La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Ja podeu comprovar que són a la sintonia del Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ho deia perquè, clar, semblava que els hagués enganyat, jo, a la gent.
Perquè normalment a l'entrada tu i jo sempre fem la xerradeta,
aquells minutets que sempre fem els cinc minuts.
Sí, avui estava fent cafè.
Estava fent el cafè.
No, no, no, que no comentis, no comentis, que ja he fet dos o tres crits aquí.
Beta, què hi entres? Beta i el Beta.
Estava llant, t'he tingut a la màquina en el cafè i bé, ho sento.
Jo he donat l'excusa que potser estaves a l'ordinador, com sempre, però no, no.
També. Fes el cafè, estàs a l'ordinador.
No enganyis a la gent, no?
Beta, i de què parlarem avui?
Que avui sí que vaig una mica desengelada, eh?
No m'acabes d'explicar el què.
No, avui no he tornat cap pista, però va, vinga, faran tres notícies.
Bé, dues notícies...
No, va, una notícia, un rumor i una mininotícia.
Va, deixa'm-ho així.
Què et sembla?
Com he anat canviant, eh?
Per mi, perfecte, perquè no sé d'acabar.
Sí, he començat amb tres notícies, he començat amb tres notícies i he acabat amb una notícia,
un rumor i un entremès, un aperitiu.
No, no, ja t'ho dic, per mi, perfecte, perquè pots anar.
Sí.
Ves fent, ves fent, jo t'acompanyaré, avui t'acompanyaré.
Molt bé.
Ja saps que les xarxes socials, els rumors, es campen, però molt socialment, saps?
De manera de la velocitat de la llum.
No, no, i a més a més te les creus.
Això ni la nau de Star Trek ho aconsegueix.
Depèn de com estiguin exposades, te les creus si no busques l'alternativa, eh?
Sí, sí, però vull dir que la velocitat que es distribueixen els rumors per les xarxes socials,
ni la nau de Star Trek, ni Stargate, ni el foràs de cucs, ni res de res, vol dir-ho.
Res, que va, que va, tot al contrari.
No ha passat aquesta setmana.
Van ràpids, eh?
Amb qui?
WhatsApp i Facebook.
Explica, explica.
No, no, anem per la notícia.
Primer, és que som el 5 de desembre i és el mes d'anar a comprar, ja.
Però.
Sí, d'anar a comprar.
Això d'anar a comprar, hem d'anir que...
O començant a mirar per anar a comprar després.
Vinga, d'acord.
Sí.
A veure, els gallacs són molt espavilats i el desembre, saps com li diuen ells?
Com?
Nadal.
Nadal?
Sí, o sigui, des de l'1 de desembre ell ja és Nadal.
Nadal.
Eh, o sigui, que ho tenen molt clar, no?
O sigui, que quan comença el desembre, per ell és Nadal i des de l'1 fins al 31 de desembre,
doncs han de pensar, doncs, en serà el Nadal i anar a comprar regals de Nadal.
No, no, molt bé, molt bé.
Ho trobo fantàstic.
Sí, molt espavilats.
Bé, bé, ells i nosaltres, eh?
Sí, sí, sí, a veure, nosaltres ens dirà a desembre, però també a l'1 de desembre ja pensem en el Nadal.
Bé, la qüestió és que us vull encarar de cara al que podeu fer a l'hora de comprar estis tecnològics, no?
I us vull donar pistes perquè, doncs, sabeu cap a on van les tendències, no?
Els crew hunters, aquells caçadors de tendències, què és el que es portarà?
Si voleu regalar i voleu quedar bé, doncs, feu-me cas, no?
Perquè...
Feu-me cas, això és una amenaça, eh?
No, a veure, resulta que...
Si voleu quedar bé, si voleu quedar bé, doncs, hi ha una notícia que s'ha produït i que ve d'estadístiques, o sigui, que ho hem comprovat estadísticament, no?
I és que des del mes d'octubre s'està veient una tendència que la distribució dels tablets, aquestes minipantalles, que no són ni telèfons mòbils ni ordinadors portàtils,
és una cosa d'entremig, doncs, la distribució de tablets ja supera la dels portàtils.
O sigui, això què ens indica? Ens indica que això de regalar portàtils, doncs, per aquest any quedaria millor regalar un tablet, no?
O sigui, havíeu pensat d'arreglar un esti d'aquestes característiques.
El que passa és que deu valdrà una pasta, no?
Sí, evidentment, però, esclar...
Clar, pensem-ho tot, eh?
Sí, sí, no, no. A veure, pels que no tenen intenció de regalar ni tablets ni portàtils, no ho feu, evidentment.
Regaleu, doncs, la capsa de bombons, com feu tot l'any, o la corbata, o els mitjons, o...
Els que es pugui.
Els que es pugui, eh?
Sí, els que es pugui, evidentment, no?
Ara mateix, ara mateix, cal-hi com està la guardiola, que jo crec que més d'un dia l'ha trencat.
Sí.
I si no, se l'està mirant amb ulls, jo que dius, aquesta cau enguanya abans que arribi al 2013.
Ai, sí, no.
Bé, doncs, no n'esclava, evidentment, no?
Hi ha gent que seguirà regalant corbates i seguirà regalant, doncs, els mitjons i aquestes coses que...
I la colònia típica.
I això mateix, aquella colònia de l'àvia.
I a l'aster-shell.
Sí, això mateix, a l'aster-shell, sí, sí, és veritat, sí, és un regal que no pot faltar per Nadal.
No, pels que tinguin aquests hàbits tan saludables, que no canviïn.
Però la gent que té interès de regalar o d'autoregalar-se...
Aquesta és bona, aquesta és bona.
És un segment que, de tant en tant, també m'incloc jo.
Doncs, sàpiguen que els tablets, bé, doncs, estan marcant tendència, no?
I és que, a poc a poc, aquests petits cestis que poden tenir pantalles de 7, de 8, de 9, de 10 polzades,
és un híbrid entre un portàtil, un ordinador portàtil i un telèfon mòbil,
doncs, cada vegada estan guanyant més terreny entre els usuaris i també entre els distribuïdors, esclar.
Els distribuïdors senten cans de sirene que...
Digue'ls-hi tontos, els distribuïdors, que estan allà amb les orelles ben posades.
Per el que senten, per les orelles, i senten que el que vol la gent als usuaris és estable,
i els distribuïdors que fan, doncs, demanen tablets, no?
Les dades d'enviaments del mes d'octubre, és el que dèiem abans d'estadística,
confirmen que, per primera vegada, s'han sol·licitat més tablets que portàtils per la seva posterior venda.
El creixement dels enviaments de tablets ha estat una tendència en els últims mesos,
que s'ha vist accentuat endavant aquesta propera campanya nadalenca.
Els tablets s'han convertit en un producte molt popular entre els usuaris,
i les possibilitats d'aquest tipus de terminals i la seva mobilitat han convençut a milions de consumidors.
Els grans perjudicats de l'èxit d'aquests terminals sembla haver estat els portàtils d'aquests ordinadors,
que han perdut aquest protagonisme.
Esclar, tothom abans anava en aquell portàtil,
sobretot...
I era tan desitjat perquè era l'últim de l'últim...
Sí, esclar, perquè era una manera de portar l'ordinador a sobre,
per això es diu portàtil, no?
I, esclar, ja ho tenies tot, el que tenies a casa ho podies tenir en un portàtil, no?
I, esclar, ara, doncs, arriben els tablets i sembla ser que encara es pot portar millor, no?
O sigui, pesa menys, i cap el mateix que hi cap amb un portàtil,
i, a més a més, amb la diferència que tenen pantalles tàctils,
cosa que els portàtils no.
Sí que en s'han fabricat alguns i comencen a veure, que en vam parlar un dia,
però la tendència és que els portàtils segueixin sent de teclat,
o sigui, pantalla, tocar, però no es mou res,
i, en canvi, els tablets sí, toques i es mou tot, no?
I, esclar, això fa que la gent vagi cap aquí, cap a les pantalles tàctils.
No, anem cap a la comoditat i la part més pràctica, diguem-ho així, no?
Això mateix, sí, això ens va introduir els mòbils.
Els mòbils, quan van començar a ser tàctils, esclar, la gent, doncs, ja s'hi va acostumar,
i quan li agafes gust a una cosa, doncs, després ho vols continuar,
i és el que passa amb els tablets, no?
És una continuació dels mòbils, però en gran, com dèiem, no?
Aleshores, doncs, uns petits consells abans de comprar un tablet.
Vinga, consells.
Han de tenir característiques imprescindibles.
O sigui, abans de comprar un tablet,
i volem bona qualitat i especificacions,
ens hem de fixar, sobretot, en el hardware.
O sigui, el processador...
Com ho has dit, això?
Com ho has dit?
El hardware.
El hardware.
Aquest és el maquinari.
T'he dit el català, seria el maquinari, no?
Sí, sí.
És el que hi ha dins, les peces electròniques que hi ha dins, no?
No, però és que m'ha agradat, perquè és el hardware.
Hardware.
Doncs, el processador marca com es comportarà el dispositiu.
Esclar, no és el mateix un processador Intel
que un processador marca notificis, eh?
Per exemple, per exemple.
Hi ha un països d'aquells que...
Sí, sí, sí.
Eike, te dic una cosa, que moltes vegades el hardware,
aquest que dius tu, també pot venir d'aquells mateixos països, eh?
També.
El que passa és que els hi posen una miqueta més de maquillatge
i tira recte, eh?
No, però...
A veure, que no ha de ser tots, eh?
No, però sempre segueixen controls de qualitat.
Pensa que Intel, que és el major fabricant de processors del món,
té una planta a un país que no es destaca per la seva, diguéssim,
per el seu lideratge tecnològic,
sinó més aviat un paradís terrenal
que molta gent va fer turisme per veure la natura,
que és Costa Rica.
Doncs Intel té una planta a Costa Rica.
Esclar, allí he agafat mà d'obra, diguéssim, més barata,
però, esclar, els paràmetres que fa servir
per fabricar els processors Intel a Costa Rica són estrictes.
Vull dir, hi ha pot ser un país no gaire desenvolupat tecnològicament,
però al darrer hi ha el segell Intel.
I aleshores...
No, i que volen donar qualitat.
Home, volen donar qualitat.
Encara que estigui fabricat a Costa Rica,
que no vol dir que sigui un país subdesenvolupat,
però, esclar, els trets de Costa Rica tothom ho sap,
que és la seva natura, els seus plats naturals, no?
I ben fet, que fan per demostrar la natura, esclar.
Però bé, la qüestió és que una cosa és Intel,
encara que estigui fabricat a Costa Rica o Singapur,
i una altra cosa és marca X,
que vés a saber quina cosa et pot oferir.
Va, primer consell.
En segon lloc, la pantalla.
Sempre que podem,
hem de provar abans com respon la pantalla,
el nostre tacte, precisió, rapidesa, fluidesa, etcètera.
O sigui, ho hem de comprovar.
Si és com tu te vas comprovar un vestit,
te'l vas a comprovar,
doncs prova la pantalla tàctic,
no te la comproves sense.
Sí, per si de cas, no?
Sí, sí, tu prova-la, prova-la, toca-la, toca-la.
No te n'estiguis, no te n'estiguis,
i veig trobant tots els numerets i tot el que convinc.
Si vés a un lloc que diu, no se toca, doncs me'n vaig.
Malament, malament.
Han de deixar tocar la pantalla.
I després també s'han de deixar retornar.
Sí, també.
Que aquest és un altre.
Que aquest és un altre,
perquè algunes vegades potser no te deixen acabar de tocar tot el que és,
i quan arribes a casa un dels numerets te fa pellugues,
per dir alguna cosa, no?
Segon consell, versió de l'Android,
perquè pensa que gairebé tots els tablets porten Android.
S'ha de fixar bé,
perquè encara venen tablets amb Android 2.2.
Anem amb compte.
Hem de comprar, com a mínim, Android versió 4.0 ja,
perquè la versió 2.2 no està preparada
o no estava preparada per a pantalles grans,
i l'experiència de l'usuari és quant menys frustrant.
Clar, són versions per pantalles petites de mòbils tàctils.
Clar, aquesta versió del 2 ho porta-se a pantalles grans,
doncs, evidentment, no rutlla.
Llavors, has d'anar a buscar el 4.0.
Atenció, doncs, això amb la versió de l'Android.
Ara m'ha acabat, eh? Atenció, cuidadint, cuidadint.
No, més ben dit, alerta.
Alerta.
I, tercer consell, la mida.
Des de 5 polsades fins a més de 10 polsades.
Quin escollir? Doncs, dependrà de les necessitats.
Si prima la portabilitat, ja que es anirà a usar majoritariamente fora de casa,
per consumir contingut, veure multimèdia, llegir...
L'údial és un tablet més petit, 5, 6, 7.
Si, per al contrari, l'ús que li volem donar és la major part del temps en casa,
doncs, també mirant pel·lícules, fotografies,
la millor opció serà de 10 o una mica més gran, no?
No.
Això és lògic, però s'ha de dir,
s'ha de dir perquè tan lògic que és que ho he dit,
és que a vegades la gent no ho té en compte
i compra una cosa que després li va gran o li va petita, no?
M'entens, no?
Sí, però és complicat, eh?
Sí, però m'entens, no?
Són coses lògiques, però la gent a vegades s'embolica
i compra una cosa petita quan el comprenia una cosa gran i a l'inverse.
Bé, m'he explicat o jo també m'he fet un embolic, no?
No, no, no, no, t'ha estat perfecte.
Sí, perfecte.
Perquè a més a més és això, que moltes vegades ens deixem,
potser emportar pel que veiem, més pel que sabem,
i arriba un moment que la liem.
Al cap i a la fi la liem.
I fins que no hi ha una persona que dius entesa en la matèria,
te pots trobar precisament amb alguna sorpresa, no?
Era això, Beta?
Sí, era això, era això.
Més o menys.
Molt bé, doncs, no res, que la preparació per la campanya de l'enque
és una de les principals causes
que aquests tables vagin en alça i es portar-los nou tant, no?
Aleshores, doncs, tingueu compte a l'hora de fer regals
o d'autoregalar-se o, vés, el que...
El que necessiteu.
El que necessiteu, a veure, que no ens enganyem, eh?
Rumorologia.
Vinga, anem a la rumorologia, que corra per on?
Rumorologia.
Que corra, però bé.
What's up?
What's up.
What's up.
What's up.
What's up.
What's up.
Aquest famós missatge, aquest sistema de missatgeria instantània,
sense pagar diners, com ho fes amb SMS.
Doncs, avui dia, avui, doncs, acaba de negar que hi hagi una possibilitat de vender a Facebook
encara, doncs, que no acabi de desmentir-ho del tot, no?
Sí.
Aleshores, què passa?
Les xarxes socials van plenes aquests últims dies d'això, d'aquesta possibilitat que Facebook comprés el WhatsApp.
però, però, t'ho dic, avui ha sortit del pas d'aquesta rumorologia, WhatsApp, que diu que no.
Però ha sigut un no amb una boca petita, eh?
És a dir, ha volgut parar la rumorologia, però és bo que hi ha negociacions així,
i, esclar, i aleshores se li ha marxat de les mans, i perquè no pugi més el preu,
perquè, esclar, quan aquestes coses saben, el preu es pot veure alterat.
I no els interessa, i han dit en una boca petita, doncs, que no, que nosaltres no ho volem vendre.
Que nosaltres no ho volem vendre, home, per l'amor de Déu.
No, no, no, que no ho volem vendre.
Que de veritat, eh?
Però...
Ja ha corregut, ja malament.
Però és això, no?
D'aquí a unes setmanes ho sabrem, si era o no era el rumor.
I, aleshores, doncs, només dir-vos que esperarem aquest temps pronunciat a veure si al final ho era o no era aquest rumor,
i acabarem dient, doncs, això, que ofereix WhatsApp a Facebook,
en cas que portés a cap aquesta compra per part del gegant Facebook, no?
Doncs, a més a més de ser l'aplicació més descarregada, parlant de WhatsApp, eh?
Sí.
Més descarregada en un centenar de països, el passat mes d'agost,
l'empresa va comunicar que estava rebent i enviant uns 10.000 milions de massatges per dia.
10.000 milions.
Són molt, eh?
Però és moltíssim.
És molt, eh?
I és que WhatsApp ha sabut adaptar-se i aconseguir un equilibri entre els SMS i la missatgeria web portada al telèfon,
on Facebook, de moment, ha fracassat.
Esclar, i és aquí per això Facebook que ha vist l'oportunitat.
Ja que nosaltres hem fracassat, doncs anem a mossegar aquesta empresa que sí que ha tingut èxit, no?
Doncs, més enllà d'un exemple per millorar el seu aspecte mòbil,
WhatsApp suposa un gran nítol d'usuaris que actualment perd en el telèfon,
que podria suposar per l'empresa de Sakenberg, que és la Facebook,
doblar el número d'usuaris als que arriba a través de la publicitat.
I tot això és una cadena de cara a interessos, com sempre.
Aquí el que diem, la pel·le és la pel·le, doncs allà a Amèrica diuen el dòlar és el dòlar, no?
Ni més ni menys.
Ni més ni menys, no?
Ni més ni menys, sí, és veritat.
I encara, doncs, hauria de determinar, doncs, si es fes aquesta compra, no?
S'hauria de determinar el greu aspecte de la conversació de la privacitat,
ja que podria provocar, doncs, una fugida d'usuaris a altres serveis com l'any, no?
O sigui que, en cas que s'aportés a la pràctica aquesta compra,
Facebook, doncs, últimament, en qüestió de privacitat, doncs, no està fent gaire bé, no?
Ha tingut una mica de problemes que si ara...
Home, recordem que quan va sortir a borsa no els hi va sortir la història com ells s'esperaven, eh?
Sí, però jo saps que últimament hi ha hagut mogudes en Facebook
que si tu no vas a una pestanya, doncs, perquè les teves dades no siguin utilitzades...
Sí, sí, sí, ha corregut, ha corregut.
Això mateix, doncs...
Igual que també ha corregut una altra història que te farem pagar d'aquí a poc si no fas segons quines coses...
Això mateix, doncs, però en qüestió de privacitat, últimament, ha tingut una mica d'altabaixos, no?
Que no...
Però jo crec que continua sent també una mica, crec que llegenda urbana.
Sí, però sí, podria ser, no? Però...
Alguns interessos...
La mala imatge, en aquest sentit, ha caigut sobre Facebook, no?
Esclar, aleshores, la gent de WhatsApp, que de moment mantenen aquesta privacitat,
que de moment s'hi ha posat aquesta empresa, en casa que ho comprés Facebook, hi perilleria, esclar.
I aleshores, doncs, aquí està que molta gent hi ha d'hi, ostres, ens compra Facebook,
que últimament amb privacitat no...
No ho ha guanyat gaire.
No, no, aleshores, doncs, hi ha una possibilitat que molts se marxessin a un altre servei de missatgeria instantènia,
com ho ha estat, que es diu Line, no?
Però bé, això estaria per veure, aquí quins marxarien, aquí no marxarien,
també està per veure si és veritat que ho compren o no compren, però bé,
quan alguna cosa es mou per la xarxa...
Alguna cosa deu anar...
Ai, ai, ai...
Tu és que ja vas amb la mosca darrere de l'orella, eh?
Ja t'hi veig, ja t'hi veig...
Bé, doncs, avui anem ràpids perquè, doncs...
Oh, tranquils, eh?
Home, et quedem...
No, no, no, perquè ara volem...
Ja ho sé, mira, és que vol posar una mica de música.
Sí, volem relaxar-nos.
Sí?
Volem anar a un cantautor que es diu...
que es diu Jaume VI, eh?
I saps quin alter ego li diuen al Jaume VI?
Quin renom tenia Jaume VI?
Home, jo crec que era l'home galàctic, no?
Sí, el cantautor galàctic.
El cantautor galàctic.
Galàctic, sí, sí.
Veus?
Aleshores, el cantautor galàctic, no sé què he dit jo.
Sí, sí, cantautor.
Cantautor.
Cantactor.
Cantactor.
Doncs el cantautor galàctic va fer en un seu moment una cançó una mica galàctica,
també, no?
Amb això que a qualsevol nit pot sortir el sol, esclar, és un astre i tot això, no?
Bé, tu saps per què també li diuen galàctic, no?
No, sempre estava la lluna.
Sempre estava allà, el planeta que tinc al costat de vinília, saps?
Ah, de car, de car.
Era ve i teu, era ve i teu.
Sí, era ve i meu, sí, sí, s'anava una mica també pels núvols, no?
Però més enllà dels núvols.
Més enllà, fins i tot.
Més enllà dels núvols.
I aleshores per això tenia aquesta fama de cantautor galàctic, no?
Doncs bé, saps que hi ha una nau que s'està arrossegant per mar,
que es diu Curiosity.
Ah, no? No, no, no me l'han presentat, no?
Bé, doncs, sí, va aterrar aquest estiu passat, vam dir que l'operació d'aterrament
per part de la NASA va ser molt complicada perquè havia arribat sencera
i a l'hora d'aterrar el planeta a mar, doncs, va tenir diversos sistemes.
Un que va desprendre's de la nau mare, després que van sortir uns paracajudes,
després a sortir de la nau que hi havia com unes molles, sí, sí, sí, com unes molles
i quan va arribar el planeta va rebotar, o sigui, va rebotar una mica
i al final va deixar de rebotar i va poder aterrar, llavors va sortir d'aquella plataforma
amb molles i va poder, és com un robot i va córrer per la superfície.
Però, Déu-n'hi-do, eh?
L'aventura que va dir que...
Per aterrar...
El robotillo, eh?
Sí, el robotillo aquest que no es trenqués, no?
Doncs, Curiosity, com tots els robots, també necessita...
No està treballant tot el dia, no?
I necessita també els temps de repòs, no?
O sigui...
O sigui, també necessita relaxar-se, vols dir?
Sí, també, sí, sí, sí, sí, sí, com els robots de les pel·lícules.
Això no ho ensenyen, però els robots de les pel·lícules també descansen,
no estan tot el dia allí en funcionament.
I us recomano una pel·lícula que ho veureu, que sí que descansen.
L'Home Vicentenari, eh?
Oh, que bonica pel·lícula.
Sí, molt guapa.
M'encanta, aquesta pel·lícula.
Que al final el robot se comparteix en persona humana, no?
I la declara en persona humana.
Doncs tu veus que arriba un moment que quan fa totes les seves feines,
arriba el seu soterrani, s'endolla i ell se carrega.
Clar, perquè ha d'agafar força, clar, ha d'agafar la bateria.
Ha d'agafar força i se desconecta, no?
Doncs aquesta Curiosity, aquesta nau que explora mar,
també té unes hores en les quals reposa perquè pugui descansar, no?
Oi, però els extraterrestres l'agafaran si fa això?
No, suposo que té un sistema de barna, com els cotxes,
i si la toquen, surt allà i viu, viu, viu, viu.
Doncs bé, la qüestió és que...
Ens anem en una mica de l'òdia, no?
Sí, una mica.
Però bé, la qüestió és que ara t'ho vas preguntar,
tu i els oïdors, o els oïdors i tu, o tots plegats...
Tots ens preguntem.
Tots ens preguntem.
Què té a veure l'home galàctic amb la nau Curiosity que està a mar?
A veure, a veure, a veure,
què ens està passant avui?
Què ens està passant avui, Berta?
S'acosta a Nadal.
Queden dies, eh?
Tenim a riure fluix.
M'arriba una flyer de Nadal.
No, no, mira, confessa-ho, confessa-ho,
que demà és festa.
Sí.
L'altre també.
Sí.
Tens pont, això vol dir, no?
Sí, sí.
I clar, ja tens quatre dies aquí de libre disposició.
Sí, sí, sí.
I clar, jo crec que també m'estàs influenciant.
Sí.
I clar, estem tots així com pensant ja el que passarà demà
i aquests quatre dies que tenim per davant, no?
Això mateix.
Si no és el vostre cas, ho sentim molt, de veritat.
Bé, doncs...
No volem ser insolidaris, tot el contrari.
Desveiem aquesta interrelació entre el galàctic i la...
Vinga, desvella'm, desvella'm tot això.
Vinga, vinga, vinga.
A més de dir-vos que aquesta nau necessita reposada, esclar,
després de reposar, què passa quan una persona...
Què passa?
Una persona o un robot està reposant, doncs s'ha de despertar, no?
En el principi, sí, li sona el despertador, també.
Esclar, doncs no, allà no li sona el despertador.
Saps com desperten el nau Curiosity?
Amb una doble dosi d'electricitat.
No, amb una cançó.
Amb una cançó?
Sí.
Cada dia els de la NASA li envien una cançó i és com el dir, desperta, desperta't.
I aleshores...
Vinga, vinga, anem a posar per feina, anem per feina.
I com una mena de concurs internacional en el qual demanen els de la NASA que vagin enviant
propostes de cançons que tinguin a veure amb els astres, cançons galàctiques.
Ah, que bonic.
Sí, i aleshores, doncs estan enviant de tot el món cançons en tots els idiomes, clar,
en totes les llengües del món, com una torre de babel, cançons, i cada dia una cançó
diferent en qualsevol idioma, guanya, evidentment, l'anglès, però també de tant sonen
en anglès, en francès, en italià.
I aleshores la comunitat catalana parlant ha decidit, per votació popular mitjançant
Facebook, doncs que la cançó que representi el català sigui aquesta.
Ai, doncs, fantàstic, també vull votar.
Arribem o no encara?
Suposo que sí.
Doncs mira, mira, després ho ensenyes.
Millor.
Aleshores, doncs, ara aquesta proposta amb milions de vots que hem tingut, què passa?
Ho enviarem a la NASA, i la NASA, doncs, si veu que la llestra s'ajusta amb temes galàctics,
en aquest cas hi ha el sol pel mig, que surt en una nit, doncs, potser l'aliment que ens ho acceptin,
i potser l'aliment, algun dia, d'aquestos, doncs, a mar, a les 8 del matí,
som-hi, qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume VI.
Molt bé.
Increïble.
Seria fantàstic, eh?
És això, no?
Per posar la pell de gallina, eh?
És la mateixa, el dia que ho facin, que ho diguin, que volem estar allí a les 8 del matí,
juntament, encorocit i escoltant aquesta cançó, i que tots els marcians sàpiguen que aquí també fem cançons molt boniques.
Clar que sí, clar que sí. Però, Beta, jo em pensava que, clar, me posaves allò de qualsevol nit pot sortir el sol,
és que una de les preguntes que jo m'hi faig, i de veritat és una cosa que potser ja t'he comentat altres vegades,
és que veig a la lluna que no se'n va a dormir, i que durant tot el dia la podem trobar al cel,
i que en qualsevol moment allò que la busques i la trobes, ja sigui les 9 del matí, com les dues del migdia, com les 3 de la tarda.
Sí, bé, no sempre, perquè a vegades la tenim a l'altre costat de la terra i no la podem veure.
Però moltes vegades sí.
Però a últimament, ara molt sovint, la busques i la trobes.
Sí, sí, la tenim.
I clar, és allò que dius, està passant alguna cosa?
No.
Està canviant alguna cosa?
No, no, jo diria que no.
No?
D'acord, si tu m'ho dius, jo t'hi crec, eh? Jo t'hi crec, jo t'hi crec.
Doncs vinga, què et sembla si anem a fer aquest viatge?
Vinga, viatge a vinília.
El planeta de vinília que tenim de veïns al Jaume Cissa, el planeta de l'Agustin.
Després ja li demanarem una miqueta d'oli o de sal, qualsevol excusa per fer una visita.
De sucre, encara el sucre, després feré una visita.
Doncs bé, anem a finals dels 80, començant a més dels 90, anem a les Illes Balears,
les Illes Balears.
A les Illes.
Sí, i ens volem solidaritzar amb un grup que es diuen Ocults,
i que en el seu moment va fer una feina intel·ligent,
de promocionar les músiques d'allà, cantades en la seva llengua,
i gràcies a la seva bona manera de fer, van arribar al nostre país.
I si van fer el sal, allò que hi ha, aquest petit toll d'aigua entre les Balears i Catalunya,
van fer el sal i van acabar de triomfar.
Algun dia faran un pont, segur, eh?
Aleshores, nosaltres veiem que al llarg de les Illes Balears,
la llengua últimament està una mica maltractada.
Bé, doncs la qüestió és que...
Espera't, però crec que venen ben donades també aquí, eh?
Sí, venen cap aquí també.
Bé, la qüestió és que...
Bé, passem per sobre això...
Em pensava que anaves a parlar de l'era de l'IV3,
que tampoc, últimament no la veiem, tampoc.
Sí, sí, no, últimament...
Per això, és que hi ha tantes coses a comentar.
Sí, sí, bé, i aleshores, doncs, mira,
la gent no sabeu de què parlem, no volem aprofundir,
ja s'entén entre línies.
Busqueu, busqueu IV3, ja sabeu de què parlem.
S'entén entre línies.
Aleshores, doncs, en el seu moment,
els dels Ocults,
doncs van decidir fer un tema
que deia, pa, molt inacional.
Però abans de llançar la cançó...
Ai, que la parlo, la parlo.
Abans de llançar la cançó...
Digues, digues.
Hem de fer un avís, un avís alerta.
Un incís.
Sí, un incís.
Hem de fer que, com quan veiem una pantalla
de televisió, de cinema, o qualsevol,
alerta que aquestes imatges
poden fer-hi la seva sensibilitat.
Ferir la sensibilitat.
Doncs ara podem dir que el començament
de la cançó pot fer-hi la sensibilitat d'algú.
Ai, però és cuidado, eh?
Sí, sí, sí, al tanto,
que només és un petit fragment de la cançó.
És el començament de la cançó, eh?
Pots fer-hi la sensibilitat d'algú,
però tranquils que la cançó després continua
i parla de temes que defensen
que les illes balears són balears
i ja està.
No hi haurà de buscar més ni altres històries.
Ells volen el pa molt i nacional.
Doncs vinga, Beta, fins la setmana vinent.
A reveure.
Adeu, adeu.
I ja estic fort de xilinguita,
no m'estalona, no m'hamburgues de fer pel·lító.
No m'estalona, no m'papes de fer xilinguita.
Casi, casi, casi, te fan olvidar.
Que tu lo que vols és un pan boli,
un pan boli, un boli, vas de soya.
Que tu lo que vols és un pan boli,
un pan boli, formatge bones.
Un pan boli nacional, un pan boli nacional,
un pan boli nacional,
un pan boli nacional, nacional.
Que tu lo que vols és un pan boli nacional.
Aquí tots tots en muntes, el xilinguita.
C'hi Mallorca torna a lletja.
T'importa un pico.
C'hi Mallorca està malalta.
T'importa un ravegonyatures, prevejar.
Això és lo que hi ha.
I tu lo que vols és un pan boli,
un pan boli, un boli, vas de soya.
I tu lo que vols és un pan boli,
un pan boli, formatge bones.
Un pan boli nacional, un pan boli nacional,
un pan boli nacional,
un pan boli nacional, nacional.
i tu lo que vols és un pan boli.
I tu lo que vols és un pan boli.
I tu lo que vols és un pan boli.
i tu lo que vols és un pan boli.
I tu lo que vols és un pan boli.
i tu lo que vols és un pan boli,
un pan boli, boli, vas de soya.
I tu lo que vols és un pan boli,
un pan boli, formatge bones.
Un pan boli nacional,
un pan boli nacional,
un pan boli nacional.
Un pan boli nacional, nacional.
Bona nit
Bona nit