logo

Arxiu/ARXIU 2012/JA TARDES 2012/


Transcribed podcasts: 436
Time transcribed: 6d 19h 32m 34s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, una tarda avui estranya.
I em direu, què passa, Sílvia?
Doncs sí, mireu el cel com està.
Hi ha clars, hi ha núvols més fos, d'altres impressionants.
Si teniu temps, de tant en tant, deixeu que la vostra mirada s'enlaide cap al cel
i ja veureu com us sorprendrà més d'aquests núvols,
aquests dibuixos del cel, que són de veritat una autèntica meravella.
Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
L'Andrés jo crec que avui no ha tingut temps de mirar el cel, no?
Què va?
Va de bòlit, l'Andrés.
Mare de Déu.
Andrés.
Digues, digues.
Avui m'has dit que començaríem una nova història,
hem deixat aquella veu magnífica...
De la Ima Sumant.
De la Ima Sumant, que va ser la setmana passada,
i a partir d'aquesta setmana encetem una nova banda sonora,
i a més a més una banda sonora que en el seu moment podíem dir que va portar força expectació.
No només la pel·lícula, sinó també la música, perquè Déu-n'hi-do quins cantants i quines cançons, eh?
És un recull d'interprets meravellosos.
Sí, sí, sí, és una meravella, i a més no la desvallem perquè d'aquí una miqueta ja ho direm.
Exacte.
Sí, espereu una mica, no marxeu, eh? No marxeu.
Andrés.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Amb l'Andrés i Andrés, per començar el nostre Ja Tardes, bona tarda.
També avui anirem cap a la bequeria, i és que tenim dues actuacions per aquesta setmana,
almenys que recollirem avui mateix, eh?
Hi ha més que aniran sortint demà mateix, si no recordo malament, una més,
per exemple, aquest dijous, dia 25, tenim a Joaco amb la Virgen.
El dia 26 tenim els dames besos.
I avui serà gairebé el dia de la bequeria, perquè comptarem amb el Joaco i també comptarem amb els dames besos.
Per convidar-nos perquè vingueu, perquè us animeu a venir a la bequeria tant dijous com divendres.
I demà ja s'anuncio que tindrem el Paco en la luna,
i és que el Paco el tindrem també a la bequeria, però aquesta vegada el dissabte, dia 27.
També en aquest dilluns comptarem amb el concurs de Port Aventura.
Avui i durant aquesta setmana, us recordem que ja ho vam dir la setmana passada, eh?
que serà tot i plen, o sigui, tothom que vulgui trucar-nos, 977-24-40667.
No hi haurà preguntes, no hi haurà tràilers, només les teves ganes de participar.
I abans de tancar el programa passarem per Ocina a les Gavarres,
per recordar quines són les pel·lícules i com es troba ara mateix la nostra cartellera.
Les 6 i 3 minuts a la sintonia del 96.7, FM Tarragona Ràdio,
també es pot sentir a tarragonaradio.cat, a la ràdio online i per la TDT, comença als Ja Tardes.
I ho fem saludant a l'Andrés, i Andrés, Andrés, amb la teva sintonia,
ja ens posem en marxa i hem de visitar, primer hem d'anar al cinema, no?
Doncs sí.
Perquè els dimarts, almenys durant aquesta setmana, no?
Sí, els dimarts i els dijous ens toca cine, allà a l'antiga audiència.
Però a dijous no.
Però hi ha vegades que hi ha actes que interfereixen en aquest costum de dimarts i dijous.
Aquesta setmana tenim dimarts i el dijous no, perquè hi ha un altre acte.
Llavors, per demà a la tarda, a les 6, l'entrada només val una col·laboració d'un euro.
Fantàstic.
També fem una pel·lícula bastant nova, que és de l'any 2011, de l'any passat només,
perquè no solament fem coses antigues, bones, sinó que si hi ha alguna de moderna,
que valgui la pena, també.
La pel·lícula es diu Sigue'm el rotllo, i la veritat és que és una pel·lícula molt, molt divertida.
Una pel·lícula fantàstica.
I surt un nen i una nena, que són també dos protagonistes simpàtiquíssims,
a més no poder, que també la saben liar.
Més o menys perquè la gent es faci una petita idea de què va,
és un xicot que acaba sent un cirurgià de cirurgia estètica molt, molt, molt bo,
i guanya molts diners, però que anys enrere va estar a punt de casar-se,
però moments abans de casar-se, precisament a casa de la núvia,
que és on es tenia de fer la cerimònia,
ell sent la conversa que té la seva futura esposa amb les amigues,
i la veritat és que se n'ha entera que el dia anterior
ella se n'ha anat al llit amb un amic, en fi, un grapat de coses,
i que és un pobre desgraciat i que no sé què.
Ell que fa sense dir res de res, amb l'anell que ja porta la butxaca,
el frac que ja porta pel casament, se'n va i els deixa plantats a tots.
Fem una cosa, vols sentir el tràiler?
Anem a sentir el tràiler.
Sí, anem a sentir el tràiler, anem a veure d'acabar què et sigui amb el rotllo.
En lo referente a mujeres, cada tío tiene un método.
Este es el de Daddy.
Durante años he fingido estar casado.
Mi mujer me pega delante de los niños.
No, eres un cerdo.
Pero ahora...
Te juro que me veo acabando con esa chica.
¿Has dicho lo que creo que has dicho?
Para tener una oportunidad con una chica, ¿sí?
¿Estás casado?
No, no, no, no.
Tendrá que ingeniárselas para...
Dile que te estás divorciando. Necesito que me lo diga ella.
¿Y si te manda un mensaje?
Llevar su mentira a niveles insospechados.
¿Quieres que haga de tu mujer ficticia?
Yo quería crear la ilusión de una primera esposa sexy, no esto.
Vale, bien, vamos a ir.
Columbia Pictures presenta...
¿Esa es ella?
Creo que sí.
Os doy mi bendición.
Tengo que tuitearlo a mis amigas.
Olvidaba que tienes 15 años.
¡Au! ¿Me has dado una patada?
No, has sido tú.
Ya hablaremos cuando llegue a casa, jovencita.
¿Tienes hijos?
¿Que te preste a mis hijos?
¿Te has vuelto loco de remate?
¿Os gustaría ser mis falsos hijos?
¿Puedo poner acento?
A ver...
¡Azúcar!
No.
Yo quiero que me lleves a Hawái para que pueda nadar con los delfines.
Imposible.
Pues búscate a otro.
¡Joder!
Yo también montaría una familia falsa.
Sígueme el rollo.
¿Cuánto tiempo lleváis casados?
Unos diez años.
Diez años.
Muchísimo tiempo.
Bueno, més o menys ho farem ràpid perquè s'entenqui.
Muchísimo tiempo.
Aquest home resulta que porta l'anill de casat i li va a la mar de bé perquè a tothom,
totes les noies que surt, pues es pensen que és casat i, per tant, les seves relacions,
pues no són per durar.
És per estar una nit, una aventura i s'ha acabat.
Però arriba el dia en què s'enamora d'una noia i aquesta noia li descobreix l'anill de casat.
Llavors, ell no s'atreveix a explicar la veritat.
I què fa?
Agafa la seva ajudanta del despatx i del quiròfano on ell treballa i li diu
Mira, t'has de fer passar per la meva dona perquè, escolta, li he dit que ens hem de divorciar
perquè així em podré casar amb aquesta noia que jo estimo.
Aquesta ajudanta és una noia que està separada, té el nen i la nena,
que són algunes beboetes que hem sentit per aquí, que són d'armes tomades els dos crios.
Déu-n'hi-do, eh?
I llavors ella s'ha de fer passar per la dona en trànsit de separació, de divorci.
I la cosa comença a embolicar-se i embolicar-se i aquí està de que sigui amb el rotllo.
No se la perdin perquè s'ho passaran bé i divertit.
A més a més, només per l'actor que és l'Adam Sandler ja val la pena.
Ja val la pena.
Això demà a la tarda a les 6 al Centre Cultural del Pallol,
l'antiga audiència a la plaça del Pallol, si cuida't de Tarragona,
i l'entrada només és una col·laboració d'un euro.
Però és que avui hem començat també a fer cine en un altre lloc,
amb entrada totalment gratuïta.
En aquests moments està passant una pel·lícula que d'allà vint.
Estem passant la Violetera de la Sara Montiel.
A on?
A on? Vinga, Andrés.
Estem al casal de Sanites.
Allà on hi havia l'antic, com es deia allò?
Les germanetes.
Les germanetes.
Les germanetes, els pobres.
Exacte, les germanetes, els pobres.
O sigui, que ara és de Sanites.
Bueno, doncs allà, els dilluns, a partir de les 5 i mitja de la tarda,
tots els dilluns, passem una pel·lícula amb entrada totalment gratuïta.
A més a més, allò és un casal que pot entrar tothom que vulgui.
Hi ha cafeteria, hi ha bones butaques, hi ha les cadires per poder-lo veure,
i val la pena.
I no val res.
Estàs allà, ara la gent està veient la Sara Montiel cantant les cançons de la pel·lícula Violetera,
jo així que acabi d'aquí me'n vaig cap allà perquè he deixat la màquina en marxa.
Te'n vas corrents?
Exacte.
No hi ha perill, no, que la màquina s'aturin i tot això.
No, no, perquè tinc allà la dona i la filla que estan al tanto.
Ah, tens un bon ajudant.
Les coses s'han de cuidar, si no malament.
imagina't que s'escapi la Sara Montiel per allà i no vulgui cantar.
La dona l'agafa i la posa allà i vinga tu a seguir cantant que hi ha gent que està esperant.
Hombre, hombre, per la mà de Dios.
Hombre, s'ha de dominar la cosa.
Bé, i anem pel que comencem avui.
Avui comencem l'explicació, la música i tot el que convingui d'una pel·lícula que es diu
El diario de Bridget Jones.
Això és una pel·lícula de l'any 2001, una pel·lícula anglesa, i que va interpretar
René Thelwegers, Hugh Grant, Colin Fish i altres més, també molt importants, i va tindre l'any 2001,
va ser nominada a l'Òscar, la millor actriu, Globus d'Or, nominat a la millor pel·lícula,
comèdia musical i actriu, quatre nominacions dels premis BAFTA, inclòs els millor film britànic
i actriu, i també aquest 2001 va ser nominada al Goya, millor pel·lícula europea.
De què va la pel·lícula?
Doncs Bridget Jones és una dona, una noia de 30 anys soltera i plena de complexes,
que la seva vida sentimental és un desastre.
té només dues ambicions, la primera, aprimar-se i trobar l'amor autèntic, l'amor verdader.
El dia d'any 9...
Que rius tu ara, que hi és això, eh?
No, no, que buscà...
És que m'imagino diverses imatges de la pel·lícula de Bridget Jones, i que és molt bona.
Llavors arribem al dia d'any 9 i agafa dues decisions, perdre pes i escriure un diari,
però molt aviat la seva vida amorosa es torna a complicar.
Doncs es troba dividida entre dos homes.
Per un costat, Daniel Kluver, el seu jefe, una persona encantadora i sexy, però perillosa,
i per una altra banda, Mark Darcy, un vell amic de la família que al principi li sembla massa reservat i avorrit.
Bé, aquí aquesta actriu, l'estupenda Sells Wagers, encarna amb un sorprendent cert,
amb una dona de 30 anys, solterona i planeta, i que, en fi, decideix començar a controlar la seva vida.
Però, dins de tota aquesta pel·lícula, lògicament, hi ha una sèrie de temes musicals per diversos intèrprets...
que són fantàstics.
Per exemple, tenim aquí un tema que és Out of Rich, que interpreta Gabriel.
Escoltem aquest primer tema.
I knew the signs wasn't right
I was stupid for a while
Swept away by you
And now I feel like the fool
So confused
My heart's bruised
Was I ever loved by you?
How to reach so far
I never had your heart
How to reach
Couldn't see
We were never meant to be
Catch myself
Find a spare
I could drown if I stayed
Keeping busy
Every day
I know I know I know I will be
I know I will be okay
I know I will be okay
I know I will be okay
But I was so confused
My heart's bruised
Was I ever loved by you?
How to reach so far
I never had your heart
I never had your heart
How to reach
Couldn't see
We were never meant to be
So much hurt, so much pain
Takes a while to regain
What is lost
What is lost
Inside
And I hope
That in time
You'll be out
Of my mind
I'll be over you
And now I'm so confused
And now I'm so confused
My heart's bruised
Why's I ever loved by you?
How to reach so far
I never had your heart
How to reach
Couldn't see
We were never meant to be
How to reach so far
You never gave your heart
In my reach
I can see
There's a light out there
For me
Magnífica, aquesta primera cançó, eh, per obrir.
Per això l'han posat.
Sí, sí, sí, molt bé.
El diari de Rígid Jones és una pel·lícula, com dit, britànica, de l'any 2001
i està basada precisament en la novel·la del mateix nom
i va ser escrita per Ellen Fielding.
L'adaptació va ser protagonitzada,
ja ho estem dient també, per René Selwager, com Brigitte,
després Uckgren, com a l'agressiu Daniel Cleaver,
i Colin Fjord, com Mark Dacey.
Després es va fer una seqüela, que és
Bridget Jones, sobreviviré, que es va estrenar l'any 2004.
I abans que la pel·lícula fos estrenada,
es va crear una controvèrsia
donada a la selecció de l'estadounidenc Selwager
interpretant un personatge considerat una heroïna britànica.
De totes maneres, la seva actuació és considerada de gran qualitat.
Com és de gran qualitat el segon tema que surt a la pel·lícula,
que es diu Respect i que canta no més ni menys que Aretha Franklin.
A la pel·lícula fos estrenada,
I ain't gon' do you wrong
Why you gone?
I ain't gon' do you wrong
Cause I don't wanna
All I'm asking
Is for a little respect
Just a little bit
Baby, just a little bit
Just a little bit
Just a little bit
I'm about to give you
All my money
And all I'm asking
In return, honey
Is to give me
My promise
When you get home
Just a little bit
Just a little bit
Just a little bit
Just a little bit
Do your kisses
Sweet as a honey
And guess what
So is my money
All I want you to do
For me
Is give it to me
When you get home
Yeah, baby
Whip it to me
Just a little bit
Now
Just a little bit
R-E-S-P-E-C-T
Find out what it means to me
R-E-S-P-E-C-T
Take out T-C-T
Sock it to me
Sock it to me
Sock it to me
Let her respect
Sock it to me
Sock it to me
Sock it to me
Just a little bit
Let her respect
Just a little bit
I get tired
Just a little bit
Keep on trying
Just a little bit
You're running out of food
Little bit
And I ain't mine
Just a little bit
Please come
Bring me
Bring me
Let her walk
Let her respect
Now
Així és que ens n'emà
aquesta cançó
que és una de les mítiques
de la senyora Rita Franklin, eh?
Mítica, mítica, mítica.
La propera cançó
que vindrà ara
és una que es diu
It's Raining Men
i que cantarà
Jerry Halliwell, resulta
que
s'ha celebrat el 30 aniversari
d'aquesta cançó. És una cançó
que ja té els seus anyets. I la meitat
del grup The Waters Girls
grava una nova versió d'aquest
himne gay.
És un himne gay publicat per
Opció Gay el 12 de maig del 2012
amb la Música
i Música 2. Popular
Marta Weiss ha tornat a l'estudi
per gravar el vídeo d'aniversari
de la cançó 30 anys després.
homes, surten uns homes només amb els pantalons
amb el rest del cos
destapat, doncs
fan conjunt
amb la meitat d'aquell duo
The Waters Girls
i Sora Amstreet, va morir l'any
2004, per això hem de dir que és el
resta, i diuen que
mai van pensar que
algú comprés aquesta cançó.
No hi haurà Déu que cregui
en aquesta cançó i aquesta música.
Imagina't, doncs. Això ho recorda
la cantant. I no li faltaven motius
per dubtar, doncs el tema havia sigut
rebutjat prèviament per
Barbara Streisand, Cher,
Donna Summer i altres
cantants menys conegudes.
Dona't compte.
No, no, que sí, que sí.
I ara sentirem aquest tema que és
un himne gay, però que ningú
us doni per ofès, eh? No, no, tot el contrari.
A més, a més, és una d'aquelles cançons
que segur que coneixeu i que heu ballat
infinitat de vegades. Exacte.
Ears Rainy Men? Estan
plovent homes? No, no.
Compte amb el paraigües?
Compte amb el paraigües, perquè si no,
ara això serà ja la que tombe.
Anem-hi? Anem-hi, anem-hi.
Compte amb el paraigües
A més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.


A més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més, a més.
Això també es va saber reflexat
quan Colin Fitch va ser triat com Mark Dacey,
ja que ell havia realitzat el paper del senyor Darcy, real,
amb la miniserie d'Orgullo i Prejuicio.
La directora de la pel·lícula, Sharon McGuire,
és amiga de Fielding,
és que per això que el personatge de Seishers
està basat en ella.
Aquest personatge va ser interpretat per Sally Phillips,
Kate Winsclay també va audicionar pel paper de Bridget
i va ser considerada per interpretar-lo,
però després va ser rebutjada,
donat que era massa jove,
perquè en aquells moments acabava de complir 25 anyets,
en els moments que es tenia que fer aixòs,
i, esclar, llavors, interpretar el paper de Bridget
no era molt apropiat.
Bé, amb la pel·lícula ja incloueix uns cameos,
allò, unes sortidetes curtetes,
de Salman Ruzzi i Giffreix Axel.
I anem a sentir un altre tema
de Have you met Miss Jones?
Canta Robbie Williams.
Però fem una cosa, Andrés,
com ja ens queda poc temps,
què et sembla si recordem la pel·lícula
que tenim per demà mateix,
hi ha alguna coseta per la setmana vinent
i ja acabarem amb la cançó.
Molt bé, doncs mira,
per demà tenim a l'antiga audiència
allà a la plaça del Pallol.
A les 6 de la tarda,
amb la col·laboració d'un euro
per cobrir els gastos.
Sí, sí, mínimes despeses, no?
Exacte, és el mínim, no.
Tenim, ja dic, a les 6 de la tarda,
tenim la pel·lícula Siguem el rotllo,
una pel·lícula de l'any 2011
i que interpreta Jennifer Ariston
i Nicole Kidman,
a part d'altres també molt interessants,
i és una pel·lícula divertidíssima,
uns rotllos, uns lius,
uns follons, un folclore que s'arma allà,
i no parlem dels dos crios,
del nen i la nena...
Que també deixa't els estar, no?
Que deixa'ls anar la gràcia que tenen,
els dos crios aquests.
Això, demà a la tarda,
a les 6,
a l'antiga audiència.
Molt bé.
I pel dijous, que recordin que aquest dijous
no hi haurà cine.
Aquest dijous no hi haurà cine.
A l'altre dimarts ja hi tornarem a ser-hi, sí.
I els dilluns, a les 5 i mitja de la tarda,
amb entrada totalment gratuïta,
el... com es diu allò?
El Sànites, sí.
El Sànites, sí.
Però com és allò?
El Casal, això.
El Casal Sànites.
El Germanetes de les pobres de tota la vida,
per entendre...
El local, a l'edifici que abans era
dels Germanetes dels pobres.
Exacte.
El local que ha quedat preciós,
ja ho era abans,
però ara ha quedat remodelat
però fantàsticament bé.
Doncs també, amb una saleta petiteta que tenim,
passem pel·lícules.
En aquests moments estem passant la Violetera,
que ara jo vaig cap allà a corrents
que no s'hagi escapat la Sara Montiel.
Home, si la trobes, porta-la
i la fèrem en una entrevista,
o el que convingui.
No, perquè està fumant
i a mi el fum no m'agrada.
Ai, no, no, deixa'm, deixa'm.
Fum aquells puros.
Bé, llavors, això és el que tenim.
Anem-hi, anem-hi.
Sí, els dilluns a la tarda,
a les 5 i mitja,
al casal d'aquí,
de les antigues hermanites dels pobres,
dels pobres,
sí,
amb entrada totalment gratuïta.
I la setmana que ve
fem el Don Juan Tenorio,
de l'any 1922,
que llavors es va fer muda,
però que després es va sonoritzar,
i surt Tarragona
i altres llocs de Catalunya.
Una pel·lícula molt ben feta
per ser l'any que eren.
I és que els germans Baños,
els directors de la pel·lícula,
es van gastar molts diners
amb aquesta pel·lícula.
I si n'ho haguéssim tingut més,
segons hi ha unes cronistes
de l'època i actuals,
allò hauria sigut
el Hollywood de Barcelona.
Imagina't.
Perquè això van fer el Cristóbal Colón,
que jo no li he pogut veure aquesta pel·lícula,
he vist fotos,
amb unes escenografies,
unes coreografies,
alguna cosa impressionant.
Es van gastar calés en aquell temps.
Andrés,
anem a sentir la peça
i fent la propera setmana,
si d'ho vol.
Gràcies.
Anem a sentir a Robbie Williams.
I el tema es diu
Ah, t'ho veig.
És el tema es diu
Good Meet Miss Jones.
Doncs vinga, veni.
Have you met Miss Jones?
Someone said as we shook hands,
She was just Miss Jones to me.
And then I said, Miss Jones,
You're a girl who understands
I'm a man who must be free And all at once I lost my breath And all at once I lost my breath And all at once was scared to death And all at once I owned the earth and sky And all at once I owned the earth and sky And now I've met Miss Jones
And all at once I was on meeting Till we die Miss Jones and I
I don't know whoจะ
Fins demà!
Fins demà!