100 de descompte, a Sastreria Pizarro.
Al carrer Mallorca, número 1 de Tarragona.
Telèfon 977-21-3617.
Liquidacions!
Sastreria Pizarro.
Som professionals.
Mira, aquest és el nou licerran de Tarragona que et deia, el de Comte de Rius.
Què et sembla?
Ostres, té tot molt bona pinta. M'està agafant una gana.
Doncs no t'ho acabaràs, eh?
Mira quina varietat de pinços tenen allà.
N'hi ha de tot tipus, freds o calents, acabats de fer?
Sí, per començar, no està malament.
Ostres, nen, sí que tens gana.
Sempre pots demanar-te un platazo.
Sona com t'un d'anè, això del platazo. Què és?
Són uns plats combinats enormes, amb vedella, pollastre, peix, verdures...
I tots són a 7 euros amb 90.
Vinga, va, que vaig demanant un parell de xacolins i anem fent boca.
Nou licerran a Tarragona, carrer Comte de Rius, número 14.
Pinxos, platazos i molt més.
Et ve de gust sortir de festa?
Visitar una fira?
Gaudir d'una interessant proposta lúdica?
A Tarragona Ràdio anem de festa en festa.
Els dijous a quarts de 12 del matí
i els divendres a quarts de 7 de la tarda
et recomanarem els esdeveniments més originals
de la nostra demarcació.
Perquè no et quedis a casa
i vagis de festa en festa
amb Miquel González i Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
i des de qualsevol lloc del món
a TarragonaRàdio.cat
Coneixes MésQueFruites.com
el nou model de servei
que ja ha revolucionat el concepte de les fruiteries a Tarragona.
MésQueFruites.com
la millor relació qualitat-preu de Tarragona.
MésQueFruites.com
Rovira i Virgili, número 9,
cantonada amb Estanislau Figueres.
I ara també al carrer Montblanc 21 de Torreforta.
A Tragona Ràdio
MésQueFruites.com
MésQueFruites.com
Deu-n'hi-do el que ens espera aquest dissabte
a partir de les 9 de la nit a la bequeria.
Svarm, Lips, Inmonere,
tots tres en consell.
Un rere l'altre, això sí.
Igual que avui els tindrem aquí amb nosaltres.
Primer tenim el Svarm, tenim el Miquel.
Miquel, buenas tardes.
Bona tarda.
Hola, buenas tardes.
¿Qué tal? ¿Cómo estás?
¿Cómo se oye? ¿Cómo se oye?
Qué bien se oye, ¿a que sí?
Bueno, bien, bien.
Por cierto, que Svarm,
no sé si seréis los primeros en abrir precisamente,
yo diría casi, casi lo catalogaría como festival,
porque estáis uno detrás de otro,
pero estáis ahí los tres en plan potencia,
¿no? En plan fuerte.
Sí, sí, además será una descarga comprimida,
porque son dos horas para tres bandas
y eso debe ser un no parar.
¿Y cómo lo haréis precisamente eso?
Tres horas para dos bandas.
Sí, sí, no, no, al revés.
Dos horas para tres bandas, perdón.
Pero bueno, nos dividimos el tiempo
y en ese espacio lo damos todo.
Por eso no hay problema.
Pero seguramente que tendréis que compartir
más de un instrumento por aquello de tener que, ¿no?
Sí, sí.
Batería seguramente que quedará fija para que...
Exactamente, pero bueno,
esto ya son gajes del oficio,
esto ya siempre está pactado
y se suelen compartir las cosas.
Ah, de acuerdo, de acuerdo.
¿Eso quiere decir que no es la primera vez
que os encontráis los tres grupos?
Pues no, con Leaf sí que habíamos coincidido,
pero con Inmuner no habíamos tocado nunca.
Vale.
Será nuestra primera encontronazo con ellos.
Muy bien.
Por cierto, que el Miguel me comentaba
que no está solo,
que también está con el guitarra del Schwarm,
que está ahí con el compañero.
Haz una cosa, antes de pasarme a él también,
para que podamos comentar alguna cosilla.
¿Quién son Schwarm?
Explícame quién forma parte de este grupo.
Bueno, pues somos una formación bastante básica,
guitarra, bajo, batería y voz.
Sí.
Y bueno, aquí me acompaña el guitarra, Juan Antonio.
Y bueno, hay un bajista, Juan Carlos,
que en estos momentos no podía estar aquí
por temas laborales.
Sí.
y Natalia, que es la cantante,
que bueno, también la cuestión de los horarios laborales
nos tiene siempre para encontrarnos.
Tenemos que hacer hueco.
No, ya me imagino que debe ser complicado.
Si es complicado, tal vez,
para el día que tengáis tal vez un bolo,
tengáis alguna actuación,
para los ensayos y para todo lo demás,
casi casi, yo no diría si es como una especie de lotería,
pero una vez que tengáis asignado el día,
dice, oye, pase lo que pase este día
y a esta hora estamos ahí, ¿no?
Sí, sí, sí.
Además, somos disciplinados en eso.
No me imagino.
Tenemos unos días pactados que ahí no falla nadie.
Por cierto, ¿cuánto hacía que estáis dando caña con Shuar?
Bueno, te paso con Juan Antonio.
Ah, venga, pásame con Juan Antonio,
que también me lo explique él.
Sí, por favor.
Hola, ¿qué tal?
Hola, Juan Antonio, ¿qué tal?
¿Cómo estás tú?
Muy bien.
¿Nuestros preparados a ver qué pasa este sábado
a partir de las 10 de la noche?
A 3 euros la entrada, fantástico.
Y le estaba preguntando a Miguel,
¿cuánto hace que estáis dando caña con Shuar?
Pues mira, más o menos desde el año 2000.
¿Desde el 2000?
O sea, ¿ya habéis hecho los 12 años o estáis a punto?
Sí, ya estamos a puntito.
Sí, sí, sí.
¿Para cuándo?
Bueno, ha pasado diferente gente por la formación.
Sí.
Pero bueno, ahí seguimos.
Muy bien, ¿no?
Y por muchos años.
Sí, sí.
Hombre, que tenemos que hacer los 25, ¿eh?
A ver si puede ser.
Sí, sí, las bodas de plata.
Claro que sí, las de oro y las que convenga.
Por cierto, Juan Antonio, ¿cómo te enredaron a ti para que formaras parte de la familia
de Shuar?
La verdad es que a lo mejor me podría nombrar el fundador prácticamente.
¿Qué dices?
¿Sí o no?
Fuiste el responsable.
Te hemos encontrado.
Bueno, soy yo el que los lía a todos.
Ah, vale, vale.
O sea, que tú le hiciste aquello que dices, venga, Natalia, ponte en el micro, que yo a ti
te veo cantando.
Al Miguel, venga, Miguel, que tú también estás ahí y lo fuiste enredando poco a poco
a todos.
Sí, sí.
O ellos te fueron encontrando a ti a partir de ese momento, un día estoy en la manta
a la cabeza.
La verdad es que nos hemos ido encontrando y desencontrando, ¿eh?
Ya me imagino, ya me imagino.
Han sido muchos años y muchas formaciones por medio y claro, al final hemos quedado
mejores.
Y ahora piensas que, o sea, ¿cuánto ya vais siendo esta misma gente?
¿Esta misma formación?
Esta misma formación, sí.
¿Dos años?
¿Dos años estables?
Un par de años o sí.
Muy bien, muy bien, muy bien.
Hombre, son dos años que más o menos, yo no sé si cómo tenéis eso de poder hacer
alguna grabación, de tener un CD, aquello que dices físico, o tal vez ya tenéis vía
internet.
¿Os he encontrado en el MySpace?
Sí, sí, sí.
¿Y en alguna cosilla más también tenéis?
¿Página vuestra?
No, la verdad es que tenemos el MySpace y tenemos el Facebook también de Swarm.
Sí.
Y también se nos puede escuchar en Reverb Nation, una página que hay en internet donde
puedes colgar tu música.
Sí.
Y bueno, ahora estamos a la expectativa de poder grabar.
Tenemos algunas grabaciones anteriores, pero claro, cambian miembros de la formación
y tal.
Entonces, no sé, estamos pensando en grabar ahora mismo.
Porque estas dos canciones que tengo del MySpace, que suenan así muy potentes, muy
brutales, son las que tocaríais, las que tendremos la oportunidad de sentir este sábado.
Esas dos estarán, seguro.
Seguro, ¿no?
Porque además es lo que decíamos también antes con Miguel, que es complicado, porque
son dos horas para tres grupos.
¿A cuánto salís más o menos por grupo?
Bueno, sobre unos cuarenta minutos, a cuarenta minutillos.
Lo grabamos la más o menos.
Aproximadamente.
O sea, que iréis al trapo, a saco, a enseñar todo lo que tenéis encima de la mesa, ¿no?
Sí, sí.
Lo más potente que tengamos.
Muy bien.
Y aparte de esta actuación en la baquería, ¿os podemos ver otro sitio? ¿Tenéis algunas
fechas por ahí cerradas?
Bueno, sí, el día 24, por ejemplo, de este mismo mes, tenemos de marzo, tenemos un concierto
en Palo de Blegamans.
Muy bien.
Y bueno, estamos pendientes de cerrar algunas fechas más.
Claro.
Pero bueno, este año yo creo que estaremos activos, sí, iremos rolando.
Hombre, y también estáis pendientes de hacer alguna grabación y tener alguna otra carta
de presentación y que se ponga todo esto en serio como que también, ¿no?
Sí, sí, eso también se ocupa tiempo, claro.
Hombre, y tanto, y tanto, y tanto.
Además, yo no sé si ya tenéis pensado, no sé si lo hacéis en casa, en plan artesanal,
con cada uno de los recursos que tiene, que esta es otra, porque todo vale mucho.
Lo haremos en casa, pero la grabación intentaremos hacerla en alguna sala que tenga una buena acústica.
Porque siempre tenías la manta a la cabeza y dices, venga, lo grabamos aquí mismo.
Sí.
O venga, aquí mismo ya sonará bien.
Pero al final sí que el resultado final se nota.
Claro.
La habitación donde lo grabes, la acústica.
Además, teniendo en cuenta que vosotros tenéis ahí ese toque de guitarra, el toque de la batería,
que depende de, claro, si se graba, depende de cómo se grabe, puede atenuar más o puede atenuar menos, ¿no?
Depende de cómo.
Exactamente, hay que intentar buscar toda la potencia.
Exacto, exacto, exacto.
Y además, también seguramente que digas, bueno, pues ya que estamos, que todo salga bien,
que todo tire para adelante, pues el día de mañana sé que ahora todo va por internet,
porque no nos engañemos, todo va por internet.
Sí, sí.
Pero una grabación bien puesta en internet también suena bien, ¿eh?
Hombre, y tanto.
Por eso, por eso.
Sí, sí.
Pues bueno, que os tenemos para abrir este sábado a partir de las nueve de la noche en la vaquería.
Y yo no sé, Juan Antonio, Miguel, decirme a la gente que venga, ¿no?
Hombre, por supuesto.
Que se lo pasará fatal, que sufrirá un montón.
A día de hoy yo creo que les tenemos los correos y los Facebook y todo, se los tenemos ya revendurados.
Creo que no les cabe ya nada, ¿eh?
Yo, por favor, y esta gente, ¿quién son? ¿Quién son? ¿Por qué? ¿Por qué?
Pues que vaya muy bien.
A todos los invitados.
Pues que vengan todos, que se lo pasará muy bien en la vaquería.
Y yo os invito también a vosotros, tanto a ti, Juan Antonio, como a Miguel, o como a los otros componentes del grupo,
que cuando ya tengáis alguna cosilla grabada o cuando ya tengáis para presentar algún CD, que contéis con nosotros.
Muy bien, así lo haremos.
Pues muchísimas gracias y hasta la próxima.
Bueno, gracias a vosotros y un buen trabajo, sobre todo, por contar, por hacer promoción de todas las bandas.
Para eso estamos, gracias.
Muy bien, a ti.
Hasta luego, chao.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!

¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Quanta nomørera!
Te m'apropes més el micro o el telèfon, en aquest cas?
Ja està.
Ara, fantàstic, fantàstic.
Jo, vale, ara estic jo sol.
Jordi, entre tu i jo.
Després ja l'hi passarem al Frank.
Sí, sí, després.
No t'amoïnis, que no s'escapa, que no s'escapa.
Que no enganyem.
I tant.
Dius, mira, que ja està fora.
Llavors, pa, me'l passes així en plan ràpid i ja veuràs.
Ok, perfecte.
Em dedica a la gent de l'IPS, que sou de Sant Vicent dels Horts,
que sou la Raquel, el Frank, el...
A veure, el Francis, la Mireia, i em deixo un.
Bé, tu, Jordi...
I el Manjón.
I el Manjón, exacte.
I què tal?
Quan fa que esteu donant guerra?
Bé, doncs fa molts anys.
Els guitarristes i jo ja fa una pila d'anys que anem junts.
Sí.
I, bé, l'IPS amb la formació actual, des d'acabar entrar la Raquel,
doncs més o menys uns 3 anys, 4, més o menys,
amb aquesta formació ja una mica més lastreta.
També des del 2000.
Parlàvem fa una miqueta amb la gent de Swarm,
que crec que us coneixeu així per sobre,
i també van néixer el 2000.
No sé si us vau posar d'acord,
si ja us coneixeu allà vorens i aquelles casualitats de la vida, no?
No, no, no us coneixíem, no.
A Swarm ens coneixem des que vam entrar la Raquel.
Sí.
Perquè la seva parella toca a Swarm.
Molt bé.
Llavors, doncs, llavors sí que ens coneixem.
Però no, nosaltres el 2000 va ser quan vam fer el canvi,
vam passar d'estilant d'eica a fer llibs,
amb cantant femenina i tot això.
No va ser el canvi més gran de la formació.
Llavors, des de llavors, doncs,
hem anat passant diferents cantants i tal,
i ara, doncs, des de fa més o menys 4 anys,
ja m'ha anat aquest.
Molt bé, molt bé.
I hem de dir que porteu Déu-n'hi-do
amb la gent que heu tingut l'oportunitat de compartir escenari,
no sé si en aquests darrers 4 anys,
o des que es va començar, que es va fer la formació,
però heu estat amb la gent de la Gartijanic,
d'Estra Vaganza...
Com ha anat tot això?
Com ha sigut, com heu tingut aquesta oportunitat?
Bé, bueno, aquestes que ens has comentat
van ser els festivals que es van fer acabar.
Ah, molt bé.
Amb aquells, bueno, va ser una coincidència, no?
Nosaltres teníem un altre cantant,
molt bé molt per la zona de Gavà
i va poder fer aquests concerts amb ell.
Sí que vam fer una gira,
vam estar a Barcelona i Madrid amb Orphan Etlan,
que és el grup israelí, a l'excel·lència,
i, bueno, sí que va ser molt interessant,
perquè es van contactar el manager que portava la gira
perquè s'acompanyessin,
i vam fer bones migues amb ell,
i va ser una experiència molt, molt interessant.
I a més, segurament que totes aquestes experiències són,
jo sempre ho dic,
sempre són les que es posen a la motxilla, no?
Sí.
I anant gairebé, no sé si explicant-les,
però jo que dius, mira,
vam tenir l'oportunitat de fer això, això altre,
i de cara més endavant,
no se sap mai quines voltes dona a la vida, no?
Sí, no, i et donen molta experiència.
Es fan veure com es viu des d'un punt de vista més professional,
grups professionals, com es mouen, com fan les coses,
com van sempre a la cull,
que han d'anar a les tres acabes d'un lloc,
i ara cinc t'has aixecat per anar a mantra,
i, bueno, doncs una miqueta sí que veus en altra perspectiva del món de la música,
que nosaltres treballem des del punt de vista molt amateur,
molt de cap de setmana,
i amb aquest tipus d'experiència,
doncs veus el que pot ser un viària en un grup professional.
Jo comentava abans amb el Juan Antonio, amb el Miquel,
els preguntava com ho porteu vosaltres, això de tenir,
precisament, o d'intentar trobar un foradet
per poder posar-vos els sis a tocar,
de poder assajar, com és el cas d'ara,
compaginar-ho amb família...
Sí, amb família, treball...
Es treball, s'estudis, i tot això, com ho feu,
però, clar, no deixa del que deies, no?
No deixa de ser un hobby que us apassiona, que us agrada,
però que, clar, us treu temps també d'altres coses, no?
Sí, no, clar, sempre s'ha de buscar la manera,
s'ha de buscar el moment per poder assajar tots,
s'ha de fer sacrificis,
perquè tenim aquí l'estat
i estàs deixant els fills a casa,
o estàs deixant de fer coses que has de fer,
però, bueno, tot és...
Compatible, no?
Mira, cap endavant, sí, sí.
Si t'agrada el que estàs fent,
doncs sempre trobes el moment,
i has de trobar el moment en què, a més,
no sigui el teu moment, sinó el moment de tots,
que siguin cinc moments.
A més, és que és això, que vosaltres són sis persones.
Som cinc, encara.
Cinc, ara.
Sí, perquè Mireia va deixar el grup
per aconseguir-se d'altres projectes personals i tal,
i ja fa un parell de mesos que no hi és a nosaltres.
És que tant, t'ho dic perquè tant a la informació que m'ha arribat,
com, per exemple, en qualsevol pàgina que entres i busqueu informació vostra,
ho posa encara com estiguis, no?
Sí, sí.
Ara, jo dic que és molt recent.
Mireia, torna, torna.
Té les portes obertes, ja ho sap.
Ja, m'imagino, m'imagino.
A més a més, segurament que sempre són coses extramusicals, no?
Les que fan que te'n vagis cap a un costat o cap a un altre, no?
Sí, sí.
M'imagino.
Jordi, passa-me amb el Fran, passa-me amb el Fran.
Vinga, va.
Ara li preguntaré pel concert, al Fran, ja veuràs.
Molt bé, molt bé.
Ara així d'estranges, perquè el Fran no se volia posar.
Sí, sí, no, la sí que es posa.
Sí? Ah, perfecte, perfecte.
Doncs passa-me amb ell.
Hola, buenas tardes.
Hola, Fran, què passa?
Hola.
Que no comemos la gente en la radio, nos gusta la carne,
pero entre la ternera y etcétera, etcétera,
la humana no entra en nuestro plato como...
No, no, no, ¿verdad?
No, no, no me entiem.
Lo que pasa es que el Jordi es el portavoz del grupo.
Ah, bueno.
Pues por eso siempre le damos a ver estos méritos.
Fran, pero lo ha hecho muy bien, ¿eh?
Lo sé, lo sé.
Está más que aprobado, ya te lo digo ahora.
Perfecto.
Pero digo, hombre, yo llamo al teléfono de Fran...
Y se pone Jordi.
Y me dice, soy Jordi.
Y digo, no, esto aquí no me cuela.
Hay algo aquí y está mal.
Hay aquí alguna cosilla y me dice,
que no he acabado de dar el paso.
Y yo, bueno, pues ya lo haremos, ya haremos que dar el paso.
Ningún problema.
Fran, son dos horas, tres grupos.
Me decían los Swarm que lo darán todo,
porque claro, en 40 minutos tienes que ir muy a saco.
Seguramente que los drifts, lo mismo, ¿no?
Dejaréis un pabellón bien alto.
Bueno, lo intentaremos, lo intentaremos.
Aparte con los Swarm es una banda que hemos tocado ya y la verdad que suenan muy bien
y nosotros nos sentimos muy cómodos con ellos.
O sea que, bueno, es un buen concierto para nosotros.
Esperemos que sea una experiencia buena.
Sí.
Seguro que sí.
O sea que, bueno, a pasarlo bien, a disfrutar,
que es un poco lo que se trata cuando sales a tocar.
Bueno, entre tú y yo, Fran,
yo voy diciendo que venga la gente a partir de las nueve,
aunque sé que el concierto es a las diez.
¿Cómo? ¿Perdona? ¿Perdona?
Yo voy diciendo a la gente que venga a partir de las nueve de la noche a la vaquería,
aunque sé que el concierto es a las diez.
Pero eso es por aquello que vayan cogiendo caliú, ¿no?
Que vayan cogiendo fuerza, ¿no?
Sí, eso está bien, eso está bien.
Bueno, así vamos, cuando lleguen a las nueve,
hoy es a las diez, pues bueno, pues ya que estamos nos quedamos.
Sí, sí, sí, perfecto.
Aparte, los músicos los agradecemos porque, bueno,
la verdad que hoy en día con tal y con tal panorama
ir a tocar a los sitios y encontrarse mucha gente de público,
pues bueno, la verdad que es un poco, bueno,
es un poco difícil para los músicos, ¿no?
Pero bueno, o sea, yo espero que esté aquello a todos.
Y espero pasarlo muy bien, la verdad.
Fran, ¿a cuánta gente ya habéis enrollado?
Me ha dicho la gente de Swarm que ellos ya han enviado e-mails
a través del Facebook, bueno, que ya está todo taladrado, ¿eh?
Por la parte que les toca a ellos.
Yo no sé vosotros cómo ha ido también la familia, los amigos, los colegios,
bueno, ¿todos ya están apuntados?
Sí, sí, la verdad que sí.
Aparte tenemos familia en la zona de Tarragona,
o sea que ya contamos con ellos,
ya nos han dicho que ok, que allí nos vemos, o sea que perfecto.
Bueno, que piensen que vengan pronto,
que la vaquería tiene un límite para la gente, ¿eh?
Bueno.
A ver si al final lo que abremos,
al final lo que abremos tanto llamar a la gente.
Ven, Cachi.
Hombre, saben decirlo, pero ojalá, ojalá no quepan,
porque eso es un buen resultado.
Pues te digo una cosa, Frank, ojalá sea así
y tengamos la oportunidad, eso sí,
de volver a repetir con Swan, con Lipsy, con Inmunere,
que estaría fantástico, ¿eh?
Pues espero que sí, porque aparte yo, bueno, Inmunere no los he escuchado,
pero Swan la verdad que suena muy bien
y me gusta mucho cómo lo hacen.
O sea, ya tocamos una vez con ellos
y bueno, va a ser un volver a repetir
y la verdad que tengo muchas ganas.
Por cierto, este sábado os tenemos aquí en Tarragona.
¿Tenéis alguna cosilla más en cartera?
¿Cómo tenéis la agenda?
Bueno, sí, teníamos algo más para tocar en Igualada.
No sé si a finales de marzo o abril,
aún no está cerrado,
pero sí, van saliendo nuevos conciertos.
También tenemos algo, a ver si podemos salir fuera,
me refiero a Suiza o Alemania.
Bueno, estamos pendientes de gente que mueve por ahí conciertos,
a ver si nos pueden meter en algún sitio así,
que tenemos muchas ganas de salir de España para ver el público europeo,
a ver cómo se porta.
¿Porque ya habéis hecho alguna intentona de salir de aquí de España o qué?
Bueno, de momento no, de momento no hemos hecho ninguna intención.
Ahora es que este año es cuando estamos empezando a mirar a ver cómo lo podemos hacer para tocar fuera.
De momento no, siempre hemos tocado por aquí, ya sea a Zaragoza, Madrid, Barcelona sobre todo.
De momento fuera de él, nos ha dado la oportunidad.
Hombre, pues ya avisaréis, ¿eh?
Sí, sí, sí, claro.
Cuando tengáis...
No, dime, dime, perdona.
No, que siempre colgamos tanto en Facebook, en el maestro,
todos los nuevos conceptos que vamos haciendo,
o sea que sí, avisaremos de si sale algo fuera.
Y por cierto, ¿trabajo discográfico?
¿Estáis ahí para poder hacer alguna cosilla, alguna grabación?
Bueno, sí, ahora tenemos dos o tres temas nuevos que hemos acabado hace poco
y bueno, hay ganas ya de volver a grabar algo.
No sé cuándo ni cómo, pero yo creo que sí,
que en poco tiempo volveremos a entrar otra vez en estudio y a grabar algunos temas más.
Pues bueno, ya sabéis, cuando tengáis alguna cosilla,
tengáis un nuevo trabajo discográfico,
o el primer trabajo discográfico como aquel que dices en serio de la gente del Ips,
os invito otra vez a pasar por aquí por Tarragona Radio
y si puede ser en persona, así nos vemos las caras.
Pues eso cuenta con ello.
Muy bien.
Estaríamos encantados.
Pues Fran, muchas gracias.
A ti.
Pásame con Jordi, que también me despido de él, ¿no?
Gracias.
Muy bien, muchas gracias.
Hasta pronto, Fran.
Chao.
Jordi.
Hola.
Jordi, gracias, ¿eh?
A vos atrás.
No, que m'estava explicant que potser marxa a fora.
Quina canya, ¿no?
Sí, ho estem mirant, ho estem mirant.
Hi ha un parell de persones que van mirant,
aviam si podem anar a fer alguna cosa a Alemanya, Suïssa.
Bueno, seria interessant per nosaltres poder veure la resposta del públic allà fora.
Doncs sí, i segurament que potser us sorprendrà.
Segur.
Normalment, no, no, pel que diuen i el que comenten molts grups que ja han fet alguna escapadeta,
diuen que, clar, la gent, depèn de quin país us està més acostumat a la música,
o tenen una mentalitat diferent i que veus que gent que, al millor, és la primera vegada que arriba al lloc,
la gent s'hi aboca, no?, per donar-li aquesta oportunitat.
Sí, sí, que per fora sí, jo que també tinc a costa d'escoltar del mateix, no?,
que la gent es mou molt més.
Exacte.
No ens costa tant anar a un concert d'un grup novell com nosaltres, no, un grup amateur.
o un grup que no tingui un nom adjubarant, no?, i, bueno, volem provar-ho, volem tastar,
ja en què podem trobar.
Però ja sabeu, les vacances de l'estiu, depèn de com...
Sí, sí, sí, no, clar, tot s'ha d'acabar de muntar, no?,
fer dies de festa, la feina, o agafar-te el cap de setmana, o el que sigui,
però, bueno, tot s'ha d'acabar de muntar i tot s'ha de...
Segurament trobarem la manera com fer-ho.
Doncs el que li deia abans al Fran, Jordi, quan tingueu qualsevol cosa
estarem pendents del vostre Facebook, del MySpace, del que convingui,
i si no ja sabeu, ens podeu localitzar aquí a Tarragona Ràdio
per poder comentar-ho i a veure si ens podem veure per aquí
amb un nou treball discogràfic o amb un viatge d'aquells de somni
que de tant en tant a algun grup els agrada fer, no?
Segur, segur, si tenim l'oportunitat,
ja us informarem.
Perfecte, Jordi, Fran, moltíssimes gràcies, Lips,
i recordem que serà aquest dissabte a partir de...
Jo dic les 9, encara de veritat són les 10, a la bequeria,
aquest dissabte, dia 3 de març.
Gràcies, de nou.
Adéu-siau.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Hem parlat amb dos dels tres grups que actuaran, recordem, aquest dissabte, dia 3,
dins de la bequeria, el carrer velledor de la nostra ciutat.
I per què dic allò de les 9 de la nit i he fet, sobretot, li he donat bastant d'importància?
Doncs perquè hi ha molta gent, i a mi em passa alguna vegada,
que acostumem a...
Si el concert és a les 10, doncs arribem a quarts 11.
I clar, són tres grups, recordem, en dues hores,
perquè a les 12 de la nit han d'acabar.
I si voleu gaudir de la música, tant del Swarm, dels Dips, com del Simón Aré,
el que heu de fer, doncs, és ser puntuals.
Al cap i a la fe, no costa gens sortir cinc minuts abans, no?
I tant, la gent de Swarm, com l'Ibs,
ells haurien coincidit més d'una vegada en algun escenari,
però el que quedava així enlaire era la gent d'Immuneré.
Anem a parlar amb ells, a veure què ens diuen.
Anem a parlar amb ells, a veure què ens diuen.
Anem a parlar amb ells, a veure què no et veig.
Ja l'aire no m'explica res.
Sempre tan buit i a mar per dins.
Una pastilla pel camí.
El vent ha fet caure les fulles dels vells plàtons del passets.
i toca el cel, cansa el temps.
Ets ahir, demà i present, jo sé.
Em sento cada dia lluny teu.
i si no puc trobar-te avui.
I si no puc trobar-te avui.
ser d'un lloc al cel on sempre que et penso ets avui.
I si no puc trobar-te avui.
ser d'un lloc al cel on sempre que et penso ets avui.
ser d'un lloc al cel on sempre que et penso ets avui.
i si no puc trobar-te avui.
ser d'un lloc al cel on sempre que et penso ets avui.
i si no puc trobar-te avui.
i si no puc trobar-te avui.
i si no puc trobar-te avui.
1
2
3
3
6
5
6
6
6
6
Som Déu, concedeix un desig, un dia perfecte per morir.
Doncs el que dèiem, així és com sona també la gent del Simón Herè.
Si tan suar com l'Ips ens arribem a un disc de Barcelona, el Simón Herè jugant a casa.
Daniel, Dani, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ah, no sé si dir-te Daniel o Dani, com et diuen normalment?
Bueno, em pots dir de dues maneres, Dani millor.
Dani millor, perfecte.
Estic orgullós del meu nom, que si no m'uns pareges que vegeixen.
Bueno, però ja parlem amb ton pare, que tu ja saps que d'aquí una estoneta l'hem de trucar.
És el que dèiem, que juguem a casa i això s'ha de notar, no?
Home, jo crec que sí, teníem...
De fet, juguem a casa, però és la primera vegada que juguem almenys a casa meva,
perquè els components del grup són una miqueta d'Entre Reus, Tarragona, la Riera de Gallà...
Llavors estem en terra de ningú, o en terra meva, vaja.
No, no, estem a casa teva, o sigui, has de fer d'anfitrió.
Jo crec que es notarà.
Una miqueta, no?
Abans parlàvem amb la gent de Lips i Schuarm i em comentaven que ells han mogut a tota la seva gent
perquè vinguin, perquè omplis la bequeria de gom a gom.
Tu què has fet?
Tu directament, de casa en casa, eh?
Ei, recordeu que tenim el dissabte, no?
Home, la veritat és que a través del Facebook també hem rebentat bústia.
O almenys és el que he intentat en un temps rècord, perquè per temes de feina i, a més, no he pogut donar la promoció al concert del que hagués volgut, no?
Però, bueno, hem estat enviant a la gent i la gent també d'aquí em segueix una miqueta i ja saben que aquest dissabte hi ha canya la bequeria.
A més, jo us hi comentava abans amb ells, no sé si ens has pogut sentir quan parlàvem amb ells, que són tres grups en dues hores.
En 40 minuts els m'han dit que, clar, anirien a sac, però, clar, no és el mateix allò que dius tinc dues hores de concert o una hora i mitja
i aquí has d'anar, jo què dius, des de la primera cançó ja posar a toga la gent i a saltar i botar i a passar-ho bé, no?
Sí, home, la cosa està apretada, el que passa és que els grups amateurs estan acostumats a anar amb aquest ritme, no?
Sempre tenim molt poc de temps per poder fer els canvis d'instruments, però, bé, ens compaginem molt bé,
ens deixem part de l'equip, el compartim i, al final, cada grup dona el màxim perquè tot surti com ha de sortir.
Per cert, tant els Schwartz com Lipsen comentaven que ja es coneixien, que havien connectat ja o que ja s'havien tocat en altres escenaris plegats
i vosaltres com va ser que vau entrar a formar part, precisament, d'aquest trio?
Doncs, mira, la veritat, si et soc sincer, per sort o per desgràcia, i jo crec que per sort el tema de la música ara està tan malament
que econòmicament s'han de buscar estratègies per poder sortir a trucar, no?
I una d'aquestes estratègies és buscar grups de la zona per poder compartir públic i compartir estils musicals, no?
I aquesta vegada jo agraeixo a Swarm i a Lips per trobar-nos i jo crec que no s'ha repetit.
Al contrari, a veure si us pugeu els tres al mateix carro i mira que no se sap mai, no?
Home, això és recíproc. I igual que toquem aquí a Tarragona, pues es pot donar el cas que nosaltres puguem tocar per allà un entrevia.
Exacte, exacte. O formar un semifestival en el qual estigueu els tres i sempre es pugui agafar amb algú més, no?
Si la cosa surt bé, que jo crec que sí, i sempre comptarem amb els grups que hem tocat abans per fer festivals, està clar.
A més a més, jo crec que fins i tot, en Dani o Daniel, es forma com una espècie de comunió, no?
Sí.
Me refereixo a la complicitat que hi ha entre vosaltres com a grup que hi sou i també amb els altres músics, perquè sabeu de quina manera es pot arribar a patir, no?
Doncs sí, sí. Sempre des de la humilitat, sobretot perquè també se n'han trobat de grups que a vegades van de superestrelles i al final tots som iguals.
Com ho saps?
És un escenari, no? Però sí, es crea una comunió i més amb l'estil del metal, que està tan castigat aquí en aquest país, doncs quan s'ajuntem grups, doncs anem a una, tots plegats.
Acabes de tocar precisament un tema que potser portaria cua, en el sentit que hi ha molts grups ara mateix de música que tenen la seva bateria, que tenen la seva guitarra i que s'estan passant a la part acústica per poder arribar a tocar, segons quins jocs.
Sí, és molt complicat. I pel tema de la acústica, les sales també pateixen molt perquè reben sancions i, a veure, nosaltres ho entenem, les altres hores de la matinada, doncs, qui té el pis al damunt d'una sala d'aquesta, doncs segurament patirà pel soroll i tot, però clar.
Sí, sí, sí.
També ens agradaria que aquesta gent ens entenés en altres, que és un cop a la setmana o un cop al mes o...
No, no, que és complicat, que és la convivència de les sales, dels grups i dels veïns, no?, en aquest cas.
No podem afaltar sales on es pugui tocar.
Bé, jo us tenim aquest cap de setmana, us tenim aquest dissabte a la Bequeria, disfrutem-ho, no?
Sí.
Recordem que només són dues hores, per això el més important és que la gent que ens estigui sentint i que vulgui venir, que siguin més que puntuals.
Oh, i tant, això ho esperem tots.
Recordem que està previst a les 10 de la nit, però jo us recomano que hi ha quarts de 9, ai, quarts de 10, ja estiguin per allà, prorant, que vagin...
Jo també ho recomano perquè...
S'espera gent, eh? S'espera gent.
No seria bo perdre's a l'Ips i a Swarm, perquè nosaltres, bueno, la gent ens ha vist per aquí, no?, però, clar, venen dos grups de fora que el que esperen és que la sala s'ompli i nosaltres ho demanem de tot cor, que la gent s'hi apropi, que els agradarà el que sentiran.
I que sigui un dia d'aquells de somni, no? Graveu-lo en vídeo, feu el que sigui, eh?
Sí, sí.
Ja ho teniu previst, això?
Doncs sí, sempre hi ha alguna tieta, algun pare, algun pare, amb una càmera de vídeo pel llu darrere, gravant sense que ho sàpigues tu.
José Antonio, prepara la màquina, pon la bateria, apunto. Te l'emportaràs o no, ton pare?
Oh, i tant. Sí, sí, és el primer, és el primer que estic a votar quan ens escolta.
Daniel, explica'm qui són la gent que comparteixen amb tu, que podrem veure sobre l'escenari de la vaqueria aquest dissabte.
Doncs bé...
Qui són els inmunere?
Sóc una miqueta el membre nou del grup, però bé, us presentaré igualment.
Tenim dues guitarras, José Ramón i Màrio.
Sí.
Bateria, Pedro, que és de la Riera de Gallà.
I després tenim el baixista, David, i un teclat, el teclista, que és també abonet.
Ja que breu, ja que breu sobre l'escenari de la vaqueria, que és petitet, eh?
Jo crec que sí. Jo estic molt primo, o sigui que on li fico jo encara mi cap un altre.
Però a veure, a veure, Daniel, el de tu i jo, tu seràs el que més et moguis?
Això no serveix.
És un hàndicap tocar amb sales d'aquestes, perquè, clar, fora de l'escenari potser soc molt tímid,
però a l'escenari m'entrenc ganes de sortir a córrer una miqueta.
I aquí la vaqueria no ho podria fer, però és igual, intentarem que no es noti...
I us deixeu mal espai, no?
Deixeu mal espai, deixeu mal espai, no? Gravim, gravim!
I si fa falta, baix i baix al públic, no passa mai.
Hem de dir que si volen saber més coses vostres, teniu la vostra pàgina web,
que és www.inmunere.com, que ja trobarem tot, tot, tot, tot, la música, els vídeos...
Ho ha penjat tot, la teniu molt ben estructurada, molt ben feta, eh?
Qui s'encarrega de la pàgina web?
Doncs a l'apartat de la web hem de fer-hi la feina amb un xicot que es diu Xavi,
que és el que es va oferir per fer-nos un espai web,
i la veritat és que va quedar molt bé,
i de moment el seguim mantenint tal com el va fer.
No, no, molt maca, a més a més, també si voleu alguna coseta més,
també teniu el Facebook oficial, diguem-ho així, no?
Sí.
De Inmunere, en el qual també podeu veure un munt de fotografies
de les actuacions que heu fet, fotografies segurament que de l'assaig, per la forma, no?
Sí, tenim imatges d'assajos, de festivals que s'han fet a Reus,
vídeos que hem gravat al vocal mateix...
També heu estat per Salou, no?
Digue'm.
Dic que també heu estat per Salou.
Sí, sí, vam estar a la Sala Galaje,
on va ser un concert molt, molt bo.
I el de Reus, bueno, va ser el novembre...
El Ralph Metalfest, també.
Exacte, que també va ser un d'aquells que va ajuntar un munt de gent potent de la música, eh?
Sí, sí, allò va ser també una carreria que vam fer.
Teníem molt poc de temps per tocar cada grup i vam anar una miqueta de cul.
Per cert, tant el Swarm com els Dix,
ells, la seva, podríem dir que la seva data de creació va ser l'any 2000.
Jo no sé vosaltres els immunerè com a tal.
Doncs, immunerè com a tal, com a tal, no me'n recordo,
però també fa una tira d'anys.
També, no?
Jo sé que el van crear José Ramón, amb David, i bueno, no ho sé.
A mi m'agafa una miqueta lluny.
Ara, amb la formació nova, jo crec que portem un parell d'anys o poc més d'un parell d'anys.
Molt bé.
O sigui que tu, d'alguna manera, vas aterrar allà i te van adoptar.
Mira, queda't, queda't, que cantes bé, queda't.
Jo era una guerra perduda que jo tenia amb el heavy metal,
perquè m'havia quedat sense...
Bueno, portava ja un temps sense grup,
i jo pensava, dic, ja no tornaré a cantar heavy metal,
i aquí a la província dels grups que ja els conec,
i ves per on, mirant el MySpace,
quan encara era el plat fort del MySpace,
trobo que m'on era a buscar cantant.
Però clar, tenien una noia que cantava.
i jo, doncs, mira, m'hi presento,
i ho he de saber, potser sona la flauta, i va sonar.
Ostres, que bo.
I la cara que veies posada tu de sorpresa,
perquè, clar, si buscaven una noia cantant...
Home, buss...
En un principi, la idea que tenien potser era aquesta, no?
La veritat és que després, parlant amb ells,
ells van obrir les portes,
no es volien tancar amb un estil ni amb una veu,
i llavors, al final, vaig acabar aterrant la lli,
els hi va agradar, i s'han quedat amb mi.
Molt bé.
I que sigui per molts anys, eh, Daniel?
I jo ho espero, sí.
Jo també.
Per cert...
Que ens jubili.
Quasi, quasi.
Aquest dissabte us tenim aquí a la Bequeria.
Jo no sé si també...
Com els hi he preguntat també als altres companys?
Teniu alguna cosa més en vistes?
Teniu alguna història?
Esteu per enregistrar?
Com ho teniu?
Com està el futur ara mateix?
Doncs, a veure, el futur...
Per tema d'enregistrar està complicat,
perquè l'economia no dona pagar.
Està difícil, no?
Però, quan l'economia està fotuda,
també, que t'administres millor,
els pocs calés que tens,
llavors jo crec que, encara que sigui a Contagotes,
anirem gravant algun tema,
una miqueta de cent,
per poder enviar a les sales,
per poder enviar fora,
per sortir a tocar.
I, de moment, una data tancada
la tenim el dia 5 de maig
a la sala Cero,
al costat de la Bequeria.
Fantàstic, no?
Tocarem amb un...
Bé, és la mateixa estratègia
que fem aquí a la Bequeria,
però, en aquest cas,
amb un grup valencià,
que és l'estral,
que venen a tocar aquí,
i, bé,
doncs han comptat amb n'altres,
i han comptat també amb l'IFA,
que són d'un grup de heavy metal,
de Cambrils.
Doncs ja saps que tocarà, no?,
per a la setmana del dia 5 de maig.
Un any d'entrevista?
Per exemple, el dia 1,
no, no m'agafis el dia 1 de maig,
perquè no hi serem.
Però mira que el dia 2,
mira que no et truqui, eh?,
o el dia 30.
Jo, només que algú de la ràdio,
tu mateix estiguis allí,
ja en tenim prou.
Molt bé.
Doncs, Daniel,
moltíssimes gràcies per atendre'ns.
A tu.
Que vagi molt bé,
i sobretot, bueno,
que us ho passeu de somni
i que sigui la manera
de tornar a repetir,
perquè no,
els tres grups una altra vegada,
ja sigui a la vaqueria,
ja sigui a la Salacero,
a la cantonada,
allà em convingui, eh?,
que tinguem l'oportunitat
de tornar-vos-hi a veure.
I si no, aquí a Tarragona,
també, per què no?,
a Barcelona o a Obrir Fronteres,
que per això està, no?
Ja toca.
Gràcies.
Molt a tu.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu.
Jo sé,
em sento cada dia lluny teu,
i si no puc trobar-te avui,
ser d'un lloc al cel
on sempre que et penso ets en mi.
I si no puc trobar-te avui,
ser d'un lloc al cel
com sempre que et penso ets en mi.
i si no puc trobar-te avui,
ser d'un lloc al cel
i ser d'un lloc al cel
i ser d'un lloc al cel
i ser d'un lloc al cel
ja no m'espantant de nitrem.
Mentre pel aire veig un àngel que em somriu
i ara sóc meu,
consederis un desig.
Un dia perfecte per morir.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!