No, ja tenim aquí amb nosaltres, com us dèiem, Andrés i Andrés, benvingut.
Moltes gràcies.
Com estàs?
Doncs mira, a punt de començar demà el nou cicle.
Estic, jo us havia dit, crec que és ja aquesta setmana, però no podia arriscar-me,
perquè dic, no sé, algunes vegades, potser que sigui el dijous,
però llevo una mica més de boca.
Sí, perquè a vegades hi ha hagut alguns actes imprevistos
i s'ha tingut de suspendre el cinema pel que fos.
Bé, aquest mes, afortunadament, que jo sàpiga, no hi haurà cap interrupció,
i farem cinema tots els dimarts i tots els dijous.
Bé, llavors, com estem acostumats a fer uns cicles d'alguna cosa determinada,
aquest mes hem agafat un cicle que l'hem titulat Alcohòlics.
Per tant, les pel·lícules que veurem durant tot aquest mes
són amb un tema de gent que ha tingut algun problema o té algun problema,
esclar, amb l'argument de les pel·lícules, pel tema de l'alcoholisme.
Per orientar-nos d'una manera humana, directa i sense permetre que un tema cinematogràfic,
un argument cinematogràfic, en fi, ens deixi l'ànima tranquil·la després perquè hem pensat,
bé, això és una ficció cinematogràfica, però sabem que realment existeix aquest problema.
Llavors, hem rebut la col·laboració de l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona.
Aquesta associació fa una gran tasca i la presidenta, la senyora Francina Baquer Soler,
ella és la presidenta i ella és la que anirà donant orientacions,
i no solament això, sinó que donarà també assistència particular
o en moment abans de fer-se la pel·lícula sobre algun tema que algú ens vulgui explicar en concret.
Jo he anat dient durant aquests dies enrere que si hi ha alguna persona a la sala
abans de començar la pel·lícula, que és quan farem una petita exposició del tema cinematogràfic,
que vulgui fer alguna consulta, la podrà fer.
I si un cop acabada la pel·lícula, particularment, vol fer també alguna consulta
amb la senyora Francina, per això està ella preparada per orientar-me a aquestes persones.
La senyora Francina la tenim aquí davant.
Senyora Francina, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Primer, sisplau, m'atracteu de tu, perquè això de vostè i senyora i tal és molt...
Bueno, direm com deia aquell, oiga, vostè, tu.
Doncs ja val.
Bé, jo he anat dient també que, com és habitual, 10 minutets abans de començar la pel·lícula,
es fa un petit esbòs de la pel·lícula, algunes curiositats.
Si hi ha algun tema, com hi ha hagut d'entitats que han col·laborat,
aquestes entitats han exposat els seus motius, les seves inquietuds,
i llavors és lògic que aquest mes serveixi, aquest cicle, per donar unes orientacions.
Jo crec que no he fet malament de dir-ho així.
No, no, està bé, perquè, a veure, nosaltres pensem,
a més, és que és així, l'alcohol abarca tot,
abarca tot el que és, totes les activitats de la nostra vida.
Pot ser joventut, pot ser feina, pot ser, jo què sé...
Família, treball...
Bueno, tot, o sigui, amistats, salut, o sigui, és una cosa que, com que està tan present a les nostres vides,
doncs, a més, nosaltres estem a la cultura de l'alcohol.
I, clar, no se'n donem ni coca a compte que quan, a vegades, caus dintre del pou aquest,
costa molt de sort, i llavors dius,
com pot ser que jo hagi, a mi, m'hagi passat això.
Doncs, bueno, és una cosa que és, o sigui, de molts anys, no?, de consumir,
val, i llavors, doncs, igual te pot afectar, doncs, jo què sé, a la salut, a la feina,
tot, llavors, ho pots perdre tot, o pots anar amb un psiquiàtric,
o, jo què sé, pots anar, o sigui, te pots morir tot.
Vull dir, llavors, nosaltres portem ja 30 anys.
30 anys.
30 anys.
Ja som 30 anys.
Nlluitant contra la droga, l'alcohol.
A més, a més, jo no sé si és, el ser tan accessible, podríem dir, aquesta droga,
i l'estar tan permesa, perquè potser fins i tot, en segons quins moments de la vida,
sembla que estigui fins i tot ben vista.
Sí, no, és que està ben vista.
És que, a veure, avui en dia no se pot celebrar una festa sense que hi hagi alcohol.
Exacte.
A veure, en principi, el que és el consum no està ni malament, ni...
A veure, el que és un consum normal, de dir, bueno, doncs, m'aprenc una copa de xampany, m'aprenc...
D'acord, el que fa mal és el consum excessiu.
Clar.
D'acord, llavors nosaltres tampoc estem en contra que la gent, doncs, a veure, se l'elebri una petita festa,
o se l'elebri, jo què sé, Nadal, se l'elebri el que sigui, doncs, que se prengui la seva copa de xampany, el cubabata, el que sigui.
Sí, sí, sí.
Però el mal és quan...
Arriba l'excés.
Exactament.
I que tu no veus perquè t'agrada aquella miqueta de vi o del que tinguis allí, de whisky, del que tinguis allí.
Busques els efectes que te fa el consum aquell, val?
Llavors és el problema quan comença aquí i el problema és quan hi ha, clar, arribes a casa, mals de caps a casa, a la feina, no rendeixes a la feina,
els fills, a lo millor, a l'escola no te rendeixen bé i si escarbes una mica allí, veràs que a casa hi ha un problema del qual,
que, doncs, els crios aquells detecten que a casa hi ha alguna cosa que no acaba de ronyar, no?
Llavors, a veure, és un tema tan ampli i tan complex que, bueno, faríem un mes de pel·lícules i faríem un any.
No, no, en podríem fer més, sí, sí.
No, no, però vull dir, faríem un any i parlaríem...
Hi ha converses i de tot i no acabaríem mai.
Exactament.
I llavors, doncs, bueno, hi ha gent que se'n surt i hi ha gent que, desgraciadament, doncs no,
però jo sempre dic que si una persona posa voluntat i a l'entorn que té també està disposat a ajudar
i llavors ell diu, vale, me'n he de sortir d'aquí, perquè jo sempre dic, l'alcohol només te pot dur a dos nyocs.
Bé, a tres, a la presó, al manicomi o al cementir.
Al cementir directament.
Sí, sí, exacte.
Però una pregunta, quan comencem a sentir, o com notem els efectes, que hi ha alguna cosa que no està funcionant bé,
a veure, és el que deies, perquè, potser, clar, a casa ha pres la copeta i no li donem importància després al dinar, després al dinar...
Sí, no, bé, això és una cosa, això, a veure, si no te passes de prendre-te la copeta i tal,
doncs, a veure, tampoc té per què fer mal, no?
El mal és el que he dit jo, el consum excessiu.
Llavors, a veure, normalment la persona que beu no ve per ella, perquè ella vol, ve sempre arrastrat per algú.
Et convido, anem cap aquí, anem amb nosaltres...
No, no, no, bé a l'associació, o bé, o sigui, bé arrastrat per algú, la dona...
Ah, la persona que pateix.
Exacte, la dona, els fills, d'acord?
L'envoltant, l'envoltant de la persona, sí.
Exacte, per què?
Doncs perquè ja no se pot aguantar més, que, bueno, doncs, a veure, arriba a casa, a sopar, no?
I poses el sopar, la persona que té el problema aquest, i diu, aquest sopar no val res, va, banyant-se el plat...
I el sopar val, eh, el sopar val.
I aquest puntet d'agressivitat per...
No, però és una...
Totes les posicions de la persona mateixa.
Sí, però no, però és una excusa que fica a ell per dir, o a ella, o a ella, vale, per dir, vale, això no val res.
Bumba, portat a asso, me'n vaig al bar.
És una excusa per...
Resinibir-se d'aquest moment i poder anar on de veritat necessitava anar.
Exacte, vull dir, a més, bueno, mentides, 50.000, tot, o sigui, accidents de trànsit, això ja ho sabem, amb la joventut, i també gent de mitjana edat, vull dir, hospitals que estan plens,
no per el 40% dels nits que hi ha als hospitals, no són perquè la gent estigui borratxa, no, no, no, són per...
Conseqüències.
Conseqüències del consum excessiu, perquè l'alcohol t'afecta des del cap als peus, t'afecta des del sistema nerviós, la circulació, pàncreas, fetge, cort, tot, t'afecta tot.
Bé, llavors, clar, una persona arriba al meu metge i diu, oh, jo és que em fa mal aquí, anya, però, bueno, vostè, però sí, te'l fetge malament,
a lo millor que hi ha persona, no per res, però la majoria de camins és pel consum excessiu d'alcohol.
També avui en dia, també es pot parlar que hi ha els politoxicòmens, que és cocaïna i alcohol, vale,
que és el que la joventut avui en dia va més, però, bueno, aquí ara, de moment, estem parlant d'alcohol, no?
I nosaltres, ja dic, amb els 30 anys que fa que estem, perquè nosaltres derivem a la gent cap al cap de Joan XXIII, vale,
i llavors, doncs, bueno, hem vist a tot.
Sí, sí, sí, sí, no m'imagine, no m'imagine, en aquests 30 anys, totes les excuses que s'hauran arribat a inventar, no?
Tot maltractament.
Tant per sortir com per entrar, diguem-ho així, no?
A veure, tothom que et ve, tothom que et ve, et diu, això és un ronyo, jo no, jo bec lo normal,
però, a veure, què és el normal que veus tu? Què és?
Doncs mira, doncs me bec això, això, això, i tu te creus que una copa al matí, una copa al mig matí,
al migdia la cervesa, després el vi al dinar, després el carejinho, després la copa, la copa,
doncs a la nit, a veure, això tu creus que és normal? Ah, doncs sí.
Clar, són la suma de coses que arriben precisament a normalitzar-se dintre de la vida d'aquella persona, no?
Clar, i llavors, a veure, al principi, la tolerància que té el cos és molta, d'acord?
Clar, però com van passant els anys i veus més, això se va reduint, reduint,
hasta que arriba un punt que només que t'aprenguis una copa del que sigui,
o una cervesa, el que sigui, ja vas de cantó, o caus rodó, o...
i després també hi ha el problema que hi ha molta gent que ja estan tan afectats
que el seu cervell no entén que ha de sortir d'any, o sigui, a veure,
en ve gent que diu, sí, sí, sí, sí, sí, d'acord, sí, sí, sí, d'acord, ho entenc,
el que tu m'estàs explicant, que he de deixar això, la droga, que aquesta,
perquè és una de les drogues més fortes que hi ha, sí, perquè em fa mal, no?
Però ja té el cervell tan afectat, perquè com que a l'alcohol se menja
les neurones del cervell, que difícilment en poden sortir, llavors ens costa molt.
I per això sempre se necessita la companyia que comentàvem abans,
la companyia de la família, el recolzament dels amics, i fins i tot,
jo no sé si diria, i afegiria canviar d'hàbit.
Canviar tot, totalment. A veure, la persona que veu,
quan deixa l'alcohol,
ha de començar de nou,
com si començés una vida no, no, nova,
perquè ha de deixar els amics
que tenia abans, perquè, clar,
s'ha rodadejat, segurament,
d'una sèrie de gent
que consumeix
com enys, com enys,
o com emenya, no?
Perquè avui en dia també hi ha
l'alcoholisme femení, que quasi és
igual que el dels os homes,
ens val. Llavors,
té que deixar els amics,
si pot ser,
deixar-ho tot, marxar lluny,
marxar, marxar,
i si se'n va, i si no,
doncs, bueno,
separar-se d'aquella gent
que, doncs, bueno, va, vinga,
per una cervesa que et prenguis,
que no passa res.
Sí que és, sí que és,
perquè, a veure,
això és com el fumar,
només que,
si tu vols deixar de fumar,
i només que després t'aprenguis
un cigarret
i ja estàs un altre camí,
igual,
doncs amb l'alcohol...
Ni que t'enganyes,
ni que portis 30 anys.
Jo porto
29 o 30 anys ja,
també,
perquè jo he tingut el problema
de l'alcohol.
O sigui, has viscut
amb la pròpia carn.
Exacte,
per això sé,
per això sé el que la gent
m'està explicant a mi.
Passa que jo,
ha passat tants anys
que ho veig
lluny,
ho veig
una cosa molt lluny,
però el moment aquell
me va costar molt,
perquè...
Però l'experiència existeix.
Exacte,
gràcies a casa,
m'uns pares,
vaig poder tirar en van,
no?,
i ja està,
i m'un germà i tots,
vinga,
va, va, va,
i gràcies a ells
que estic aquí.
O sigui,
porto una empresa,
m'he tret una enginyeria
d'electricitat
i electrònica,
tinc el meu pis,
tinc el meu cotxe,
m'he tret el carnet
de conduir,
que sigui seguit
amb l'alcohol,
segur que no hagués tret res.
I aquest és el problema
que volem presentar
durant aquest mes,
allà a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol,
els dimarts
i els dijous,
a les 6 de la tarda.
D'una manera ràpida,
direm els títols.
Per demà comencem
amb la pel·lícula
El Callejón de les Almes Perdides,
que és en Tyron Poguer,
que hi fa de protagonista.
Segons el mateix
Tyron Poguer,
ell deia que per ell,
la millor pel·lícula
que ell havia fet
era aquesta,
El Callejón de les Almes Perdides.
Això demà,
a les 6 de la tarda,
allà dalt,
a l'antiga audiència.
Pel dijous,
d'aquesta mateixa setmana,
quan un hombre
ama una mujer.
Una pel·lícula
que hi ha un matrimoni,
Alicia i Michael,
i és un matrimoni ideal,
amb dues filletes
i una casa ben bonica.
Però la noia,
la dona,
té un secret
que és alcohòlica.
Ell no ho sap.
però quan ho descobreix,
intentarà ingressar
de la manera que sigui
a la seva dona
en un centre especial.
Llavors,
la propera setmana,
el dimarts dia 12,
farem
L'Angústia de Vivir.
Quin trio d'artistes.
Bing Crosby,
Grace Kelly
i William Holden.
D'on i do.
El dijous 14,
El Dorado,
una pel·lícula
de l'Oeste.
és un western
amb John Wayne
i Robert Mitchum
i James Cash.
Aquí veurem
Robert Mitchum
fent d'un xerif
borratxito,
però perduto.
Sí, sí, sí.
És el que porta
la trama
de l'argument
de la pel·lícula
en aquest aspecte.
Després,
pel dimarts dia 19,
una pel·lícula
molt plena
que és
El fuego fatuo
de grans artistes francesos,
una pel·lícula
que va dirigir
Luis Mellé.
El dijous dia 21,
dies cingüella,
un escritor
que està aferrat
a la beguda
a més no poder.
Qui fa d'intèrpret?
Ray Millan.
Déu-n'hi-do, eh?
Qui fa aquí la secunda?
Jan i Women.
No, no,
grans actors,
grans...
Sí, sí, sí.
El dimarts dia 26,
mi nombre es Joe.
Aquí es tracta
d'un home
que ja ha sortit
de l'alcohol
i ha de lluitar
per trobar feina
i tirar endavant
amb la seva vida.
Aquest és un altre problema
també que es troba
amb molta de la gent
que intenta sortir
però que potser
no hi ha l'oportunitat.
No hi ha prou recolzament.
No, però amb aquesta pel·lícula
es veurà com lluita
i és un bon exemple
de la seva lluita.
I per a final,
jo crec que la pel·lícula
més cumbra
que es pot fer
en quant a aquest tema
d'alcoholis
que és
Dies de vino i rosses.
Una pel·lícula
que va dirigir
Black Edwards
i que interpreta
el gran Jack Lemmon,
Lee Remick,
Charles Bickford
i Tom Palmil.
Aquesta és una pel·lícula
en què
tant l'home
com la dona
acaben enganxats
a l'alcohol.
Així n'hi ha molts, eh?
Sí,
i la lluita
és tirar endavant.
Doncs ja podem veure
que hi ha una selecció
de pel·lícules
que a part de ser distretes
tindrem la presència
d'aquí
de la senyora Francina.
Senyora, no, sisplau.
De Francina.
Francina.
De cara al públic en general.
A més,
jo vull dir una cosa.
La segona que has dit,
quina era la segona?
La segona,
quan un home
ama a una mujer.
Sí,
que ell l'ajuda i tal.
Doncs això
normalment
no existeix.
Ja.
No?
No.
O sigui,
a veure,
quan hi ha un problema
d'alcohol
que el problema
el té
ell,
la dona
se desviu,
se fa
el que sigui.
Quan una dona
té un problema
d'alcohol,
molts pocs homes
ens acompanyen
a la dona
perquè surti
de l'alcohol.
Perquè encara estem,
a veure,
desgraciadament
en una societat masclista.
Fa molta vergonya
que diguin
mira,
que la teva dona
veu,
que mira,
que aquí,
que mira,
que n'hi ha.
D'acord?
I a veure,
i això és cert,
perquè jo
a n'hi ha baix
me trobo,
trobo,
trobo gent
que em venen
les dones,
germanes,
germanes,
però germans,
homes,
acompanyant,
doncs podem,
puc dir,
dos o tres,
eh?
Pocs.
Bueno,
però ja n'hi ha algun,
i per això es fa la pel·lícula
perquè es doni la gent
compte
que els homes
t'han d'ajudar.
A mi me va acompanyar
mon papa ara,
però el meu exhome no.
D'acord?
Sí, sí, sí.
I el pare va dir,
tu tens que sortir,
està mort ara,
però jo he sortit
de l'alcohol
gràcies a casa
ma mare,
mon pare,
però ell,
acompanyant-me
vaig anar tres anys
a Joan XXIII,
jo.
i vinga va,
i vinga va,
i recaure,
i vinga va,
que entens que sortir,
xiqueta,
vinga va,
que sí.
I estètic aquí
gràcies als que he tingut a casa,
mon germà,
també tots,
m'han ajudat tots,
però el cas meu
és poc,
o sigui,
són pocs.
Una pregunta,
ara veus
alguna cosa
on ni te la propres,
res,
res,
absolutament.
Hi ha perill,
hi ha perill de tornar a recaure,
no hi ha perill.
Bueno,
sí,
sí,
sí,
clar,
a veure,
si jo ara comencés,
una cervesa avui,
amb una cervesa no me passa res,
però clar,
quan que avui no me passa res,
doncs demà dic,
quan que amb una no me passa res,
demà me'n prenc dos,
va,
va,
va,
va,
i estic igual que quan vaig començar fa 30 anys,
va,
a més,
perquè avui vull prendre una cosa que em fa mal,
que saps que t'ha fet mal.
A veure,
si una persona és una miqueta intel·ligent,
no es prendrà una cosa que li fa fa mal,
exacte,
val,
perquè,
a veure,
tot el que has aconseguit,
fins ara,
ho perds tot.
Clar.
Doncs,
a veure,
per què?
Això,
no sé,
si la gent que té el problema aquest,
pensa i diu,
a veure,
si jo puc aconseguir,
ja sabem que ara la fenya està malament,
que està,
però bueno,
és igual,
sortir-me,
perquè el principal problema que hi ha és l'alcohol,
perquè tens problemes amb alcohol i sense alcohol,
en tens més amb l'alcohol,
perquè tens els problemes que tens,
més l'alcohol,
d'acord?
Exacte.
I no tens el cap clar,
i com que no pots pensar com sortir-ne d'any,
doncs cada dia te fas una bola més gran i més gran i més gran.
Sí, sí.
Bueno,
llavors sabem que per demà a la tarda comencem aquest cicle a les 6 de la tarda,
allà a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol,
i farem la pel·lícula El Callejón de les Almes Perdides.
De què va aquesta pel·lícula?
Explica-vos-hi.
Un aprenent d'artista de circ està disposat a triomfar i aconseguir l'èxit,
sigui com sigui.
És l'argument de la lluita d'una persona per tirar endavant.
Jo no vull dir ni que ell sigui alcohòlic ni que no sigui alcohòlic,
això ho veurem durant la pel·lícula.
I la pel·lícula del dijous, quan un hombre ama una ull mujer,
és això que ha dit Francina,
que l'home, quan s'entera, descobreix que la seva dona,
que han estat vivint feliços, que ja tenen dues filles,
acaba descobrint que la seva dona és alcohòlica,
llavors ell lluita perquè ella deixi de beure.
Jo he vist alguna persona, ara canviant de tema,
a la vida real, Francina,
jo he vist alguna persona que realment ha begut i beu molt,
i en canvi no se li ha vist mai que estigui amb sensació de borratxa.
Pot ser això també, no?
Sí.
Una persona alcohòlica no la veràs mai que vagi de cantó.
Mai.
Perquè he vist això, sí.
Però té la dependència,
per exemple, jo què sé,
esmorzar al matí amb una cervesa, el que sigui.
A mig matí, si treballa en un lloc,
doncs té que anar al bar,
perquè si no ja està nerviosa,
perquè necessita la droga aquella,
perquè el que sigui,
a pobata, amb whisky,
el que sigui.
Al migdia, igual.
A veure, la persona que va de cantó
és la que no ha après mai res
i que un dia es passa i tal,
i aquell dia,
pues bueno,
potser fins a d'aquí un any no li passa res més.
Sí, sí, sí.
O hi ha la persona que ja ha consumit,
o sigui,
tants anys,
tants anys,
que ja està tan malament
que només que es prengui una copa del que sigui
és quan ja es va de cantó.
Però si no,
normalment,
la persona que té el problema de l'alcohol
no la veus tu,
que vagi de cantó,
ni que caigui,
ni res.
però crits a casa,
maltractaments,
mal gènit,
mal humor,
no s'arrendeix a la feina,
s'ha de estar cada 3x4
a buscar-se l'alcohol
que li fa falta
perquè si no,
no pot seguir.
Això, això, això és.
Bueno,
nosaltres aquestes coses,
bastantes d'aquestes coses
anirem veient
en aquestes pel·lícules
durant aquest mes.
Jo recordo
que 10 minutets abans
de començar la pel·lícula,
o sigui,
si comencem a les 6,
a les 6 menús 10
fem una petita introducció
del tema,
l'argument i curiositats
de la pel·lícula,
però també
la introducció
basant-se en la pel·lícula
de la que la vida real
pot portar en conseqüència
aquesta malaltia.
I per això tenim la Francina
que ella,
de cara al públic,
ens explicarà
algun petit detall
i ja dic,
inclús contestarà
amb alguna pregunta
que algú li vulgui fer
i si després,
particularment,
vol perquè li fa vergonya,
perquè és una cosa
molt personal,
vol contactar
amb ella
per anar a l'associació
i tindre una guia,
una orientació,
no solament
perquè aquesta persona
que ho desitja
sigui per ella,
sinó per alguna altra persona
que és el que has dit tu,
per un veí,
per un amic,
per un familiar,
per qui sigui,
i llavors sap que podrà anar
a les vostres oficines
i rebre tota l'orientació
que faci faltar.
el divendres,
el divendres,
cada setmana tenim un grup,
tenim un grup
d'autoajuda,
el que passa
que, clar,
normalment
les persones
que venen allà,
primer no volen
vindre,
o sigui,
els porten
enganyats,
i llavors
quan els hi parles
una mica
perquè ells,
a veure,
la gent que ve
no té
ni problemes
d'alcohol,
ningú en té.
Sí, sí, sí,
tot veu feliços, sí.
Sí,
ningú en té,
o sigui,
tothom veu
lo normal
i tothom està bé,
però quan hi ha
els hi dius,
a veure,
però tu fas això,
no?
fas això,
fas així,
doncs sí,
i tu et penses
que no tens problemes
i tu al matí
fas això
i fas,
ai,
doncs sí,
doncs sí,
bec.
Llavors,
clar,
a partir d'aquí
és quan ja pots començar
a encausar-lo una mica
en què ell,
clar,
té que ser ell
la persona
que digui,
doncs sí,
me vull ficar en tractament
o perquè si ell
no se vol ficar en tractament
per molt
que li diguis,
que li parles i tal,
per una orella li entra
i per l'altre.
Família,
que no és que de més temps
que haurem de deixar-ho aquí.
Recorda'ns, Andrés,
si vols,
les dues pel·lícules
que tenim una demà mateix
i l'altra de cara
els dijous.
Mira,
demà,
a les 6 de la tarda,
bona butaca,
bona pantalla,
allà a l'antiga audiència,
a la plaça Pallol de Tarragona.
Un euret d'entrada.
Sí,
l'entrada és una col·laboració
d'un euro.
Que no és res.
Exacte,
sí.
Llavors,
demà farem
El callejón de les almes perdides,
una pel·lícula
amb Tyron Power,
John Blondel
i Colin Gray.
pel dijous,
també a les 6 de la tarda,
amb entrada d'un euro,
només la col·laboració d'un euro,
Quan un hombre ama a una mujer.
Mira,
no sé si ho estàs sentint,
però t'estic posant a banda sonora de foc.
Exacte,
sí,
Quan un hombre ama a una mujer,
que s'ha de dir
que hi ha un tema musical,
molt conegut,
va ser ja internacionalment reconegut,
i que està col·locat en aquesta pel·lícula
perquè és preciós el tema.
Jo te l'ensenyo, eh?
No, no,
per això he callat
perquè m'agrada sentir-la.
Andrés,
bueno,
per mi ho convencem per les senyores,
amb el teu permís.
Francina,
moltíssimes gràcies
per haver vingut amb nosaltres.
A vosaltres.
I ja que
esteu tots convidats,
recordeu que tots els dimarts
i els dijous
estarem en aquest nou cicle
al Centre Cultural del Pallol.
Nosaltres continuem
anomenant-lo així
perquè ja ho hem après així.
Però realment,
perdona,
realment ara no ho és.
Ja ho sé,
per això,
però no m'ho treguis.
Tot el que hi havia passat
ja un altre d'això,
no?
No m'ho treguis,
no m'ho treguis.
No,
perquè ja la gent queda enganyada,
però jo a vegades ho dic,
el Centre Cultural del Pallol.
Per mi és això.
No.
Són allò del flim
i la pinícula?
Sí.
Per això és el mateix.
Perquè ara allò és cultura.
Ah.
Allò és cultura.
Ja no és centre cultural,
és cultura de l'Ajuntament.
I allà,
tots els festivals que es fan,
tot el que hi ha de cultura,
tot surt d'allà
de l'antiga audiència,
que antigament era
el Centre Cultural del Pallol.
Veus?
És que m'ho canvieu el nom
i jo ja ho tinc après d'una manera
i després ja està.
Jo només us vull dir una cosa.
Un moment.
Endavant, sí, sí.
Si algú té algun problema
i vol contactar també
a part de que estem allà,
però estem a l'hotel d'entitats,
llavors estem al despatxet,
que piquin allà l'hotel d'entitats,
passa que ara el número,
ara no me'n recordo.
Del telèfon?
Sí.
Ara te'l diré jo.
Estem allà,
i llavors,
que piquin allà,
ja.
Ara dic jo el telèfon.
977-240-055.
I l'altre número és
977-252-432.
Això és l'hotel d'entitats,
és allà el pàrquing de la Pedrera.
És allà al costat mateix
d'on està el Palau Fidal.
Nosaltres estem al despatxet
i l'últim que has dit
és el que tenim nosaltres
que ens deixa enracadus
al contestatador i tal.
Molt bé.
Gràcies Fonsina
per haver vingut també
i anirem veient demà
a partir de demà una altra vegada.
Moltes gràcies a tots.
Adéu.
Adéu.
Bona tarda.