Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Hem trobat amb una persona que sí, que va cada dia a treballar contenta amb un somriure i que sembla ser que l'ha encertat perquè la seva professió li quadra amb el que ha estudiat. Ara ens ho explicarà.
Doncs sí, tenim aquí l'Isabel Gómez. Ella ve de Riudoms i és una persona molt jove que ara ens explicarà què es dedica professionalment. Hola, Isabel.
Bona tarda, Núria. Moltes gràcies.
A veure, tu de què treballes actualment?
Jo estic al Departament de Comunicació de BACF, la BASF, popularment coneguda, i allà desenvolupo tasques del que he estudiat tant de periodista com de publicista com de relacions públiques.
Tot això ho has estudiat, tot això és una carrera o són moltes?
Tres carreres, són dues. La de periodisme per un costat i la de publicitat i relacions públiques per una altra. El que passa és que les vaig fer simultàniament totes dues.
Com veieu, o com sentiu, vaja, nosaltres no fem vaga aquí, aprofitem per parlar de feina, no?, que ara mateix és tot un luxe, i la Isabel ens explicarà una mica, doncs, d'aquella manera desenfadada i distesa, com va arribar fins aquí.
Ella és jove, ens pots dir quina edat tens?
23.
I has tingut el privilegi de passar de la universitat a l'empresa ja directament, i diria que amb solapament i tot.
Doncs sí, vaig començar les meves pràctiques ara fa un any, a l'octubre, eren pràctiques com una assignatura més de la carrera, havia d'estar d'octubre a gener, el gener me les van poder prorrogar fins al juny, el juny me les van allargar fins a l'agost, jo amb això vaig acabar la carrera al juny, i llavors ara al setembre vaig començar amb una beca d'inserció laboral, durant un any, o sigui, fins al 2013, si tot fa bé, estaré per l'empresa.
I tu venies de la Universitat Rovira i Virgili. Com funcionen aquestes carreres, per la gent que no sabem?
Fins abans que es comencessin els graus, eren dues llicenciatures separades, és a dir, per un costat es feia publicitat i relacions públiques, i a tercer de carrera decidies si continuaves i acabaves publicitat i relacions públiques,
o continuaves amb periodisme, perquè a la Universitat Rovira i Virgili només es feia abans el segon cicle de periodisme.
Llavors jo quan vaig arribar a tercer, en comptes de només continuar amb publicitat i relacions públiques, em vaig aventurar també a començar la de periodisme, però com a segon cicle.
És a dir, he fet el primer cicle de publicitat, el segon cicle de publicitat i el segon de periodisme.
I amb això tens dues carreres, dues titulacions.
I això físicament on és? Perquè va haver una època que estudiàveu al seminari, crec que recordar els de comunicació.
Exacte, la facultat de comunicació, jo vaig coincidir que va estar durant dos anys al seminari, a la part alta, i primer i mig segon ho vaig fer allà,
i llavors ja el segon quatrimestre de segon vam baixar a l'Avinguda Catalunya, on hi ha la facultat de jurídiques.
Allà està tot allò de lletres, ara diríem.
Lletres i jurídiques.
El que queda, vaja.
Bé, demanem als nostres copidats, així per trencar el gel, que ens portin cançons que signifiquen alguna cosa en la seva biografia,
i la Isabel també ens ha reportat.
Per la seva edat, bé, veurem que tira cap a rock català i coses així, que aquí no toquem gaire, però vaja, benvinguda siguin.
Quina és la primera cançó que ens ponxaràs avui?
Doncs de Gertrudis, una cançó que es diu La Samarreta, per, bueno,
aquesta cançó em recorda molt als meus amics, als estius que passem junts,
a les aventures que cada estiu vivim, que són cada any diferents,
i una mica aquest punt esbojarrat que tinc a vegades.
Doncs apa, optimisme per la vena i per l'orella.
Samarreta d'imperi, pantalons que no lliguin gaire.
i una camisa oberta, topos vermells per no perdre l'aire.
Samarreta d'imperi, pantalons que no lliguin gaire.
i una camisa oberta, topos vermells per no perdre l'aire.
Samarreta d'imperi, pantalons que no lliguin gaire.
i una camisa oberta, topos vermells per no perdre l'aire.
Agafa la xancleta i la mobilet, i anem a la platja, anem-hi de pet.
Deixa les cabòries on faci fred, agafa la gorra i penge el barret.
Agafa la xancleta i la mobilet, i anem a la platja, anem-hi de pet.
Deixa les cabòries on faci fred, agafa la gorra i penge el barret.
O potser és que fa massa calor, ara en temps no corren i això et fa por.
O potser és que fa massa calor, et plau enllega el ventilador.
O potser és que fa massa calor, ara en temps no corren i això et fa por.
O potser és que fa massa calor, et plau enllega el ventilador.
El d webinar!
El d'rita a fer-te.
Ay, rico, coco, coquito, coco, Nere, leile.
Reus atrapi la mandra sul del carrer,
Si la vergonya et presa com el llençot,
Potser que m'acompanys a donar un bol.
Ai, canyaca riu, en pel teu bastí.
Recorda que et volen per ser així!
Farà enduda i barbenes, fes-la major.
Desperta, llego i no tinguis por!
Samarreta d'inter.
Pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta amb topos vermells per no perdre l'aire.
Samarreta d'Imperi, pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta amb topos vermells per no perdre l'aire.
Samarreta d'Imperi, pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta amb topos vermells per no perdre l'aire.
Samarreta d'Imperi, pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta amb topos vermells per no perdre l'aire.
Eixi, renganant!
Pots escapar massa calor.
Ara el temps no corre i això cap.
Pots escapar massa calor.
Epsi, estau engegant el ventilador.
Pots escapar massa calor.
Ara el temps no corre i això cap.
Pots escapar massa calor.
Epsi, estau engegant el ventilador.
Epe, epe, epe.
Tornem a la formació, perquè com que ho tens tan fresc,
suposo que encara te'n recordes,
és que tinc curiositat per aquest tipus de carreres
que tant tenen a veure amb la ràdio, també.
Quina mena d'assignatures feu en una de les llicenciatures i a l'altra?
Quines diferències hi ha?
Perquè és com...
Així des de fora és com si fos tot el mateix, no?
I sembla que no ho deu ser.
Els tres primers anys eren una mica comuns.
Fèiem una mica de tot, no?
A primer recordo que fèiem l'assignatura de locució
i passàvem pel pretò de televisió, per ràdio.
També fèiem la part de redacció,
redacció de notícies per diaris, de notes de premsa.
I això era la part més que tocava de periodisme.
Llavors teníem una assignatura que era llenguatge audiovisual,
que era tota la part més de comunicació audiovisual,
doncs com gravar, l'edició de vídeo i d'àudio.
I llavors hi havia la part més de publicitat,
que al primer cicle no la vam tocar tant
i que des de la creativitat publicitària,
des de fer campanyes de publicitat,
i una mica també vam tocar a màrqueting.
O sigui, tot el ventall de la comunicació.
Sí, de la comunicació.
I de professors mediàtics també n'hi havia algun, no?
Em sembla que tombava l'Oriol Grau per la facultat aquesta.
Sí.
Algú més, així conegut?
L'Oriol Grau el vaig tenir de llenguatge no verbal,
ens hi havia una assignatura optativa de llenguatge no verbal.
És el teatre.
Sí.
I llavors també recordo molt l'Antoni Batista.
Qui és?
Va ser professor meu,
ell va estar de corresponsal al País Bàs durant molts anys
i ens feia una assignatura
en què vam parlar del conflicte del País Basc.
Em va agradar molt aquella assignatura.
Molt bé.
Alguna altra que et marqués així,
ni que no fos tan conegut ni tan...
Vaig tenir un professor que es deia Guillem Marca
i, bueno,
en aquelles classes de creativitat publicitària
m'ho agradava molt.
O sigui, era una mica que se'ns anava on és la castaña.
És d'anar-se'n de la bola, la creativitat.
Sí, però em va agradar molt.
Vaig fer seguiment de tota l'assignatura
i vaig aprendre molt, crec.
És a dir, que la vas encertar, no?
Triant la teva carrera o les carreres, vaja.
Sens dubte.
O sigui, estic completament convençuda.
I tot i això que d'apreniment no ho tenia gaire clar.
Sí, perquè tu de petita què volies ser
quan eres més petita encara?
Jo vaig començar...
Bueno, el tip, quan tenia 5-6 anys,
que jo volia ser mestre,
jo volia ser mestre com la meva mare,
ho tenia molt clar, que jo volia ser mestre.
Com més comunicació.
Sí.
Després, com que soc superesportista,
em va passar...
Bueno, volia fer INEV
i llavors volia dedicar-me al món de l'esport,
que de fet durant una època sí que m'hi he dedicat,
tant competint com després sent entrenadora.
O sigui, no vaig estudiar-ho,
però vaig ser monitora de natació i socorrista.
Després ja, quan feia el batxillerat,
vaig dir que volia fer arquitectura i estava molt convençuda,
però a l'hora de matricular-me...
Va anar cap allà.
Sí.
Vull dir, vaig canviar completament el rumb de tot el que tenia pensat
durant els 3 últims anys,
que tenia molt clar que volia fer arquitectura
i em vaig matricular a Publicitat i Relacions Públiques
a la Universitat Rovira Virgili.
Molt bé.
I si anem al present,
ara estàs fent comunicació corporativa.
Què és exactament?
Què es fa de comunicació amb una empresa?
Hem de distingir comunicació interna de comunicació externa.
Jo, com que estic allà una mica de suport,
toco les dues parts.
Comunicació interna fem des de la revista interna de l'empresa,
tota la part de redacció,
com també tenim visites d'escoles, d'associacions, d'entitats,
que ens venen a veure,
els presentem una mica al centre de producció
que té l'empresa Alemana Tarragona,
i tema de col·laboracions i de patrocinis
dels treballadors de l'empresa que ens els presenten.
I això seria comunicació interna.
I comunicació externa,
tota la part de relacions institucionals,
relacions amb els mitjans,
redacció de notes de premsa,
tota aquesta part.
És a dir,
que no per estar en una gran empresa multinacional
esteu tot el dia treballant amb executius encorbetats.
Vosaltres tracteu amb molt de gent.
Tu, per exemple,
vas per les plantes a fer fotos, si convé,
o t'has hagut de romengar més d'una vegada
i posar-te el mono.
Exacte.
Sí, sí.
Vull dir,
el que té aquesta empresa,
suposo que d'altres empreses similars també,
és que,
estan en un departament de comunicació,
tens contacte amb càrrecs més alts
com amb gent que està treballant a les plantes de producció
i que per anar a les plantes de producció
t'has de vestir amb les mesures de seguretat adients.
i si són un casc, unes ulleres i un mono de color blau
perquè és antiestètic,
tu has de posar i les botes de seguretat,
és a dir, el que convingui.
Per aquí no se salten les normes, no?
No, no, no.
I suposem que també has tingut oportunitat
de participar en esdeveniments així, diríem,
lamorosos, no?
Quin seria el més especial que recordes?
Bueno, un que a més és l'últim que vaig anar
i que em va fer molta il·lusió
va ser el de l'Associació Catalana de Protocols
i Relacions Institucionals,
que va ser fa poc al Hotel Grand Palace
i que, bueno, allà vaig conèixer moltíssima gent
del món del protocol
i el que em va sobtar molt, no?,
és que hi havia gent, no vull dir gran,
perquè d'edat no és que fossin grans, no?,
però com de la vella escola
i per l'altra banda érem estudiants o becaris
que som una mica el futur, no?, d'aquesta professió.
llavors era com xocant que estàvem els dos,
les dues generacions, per dir-ho així.
Suposem que hi ha hagut canvis, no?,
en aquest sector.
Tenim uns periodistes de referència,
potser dels anys 80,
però ara se fan les coses d'una altra manera, no?
Suposo que internet i tal ha tingut bastant a veure
i tot és com molt més ràpid i molt més flexible,
tinc la impressió, jo, des de fora.
Sí, bueno, exacte.
No només les persones també canvien,
sinó les maneres de fer les coses.
Vull dir, ara amb internet i les noves tecnologies
la manera de fer periodisme està canviant moltíssim
i persones periodistes que havien estat de referència,
des del meu punt de vista,
s'han d'adaptar també a aquests nous canvis
per continuar en el món.
Vull dir, és que és inevitable.
Molt bé, doncs tornem a fer una petita pausa
per anar descobrint els teus gustos musicals
i ara em sembla que tens un grup per aquí a prop preparat, no?
per concretament de Constantí, els pets,
amb la cançó, la colla,
perquè, bueno, el que diu aquesta cançó en realitat
és una mica el que ens va passar als meus amics i a mi
i el que no vull que ens passi, que ens separem,
perquè, bueno, al final són de les persones
que més estimo en què molt, no?
És a dir, que la feina, per molt que sigui important,
no t'ha de fer deixar de banda les altres coses.
Exacte.
Que entre tots vam haver de priar
tot un món per aprendre
sense pares ni mestres
i agitar que quin crim són el plat
i els primers canotets d'amagat
sota aquella mirada
d'un tal Che Guevara
i era llig tancats
on ens vam fer grans
sense pensar mai
que el destí ens deixaria
els vidres trencats
amics d'abans
tants anys sense veure'ls
en sec tan estranys
en temps i en paix
i el dia que els trobes
promets de trucar-los demà
sota aquella mirada
sota aquella mirada
sota aquella mirada
sota aquella mirada
sota aquella mirada
sota aquella mirada
sota aquella mirada
sota aquella mirada
Però sovint fem memòria, oblidem les cavòries.
El destí ens ha anat escampant i enyorem les estones plegats.
Les agendes són plenes, massa feina i problemes.
No sabem ni on som, cadascú al seu món,
esperant el torn que la vida ens convidi
a ballar altre cop d'amics d'abans.
Tants anys sense veure'ns, ens hec tan estranys,
antics companys,
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà.
Fins demà!
I malgrat el temps,
i malgrat el temps,
Rere cada gest,
reconec el nen que els diumenges es col·lava per entrar al ball.
amics d'abans,
tants anys sense veure'ns,
en insecten estats,
qui compagnes.
Encara que no t'ho creuràs,
prometo trucar-te demà.
encara que no t'ho creuràs,
encara que no t'ho creuràs,
prometo trucar-te demà.
Doncs aquí estàvem recordant experiències vitals pròpies amb els pets,
i tornem, tornem al món de la comunicació corporativa avui amb l'Isabel que ens ha vingut a explicar que fa la feina que li agrada ara mateix.
i a nivell mediàtic diríem,
l'empresa va sortint,
se va veient que fan coses,
fan jornades de portes obertes,
col·laboren ara mateix,
estan col·laborant amb el Festival Rec de Cinema,
que després en parlarem.
És una empresa que es veu.
Quines experiències xules has tingut des que estàs per allà?
A dins, de comunicació interna diríem.
Això del protocol seria comunicació externa, no?
Sí.
Ara que porto un any,
he tingut la sort de viure dos aniversaris de dues plantes de producció,
i això a vegades la gent que no està,
que no té familiars o que no té algú que hi treballi a dins,
ho desconeix, no?
I les plantes de producció,
quan porten un cert temps,
doncs algunes fan,
celebren els 20 anys de la posada en marxa,
per exemple, l'últim que vam celebrar,
de la planta de resines de poliéster.
La primera gota, no?
La primera gota...
30 de setembre,
la primera gota de la planta de resines de poliéster.
I vam celebrar el 20è aniversari
i va ser una jornada de portes obertes,
van venir els col·laboradors de la fàbrica,
amb els seus familiars,
els seus fills, les parelles...
Els nens també participen molt, no?,
amb aquests esdeveniments que els té molt en compte.
Sí, sí, sí.
Muntem tot una mica,
tant pels col·laboradors,
que aquell dia sigui un dia especial que recordin,
però també per les seves famílies, no?
Llavors, doncs,
els ensenyen la planta de producció,
els ensenyen tota la fàbrica,
els organitzem tallers per grans i per petits,
dinen a la cantina com un dia normal,
vull dir, de menjar de cantina una mica més elaborat.
Clar, potser és una manera que,
si no estàs familiaritzat,
estàs allà dins, no?
Clar, clar, vull dir,
no tothom té la possibilitat de poder entrar a la fàbrica...
Clar, no t'ho imagines.
Clar, si no ho vius.
I també, bueno,
després van fer un acte portaventura de seguretat,
que era el punt final de la primera fase, no?
Va venir un capo d'Alemanya també,
i bueno, aquest contacte també amb altres esferes,
el que he comentat, o sigui,
té les dues parts que són molt xules,
tant del contacte al dia a dia,
amb tots els col·laboradors que t'ho passes superbé...
Amb els estudiants,
Tu fas una mica de mestre de cerimònies,
i organitzes la vida social dels estudiants.
Sí, amb la resta de becaris,
la veritat és que hi ha molt de bon rotllo.
I, bueno,
en general,
amb tota la gent amb qui tracto el dia a dia,
estic supergust,
estic molt, molt, molt contenta.
He conegut gent molt maca.
El fas quedar bé.
Molt bé.
I com veus el futur?
El teu i en general?
Aquí potser, no sé.
Bueno, el meu, ara per ara, de moment,
bé, d'aquí un any ja veurem on soc, no?
Però tinc molt clar que,
no és que aquí no hi hagi el futur,
és que en altres països la cosa està molt més fàcil.
No fàcil, però sí que molt més de com està tot aquí.
O sigui que et voldries continuar dedicant a aquests temes,
i si convé agafes la maleta i marxes.
Sí, no tindria problema per marxar.
És més, vull marxar.
Perquè després hi ha el tema dels idiomes i això, no?
Bueno, en una empresa,
com aquesta és una multinacional,
està per tot el món,
el tema dels idiomes és molt important.
Ara, quan surti d'aquí,
me n'aniré a classe d'alemany,
vull dir, feia anglès també.
És molt important dominar els idiomes.
Doncs tot això que tindràs, no?
Si has de marxar.
I ara es compren cap a casa la ràdio.
Com, no sé, l'has tocat a la carrera?
I així has tingut alguna experiència,
algun tipus de coquet que t'atregui?
A la carrera, bueno,
vam fer pràctiques de ràdio,
però jo abans hi havia tingut el meu primer contacte
a la ràdio de Riudoms.
Abans hi havia una ràdio Riudoms.
A les municipals, no?
Sí.
A l'època de l'EMUC,
que jo també l'havia viscut.
I, bueno, vam fer un parell d'entrevistes també.
O sigui que abans d'estudiar periodisme,
ja el meu primer contacte,
amb 13-14 anys,
ja l'havia tingut a la ràdio del poble.
Sí.
Molt bé.
Doncs anem a punxar la tercera cançó
que ens has portat
i ja anirem acabant el nostre temps
d'aquí de tràfic d'abstraccions.
Digue'ns.
La cançó és una cançó de Bruno Mars,
es diu Compto amb mi.
I si abans deia que la de Samarreta de George Trudix
mostrava el punt més esbojarrat,
aquesta potser és el punt més tendre.
d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No.
Fins demà!
Fins demà!
Libes
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit