Aquest any, tria el teu vestit de nubi a Pizarro.
Pregunta pel nostre PAC Cerimònia.
Vestit de nubi, armilla, camisa, corbata, cinturó i mitjons,
tot a partir de 400 euros.
També tenim tots els complements com botons de puny, sabates...
Tot el que necessitis.
S'estria a Pizarro i Pizarro Gala,
al carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977-22-8073.
Especialista en mides grans fins a la 80.
Informem als nostres clients l'opció de la sestreria a mida.
Vingui a veure'n si li donarem pressupost sense cap compromís.
Sestreria a Pizarro. Som professionals.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Tarragona, Ràdio.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi va anar a Cuba
a d'or d'or del català.
El millor barco de guerra
de la flota d'Ultramà.
El timonell, el nostre amo
i 14 mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell,
quan el català
sortia a les dades.
Ja el tenim aquí, ja el presentàvem abans.
Sabi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Doncs mira, esperant a veure què sortirà.
Pregunta d'Emilió,
que jo li feia a l'entrada del programa.
Vostè se'n recorda
que hi hagin hagut
xirigotes a Tarragona?
Home, si hi ha hagut,
haurà sigut particularment
alguns, un lloc, això,
perquè cadascú té el seu caràcter.
Jo, per exemple, xirigotes
no he sentit a Canàries, a Càdix,
a Torremolín,
oi, molts països d'aquests,
hi ha gent que fan el seu carnaval
i fan les seves xirigotes.
Però aquí, més aviat,
si hem fet alguna cosa d'aquest,
ha sigut ja amb més ironia,
més directa.
Tens per carnaval, Reus, Tarragona,
o depèn d'això.
Bé, això és un tema
que, clar,
dius que és un altre tema.
Sí, però això...
Ara, el que passa...
Són petites costums, no?
No, no, el que passa
que avui en dia hi ha
l'unís famílies,
amics, el que sigui,
de diferents regions,
s'acoplen moltes coses
i s'agafen costums.
Si no és costum,
doncs és un dia
que fas aquella cosa, no?
Però aquí a Tarragona
sempre ha passat això, avi.
Sí, sí.
El que passa és que
moltes vegades s'arrela més
o s'arrela menys?
Tarragona, més aviat,
ha sigut
de tenir un caràcter molt personal.
A què refereix?
Em refereixo
que han vingut gent de fora,
s'han aclimatat el caràcter
o s'han aclimatat
a l'Uca de Tarragona,
s'han sentit directe tarragonins
i d'allò,
i han fet moltes coses,
moltes coses,
però el que dius tu,
per exemple,
jo recordo de petitet,
perquè, clar,
cada cosa el seu tens.
Per exemple,
el casc antic
és la part alta,
llavors la part,
la part de baix,
per exemple,
la part del barri de Marina
és el port.
De sempre,
és veritat.
És el port, no?
Sí.
Tot depèn,
el plat de les carros
és el punt central.
Clar,
aquest barri,
doncs,
tenia,
bastant abans de la guerra,
molt abans de la guerra,
tenia també
un caràcter personal,
o sigui,
que hi havia
de tot,
hi havia oficis,
hi havia bars,
en fi,
tavernes,
magatzems,
tenia el seu cine,
un cine molt important,
el que sigui.
Però llavors,
també hi havia un cafè,
el cafè Colón,
que deien,
que era el cafè
que estava
al carrer Apodaca.
I a dir,
què passava?
Doncs,
com que era grandet
i tenia un ambient,
doncs,
així més social,
doncs,
hi havia que anaven a jugar
a les cartes,
l'altre que parlàvem de...
En fi,
hi havia una espècie
de barreja
intel·lectual.
Intel·lectual,
en el bon sentit,
dintre,
la part obrera
i dintre la part...
També hi havia gent
encarregada,
que convivia.
I allí
va haver un any,
bastant anys,
que van vindre
destacats
de la part de València,
uns ferroviaris.
Ah.
i allí s'hi van trobar
a la mar de bé
i parlant de si a Tarragona
es fa això,
que si es fa allò,
que si es fa allò...
I van dir,
i per què no es fan falles?
No per Sant Josep,
com se fan a València,
com per Sant Joan,
que és quan les fan a la Can,
les fan altres punts...
home,
la idea no està malament,
perquè aquí
els tarragonins
ja s'adaptem
a moltes coses.
No, no,
que passa que...
Jo crec que la gent
d'aquí de Tarragona
el que ens encanta
és la gresca.
Sí.
I tot el que impliqui
passar-s'ho bé,
sortir de gresca
i anar de festa...
Però aquí no es tractava.
Aquí ens apuntem tots, eh?
Però aquí ja hi entrava,
no entrava la gresca
com un carnaval.
No, però entrava la gresca
d'il·lusionar-se,
de fer coses.
Aquí hi entrava la part,
no diré,
intel·lectual,
artesana,
o sigui que aquí
hi entra un conjunt
de coses, saps?
I aquests van dir,
bueno, mira,
van demanar al ajuntament,
oi,
si està bé que t'hi deia.
I llavors va ser
quan a Tarragona
es van fer les falles.
Exacte.
Ara, tu m'has agafat així
i ara només diré una cosa
que si m'equivoco de dades
o me diuen una cosa
que em perdonin
perquè aquí, que aquí...
És el cervell d'Avi,
que és el que funciona
com una màquina,
ho deia abans.
Estic sol davant del micròfon
i d'acord.
Doncs no va ser
quan van dir
que es feia les falles.
I la primera falla
que es va fer
va ser a la Rambla
davant de les Teresines.
Clar, hem de pensar,
Avi,
que en aquell moment
no estava a la Rambla
com està ara,
clar,
imaginem-nos
que el Terra
era una sorra, no?
Que el temps...
A més, es podien posar
tranquil·lament les coses.
No feia molt
que havien portat l'estàtua
que havia estat amagada
dels caiguts,
perquè, clar,
les Teresines
i aquella casa
d'això de vins
no volien.
En fi,
però anem per les falles.
Esperi, esperi, esperi.
Que m'ha obert aquí
una porta
que jo no coneixia.
O sigui que
l'estàtua dels caiguts
es va haver de moure,
va estar guardada.
Va estar molts anys,
sí, va estar molts anys.
Això no ho sabia, això.
Un altre dia en parlarem.
Bé, ho guardarem.
Vinga, d'acord.
Segons com...
Bé, passa, passa.
Que a vegades
som molt d'allò
i després som el que som.
M'ho apunto, ara.
M'ho apunto.
Doncs anem.
Llavors,
van fer la primera falla
a la Rambla
davant de l'Esteresina.
El tema
era una miqueta irònic.
Com que eren ferroviaris,
doncs van agafar
i hi havia
una espècie d'escalinata
i a dalt
hi havia una tortuga gran
que portava
una estació moderna.
Una estació molt mala,
i per les escales
baixaven
autoritats,
ferroviaris
d'aquell temps,
el que sí.
I a sota, a baix,
hi havia el carro de la brossa
perquè llavors
anava a un carro
gros
on la gent
quan tocava la trompeta
baixaven la brossa
al carrer,
li donaven l'escombrià
i això.
I allí,
en aquell carro,
hi havia
l'estació
vella,
la que hi havia
allà vorens.
Ara...
Estem agafant la idea, eh?
Ara,
el que passa,
no sé si els anys han passat,
però aquella tortuga
no ha arribat
a Tarragona.
Però mai,
i d'això m'està parlant
d'uns quants anys enrere.
Bastants, bastants.
O sigui que ja es feia
aquesta ironia
que s'havia de canviar
una per l'altra.
L'any 30, 31...
És que clar,
m'agafes aquí sense...
No, no, però dic
que aproximadament
que fa molts anys,
d'això,
que encara ara
aquesta falla
seria actualitat.
Això va tirar
molt d'èxit.
No, no m'estranya.
A l'altre any
van agafar
i llavors ja en van fer-ne
una al port,
una al port
i una altra
a la Rambla allí.
La de la Rambla
també era cosa de Roma,
amb un aurig
al davant
amb els cavalls,
una cosa molt ben d'això.
I allà baix,
al port,
també era,
doncs,
per exemple,
motius també romans.
I de...
Hi havia
una estàtua
de Minerva
i de Minerva,
amb toda broma,
ens mostra
els esports de Roma.
I llavors
veies els esports de Roma
amb satíria
o amb plan de...
M'entens?
Que boníssim!
Sí.
Llavors ja
se'n va fer ja
una altra
a la mig de lluna.
Ara jo
no diré
quina va ser
primera,
segona,
perquè jo en aquell moment
no recordo.
com li va venir,
no?
Però llavors,
l'acabem de fer
a la mig de lluna
es veia
que va ser
homenatge
a l'Escudella.
Hi havia com a tres
olles,
saps?
Com a tres olles
i tot allò,
saps?
Vull dir,
una cosa també típica.
Ah,
i que llàstima
que mentre m'ho estigui explicant
no es pugui veure
d'alguna manera
els seus pensaments
com si fos una pel·lícula,
perquè seria fantàstic
de poder veure
a través dels seus ulls
el que en aquell moment
va poder veure
la ciutat,
no?
Llavors ja,
l'any següent
ja van tornar
a d'això.
Una altra vegada
a la Rambla,
la Rambla
hi va ser
un altre tema.
Però devia ser perillós,
a veure,
a la Rambla,
encara que hi hagués
sorra,
però a banda i a banda
de Rambla
continuen havent edificis
o no?
Es feien una part apartada...
No, no, no, no, la Rambla
era ampla
i hi havia aquells d'allòs,
aquells arbres grossos...
És que jo penso en la carretera,
clar, jo penso en la carretera
i les cruques.
Com ara,
però el centre
doncs era
bé,
una Rambla molt maca
a Tarragona
per tindre.
No, no,
sempre, sempre.
I llavors,
en aquell temps
era la Rambla
del 14 d'abril.
Vull dir que
era en temps
de la República, eh?
Sí, sí.
Bé, llavors,
llavors vam fer
a la plaça
els Carros
una
on l'amor
és lliure.
I llavors venien sàtires
i es veia
Dona Inés
declarant-se
a Don Juan.
O sigui,
escenes
una miqueta així...
Canviades
i una mica torrides
i pujadetes de tot, potser.
Alguna ironia,
que no cal dir,
però es poden pensar.
perquè hi havia llibertat,
doncs algunes
potser una miqueta
fortetes,
però, m'entens
com et dic,
ja d'això.
I a la Rambla
també ja
van fer-se altres.
Però llavors
vam fer una altra
també molt important
a la Rambla
i llavors ja
ja es va
ampliar la cosa.
Llavors ja va ser
la plaça els Carros,
la mitja lluna,
la Rambla
i llavors
ja vam fer-ho també
a la plaça Corsini.
Déu-n'hi-do.
La plaça Corsini
petiteta.
De car.
petiteta.
I era
una espècie
de gàbia
on hi havia
uns certs personatges.
Sí.
I l'ironia
deia
que havia desaparegut,
no s'havia
aclarit,
no s'havia aclarit
l'Ajuntament.
la de la mitja lluna
era un que tirava
un llaç
i allà a la lluna
hi havia un ràdio
que diu
que havien rifat
un ràdio
i no va sortir
el d'allò.
O sigui,
un transitor
per entendre's,
un aparell
de ràdio.
Tots tenien
un ràdio
Pilips
maco.
D'acord.
Després,
a la plaça
del Fòrum
també
van fer
i es veu
que a la plaça
del Fòrum
hi havia
com un pujador
i anava
un caragol
i deia
que la canadienca
no arribava
i és que es veu
que van fer
una d'això
per fer
la llum
hi havia una companyia
de llum
la canadienca
que també van fer
alguna cosa
i llavors
tenia la sironia.
I a l'Ajuntament
davant de l'Ajuntament
hi havia
una espècie
de
com si fos
una botiga
d'antiquari
tot així
una mica
amb ironia
del museu
de la ciutat.
Ostres!
Perquè als baixos
de Tarragona
l'Ajuntament
mirant
a la plaça
amb esquerres
baixos
allà hi havia
el museu
de la ciutat
en aquell temps.
Però es veu
que estava tot
hi ha fotografies
postals
que es veu
que tot està
com està.
Llavors
ja van anar
fent-se altres
falles
a ironia
i jo recordo
que l'última
que van fer
a la plaça
els carros
llavors va venir
la guerra
però l'última
que deixés
era
Eva
hi havia
una gran poma
i a dalt
sentava Eva
una Eva
i a dintre
s'hi podia entrar
i deia
també
la ironia
de llibertat
llibertat
de culs
llavors
tothom
tenia llibertat
de cultos
en castellà
però en català
la paraula
es pot prendre
podria jugar
i hi havia un
que estava
assegut
igual
que el caganer
ensenyant
i deia
llibertat
de culs
i estava
en aquell temps
ja
igual que el caganer
o sigui
que mané d'allò
però en aquell temps
ja
hi havia un
de cara al públic
fent de caganer
no totes
però part d'aquestes
d'això que ens està explicant
ara mateix
podria servir
tranquil·lament
i perfectament
a l'actualitat
canviant
un altre dia
si trobo per casa
si trobo per casa
jo et portaré
un llibret
d'aquella època
quan hi ha
algunes d'aquestes
falles
és el que t'anava a dir
aquestes falles
doncs llavors
també
devien ser maquíssimes
sí
venien
i treballades
que també era una altra cosa
van vindre artesans bons
de València
a muntar-ho
i van vindre
l'Inyo
diferents d'allò
dels bons
d'allà
i a la Rambla
vam fer-ne una
però aquesta ja no va ser
aquí al davant
aquesta ja va ser
més tofant
quasi el carrer
Sant Agustí
per davant
de l'Unió
el Modè
per allà
la punta
ben emplaçada
però aquesta
ja era
el pont del diable
i llavors
el pont del diable aquest
el va fer tan gran
que ja superava
quasi
el muntatge
va superar
quasi
els arbres
i llavors aquesta
van tindre
que desmuntar-la
a peces
per cremar-la
va ser una gran
i aquesta va ser
l'última
després ja va vindre
la guerra
i una cosa i l'altra
per això et dic
per això et dic
quin mal
ha fet la guerra
eh avi
a veure
no només penso
en les persones
que ens van deixar
precisament
dins de la guerra
sinó també
tot el que
es va arribar
a perdre
això ja
aquí també
ara que m'ha deia
això aquest tema
Sílvia
aquí
és allò que entrem
entrem allò que diem
qui provoca les coses
no m'entens com vull dir
qui provoca les coses
que ens queixem
i nosaltres mateixos
provoquem les coses
uns
bueno
no vull entrar-hi
perquè clar
jo també
vaig
amb la
amb la guerra
amb la guerra
he vist
coses
que són també
que val més
no recordar-les
en tots sentits
és que he vist
no no imagino
he vist
passar gana
i he vist
afusellar
i he vist
fins bombardejos
quasi que m'enganys
o sigui
que
després dius
és que clar
la història
s'escriu a vegades
pel que
però
el fumut és
quan la vius
i la pots explicar
i clar
la pots explicar
però a vegades
no es pot explicar
perquè llavors
la història
si l'expliques
segons que l'expliques
ofens
o
no és que l'ofenguis
acuses
a uns
que ja ha passat
un altre
que val més no dir-ho
escenes
que val més no recordar-les
no
val més recordar això
de les falles
que es feia
i era interessant
era interessant
una cosa
hi havia l'indult
aquí com passa
a les falles de València
perquè clar
ara hi havia un grupet
de falles
no
llavors
la gent disfrutaven
les cremaven
disfrutaven
com també llavors
s'agafava
i a cada barri
a cada carrer
això recordem que era per Sant Joan
no?
avi m'ha comentat
llavors també tenies
que per exemple
la gent vivien d'una altra manera
la porta oberta
es coneixia
el veí
l'altre
i llavors
els xiquets
o xiquetes
de l'entorn
anaven a les cases
quan venia Sant Joan
a buscar
el que sobrava
o llançaven
una cadira trencada
un cistell
i allò
servia per fer
la petita falla
al cantó
sí, sí, sí
com que llavors
els carrers anem de terra
no hi havia problema
així com ara
han de posar
quan fan alguna cosa
arena
i coses d'aquestes
llavors no hi havia problema
i llavors
era bonic perquè llavors
també els veïns
amb cadires
s'assentaven al rededor
aquell que saltava
l'altre que era més valent
i s'escalçava
i quan ja havia cremat
que creia
passava corrents pel damunt
o sigui
sempre hi ha hagut
aquelles
m'entens
aquell més
valent
l'altre
no valent
falta de
m'entens
vull dir
i per Sant Joan
ja et dic
eren unes diades
també familiars
dels barris
que la gent s'assentaven
vull dir
cada època
ha tingut l'ússia
el que passa
que clar
després
molts han hagut
que marxar
per moltes coses
els altres
havien de la guerra
va vindre
en fi
i clar
hi ha circumstàncies
que no
és millor no
comentar-les
comentar-les
perquè jo
perquè pensa que jo
amb 12 anys
vaig treballar
i vaig conèixer
els bombardejos
o sigui
treballar amb una qualitat
llavors
resulta que
els tallers
i botigues
es van
col·lectivitzar
eren qualitat
per exemple
els fusters
tenien allà baix
al carrer
Jaume I
quan hi havia el lloc
els abanistes
al carrer
Reding
els altres
en fi
cadascú
tenia un punt
i llavors
ja va començar
a vindre
perquè clar
primer
allò era UGT
després intervenia
la CNT
després ja començava
a vindre
aquelles coses
de sindicats
en fi
vull dir que
hi ha una sèrie
de coses
que la història
l'ha anat acumulant
anat dient
i clar
jo ara
doncs clar
si ara
parléssim tu i jo
em preguntés
escolta
tal cosa
t'ho podria explicar
ara
aquí no puc dir
perquè
perquè potser
podria anomenar
també
després va vindre
l'època franquista
home jo prefereixo
que no anomeni
a ningú
després va vindre
l'època franquista
i vaig conèixer
i vaig conèixer
moltes coses
moltes coses
que també hi ha hagut
alguns
que han anat vivint
amb els anys
quan
potser haurien de callar
en fi
hi ha una sèrie de coses
que a la vida
la història
és el que diem
segons qui l'escriu
és d'una manera
i segons qui l'ha viscut
doncs n'és d'una altra
no no no
perfectament
passa com la crisi
passa com la feina
passa com l'estemptació
passa com el que esperem
que som
el que som
o sigui que hi ha una sèrie
de coses
que si les analitzem bé
anirem bé
diem
qui és culpable
uff
jo crec que sortiria
o sigui que
sortiria uns quants homes
jo de fet
hem creat una societat
nosaltres mateixos
que la que ara estem vivint
i patint
un perquè és
família
l'altre perquè és
conegut
l'altre perquè és veí
veiem coses
i hem vist coses
i hem dit
bueno
què li has de dir
però aquest que li has de dir
l'altre ha estat creixent
i ara quan vols
ja no pots dir res
perquè llavors resulta que no ets
qui per dir
i com dir
m'entens
sí sí sí
però bé
ja hem parlat
de les falles
guardi de cara a la setmana vinent
allò que hem dit
de cara a la setmana vinent
i si no
fem una cosa
com sempre fem
una vegada que arriba aquí
l'avi Ramon
i entra per la porta
diem
avi
què parlem avui
i mira
avui han sortit les xirigotes
han sortit les falles
de Terramona
a mi m'agradaria
per exemple
com així m'agrada de sobte
jo he anat mentalitzant una miqueta
la cosa
clar
per això li poso la música
perquè vagi fent la idea
sí però no
perquè clar
pensa que jo ara mateix
va ser uns anys de falles
i pot dir
tal falla
hi havia això
hi havia allò
hi havia
però hem fet un resum
de lo que van ser
les falles
jo crec que és sorprenent
perquè segurament
que molta gent
que ens està escoltant ara
ho recordarà
falles igual a València
o sigui
no poden imaginar
que potser aquí
a la ciutat de Tarragona
també
tenien en el seu moment
les seves falles
després de la guerra
em sembla que aquí
al barri dels Camps
aquí i Maria Cristina
per allí
van intentar de fer-ne
sí
no sé com va acabar
sé que almenys
una la van fer
però no sé com va acabar
ni com
perquè jo llavors
ja no hi està
ja sap que tot això
depèn del money money
no
saps què passa
home tot ajuda
tot ajuda
saps què passa també
quan se formen societats
aquell que està al davant
l'altre perquè no hi està
ja li sap greu
el que fa aquell
l'altre
i això a vegades també perd
això perd també
que a vegades a Tarragona
hi ha hagut ocasió
de formar associacions
en tots sentits
artístic
cultural
en fi
però sempre hi ha hagut
el que és
el que vol ser
i el que
i arriba un moment
o sigui la pedra
en el camí
no?
sí
el que posa pals
a les rodes
jo s'ha dit que a vegades hi ha coses
que val més no comentar-les
perquè amb els anys
Tarragona
ha canviat
no sabem si per millor
o per pitjor
no, Tarragona
nosaltres
ara ja m'està canviant la truita
és que avi
que vostè també
nosaltres som els que canviem
la setmana vinent
pensi en l'estàtua dels despullats
teresianes
i si no
per això ja ho sap tothom
no però jo no
ho sap tothom
vull que m'ho expliqui
vull que m'ho expliqui avi
fins la setmana vinent
gràcies
ja parlarem
i que em perdonin
jo mira m'enrotllo
i ella m'enreda
però jo
intento
intento
sortir del pas
com puc
i jo recordo
recordo important
que si voleu comentar-nos
alguna coseta
teniu el número de telèfon
que és el 977
24 47 67
gràcies avi
jo més que ara m'agradaria
que algú digués
si ho sent
doncs què li sembla
perquè jo tindré més
més ànimo
almenys
m'entens
prendre-m'ho
home
ànimo s'ha de tenir sempre
jo els tinc
però falta que la gent
els acceptin
i tant
gràcies avi
molt bé
aquí
a
a