Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro.
I ja sabeu que quan sona aquesta música ens anem al teatre.
I ens anem al teatre metropol, perquè dins de la mostra de teatre jove,
demà mateix arriben els línies bohèmias teatre.
Amb una obra que es diu Quan arriba la nit.
I via telefònica tenim el seu director, el Pep Linares.
Pep, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, gràcies.
Hem de dir-vos que en un principi vosaltres havíeu d'haver fet l'obra la setmana passada
per diferents, podríem dir, motius.
Al final es fa aquesta setmana, a més a més coincideix,
també et s'ha d'explicar, encara que ja s'han dit amb diversos mitjans,
que la gent de boicot teatre que ho tenia per demà,
doncs també ha estat baixa.
I aquelles coses per un i per l'altre, no?
Exacte, bueno, ja ho diuen, no?
Que no hay mal que por bien no venga.
Exacte, jo t'ho anava a dir, eh?
T'ho anava a dir, perquè vosaltres, mira, per motius que no sé si poden explicar-se,
per motius de malaltia...
Sí, i tant, clar, que es pot explicar.
Si vols t'ho explico, eh?
Perquè el Pep la setmana passada estava una mica tocadet, tot s'ha de dir, no?
Exacte, i aleshores, bueno, soc el director de l'obra de teatre,
però, a més, actuo, tinc un paper bastant principal dintre de l'obra de teatre,
aleshores, bueno, em vaig sentir molt indisposat, coses de la vida,
una gastritis enorme em va invadir, i no vaig poder fer-ho.
Però, bueno, aquestes coses de la vida que va resultar que boicot
van anul·lar l'obra pel dimecres, i nosaltres, doncs, vam poder entrar pel dimecres.
I mira, ja esteu, i demà mateix, a partir de les 9 de la nit,
us tindrem al Teatre Metropol, i, per cert, com es fa això de dirigir,
de pujar sobre l'escenari, d'escriure l'obra,
perquè hem de dir que aquesta obra, que podrem veure sobre l'escenari
del Teatre Metropol, quan arriba a la nit, és creació teva.
Sí, jo, anem a veure, nosaltres, quan vam començar,
optàvem per creacions pròpies.
Vam fer dues proves, dues obres de teatre,
i, clar, el temps, al cap i a la fi, si ets constant,
te dóna la raó, no?
Vam fer dues obres nostres, una va estar molt bé,
l'altra, no és que malament, però no va acabar de quallar,
i vam tornar a buscar autors i demés,
i vam veure que no, que el nostre era fer teatre escrit,
perquè, bueno, tenim coses a dir, des d'un teatre experimental,
des d'un teatre bastant de l'absurd,
els membres de la companyia han anat variant,
i, bueno, ha sigut una manera de fer-los entendre
que l'absurd és molt interessant,
és una manera de fer teatre des de la comèdia que m'agrada molt,
i, bueno, he anat escrivint,
i aquesta és la sisena obra de teatre que he escrit.
Sisena obra de teatre, ja que has escrit?
Sí, bueno, a Madrid i Bohèmia, sí,
i després he escrit cosetes per altres companyies,
algun guió de curtmetratge,
m'agrada, m'agrada molt el fet de sentar-me a escriure,
i totes aquelles cosetes que et passen pel cap,
posar-les en escena, no?, és meravellós.
Però te van deixar poc temps, pel que m'estàs dient,
però, clar, si estàveu triant d'altres obres,
a veure què i de com,
com al final vas poder fer aquesta?
O ja la tenies feta i vam dir,
vinga, provem aquesta, a veure què us sembla.
No, bé, això va ser abans, eh?
Ah, va ser abans, no per això, no per aquesta mostra.
No, no per això.
No, no, i aleshores aquesta jo ja feia temps,
feia com a dos anys que li donava voltes
a fer una obra onírica, que parlés sobre els somnis, no?,
perquè, bueno, soc una persona que somia,
ja no només en la vida, sinó, perdó,
a la nit també somio molt, somio coses molt rares,
soc una persona que m'agrada apuntar els meus somnis,
m'agrada preguntar a la gent sobre els somnis,
perquè, a part d'una informació, és bastant còmic, no?,
la gent, la manera que té de volar els somnis,
la manera que té de brellar-se,
no sé, són situacions bastant esperpèntiques
que volia posar damunt d'un escenari
i, bueno, es va donar l'oportunitat d'escriure-la,
que la inspiració va estar del meu costat
i, bueno, estem força contents amb l'obra de teatre, sí.
I una obra de teatre que, com dèiem,
doncs té un titular o té el seu títol
que després, clar, desenvolupa cap a on ha d'anar, no?,
que és cap als somnis i és quan arriba la nit,
ni més ni menys.
Ni més ni menys. Quan arriba la nit, somiem.
El que sí que és veritat és que, científicament,
nosaltres somiem moltíssim més
quan fem les siestes, que no pas a la nit.
Ah, la migdiada és encara més bona?
Sí, sí, la migdiada és una passada a nivell uníric,
perquè, bueno, hi ha una explicació, no?,
no és moment de somiar ni de dormir,
tot i que és molt beneficiosa la siesta, la migdiada,
i aleshores estàs molt més actiu, no?
Què passa?
Que a l'estar més actiu,
quan t'he dors,
somies moltíssim més.
És curiós, no?
Sí, és molt curiós.
Perquè tot això és el que deies,
he estat investigant,
m'agrada el dels somnis,
m'agrada el tema,
és una manera també de poder posar sobre la taula, no?
Sí, sí, és molt interessant,
i la veritat que,
si en diguéssim una miqueta més,
en tot el que refereix als somnis,
ja que no li donem importància,
és una cosa que li passa a tothom,
és una cosa molt teatral,
i que tothom ho pot viure a la seva vida,
doncs ens sorprendria,
ens sorprendria la d'informació subconscient que hi ha, no?,
dintre dels somnis.
Tot això ho hem recollit en clau de comèdia,
que és el que ens agrada a nosaltres.
Ah, molt bé, molt bé.
I a sobre de l'escenari,
a veure,
què és el que podrem veure per la gent que demà
tingui ganes de tensar-se al Teatre Metropol?
Recordem que és a les 9 de la nit,
entrada totalment gratuïta.
Això mateix.
I què és el que veurem?
A veure, explica'ns fins allà on es pugui, eh?
Fins allà on es pugui.
Veurem un personatge,
que es diu Raimundo,
que comença somiant,
i a mesura que va passant aquest viatge de somni,
confon el somni amb la realitat.
I aquesta confusió tan extravagant,
perquè ho és,
comença a relacionar-la amb el que realment li està passant a la vida.
A quan era un nen,
a quan va conèixer persones,
a la vida que se li han anat juntant els somnis,
sense saber per què ell,
a persones que mai ha conegut
i li entren dintre dels somnis.
tota aquesta entramada il·lògica,
diguéssim que als tres quarts de l'obra,
fins als tres quarts de l'obra,
la gent riurà molt,
s'espantarà molt,
però no entendran absolutament res.
Sí, que hem d'esperar fins al final, no?
És allò que dius, no marxeu,
perquè al final ho entendreu tot, no?
Perquè al final ho entendreu tot, no?
M'imagino.
Sí, una de les pel·lícules que em va inspirar moltíssim
va ser Origen.
La gent que hagi vist aquesta pel·lícula
veurà que sí,
que fins al final no entens absolutament res.
I era el que preteníem nosaltres.
I jo, a l'escriure a l'obra,
que tal com somies,
i no entens per què has somiat
que et verellaves amb el teu jefe
quan amb el teu jefe tens una relació d'amor increïble.
Sí, estranya, eh?
Estranya el que m'has explicat.
És estrany, és estrany, també.
De vegades la vida real és més estranya que els somnis, també.
Això també és veritat.
Però el que volia fer entendre
era que aquesta il·lògica de somni
després, al final, té una lògica,
tant en el somni com en la vida real
com en aquesta obra de teatre.
I, bueno, aquest senyor, el Raimundo,
totes aquestes persones que se li junten els somnis
i les persones que se li junten a la vida real
tenen una relació, tot i que ell no la vegi al començament.
Vaja...
Ai, ai, ai...
És, és, és...
Jo crec que és la millor obra de teatre que he escrit.
És una mica agosarat que ho digui, però tenia moltes ganes de fer una coseta així.
Home, si t'agraden tant els somnis i estàs interessat i ja ves aquest tipus d'investigació,
l'has dut a terme i després ha arribat aquest quan arriba la nit,
jo crec que és normal que diguis que estiguis tan satisfet,
perquè precisament això, ha hagut un treball de camp potser des de fa molts anys, no?
Sí, sí, sí. De fet, aquesta obra la vam titular Quan arriba la nit,
però és, diguéssim, una precuela d'una cosa que vaig escriure,
que es diu Somiando,
i, bueno, li vam posar aquest títol Quan arriba la nit,
la veritat per, bueno, per tot el tema de Quan arriba la nit,
que és Quan pot somiar,
però el verdadero títol que jo li volia posar a aquesta obra de teatre
era Somiando.
Però, bueno, és simplement una anècdota, eh?
Sí, sí, sí.
I, a més, jo no sé si, clar, quan arriba la nit,
a banda de somnis, jo també més màgia,
però, clar, deixem em portar la imaginació,
jo no sé si aquests nens
Són els que ens demostraran, això.
Té una miqueta d'allò que dius quan acaba de dir...
Sí, sí, el que passa és que hi ha nens,
nens que són molt grans,
i grans que són molt nens.
I, aleshores, la gent el que veurà és que hi ha nois adults
que són nens,
i veuran un nen que és un adult.
Ai, jo t'estic aquí,
jo t'estic burxant, que em pots veure,
jo veig deixant caure les coses, Pep,
però a veure si m'acabes d'explicar una miqueta més.
El cas és que
espero que la gent passi una bona estona
en el temps que portem fent teatre a Tarragona,
ja et dic, apostem per un teatre molt surrealista,
molt abstracte, però que al llarg d'aquest temps
la crítica cap a la companyia Lini Bohemia
ha sigut molt bona perquè ha sigut un teatre
que, bueno, que s'experimenta,
s'experimenten noves formes teatrals,
noves maneres de fer,
coses que potser no s'han vist mai
i que m'han passat pel cap i que m'he documentat i dir...
Ostres, doncs aquests exercicis teatrals,
jo crec que no s'han fet mai.
Són coses molt rares que he pogut plasmar en aquesta obra de teatre.
I, clar, he recolzat per un elenc actural,
bueno, de lo milloret que hi ha hagut en Lini Bohemia últimament.
T'anava a preguntar precisament per això,
perquè m'has comentat que tu també estàs a sobre l'escenari,
però qui t'acompanya?
Quins són els altres actors que estan amb tu?
M'acompanyen...
M'acompanyen quatre actors més, d'acord?
Un és Emmanuel Coto,
que és un noi que ve del món del circ
i, bueno, és Plastic Man.
És una persona que, a part com a persona sensacional,
necessitava un personatge que fos molt elàstic,
que tingués moltes dotes circsents
i que tingués molts tatuatges.
I ell ho complia tot.
Dius, no sabem com estarà a sobre l'escenari,
però tu ets el que necessitem, no?
Sí, sí, era el que necessitava.
Per el que era, no?
Per el que, tal com era físicament, no?
Sí, sí, era superoníric, era el que necessitava.
Després hi ha la Estefania Rocamora,
que ha fet molt de teatre a Madrid
i, bueno, ha coincidit a mi
a un espectacle que fem al Port Aventura.
Llavors li vaig proposar de fer l'obra de teatre aquesta
i diguéssim que és la que dona la fermesa a l'obra de teatre
perquè treballa molt bé el text,
és una molt bona actriu.
Després hi ha un personatge de Tarragona
que segur que molta gent el coneix,
que es diu Hèctor de la Salut.
Necessitava un personatge com ella a l'obra aquesta de teatre
i, bueno, la veritat que m'ha sorprès per...
I es va deixar enredar, Pep?
Es va deixar enredar pel que sento, no?
Sí, clar que es deixa enredar.
A ell li agraden les coses rares
i quan li vaig proposar
em va dir, sí, sí, encantadíssim.
No s'ho va pensar.
De fet, ell al carnaval muntar coses molt...
No sé, que van molt amb mi.
L'últim carnaval que ha muntat
crec que era de les retallades
i eren personatges muy variopintos.
Molt bé.
Em va agradar molt.
Així que li vaig dir,
venga, va, a veure si ho podem dur a terme.
I ell, bueno, fa el personatge de...
Fa diversos personatges
i, bueno,
és mimetitza molt bé amb cadascun d'ells.
Una gran sorpresa.
No ens quedarem indiferents pel que m'estàs dient, eh?
Amb tota la gent.
No, no, no.
No, qui vagi la recordarà tota la vida,
l'obra de teatre aquesta.
No sé si ens hem deixat algú.
Perdona, Pep,
perquè jo anava ja...
En què?
D'algun dels actors.
Ja estan.
Ah, bueno, no, perdona.
I, per últim,
Alexis Montes,
que és un nen de 10 anys,
que ja ha treballat amb l'Ini Bohemia
amb una obra de teatre
que vam fer dos anys.
I, bueno,
és un noi que promet moltíssim.
Una de les coses de l'Ini Bohemia
sempre ha sigut
agafar gent de cantera,
gent que li agradia el teatre,
perquè jo abans donava classes de teatre.
I, bueno,
ja hem fet diverses obres
en les que
els nens de Tarragona
han de començar a fer teatre.
Ah, molt bé.
Doncs, bueno,
un xaval molt humil
i toca el saxo
i necessitava un nen músic
i que fos actor.
Així que s'ha donat
s'ha donat tot.
No, no, però està fantàstic
pel que m'estàs dient,
perquè primer es van crear els personatges
i després van començar
a mullar-se els actors
conforme anaven arribant.
Sí.
Que normalment,
algunes vegades,
quan és de creació pròpia,
dius, a veure,
amb qui compto
i a partir de qui faig.
I tu ho has fet
a l'inrevés,
pel que sembla.
A l'inrevés, sí,
però normalment
a mi m'agrada treballar així, eh?
Sí?
Sí, sí,
més que res perquè
saps els patrons
amb els que
et toparàs, no?
O sigui,
saps el que et podrà donar
cada un dels actors.
I
una vegada
perfilats
els personatges,
si tens
el patró clar
de l'obra
de teatre,
pots tirar cap endavant.
És molt més fàcil.
És com el compositor
de música.
Què és més fàcil?
A fer la música
i després
fer
la lletra
o fer la lletra
i després la música.
O les dues coses alhora.
Doncs en aquest cas
ha sigut millor
fer primer
els personatges
i després
sobre el patró
que teníem,
bueno,
doncs avançar.
I t'ha semblat a tu
que d'alguna manera
el somni
que havies escrit
a paper
s'havia fet realitat
a través d'aquests actors
o ha quedat alguna cosa
que tu diguis
ostres,
encara...
Home,
esclar que sí,
perquè això
és un fill
que es va fent gran
una obra de teatre.
No m'imagino
i cadascú va posar
la seva part,
no?
Clar,
cal representar-la
més vegades.
Nosaltres
el que fem
la mostrem
al Teatre Metropol
gràcies a l'oportunitat
de la mostra
de teatre jove
i després
intentem
moure
altres mostres,
moure la...
Bueno,
doncs,
estar un anyet
movent l'obra de teatre,
de vegades
hi ha més sort
que altres vegades.
M'imagino.
Però tal com està ara
la cosa,
doncs,
bueno,
és bastant complicat,
però per nosaltres
no serà.
Sempre fem un dossier
i intentem enviar-ho
i, bueno,
no va del tot malament,
no va superbé,
però, bueno,
anem fent bolillos,
eh?
Perquè ara,
el que dèiem,
demà mateix
us tenim al Teatre Metropol,
però ja teniu alguna cosa
tancada
o ja per poder
veure-la en un altre lloc,
sí?
De fet,
d'aquesta obra
ja hem fet
dos prèvies,
eh?
Molt bé.
Hem fet dos prèvies
en públic
per a veure
a què te'l responien.
I què tal?
I, bueno,
molt bé.
Molt content.
Déu un 13,
eh?
Ah, molt bé.
I hem pensat
que no vas tenir-me un 20,
eh?
Un 20,
un 30,
anava per aquí, eh?
No, no, no,
molt bé,
molt bé,
perquè ens va sorprendre
molt la gent, eh?
Pensàvem que aniríem
per una altra banda,
per altres derroteros,
i la veritat
que s'ho vam passar
molt bé
i, bueno,
la crítica més maca
va ser que
era el que li passava
a molta gent.
Veus?
Doncs, mira,
ens quedem en candeletes
esperant que arribi
de la mateixa
al Teatre Metropol a les 9
aquesta obra de teatre
que recordem
estarà dins
d'aquesta mostra
de teatre jove
a càrrec del grup de teatre
Lini Bohemia
i es diu
quan arriba la nit.
Pep,
molta merda,
que vagi molt bé
i res,
a la propera vegada
a veure si ens podem veure
aquí face to face
cara a cara
i no per telèfon.
Home,
és clar,
i de fet
que sepiguis
que soc un fidel
seguidor teu, eh?
Gràcies, gràcies.
M'agrada molt
com ho fas
tot això
i a part tens una
tens una veu
i un tarannà preciós, eh?
Mira que ets bona persona, eh?
Mira que ets bona persona.
Sí, sí.
No, no, bona persona.
Ui, posa'm el dit a la boca,
veuràs què passa.
Però no, no,
enhorabona, eh?
Per la teva feina.
No sé quants anys portes ja,
però molt bé.
Unes quants, no?
Unes quants, no?
Unes quants, no?
Unes quants, no?
Unes quants, no?
Unes quants, no?
Unes quants, sí, és veritat, sí.
Pep, de nou, gràcies.
Gràcies, gràcies a tu.
Adéu, adéu, adéu, adéu.