logo

Arxiu/ARXIU 2012/JA TARDES 2012/


Transcribed podcasts: 436
Time transcribed: 6d 19h 32m 34s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda un altre cop.
I com estem?
Bé, el que passa és que ens han deixat de comentar abans
que a l'arriba de la ràdio he tingut una sorpresa.
El què? Què ha passat?
Sorpresa bona o...?
Bona, bona, bona.
Sí, sí, perquè m'han fet una fotografia
i aleshores, doncs bé, Sílvia, acaba d'explicar.
Per què és aquesta fotografia que m'han fet?
Doncs perquè a partir d'aquesta setmana
teniu l'oportunitat de veure'ns i d'escoltar-nos
a través no només de la ràdio online,
sinó també us podeu baixar en els nostres programes
dins de l'espai de ja tardes
a la pàgina d'internet de la ràdio.
La màgia de la ràdio, allò que...
Si tu no vols que et posi la foto, no?
No, no, no, digueu-ho.
Volem la foto.
Darrere de la veu, doncs, ens ha de mantenir el misteri, no?
Ara ja sé, ara ja sé, però on vas?
Per això fem ràdio, no?
Per mantenir aquest misteri.
És clar, i ara si comencen a sortir fotografies a la web
de qui és el Beta i tot això...
No, no, farem una cosa, farem una cosa, Beta.
Com que encara no s'ha posat, que això s'ha d'estrenar,
te deixo després que et miris al Google Imagens
i triguis alguna imatge que tu te faci el pes
i serà aquesta la teva?
Sí, sí, mira...
Encara que només sigui una roba de Beta.
Aniré a la plana del Halloween de Port Aventura,
ja que promocineu tot això,
i busqueu una fotografia dels monstres que surten allà.
Aquesta és el Beta.
Ni se t'ho correixi, eh?
Ni se t'ho correixi.
Però llavors estem enganyant a l'audiència?
No, no s'enganya.
És que la ràdio no s'enganya.
És fer somiar, fer pensar,
fer reflexionar a la gent, no?
I és el que nosaltres volem transmetre
en aquest espai que col·labora amb el teu, no?,
cada dimecres,
i que intenta, doncs, això, fer...
Més que somiar, transportar la gent a altres mons,
a altres planetes, a altres universos, no?
Ja veig, ja.
Va, va, va, fem una cosa.
És la màgia de la ràdio.
Jo aquesta foto me la guardo per mi, mai personal,
i en tot cas tu ja triaràs el quei
i aquesta tarda, en el moment que pengem el programa,
llavors ja sortirà la foto que el Beta triï.
Sí, després ho negociem.
Però no accepto Halloween pot aventurar
com a animal de companyia.
Ho sento moltíssim, però no ho accepto, eh?
Molt bé.
Triar una altra que sigui ben maca.
Bé, doncs...
Home.
Sí, buscarem una quan tenia sis anys.
Ah, ja, però mira, potser sí que ens agradarà, eh?
És possible?
Sí, vinga, fem-ho.
Bé, doncs, sí, hem tingut sis anys.
Sí, per cert, Beta, la cançó de l'Evangelis,
què m'has dit?
Sí, bé...
Quan he de posar?
Ara mateix, perquè ve amb el que anava a dir,
o continuar amb el que estaven dient,
que la màgia de la ràdio és això,
que ens transporta a universos paral·lels.
I ara, doncs, feu aquests petits exercicis,
tots plegats.
Estem arribats a la lluna, eh?
Sí, sí, ja l'hem passat la lluna, eh?
No, però aquesta és, no?, la de...
Això pertany a una banda sonora.
Sí, jo diré que això és Carros de Foc.
Carros de Foc?
Sí.
Veus?
Veus que sabia jo.
Que va sonar la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres.
I ara les posarem a córrer tu i jo al voltant de la taula.
I vam fer una mica de paròria,
que sortia ja amb Mr. Bean allí.
És veritat, és veritat.
Coses de les noves tecnologies,
doncs, a la pel·lícula original,
i amb Photoshop cinematogràfic,
van incorporar allí al Mr. Bean,
a la famosa cursa a la platja d'aquesta pel·lícula,
de Carros de Foc, no?
I sí, sí, van fer un retoc d'aquells moderns, no?
I es veia, doncs, el Mr. Bean confia el tonto per allà per la platja.
Però bé, va quedar molt bé, molt divertit.
El que fa ell, que és humor al cap i a la fi.
Doncs aquesta és la música.
Però també està bé, també està bé,
perquè és una música d'aquestes que...
Que dona un bon rotllo.
Sí, dona un bon rotllo i ens fan que pensar,
ens fan que somiar,
i també ens serveix per transportar en altres temps,
i en altres llocs, no?
Que és el que volem fer nosaltres,
perquè anem a Alfa Centauri,
aquest sistema solar que tenim al nostre costat,
són els nostres veïns, sí?
Perquè...
Saps què passa?
Li haurem de demanar sucre a aquests veïns.
No, és que aquí volia arribar, no?
Que de veïns, hi ha veïns i veïns, no?
Hi ha veïns, doncs, que sí, que ens donen el sucre,
però hi ha veïns que ens tancen la porta.
Jo diria que els veïns...
Que fàstig, això és molt malament, aquests veïns.
Jo diria que els veïns d'Alfa Centauri
ens rebrien amb les portes obertes.
Jo crec que quan ens coneguin la tancaran.
Bé, d'entrada, d'entrada ens rebrien amb les portes obertes,
però més endavant, quan es coneguessin,
es diguessin, no torneu més cap aquí.
No, en el moment que volem obrir segons quines coses
per a veure com podem arribar a aniquilar,
per no sé què, ja està, ja estan tancades, eh?
Ho tenim molt fàcil.
Bé, doncs, resulta que troben un planeta de mida similar a la Terra
en el sistema estel·lar més proper de nosaltres,
que és Alfa Centauri.
I és que un equip d'astrònoms europeus,
sí, sí, d'aquí, de la nostra Europa,
ha descobert un planeta amb una massa una mica superior a la de la Terra,
orbitant una estrella en el sistema Alfa Centauri,
segons ha informat l'Observatori Austral Europeu.
Sí, aquest és el nom que té el centre
on estan treballant aquests astrònoms d'aquí,
de casa nostra, d'Europa, vaja.
Sí, ara perquè amb la globalització ja no podem parlar de països,
ja hem de parlar, doncs, de continents, no?
Doncs, sí, els europeus contra els americans,
els americans contra els australians, no?
Oceania, en aquest cas, però de forma pacífica, eh?
En qüestió de ciència, no?
No estan parlant de...
De bon rotllo, eh?
Sí, sí, de coses bellicoses, no?
De bon rotllo, o sigui, a veure,
doncs, si els americans han posat això,
doncs nosaltres els europeus ho posaran més amunt, no?
Ui, ui, ja els hi passava de sempre, això, eh?
Sí, però...
El que passa que els feien amb la part de la Rússia, eh?
Sí, però en el sentit que
és bo aquesta d'assana rivalitat
per arribar més lluny
i després portar un benefici
a tota la humanitat, no?
Perquè si d'aquests
descobriments o experiments
que sempre expliquem aquí,
al final arriben
a la gent del carrer que som nosaltres,
ja siguin d'Europa, o siguin d'Àsia,
o siguin dels Estats Units,
benvingut a aquesta rivalitat.
Doncs bé,
Alfa Centauri
és una de les estrelles més lluentes
del cel austral
i el sistema estelar més proper
al nostre sistema solar.
Ha només...
Ha només...
Ara m'ha agradat, ara m'ha agradat això.
4,3 anys...
Bueno, si està al 4,3 anys
està aquí al costat...
Anys llum de distància, sí,
perquè de moment
l'home...
No arriba tant.
No, no, l'home ha viatjat
a la velocitat del so
i ho ha fet, doncs,
una, dues i tres vegades
ha superat aquesta velocitat del so
que és el maig que diuen, no?
Quan han vist aquelles pel·lícules
dels americans.
Mira, maig 1, maig 2, maig 3,
doncs això és les vegades
que ha superat la velocitat del so.
Això ho han superat.
per la velocitat de la llum,
de moment, no, eh?
No, perquè...
No s'ha pogut, no s'ha pogut.
No, no, diuen, diuen, diuen
que s'han fet experiments
i volent-ho fer
s'han desintegrat els que...
No, és broma, eh?
Però tal com tenim la...
Ah, quina suma acabes de donar, home,
però m'agraden a dir-me això.
No, no, però tal com tenim la tecnologia,
si algú vol provar
d'anar a la velocitat de la llum,
amb la tecnologia que tenim ara,
del segle XXI,
acabat d'estrenar, fa pocs anys,
doncs segur que ens desintegraríem
tots els que voldríem viatjar a aquesta velocitat.
O sigui, ens cal tecnologia del segle XXIII,
com a mínim,
que és on hi ha les aventures d'estratrec,
eh?,
per aquest segle,
és quan hi ha la nau estel·lar,
no?, d'Enterprice.
En aquell moment han trobat la tecnologia
per poder viatjar a la velocitat de llum,
però ara,
en el segle XXI,
encara no.
o sigui que aquests 4,3 anys de distància,
ai,
que no podrem visitar-los de moment.
Res, ens haurem d'esperar una miqueta
per visitar aquests veïns,
no, no.
Sí, de moment no podem anar demanant-li sucre.
No hi ha pressa, no hi ha pressa.
No, no, no,
ens haurem de conformar amb els veïns de sempre.
Ah.
Sí, sí, sí.
Quina cara posa.
Esperem,
esperem que al segle XXIII
sí que podem anar demanant-li sucre,
però malauradament nosaltres no ho podem veure.
S'haurem d'esperar una miqueta,
s'haurem d'esperar una miqueta només.
Però nosaltres no ho veurem,
quina llàstima.
Però bé.
No ho saps, no ho saps.
Sí?
Tu creus que no?
No sé,
jo penso que al segle XXIII no hi seré,
però bé.
No.
Es tracta d'un sistema estel·lar triple
amb dues estrelles similars al Sol,
o sigui,
Alfa Centauri A
i Alfa Centauri B,
orbitant a prop de l'una de l'altra
i una estrella vermella dèbil
més distant coneguda com Pròxima Centauri.
O sigui,
són tres Sols en aquest sistema
o aquest,
sí,
sistema solar en plural,
no?
Hi ha l'Alfa Centauri A,
el B
i després una més distant
que és vermella dèbil
que es diu Pròxima Centauri.
Bonic també el nom,
no?
Sí, sí.
Els que posen noms,
doncs bé,
són una mica romàntics,
no?
Sí,
és el que t'ho deia dir,
que ho tenen ben enllaçat,
és allò que dius,
enllaçen una amb l'altra,
així d'aquesta manera
jo crec que no es perden,
per ser de cas.
Seguim.
Es tracta,
a més,
de l'exoplaneta,
és a dir,
un planeta que no pertany
al sistema solar,
o sigui,
quan torni a dir
exoplaneta,
sabeu que és un planeta
que no està aquí,
al nostre sistema solar,
ja ho tornem a dir.
Més lleuger,
descobert fins ara
al voltant d'una estrella
similar al Sol.
Va ser detectat
per l'instrument HARPS,
instal·lat al telescopi
de 3,6 metres,
ubicat a l'Observatori
de la Silla,
al nord de Xile.
Per això,
aquest observatori
es diu
Observatori Austral-Europeu,
perquè són
astrònoms europeus
sufragats
per la Unió Europea,
per països de la Unió Europea,
però instal·lat
al nord de Xile,
o sigui,
a latituds australs,
perquè es veu
que la visió allà...
És molt més bona.
És molt més bona,
això mateix.
I poden fer, potser,
els estudis fins i tot
més tranquils
del què, no?
Això mateix.
I d'això,
doncs,
han après els francesos,
els francesos
és també
una potència especial
i no llancen els coets
des de París
ni des de Marsella,
no.
Van a la Guaena Francesa,
que també està
allà pels tròpics
i és un bon lloc
per llançar coets.
No,
i a més,
encara que estigui allà,
continua sent casa.
Això mateix.
d'aquí ve el nom
de l'Observatori Austral
Europeu
perquè es troben allà
al nord de Xile,
no?
Bé,
doncs,
el científic
Estefaner Udri
de l'Observatori
de Ginebra
ha explicat
que l'exoplaneta,
no ho tornaria dir,
ja sabeu
que és un exoplaneta,
no?
orbita molt a prop
de la seva estrella
i deu fer-hi massa calor
per allotjar vida
tal com la coneixem.
Mmm,
malament.
També li ha dit
que aquest és el primer planeta
amb una massa similar
a la de la Terra
que s'ha trobat
al voltant d'una estrella
similar al Sol
i que és possible
que formi part
d'un sistema
en el qual
hi hagi més planetes.
Ah,
dona una mica...
Aquí obre la porta, eh?
Sí,
obre la porta
de l'esperança,
no?
No és que el que s'ha trobat
doncs,
possiblement,
sigui massa calor,
no?
O sigui,
jo no parlem de calor
del carit,
no?
Seria una calor
del desert del Gobi
insuportable,
no?
Aleshores,
doncs,
malament.
Però,
és clar,
és possible
que formi part
d'un sistema
en el qual
hi hagi més planetes
i possiblement
en trobem un altre
que no sigui
tan,
tan calent
i aquest sí
que podríem anar
a demanar
una mica de sal
i de sucre.
Aquest sí.
Jo continuo pensant
que no ens deixaria
d'entrar, eh?
O,
potser,
sí,
ens deixaria d'entrar
però que baixin
la guàrdia
de Zasca.
Bé,
doncs,
els estronoms
van detectar
el planeta
al captar
els petits balancets
en el moviment
de l'estrella
Alpha Centauri B
generats
per la
estrabada
gravitatoria
del planeta
que l'orbita,
no?
Que provoca
que es mogui
endavant
i enrere
només
a de 51
centímetres
per segon.
O sigui,
1,8
quilòmetres
per hora
que s'aproxima
la ment
la velocitat
d'un odo
quan gateja,
sí,
sí,
unes comparacions
de científics
que no vegis,
no?
Però bé,
d'aquesta manera
el van detectar,
no?
Per aquest moviment
que té
d'endavant
i endarrere
de 51
centímetres
de segon,
no?
I aquest resultat
representa
un gran pas
endavant,
no per la humanitat,
però sí
per la detecció
d'un planeta
basó
a la Terra
en els veïnatges
immediats
del Sol.
Sí, sí,
ho estem llegint
tant com ho ha dit
aquest senyor,
el senyor,
anem a...
a buscar...
Sí,
Estefaní Udry
de l'Observatori
de Ginebra.
Torna'm a dir
que és un gran pas
endavant
cap a la detecció
d'un planeta
basó
a la Terra
en els veïnatges
immediats
del Sol.
Sona bé també,
eh?
El tio,
quan va fer la frase,
s'ho va pensar
dues vegades
perquè també és una mica
romàntica,
poètica,
no?
Bé,
vivim moments emocionants,
ha exclamat el científic,
que ha afegit,
és un descobriment
extraordinari
i ha obligat
la nostra tecnologia
a anar fins als límits.
O sigui que...
ha quedat xulíssim.
Esclar,
esclar,
vol dir que
de la tecnologia
que disposem
al segle XXI
es veu que ha napulat
fins a l'últim
dió de transistor
xip
per poder detectar
aquest planeta teu.
O sigui que ja no podem
fer res més,
eh?
Perquè han arribat els límits.
Ara ja parem,
ho parem els dies, eh?
No podem fer res més perquè
amb el que disposem
això és el màxim
que podem fer.
O sigui que
ara hem d'esperar
uns quants anys
per poder
desenvolupar
noves tecnologies
i així poder
veure si
aquest sistema
d'Alpha Centauri
bé,
hi ha altres planetes
que siguin
ja similars
al nostre
en el sentit
de temperatura,
de densitat,
de massa,
de tot,
d'aigua,
d'oxigen.
I serà precisament
un valor,
perdó,
un valor d'oxigen,
sí,
una pilota d'oxigen,
un valor d'oxigen
al trobar
aquest planeta.
Tot això
ho estàvem buscant
a Mart,
precisament,
però a Mart no.
Enviem amb les ondes
cap allà
per veure si
podria ser
el nostre refugi
de cara a un futur.
I aquí és on
volia fer la reflexió,
no?
Perquè,
esclar,
les tecnologies
que disposem
han permès
que els planetes
que tenim més a prop,
com és el cas de Mart,
que en aquest cas
són veïns,
no?
Vol dir,
ja no estan parlant
de sistema solar,
sinó,
qui tenim de veï
de planeta?
Doncs mar.
Doncs,
gràcies a la tecnologia
hem pogut esbrinar
que mar,
doncs,
evitablement
és una mica complicat,
no?
Perquè l'atmosfera
no t'ho permet.
O sigui,
hauríem d'anar
tot el dia
en escafandres
o en refugis.
Seria molt incòmoda.
Sí,
o en refugis,
doncs,
això,
en ciutats construïdes
amb cúpules
perquè dins
es pogués
mantenir l'oxigen.
o sigui,
haurien d'estar
tancats
a un lloc
determinat
i si haurien de sortir
a passejar
s'haurien de posar
el traig especial,
no?
Ho hem dit
que no són condicions
favorables
per desenvolupar la vida.
Per viure,
sí,
però per desenvolupar,
no.
No,
jo estava pensant ara,
no sé si els nostres oients,
que han pogut veure,
segurament amb multitud
de fotografies
i també per imatges
de televisió
del que ens ha arribat
dels diferents aparells
que s'han enviat
cap a mar,
jo crec que la gent
no es faria una il·lusió
d'anar,
especialment a mar.
No,
però...
Veiem les condicions
que ara mateix n'hi ha.
No, no,
però per passar
unes vacances...
Un cap de setmana,
sí,
un cap de setmana,
sí.
Per això vull dir
que per viure,
sí,
per viure,
sí,
per anar a passar
un cap de setmana,
sí,
però per plantar
el llavor
i dir,
doncs,
aquí m'hi quedo,
no,
no.
M'entens,
no?
Sí, sí,
perfectament.
O sigui que la tecnologia
permet construir cúpulars
a grans ciutats
i, doncs,
amb ojigen
i ciutats artificials
la gent podia viure allí
però, no sé jo,
una vida com aquí a la Terra
que podem anar
a qualsevol banda,
no?
I com no trobéssim
un viatge
que fos més lleuger
i més ràpid,
es podíem avorrir una mica,
eh?
Bé, però,
qui diu d'aquí uns segles
que es posés de moda
els viatges
de cap de setmana
a Mart
i passar el cap de setmana
però, ja t'ho dic,
en condicions,
doncs,
això,
per visitar un altre planeta
i ja està,
després tornar
perquè, és clar,
ja t'ho dic,
doncs,
seria una cosa limitada,
Bé, torna'm a la Terra.
Tornem a la Terra.
Tornem a la Terra.
No, però,
vull seguir en la reflexió
que la tecnologia
ens ha permès
constatar que
el planeta de Mart,
doncs,
podem anar,
el podem colonitzar
però viure,
viure com la Terra
no podrà ser possible,
no?
No és tan cómplica.
Aleshores,
què passa?
Doncs la tecnologia
ha anat a buscar
altres planetes,
en aquest cas,
exoplanetes,
planetes del fora
del sistema solar.
Dona era?
Dona era?
Exo què?
Exoplanetes.
He dit que no explicaria
però ho torno a dir
perquè la gent sàpiga
que aquests planetes
que estan fora
del sistema solar,
doncs,
de moment,
ara,
en la tecnologia que tenim,
ens permet
esbrinar
que sí,
que possiblement
hi hagi planetes
similes a la Terra.
Neus?
La tendència és
que d'aquí uns anys,
a mesura que la tecnologia
vagi,
doncs,
millorant,
arribarà,
doncs,
suposo que així
que nosaltres
ho podrem arribar a veure,
que,
no sé,
d'aquí 30 o 40 anys
diran,
doncs,
ara,
la tecnologia ens permet
trobar aquest planeta
que és simila a la Terra,
que hi ha oxigen,
hi ha aigua,
la temperatura és ideal
i, aleshores,
diuen,
l'hem trobat.
El problema que tindrem d'aquí
30 o 40 anys
és que,
sí,
podrem detectar aquests planetes
però seguirem
amb que la tecnologia
en aquell moment,
encara que hagin passat
30 o 40 anys,
els 4,
els 4,3 anys llum
seran molt difícils
de salvar
i, aleshores,
tornem a el mateix,
fins que no arribi
el segle XXIII
amb la nou Star Trek,
res de res.
Res de res,
paciència,
tingueu paciència,
tingueu paciència
que tot arribarà.
És allò,
tindrem el caramel,
mira,
aquí està aquest caramel
però no el podrem menjar
perquè no tindrem
l'actinusia
per arribar-hi.
Aquesta se'l volia arribar-hi.
És que de veritat, eh?
Tindrem uns petits enganys,
sí,
perquè diuen,
mira,
hi ha planetes habitables
però ens diran,
quina és la bona
i quina és la dolenta...
Tu, si diguessin,
tinc una bona
i una dolenta notícia,
tu què preferiries,
la bona o la dolenta?
Home,
jo preferiria la bona,
sempre.
La bona,
doncs t'ho dirien,
t'ho dirien,
doncs mira,
hem trobat un planeta
que és igual de la Terra,
vols dir,
podem anar
per entrar a la llevolla
i després t'ho diria
la dolenta,
que no hi podem anar
perquè no tenim nous
per anar.
perquè encara no tenim
els recursos suficients
com per poder arribar.
Això mateix.
Hem de dir,
paciència.
Paciència.
Que inventin els extraterrestres
el de les portes estelars
i ja està.
Ostres, sí, també.
Jo és que així,
a veure,
per favor,
tu ja saps que a mi m'agrada molt
aquesta sèrie,
això de tant en tant
la feiesment.
Em sembla que jo,
si estic parlant d'això,
és perquè també
soc un malalt d'aquestes sèries.
És al·lucinant
perquè entres,
a més a més,
es fa com,
et xuclen,
en un principi,
et xuclen, sí.
i surts a l'altre costat
on hi ha aquella piscina
on hi ha aquella piscina
que té molta...
Això mateix.
Però que bonic
és imaginar-ho, no?
I que bonic seria
si fos veritat.
Sí, que si fos veritat.
Perquè això imagina
que fos realitat.
Però,
però hi hauria,
clar,
sempre hi ha un paró.
Sí.
Clar,
hi hauria gent
com passa a la sèrie
que són gent
que pots fer amistat
i hi ha altra gent
que no tant.
Això mateix,
els constructors
de les piramides
que són dolents,
dolents, dolents.
Llavors,
quan mirien els clinglongs
de l'Estel Drec,
ja l'hem liat.
Ostres,
bé.
Bueno,
anem,
anem a la terra.
Anem a seguir.
No, no, no,
estan bé,
estan bé.
No, no,
estan bé aquests comentaris,
no,
però és que
torno a dir el mateix,
no?
Si ens han tornat malalts,
la Sílvia i jo,
de parlar de ciència,
és que han vist
tantes sèries
o pel·lícules
de ciència-ficció,
és que al final
doncs ens apassiona tot,
no?
I el cas és
que avui m'ho he demostrat.
Parlo del Facentauri
i la Sílvia,
pam,
el planeta semblava una terra,
o sigui que
no se'n perd ni una,
també.
Intento,
intento,
és difícil,
a veure si aquesta,
doncs,
l'altra notícia,
has tingut temps
de,
has tingut temps
de pescar-la.
En resulta que
el líder en tendències,
que és Apple,
fins ara
era ella
la que marcava
doncs,
la tendència
del mercat,
no?
O sigui,
ella treia
un IPAT,
doncs,
la competència
volien fer
IPATs semblants,
no?
Traia un iPhone,
la competència
també volia fer
iPhones,
no?
Vull dir que
ella era
la que anava
capdavant.
Doncs bé,
encara que a vegades
no ho sembli,
a Apple
també li influeix
el que fa
la competència,
que és el que
passarà ara
el 2 de novembre,
perquè Apple
el 2 de novembre
llençarà
el IPAT
mini,
una tauleta
en pantalla
de 7,9
polzades.
Però per què
ho fa?
Per què ho fa?
Doncs,
resulta
que
té la competència
de
dues tauletes
que és la
Kindle Fire
d'Amazon,
que...
No la tenia
entesa,
jo aquesta.
Sí,
Amazon
és una botiga
d'internet
de...
sobretot
de llibres
i aleshores
té una...
ha tret una tauleta
que sobretot
doncs està enfocada
de cara als llibres
electrònics
i es diu
la Kindle Fire.
I després l'altra
que està tenint
molt d'èxit
que és la Nexus 7
de Google.
Anna!
Home!
I aquestes
dues tauletes
tant la
Kindle Fire
d'Amazon
i la Nexus 7
de Google
tenen mides
de 7 polzades
i en preus
bastant competitius
entre 159
i 199 euros
respectivament,
no?
Què passa?
Doncs,
Apple
diu
anem a fer
tauletes minis
perquè les tauletes grans
doncs fan més polzades
les tauletes grans
són de...
les normals
són les pantalles
de 9,7 polzades
les tauletes normals
doncs les mini
són més portables
són 7
però semblarien
més un mòbil
no?
Sí,
un mòbil gran
és el que volia
fer al comentari
les tauletes mini
són mòbils
però grans
i tan grans
i aleshores
és un segment
que està tenint
molt d'èxit
perquè
no vols portar
una tauleta
de 9 polzades
que és massa gran
però tampoc
vols tenir un mòbil
que la pantalla
és petita
aleshores
entremig els mòbils
i les tauletes
estàndard
doncs tenen
aquestes mini tauletes
o iPads minis
o
Kindles Files
o Nexus 7
de Google
no?
Esclar
i aleshores
doncs
aquí és on
Apple s'ha vist
arrossegada
per aquesta competència
de les 7 polzades
però
els de l'Apple
són xulos
són llestos
són llestos
són llestos
i han dit
doncs nosaltres
hi anem a posar
7,9 polzades
anda
per tocar els nassos

o sigui
ni 9
ni 7
7,9
que serien 8 polzades
i esclar
i aleshores
ja tens el producte
que també se surt
del que està triomfant
que són les Nexus 7
i les Kindle Fire
i a més a més
serà una cosa
també que no els puguin dir
allò de vosaltres
el que comentàvem
potser no?
que no diguin
no heu copiat
vosaltres
allò renovar
o morir
i han renovat
en aquest aspecte
bé doncs
això mateix
sí sí sí
és jo
com
Apple és una
una companyia
que ha estat molt castigada
per les
possibles imitacions
en aquest cas
la tenen unes barallades
amb Samsung
que és increïble
està tot
els tribunals
sí sí sí
amb Samsung
tenen unes barallades
però allò
siderals
bé la qüestió és
que
clar
com
com veu que
els altres
li van copiar
doncs ella
quan s'ha vist
torressegada
per aquest segment
que no havia pensat
que està tenint
molt d'èxit
que són les 7 polzades
diu
per no fer el mateix
i no m'acusin de plagi
doncs en lloc de 7 polzades
s'han 7,9 polzades
i aleshores
doncs el preu
mentre estan
les que estan triomfant
aquestes Nexus 7
i Kindle Fire
són de
199 euros
el preu
de la IPAT
que traurà
aquest 2 de novembre
seran
de
329 euros
esclar
aquí pagues
la marca
de la poma
poma mossegada
això sempre
pagues la marca
de la poma mossegada
i esclar
hi ha millor
de qualitat
és la mateixa qualitat
que la que pot tenir
la Nexus 7
però el que passa
que esclar
la marca es paga
però bé
en diferència
del preu
que es paga
per les tauletes
de les tablets
de normals
de nou polzades
que són 479 euros
doncs esclar
dius
home
de pagar 479
a pagar 329
doncs
home
doncs
me lo quedo
me lo quedo

també
hem arribat
tu i jo
a passar el mateix lloc


sent jugades
com m'hi còpies
com m'hi còpies

doncs
això és
és el que
podríem dir
de
de
de general
però
de qüestions
tècniques
podríem dir
que aquesta
iPad mini
tindrà un xip
d'A5
dual core
càmera frontal
HD
o sigui
definició
alta definició
vaja
i
i
posterior
o sigui
aquesta càmera frontal
serà frontal
i posterior
de 5 megapíxels
o sigui
podres fotografia
per davant i pel darrere
que és el que té
l'Apple
en els iPhones
que te fas una fotografia
i la pots fer
sense girar
no
és aquesta versabilitat
que tenen
aquestes
aquestes
estris
beta
mira quina hora és
ostres
que hem d'anar a fer el viatge
anem a fer el viatge
però abans
abans deixant dir-te
que
Nexus 7
de Google
el nom
d'aquesta tauleta
de 7 polsades
no està triat
a l'Azard
Nexus
Nexus
és el nom
que reben
els replicants
de
de
Blade Runner
Ana
Nexus

a la pel·lícula
Blade Runner
aquells replicants
robots
androles
com vulguis dir-li
que el senyor
Harrison Ford
ha d'exterminar
o ha de retirar
doncs el seu nom
de sèrie
es diuen
Nexus
Nexus
em sembla que és
clar
i en la versió
més moderna
em sembla que eren
els Nexus 2
o Nexus 3
doncs esclar
els de Google
també miren
pel·lícules de sense ficció
com fas tu
i com faig jo
i com fa molta gent
que s'està escoltant
i això de sense ficció
doncs a vegades
es comparteix
en sexe real
i és el que han fet
des de Google
doncs ja que vam fer
una pel·lícula
i posaven els replicants
Nexus
doncs nosaltres
la nostra tel·lícula
es dirà Nexus
i versió 7
i clar
l'Evangelis
no venia de casualitat
ni venia per lo de Carros de Fuego
sinó perquè
l'Evangelis
va ser la que va posar
la banda sonora
de Blade Runner
sí senyora
aquí s'ha estat bé
però això no acabarem
no?
no
perquè el viatge a vinil
ja
es tracta de fer un viatge
a un planeta ple de vinils
i també un viatge en el temps
perquè en aquest cas
de viatge a l'any 1992
amb un directe
d'una gent
que es feien
en un monautòpic
un grup
de casa nostra
que cantaven en català
i que eren alternatius
eren alternatius
perquè no era
el rock català
que ens havien venut
que està bé
el rock de sopa de cabra
de sau
d'espets
de sang traït
era
no, no
ells van voler
fer un rock
diferent
més enfocat
a les serres britàniques
i per això
possiblement
no van acabar
d'espuntar
perquè esclar
la tendència
era el rock
de sopa de cabra
i similars
però
nosaltres
sempre
que podem
intentem reivindicar
i escoltarem
un directe
de l'any 1992
als antics dipòsits
de la Campsa
a Vic
i amb una cançó
que es diu
el que dius
i diu
així
aquesta és una peça
inèdita
del seu repertori
ja que mai
no es va arribar
a editar
o sigui
només la podem escoltar
en aquesta versió
en directe
és una cançó
d'amor
i explica
les coses
que pots arribar
a fer
quan t'has enamorat
és un mig temps
alegre
que es va compondre
en la tercera època
del seu grup
quan ja van a punt
a punt de desaparèixer
i és
torneu a insistir
les coses
que arries a fer
per amor
i a vegades
arries a fer
bestieses
enormes
no ho feu
això
que diu la cançó
no ho feu
no ho acorreixi
no ho acorreixi
Beta
que tornem la setmana vinent
això mateix
buscar foto
eh

ara ho parlem
a rebeure
adéu

no ho acorreixi
no ho acorreixi
saber
el que era
la desesperació
al meu costat
sé que morirà
el que demà
sentit viciós
tan amor
volsar
de l'inxar
per tu
escrit a la sang
que som
desgraciat
canterà
a la sang
i llençar
el fil
d'una
fulla
t'afaita
entre la pell
fent-te mal
però si
dius que s'ha acabat
vol dir que s'ha acabat
i si després
que és el cas
és que
desgraciat
i no voldria
marxar
mai més
al teu costat
però si
dius que s'ha acabat
vol dir que s'ha acabat
oh nena
donar-me tot el que s'ha acabat
que s'ha acabat
oh nena
fes-me tot
només tindràs una oportunitat
i ara nena
cal
i si vols
em tatuaré el pit
el teu nom
amb una navalla
i si vols
em marcaré el cos
el teu nom
amb un ferro rebent
al meu costat
sé que moriràs
de demà
sentit viciós
d'una morbosa
realitat
i ara nena
cau
amb un ferro rebent
el meu cos
només m'ha de quedar
30 anys
voldria
amb tu
arribar
fins al final
però si
dius que s'ha acabat
vol dir que s'ha acabat
i si després
que és el cas
es queda
desgraciat
i no voldria
marxar
mai més
el teu costat
però si dius que s'ha acabat
vol dir que s'ha acabat
oh nena
tothom-me
tot que s'apren
i�� especial
oh nena
fes-me un tag
només tindroso
una oportunitat
i ara
nena
cau
Sempre he seguit la meva vida
I mai no t'importava
Sempre he seguit la meva vida
I mai no t'afectava
Però si us que s'ha acabat
Vol dir que s'ha acabat
I si després hi ha solcadors
Es queda desgraciat
I no voldria marxar
Mai més del teu costat
Però si us que s'ha acabat
Vol dir que s'ha acabat
Oh nena
Tornar un motor que s'ha frut
I és desgraciat
Oh nena
Fes un xoc
Només tindres una oportunitat
I ara nena
Oh nena
Tornar un motor que s'ha frut
I és desgraciat
I ara nena
Ja tardes
Les tardes de Tarragona Ràdio