El meu avi va anar a Cuba, a dorsos al català.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avi, la setmana passada vam parlar d'exposicions de quadres,
d'exposicions d'escultures,
però crec que amb el grup d'Iniciativa i Turisme
s'han fet d'altres exposicions, no?
Sí, sí.
Perquè moltes vegades, jo crec que feia molts anys que ho comentàvem,
però ara m'ha vingut així, de sobte dic, deixa'm-ho preguntar.
Si no, que escolta'm, quan acabo, encara estàvem allà al fòrum.
Sí, és veritat.
I havíem fet exposicions, perquè clar, jo, ara doncs clar,
fas el que bonament pocs, però llavors, com que hi havia d'energia
al Sindicat d'Iniciativa i Turisme, doncs era una època
que no es feien tantes coses com es fan ara.
Ara, que moltes coses feien més voluntat,
perquè ara només veus que només hi ha protestes, baralles, en fi,
em sap greu.
És que les coses no estan massa bones, avi.
No, no, no, em sap greu perquè un ha de tindre voluntat
i prescindir a vegades de si em donaran, si no em donaran,
si faré, si no ho faré.
En aquell temps, Tarragona, doncs, érem més,
més de les coses que fèiem, per exemple.
I clar, intentaves fer coses.
I al Sindicat d'Iniciativa i Turisme, hi havia una junta,
hi érem uns quants, jo me cuidava de la part artística,
com siguéssim, de coses d'aquestes.
I com que m'agradava, doncs, vam fer exposicions,
primer, allà al carrer Major, de pintura,
llavors, hi ha les botes del Pallol, que es prestava molt bé.
Allí vam fer una sèrie d'exposicions de diferents coses.
Junts amb Bernabé, dibuixant, diferent amb altres que hi havia de la junta.
Doncs, ens animàvem i allà vam fer,
recordo jo, vam organitzar exposicions de l'Escola de l'Art,
a base de ceràmica, a base de coses aquestes, saps?
En fi, pintura, escultura, postals...
I també, si no recordo malament, alguna que una altra vegada em parlava de còmics.
Sí, després també de postals temàtiques internacionals.
O sigui, que llavors vam agafar allà un ambient d'ambient internacional.
Per això et deia postals de temàtiques de molts països.
I llavors va ser quan se'm va acudir que vaig anar a Barcelona
a veure l'exposició de còmics.
Sí.
I vaig veure tot allò i vaig pensar que oi, a Tarragona,
també podíem fer una exposició de còmics, d'això.
I a les voltes del Pallol vam fer aquesta internacional.
La primera internacional.
I llavors em vaig posar en contacte amb consolats, amb baixades...
O sigui, va remoure allò que dius.
Llavors, junt amb el secretari, van anar a Barcelona,
els diferents editorials, el Burgueret, el Cinco...
Tot el que en aquell moment, podíem dir, era les fortes, no?
Sí, sí.
Llavors hi havia algunes que començaven amb coses noves, una mica rares.
I, clar, els donant-nos la idea aquesta de Tarragona
fer una exposició d'aquest ambient internacional,
els va fer gràcia.
Llavors, clar, fer aquesta exposició, doncs, va tindre molt d'èxit.
Va mirar molta gent.
La gent, quan venien...
Mira, veus, jo quan era jove, una dona de 60 anys o 70,
o els anys que fos, jo quan era jove, veus, això d'Azucena,
això d'aquí, això d'allà...
Ah, doncs a mi m'agrada aquest altre, de Batman, l'altre.
O sigui, que hi havia una espècie de convivència.
Clar, clar, clar.
Hi havia qui li agradava un.
L'altre, aquells contes que sortien, que eren historietes dibuixades,
d'aquelles que després ja va començar, sí, aquest altre ja artista
ja que va començar ja a fer de dibuixos de l'escola
amb noietes grandetes, ja tipus...
Ara, de l'Ester, m'està dient.
D'aquesta.
Ah, m'ha vingut ara present, eh?
Sí, sí.
Després, clar, aquestes cases d'això.
Sí, clar, allò va tindre molt d'èxit.
I llavors ja, la pròxima, ja llavors ja,
quan se m'han enterat dels còmics a Barcelona,
la que feien a Catalunya, més a mi aquesta a Barcelona,
jo vaig tenir una relació amb la presidenta,
la directora, com que siguéssim,
llavors, i van...
Ah, sí, diu, m'haig sentit dir que he fet.
I dic, mira, ha sigut un bon...
Ah, doncs, escolti'm, parlem-ne.
M'ha estat parlant-ne.
No em digui, Api, que la gran que es fa...
Sí, sí.
Aquesta exposició magnífica que es fa a Barcelona
és una miqueta arrel de la que es va fer a Tarragona.
No.
Ah.
La Tarragona es va fer arrel d'aquesta...
D'aquella.
Quan encara a aquelles hi havia coses que no feien.
D'acord, però era petiteta.
Quan era, podíem dir, l'arrel del que després va sortir.
No, ja era.
El que passa aquí, aquí a Tarragona,
vaig agafar i vaig fer una exposició,
trencant ara el que estem parlant,
una exposició d'originals, de dibuixants.
Per exemple, hi havia un d'aquí de la Bisbal,
que aquest havia fet TVOs ja internacionals de còmics,
l'altre que també, el NAP,
o sigui, el NAP i el Bernadé, molts d'aquestos.
Llavors vam fer una exposició d'aquestos
a l'Ajuntament, al pati aquell.
I això, a ella li va dir...
M'ha donat una idea.
Diu, l'any que ve farem una sala
amb originals de dibuixants del TVO i de Tiltzor.
I llavors, o sigui, vam agafar una relació amb cos d'aquest.
I llavors ja, a partir d'aquí,
allà feien una amb documentació
dels primers que havien dibuixat amb TVOs d'aquestos d'això.
I allí ja vaig conèixer jo,
perquè llavors hi havia un lloc,
hi havia diferents dibuixants
que de cara al públic dibuixaven.
Vaig conèixer un de Rus,
vaig conèixer un de Madrid.
I aquests, a la pròxima exposició que van fer,
ja van participar.
I llavors, clar, aquest d'això...
I era curiós perquè llavors va haver col·leccionistes
que els va fer gràcia i també van participar.
No, no, perquè hi ha una autèntica,
no sé si ara continua, jo crec que sí,
però hi ha una autèntica bogeria,
per segons quins números, saps?
Una febre, allò que dius, autèntica,
per tenir la col·lecció sencera.
Ara estava pensant en el TVO mateix.
Qui no s'ha llegit un TVO?
Qui no ha tingut aquells primers números?
Jo també he sigut col·leccionista,
i saps què m'agradava?
I de TVOs, arrel d'això,
també ja en tenia jo.
Perquè me'n recordo que era petit,
abans de la guerra.
El meu pare va dir,
el dia que sàpigues llegir,
te compraré el TVO.
Bueno, i vostè desitjant.
I en tenia, en tenia algun de...
El que passa és que allà a la botiga,
una cosa i l'altra, molts s'han perdut, no?
Però em trobo ara a casa,
que poso un racó i l'altre,
em surten TVOs, el Punky, el Pulgarcito,
la Florita, em surt una sèrie.
A mi, la seva casa deu ser un museu, no?
No.
Com que no?
Allò sembla un magasem.
No, no, no.
No, o sigui, si ho poso una miqueta ben endreçat,
mira que no tinc cap a l'entrada.
I dalt el trastero, quan hi entro,
he de mirar a veure on poso el peu,
perquè està tot com està.
Ostres.
I em fa gràcia perquè trobo una sèrie de TVOs,
d'alguns també, que van ser editorials,
que van començar trencant tot això dels TVOs, saps?
I vens, mira, veus,
després van continuar o no van continuar,
però són originals.
Sí, sí, sí.
No entens com ho dir?
I tenies això, per exemple, Pulgarcito.
Pulgarcito,
ja hem de l'any 50.
Doncs, per exemple,
molts que després ja van ser TVOs propis,
per exemple,
el Pulgarcito,
doncs van començar amb el Carpanta,
el Sipisape,
molts d'aquestos feien una pàgina del Pulgarcito.
Ara no, ara ja eren TVOs,
tot un TVO d'aquests petits.
Sí, del Sipisape, per exemple,
o del Mortadero de Filimon, és veritat.
Llavors era curiós perquè amb un TVO d'aquestos
hi havia tot aquest,
el Carpanta,
doña Urraca,
o sigui,
tots aquests personatges,
que d'això,
sortien tots amb un.
Clar.
Amb el Pulgarcito.
Sí, sí, sí.
L'altre amb el Pumbi.
L'altre, en fi,
uns TVOs que ara jo quan els veig dic,
però quins TVOs són aquests?
Sí, a més...
que no recordava que existien.
Una cosa, entre vostè i jo,
que jo m'he quedat parada,
que segons quins temes,
abans es tractaven d'una manera molt natural.
Sí.
I ara,
depèn de quines coses,
les llegeixes de TVOs de fa anys,
i dius,
això ho deien?
D'aquesta manera?
I ara ens arribàvem a escandalitzar
per la forma.
Sí, sí, sí.
Perquè hi ha coses,
jo crec que ara mateix,
en segons quins TVOs,
que estan no censurades,
però clar,
que poden inferir la sensibilitat
de moltes persones,
i tot això s'ha tallat.
I llavors vam trobar,
això que dius tu,
que com que van participar col·leccionistes,
ja,
de diferents punts,
que ens feia gràcia,
poder participar en aquesta exposició.
I llavors hi va sortir també
el TVO eròtic.
Bueno, d'aquestes,
a veure els aïls, eh?
Eròtics,
que veies un dibuix,
però a més a més del dibuix
veies una sèrie de coses.
És veritat,
és veritat.
Però aquí ja,
avi,
ara sí que estem en horari fàcil, eh?
Però aquests,
els quioscos,
no els tenien a primera fila.
Home, no,
els tenien amagats.
A segona fila.
Com les revistes,
em perdó,
guarrindongues,
les pel·lícules,
les pel·lícules,
que també,
que aquest és un altre,
que un dia parlarem
dels viatges
que anava la gent
cap a la France,
per mirar segons quines pel·lícules.
Mira,
ara tinc una cosa,
ja que dius això,
que d'això,
resulta que,
adéu,
aquí,
no me'n recordo
quin poble és d'aquí dalt,
que hi havia una fàbrica de paper,
perquè dalt no se'n descreus.
Més,
com seriu ara,
no me'n recordo,
un viu,
una fàbrica de paper
molt important.
Tinc el punt de la llengua,
però que em perdonin,
perquè a vegades
a la llengua hi ha tantes coses.
però resulta
que en aquell temps,
després de la guerra,
aquí el paper,
clar,
no és d'allòs,
hi venien barcos,
bueno,
barcos,
païdibots,
el que sigui,
de països com ara Suècia,
països d'aquestos
que el paper
anava com anava,
i aquí el portaven al port,
i allí, clar,
anaven grans paquets,
grans d'allò,
i llavors,
com que el port
no estava tan tancat com ara,
perquè al carrer de mar
no hi havia aquesta balla que hi ha,
el que sigui,
doncs s'anava
a esgarrapar
alguns,
alguns papers d'aquests,
que eren revistes d'allà,
imagina't,
en aquest temps,
revistes de les sueques,
els suècs,
no cali,
llavors això et parlo
abans d'anar aquí a França,
ni molt menys,
o sigui,
no ho entenies,
perquè clar,
estàvem en suèc,
o estàvem en noruec,
el que sigui,
però la visió del que veies,
deies,
oh,
què és això?
M'entens com dir?
Després ja no,
després ja no,
després ja d'això,
però en aquell temps,
en aquell temps,
clar,
algun TVO d'aquestos,
doncs ja era,
perquè primer havien d'anar a França,
portar revistes d'allà,
però després ja no,
ja van sortir,
i clar,
la censura,
molta cosa no la podies censurar,
perquè el dibuix era innocent,
eres tu el que no eren innocent.
El que li donava la forma,
no?
Ja no,
quan veig,
per exemple,
algun TVO d'aquestes,
dius,
ostres,
com canvien,
i sembla estrany en aquell temps,
no?
I després hi havia
l'Hombre Masquerado,
Sí,
també,
és veritat,
Flash Gordon,
hi havia aquestes aventures,
el Capitán Trueno,
l'Spiderman,
que també va ser,
el Batman i Robin,
que també el van tenir per allà,
el Capitán Trueno,
sí,
sí,
tots aquests,
vull dir,
que eren aventures,
que la gent ho vivies,
perquè llavors també trobaves
que les pel·lícules que feien,
doncs també tenien la seva història,
no?
Però vull dir que amb la part del còmic,
doncs,
com que la vida silenitzes o és un còmic.
Oh, i tant.
I tant és com ho dic.
O sigui,
doncs,
quan veies allò,
i veies un dibuix aquell,
ja t'imaginaves amb alguna persona,
algun fet o alguna cosa,
i era curiós.
I a més d'aquesta exposició,
jo et dic,
venia gent de fora,
van vindre,
venien de molts llocs,
perquè es pot dir que llavors,
en aquell temps,
doncs,
l'únic llocs de Barcelona
que feia una cosa que érem nosaltres.
Imaginat.
A part d'altres exposicions,
no?
I venien gent de molts llocs,
i altres,
i escolta'm,
i per què no m'ho ven, això?
No,
això és un col·lusionista.
No,
és un record.
Jo, clar,
com que me'n cuidava,
potser anava a algun...
Segurament hi havia moltíssima gent
que potser tota la seva vida
o part de la seva vida
havia estat pendent
de poder buscar
i trobar
precisament aquell còmic
o aquell número.
I saps què passa jo?
I com que jo ja anava
als editorials de Barcelona
i saps com soc,
com era,
doncs,
aviat érem amics,
i a vegades m'he dit,
esperis,
que tenim un TVO aquí...
Això li farà patxoca,
no?
Això li farà patxoca.
I a vegades m'adonaven algun permís,
saps?
Com ho diria,
a part dels que portaven
per presentar...
Sí, sí, sí.
I a vegades era algú
i dius,
ostres,
però d'on t'ha sortit això?
Oh,
és que això va ser quan...
Això,
aquest d'això,
això va ser de la censura,
saps?
O sigui,
que em va fer gràcia
i ara quan veig moltes coses
me'n recorden
i clar,
em fa sentir,
em fa sentir.
Però, avi,
això de la censura,
i ara que comentàvem precisament
i parlàvem de paper,
jo sé que crec que m'ho va explicar vostè,
o potser estic equivocada,
però això no hi ha algunes vegades
confons records
de que moltes
dels embolcalls
de segons quins entrepans
eren el que eren
precisament per això
i després el paper de diari
perquè es pugui llegir.
Hi havia sempre...
La picaresca
que comentàvem moltes vegades,
no?
Això és igual que quan ara
parlem de còmics,
anem al cine.
Després de la guerra,
per exemple,
aquí,
doncs les pel·lícules que es feien
eren l'UEFA,
la italiana,
després hi ha
i espanyoles.
O sigui,
fer un programa de cine
hi havia d'haver una espanyola.
Sí.
I si aquella pel·lícula espanyola
sortia segons quin poest
d'Espanya,
encara tenia més èxit
perquè la protegien.
Home.
No vull parlar més clar
perquè...
No, no,
i depèn d'on venia encara.
Llavors,
les pel·lícules d'aquí
sortia el capellà,
el Guàrdia Civil,
sortia,
en fi,
el Flamenc,
o sigui,
que alegraven,
doncs,
si ho enviaven a fora,
reia i xalaven,
perquè veien...
Perquè era de la seva...
I altres pel·lícules
que havies vist abans de la guerra,
americanes,
o pel·lícules de l'oeste,
o coses d'això,
no les podies veure.
Llavors, sí,
llavors van començar
a portar pel·lícules americanes,
però,
segons quin artista,
estava tapat el nom.
O sigui,
al posar,
davant del cine,
al carrer,
penjaven,
doncs,
les fotos
de la pel·lícula,
o aquest programa.
Però,
segons quins artistes eren,
tatxaven el nom.
Ah, no.
perquè alguns d'aquests artistes
havien col·laborat
amb la república,
amb la guerra civil.
I clar,
això podia ser...
I trobes un artista famós,
no diré jo,
potser com a John Weiner,
algun d'aquestes artistes
que havien sigut,
m'entens?
Alguns d'aquestes
havien estat a Espanya,
quan la guerra civil,
o si no,
o si no,
des d'allà,
havien col·laborat.
I clar,
quan hi ha un personatge d'aquests...
Què dius?
Escolta,
no cal anar molt d'allòs.
No, ja, ja, però...
Mira, té una altra cosa
en català,
per exemple,
el cantó del carrer,
el carrer Sant Agustí,
amb Rambla,
tirant a la part de dalt,
allà,
el cantó aquell,
va haver-hi una casa de modes,
de rob,
francesa,
molt important,
que té Daniels.
Daniel,
el coma i la S,
Daniels.
Sí, Daniels, sí.
Doncs,
vam fer suprimir la S
i a més a més vi posava Daniel.
Em miràs tu...
I això a què venia?
A venia,
que el català
no els podia posar
a cap puestor,
el català.
Un dia t'era un català,
doncs,
era prohibit.
No, no,
jo sé de més dur
que et van portar un mastagot,
no?
I dic el puesto,
no?
Jo sé de més dur
que et van portar un mastagot,
no, avi?
Sí.
Per parlar pol·laco.
Perquè parlava,
cosí jo pel carrer
o em gira un tricòrnia
com una casa
o d'acord,
em meto un trompat,
tenia 12 anys.
I parlava en pol·laco,
no?
No que sé,
ja,
perquè era una cosa de fissa.
Hi ha hagut de tot,
vull dir,
que ara em sap greu
haver dit això
perquè ha sortit la conversa,
però vull dir
que s'han de sapiguer
també les coses,
que a vegades parlem,
parlem
i a vegades hi ha coses
que s'haurien de sapiguer
el per què.
Perquè a vegades protegim,
viat, defensem
i també hem de mirar
que si algú es queixa
potser també té els seus...
La seva raó, no?
Per això dic que a vegades
hem de ser tolerants
però fins a cert punt.
Cert punt,
perquè clar,
molts fan propagar
d'una cosa
perquè no han passat
el que han passat amb nosaltres.
El que passa
quan alguna persona,
jo crec,
que ja ens han donat
el que jo crec
que ens mereixem,
que ja els hi ha costat
segurament que els nostres avis
i vostè pot saber el que
els nostres pares
de poder lluitar-ho
i que ara
d'una esbandida
ho volen treure tot
perquè el...
perquè ho volen treure
i ja està
per decretar-ho.
Clar,
les coses pesen,
les coses pesen l'avi.
Jo a vegades
me fa gràcia
i no soc racista,
al contrari,
que jo hi he ajudat molt
a persones
perquè me'n recordo jo
quan jo tenia la botiga
que al costat
hi havia dos homes
grans marroquís
que eren fent
d'escombrir aire
i aquests dos senyors
molta gent
van treure
el que sigui
i ells
com que eren grans
i bona gent
doncs vivien
a costats sols
i aquesta gent
pobres
anaven justets
perquè tot el que tenien
perquè m'enviaven
a la família
i mira si m'apreciaven
que inclús m'ensenyaven
les fotos
de la dona
les filles
perquè sapigués
el que...
Jo una vegada
és curiós
perquè
vaig veure que hi ha gent
que anaven a la Trinitat
a demanar
com fan ara molta gent
que van a demanar
i llavors
fan el que els sembla
m'entens?
Veus?
Aquí s'hauria de regularitzar
m'entens com ho dic?
Sí, no i tant
jo ho dic per experiència
perquè
molts podien parlar
per a casa
a l'escala de cada molta gent
hi ha casos
a l'escala
he après molta cosa
per callar
doncs aquest
veig d'això
vaig anar a dir
escolteu-me
allà hi ha dels bonhomes
d'aquesta manera
que d'això
dic ajudeu-los una miqueta
perquè hi ha gent
doneu-los un cop de mà
i sí, sí
els van portar
i veig que els hi porten
i em venen allà
diu
toma esto para usted
i van portar
uns chorissos
i uns que els hi van donar
dic no
m'ho veig
no
vamos
i els hi veig
escolteu
aquests senyors
són moros
no mengen porc
i això no ho mengen
és una cosa que
uns altres
hauria sigut
si han anat a vendre'ho
com fa molta gent
que van a buscar
i després
fan el que fan
no m'entens com a llei
i doncs
bueno
vull dir
que
la gent
avisa de coses
que hem parlat
en un moment avi
ui
i les que callem
no perquè m'ha sigut adonant
que hem començat
parlant d'exposicions
i estem parlant
d'altres històries
parlant de la gent
que malament no ho bo
que ho estan passant
i saps per què parlem
d'aquestes coses?
per què?
perquè hem començat
perquè ens toca la pell
no
perquè hem començat
parlant dels còmics
d'historietes
i el que parlem ara
si analitzes bé
llegeixes diaris
o llegeixes revistes
o veus tele
o dues coses
veus que també
en segons com
són les historietes
quan llegeixes
de la gent
el que fan
el que es pensen
que són
o sigui
si analitzis bé
veuries que hi ha
molts mortadelos
molts carpantes
no
moltes urraques
ho sé greu
però jo vull anar a veure
la de la Rue
la de Trece Rue
del Percebe
que és la que més m'agrada
doncs bueno
la vida que vivim
veuries que
podries fer moltes historietes
d'aquests còmics
d'aquella manera
i em sap greu
per exemple
ah què diu
no
ho dic sense malícia
no no
al contrari
ho dic perquè moltes coses
ho diu perquè ho veu
no no
i moltes coses
de les que dic
si alguna vegada
hi ha alguna persona
que vingui aquí
llavors li explicaré
el per què
o que ens truquin
trucant a vegades
però no gosaran
però si alguna
si truquen
que truquin
igual ho diré
però si algú
vingui
i veurà que
aquestes historietes
que dic
li diré
mira doncs
a tal puesto
hi ha això
a tal altre
això
i podria dir
moltes coses
que es passen
perquè
fixa't-hi un detall
que a vegades hi ha
per exemple
quan demanen
voluntaris
per alguna cosa o altra
veus
gent jubilada
gent que
no treballen
no poden treballar
però ajuden
digue'm tu
d'aquests
que al dematí
dinar i sopar
i dormir
van on van
i d'això
a veure quan els veus
voluntaris
a puestos
no veuràs
un dos
com és doncs això
vull dir
que
hi ha una sèrie
d'histories
que si les poséssim
volies que
recorden
recorda els còmics
d'abans
i la vida
és així
si analitzes bé
les cases
la gent
com s'han tornat
el que fem
el que diem
i agafes
còmics d'aquella època
veuràs que la vida
segueix sent un còmics
i que no estem massa lluny
de la realitat
no avi?
veus
aquests còmics
aquests dos
cipi zapi
no?
que no té dos germans
que s'arrabalaven
contra d'això
i vas pel carrer
i veus un criu
que està desafiant
a Sant Mar
està desafiant
ai nen
vull dir
o sigui
que el cipi zapi
d'allò
el veus al carrer
el veus dalt
l'autobús
amb els peus
damunt de l'assent
com si
estigués a cançer
o sigui
no que va ser
no perquè no li deixen fer
però vull dir
que si agafes
aquests cibius
d'aquell temps
i vas analitzant
aquell senyor
que sortia
tot aquell porot
vas algú pel carrer
i veus
que va tot d'allò
i penses
i de què vius tu
vull dir
vull dir
vull dir
que em parlava dels còmics
i tot el que estem dient ara
tot té a veure
tot té a veure
el teu sentit
jo avi
quan parlo amb vostè
sempre em queda allò
el què i el com
dic no ho sé
però jo li obro la porta
i l'avi ja
tira recte
cap on anirà
escolta
jo sense molestar
jo això ho dic
perquè
sense molestar amb ningú
a més ho fem sempre
des de la bona fe
cap problema
vinc aquí
com a avi
explicar vivències
he d'explicar
vivències
potser així
que un altre dirà
això són
batalletes
a la vora del foc
sí però
però hi ha batalletes
que no són fora
al cosat del foc
són històries
historietes
doncs que mira
per això et dic
que em perdonin
però a vegades
mira tu i jo
parlem
com si no estéssim
a la vora del foc
jo t'explico
batalletes
a tu
jo sóc
la neta
que l'escolta
amb moltes ganes
i quan tinc la curiositat
doncs li pregunto
per això
ara
per això és el nostre avi
si algú vol escoltar-ho
doncs ho escolta
exacte
si no ho entén
si no ho entén
si no ho entén
que truqui
dius
avi
què vol dir amb allò
quan va passar això
i llavors l'avi ens ho explicarà
quan va passar això
mira
quan va acabar la guerra
nosaltres vivíem
al costat d'allà
del pont de València
i dels Reus
per formar
i tenim la casa allà
i tot el que sigui
allí el pont vivia
t'ho dic
perquè t'ho donis compte
la història
com se repeteix
allí sota vivien
gitanos
gent d'això
aquí a Tarragons va formar
la campanya
de Navidad invierno
aquest temps
i l'aristocrà
gent
rics d'aquell temps
les senyores
d'alguns que m'anaven
doncs van formar això
i anaven
a donar
coses
als que necessitaven
molta gent
que necessitaven
doncs no demanaven
i un dia
d'allí
que és de sota el pont
van vindre
a veure si volíem
comprar-los un matalàs
que els hi havien donat
tot sembla
a tu et sembla
que
que en aquella gent
vull dir
que
ara arriba un moment
que
que és extraordinari
donar
però
donar com
sí
com
que i quan
no no
increïble
de portar una mica de control
home i tant
perquè llavors creiem gent
que llavors s'evicien
a el que fem
a qualsevol cosa
vull dir
bueno que em perdoni
la gent jo diuen
és que ho dius
bueno jo ho dic mira
ho diu des de la bona voluntat
sí
que no hi ha problema
no
la voluntat
i el que he vist
i veig
m'entens
i continuarà veient
que espero que ens es continuï explicant
espere
avi
tornem la setmana vinent
a més a més
tornem després
d'un cap de setmana
una mica llarg
perquè recordem
que la setmana vinent
el dia 28
és festa
que és el dilluns
el dilluns
el dia 28
sí
és festa
perquè recordem
que s'ha canviat
per Sant Magí
perquè Sant Magí
el dimarts
el dimarts estem aquí
per això li deia
que venim
d'un cap de setmana llarg
i que no se m'equivoqui
és que m'agradaria
que truqués algú
que jo llavors
estaré més tranquil
vinga
a veure si de cara
la setmana vinent
us esperem
a la tocada
més d'això
més d'això
i si no
que calli
que callaré
no home no
però una vegada
que pot parlar
per la ràdio
deixi
però te dones compte
com
l'exposició de còmics
la realitat d'avui en dia
és reflexa dels còmics
que surtin
no no
ens ha guanyat
si analitzem bé les coses
veurem que la vida segueix
avui
ens ha guanyat la realitat
ens ha guanyat els còmics
que havien de ser
una cosa
superlativa
ara és superrealista
ara és en tercera divisió
com es diu?
dimensió
dimensió
en tercera dimensió
a les coses
avui gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau