Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!"
Fins demà!
He comprat una conegudíssima crema de cacau
que se posa amb el pa de mollo.
Sí.
I tinc aquí un sànduit d'això.
Entre musiqueta i musiqueta jo aniré fent, en honor teu,
mossegadetes del sànduit de pa amb això.
Doncs, Mar, no t'ho creuràs.
Però tothom sabem de què estem parlant, no?
Mar, no t'ho creuràs, però abans de venir a l'emissora...
A ben llat, ja has tocat...
Sí, sí, sí. Una morcilla, per les denteses.
Una morcilla.
No, que anava a dir-te que no t'ho creuràs.
Però abans de venir a l'emissora,
ja sabent-hi que avui no teníem ni xampany ni pastes...
Ja te l'has fet, el donat, aquí.
Aquest matí hem començat a fer un pa de passic
que jo deia, mira, quina llàstima que no estigui la Mar,
que el tastaria.
Mar, ja et faré per la setmana vinent, eh?
Oh, sí?
Compta, eh? Compta amb això.
Fes-me un pa de passic o despassigamenta, el que vulgui.
No, el que sigui, ja t'agafaré i des...
Escolta, anem per feina, perquè encara que sigui telefònicament...
No, però espera, espera, espera, que encara no hem començat.
Ah, anava a dir, per això ho dic, que després resulta
que se'ns veu temps i no hem tingut temps de res.
Bé, no t'amoïnis, perquè jo ara he d'acabar de fer la presentació.
Ah, anava a dir, sí, has presentat, encara no.
No, no, no. També he de presentar, de dir que avui tindrem a la gent del Z30.
Hola, guapo.
Hola, què tal?
I que el Z30, doncs, fan un concert aquest cap de setmana d'acomiat,
perquè ens deixen, diguem-ho així, musicalment parlant,
el grup continuarà segurament per separat en d'altres aventures,
però com a Z30 ho deixen córrer.
I parlarem precisament d'aquest concert, que es farà,
i també una miqueta, exacte, per saber què és el que ha passat,
si hi ha algunes raons, o senzillament és allò que dius,
doncs mira, passem pàgina i cap endavant, no?
Borrón i Quenta Nueva.
Exacte, exacte.
I ja hem de dir que, quan estic amb la Mar i jo, veus, fent el programa...
No, és la iaia, és la Silvia García, de Taragona Bà.
Sí, és la Silvia García, et dic.
I aplaudeix, eh?
És donarx.
Silvia García ja aplaudeix.
És que és més maco, és més maco que totes les pesetes,
que ja no són llàstima,
que totes els euros, que totes els euros junts.
Doncs, Mar, acabo de fer i ara torno, eh?
Vinga, doncs aquí t'espero fent mossegadetes d'això.
Vinga, bon profit. Fins ara.
Adéu.
Adéu.
Doncs, això que us dèiem,
que parlarem amb la gent de Z30,
que tenen aquest concert amb vistes.
Un concert que serà ja per dir adéu.
La setmana passada ja t'ho anunciàvem,
quan rebíem la notícia,
però avui ja, allò que dius, serà la definitiva.
I a més, esperem tenir-los aquí,
que ens portin guitarra, que ens facin un bon acústic.
I no sé si tots els components del grup del Z30,
però almenys ho hem intentat, eh?
També estarem al cinema,
o a Cineles Gavarres.
Avui és dijous.
A veure quines són les pel·lícules que trobem
i que demà potser ja desapareguin.
Perquè demà us he d'anunciar que ja arriben
una, dues, quatre pel·lícules.
Una d'elles,
el professor Lazard,
l'altre hijos de las nubes,
los cachorros y el código de Marco Polo.
De Sister, ahir em deixava una,
La sombra de la traición.
Que si no recordo malament,
és la nova pel·lícula del Richard Gere.
Però bé, tot això, a partir de ja,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
al 96.7 FM,
també a tarragonaradio.cat
i per la TDT.
I comencem, sí,
quan són les 6 i 6,
amb les revistes del Cor.
De nou, Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ara sí, ara pots dir que vulguis, eh?
Ara ja estàs, ara ja estàs a la teva.
Ja et tens.
Bueno, no, de fet,
començaríem dient que,
ja ho has dit tu,
però a mi m'agrada sempre repetir-ho
i recordar-ho,
perquè avui és dijous.
Això, encara que sigui per telèfon,
és manar-manar.
Benvinguts.
¡Bienvenido!
¡Uh!
¡Sí!
¡Bienvenido!
Ai, Mar, que m'he quedat amb les ganes,
que no saps de què.
De què?
Home, d'anar a veure el Bruce Springsteen.
T'has quedat amb les ganes?
Home, clar, t'ho he imaginat un concert
del Bruce Springsteen, del Bosch,
allà, i va...
DT, USA...
Jo vull a fer meu jefe...
Esta, esta misma.
Però en adaptació de dos gandules.
La mateixa, la mateixa que he vist en calça.
Aquesta, aquesta.
Seria boníssim, eh?
He vist algunes imatges...
A veritat és que sí, a veritat és que sí.
Seria bestial, quan han d'anar estalviant
pel proper concert d'aquests bons, eh?
Sí.
No?
Sí, després no hi ha més, Sílvia.
Sí, també és veritat.
Després resulta que més que anar d'altros
han de venir ells.
Sí, sí, sí, que ens ha de venir a veure, no?
Diu, veniu, veniu, alguna cosa farem.
És que si el Springsteen no ve a Tarragona,
la Sílvia no va a l'Esprensteen.
No?
Però és que vingui a Tarragona.
Claro.
Ara ho hem d'esperar, el del Manolo, no?
El del Manolo, l'has dit que era en juliol, no?
Home, aquí ja hem de començar a fer els nostres piritos,
a veure què passa.
Oh, no, ja tinc la guardiola,
tinc la guardiola amb una enganxina que posa,
el Manolo.
I una altra, posa-la pel Serrat i Sabina.
Ah, sí, sí.
Que també venen, de cara a l'agost.
Saps que també és la guardiola, però una més gran.
Saps que aquí ja hem de començar a estalviar, eh?
No sé si ens arribarà pels dos cruces.
Jo ja he començat, sí, bé, saps que soc com una formigueta, jo.
Això sí, és veritat, veus?
Una altra cosa no tindràs.
Però estalviadora, estalviadora, això sí que ho tens, eh, Mar?
Però no tota canya, eh, que jo ja l'estic veient aquí.
No, no, no, no, no.
Bueno, escolta'm.
Què, carinyo?
Comencem amb música, no?
Sí.
Vale, vale.
Home, a més a més...
A mi em sorprendrà.
Ai, amb una noia que crec que no t'agrada ni a tu ni a mi.
Ah, doncs si no me t'agrada ni a tu ni a mi, deu ser de Canàries.
Doncs seguríssim.
I que a més a més no sigui morena
i que ens agradaria tornar a veure algun altre concert, no?
Que també vingui, que també vingui.
Ah, aquesta, aquesta.
Doncs sentim-la, la Rosana, no?
Vinga.
Aquí estoy porque he venido.
I love the moon, oh, la tu.
Vengo a cumplir lo prometido.
Sirvo y rindo a tu salud.
Por tantas cosas que vivimos.
Por ser los que fuimos y los que vendrán.
Por sorprenderme a cada instante.
Grande, rindo sin final.
Brindo por todo y por ti.
Por decirme que sí.
Por viajar a la luna conmigo.
Por compartir el latino de un sueño y un color.
Por regalarme el quintero de tu corazón.
Brindo por todo y por más.
Por venir, por estar.
Por taparme los cinco sentidos.
Por los cristales al olvido.
Este sueño en color.
Brindo por cada latino.
Por acampar en mi bolsillo.
Por ese guiño al corazón.
Porque no adiestro el sentimiento.
Dentro de agua esta canción.
Cruzando el mundo en zapatillas.
Llegué hasta la orilla.
Y allí me rendí.
La, la, la, la.
En un abrazo a quemar ropa.
Besos que hay que repetir.
Brindo por todo y por ti.
Por decirme que sí.
Por viajar a la luna conmigo.
La, la, la.
Por compartir el latino de un sueño y un color.
Por regalarme el quintero de tu corazón.
Brindo por todo y por más.
Por venir, por estar.
Por taparme los cinco sentidos.
Por no prestarle al olvido.
Este sueño en color.
Brindo por cada latino.
Ay, por cada latino de tu corazón.
Ay, que bé sona, Mar.
Veus?
Sí, encara estem, encara estem.
Clar, com estem aquí a l'hora de les revistes del cor,
això de sonar de batecs i de coses boniques.
Claro.
Home.
Boniques o no, però d'acord.
Ja comencem?
Entrem en matèria?
Sí, sí, sí.
Mira, m'ha dit la Mar, només per començar,
diu, posa'm el trailer.
Sí.
De què?
Digue'm, Mar.
Ah, d'una pel·lícula que jo friso per anar a veure.
I què són?
Hombre, sombres tenebroses.
No em sortia de la paraula.
Me llamo Barnabas Collins.
Mira, mira.
Hace dos siglos hice de Collingwood mi hogar, mi amor.
Hasta que una bruja celosa me maldijo.
Condenándome a las sombras.
¿Qué me has hecho?
Por siempre.
¿Qué demonios es esto?
Ya viene.
Ya viene.
Dígame, habitante del futuro, ¿en qué año estamos?
En 1972.
¿En 1972?
Mi amada Collingwood.
Y la familia Collins.
¿Y este de dónde ha salido?
De un ataúd, señora.
Ya.
No se va a quedar a vivir con nosotros, ¿no?
Me cae bien.
Bienvenido a casa, Barnabas Collins.
¿Cuándo pueden estar listos los caballos?
No tenemos caballos.
Tenemos un Chevrolet.
¿Qué tipo de brujería es esta?
¡Manifiéstate, pequeña cantora!
Hola, Barnabas.
¿Te acuerdas de mí?
¡Bruja!
¡Me convertiste en esta horrible criatura!
Puedes colocar tus preciosos labios en mi trasero y besarlo una y otra vez.
Es celebrar a que me amaras.
¿Con qué? ¿Con un hechizo?
¡Con esto!
He de decir que los años no pasan igual para todas.
¿Es así de verdad?
Ya lo creo.
Si no puedes ser mío, acabaré contigo y con tu familia.
Fallaste.
Fallaste.
Mar, doncs, com vulguis, quedem, eh?
Ai, m'encanta, m'encanta.
I saps que sóc una hiperfam de Tim Burton?
Sí.
Una megafam del Johnny Deeb.
I, clar, cada vegada que s'ajunten és explosiu.
I, a més, aquesta pel·lícula jo crec que dona un tom al món del vampirisme,
de les maladeccions i...
I tot allò que també ens agrada, no?
No la recordo, no sé si és que a Espanya potser no se n'és.
Això de les sombras tenebroses es veu que era una sèrie.
Sí.
De televisió.
Que Tim Burton i Johnny Deeb havien vist en la seva joventut
i se'ls ve a córrer, rotllo...
El Johnny Deeb li va preguntar al Tim Burton
i per què no fas una pel·lícula sobre això?
Sobre aquella sèrie.
I, bueno, doncs ja es valia la mantelcoll i pum, pum, pum, pum, pum.
I ho van fer.
Només sentint la banda sonora ja et fan ganes d'aixecar-te del següent del cinema i ballar.
No augmentaria amb tu, jo.
El maquillatge, el vestuari...
Bueno, jo sembla que tingui accions de la pel·lícula.
Jo li dic, està ara mateix fent una gira per vendre la pel·lícula.
És la promoció, clar.
I a GIC, i a GIC, sí.
I normalment no obre la boca per parlar de la seva vida privada.
Li costa molt, és veritat.
És una persona que la seva intimitat la té...
òbviament un any fa que està el rumor molt fort,
nosaltres inclús ho hem comentat,
que se separava de la seva dona,
ara venen a separar d'ells.
Els rumors eren superforts.
Incluso havien dit que estaven preparant a veure com separaven els seus béns,
les cases, la illa, els fills.
Recordes que nosaltres ho havíem comentat?
Sí, sí, sí.
A més a més que dèiem,
i fins i tot ho van fer allò de presuntamente,
te'n recordes, no?
Que va ser la paraula que més vam utilitzar per dir la notícia.
Ha aprofitat que està fent gira per promocionar la pel·lícula
i per tant se l'escolten per dir,
i llegeixo textualment,
aquestes històries són completament falses,
però no m'importa perquè,
sigui el que sigui el que jo digui,
la gent creurà tot el contrari.
Exacte.
A més a més s'acostuma a passar, no?
Basta que tu diguin això perquè diguin,
doncs ho diu per callar boques i tal.
Exacte.
I a més a més ho diu perquè el millor de cara al futur
vol vendre alguna...
M'entens, no?
Que també passa.
No, però ell no veu mai...
No, no, no, que va, que va.
La història és que m'estranya això,
que per si ha ajudat la boca
o estava tan cansat
que en les entrevistes de feina
li preguntessin per la seva vida personal,
és a dir, que ha dit que preguntar-li
com havia anat el rodatge
i li preguntessin com estava amb la seva dona,
o definitivament ha decidit
que si ell parlava,
potser per si callarien.
Però jo no sé si això
encara ha donat una miqueta més d'ales, eh?
Mira, tu i jo ara no estem parlant ni a la feina,
no és que no parlàvem d'això?
Exacte, doncs mira,
ho hem posat en safata de plata.
Vaja, vaja.
Però bé, Joaní, ho fem
per dir les teves paraules, eh?
Més val que t'estiguis callant.
No, dona, que parli.
Ja que fa, no?
Ja que està.
Clar, però tampoc ho fa tan malament.
No, no ho faig.
Ell sempre ha estat molt revulsiu
amb això de la premsa.
De la premsa, eh?
De la premsa i tot això
sempre li ha costat moltíssim.
Sempre ha tingut alguna cosa
en la premsa
quan ha sigut promocions,
és a dir,
quan ha sigut per vendre
el seu producte,
la seva feina.
Mai per explicar
si s'ha casat
i fer un gestiu.
No ha fet presentacions oficials
de cap fill,
ni ens ha venut mai cap casa,
ni ens ha ensenyat mai
res que no fos més
que la seva feina.
Exacte, exacte.
Doncs res,
mira, me n'alegro molt
dintre del què?
Que la Vanessa Paradais
i ells continuïn junts.
Estiguin bé.
Per molts anys, no?
I tant.
I que duri.
Exacte,
i que algun dia
ens convidin a la seva illa.
Exacte.
A més a més,
ja està bé,
que així és...
Mama!
Vale, sí.
Mama,
mama,
em fes-hi cas, dona,
per l'amor de Déu.
Sí, ja va,
i mira,
estic parlant amb tu per telèfon
amb el guió a la mà
i correm pel passillo.
Això és el que té.
Això ho veus,
els canguros.
Digue'm, vostè.
Parlam de canguros,
canviem de tema.
Què va passar a veure
amb el canguro?
Posa'm la Shakira.
Aquí la tens.
A més a més,
ve molt ben acompanyada, eh?
Sí,
mai més ben dit,
i no ho diràs mai
quan t'ho expliqui
per què és això,
veu ben acompanyada.
Què ha passat?
No em diguis
que la Shakira
i el Piqué ja no...
No, no, no.
Ah, no m'espantis, dona,
no m'espantis.
No és res ni personal
ni dolent.
És una cosa
que realment
m'ha fet gràcia.
A veure,
explica, explica.
A veure,
jo no me n'havia ensabentat
de tot això.
Ahir ho vaig llegir
i vaig pensar,
ostres,
això l'hi he d'explicar a la Sílvia.
Explica'm.
Bé,
en l'últim videoclip
de la Shakira,
i saps que hi ha molta gent
que li agrada mirar
si les pel·lícules
i els videoclips
es lupa
per trobar
aquells fallos,
aquelles, saps,
aquelles pícies,
i quines coses.
Sí, sí, sí,
a més a més,
ja l'agafen,
jo crec que deu ser
com una espècie de malaltia,
allò d'anem a buscar
les errades que surtin.
de l'últim videoclip
de la Shakira
fins a tal punt
que ella mateixa
ha demanat perdó
per l'error del videoclip.
Quin error?
I tu em diràs,
exacte,
què t'ha que veure
la companyia
amb el videoclip
i l'error?
Exacte,
què ha passat?
Bé,
hi ha una escena
en la que ella està sentada
en una cadira,
sentada, diguéssim,
del revés,
és a dir,
de cara a l'esquena
de la cadira.
Moltes vegades
s'hi ha sentat
gent d'aquesta manera,
que a vegades
si tines més endavant
fa escava la cadira.
Sí, sí.
Bé,
perquè això no passés,
en una mil·lèsima de segon
d'aquest videoclip
es veu
una mà
forta i masculina
que li agafa
la cadira
perquè ella pugui
ballar i cantar
de la cadira
sense que caigui.
I clar,
com es veu
aquella mà...
Es veu aquella mà
amb un rellot
de lleig,
per cert,
que aguanta la cadira,
es veu que
l'han estat paladrant
sobre com podia ser
que hi hagués aquest fallo
que ningú se n'hagués
de donar para d'editar-lo
fins al punt
que ella
ha demanat perdó
quan en realitat
l'error no és d'ella.
No, home, no,
és una miqueta de Photoshop
de poder haver-lo explorat
i està, no?
Exacte, un error de l'editor
que en el moment
d'editar el vídeo
no va veure aquella mà
i va saltar
aquest fotograma.
L'últim és el de
l'Addicted to Love
o To You
o una cosa així?
A vos, sí, sí.
No sé,
és que és a l'escena
del tros aquest de la mà.
Passa molt de pressa,
t'hi has de fixar moltíssim.
Ostres,
però perquè vegis
que hi ha gent per tot, eh?
Perquè vegis que hi ha gent,
exacte,
jo en pel·lícules
ho havia vist molt,
allò que es veu el micròfon
o pel·lícules d'època
en què es veu un cotxe
passant a l'ullunt
per la carretera.
Saps a quina mà va posar
l'Andrés i Andrés
vestit,
allò que dius?
Déu-n'hi-do.
Quina?
Quina pel·lícula
de la Gladiator?
que sortien un munt
de gent amb texans.
Sí,
i amb botes,
però no van
descassos amb sandàlies.
No,
no.
És el que té tu,
són molts extres
per posar
un bat de sandàlia.
Clar,
i a més a més,
segurament que són
molts dies de gravació
i a veure,
si no t'ho has apuntat
al 100% tot
fins al mínim,
pots arribar
a portar una...
Cap a algú.
Exacte,
pots portar
una samarreta
de color verd
i el dia següent
tens una altra
de vermella
i resulta que entraràs
a la mateixa escena
i una és continuació
de l'altra,
no?
No,
però això,
a veure,
això ha passat moltes vegades
amb gots,
gots plens i buits.
Ai,
també,
també,
i amb barrets.
Però quan es va inventar
que això va ser,
bueno,
pel cinema en aquell moment,
jo que m'agrada molt
llegir sobre història de cinema,
la pol heroït
va ser el sumut,
perquè fins ara
anaven amb una llibreta
i un llapis.
Escena tal,
minut tal,
el noi sentat,
pim,
per amb dibuixet,
tal com anava,
d'acord?
En pic va aparèixer,
la pol heroït el que feien
era gravar l'escena,
fer una foto
d'aquell moment
i, bueno,
tallar i tal.
I quan havien de reentendre
aquella escena,
tirar de pol heroït
per veure exactament
la roba,
la posició,
els rots,
si estava a pleja,
si hi havia aigua,
si hi havia gelat,
si hi havia un guiscí.
Sí,
si qualsevol cosa.
Sí,
si que no faltés.
Ara ja el de la pol heroït
ja deu quedar enrere.
Home,
ja ha passat a millor vida
de pol heroït.
La pol heroït va ser
molt fàcil la feina
a tots els que se'ns dediquen
a això,
a preparar els atrezzos
i els personals.
No,
que són feina,
que és feina
i, a més a més,
que tot estigui en regle
i que en aquell moment
no passi cap avió,
no?
A l'època dels romans,
que no passi cap avió.
Sí,
que va deixant l'estel al cel,
saps?
Entre tu i jo.
Estic jo aquí
parellant-me amb el vídeo
de la Shakira,
jo no trobo ni la cadira,
no trobo res.
Perquè no deu ser aquest vídeo,
home.
Aquesta,
aquesta,
a veure si és aquesta.
Home,
se la veu,
se la veu.
Se la veu.
Hi ha una cadira.
Hi ha una cadira
per aquí
que està asseguda
i darrere hi ha un llit
i després hi ha una ballera.
Escolta'm,
escolta'm,
en comptes de tragar-te
tota la discografia
d'aquesta bona senyora,
posa al YouTube
videoclip Shakira
error de la mano
i et sortirà segur.
Home,
jo volia veure-ho
per mi mateixa,
dona.
Mentre tant,
mentre ho busques,
que se m'acaba el temps
i després no em dones
temps d'acabar-ho tot,
posa'm la Lady Gaga.
Vinga,
te la poso.
Jo te la pongo,
jo te la pongo.
La mare passada
m'ho està comentant
que era molt desgraciada
amorosament.
Sí,
pobreta,
és veritat.
És allò que diu,
com és allò,
desgraciada en amores?
No,
en lo del juego.
Agraciada en el juego,
desgraciada en amores.
No és per juego,
és per feina,
més que era.
Tanta feina
que no tenia temps
de tenir nòvio.
Veus?
No recordes,
ho ha l'estat comentant.
Que agaci un mànager
o de nòvio
o que l'agaci de,
no sé,
com fan moltes.
Que ho tingui a casa.
Que m'ho ha de castigar
com que estigui en confiança.
Bueno,
doncs aquesta setmana
és notícia
i a això,
no?
De força la diria.
Sí,
mira,
mira.
La cantant
tenia previst
actuar a Jakarta
el proper mes de juny
i ha sigut petada
perquè les autoritats
de Indonèsia
diuen
que
hi ha unes quítiques
islamistes
que no
acaba de fer gràcia
al promotor
i dir que potser
potser
tindrien problemes.
Ah.
Tot i haver venut
més de 50.000 entrades
Sí.
han decidit
que no faran
aquest concert
perquè les autoritats
d'Indonèsia
diguéssim que l'han vetat.
Saps què?
Millor que no vinguis,
xata.
Mira,
a veure si encara ens la diaran,
a veure si encara
la gent començarà
a vestir-se com tu
i encara haurem de formar
aquí alguna cosa.
Sí.
Home,
però clar,
depèn de quina cultura
ja saps que
la Lady Gaga
és una cosa
molt transgressora.
Per exemple,
que trenca massa fronteres,
no?
Depèn d'aquí.
I com?
Ja,
jo trobo que això
ho hauríem de saber
abans
per concertar
un consell.
De fet,
si hi ha 50.000 persones
que han comprat
una entrada
per veure
la Lady Gaga
a Jakarta,
vol dir que hi ha
50.000 persones
que no pensen
que aquesta senyora
sigui dolenta.
Clar.
I que a més a més
que l'estan esperant
segurament
en candeletes.
Quan aquesta senyora
no compleix
segons quines normes
els altres
s'han de quedar
amb les ganes.
Ai,
ai,
ai,
ai.
Però és que no ho saben.
A veure,
tu quan contractes
amb algú
o alguna cosa...
És tu que s'estic dient,
que no sabien
que l'artista era.
Ai,
jo crec que potser
deien
que mira la Lady Gaga
com així
tota la gent
l'anomena
o potser han sentit
la música
però potser
la imatge
no els hi venia.
No me viene la imagen.
No me viene.
Sílvia,
per veure 50.000 entrades
que és que es diu aviat, eh?
No, no, que sí.
50.000 entrades
per un concert.
Un concert.
Com va ser
aquell lloc
per fotre't
el 3 de juny
a 50.000 persones juntes.
No, no, que sí,
que sí,
que et dono tota la raó.
Si tu tens esperances
d'omplir això
i d'haver-ne aquestes entrades,
és que l'has de conèixer
aquestes senyores,
si no.
No te la jugues, eh?
No només has de conèixer
aquesta senyora,
sinó també com va vestida,
quina manera fa
i com ho fa
i tot.
I canta,
clar, clar.
I tot, clar,
sí, és que és lògic.
El que passa que jo crec
que el millor després
algú amb una miqueta
més de força,
diguem-ho així
i la de la força,
ha dit
no, no,
aquesta senyora
no pot entrar per aquí.
El problema és
quan la política
es posa dintre de la cultura.
Veus?
Mira,
sense dir res
ho hem encertat les dues,
no?
És així de clar,
és així de clar.
Ni més ni menys.
Digue'm.
Teatro?
Teatro.
A veure.
Què?
És com a complicat, eh?
Sí?
Tu saps
que jo normalment
no parlo
de la família real espanyola.
No,
no, normalment no.
A més a més,
acostumem
a passar del tema,
precisament.
Sí,
justa.
Ara també passarem del tema
perquè no parlaré
de la primera línia
de família real.
Parlaré de
Hermaníssima.
Hermaníssima?
M'he indigna.
El que té un indigna.
La teva autista
Hermaníssima
de la princesa d'Estúries
Sí.
ens ha estat venent
l'estrès
que per ella
representava
que la premsa
la seguís.
Sí,
era una d'aquelles coses
que s'havien comentat,
és veritat.
Ah,
exacte.
Sí.
Incluso el teu
ja marit
en les hores promes
havia comentat
que els periodistes
de la premsa del cor
eren rates
i mundes.
Sí,
bueno,
havia deixat tot.
Havia deixat
a l'altura del bató
qualsevol
que es dediqués
a la premsa del cor.
Molt bé.
Ai, ai, ai,
quina poc en fas?
Poses una veu
d'aquelles de
ara te vas enterar,
majo.
És que a mi,
jo crec que arriba
un punt
que el temps
posa tothom
en el seu lloc.
Després d'explicar
tot això,
de dir tot això
sobre la premsa del cor
i de fer aquestes pestes
sobre la gent
que es dediquen a això,
resulta que
es casen.
Molt ràpid,
en secret,
sí,
perquè ho saben tots.
al Monestir de Leire,
a Navarra,
i ves per on?
Que surten
a la portada
de l'OLA
i amb un reportatge
entre comillas
fotos robades
que fa cagalera,
ja t'ho dic ara.
És a mi.
Fa cagalera.
Fa cagalera.
Que has sortit
de l'ànima.
Que vol dir cagarrina,
sí?
Perquè és que
dius,
a veure,
hola,
mai treu un portada
però mai
treu un portada
una foto robada.
Sí,
no és veritat,
al contrari.
Vale?
Aleshores,
jo tinc claríssim
que aquest reportatge,
i no dic presumpto,
no,
aquest reportatge
ha estat fet
potser no
previ a pago,
però sí
previ a contrar
de venir
i feu quatre fotos
que sembli
que no us veiem,
que sembli
que les feu
des del Mundo
anava,
des de darrere
d'una tàpia
o des d'un cotxe.
Sí, sí,
no,
que és d'altra
que estan així,
no?
Que estan ben fetes.
A les fotos,
en cap moment
estan mirant a la càmera,
surt entre ella
vestida de paisano,
surt amb un conjuntet
de pantalons
i d'aquestet blanc,
amb la muleta
de la crosa
a la mà,
ell amb un traje,
se miren l'un a l'altre,
miren a l'infinit,
però en cap moment
miren a la càmera.
Sí, sí,
però que ens nota molt
que estan massa
ben posats tots,
no?
Han canviat
de data de boda
no sé quantes vegades
i de lloc.
Sí, sí, sí,
i resulta
que justa
que no ho sabia ningú
perquè no han anat
ni els germans
ni cap familiar
de la Teuma.
Sí.
Estaven els pares d'ell,
dos amics
i la filla d'ella,
els únics
que han anat
en aquella cerimònia.
Oh,
perquè vegis,
i com ho sabia
la gent
de la revista
del Corp.
I que feia
llunfotades
de la Ola.
Home,
perquè haurà
aterrat per allà
i aquelles coses
que passen...
que aquí l'hi anava
de turista
a...
Mira,
doncs vaig a fer
una visita
al Monasterio de l'Aire
en Navarra.
Ai, mira,
vamonos todos,
todas las revistas
del Corp.
Vámonos para allá.
Eh,
és que clar,
arriba un punt
que dius
és que és indignant
que obris la boca
per treure pestes
i després la pesta
la facis tu.
Home,
clar,
però veus,
Mar,
és el que sempre diuen
la gent
de les pròpies revistes
del Corp.
Mira,
m'ha sot així i tot,
ja,
que quan es necessiten
tots són bons
i quan han de fer
alguna cosa així
extra de caleror,
encara més,
no?
Jo no et dic
que l'hagin venut o no
perquè això no ho sé,
no?
Sí.
Però que si el que volies
era callar boques
i dir que no toco
un pam de menaç
o allò,
ja m'he casat
i us he donat esquimazo,
fes quatre fotos bones
i envia una nota de premsa.
Clar,
ho fas tu,
ho fas tu direccionament.
Exacte.
I el Corp i Jaime de Burgos
se han caçat
d'aquestes fotos,
pum, pum,
i ja està,
però no aguantis
aquest sarao
de veure
que sembla
que siguin fotos robades
perquè si ho mires,
veuràs que són fotos
que en cap moment
hi ha el cotó
de fer-hi al davant.
Sí, sí, sí, sí.
M'entens?
O sigui que encara
tenim tot el benefici
del dubte,
podries,
allò que dius,
ostres,
mira...
No, jo no en tinc cap de dubte,
jo et dic.
No en tinc cap de dubte,
però em sembla molt lleig
que després de tant
de criticar
resulta que
és que més portada,
saps?
És que...
És que esta gente,
esta gente,
de veritat,
esta gente,
que va...
Ja m'he crejat tant
que vull sentir
aquell nen que riu...
Mira, aquí tens.
Ai, que bono.
Mira-lo.
No serà,
no serà mar
de la Beyoncé?
Mar.
No, no, no.
Estàs segura
que no és el nene
o la nena
de la Beyoncé?
No, no, no.
Aquesta es diu
Mada del rei.
Sí.
La Mada es diu
Emma Heming,
que tu et quedes igual.
Sí, m'he quedat igual, sí.
Però el pare es diu
Bruce Willis.
Ara sí que m'apunxa
si no m'atreusant.
que el pare se llama Bruce Willis.
Fa unes setmanes.
Veus, felicitats.
Felicitats, eh?
Ja et dic,
fa unes setmanes que va néixer
però no ha sigut fins ara
que no l'hem pogut veure.
Molt bé.
ha penjat una foto al Twitter
perquè ara això
ho fan molt els famosos, saps?
Sí,
volen estar allà, no?
Dius, mira,
fem-ho per aquí
així que tothom ho vegi
i ja està.
O pel públic d'aquesta manera,
exacte.
Ha penjat la foto al Twitter
i ens la presenta
oficialment
com la nova reina
de la casa.
Ah,
fantàstic.
Mira,
una altra nova esperança,
una altra nova il·lusió
pel Bruce Willis.
Clar.
Perquè últimament
el teníem molt preocupat
per la Demi Moore.
Sí.
I clar,
millor que...
ara ja això
no ho veia aquí jo,
però tu estaves casada,
tu imagina't
que estàs casada
amb el Bruce Willis
i ja has de veure
com aquell bon home
perd la son
perquè la seva ex dona
no ho passa bé.
Home,
jo estaria que m'apugiria
per les parets.
A més a més,
Mar,
entre tu i jo,
però clar,
quant de temps fa
que ha nascut aquesta criatura?
Semanetes.
A més a més
embarassada,
sí.
Veus,
ara m'agafes la idea,
no?
A la qual cosa...
Amb la sensibilitat
a flor de pell
i a veure aguantar
que aquell home
estigui preocupat
per la seva ex dona
i mare dels seus
dos primers fills.
A veure,
que ho entens,
però clar,
no t'ha de tocar un altre.
Ho entens,
però no ha de ser agradable.
No,
home,
no,
i tant que no.
A més a més...
Pobre xiqueta.
A més,
aquella xica
que depèn de com
aquell bombo.
Que deu tenir unes ganes
que la Debi Mort
tingui nòvia
i ja se n'ho vegi.
I a més,
jo crec que li deu anar
presentant germans
i família a Maria.
I ho deu estar presentant
a tots els seus amics
a veure si ho volien
enxufelicola.
Jo havia pensat el mateix.
Tu i jo tenim aquí...
Encara que no estiguem presents,
eh?
Sí,
tenim una connexió.
Telefònica,
també,
però connexió.
També,
també.
Anem als aniversaris?
Sí.
Sí?
O sigui,
o sigui,
canta'm,
canta'm,
me dijiste,
canta'm.
Mira,
nena,
nena,
nena,
nena,
Pierce Brosnan.
Pierce Brosnan,
el senyor James Bond
que ara ja se dedica
a sus películas de miedo.
A sus películas de miedo
que fa 59 anys,
nena.
59 anys?
Ara ja estàs
bé fa miedo,
sí?
Fa miedo,
sí.
Fins ara,
a veure,
havia sigut un cuarentón
interesante,
un cincuentón
de Wembert,
però ara ja està
refant-lo a la sescentena,
eh?
Home,
però una cosa,
l'última pel·lícula
que vaig veure amb ell,
jo dic d'ell,
no amb ell,
que ja m'hauria agradat,
però no.
Ah,
amb ell?
No,
d'ell,
és que m'he equivocat
de preposició.
Havia de ser la de
i no la de A.
A.
O la de amb.
la pel·lícula d'ell.
Sí,
una pel·lícula d'ell,
d'aquestes d'episodis,
de diversos coses
que van fer per la televisió,
més que pel·lícula sèrie.
Sí.
I, home,
dintre del que,
a veure,
es notava,
Ieiet,
que dius,
bueno,
ja té una edat.
Ojo,
ojo,
tota la gent de 59 anys
que t'estigui sentint.
No, home,
que té una edat,
però que es veia molt interessant,
no?
No se n'ho has deixat acabar.
Però, clar,
tu diuen,
em té 59
i ja no té líbido o què?
per el George Clooney
no passen els anys.
Claro,
es queda en el cuarenton.
Igual que passa
amb els pitjolí.
El Brad Pitt,
si te diu la veritat
de l'edat que té
o te'l trobes un dia
amb moto
per segons
dels carrers de Hollywood
o de Los Angeles,
que se t'acau l'ànima a terra.
I dius,
que viejo està, no?
Que viejo, no?
Per cert,
que tu m'has comentat abans,
que digue,
ojo de l'antena,
que els pitjolí
han comprat...
Una casa a Londres,
12 milions d'euros,
que jo no tinc suelto
per deixar-se.
oi, baratíssima.
Com estarà el veïnat, tu?
Ai, ai,
el veïnat.
Estarà contentíssim.
Ai, els pitjolí
amb tota la saga.
Doncs no sé.
Que vengan,
que vengan.
Tranquils,
imagina't uns veïns
amb sis fills.
Uf!
Allò,
mira,
jo ara mateix lligui aquí un
que juga a futbol
al menjador.
Imagina't,
imagina't.
Saps que sentiu la pilota
digant contra els mobles?
Imagina't sis.
Imagina't sis.
Bueno,
que s'agafin,
que s'agafin.
Bueno,
seguim, no?
Vinga, anem,
corre.
Si ja tinc la gent
dels Z30 aquí amb nosaltres.
Mare de Déu,
espera.
Va,
i jo...
Ah, ja t'hi posem nerviosa,
eh?
Ja t'hi posem nerviosa.
No m'interrompes,
no m'interrompes.
Mira,
els Robert Pattinson
són aquells que xuc la sang.
Els de creprúsculós.
És un vampir.
És un mal vampir?
Pobre,
no xuc la sang,
aquest home.
És un vampir.
Això és un vampir.
És un vampir,
l'entengue.
Jo,
a vegades,
soc més delicàntro,
doncs,
que t'ho dic ara.
Veus que vols?
Vint-i-sit anys.
Vint-i-sit?
És que ja el veiem,
ja, jo crec que té més.
Home,
té ser i pico sols
a la currícula
que vols que et tingui.
Mira,
mira,
mira,
Stevie Wonder,
62.
Ai,
l'Stivi.
Mira que me cau bé,
aquest home, eh?
Jo és que fa molt
que no el veig,
clar,
fa més que...
És que l'està granadet.
És que l'està granadet.
Mira,
ara que dius això
de l'Stivi Wonder,
tinc un amic,
que tu també el coneixes,
perquè treballa amb tu,
que em va comentar
que és invident
i que li van preguntar
si conduïa.
Al metge,
li ha vist que on ho fem?
Què li va dir?
Què li va dir?
Tu creus que el invident
que tu i jo coneixem
condueix?
Home,
a veure,
fa poc s'ha comprat d'un cotxe.
Home,
Déu ser.
Jo,
jo,
jo,
Mar,
d'altres coses
veurem més estranyes,
però serà perquè
deu tenir un xofre.
Conductora,
conductora,
ja t'ho dic ara.
Bueno,
mira,
és que és...
és que a mi
hi ha coses
que no m'entren,
no m'hi caben.
Ferran Adrià,
50 anys fent cremes,
muls i aires
de coses que es mengen.
Molt bé.
Clar,
no?
Aquest blanchet,
guapíssima,
43.
43,
bé,
ben posats,
ben posats,
aquest blanchet,
molt bé.
Sí,
sí,
sí.
I el George Lucas?
Ai,
el senyor de la Guerra
de les Galàxies
i altres contraataques.
Entre altres coses,
però sempre és que de la Guerra
de les Galàxies,
68.
68?
Però entre la balba
i les canes
que sempre ha sigut...
Clar, no se li noten,
clar, no se li noten.
Més canes o menys
tampoc no es nota gaire.
No, no, no.
I per acabar,
sí,
de la meva quinta,
de la teva quinta,
la Laura Pausini,
sí,
38.
La Laura Pausini,
38 anyazos ja,
eh, molt bé.
Ben cuidats, eh,
que està molt guapa, eh?
Tots allà.
Si no podíem posar
per acabar, Sílvia.
Ai,
que casualitat
que la tenia preparada.
Quina casualitat.
oi, oi, oi,
i és que estàs en tot,
mare,
estàs en tot.
És que tu eres buena.
No, no,
tu eres buena.
No, no, no.
La setmana vinent
avui aquí, eh,
que ho sàpiguis, guapa.
Què?
Què?
Que la setmana vinent
avui aquí, eh?
Sí, jo,
pel cop que pugui,
et dic jo
que Austràlia
es posarà bé.
D'acord.
Viva los canguros.
Adiós, vale.
Adéu, cariño.
Vinga.
Bona nit.
Cuidat.
La ropa
Convertimos las peleas
en paces
El primero que se rinde
y lo dice
ya sabe
Cómo pudimos
llegar a querernos
tan mal
de verdad
no lo sé
Cómo has podido