I ja hem deixat el microones, aquest espai que recordem fan els alumnes de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.
I ja tenim aquí amb nosaltres el Josep Eduard, el cel gerent d'Ocinalats Gavarres.
Els saludem, Josep Eduard, bona tarda i benvingut.
Bona tarda, gràcies, Sílvia.
Com estàs?
Molt bé.
Nosaltres, doncs, amb moltes ganes de preguntar-te moltes coses que estan passant precisament a casa teva.
Una d'elles, feia uns dies, comentàvem a l'audiència del Tarragona Ràdio que teníem la sala 3 aturadeta,
que ja ha tornat a començar a funcionar, però que Déu-n'hi-do, de quina manera i com, eh?
La veritat és que sí, estem molt contents i esperem que us agradin.
Explica'm, explica'm com són aquestes...
Sí, començem per aquí?
Home, jo crec que sí, no?
Després ja farem un remake de tota aquesta Setmana Santa.
Molt bé.
Doncs primer comentar-vos que és una sala de gran format, que això és la novetat del cinema,
que és una cosa que no es dona gaire a Cines d'Espanya,
ja ara estem parlant de Catalunya, de Cines d'Espanya,
i que és la pantalla que va de bat a bat de cada costat de la paret i de dalt a baix.
Això què vol dir? Que tu veus una pantalla quatre vegades més del que veies normalment.
D'acord.
I que tot és pantalla.
Tot és pantalla.
No tenim aquella raia endavant, ni de dalt ni a baix.
Tens la pantalla completa.
Ostres, és fantàstic.
És com ho veuries a casa teva, però amb la immensitat d'una paret del cinema.
Ostres.
I la veritat és que no vas venir, et vaig posar a falta, ja ho saps,
però que s'ha de veure, s'ha de veure.
A més a més, la cosa que hem fet molt important és una obra d'embargadura bastant gran,
que és posar-li el graderies.
O sigui, el que hem fet és la sala ara és més petita,
perquè a ficar-li grades hem perdut espai,
i el que hem consellat és una pendent molt gran perquè ningú et pugui tapar.
O sigui, que a més a més...
Sí, que podem estar tranquils, aquella persona de 1,80, 2 metres...
Ni a poc gasol, ni a poc gasol, no pateixis.
Tu tranquil, la fiques ahí, si vulguis, que no t'aparà.
Vull dir, tu no pateixis, que està pensant...
Home, últimament ja no patíem gaire, eh?
Perquè últimament jo crec que això ho heu mirat bastant.
Sí, sí, però ara ja hem buscat la pendent màxima, no?
La pendent màxima que implica que...
L'altre dia comentava, no?, una mare, que el nen normalment agafa alçadors
i el va deixar perquè va dir aquest alçador el que fas molt estorbar-me, no?
Perquè no...
Jo no puc seure bé, no?
Però em puc ser en tàpica, em posar el cul bé, no?
Vull dir, en canvi, de veure-ho bé perfecte,
per tant, el alçador va deixar a un costat i va dir que no li feia falta.
A més a més, el so, en tractat del digital 7.1, que està molt bé,
o sigui, el so és una de les coses que hem mirat moltíssim a la sala
i, bueno, llavors estem esperant ja que la gent l'aprovi,
que ens digui les seves opinions perquè la idea és seguir, continuar, continuar, continuar
i anar-les fent totes, o sigui, renovar el cinema de Tarragona.
I també hi ha una de les cadires que té una amplada, una miqueta més que les altres...
Sí, també hem introduït el tema de les butaques VIP,
que sempre hi ha gent que li agrada...
Aquest solo això de les butaques VIP, que bé sona, eh?
Sí, és que és curiós, és curiós, és curiós d'aquelles coses que dius,
potser és un mal moment, no?, pel que estem vivint,
però la gent que li agrada en el cine agraeix el poder estar confortable,
poder no xocar amb els braços de l'altre, perquè el que té bé és que té dos braços,
llavors, clar, el tema de xocs de braços, que a vegades és una cosa que el cine ho té,
que ens xoquem amb els braços del costat, però això també desapareix.
Són d'un color diferent, totes són eres i les VIP són blaves,
només són 14, tenen un passellí central a mig metre de distància
perquè puguis estirar bé les cames, perquè tinguis sensació d'amplitud,
i estar en un lloc bastant privilegiat en el sentit que pots veure la pantalla
amb la immensitat més important, no?
Ostres, que bona, eh? Llavors, home, estranya que estiguin VIP, aquestes.
Sí, la veritat és que ja les han provat més de 50 persones,
vull dir que estem així encara promocionant-ho
i hi ha 50 terragolins que hem passat per aquí.
I que, a més a més, hem de dir que, clar, hi ha molta gent que té la mania de seure
d'una manera de lloc, de costat, una miqueta d'aquestat,
amb la cama una miqueta més aixecada,
que moltes vegades agafem petits tics a l'hora d'anar a veure segons quines pel·lícules
i que aquestes seran les seves, no?
Sí, jo crec que sí, perquè a més a més hi ha molta gent que agraeix el tema
de poder sentar-se més recarxofat, no?
I el fet de poder-se sentir-se com el sofà de casa seva, no?
Com el sillón aquell que dius, ostres, aquest és el meu, no?
Com butacot, aquí estic jo, com el rei del mambo, no?
I deixeu-ho, perquè estic veure la pel·lícula, no?
Comentar-vos-vos que, al fons, la diferència tampoc és molt important,
que estem parlant d'un euro, o sigui, per butaca.
Vull que tampoc, en aquest sentit, no...
És mínim, sí.
És més que res perquè és una diferència, és una butaca molt ben posicionada,
que té unes millores, i per tant hem considerat que s'havia de diferenciar, no?
Perquè qui vulgui tindre la VIP, doncs també es vegi reconfortat en aquest sentit, no?
No, no, fantàstic, fantàstic.
Aquest, ara, per ara, és la sala 3.
Sí, la super 3, ara és la super 3, ja.
La super 3, ja veus?
Jo no sé si és la TV3, ens ho deixaria dir això, eh?
Bueno.
Bueno, és la super, super 3.
La super 3, que no és la TV3.
I que la teniu ja, que va començar, potser una miqueta abans de la Setmana Santa.
Sí, vam començar el dissabte abans de la Setmana Santa, però amb proves,
i realment des del dimecres de la Setmana Santa va començar a funcionar,
o sigui, que estem parlant de fa 10 dies, o sigui, estem bastant amb proves,
estem allò acabant les últimes cosetes, per final, els últims detalls,
però la veritat és que estem molt contents i esperem que la gent agraï,
perquè estem parlant del futur del cinema, o sigui, nosaltres estem...
El futur cal fer present a Gavarres, no?
Que estem lluitant per donar-nos els formats, perquè la gent torni a provar coses diferents.
El que tindrem ara no ho tindreu a casa mai, de moment.
Ja se'n va entrenar algú, aviat.
Però del moment que sapigueu que l'allà de la sala 3 no està a cap casa, de cap ningú.
A més a més, és una experiència, no?
Jo que dèiem, si ja teniu una experiència amb el 3D, això s'ha d'aprovar.
Claro.
I t'agrada el cine, jo crec que és una d'aquelles coses que han de passar, no?
Sí, és el tema de brutalitat, d'excel·lència, d'amplitud,
de veure com si estiguéss dins la pel·lícula, ja.
Perquè, o sigui, afegeixes que alguna pel·lícula també feia en 3D i han provat a mirar de titàries.
És el que t'anava a preguntar.
Imagina't, amb totes les característiques de la sala 3, a més, amb les ulleres en 3D.
Sí, sí.
Deu ser bastant.
O sigui, si coincideixes que la pel·lícula és en 3D, és brutal,
però si no és en 3D també, us he de dir que arriba un moment
que hem passat, per exemple, al trailer de Madagascar 3, que farem aquest estiu,
i deies, ostres, no sé si és 3D o no, però a mi m'ho sembla.
Sí, sí, per la forma, no?
Perquè els veus estan nítids.
Clar, també hem ficat un projector que és 4K, que és pixel,
o sigui, quatre vegades més que el normal.
Vull dir que estem entrant en el tema tecnològic i estem apretant, no?
Primer hem començat els projectors digitals i ara hem de la segona fase, no?
Que és posar les sales del futur.
I això pot ser només, podríem dir, la punteta del que vindrà després?
Sí, jo crec que sí.
Si és possible que de cara en futur totes les sales o la gran majoria
acabin sent com aquestes de la 3?
La idea és aquesta.
El que passa és que també les circumstàncies actuals
has de ser una mica caut.
Però bueno, per les circumstàncies actuals, demò i en tenim una de feta.
I la segona començarà enseguida.
O sigui, que de moment...
Aquí li tocarà després de la 3?
A la 10.
A la 10, directament.
Sí, sí.
Hi ha les sales grans que potser també tindran un petit...
en un futur, potser, en un petit retoc.
Però de moment les que són més importants a reformar,
crec que jo sí que tu ets consumidor del cinema nostre,
són les centrals, no?
Que sonen pendent, no li agradaria,
tenen ja uns anys, no?
Vull dir que també hem tingut molta batalla.
Vull dir, estem parlant d'un dels cines més...
que ha tingut més recaptació d'espectadors d'Espanya.
Vull dir que estem parlant que hi ha hagut molta canya allí
i que ha passat molta gent i milions de persones.
Vull dir que al final les sales se'n ressenten, no?
Llavors, clar, pots fer dues coses.
O maquillar,
o canviar.
Nosaltres hem decidit canviar.
Molt bé.
I ara, per ara, ha sortit molt bé la proposta.
Sí, la veritat és que sí.
Nosaltres estem molt contents per l'impacte,
perquè si tu vas a la 3 i vas a la 10,
ostres, què ha passat aquí?
Són dues sales diferents, completament diferents.
No tenen res a veure...
Clar, estem apostant amb el so,
estem apuntant amb l'imatge,
estem apostant amb les pendents,
vull dir que puguis tu veure millor que ningú.
Vull dir, clar...
Quina meravella, eh?
Tu t'ho dius, clar, vas a venir ja.
No, no, ja t'ho dic ara,
que el cap de setmana, perquè hi ha coses,
que si no...
Home, ja saps que s'has convidat.
No us escapàveu, no us escapàveu.
Doncs això és el que tenim de novetat, diguem-ho així.
No, i això...
Novetat forta en el que és l'espai de les Gavarres,
però hem de parlar de les coses que aterren avui mateix,
i també de fer una mica de resum...
Sí, de la Setmana Santa, també ho podem fer una miqueta.
Exacte, perquè, Déu-n'hi-do,
heu tingut molt de moviment a la Setmana Santa.
Això de les vacances dels nens,
les sortides familiars, s'han notat, no?
Sempre ens va a favor anar-nos, aquestes coses.
Sempre ho tenim com a puntes de feina de l'any,
i és bo saber que encara continueixi.
I com que comencem?
A veure, avui m'has posat tu els deures.
O sigui, jo avui em deixo guia per tu.
Avui ho deixo jo perquè m'agradaria tocar un pell de temes
i dic, va, vaja, feu jo la meva mena.
Vinga, endavant.
Comencem per una que serà polèmica,
i que crec que és el moment adequat de fer-la,
que és de Nicolas Sarkozy.
És francesa, aquesta pel·lícula, no?
No.
No?
No, perquè no tinc a veure amb...
És de la Xina.
No, no, jo t'ho dic...
És brova.
Té un què, té un què.
T'ho pregunto per què.
Perquè si és una pel·lícula que sigui director espanyol,
després de la tírria que ja ens tenen,
és allò per continuar engrandint.
No, jo crec que els francesos també tenen el president que es mereixen, eh?
Aquí cada un tot que es mereix.
Ah, sí que és un idó, no?
Doncs sentim el tràiler.
Molt bé.
Anem-hi.
Quiero decirte que puedes contar con mi estima y con mi amistad.
Dominic, ¿sabes dónde me meto tu amistad?
Debes renovar la política, descuartizarles.
Que vean que no ocultas nada.
Tienes razón, querida.
La transparencia es lo mejor.
No subestimes a Nicolás, hay que tenerle en cuenta.
Ese cabrón se va a enterar.
Ya me traicionó.
Seguro que lo intentará otra vez.
Ya eres como tu sarcovois, frío, distante.
No te vayas así sin pensarlo.
No me voy sin pensarlo.
Me voy por amor.
Un tío que no conserva a su mujer, ¿cómo quieres que conserve a Francia?
Tu peor enemigo eres tú mismo.
Cecilia, ¿dónde estás?
Está loco.
Va a caer en picado y en el momento clave no se le abrirá el paracaídas.
De Nicolás a Sarkozy.
Doncs sí, de Nicolás a Sarkozy.
Jo crec que en francès és la Conquet,
que el títol com sempre a vegades són lliures
i sempre que m'acosta entendre'ls,
que és la Conquesta, no?
L'arribar al poder, l'ambició,
tot el que va arribar a fer Nicolás Sarkozy
per arribar a ser president de França, no?
És el llançament d'ell quan és ministre de l'Interior
que diu, ara ets la meva,
quan el Dominic de Villapé el comença a matxacar,
vull dir que hi ha un...
dual allí d'espas molt important,
després la Seren Royal,
que també és la competidora socialista,
també surt pel mig,
i després hi ha la figura clau,
la Carla Bruni, no?, del personatge,
vull dir, ho sabem tots,
això ho sap tot,
està la gent que no ho ha de saber, ho sap.
Vull dir que són de coses d'aquestes
que un personatge
amb tantes coses
oscures, estranyes,
o fins i tot un personatge
que fins i tot per l'opinió pública,
no?, deixa la dona,
se'n va amb un artista,
vull dir, que tampoc és que sigui una cosa positiva,
crec, però un polític, no?
No, no.
Doncs ell amb el seu carisme,
la seva manera de ser,
aconsegueix ser president de França
i fins i tot té possibilitats de tornar-ho a ser.
Diuen que la cosa està difícil,
però té possibilitats de tornar-ho a ser.
Aquesta és una pel·lícula, una mica,
que intenta explicar el personatge
com és amb els seus uts i els seus horts,
o sigui, està clar,
t'ha pot agradar més o t'ha pot agradar menys
el personatge,
però realment el que ha de fer
va ser molt important,
de no ser ningú
a ser president de França.
És allò que dius, no?,
que sembla que ningú pugui arribar
fins on estan ells,
però si ho treballes
i te fiques cap a les files
on has d'estar...
Clar, si tu ho treballes...
Com tu has de treballar això?
Això ja no hi entrarem, no?
El que passa és que no has de tenir estòmac.
Clar.
Ni estòmac, ni amics.
Ells l'explica una mica per aquí, no?
La pel·lícula és això,
dient com pots ser un personatge tan gris
que al final tampoc no és que...
No siguin un d'aquells personatges
més prototipos, no?
Si siguin populars, no?
Que siguin populars,
o que ella sigui una persona
que més o menys coneguda...
Clar, llavors, com s'ho fa, no?
Com aconsegueix que la gent cregui en ell, no?
Cregui en ell i faci tot aquest canvi, no?
I personatges que estaven molt ben posicionats,
vull dir, polítics que tenien...
Se'ls ha carregat.
Se'ls carrega a tots,
no en deixa ni un.
I a més a més la part socialista
perquè s'ha quedat totalment desfeta, no?
Vull dir que és una pel·lícula interessant
i més amb els temps que corren,
que són les eleccions d'allà de França,
però crec que és interessant
per tindre més opinions
sobre el País Vahí,
que al final ens estem aquí al costat
i moltes vegades es diuen el que hem de fer.
Però, Josep, a tu, ara, en Tatuïa,
jo crec que aquí hi ha hagut
el veraplàcic del propi Sarkozy, eh?
Perquè si no, potser aquesta pel·lícula
ara no hauria sortit.
Saps a què m'en refereixo?
Sí.
Que parlin bé, malament o bé,
però que parlin...
Sí, sí, potser sí.
Jo crec que està jugant una miqueta amb això,
perquè està jugant amb...
Bueno, és que aquí entraríem
en tot el que està dient últimament.
Però, bueno, s'ha estrat d'aquí, eh?
A Espanya.
A Espanya no votem a França.
No, no, però entenc-me.
Pensaràs estrenada fa temps.
Però no, però entenc-me que...
Ja, ja, però vull dir que no és el moment.
Vull dir que si fos estrenada a França
et diria potser sí, no?
Però és estrenada a Espanya.
Ah, sí, que...
Bueno, a veure, els votants francesos
que puguin haver que estiguin aquí a Espanya, no?
Però tampoc crec que siguin molts.
Però crec que és més crítica que a favor, eh?
Sí?
M'ha donat la sensació...
És que aquests personatges són molt difícils
fer alguna cosa a favor.
Costa, costa, perquè, clar,
tota aquesta gent té una manera de fer
que a vegades no és la que tothom pensem com adequada.
Exacte.
I a més a més, una persona infidel, no?
Vull dir que, clar, és que no...
És que Déu-n'hi-do, eh?
Clar, estem...
Té bon rotllo, eh?
Tot això de bon rotllo.
Té bon rotllo, eh?
Té bon rotllo, eh?
Visc la política, però...
Això és la pel·li només.
Però, vull dir, una mica com va ser
el dia a l'Estats Units,
com es diu aquella, el Clinton, no?
Vull dir, clar, és que són...
És que és un idó, eh?
Clar, vull dir...
Però, bueno, mira la Hillary com li va també.
Va bé, vull dir, va fent ella.
Vull dir que, però, que són mogudes...
Acaba de ser el seu home.
Bueno, és a dir, que fer conferències
s'ha cobrat molt, ja està.
Ja està, i fora.
I fora del combat.
Però jo no m'hi vull fer, això.
I a mi no m'ha pàgat, tant, eh?
Doncs hem de fer una gràcia política.
Vinga.
Mira quina hora és.
No tenim ni 12 minuts, eh?
12 minuts, ostres.
Vinga, què fem?
Doncs mira, llavors, si vols,
anirem directament a les estrenes,
perquè crec que és molt important.
Després recordar que Intocable
ha sigut un èxit brutal.
Sí, clar, que s'ha van portar
la setmana santa, diguem, de lluny.
Sí, sí, de carrer.
I porta quatre setmanes en cartellera.
I és una pel·li francesa.
Vull dir, vol dir,
anem que parlar d'aquesta pel·lícula
perquè estem parlant d'una estrada francesa
aquesta setmana,
però la gran pel·lícula francesa
de l'any i d'Europa,
perquè ha triomfat a Alemanya,
ha triomfat a Itàlia,
a França descomunal,
és intocable.
És que el que toca és molt maco.
Recordem, encara que sigui res.
Vinga, va, som-hi.
Vinga, una miqueta.
¿Cuál és su motivació primordial?
El dinero.
Me encanta el barrio.
Me gusta la gente disminuida.
Si consigo tres negativas,
me dan el paro.
Ya, comprendo lo del paro.
¿No tiene otras motivaciones en la vida?
Claro que tengo otras.
Aquí mismo tengo una.
Pedazo de motivación.
Podría contratarle una esa prueba.
no aguantarán ni dos semanas.
Listo, ¿lo he hecho bien?
Cuidado.
Mierda, siempre se me olvida.
Ten.
Que aproveche.
Perdone.
Los tienes muy preocupados,
sobre todo en tu estado.
Esos chicos del extra radio
no tienen piedad.
Eso es exactamente lo que quiero.
Ninguna piedad.
Así que si tienes...
Ens recordem que la història
d'un noi que va en cadira de rodes,
un senyor,
i que necessita algun assistent
que li doni, exacte,
que és milionari,
que és d'algú que li doni un cop de mà
i agafa, doncs,
a un noi del carrer.
Sí, sí.
Un noi qualsevol.
I que, a més a més,
ell té altres motivacions,
que no és precisament ser infermer,
i li agrada la vida
i és una mica el que li dona.
Aquesta pel·lícula, per mi,
és un missatge molt important
per la gent que diu
que el cine europeu,
francès o d'aquí,
no val la pena,
perquè parla de les persones
i ha arribat a moltes persones.
O sigui,
molts espectadors
han anat a veure-la
i recomano
que tothom
que tingui un moment
per anar al cinema.
Això pugui permetre
que es permeti el luxe
també d'haver aquesta pel·lícula,
perquè t'està parlant d'això,
de l'important de la vida
de les persones
que tens al teu costat.
I aquelles coses,
a vegades,
recordar-les
en temps de crisi
també va bé.
I tant.
A més,
ja que tens una vida,
viu-la.
No esperis
a que t'avingui res.
I una mica
el títol és això,
que és una relació
intocable.
És que Déu-n'hi-do,
hi ha moments
de la pel·lícula
que és per fer...
Estem parlant de dos mons
totalment oposats,
que no tenen res a veure,
són dues persones
que són a l'idea al dia
i en canvi
ells dos
fan la força.
Aquí està la força,
aquí està intocable.
Així que aquesta és la pel·lícula
que més ha arribat...
la pel·lícula gran d'Europa.
La que més ha arribat
durant aquesta Setmana Santa
o sinó a les Gavarres,
la que més hi ha vist.
I jo em pensava
que seria més
la part de dibuixos animats
de la família.
L'Òrax ha estat molt bé,
sí,
l'Òrax,
sí, clar,
estem parlant sobre
el tema dels arbres,
dels boscos,
està molt bé,
però intocable
té la tendresa de tot,
no?
Sí, i clar,
que compleix més franges,
que ha aglutinat
a més espectadors
per això.
L'Òrax potser ha sigut
la segona,
també podríem parlar
de la segona
potser ha sigut Titanic, eh?
Titanic,
també una triomfadora.
Titanic 3D.
Jo em pensava
que digui,
a veure,
la gent anirem a veure-la
perquè són aquelles pel·lícules
que t'arriba
més allà del cor,
no?
Però dius...
Mira,
doncs jo també estava aquí dient,
mira,
Titanic són tres hores i quart,
quasi mitja,
pensava,
la gent ja l'ha vist
i la fan a tres d'aquí dos,
fa una setmana vam fer,
saps el que ho vull dir?
Sí, sí, sí.
I pensava,
bueno,
això,
aquest el James Cameron
té una veritat màgica
però a vegades s'equivoca,
doncs no.
Doncs no,
no s'equivoca.
Doncs no s'ha equivocat el senyor.
I tu l'has pogut veure en 3D?
Què tal?
Bueno,
està molt bé,
està molt bé.
O sigui,
ell aconsegueix que una pel·lícula
que no estigui rodant en 3D
treu les màxim possibilitats del 3D.
Ostres,
però això ja és important, eh?
Això té mèri,
perquè hi ha altres directors
que no ho han fet com ell.
Llavors,
estem parlant del director d'Àvatar,
no?
Després,
comentar-vos que
el més important d'aquesta pel·lícula
és tornar a agafar
una franja d'edat
que no la tenia.
O sigui,
gent que no havia nascut
quan es va fer Titanic
ha vingut a veure-la.
Això m'ha sorprès molt.
És important,
també.
Jo crec que
la gran gent que ha vingut,
o sigui,
que té la sensació de dir,
ostres,
una pel·lícula que no esperes
que funcioni relativament bé,
que et funcioni molt bé,
et sorprèn.
És una sorpresa.
És una sorpresa.
Llavors,
és clar,
et veus a la mitjana edat
i dius,
doncs no hem vingut a veure-la
els que l'hàvem veure
fa 25 anys,
i hem vingut a veure
i fa 15 anys.
Hem vingut a veure
els que...
Ara tenen 15 anys.
Els que encara no havien,
com dius,
o tenien mesos
o potser van sorgir
d'aquella història d'amor
en aquell moment.
Bueno,
potser sí,
la gent que els titelan 15 anys.
Ja sabem tots què era la cançó,
tots els enamorats
en aquell moment.
La cançó és fantàstica, exacte.
Per això dir que
és una cosa que és curiosa
i després també com a punt,
també ja sabem que Avatar
i Titanic
són les dues pel·lícules
de James Cameron,
però que Titanic
com a espectadors
és la pel·lícula
més important
de la història del cinema.
O sigui,
Avatar va arribar a doblar,
però amb recaptació.
D'acord.
O sigui,
és d'aquestes coses,
Titanic estarà sempre allí encara,
vull dir,
encara li queda un rècord
que és la pel·lícula
més espectadors
ha tingut mai
a la història del cinema.
Fantàstic.
I encara la tenim.
I encara la tenim, eh?
Encara s'enllenarà més.
Exacte, exacte.
Però no sentirem
el trail de Titanic
i ensenyarem tots com va.
No, ja ens la coneixem tots, com va.
Anem a la novetat avui,
que també d'una altra...
anem a saltar, anem fent una cosa
i anem fent l'altra.
I hi ha una altra de les novetats
que jo li comentava abans
fora d'entendre.
Aquesta, per la forma i tal,
és molt bonica
perquè és molt romàntica
i segurament que veurem
imatges del Cairo
fantàstiques,
però...
jo tinc...
Ja saps,
ja saps el que t'he dit, no?
Un poc de passió.
Sí, perquè m'assembla,
la història en si
és com la passió turca,
però aquesta vegada,
doncs allà, al Cairo.
Passió egípcia.
Exacte.
¿Motivo de la visita?
Vengo a ver a mi marido.
Miss Juliette,
soy Tarek.
Desafortunadamente,
su marido ha quedado retenido
en casa.
Si necesita algo,
por favor.
Oh, Mark,
¿dónde estás?
¿Cuánto tiempo crees?
No,
no puedo estar encerrada
tanto tiempo.
Voy a volverme loca.
Me han acosado unos hombres.
¿Por qué me miran todos?
Este café no es para mujeres.
Hace años que los hombres
jóvenes no...
Eso es difícil de creer.
¿Por qué no le llevo
a las pirámides?
Mark y yo hicimos
la promesa de verlas juntos.
Por supuesto.
Me gusta su vestimenta.
¿Es una chilaba?
Mañana me tomaré el día libre.
¿Puede hacerlo?
Claro.
¿Vamos?
La noia en qüestió,
la senyora en qüestió,
no pot estar amb el seu marit,
perquè el seu marit té molta feina,
aquelles coses que passen.
Diplomàtic.
I clar,
té un guia
així com més accessible,
no?
I que comença a donar-li
potser aquell estima
i carinyo que no li has pogut donar el marit.
Jo t'he ensenyat els monuments d'Egipte.
Ara ha quedat fatal això dels monuments d'Egipte, eh?
Bueno.
No, no,
això ho has dit tu, eh?
Parla d'això.
Fan via turística,
però jo he estat allí
i està molt xulo tot allò.
Sí, sí, sí.
Arregla-ho ara.
Ja l'he liat.
Bueno.
Qui bon jardí, eh?
Tot teu, tot teu.
No, està molt bé, la pel·lícula.
Qui vulgui passar un bon rato
i una història una mica de banyes.
Bonica, bonica.
Bonica de veure, bonica de veure.
Deixa-ho així.
No, és el que dius,
la passió que pots trobar-te.
Mira, és una d'aquelles coses
que, mira, no se sap mai.
La vida pot donar molts tombs
i les acertades.
La història aquella que ho té tot
i està sola, no?
Una mica per aquí.
Sí, diguem-ho així.
Llavors, comença a trobar altres coses.
Bé, bé, bé.
Ja està, ja està.
Anem a la pel·lícula...
No, no.
Anem a la pel·lícula més esperada,
que arriba també avui.
A més, a més, la trobeu,
si no recordo malament,
en tres sales diferents.
En quatre.
En quatre, doncs mira, m'he deixat una.
Ah, sí, és veritat,
m'he deixat la versió catalana,
que també la teniu.
La fem en català.
La teniu a la sala 3,
a veure, a veure, a veure,
a la sala 10,
a la sala 13
i també a la sala 16.
I a casa meva, a casa, també.
I també, però creu-ho deu.
I que es diu Buttership.
I tant.
Senyor, vinga,
a echarle un vistazo a esto.
¿Dónde lo habéis encontrado?
Lo han pescado del agua.
Hem de dir que sempre hem estat buscant
els estats terrestres a la part de fora,
però resulta que aquests
els tenim més a prop
del que ens imaginem, no?
Sí, a mi m'agrada molt
aquesta pel·lícula
que està basada
en un dir-la flota.
És una cosa tan senzilla
com aquesta.
Què dius?
Sí, sí.
O sigui, han dit,
ara anem a fer o jugar a això,
a fonsar barquitos,
a quatre agua,
a cinc o tocau.
què dius?
Tu prometo que la base és aquesta.
Jo me'n pensava
que era més allò
de buscar els ultraterrestres,
perquè tal·lament
surten de dintre de la Terra.
És això,
és extraterrestres contra humans,
però basat en vermells
contra blaus,
i ja està,
no hi ha més.
La història és aquesta.
Ara m'ha xafat el tema, eh?
No, no, però...
M'amalia el niss,
amb la Rihanna,
dic,
que t'agrada, no?
Tot això és collonut
i crec que anirà molt bé
la pel·lícula.
També us he de dir
que a la sala 3
també està aquesta pel·lícula,
o sigui,
si podeu provar la sala 3
no us la perdeu,
perquè no se'n penedireu.
I després,
clar,
no has de dir,
perquè sigui...
No, no,
sí, sí,
ja t'entenc,
perquè sigui basat
en una idea
que va ser...
T'he dit per què?
Perquè Pirates del Caribe
està basat
en una atracció
de Walt Disney,
d'Apartamati de Walt Disney,
Pirates del Caribe.
Ostres!
Per això,
i que estem parlant...
Sí, sí, sí,
les idees no saben
d'on poden néixer, no?
Clar,
el que a vegades...
Jo crec que a partir d'aquí
s'ha desenvolupat, no?
Però que la idea primordial,
la primogènia,
és així aquesta.
Ostres!
Clar,
a mi m'encantava
dir-la a la flota
i a mi m'agrada
el tema aquest.
No, no,
perquè és curiós, no?
Sí, sí,
igual ho sap molt curiós
que a partir d'un joc
de taula
faci una pel·lícula, no?
A més a més,
estem parlant del centenari
d'Universal
i llavors l'Universal
hi ha ficat tot
el que havia de posar
damunt la taula, eh?
I crec que és d'aquelles pel·lícules
que impactarà molt,
que agradarà molt
i és d'aquelles pel·lícules
que,
recordant quan van sortint, no?
Que són així d'acció,
de...
Jo me'n recordo
una que era
Caboix contra alienígenes
que va ser una cosa
superestranya.
Ah, sí, sí, sí, sí.
Però va funcionar molt bé
perquè era allò...
Ostres!
Sí, sí,
a l'Oest americà
amb els alienígenes
per allà al mig.
Clar,
doncs va funcionar molt bé
perquè la gent té ganes
de provar coses diferents.
Josep Eduard,
no és que la més temps...
Bueno,
jo continuaríem
perquè hem de continuar
parlant de l'hotel Marigol
que Déu-n'hi-do també
quina pel·lícula
i etcètera, etcètera, etcètera.
Sempre fas el mateix.
No,
però com sé que...
No,
com jo sé que
de cara a la setmana
del 23 al 28
de Sant Jordi i companyia
teniu coses a dir-nos.
Vinga, va.
Jo m'esperaré
i t'assito per un altre dia.
Vinga, va.
Et sembla?
Sí.
I a veure si aquesta vegada
podem tenir més temps.
Vale.
Sí?
Si no, no vinc, eh?
No, home, no.
Gràcies.
A tu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ens resta dir que...
Acomiodant-nos,
que tornem dilluns,
que boníssim cap de setmana.
Gràcies.
Jo aún estoy
en el lugar de siempre
en la misma ciudad
y con la misma gente
para que tú al volver
no encuentres nada extraño
y sea como ayer
y nunca más dejarnos
probablemente estoy
pidiendo demasiado
se me olvidaba que...
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio