que el Ja Tardes ho fa amb la Terra Esplana.
Ja tenim aquí l'espai de la Terra Esplana.
Bé, ta de nou, bona tarda.
Bona tarda, un altre cop.
Jo crec que no hem arreglat el d'això, eh?
No.
I ha canviat, ha canviat de micròfon i encara estarà molt millor, eh?
Anem a provar.
Treurem un i posem l'altre, eh?
Sí, a veure.
Ho notes, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha hagut silenci.
Es nota una...
Una barbaritat.
Sí, una diferència en la meva tonalitat.
Bé, coses del directe, que diria...
Sí, sí.
Sí, és un tòpic, un tòpicàs, però...
No, és veritat.
Passen aquestes coses de vegades.
Però si ho hem pogut solucionar, ben bé, està solucionat.
Molt bé.
Doncs bé...
Parlem del Megabloat.
Parlem del Megabloat, que, esclar, ha generat molta polèmica,
perquè, esclar...
Hi havia gent que sí, que anava allí a buscar coses prohibides.
Hi havia gent que feia servir aquest servidor, va guiar la redundància, per amagatzemar el seu material, no?
Esclar, i el perill és que el que han dit ara les autoritats norteamericanes, de l'FBI, que és qui investiga tota aquesta qüestió,
és que començarà a esborrar els arxius, esclar, i molt d'usuaris de la resta del món es trobarà que els seus arxius, que són legals, són privats, doncs...
No poden accedir.
No poden accedir, perquè el servidor està tancat, han fet reclamacions, però des dels Estats Units fan les uïdes sordes,
i, aleshores, doncs, esclar, l'amenaça ja és, no?, perquè han dit que l'FBI ha dit que començant ja a esborrar.
Aleshores, doncs, és qüestió de dir, és que un que tenia allí un material privat...
Això que t'anava a dir...
Se'n vagi norris.
Ja, però amb quin dret l'FBI esborra aquest material privat?
Això mateix.
Perquè això també és denunciable.
Això mateix, sí, sí, és denunciable, lo fotuto tot plegat, eh, és que hi haurà usuaris de les associacions de consumidors, no?,
que faran la denúncia, però quan arribi als tribunals i tot plegat, no...
I el mal ja estarà fet.
Això mateix, no hi seran atents perquè l'FBI ho ha dit, no?, que ells comencen a esborrar perquè, doncs, tenen la idea que tot és il·legal,
i, esclar, i no volen entrar en qüestions ni...
Jo no estan per punyetes, aquesta gent, no?
I, esclar, i tu, doncs, dins d'aquest servidor tenies amb aquests amat, doncs,
doncs, les coses que podien ser que no fossin legals, però podien ser que sí,
perquè tu, doncs, si tens un CD o tens una pel·lícula que t'has comprat i dius, doncs, mira, la vull a guardar aquí perquè no sé què, no?
I, esclar, quin detén tenen ells?
O informació personal que has fet tu, que has creat tu, o d'empreses fins i tot,
que, en sentit, també casos d'empreses que tenien les seves dades amb aquest servidor,
que és el que podríem anomenar com el cloud computing, que és el núvol que tots fem servir,
que, en lloc de tenir una cosa física que ocupi molt d'espai,
doncs, el que s'està posant de moda és tenir-ho tot a dins d'un núvol.
I moltes empreses, doncs, per no tenir ordinadors i no, per estar-li a espai,
doncs, ho tenien en aquest núvol que era el Mega Upload, no?
Núvol, perquè la gent ens entengui, és el que qualsevol fa quan va escoltar qualsevol música d'internet,
i no cal ni que se la baixi, doncs, entra a l'Spotify o entra al grup Shark
i són servidors en els quals, doncs, tu poden escoltar música
i també tu pots posar la teva música allí en aquest núvol virtual, no?
I tu poses la teva música i la puges i la pots escoltar
i no cal que tinguis una cosa física, tu pots estar a l'altra punta del món,
te connectes amb aquest servidor i escoltes aquesta música
i no cal que t'emportis com feia abans, doncs, jo me'n recordo fa uns anys
que si tu volies escoltar la teva música i anaves a un país d'Europa,
doncs, t'emportaves els teus CDs, el teu petit reproductor i tot això.
Avui dia, doncs, amb un telèfon...
Amb un MP3, sí, sí, amb un telèfon intel·ligent.
Sí, sí, amb un telèfon, te connectes amb el teu servidor propi i ja està.
I tens la teva música, que tens, te pots fer les teves llistes allí i ja està.
I doncs, això seria el núvol, no?
I aquest és el prejudici que es crearà
els que sí que utilitzaven aquest núvol, el Megavloat, doncs, de manera legal, no?
Però nosaltres voldríem incidir en això dels usos i abusos, no?
Perquè aquí voldríem distingir que no hi ha ni bons ni dolents,
perquè ni uns són tan pirates, tan pirates com els pirates del Carip,
que porten el parxe a l'ull...
I el lloro, no?
Això mateix.
Ni els altres, els que tenen els drets d'autors, són tan sants i tot plegat, no?
I aquí voldríem incidir, doncs, un altre cop en Estats Units d'Amèrica,
perquè sembla que si totes les iniciatives vinguessin d'allà, no?
Fins ara era el fart tecnològic, no?, del món.
Sembla que la cosa està canviant.
Encara aguanten els nord-americans en qüestió de ser líders en tecnologia, no?
I què passa, doncs, ells, els nord-americans,
han estat pioners en moltes coses sobre drets d'autors, no?
Coses que nosaltres podríem considerar com una mena d'abús, no?
Quan les empreses o els autors volen, com ho diríem,
conservar els seus drets d'autors a més a més dada del temps que ho permet,
Sí, la llei, d'alguna manera, sí.
Sí, per exemple, la llei hi ha un termini,
tu tens uns drets d'autors, però els podes disfrutar amb vida,
però els teus sobreus no, perquè allò ens ha de passar, doncs,
a la humanitat, com ha passat, com havia passat fins ara, no?
Fins ara, sí, sí, sí.
Aleshores, què passa?
Als Estats Units s'hi van trobar que dins de les coses artístiques
s'hi van barrejar les coses industrials o les coses de negoci, no?
I és aquí on hi ha les lleis de dret d'autors d'aquest abús,
que es diu les lleis Mickey Mouse, i explicarem com ve la cosa.
Sí, perquè a més a més dius, a veure, penses en el Mickey Mouse,
un ratolí simpàtic, però tot el que porta darrere no és tan simpàtic, potser, no?
No, no, tot quan parlem de lleis Mickey Mouse, doncs, fa esment
que s'han pervertit els drets d'autors, o sigui, han abusat, no?
I és aquí on la banda que diguéssim que teòricament són els sants no ho són tant, no?
Per exemple, Mickey Mouse el va crear Walt Disney a principis del segle XX,
va ser un dibuix animat, una cosa artística,
i teòricament les lleis al seu moment, doncs, tenien una durada d'uns anys
i al cap d'aquells anys aquests drets d'autors prescrivien
i aleshores la gent, la humanitat, podia disfrutar-ho després, no?
Com ha passat sempre, com havia passat fins ara, doncs, fins aquell moment,
doncs, els clàssics de la música, no?
Per exemple, Amadeus, Mozart, Beethoven, tots aquests clàssics,
doncs, en el seu moment també no hi havia drets d'autors,
però també tenien uns certs drets, no?
Al deixar d'existir aquestes persones, doncs, aquests drets han passat a la humanitat
i no hi ha cap persona que digui, doncs, no pots escoltar Mozart
perquè tinguis drets jo, no, és de la humanitat.
Doncs, això sempre havia passat, però en el cas de Mickey Mouse,
doncs, em sembla que, si no m'equivoco, els drets d'autors van caducar al cap de 50 anys.
Aleshores, al cap de 50 anys, la cosa que va començar amb un petit dibuix animat
se va fer molt gran i al darrer hi havia una multinacional que es deia,
o que es diu Walt Disney, amb molt d'interessos econòmics.
Aleshores, van demanar ajuda al govern dels Estats Units
perquè, doncs, aquest font d'ingressos, que és Mickey Mouse,
a l'anecdona i als altres dibuixos, doncs, no passessin a mans de la humanitat
i perdessin, doncs, això, el negoci, no?
Als Estats Units, doncs, el govern americà, feta la llei, feta la trampa,
va canviar la llei i va prorrogar la cosa per uns quants anys més, no?
Aleshores, va agafar i va dir, doncs, va, donarem 50 anys més.
Aleshores, doncs, el termini se va escaure fa poc
i una altra vegada, per interessos econòmics,
ho van tornar a prorrogar i ara van dir, no, ni 25, ni 30, ni 50,
dient, ah, 150 anys més, no?
Aleshores, doncs, això és un obús, és un obús
i en aquest sentit, doncs, ens trobem casos com pel·lícules
que, diríem un exemple, que tenen els drets d'autors,
certes companyies que, pel que sigui, no els interessa posar-les al mercat
i són, en aquest cas, hi ha obres d'art,
com és el cas de La Naranja Mecànica, d'Estanic Kubrick, una obra...
Doncs mira que és estrany, eh, però és una de les pel·lícules potser
que té molts adeptes i que potser compraria molta gent, eh?
Això mateix.
Que és molt estrany que, bueno, d'acord que un ciberita,
una persona que li encanti, que la vulgui tenir personalment,
però que no la vulgui compartir amb la resta del món...
Doncs s'han donat casos, el que passa és que...
A veure, són casos que...
Sí, sí, molt puntuals, no?
Puntuals, no, no, no, però que també puntuals en el temps, no?
Perquè, possiblement, doncs, al cap d'uns anys ha tornat a estar alliberada,
alliberada en el sentit que ha tornat a entrar al mercat, no?
Però hi ha hagut etapes de cert...
d'aquestes obres han estat segrestades per companyies,
per persones que deien, doncs, jo tinc els drets d'autors
i no m'interessa posar-ho a la venda, no?
Aleshores, doncs, esclar, això, quan t'expliquen els casos d'obres,
en aquest cas, d'arts, perquè, doncs,
La Naranja Mecànica és una obra d'art d'Estàni Kubrick,
és una gran pel·lícula,
doncs, primer, si no pots accedir, és empobriment cultural,
perquè, esclar, quan parlem d'obres d'art,
ja no són coses bàsiques per viure, doncs, com és menjar, respirar, beure aigua,
són coses culturals que fan que la humanitat sigui una mica més pobra,
que no tinguis aquesta riquesa cultural que podríem tenir,
encara que fos pagant, no?
Aleshores, doncs, fem un exercici de reflexió
i pensem què seria el món sense les obres clàssiques, no?
Tots els compositors clàssics, doncs, no es pogués escoltar,
perquè, doncs, hi hauria una empresa...
O no es pogués llegir la lectura, imagina't el col·legi, per exemple,
jo que et digui, doncs, mira, ara us manem de lectura...
Ah, no, això no, perquè no es pot llegir.
No es pot llegir perquè no tenim més drets.
No, no, aquest tampoc.
Arribaria un moment que seríem tots...
Molt pobres culturalment.
Aleshores, això, primera conseqüència, no?
Pobres culturalment...
I segona conseqüència que, esclar, la gent no és tonta
i sap de l'existència d'aquestes obres, no?
Tu no pots accedir legalment, però tu saps qui són
i, aleshores, doncs, no t'aboques, t'aboques, doncs,
a anar a aquests llocs a buscar coses prohibides.
Clar, aleshores, no és que estem incitant la gent
a anar a buscar coses prohibides,
però és que quan els que tenen els drets d'autors
també ens ho prohibeixen, esclar,
què prevale aquí?
La cultura de la humanitat
o una gent que diu...
No, no, la pela, ja tinc cara, la pela.
Que diu, doncs, jo no vull per què, per què?
Perquè no, doncs, no hi estem d'acord, no?
I, aleshores, doncs, aquí també podríem parlar, doncs,
del preu de les coses, no?
Per exemple, s'ha demostrat que tu
pots perfectament comprar
per internet, directament, als autors,
una obra musical per 9 euros.
Per exemple?
O menys.
Aleshores, per què has de pagar 20 o més euros
per aquesta mateixa obra cultural?
Aquí hi ha alguna cosa...
I qui es queda, aquesta diferència?
Hi ha alguna cosa que no va bé.
Això, a més, seria un abús.
És clar, aleshores parles de molta gent
i dius, no, no, és que jo voldria pagar,
però voldria pagar un preu raonable.
Per exemple?
Per exemple.
Però jo no estic disposat a pagar 20 o 25 euros.
Aleshores, és clar,
li dius a aquella persona,
i com ho fas? Doncs, uns piratejo.
I dius, mal fet.
Però, en certa manera, també té raó.
És clar, perquè els abusos...
Està molt car, clar.
Els abusos tampoc no està bé.
A més, jo crec que jo no crec que tinguin en compte
el que està passant ara mateix,
i ja fa alguns anys que s'arrossega,
que, clar, no només que ho trobem gratuïtament,
entre cometes, això, per internet,
sinó també que la gent que compraria els CDs
o la gent que compraria, segons quines coses,
el seu nivell econòmic,
o depèn directament dels pares,
o de minisous.
Sí, sí, sí.
Quan qual cosa, depèn de com,
15, 25, 30 euros,
en un CD de música, per exemple,
o depèn de com, en un llibre,
t'ho miraràs molt, molt abans de gastar-t'ho.
Sí que després el mío, en qualsevol xurrada
que en aquell moment t'entri pels ulls,
t'ho gastaràs.
Però, clar, dius, ostres,
sí, i també sé que és important la música,
és important la cultura literària,
etcètera, etcètera, etcètera.
No un maig preu, ni una cosa ni l'altra.
Però dius, home,
si per aquesta banda m'ho donen gratis,
jo puc aconseguir, també ho puc sentir,
això que m'hasta el bio.
Si estigués més bé de preu,
si estigués més bé de preu,
segur que t'ho compraries.
És que ni arribaries a plantejar-t'ho
si està car o si està barat.
I és una altra cosa que també guanyaríem,
i guanyaríem tots.
I la pirateria no hagués...
Perquè, a veure,
depèn de qui li compris,
6, 7 euros,
te'ls gastes.
Sí, sí.
És el que de veritat el bio costaria,
un CD.
És el que estem dient, no?
Els usos i els abusos, no?
Aleshores, aquí podíem també assenyalar
els noms i cognoms,
el cas de les GAE, no?
Més que s'ha pogut veure
de com està la història
ara mateix de les GAE.
D'acord que hi ha una societat
que defensis drets d'autors,
però...
I què signem?
Però una cosa és defensar
els drets dels autors,
i sembla que les GAE
últimament s'ha dedicat
a defensar els abusos
de certs autors.
No, no.
De certs personatges
que estaven dintre de les GAE.
Bé,
entenem-nos.
Aleshores, esclar,
nosaltres aquí
no volem incitar la gent
a fer...
No, no, tot el contrari.
A fer coses mal fetes.
Però...
Però...
el que aquí volem denunciar
són els usos i abusos
de la gent que té des drets d'autors.
És clar,
i amb això,
doncs,
tampoc no anem enlloc, no?
Perquè és el que dèiem,
doncs,
que s'abusa
d'aquesta qüestió,
i aleshores passen coses
com les lleis Mickey Mouse,
que perverteixen
el que és una cosa cultural
i que hauria de revertir
la humanitat
després d'uns anys,
i que per qüestions
d'interessos econòmics,
doncs,
no, no, no.
Pensa que des de començaments
del segle XX,
o sigui,
el segle passat,
des de començaments
del segle XX,
no s'ha lliurat cap obra
a la humanitat.
Imagina't.
Per què?
Perquè la llei
Mickey Mouse,
doncs,
va incitar...
A obert precedents.
A això mateix,
a obert precedents
i dir,
si aquests us ho fan,
també ho fem nosaltres.
Llavors,
abans que passés això,
o sigui,
abans de començaments
del segle XX,
doncs,
normal és que ha passat un temps,
això revertia
a la humanitat.
I teníem,
doncs,
aquestes obres,
ja sigui cinema,
ja sigui música,
ja sigui dibuixos animats,
ja sigui el que sigui,
lectura,
literatura,
doncs,
això al final revertia
i al final,
doncs,
nosaltres pagàvem,
doncs,
el que costa...
El mínim, no?
El que costa,
doncs,
el format
i l'empresa,
doncs,
que comercialitza,
el que volen cobrar
pel paper que s'ha utilitzat
i per les eines que han fet.
I per la feina que he fet
perquè nosaltres poguessin
disposar d'aquella música,
no?
Però, esclar,
si tu ho afejessis
des d'autors
al cap de 50,
de 20,
de 150 anys,
això és una aberració,
no?
Sí, sí, sí.
I aquí és,
doncs,
el que estàvem dient,
que no volem incitar nosaltres
a fer coses mal fetes,
però
hi ha aquesta qüestió
que des de principis
del segle XX,
que no ha revertit res
a la humanitat,
perquè
aquesta llei
de Mickey Mouse
va crear precedent
i, esclar,
i no vol ser el tonto
de dir,
doncs,
jo, doncs...
Doncs deixem-ho, no?
Deixem-ho córrer, no, no?
Aleshores, doncs,
als Estats Units
si podem continuar cobrant...
Deien que era la llança
de moltes coses, no?
I també els Estats Units
és un país
on els litigis
per legals
són molt vius, no?
I això ho podem veure
a les pel·lícules.
No, no, però són molt vius,
molt vius fins a cert punt.
Bé, però...
Perquè jo crec que,
en segons quines coses,
jo crec que s'hauria de
començar a pensar...
Bé, bé, però jo em refereixo
que qualsevol pel·lícula
nord-americana
sempre hi ha uns advocats
al darrere,
que és una cosa
que ho tenen molt assumit.
Em sembla que el qüestió
de la qualitat allà
està molt més...
Jo crec que la trobo
fins i tot exagerada,
perquè moltes vegades
veus qualsevol cosa
que entre veïns
s'arreglaria parlant
i que aquí van a judici.
Això, és això.
Que el teu gos
s'ha fet caca
per alguna cosa
al meu jardí.
Estem colindant
l'un amb l'altre,
el gos s'ha escapat.
Parlem-lo.
Ja intentaré lligar-lo,
no passa res, no va més.
La idea de fer servir
l'advocat
per denunciar
està molt estesa.
Però això jo crec
que és molta manca
de comunicació
entre la pròpia gent.
Possiblement.
Però donar casos
curiosos, no?
Per exemple,
això
diuen que hi ha gent d'Urbana,
però no,
va passar certament, no?
Qüestions d'àmbits legals, no?
Una senyora
hi va posar un gat
un micrones.
Ostres,
aquesta senyora
Déu-n'hi-do,
també, eh?
Sí,
però
al món
hi ha molta gent rara,
no?
Sí,
no,
no.
I aquest gat
va quedar fregit,
pobret, no?
Aleshores,
aquesta senyora,
no se li ha d'acord
dir una altra cosa,
o assessorada
per aquests advocats
espavilats,
que ho denunciés
a l'empresa
perquè resulta
que les instruccions
no posaven
en cap moment
que no hi podien posar gas.
Això és molt cruel, eh?
És molt cruel,
però va passar.
I això que la senyora
no toca, eh?
Arran d'aquella sentència
que li va donar la raó
a la senyora,
ve de quines coses,
com està
a qüestions legals
als Estats Units,
doncs,
els venedors
de microones
als Estats Units
avisen de les coses,
contradiccions
i contraindicacions
i també posen
que no posin gats, no?
És que els gats
a la freïdora
o a la microona
no s'han de posar.
M'entens, no?
M'entens, Sílvia,
que són molt estrictes
i aquí ara
és on volia arribar jo.
Resulta que
s'ha donat també
el cas
i aquí també
s'haurien perdent
la humanitat
que la biblioteca
del Congrés
dels Estats Units
és la biblioteca
més important
d'arxius sonors
de la humanitat
perquè allí tenen
les primeres bobines
de cera,
Edison,
que és dels primers
enregistraments
que es van fer
en el món.
Això ho hem vist
en algunes pel·lícules,
són aquelles bobines
que abans
dels discurs
de vinil,
com s'enregistrava
la veu?
Amb unes bobines
de cera.
A Estats Units
el Congrés
tenen una biblioteca
i allí tenen
emmagatzemat
els primers
enregistraments
amb aquestes bobines.
Tienen problemes legals.
Resulta que
com no saben
qui tenen
els drets d'autors
aquelles bobines,
doncs
no poden
ni tocar-les.
I resulta que
han demanat
fins i tot permís
d'agafar les bobines
de cera
perquè, esclar,
allò
se deteriora
i passar-les
a format digital
perquè no es perdés.
Doncs
resulta que
tenen l'ordre
legalment
des d'algún tribunal.
De no tocar-ho
perquè encara
no saben
qui són
els autors.
I tot per drets legals.
no per si es fa malbé
es poden arribar
a trencar.
Això mateix.
No, no,
sinó per la part
de la pela.
Què pot passar
a l'ús i obús
dels drets d'autors,
que és aquí
on volíem arribar,
que arribarà un moment
que quan
hi hagin determinat,
doncs sí,
molt bé,
doncs,
encara no he trobat
qui és
el que té
drets d'aquestes bobines,
però
aneu a passar un digital
perquè a més
que es perdi.
El dia que s'estudia
la sentència
em sembla que ja
faran tard.
Sí, sí, sí.
I llavors la humanitat
una altra vegada
empobrida culturalment.
I això és el que dèiem,
aquests usos i abusos.
Però, Berta,
també està passant
ara per ara,
a veure,
jo respecto que la gent
que tingui drets
i es compri els seus quadres
i els tingui a casa seva
penjats
i ho vulgui compartir
amb els seus amics,
perfecte,
però hi ha molts quadres
que no estan ni penjats
ni cap casa,
sinó que estan allò
que dius,
mira,
el deixo aquí
me'n és mort
i que millor
són grans riqueses.
Jo pensava que
s'utilitza això.
Un quadre
és una obra
que ho fa un pintor
i després
ho ven a un particular,
no?
I aquí, doncs...
Ja, però és una llàstima.
Sí, sí que és una llàstima.
Per què?
Perquè hi ha quadres
que són per encàrrec,
la majoria
són per encàrrec
i després
es queden
en l'àmbit privat
i per sort
al cap dels anys
reverteixen també
la humanitat,
no?
Doncs el cas de la Giaconda
em sembla que va ser
un encàrrec
particular
i després
per sort
on podem disfrutar
la resta de la humanitat,
no?
Però això
és una cosa
privada, no?
I si després
podem gaudir
aquestes obres,
doncs mira,
és a més a més.
Però quan parlem
de músiques,
parlem de pel·lícules,
això no està fet
de tu a tu,
està fet
perquè pugui veure
la humanitat.
Sí, sí, sí.
Clar, si tu dones
aquest caramel
i després te'l treuen,
aquí, aquí està
la cosa dolenta.
O no arribes ni a conèixer'l.
Bé.
El sabor
d'aquell caramel
també serà una llàstima.
Però aquí està la cosa, no?
Sí, sí.
Vull dir,
hem de diferenciar, no?
Per exemple,
no crec que hi hagi casos
com, per exemple,
fa un quadre
per encàrrec,
però fa una música
per encàrrec
i sí que pot ser
que hi hagi,
però la majoria
de músiques
estan fetes
perquè la pugui gaudir
tot en pagant,
evidentment,
però és una cosa
que una vegada
ja s'ha posat a la venda
i és de l'abast
de tothom, no?
Sí, sí, sí.
O sigui que haurem de diferenciar, això.
Bé, ta,
volíem parlar d'altres coses,
però és que no ens queda més temps.
Doncs no,
perquè farem el viatge
a vinília.
Exacte,
hem d'anar cap allà.
I bé,
deixarem pla setmana vinent,
doncs,
una petita notícia
que ens ha cridat l'atenció
que era per ficar
el contrapunt
d'això que ens han posat
en una mica seriosos avui
sobre els usos i abusos
dels drets d'autor, no?
Una notícia que parlava
que la NASA
batava el primer
curt de ciència-ficció
rodat a l'espai,
però bé,
parlar amb la setmana.
Ja ho parlarem, ja ho parlarem.
Sí, té la seva cosa divertida.
El que farem serà
fer un viatge,
a més a més
d'aquest planeta imaginari
on està ple de vinils,
un viatge en el temps
perquè anem
22 anys enrere.
22 anys enrere,
1980,
no hi havia res
d'internet,
no hi havia res
de telèfons mòbils
intel·ligents,
no hi havia res
de tot,
del que estàvem gaudint
avui dia.
Aleshores,
era un temps
en el qual
si havíem començat
a parlar
del que al segle XXI
gaudiríem,
semblaria que fos
ciència-ficció,
no?
I, esclar,
era el temps
que hi havia
i bé,
en aquell temps
es mina
un grup
que es deia
Fischer Z,
doncs li va acudir
una altra cosa
que es fa una cançó
que es deia
So Long,
que en català
podia ser traduit
com
Fins ara,
fins ara,
no?
O en castellà
es deia
Hasta luego.
I aleshores
és una cançó
que, mira,
ara que s'acosta
aquesta onada
de fred
a Siberia
que diuen
que és pitjor
que el Polar,
doncs es pot donar
una mica de calidesa
perquè és una cançó
amb cert gust
amarg
però
és càlida
la cançó.
Doncs mira,
que la que estem
ja començant
a sentir de fons
ja que ens acompanya
i que serveix
també per agrair-te
una vegada més
que comparteixis
el que saps
amb nosaltres,
el que esbrines,
aquestes notícies
que sempre passen
pel filtre
de la Terra Esplana
i del Beta.
Beta, gràcies.
Només ho fem
perquè la gent
sàpiga més.
Una miqueta més.
Més informació.
Sempre va bé.
Informació és cultura.
Com ho saps.
Gràcies i fins la setmana vinent.
A reveure.
Adeu-siau.
A part a detective
to try and find out
where you are
He managed to trace you
He said you were living
in front
in front
A watchman saw you
blind in
someone else's house
Drive up laughing
in the night
Why didn't you tell me
Why didn't you tell me
Not leave me this way
Who you could have told me
Who you could have told me
Not waiting for so long
I tried to forget you
But I found myself
Walking the street
I went to the doctor
And he gave me some
And he said you wereinka
Here's what dream
like
People
a
me
If
I
I
I
A
A
I
I
I
I