun dubte.
Vull dir,
acostumo a clarir
sempre
les coses ràpidament.
Molt bé.
Llavors,
no sé,
jo crec que és la Maica
la que hauríem de fer
la pregunta.
Maica,
te toca?
Muslo o pechuga?
Vinga,
vinga.
El huevo o la gallina?
Vinga,
vinga.
Jo,
a mi el muslo.
Muslo,
muslo sempre,
por ever.
muy gentle,
muy gentle.
com són,
eh?
Com són?
No,
no,
en serios,
no,
no,
són molt serios,
eh?
O sigui,
la gent que ens estic
escoltant,
que sabia que a zero,
vull dir,
farem el nostre treball
i serm molt professionals.
Però és que aquesta entrevista,
doncs,
això,
hem començat així.
és que és l'entrevistadora,
que és més pesada,
de veritat,
eh?
No,
no.
Però s'ha de preguntar,
riu,
riu.
Tu vindràs,
no?
Suposo,
et posaré malvista,
eh?
Espero,
espero poder escapar-me.
Si no véns,
et fotrem una X allà,
però vamos,
ara no.
La lista negra,
la encetaré jo?
I tant,
i tant.
Me catxin.
Bueno,
Dani,
entre el favor que te dec,
la de la lista negra,
allà,
no sé,
queda't el programa de ràdio,
que vine amb nosaltres.
És fatal això que em deus un favor,
eh?
És fatal.
No,
però de bon rotllo,
de bon rotllo.
No,
no,
no,
no,
no.
Sí,
no,
no,
no,
no.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Acaba d'arreglar-ho,
no?
Acaba d'arreglar-ho.
Doncs,
maica,
Dani,
de veritat que ha estat un plaer.
Moltíssimes,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
i que us esperem a Tarragona
aquest dia 11
i que espero també que no sigui la darrera vegada
que ens visiteu,
que puguem compartir amb vosaltres
aquests minuts de ràdio
i també un minut a sobre de la sala Cero
o allà on convingui.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Un abraçat i un partó per totes dues.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-sí.
Chao, chao.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Bonares.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!