No, que són vosaltres. Bona tarda, ateneu Carles i Pau.
Hola, bona tarda.
No, no, que t'ho digui el Carles, que estàvem comentant ara,
però clar, van dir Carles, tal i qual, i jo esperava una que gent,
i al final esteu vosaltres per aquí a la ràdio.
Coses de la vida.
Sí.
I vosaltres també teníeu una actuació, o no?
Sí.
Per això havíem quedat tan bé?
Sí.
Ostres, que bo, eh?
I quant teníeu vosaltres d'actuació? Explica'm-me, Carles.
Doncs ara mateix tenim una actuació aquest divendres.
Aquest divendres. Igual que aquesta gent que havia d'entrevistar.
és molt heavy, això, eh?
Sí, sí.
Ostres, que bo, que bo, que bo.
Aquesta gent que sí que sona sou vosaltres?
Sí, sí.
Ara sí?
Home.
Ara fem-ho amb propietat, que no es digui, eh?
Sí, sí.
Sentim una miqueta?
Sí.
Vinga, anem-hi.
Música
Every day that passes we act in our head
Seems to be yesterday when you got to die
That's what's in today
Every day that we do is not a slow but it's fast
Already I feel, yes I know you left us
But you are still inside our hearts
But you are still inside our men
And we scream for the dark of the sky
If you listen to us
Remember you will have a place
In every one of our hearts
Maybe seconds may never end
M'està demà explicant fora de l'antena
que aquesta veu que estàvous sentint pertú a gothap l'antic cantant del grup
Carles Pau, però quan fa que esteu al grup?
Explica'm una miqueta, perquè hi ha hagut força canvis, no?
Sí, hi ha hagut molts canvis.
O sigui, a veure, el que és amb el grup grup vam començar a finals del 2004.
Però en plan, diguem, molt, diguem, com t'ho diria, d'oci, no?
Allò per passar els dissabtes a la tarda.
I després, a mesura que la cosa es veia que anava en sèrio,
ja vam començar a fer algun concert amb, jo què sé,
amb algun cantant que havíem agafat que no ens acabava...
No acabava d'agradar, potser, o...?
És que el tema del cantant és una cosa molt difícil.
Sí, m'imagino.
I més amb la música que fem.
Aquesta que està sonant és molt melòdica, però les altres són més, diguem, canyeres.
I, bueno, a partir d'aquí vam fer algun concert
i resulta que, bueno, no avançàvem aquell cantant.
va entrar un altre, que és aquest que estàvem escoltant ara.
Sí.
I a partir d'aquell any va ser quan, durant...
O sigui, vam fer un concert per més...
A partir del 2009 va ser quan realment vam sortir als escenaris.
Saps, va haver d'haver aquest metamorfosi,
de buscar la veu idònia pel grup.
Sí.
El que passa és que jo no sé si...
Com li dius a un cantant, que és col·lega vostra,
que fa molts anys que està amb vosaltres,
o molt de temps, i dius, ostres, mira, ho sentim molt...
La veritat és que va ser més fàcil perquè no sabien com dir-li.
No, no m'imagino l'ha dit per vosaltres, no?
Però realment no és que no cantessi bé,
sinó que la seva veu no anava d'acord amb la música, no?
Exacte.
Llavors la gent sempre deia, ostres, la música va molt bé, tal,
però el cantant...
I va donar la casualitat també que va ser ell que va deixar el grup,
perquè va marxar a Òstria a viure i tal.
Llavors, bueno...
Ens vam com estalviar el procés de dir, escolta, no ens agrades.
A veure.
No, que segurament, a veure, que és una cosa que fins i tot al migo ell notava, no?
De dir, ostres, no acabo...
Sí que ho deia, però millor...
Sí que ho deia, sí.
Sí que ho comentava, també.
El que passa és que a ell li molestava que li diguéssim nosaltres.
Ostres, clar, llavors, clar, s'ha buscat història.
I aquest cantant, que sentíem fa una mica, tampoc hi és ara el grup,
segurament que per motius personals s'haurà deixat el grup.
I ara expliqueu-me com està la base de Hitsball.
Doncs ara mateix el cantant Soc jo, a part de ser la guitarra rítmica,
Pau és el bateria i tenim la guitarra solista que es diu Carlos també.
Està ple de Carlos avui, això.
Per favor, aquesta nit somiaré, eh?
Sí, Carlos.
No, Carlos, Carlos, el que passa és que, sisplau, demà si et truco,
explica-li al meu home.
Va, va, va.
Per això s'haurà d'acabar la història.
I si ara som quatre, vam decidir que deixar la formació de tots quatre,
provar de cantar jo, ja que jo tinc una veu més greu, no?
I vam intentar també modificar una miqueta la música,
acorda amb la meva veu.
I ara s'han quedat tots quatre i de moment, bueno...
I també queda més en família, anar a buscar un altre cantant de fora i tot,
és una mica...
A més a més, és el que dius, Pau, que a tu anem a casa...
Sí, a més a més, s'ha pogut, com ha dit el Carlos, modificar breument el que són les cançons,
perquè ella estigui a gust cantant.
Exacte, és que és el que compta.
Fantàstic, no?
Sí, perquè sempre busques algú que siguis conegut,
que caigui bé al grup, que se porti bé a tothom, que agradi, bueno...
i que pugui coincidir, que vingui, que visqui a Tarragona,
ha de baixar-hi la seca els dies dels assaig, és una mica de tot, no?
I llavors, com que nosaltres sempre hem estat junts, diguem, el Carlos i jo,
que som els que vam, diguem, crear el grup,
doncs queda tot més, saps?
A casa.
Fantàstic.
A més a més, jo crec que la comoditat es deu notar sobre l'escenari,
la comoditat es deu notar a l'hora de segons quines coses que s'han de dir
i com s'han de dir, que dius, mira, tenim, no només que som col·legues,
sinó que som amics, no?, que es nota, no?
Sí.
És diferent, és diferent.
I a l'hora de treballar, què tal, com ho feu?
Doncs bé.
Com es fa això?
Te deixen Carles a tu el pes de lletres i coses d'aquestes,
o el Pau fa de les seves, o l'altre Carles també hi entra, o...?
A veure, el sistema inicial era que jo, a mi m'ha tocat per jugar, diguem...
Què dius, Pau?
El fet tot...
Tu ets el...
Sí, sí, sí, sí.
A mi m'ha tocava fer, diguem, tot el que eren les cançons senceres i les lletres.
Sí.
Al final, doncs, bueno, quan va entrar l'altre Carles, el Charlie, ara li dic Charlie...
Sí.
Doncs ja vam començar...
Ah, també es diu Charlie, ja de mullada, sí.
Ah, també es diu, ah.
Sí.
Ostres.
És que és el que et deia, hi ha moltes casualitzades.
Sí, sí.
Masses, no pot ser això.
Doncs llavors, clar, llavors ja ell també tenia nocions de composició i tal,
doncs vam anar fent una mica entre tots, no?
Bacà.
I al Carles, doncs, li queda la part de la lletra, això sí.
Ara que ell canta per després transmetre al màxim el que ell vulgui dir,
perquè una cosa és donar-li la lletra i l'altra és que la faci ell.
Sí.
També vam decidir canviar el que és la lletra, l'idioma de l'anglès al castellà.
Sí.
Perquè, a veure, realment, sí que pots cantar en anglès, no?
Però encara que tu sàpigues parlar una mica d'anglès, no ho sents igual que cantar en castellà.
Perquè tu agafes una lletra, te la memoritzes i la cantes, però si no saps el que estàs dient...
Moltes vegades no li pots posar el sentiment, no?, del que potser vols i de quina manera vols, no?
Sí.
Vam decidir fer un rentat de cara total i tot el castellà i vinga.
I per cert, quan va ser que vau entrar a formar part de l'Associació de Músics de Tarragona?
Perquè hem de dir que també us tenim dins del Munt d'Idees 2011.
Sí.
I això, bueno, teniu, podríem dir, la sort de poder entrar perquè sou un d'aquests grups novells que fa poquet que hem entrat a l'Associació, no?
Sí, va ser després de l'estiu de l'any passat, quan vam treure la maqueta nova i vam decidir ja entrar a l'Associació.
I ens van oferir entrar a la nova recopilació de Mús d'Idees i, bueno, i...
I va ser fàcil, això de triar-ne la cançó?
Carles Pau, de dir, ostres, mira, de totes les cançons que tenim, aquesta és l'escollida, no?
Aquesta és la que volem.
A veure, realment les que tenim ara gravades són aquestes tres que estan sonant.
O sigui, en tenim moltes però ben gravades i que sonin bé, aquestes tres.
Llavors, se redueix el...
Això no ho pots dir, home, a la banda.
Per què?
Perquè estàs orgulloses, estem tots contents, el que passa que unes es fan amb més carinyo i l'altre amb molt més carinyo.
No, no, no, si jo no les escloc, el que passa és que és a l'hora d'enviar la cançó.
I, bueno, no, més que res perquè en tenim d'altres, de gravades, però no amb la qualitat que hi ha aquestes.
Llavors, doncs vam dir, la que més s'ajusti, doncs, no sé si ho ha de ser Salida, no?
Sí, Salida, més que res perquè el tema, el tema, o sigui, es caracteritza el que és l'estil, no?
De les tres cançons hi ha una que és la més comercial que té tothom, l'altra que ja era més tema personal per part meva,
que era una cançó composta per tema personal, i la de Salida, doncs, era el que és l'estil,
és el que es identifica, no?
Era com una firma de dir, natos som aquestos, y el nostre estil es aquest, no?
I va ser la decisió.
No va ser molt difícil, perquè, bueno, sempre hi ha algú que diu,
ah, jo prefiro a esta, jo prefiro a otra.
Però això és inevitable.
I ara esteu esperant a veure què és el que passa,
perquè, teòricament, aquest disc no s'ha de quedar només en un treball discogràfic,
sinó que ha d'haver una mica de moviment.
Sí.
Perquè s'està barallant de poder fer, doncs, a través d'un autobús, no?
Sí.
M'ho expliqueu vosaltres, o encara és un secret de sumari?
Encara és secret, no?
Sí, sí, sí.
Encara de cara.
Doncs, bueno, que aquest munt d'idees, 2011, que s'ha de moure encara,
s'han de fer moltes coses,
i parlant no només d'ells, sinó de la gent d'Hísbol,
també s'han mogut perquè el cap de setmana teníeu concert,
i com va anar?
Expliqueu-me com va estar?
Bé, bé, bé, molt bé.
La veritat és que, a veure, esperàvem potser un palet més de gent,
però, bueno, bé, la gent no sé què passa últimament,
que no es mou els concerts.
Sí, és, no, tens tota la raó, eh?
Una cosa és el que diguis, mira, tens l'excusa de la crisi,
que la gent potser ja dius, doncs mira, no es mou per no gastar,
que seria una d'aquestes coses,
però, home, normalment els concerts són molt assequibles,
i tampoc són molt cars.
No.
I fins i tot hi ha molts que són gratuïts, o sigui que et podem moure, no?
Sí, perquè tu en un concert, la veritat és que,
seria que paga l'entrada, però venia amb una consumició,
que dius, és el mateix, no?
Però què passa?
Que en altres, personalment, sí que fem propaganda, no?
I els amics i tal,
però també sà creu com dir-li, no?
Tens que pagar, pa ver-nos.
Sí, exacte.
Sà creu, però, bueno,
el que dic jo, no?
Si és una consumició, tu gastaràs igualment.
Però, bueno, tampoc pots obligar la gent a qui vingui.
No.
I aquest cap de setmana on teniu el concert?
A veure, que vingui molta gent, sisplau, home.
Sí, bueno, en aquest concert esperem que sí que vingui gent,
perquè se celebra l'aniversari d'un motoclub
d'aquí a Tarragona, es diu Rebels, de Tarragona,
i fan el cinquè aniversari, llavors, doncs...
I han pensat en vosaltres?
Sí.
Bueno, sí, sí, la veritat és que sí.
Ens van trucar i a veure si podíem trucar,
i, bueno, vam quedar a ells, van per les condicions i tal,
i ens van dir que era la idea, no?
Que és un cap de setmana sensei
i venen diferents clubs d'aquí a Tarragona,
de Catalunya, fora d'Espanya, fora d'Espanya...
d'Espanya, fora d'Espanya...
d'Espanya, fora d'Espanya...
d'Espanya, fora d'Espanya...
Sí.
I... i res, van dir que...
s'ha fallat dos concerts al dia,
i ens van fer tocar el divendres, que és el primer dia.
Tocarem amb un altre grup de versions,
que es diu De Collejons.
De Collejons, ja, que bons, ben trobant-te la paraula.
Si no us fiqueu gaire amb ells,
perquè ja sabem per on van.
Sí.
i d'Espanya, som molt bona gent.
No, això segur.
Que no se sap mai.
No els coneixem a veres.
Això.
Falt reconèixer-los.
Dius, ei, què passa?
Diu, no?
Sí, sí.
I res, trucarem divendres allà al seu local privat,
que està a la carretera de Montbrió,
passat del Parc Samar.
Molt bé.
Que està, pot vindre qui vulgui, a la festa,
i bueno, és una festa de moteros i...
Jo crec que us ho passareu vosaltres molt bé,
i si la gent s'hi apunta,
a la música d'ells,
vols, segurament, no?
Que també, bueno, ja serà de més o de més.
Jo no sé si durant el concert
tindrà la gent l'oportunitat de trobar-ne,
jo per dir,
o almenys de tenir alguna cosa física vostra?
A veure, és que totes les coses físiques que hem fet no...
T'ha de fer por?
No, no, por no.
Sí, totes les coses que hem fet de, diguem...
Van fer samarretes.
I les samarretes encara estan a l'habitació de darrere de casa.
D'acord?
Perquè, no...
Pels moteros, home, pels moteros,
i que s'han partint un record vostre?
Ara ja en queden, però no en queden per com per...
Després de la maqueta vam pensar,
hòstia, doncs, maqueta de tres temes
no surt massa rentable fer cent còpies o...
Ah, ho hem d'esperar una miqueta, ja vas.
Llavors, quan fem el disco,
si fem el disco,
doncs llavors ja segur que ho farem.
D'acord.
A veure si...
És el mateix tema de sempre,
és fer alguna cosa i dir,
paga-me por...
al final vam decidir les samarretes,
els concerts,
oi,
els vam regalar un exequip
per dir a la gent
gràcies per vindre,
t'ha regalat mai jo.
Una manera d'agrair-ho, clar, i tant.
I de moment, és que cal,
si fóssim en un grup amb més renom, no?,
dir, bueno,
pues ara sí que volem guanyar algo.
Però de moment
es han de guanyar la confiança de la gent.
Clar,
i això va a poc a poquet,
a més,
és el que dèieu, no?,
segurament que vosaltres també ho noteu.
Costa molt començar.
Sí.
Amb tot això.
Encara que portis,
jo t'he dit una cosa,
encara que portis molt de temps
en el món de la música,
sempre costa una mica,
sempre,
i fins i tot quan ja tens,
penses que ho tens tot guanyat,
i això t'ho diria a gent com,
per exemple,
no s'estava pensant ara,
la pròpia gent de l'Axambusto,
en el moment que es va canviar el cantant,
el Pemi,
clar,
hi havia molta gent que,
ui,
clar,
no és Pemi,
Rubirós allà,
o el Pemi Fortuny,
m'hi ha dit,
ja no és el Pemi que coneixia la gent,
que continuen sent amb ells,
amb la mateixa,
tarannada,
els tlaxen,
no?,
o el mateix,
els propis Sopa de Cabra,
que també quan es van dividir
i van fer d'altres grups,
la gent també els va costar molt
d'anar a veure'ls,
i eren ells,
no?,
però estan acostumats també
a veure'ls tots junts,
i...
Per això,
per això.
Costa, sí,
però bueno,
jo crec que tirarem cap endavant,
a veure si hi ha aquest munt d'idees,
podem fer alguna cosa,
a veure,
el concert aquest que teniu,
recordem que serà divendres,
passat al Parc Semà,
me'n recordaves,
Rebels,
al Carre Montbrió,
hi ha alguna cosa de més,
teniu o no?,
estem preparant o estem encara per tancar...
No,
confirmats que tenim el dia 8 de juny,
a la sala Santa Lluia de Reus,
un altre cop,
Sí, és veritat,
que ho van comentar,
al festival del Castell Hell,
que és un concurs,
en el qual se fan diferents semifinals,
i bueno,
mitjançant un jurat,
s'agafen els finalistes,
que tocaven a Palma de Reus,
a la final del Castell Hell,
llavors tenim gana de participar,
i a veure si tenim sort.
Toquem fustar per vosaltres,
eh?
Sí, de veritat.
I aquest concurs,
com vau entrar?
Recorda'm una miqueta,
Carles?
Doncs es van passar la informació,
a la pàgina web,
i quan van obrir la...
La quota,
el partit del...
Sí,
bueno,
la fase d'inscripció,
doncs van fer l'inscripció,
quan m'enviava els temes de la maqueta,
i es van dir que,
bueno,
que van estar juntant
i estaven seleccionats.
Molt bé, no?
Sí.
Són coses que...
Carles de Galli,
bueno...
Sí.
La veritat és que sí que...
Ostres,
mira,
ens valoren,
no?
Motiva,
sí,
sí.
No,
és que la veritat és que aquesta maqueta
ha tingut bastant d'èxit,
en quant al so,
tothom diu que està molt bé,
que cal dir que ho hem gravat
als estudis,
rebre estudis de Vila Rodona.
Molt bé.
I com va ser que vau arribar fins allà?
Sobre un amic o un...?
Com va ser...?
Com va ser buscant per internet
i algú em va dir que va gravar allí.
Que bo és internet, eh?
Sí, sí.
Després ho comencem, eh?
Després ho comencem,
si voleu.
No,
ens ho van dir,
vam anar allà a parlar amb el xicot,
no?
I ens va presentar la idea
i la veritat és que vam provar,
vam escoltar coses que tinguin gravades,
sí que era una miqueta
per anar a la vida rodona cada dia i tal.
Bueno,
però quan no...
Bueno.
A més,
estaves molt a gust...
Sí.
Estaves molt a gust allí, també.
I llavors,
doncs,
els quilòmetres,
home,
sí que importen,
però no tant.
Saps?
I arriba un moment
que ja saps
que passa el que vas,
no?
Sí.
Amb una il·lusió que és
acabar de fer les cançons,
tenir-les allà
i després,
i fins i tot després
d'aquesta feina,
veus que es valora,
que la gent
no ho té en compte?
Sí, sí.
Dius,
com val la pena
tot això que han fet, no?
Sí.
La veritat és que sí.
La veritat és que sí.
I si d'aquí a un futur
agravem un disc,
ojalà,
us ho farem també
al mateix estudi,
perquè,
més que res,
també per l'agraïment
de dir gràcies
pel treball que ha fet ell
i per tornar a fer-lo
perquè la veritat és que
s'està ajudant bastant
el que està gravat,
s'està ajudant
a...
s'està obrint portes
i...
és que, bueno,
no vull...
com se diu?
El que teníem,
el treball d'abans,
estava...
Desmarèixer.
Desmarèixer.
Desmarèixer.
No ho volem,
però, bueno,
la veritat és que
s'escolta molt millor i...
puc anar a repetir allí
i ja està.
No, no, no.
I bueno,
però passa que encara
hem de fer un...
Un llarg recorregut.
Un rodatge,
estar més segurs,
perquè ja no són 3 cançons,
seran 10 o 12.
Clar,
un disc.
Un disc.
Un disc.
Un disc.
Un disc.
I per cert,
si guarneu aquest concurs
que dèiem,
fem una miqueta
de lo del Santa Lúcia,
què representa per vosaltres?
Què és el que...
Quin és el premi?
El premi,
m'ha semblat que...
El primer premi,
em sembla que eren mil euros.
Bueno.
El primer premi.
Bueno,
és molt,
però...
Després hi havia
un segon premi,
un tercer premi,
que em sembla que eren
material,
no sé si eren hores d'assatge
en un esbus de Reus
i el tercer no me'n recordo.
I bueno,
significar,
la veritat és que seria
que ja ho tenim a la butxaca.
Els mil euros
sempre donen un cop de mà
per segons quines coses
que sempre surten.
Sí.
Temes d'equip
i que també ho estem pensant.
Inversió, sí.
Una inversió.
Perquè, per cert,
a l'hora d'assatge,
jo que deies ara,
on ho feu?
A casa d'algú?
Com ho teniu
de contents els veïns?
No sé, no sé.
No, a veure...
Carles riu.
No, a veure,
és que des del...
Aquí,
al Conservador de Vilaseca,
l'Ajuntament va habilitar
unes sales per assajar allí.
Sí.
Insonoritzades,
amb bateria,
amb taula,
bueno, amb tot, no?
I bàsicament
hem assajat allà sempre.
Al principi
assajàvem a casa meva,
després vam assajar allí
i ara tornem a casa meva.
Ostres!
Ja ho sap,
la família?
Sí, i tant.
Ah, de casa meva.
I tant.
Si els veïns no diuen res, ja.
No, no, no.
Ja els hi deuen...
Ja ho dius...
Què ha passat?
Aquestes setmanes
que no tocaveu per allà,
i us dius,
què ha passat?
No, no, no, no.
Que ha marxat?
Que ha marxat?
No, no, no en tinc res,
la veritat.
Home, alguna vegada sí,
però la veritat
és que no ens podem queixar.
També dic jo,
fins a les vuit.
A partir de les vuit
ja no es pot tocar,
perquè si no...
Ah, bueno, sí,
ja ho teniu en compte ara, no?
Sí, sí.
Sempre intentem tocar,
doncs, per la tarda de cinc,
fins a les vuit,
o el que sigui.
Molt bé.
Ho dic perquè ja saps
que normalment
la gran majoria de vegades
i vosaltres,
que segur que teniu feina
i després, clar,
estudis...
tot això es va complicant.
I moltes vegades dius,
bueno, a veure,
quin dia podem quedar
de tal hora a tal hora
que estiguem tots?
Clar.
Que aquesta és una altra, no?
Això és un dels problemes
principals ara mateix.
Que és com molt complicat,
o què, Pau?
Sí.
Perquè, bueno...
Carles, digues.
El baixista, Oriol,
i jo treballem a torns
i tenim la mà de sol
que tenim els torns,
doncs...
Canviats.
Sí.
O sigui, un va al matí,
l'altre va a la tarda,
l'altre va a la tarda...
Sí, quan jo vaig al matí
se'n va a la nit
i sempre...
i és complicat,
però, bueno...
També té...
Tu passes a pensar,
dius, també té mèrit, no?
De dir,
fas un concert,
hem estat assatjant
com hem pogut,
igualment surt bé, no?
Dius, hostia,
vulguis o no,
doncs anem fent.
Sí, sí, sí.
És complicat,
però si ens agrada
i volem fer alguna cosa,
hem de fer-ho com sí que hi ha.
Bueno, s'ha de lluitar,
no?
Això sí, és veritat.
I és el que comentàvem abans,
que ningú regala res,
que tot això és la il·lusió
que vosaltres pugueu
i que poseu
i que no la perdeu mai.
Encara que jo que dius,
ostres,
que ja no sabem què,
tranquil,
que segur
que alguna cosa
s'està disparant
i quan menys us ho espereu,
mira,
el millor de Santa Lúcia
surt bé
i podem tornar a parlar
ja amb dèixbol
com a guanyadors
d'aquest concurs
de Santa Lúcia.
A veure,
home,
el que sigui,
tocau-me, eh?
Sí, sí, sí.
En sèrio?
Ara ja estem col·locant
a tots els mòbils,
ara no m'ho puc escapar, eh?
Doncs, Pau,
Carles,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
També gràcies per la paciència.
Sorry, sorry, sorry,
sorry,
ho sento.
Gràcies.
Em falla el tècnic,
ha sigut.
I res,
que esperem que
quan tingueu bones noves
que compteu amb nosaltres.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Tornem a escoltar
des del principi
aquesta cançó que es diu Salida
i que res,
que esperem que tingueu
una bona entrada
a Santa Lúcia,
al concert que teniu
aquí a cap de setmana
i amb el futur que us espera
que esperem que sigui molt gran.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Vinga.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Piensas que está ocurriendo, la vida te castiga, trabajo y familia, busca ya una salida.
No puede ser, ¿qué llego a hacer? Ahora me iré, en busca de mi bienestar, lo pararé hasta encontrar mi salida.
Vas a empezar a luchar, por lo que quieres ver, tienes que creer en ti, si no, no la vas a encontrar, encontrar.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!

¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!