La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rient...
No, no, no, no us heu equivocat ni de dial ni tampoc de dia.
Us trobeu a Tarragona Ràdio i avui continua sent dimarts,
dia 30 d'octubre de 2012.
Per què diem això?
Perquè aquesta sintonia normalment obre els programes cada dimecres.
Però és que demà tenim un dimecres una miqueta complicat.
Diguem que el programa el tenim més curt de l'habitual
i, clar, tenim que implicar d'alguna manera els nostres col·laboradors,
tant el Beta com la Núria Calbó.
I vam decidir, a veure, preguntem-li al Beta a veure si ens pot donar un cop de mà.
Ell, com és d'aquesta manera, ens va dir que sí,
que cap problema, que avui dimarts el tindríem amb nosaltres.
I així és.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que tal, com et sents? Jo me sento molt estranya.
Jo de que sigui dimarts i no sigui la nostra hora, estic com estranya avui, eh?
No, no, no, no.
No, jo, més que em sentim estrany per no ser el dia habitual que és dimecres,
em sento estrany perquè, escolta, l'hora que és...
Sí, ja és fosc, ja és nit, eh?
Fosc nit, eh? Sembla que sigui l'1 de la matinada.
No, no, no ho és, no. Fa por.
Ara sí que no pot...
Que no arribi la sang al riu, eh?
Bé, bé, bé. Farà por demà quan sigui la nit de Halloween,
però sembla que ja sigui Halloween perquè sembla nit tancada.
Però si et fixes, hi ha un munt de gent pels carrers, ara.
Sí.
I sobretot que no sé per què tenen bidons, hi ha foc dins i cremen coses,
no sé què és això, eh?
Sí, castanyes, no potser.
Castanyes, castanyetes, castanyetes.
Castanyes de la velleta.
Bé, bé.
Doncs no, mira, com també vam dir un dia que hi havia un disc dels V30
que deien que si avui és dimarts això és la terra,
nosaltres doncs en aquell moment, com vam fer aquest comentari,
ens ho vam fer venir bé i vam dir si avui és dimecres això és la terra esplana.
Llavors no, avui podem assegurar que els V30 tenien raó.
I si avui és dimarts això és la terra i a més a més és plana, planíssima.
Plana del tot.
Del tot, eh? I fosca.
Avui no tenim dubtes, de cap manera, eh?
Bé, bé, bé.
Doncs què et sembla si expliquem una mica el que volem que la gent acabi sent il·lustrada, no?
Sí, perquè així com els dimecres normalment expliquem a l'entrada del programa
que és el que tenim i com ho tenim, avui no, avui ens sorprendràs ja directament
amb el que hi ha i a més a més m'ha dit, posa'm aquesta banda sonora, així sí que ho puc dir, no?
Sí, de fons, sí, sí.
Però la poso ja? Vols que comencem?
Ves llançant-la, sí, sí.
La poso ja, anem llançant-la?
Sí, toca-la, Sam.
Ves posant-la.
Ves posant-la, de fons.
Mira, mira, que ens torna a acompanyar una altra vegada el Vangelis.
Ah, molt bé, molt bé, sí.
El Vangelis que va fer una banda sonora espectacular l'any 1982 per això,
per guarnir musicalment una pel·lícula que ha passat a la història de la ciència-ficció
com possiblement la millor pel·lícula de ciència-ficció que s'hagi fet mai.
Berta, no sabràs d'alguna de les cançons que es troben dintre d'aquest Vangelis.
És que això està donant entre la foscor, ara que ens han apagat les llibres aquí fora.
Sí, sí.
És que ens està donant aquí una melancolònia.
Escolta, que em començaré a agafar un iu-iu, eh?
Has retornat-ho de les llibres.
Que no ens surt, eh?
Sí, sí, millor així, millor així, sí.
Home, és que...
Això és la ràdio en directe.
No, no, és que...
A veure, us expliquem.
Vull dir la Tarragona Ràdio.
El Berta comentava que si la foscor de la nit, abans,
i ara resulta que els companys han apagat els llums.
Al millor estaven fent algun experiment o alguna cosa,
a veure si es veia alguna cosa.
I no, no, no sabí res, eh?
Gràcies a Déu que no han tocat els altres llums.
I és allò que dic, ai, ai, ai, que el Halloween s'acosta, aquí no pogo.
Bé, doncs seguim, seguim.
Vinga, anem a la nostra.
Després d'aquesta interrupció en directe,
que això és viu, viu en directe,
ràdio feta des de Tarragona,
doncs això, la pel·lícula aquesta,
que tenia de director el senyor Ridley Scott
i, com no, Blade Runner,
aquest és el títol de la pel·lícula,
de la millor pel·lícula de ciència-ficció.
Vangelis aquí es va lluir,
va fer una de les millors bandes sonores.
Es veu que va treure tot el que tenia,
perquè després sí que va fer coses,
però em sembla que ja...
Se li va acabar una mica la benzina.
Aquí ho va donar tot el senyor Vangelis.
Va ser la seva obra.
Obra mestra, no?
Bé, doncs per què posem això, Sílvia?
Exacte, per què posem això?
Per què?
Digue'm, Béter, per què?
Molt senzill.
Resultat que la setmana passada
parlàvem de...
que Apple,
aquesta companyia de la poma mossegada,
que el proper divent, des del 2 de novembre,
llançarà un iPad mini,
una vez que serà una tauleta de pantalles
de 7,9 polsades,
i que en aquest sentit
vol entrar a la guerra de les mini tauletes,
perquè, esclar, fins ara
les tauletes eren de 10 polsades, no?
I hi ha un segment de tauletes
que són de 7 polsades,
que en aquest cas,
ho vam dir la setmana passada,
que era la Kidline Fire d'Amazon.
A veure, com has dit això?
Kidline Fire?
Kidline Fire d'Amazon
i la Nexus 7 de Google.
És clar, i quan parlem de Nexus
és que ens venen records
de ciència-ficció,
però espectaculars, no?
I, esclar, i hem dit,
va, anem a tornar a insistir
en això del Nexus,
però en aquest cas
tornem a explicar més abastament
com és la Nexus 7,
perquè, esclar, vam parlar molt
la setmana passada
de la iPad mini, de l'Apple,
però, esclar,
el Nexus 7 només vam parlar així
de passada, doncs no.
Aquest estiu passat va sortir a la banda
i què podem dir, doncs,
d'aquesta tauleta,
de 7 polsades de Google.
Doncs, que té unes característiques
molt, també, molt interessants
que, esclar, aquí tindrà problemes
Apple si vol competir
perquè aquí està Nexus, doncs,
és això.
Està fort, vindrà potent, no?
Està fort, està potent, està potent.
I, bé, doncs, és això.
També, la pregunta que es fa a tothom
aquí parlant molt de Nexus
i Blair Renner,
però encara han dit
quin nex
d'unió té això.
I ho vam dir la setmana passada,
que ens hagin escoltat el dimecres
de la setmana passada.
Però recorda'ls-hi, per si de cas, home, no?
No, és el que els replicants,
que són aquesta mena de robots
una mica, com ho diria,
artificials, però artificials biològics.
Sí, perquè els replicants,
en aquesta pel·lícula de Blair Renner,
són més que metall i cables electrònics.
És una fusió, no?, entre això i sers humans,
diguem-ho així, no?
No, no, perquè són biològics,
però estan fets a base de replicar cèl·lules humanes.
Veus?
I aleshores, esclar,
serien cèl·lules humanes, artificials,
però, esclar, són replicades
d'una manera que semblen que siguin naturals.
Per això els diuen replicants, no?
Esclar, i aleshores, doncs,
el nom genèric són replicants,
per no dir robots,
o per no dir, bé, coses artificials, no?
Doncs els diuen replicants,
però tenen un número de sèrie.
Esclar.
Tenen el seu segell,
podríem dir, particular, no?
Tenen el seu número de sèrie
i els replicants aquests,
que són una réplica de les persones humanes,
o sigui que tenen pell, tenen cèl·lules,
tenen el cor, tenen sang,
tot és igual que els humans,
però que passa que ha estat fet de manera artificial, no?
Perquè es veu a la pel·lícula
que amb un microscòpic
analitzen les cèl·lules
i es veuen fins i tot els números de sèrie
de cada cèl·lula.
Estan patentades, no?
Que passada, eh?
És la ciència-ficció portada al seu màxim.
No me'n recordava, no me'n recordava.
Sí, sí, el meu màxim és ponent, no?
O sigui que una cèl·lula, doncs,
porta el seu copyright perquè, esclar, és...
Perquè no es copiïn i...
Això mateix està registrada.
Perquè no dupliquin el que són les pròpies cèl·lules.
I aleshores és com si fos una persona,
però copiada, replicada,
doncs, com som nosaltres, no?
Punt cèl·lula per cèl·lula, no?
I bé, doncs, el que anàvem.
El nom genèric són replicants,
per això que ho deia, no?
Que s'ha fet una replicada d'una persona, no?
Tant home com dona, no?
Però té un nom genèric.
I són els nexos.
Els nexos.
I la història...
I a la pel·lícula Ray Raner
són la versió Nexus 6.
Nexus 6.
I és que ja a principis del segle XXI,
esclar, això quan es va fer la pel·lícula
que és del 1982,
per aquesta gent el XXI semblava que ja fos...
No, no, el XXI quedava ja llunyíssim, eh?
I aleshores, esclar, la pel·lícula està ambientada d'això,
a principis del segle XXI,
que ara nosaltres, el 2012, pràcticament hi ha un superat, no?
Però, esclar, hem de pensar que es va fer el 82, la pel·lícula,
i aleshores, doncs, quedava molt lluny encara del segle XXI.
Llavors, bé, la història anava així.
A principis del segle XXI,
la gran empresa Tirel Corporation
va crear uns robots idèntics als humans,
però més forts i àgils.
Esclar, vol dir,
al ser igual que els humans,
doncs, va dir, però que sigui més forts, àgils...
Home, ja que estem posats, fem-ho bé, no?
Això, m'hi fem bé.
No, no, les febleses que tenim els humans...
Que Déu-n'hi-do.
Sí, que són molt febles,
doncs, no, no, allà van fer humans,
però més millor.
Amb més malallets.
Amb més malallets.
I es deien així,
els Nexus 6 més coneguts com replicants, no?
Llavors, bé, els Nexus 6
treballaven com a esclaus
en les colònies exteriors de la Terra,
o sigui, fem feines que no podíem fer nosaltres
perquè, com eren més àgils i més forts,
doncs, per això treballàvem.
Però, esclar,
aquí la Tirel Corporation
va pecar de...
com ho diria jo?
De falta de previsió.
perquè ho van voler fer tan bé
que aquests robots,
a més a més de ser com els humans,
també van prendre consciència com els humans.
Esclar, en això no hi comptaven.
No teníem previst
que els robots
podguessin arribar a sentir com les persones.
Això mateix.
I aleshores, doncs,
si fos un robot robot,
doncs, si es tracta com els claus,
no passa res,
perquè no tenen consciència.
Però aquesta gent
va començar a agafar consciència
i com treballàvem com a esclaus
a les colònies exteriors,
doncs, van dir,
fem una rebel·lió.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Rebel·lió dos robots
perquè van prendre consciència
i van dir,
no, no,
aquí ens estan tractant com esclaus
i nosaltres som humans.
Vinga, tu i jo,
m'estàs explicant la pel·lícula?
No m'expliquis al final, eh?
No, no, no.
No me l'expliquis
perquè segur que ningú l'ha vist.
No, no, no,
al final no.
Però...
M'estàs explicant la pel·lícula, eh?
...que el nexo,
el nexo de la pel·lícula
són aquests,
els nexos 6,
la versió 6, no?
I clar,
que prenen consciència,
que tornen a la Terra
i que volen anar a veure
el seu creador,
el senyor Tyrell,
perquè els doni més vida.
Perquè, esclar,
també en previsió,
la Tyrell Corporation,
en previsió,
amb els majors,
els va donar un temps de vida.
Ah, d'acord.
O sigui,
ja va posar la data de caducitat.
Això mateix,
hi havia data de caducitat.
I aquesta gent
van tornar a la Terra
per dir,
nosaltres volem...
Continuar vivint.
Continuar vivint,
com els humans,
fins a ser vetllets.
Perquè la data de caducitat
era en plena joventut.
no interessava uns robots
que s'hessin vetllets
perquè no servirien per res.
I aleshores,
quan ja havien fet la seva feina,
doncs,
es desconectaven ells mateixos.
Bé,
s'acabava la seva vida.
Doncs bé,
esclar,
quan va haver-hi una revolució
de Baleó,
van venir la Terra
i tot això,
doncs,
hi ha un grup de...
cosa especial de policia
que són els breakrunners
que tenen la missió,
doncs,
de matar
tots aquests replicants.
I aquí entra el Harrison Ford
i tot això
i ja està.
i jovenet Harrison Ford.
Ja no explicarem-ho.
Us recomanem la pel·lícula
i tot això ve
precisament per Apple.
Sí.
El culpable
que us hagin gairebé
explicat la pel·lícula
dels meus breis,
Anna?
No, no, no, però...
Esclar, és que...
No, que t'ho deia de broma.
No, però és que...
Quan nosaltres vam parlar
de la tauleta
de Nexus 7
del Google Play,
doncs,
vam pensar...
Home,
és que aquest nom
no està triat a la Xar.
No.
Això anava bé
perquè Nexus 7
doncs,
ven.
és un nom
que ven
perquè és curtet,
lèxicament
es pronuncia bé
tant en català
com en anglès
com en castellà
com qualsevol idioma
del món.
Doncs,
Nexus 7
sona bé, no?
Aleshores,
clar,
diu, sí,
ven aquest nom,
però és que no està triat a la Xar
i avui hem volgut explicar...
Són molt llestos, eh?
Són molt llestos
d'aquesta gent.
Hem volgut explicar
que ells també han volgut
de les fonts
de la ciència de ficció,
no?
I, és clar,
i fixa't que a la pel·lícula
doncs,
els robots són Nexus 6,
no?
Doncs, doncs, bé,
els senyors del Google
per respectar,
no hem volgut explicar
un Nexus 1
o un Nexus 2,
no, no, han dit...
Ha continuat a partir del...
Comencem a partir
del Nexus 7.
Molt bé.
Què et sembla?
Molt ben fet,
perfecte.
El que passa és que...
respectant la pel·lícula.
Entre tu i o veta.
Ja que parlem d'ells,
ens el podrien regalar
per a veure...
Per trastejar-lo, no?
Estan fent...
I per donar nosaltres
també la nostra...
Estan fent molta publicitat.
Opinió, no?
No, però per l'opinió,
més que una altra cosa.
Bé, però, mira,
dèiem que parlaríem
una mica, no,
de la tauleta aquí.
Doncs, mira,
la tauleta Nexus 7
o Nexus 7, no?
Que seria la versió en anglès, no?
Doncs la tauleta pesa
340 grams,
té una pantalla
d'alta resolució
de 7 polsades,
dèiem això,
que aquest és el segment
de les 7 polsades,
que és aquí on també
hi ha anat Apple, no?,
a lluitar per aquest segment
petitet,
que és també el que dèiem, no?,
que és entre un mòbil
i un IPAT...
És un 50-50, sí, sí.
Sí, és un IPAT
de 10 polsades
i un mòbil
d'aquests que tenen
5-6 polsades, no?
Doncs, doncs,
això és un entremig
que també es veu
que aquest Nadal
arrasarà, no?
Això, les 7 polsades,
arrasarà.
Seguríssim, seguríssim.
Clar, quan Apple
s'allança també
el mercat de les 7 polsades,
doncs, es veu que ha vist
que aquesta campanya de Nadal
les 7 polsades
s'arrasarà.
Doncs, bé,
a més a més,
està equipada
de 4 nuclis
i càmera frontal
de 1,2 megapíxels,
està equipada
amb l'última versió
del sistema operatiu
mòbil Android,
la 4.1,
o sigui,
el sistema operatiu Android
que és lliure,
que és com
un programari lliure,
doncs,
ja van per la versió 4.1.
me'n recordo
que van començar
per la 1.2,
doncs, ja és la 4.1,
o sigui,
que cada vegada...
L'android aquest
s'ha disparat
però com l'espuma,
no?
I la companyia californiana
Google destaca
en un comunicat
el potencial
d'aquest dispositiu
per llegir,
jugar i veure vídeos
els mateixos elements
que destaquen
els seus principals competidors
que són Apple
amb l'iPad
o el Minipad
i l'Amazon
amb el Kindle Fire
aquest.
I el preu de sortida
de la Nexus 7
és de...
A veure,
sorprema.
199 euros.
199 euros
per la versió
de 8 gigas
i 249
per la versió
de 16 gigabits
i es troba,
per tant,
en la mateixa franja
que Kindle
i per sota de l'iPad
que en la seva versió
més econòmica,
l'iPad,
el Miniquet,
doncs,
són 399 euros.
No ho trobo car, eh?
No, no.
Per ser el que és
i com està fet
i tot això,
ho trobo molt bé.
Google també
fa una puntualització
que diu
que ha assegurat
que la bateria
de la tauleta
permet la reproducció
de 9 euros
de vídeo
i 9 hores, eh?,
de vídeo
i que el dispositiu
compta
amb giroscopi,
acceleròmetre,
tecnologia NFT
i connexió wifi
i el que no té
de moment
és 3G,
però la 3G,
la 3G...
L'arribarà?
No, no,
està a punt d'arribar.
Ai, veus, veus?
Perquè Google
ha encarregat
una versió
de tauleta
i en aquest cas
serà la Nexus 10 tablet
i la fabricarà
com la companyia
sudcoreana,
Samsung.
Que és la que estan treballant.
Això mateix.
Això és notícia
d'última hora.
No, no, i això és un bombasso, eh?
Perquè si estan treballant
amb Samsung,
això vol dir que
d'alguna manera
ja...
O sigui,
la Nexus 7
que es va posar
a la venda
aquest estiu passat,
doncs treballàvem
en una empresa
d'aquestes marques
blanques, no?
O sigui,
Google va anar a veure
aquesta empresa
i fes amb aquestes
tauletes
amb aquestes especificacions.
Aquesta empresa
pam, pam, pam,
li va fer aquestes especificacions
i a la tauleta
posava només
Nexus 7 de Google.
Ja està.
Però per fer una de 3G
que és, diguéssim,
per també poder trucar,
fer trucades,
és com si ho fos un mòbil,
doncs, clar,
hi ha hagut de buscar
un soci
més...
Més potent, diguem-ho així, no?
Més potent i més qualificat
en qüestions de tecnologies
de 3G, no?
Que són
tecnologies
de telefonia mòbil, no?
En aquest cas,
doncs,
el pacte està fet
amb Samsung
que anuncia, doncs,
el nou Google
Nexus 10 Tablet.
O sigui que
tindrem
ben aviat
aquesta
nova tauleta
que la pantalla
serà de 10 polsades,
o sigui que ja és
una mica més gran,
o sigui, ja se salta
del segment de 7
i torna al de 10
que és on
de moment
està manant
molt
Apple,
que és el rei
de les tauletes
en aquest segment,
el del 10 polsades,
doncs,
els de Google
han pensat
si Apple
ve a nosaltres,
a les 7 polsades
de nosaltres,
no, no,
nosaltres ens anem
a lluitar també
pel mercat
de les 10 polsades
i ha fet
aquesta aliança
amb Samsung
i farà aquesta
Nexus 10 Tablet
i a més 10
doncs,
també té a veure
amb això
amb les polsades,
igual que el Nexus 7
té a veure
amb les 7 polsades
de la pantalla,
doncs,
Nexus 10,
clar,
doncs,
és una versió
més àmplia,
doncs,
també fa referència
a les 10 polsades
de la Tablet,
o sigui,
tot va lligat,
no?
No, no,
però estava pensant
que,
Déu-n'hi-do,
la que ens espera
i prepareu butxaques.
O sigui,
s'espera que també
per aquest Nadal
també,
doncs,
doncs,
Nexus,
en aquest cas
la versió 10,
doncs,
plantirà
el cipat
d'Apple,
o sigui que
la batalla
està a les 7 polsades,
a les 10 polsades,
Google,
Samsung,
Apple,
bé,
allò que dèiem,
la batalla està servida,
Béter,
la batalla està servida
i per part de la gent
com nosaltres,
que serem consumidors,
ens agradi o no ens agradi,
perquè aquestes coses
segurament aniran absorbint
d'altres coses
que ja no hi són
o que sí que hi són
però que encara
estan a l'ombra,
diguem-ho així,
doncs res,
preparar la butxaca.
Escolta,
i és que,
deixa'm dir una última cosa,
una última cosa,
perquè és que
ens hem ficat tant,
allò de dir,
hòstia,
anem a buscar,
que com es deien els nexos,
quina versió eren
i tot això,
ens hem ficat tant
que hem saltat
de pel·lícula a pel·lícula
i hem anat al Terminator també.
Sí,
i els Terminators...
A veure,
això no m'ho havies anunciat,
eh?
No, no,
i els Terminators
també tenien versions
dels seus robots.
Sí,
tothom sabeu que també
ell s'adonava.
Jo me'n recordo d'un
que era el més potent,
fins i tot,
que el propi Terminator
com a tal.
Sí,
això mateix.
Que el propi Schwarzenegger
i que més a més podia...
Això mateix.
Mira,
els Terminators,
digues, digues, digues.
Mentre tant,
el Blade Runner
són nexos,
els Terminators,
aquests exterminadors,
doncs,
tenen la versió T.
És la versió T.
O sigui,
mentre tant,
el Blade Runner
són nexos,
aquests són versió T,
però hi ha un número
al darrere.
I aleshores,
el Schwarzenegger
no diries mai
quina versió era.
No,
ni idea.
La T-800.
I això què significa?
Que era un dels més potents
o era un dels més fluixets?
No, dels més fluixets.
Perquè després hi va venir
la T-900
i l'última pel·lícula,
aquell robot que...
Que sortia
i que a més a més
podia convertir...
Que tenia forma de dona,
que se convertia
en qualsevol forma.
Aquesta era la versió T-1000.
Veus?
El Schwarzenegger
estava passat...
Estava passat,
sí, sí.
Era antiquat,
era antiquat.
Era la versió T-800.
I aleshores,
esclar,
buscant també
la numeració
dels robots
que sortien
a Terminator
o a diversos Terminators.
O sigui,
800,
Schwarzenegger.
900 és aquell policia
que travessava
les...
Aquest que m'ha posat
molt nerviós,
que era líquid.
Sí, sí, sí,
era líquid.
Aquell era el 900.
I l'última pel·lícula
noia aquella
que podia
transformar-se
en qualsevol cosa.
Aquella era la versió 1000.
Doncs bé,
aquí és on volíem arribar.
No et descartis
que a una empresa tecnològica
li agradi també això
i algun dia
tregui una tauleta
o un ordinador,
o un joc
o un mòbil
o qualsevol
estri enginy
tecnològic
que el tituli
T800
o T900
o T1000
i aleshores diràm
hòstia, mira,
la T800
mira, la T1000
i diràm
que sona bé
però...
A què em sona això?
A què em sona, no?
Aleshores arribarem
nosaltres
i diràm
Terminator.
Tens la música?
Tens la música?
Ai, ara no.
Ai...
Bé,
pensava que ens sorprendries
com la setmana passada.
No, a veure, a veure,
a veure, veta.
A veure, a veure.
Ara m'hi has quedat bé, eh?
A veure.
Ara m'hi has quedat bé.
Tu vols que te busqui
Terminator.
Jo te la busco.
No, no, no.
Tornem a començar
una altra vegada.
Tornem una mica de temps.
Jo, algun dia,
en un futur proper,
que trobarem
un estric tecnològic,
un enginy
d'aquells
que ens fan gràcia
tenir-los, no?
Perquè són...
Sí, sí.
L'última moda.
Sí, sí, sí.
I aleshores
trobarem, jo què sé,
telèfon mòbil
d'última generació
amb pantalla
que fliperàs a colors.
Sí, sí.
Té 800,
té 900,
T1.000.
Que vindrà de...
D'on vindrà?
I aleshores
nosaltres direm,
és que sona bé?
Mira, jo tinc un telèfon
T1.000.
Ostres, que guai, no?
Però T1.000,
de què ve això?
Aleshores,
nosaltres,
a Terra Esplana,
agafarem i diuen,
T1.000 ve
de la pel·lícula
Terminator.
Doncs sí, sap greu...
Que casualitat.
Sí, que casualitat.
ha sortit la música
de la pel·lícula.
Però, sap greu dir-ho,
però sí,
el Schwarzenegger,
que gastava la versió
T1.000,
T800,
era un anticuat,
era una ferralla,
era tros de ferro
que no sabia per des.
No li diguis,
no li diguis,
no li diguis.
Perquè els que van venir després...
Encara vindrà,
encara vindrà...
Encara vindrà,
però farà un salt,
un salt nou temps.
I ja veuràs tu
que encara haurem de córrer,
tu i jo, eh?
Molta ferralla,
molta ferralla.
I vindrà qui s'apareixerà aquí
a la ràdio.
i resistiria, eh?
Mira el meu mòbil,
tu has vist el meu mòbil.
Que és un T1000.
Sí,
sí que és un T1000.
Ho veus, no,
el meu mòbil?
Sí, el veig, el veig.
Que és d'última generació.
És com el Schwarzenegger, eh?
T'hi diria que sí,
és com el Schwarzenegger.
No l'ofenguis.
És un T800,
no l'ofenguis,
perquè encara sortirà,
t'agafarà la llibular
en pla vampir, eh?
El teu és un T800,
el meu és un T1000.
Què dius?
El teu sí.
Jo gasto un T1000,
sí.
Està solena.
Avui s'està passant bé
aquí a la ràdio.
Això està a la ràdio,
a la tele esplana,
parlem de pel·lícules
sense ficció,
però que...
Que té a veure
amb la realitat
amb el que està passant.
Amb la realitat més present,
no?
O sigui,
la realitat més realista,
no?
Perquè és que ho estem tocant,
no?
O sigui,
els fabricants d'estis tecnològics
s'emmirallen
amb les pel·lícules
sense ficció
i quan posen noms
als seus invents,
doncs,
veuen pel·lícules
o han vist pel·lícules,
doncs,
com Terminators,
com Playrunners,
com Star Trek.
També,
també,
ja arribarà,
eh?
Ja arribarà.
Ja arribarà algun dia...
Que m'ha estrenat molt,
eh?
Que no posessin alguna cosa.
No, no, no,
arribarà.
Arribarà algun dia
que trobarem també
una consola de videojoc
que es dirà Data,
en honor al robot Data
que sortia
a l'última generació.
Ja triguen, eh?
Ja triguen perquè...
Jo vull una consola,
un esti que posi el nom de Data
perquè li tenia molt de carinyo
aquell robot
de memòria postitrònica.
Sí, sí, sí.
Era molt, molt...
Era dels millors
de la Nau Enterprise,
eh?
El senyor Data
que...
El meu capítol Picard.
Sí, el Picard també.
Jo era el Quir,
jo era el Picard, eh?
Però el Data
que tenia memòria postitrònica,
eh?
O sigui,
era un avenç del segle XXIII
molt ben trobat.
Doncs sí,
doncs,
doncs,
doncs,
això és el que volíem explicar
de la relació
entre el cinema,
les tauletes
que es posaran de moda
aquest Nadal
perquè, és clar,
els que puguin comprar-se-la,
doncs,
bé,
tindran opció.
Quina sort tindran.
Sí,
quina sort tindran.
Perquè podran triar...
Em pensava que ara vas a dir això, eh?
Sí,
podran triar i remenar,
podran triar i remenar,
diuen,
què ha fet,
set,
deu,
vuit,
no sé,
quines polsades.
Agafem-la de deu,
però es veurà millor.
Sí,
sí,
però a vegades,
doncs,
més gran no vol dir
que sigui millor
perquè a vegades
una de set polsades
també d'unidó
a la definició,
és pràctica per portar,
no cal que sigui,
doncs,
un tros de trast,
i tu,
doncs bé.
I bé,
doncs...
Un tros de trast.
Sí.
Bé,
sense comentaris.
Anem al planeta de vivió o no?
Estàvem parlant de tauletes de tecnologia,
eh?
Que ens pensem malament.
No,
que resulta que,
per acabar l'altra notícia,
encara que no,
encara que no,
encara que no,
tot això que hem dit
era una sola notícia,
el que passa que...
Només una, eh?
Sí,
el que passa que...
Ja hem estat dins minuts, eh?
Internet,
internet té una cosa dolenta,
que comences a cercar una cosa
i et surten 50
i té aquestes coses.
No,
però també va bé,
perquè a més a més te n'enteres
de moltes altres més.
Sí,
és que és això,
jo buscava l'anès Susset
i he anat a parar
a Blade Runner,
a Terminator
i hem acabat parlant
del Capità Picard
i del Senyor Data.
És increïble.
Bé,
doncs l'altra notícia
és que Windows 8
reimagina els ordinadors.
Em pensava que m'anaves comentat
la setmana passada,
em pensava, eh?
És que va ser el dimensers passat,
27 d'octubre,
quan va ser el seu llançament,
el seu bateig de foc
i sembla ser que els de Microsoft,
Microsoft, com vulgueu dir-li,
volen trencar molles.
Després del fiasco
que van tenir amb el Vista,
doncs van recuperar
una mica la credibilitat
amb el Windows 7.
Van recuperar la credibilitat.
Sí,
sí,
la credibilitat perduda,
perquè en Vista
doncs ho van perdre tot.
O sigui que van obrir
massa la finestra,
no?
Fusilament.
I van deixar
escapar a l'aire.
Van perdre tota la credibilitat,
eh?
I aleshores
Microsoft
va tenir hores molt baixes,
molt baixes,
o sigui,
havíem de mirar
molt cap avall
perquè Microsoft
no aixecava el cap,
no?
Aleshores doncs
va intentar
esmanar aquesta
malifeta.
Aquest error,
diguem-ho així.
Sí, aquest error
i ho va fer amb el Windows 7
que ja va sortir
una mica millor.
Aleshores doncs
com dels errors s'aprenen
doncs han dit
doncs bé,
el Windows 7
ha tingut un recorregut
i ara toca doncs
posar-li un número 8,
un número més,
no?
El 8 en aquest cas,
no?
Molt bé.
I esclar,
i aleshores doncs
el 8 farà que
els ordinors
s'hi reimaginin.
Però com?
Perquè com s'ho poden
reimaginar els ordinors?
Doncs fàcilment
el Windows 8
és tot tàctil,
tot tàctil.
No, que sembla una tablet.
Sí, això mateix,
una tablet,
però en aquest cas
doncs
per ordinadors
doncs de sobre taula.
Sí, sí, sí, no?
Exacte,
d'aquests grans que tenim.
Sí, aleshores
els ordinadors
de sobre taula
també això del ràtol
i el teclat
doncs aviat passarà
a la història.
Sí,
que és per aquí
on vol anar Windows.
Però si ja veus,
Beta,
que jo soc molt clàssic
en aquest aspecte
i crec que trigaré
una miqueta.
Bé, però no t'ho pensis,
no t'ho pensis
perquè els que també
estaven acostumats
a portar botonets
amb això del mòbil
i ens van posar
les patenes tàctiques
en tres dies
i t'hi acostumes.
T'has posat,
això és veritat.
Sí, sí, t'hi acostumes
perquè és molt cómoda,
molt pràctic
i tot plegat.
I això també,
sí, sí,
tota la vida
que estem arrossegant
aquest ratolí
per damunt de la taula
estem en això
i no se'l podia entrar
a les mans
d'aquest ratolí.
però a la que començem
a tocar la pantalleta
i pim pam, pim pam, pim pam,
el ratolí dirà
adeu, si ja ho vés
cap a la ratolinera.
Mira, sempre ho dic,
sempre ho dic.
Sí, farà pena
després dels ratolins.
No, no, no,
em dóna la llàstima
que això sigui ràdio
i no tele
perquè ara mateix
el Beta ja s'hi trobava.
Ell ja estava movent
la pantalla
i ara va acabar
bonicament.
Ara va tocant-ho tot, eh?
Ara va començar a tocar, sí.
Quina llàstima,
que no, de veritat, eh?
Bé, doncs...
I això no fos tele.
A més a més té una altra cosa, no?
Que el preu de venda
és a partir de 29,99 euros.
Però esclar, té una trampa.
És el preu de venda
que si tu baixes des d'internet, no?
O sigui, és com una manera d'escàrrega.
Però bé, sí,
sí, és allò que tu baixes
per si un dia peta tot...
Al perso, passa qualsevol cosa i ja està.
Tu has de tornar a baixar.
En canvi, doncs hi ha la versió
que tens el CD,
que en aquest cas la versió
és més carete,
però esclar,
és més segura en aquest sentit.
Que si hi ha els 59,99 euros, no?
Aquesta seria
l'oferta del Windows 8 amb caixa.
O sigui, que si se t'espatlla cosa o cosa,
tu sempre tens aquesta assegurança, no?
En canvi, doncs,
aquest baixat d'internet
és això, no?
Internet...
Bé, doncs...
Bé, doncs...
Bé, que hem d'anar cap al viatge a vinília, eh?
Ja parlarem del Windows,
perquè segur que portarà cua, eh?
Sí, sí, sí.
Farem una cosa.
Podem deixar parlar la setmana vinent.
Sí, això mateix.
Ara hem dit dues coses claus
que el Windows 8 farà reimaginar
sordinadors amb això de les pantalles tàctils
i amb el preu de venda
que és molt, molt, molt, molt competitiu.
Això de baixar-ho per internet
per només 30 euros
està molt bé.
Sí, sí, sí.
Aleshores, doncs, són dues coses.
Però hi ha moltes més coses
en el 8-12-8
i, esclar,
i ho explicarem la setmana vinent.
Molt bé.
De moment, doncs,
anem a fer aquest viatge a vinília.
Som-hi.
Un planeta que està ple de vinils
i, en aquest cas,
aquest planeta vinília
de rebot es porta a un país
que es diu Escòcia.
Escòcia.
Escòcia.
Que bonica, Escòcia.
Sí, és molt bonica, Escòcia.
Últimament,
tothom en parla d'Escòcia,
sí, perquè no és capaç
que hi ha unes...
Tothom vol comparar-se amb Escòcia,
si nosaltres volem ser
com els escosesos,
bé, no sé, coses de...
Sí, però a les escosesos
els hi ha costat sang i suors i llàgrimes.
Sí, sí, sí.
Braveheart.
No ha estat tan fàcil, eh?
Sí, Braveheart.
Sí.
Bé, la qüestió és que,
mira, en homenatge a els escosesos que...
Vinga, anem a fer homenatge.
Sí, que són molt escosesos, ells.
Doncs, un grup d'allà,
els Simple Menys,
els Simple Menys,
una formació que...
Aquí jo sempre tinc un dels més dubtes,
perquè a l'hora de qualificar-los
era un grup de música pop rock alternatius,
però hi havia tocs de tecno
perquè també hi havia esteclats,
també hi havia esteclats de fons
que donaven aquest toc de tecno,
però no podíem dir que fos un grup de tecno,
o sigui...
I després també era un grup de culte
per a la gent que li agradava la música New Wave.
Sí, això mateix.
Que també era, no?
És que és això, no?
New Wave, alternatius,
amb tocs de tecno,
esclar, era una mica així,
una mica no es podien catalogar,
incatalogables.
Però bé, nosaltres, doncs,
aquesta barreja d'estils
és el que ens agrada, no?
I de l'any 1991,
una cançó que es diu
Let Dear Dear Be Love,
o sigui, deixa que sigui l'amor,
que flueixi l'amor.
Ai, que roman.
Ja t'ho dèieu que avui ens porta el romanticisme
a flor de pell i al ventre, eh?
Deixa que flueixi l'amor, una cosa així.
Sí, sí, deixem, deixem.
Doncs és una cançó que al començament
notarà aquests tocs tecno amb aquesta classe,
però després ja van cap a més el rock i els coros.
Bé, és una cançó molt treballada,
molt maca i que esperem que us agradi.
Simplement, des de l'any 1991...
ja han passat anys, eh?
Ui, tant.
Ha plogut, eh?
Beta, tornar-la a setmana vinent.
I ara el nostre dia, el dimecres,
al mig de la setmana, eh?
Sí, tornarem.
I a primera hora de la tarda.
Sí, sí, encara hi haurà una miqueta llum,
aquesta hora.
Una miqueta, només una miqueta.
Gràcies.
A veure...
Bé, és una miqueta.
Bé, és una miqueta.
Bé, és una miqueta.
Bé, és una miqueta.
Bé, és una miqueta.
Bé, és una miqueta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!