I ja t'ho dèiem que la teníem aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Doncs preocupada.
No, no, avui t'he de dir que ha arribat un moment que t'he cridat,
abans que entressis tu per la teva pròpia voluntat cap a l'estudi,
i no m'has fet ni cas.
Ja et deia absorta a l'ordinador, com si estigués mig hipnotitzada,
com dient, sisplau, ordinador, dóna'm alguna cosa, dóna'm alguna cosa.
Sí, sí, he hagut de pentinar.
Però què ha passat?
He hagut de pentinar totes les pàgines de premsa del cor perquè realment...
Mar, tan malament estem, Mar.
No, no, de tu i jo, les revistes del cor.
Tu i jo estem molt bones, això està clar.
Tu i jo estem, la mar de bé, per la mor de bé.
Però les notícies...
Les notícies són fluixetes, fluixetes.
És una setmana...
Agafaran pinxes?
Sí, sí, sí.
De notícies fofes.
Sí, que llàstima, no?
No com tu i jo.
Mira que podria estar hermosa, si la mar de guapes, de notícies.
No, notícies d'aquelles de Chirri de Mí.
Que no acordeixi el pànic, farem el que podem.
Vinga.
Perquè això és mara-marà.
Benvinguts.
Ai, Mar, tinc una cançoneta per començar.
Jo ja, jo ja, tinc por, tinc por.
Més de bonica.
Perquè només d'entrar m'ha dit, deixa'm que et posi, no triguis la cançó de començar.
La trigaré jo, que ja veuràs com no te'n penediràs.
A mi em fas por.
No, home, tu ja saps que de tant en tant em dóna el puntet nostàlgic.
No, jo ja sé que de tant en tant em poses alguna cosa així com enfalcada que no m'agrada.
Que no t'agrada.
Home, jo crec que aquesta, sí, eh?
Si no m'agrada, saps que t'ho diré, eh?
Ostres, ara m'arrisco.
Va, ja m'arrisco.
Jo t'ho poso.
Quina risca, m'ho pisca.
Vinga.
No?
A veure, a veure.
A veure, a veure.
Tu només mira amb la cara.
Ui, quina cara.
A veure.
Ui, ara està cara.
Ara sí.
Bueno, cara, veu i tot, eh?
T'ha il·luminat una mica, eh?
Després t'explica una cosa d'aquest capçó.
Sí?
Sí.
Vinga, sentim-la.
Vinga.
Vinga.
He muerto y he resucitado
Con mis cenizas
Un árbol he plantado
Su fruto ha dado
Y desde hoy
Algo ha empezado
He roto todos mis poemas
Los de tristezas
Y de penas
Lo he pensado
Y hoy sin dudar
Vuelvo a tu lado
Ayúdame y te habré ayudado
Que hoy he soñado
En otra vida
En otro mundo
Pero a tu lado
Ya no persigo sueños rotos
Se he cosido
Con el hilo de tus ojos
Y te he cantado
Y te he cantado
Al son de acordes
Y te he cantado
Y te he cantado
Y te he cantado
Ayúdame y te habré ayudado
Y te he cantado
Y te he cantado
En otra vida
En otro mundo
Pero a tu lado
Pero a tu lado
Ayúdame y te habré ayudado
Ayúdame y te habré ayudado
Ayúdame y te habré ayudado
Y te habré ayudado
Y te habré ayudado
Y te habré ayudado
Y te habré ayudado
Y te habré ayudado

Y te habré ayudado
Y te habré ayudado
Y te habré ayudado
No només hi ha
Sí
Dos pel·lícules
Que m'han fet aixecar
De la cadira del cinema
Per ballar
Quines han estat?
Quines?
Una, cronològicament parlant
D'ara cap enrere
Va ser Estudio 54
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Recordo que no vaig poder seure
En tota la pel·lícula
I la segona
És una pel·lícula
Bastant antiga
D'un actor joveníssim
Que es deia
Una exugalde
I una Pilar López y Allala
Del principi
Que es diu
Baila me a l'agua
i que tota la banda sonora és de Los Secretos.
Jo recordo plorar a llàgrima estesa dreta al cine aplaudint.
Totes les cançons de la pel·lícula.
Com si fos un concert?
Sí.
A part que la pel·lícula és molt bona
i ells dos estan genials i són molt jovenets.
Fa del principi d'ells de la seva carrera cinematogràfica
i la banda sonora és espectacular, la pel·lícula és molt bona.
Entre tu i jo l'hem saltat una miqueta, no?
Sí, sí, sí, t'ho juro.
M'han vingut molts, molts, molts, molts records.
Molts records.
Home, és que a més, a veure, jo ja crec que jugava a sobre segur.
Sí, ja, ja.
Perquè jo ja sé que Los Secretos t'agraden molt.
Tu sabes el que m'he gustat.
És com, per exemple, haver-te posat un revólver o...
Exacte, sí, sí, sí, sí.
O un Ismael Serrano.
Bueno, va, vinga, va.
Lenni Kravitz.
També, també.
Però continuem, no?
Vinga, anem per feina, anem per feina, tu.
Anem-hi.
Blanc, que irradial.
Ir a la no.
No, vià.
Sí.
Perquè irà.
Encara no, encara no.
Les dues nòvies que tenim...
Ai, dues?
Tenim dues.
Una ja amb data, no dia, però sí més.
Oh.
I l'altra, de moment, compromís.
La primera anirà blanca i radiante,
perquè si anés vestida de blau grana,
aixecaria ampolles.
Entre altres coses.
Ella es diu Sala Carbonero.
Què dius?
I el seu novi, que vesteix de blanc,
normalment, es diu Iker Casillas.
Ostres.
De blanc, de blanc, ell no hi va,
però, bueno, representa el blanc nuclear.
Exacte, el blanc nuclear.
Ara ja és més enllà, és més enllà.
El rumor ha saltat i ha aixecat totes les llibres del món.
El mes de juliol, la parella amb el petó més esportiu del món es casaran i jo suposo que faran córrer rius de tinta.
Això és seguríssim, eh? Això ho pots comptar.
A més, hi va ser, te'n recordes, aquell petó, la cua que va portar?
A mi em va emocionar.
I a mi també.
Perquè, a més a més, va ser tan espontani.
Sí, sí, sí.
En l'emostió d'aquell moment.
A l'ícar, que jo crec que després, el meu, quan ho va, pensava i dir, ostres, què he fet?
Però, bueno, que li va sortir espontani, que era la seva xica i que estava allà.
I la professionalitat d'aquella xica que després d'aquell accés d'amor va fer veure com si no hagués passat res
i va continuar donant la notícia, allò, reprimint-se.
Què és allò que dius?
Jo hagués llençat el micròfon.
I hagués anat al redire.
Jo vingui, carinyo, ven aquí, home, i...
A més, que el deixes plorant, que tu te deixes...
Ai, que xurri!
A més, que el deixes així com plorant, que tu te quedes malament.
Professional, professional.
Clar, però ella va quedar allà, és que...
Que tampoc no s'havia de dir gaire, clar.
Però va continuar la notícia, va continuar entrevistant i va aguantant-li històicament.
Bueno, molt bé, molt bé, molt bé.
Jo hagués anat darrere, eh?
Bueno, doncs el proper ja poden besar a la nòvia.
Carinyo, no corres, espera, que vinc.
El proper ja poden besar a la nòvia serà el juliol.
Veus?
I viva la nòvia!
Exacte.
I una confirmació de compromís matrimonial entre Olivier Martínez i Halleberri.
Què dius?
Ja, en sèrio, ja, també?
Sí, sí, sí, ja la cosa, ja, rotllo, rotllo.
Inclús es veu que en alguna entrevista ell es va mig picar i és quan va confirmar que realment
estaven compromesos, perquè el periodista li feia conya sobre que no creia...
Que es quedaria soltera i entera.
No, no, no, no, l'entrevista era a l'Olivier Martínez, que no creia que l'anill que portava
Halleberri fos de compromís dissenyat per un joient concret.
i és que ell es va picar com dient, tu creus que jo no li puc regalar el manell de
compromesa de tant joier?
Doncs que sàpigues que sí.
Home, si que guanyo jo, que tinc una masca...
I que ens casem, i pum, pum, pum, allò per un pic i per un pic i va sortir la notícia.
Però veus que punyeteros que són els periodistes...
Els periodistes, sí, sí, el va enganxar, el va enganxar de ple.
I dius, a veure, a veure, què dius?
Però, ananda, que tu això ho dius perquè, mira, ho vols dir.
I patatant.
I tant, tant, ala!
I se m'ha escapat.
Sí, sí, sí.
La qüestió és que aquest any es veu que anirem de Boda Glamurosa en Boda Glamurosa.
Però també m'han dit...
I'm about to time and all I got it is four minutes, four minutes, four minutes, four minutes.
De la Madonna també s'ha sentit alguna cosa?
Però encara no és públic, és a dir, no han fet públic un compromès fiable.
Però si es creu...
Amb qui?
Amb el seu últim nòvio que té, que em sembla que és ballarí.
És que no sé dir com es diu, l'últim nòvio.
No ho sé, sé que és ballarí.
És que com ser noviazca en tanto.
Clar, clar, no ho donem a Basta.
No ho donem a Basta.
Bueno, de fet, aquesta setmana, una altra boda que ha saltat a la palestra, aquí mateix.
Qui?
Aquí mateix?
Al castell de Tamarit.
De Tamarit?
Qui?
Ai, Xata, que no ho sé.
Jugador del bàsquet.
Ai, del bàsquet.
Jugador del Barça, eh?
De l'Iniesta?
Sí, l'Iniesta.
Que és que estar aquí, anirem a veure'l.
Sí, no?
Xata, home, i tant, m'ha portat molts nens.
Que estem, bueno, com és que no es casa Fuente Alvilla?
Pues perquè es casa aquí.
Perquè és un voreja, també, que té una caseta per aquí a prop.
Però és molt mal, té aquesta caseta Fuente Alvilla.
Ara potser ja canvia, perquè a un que ha sortit la notícia,
a lo millor ja no li ve de gust que tothom estigui a dir.
No, home, no.
És que a més, ei, que jo faré cua a la porta.
Home, que vindrà Xavi, vindrà el Piqué, vindran tots.
Però venen a la boda, no venen a firmar el tebràs.
Bueno, però jo, amb uns fills, que són del Barça,
jo m'he d'aguantar, uns fills que són del Barça,
voldran veure'ls.
Ai, que s'ha carregat el micro.
És que s'ha posat emocionada, s'ha emocionat,
s'ha emocionat i s'ha posat nerviosa, s'ha posat nerviosa la mà.
Espereu, espereu, que ve l'emoció.
M'he arrencat els cascos, m'he arrencat els cascos.
Sí, però tu no vindràs a veure amb nosaltres?
No, jo no vindré.
Dona.
Jo no vindré, no, no, no, no.
Oh, no.
Ja ho provarem, ja ho provarem.
No em va bé, aquest dia, no ho sé, no ho sé,
però aquest dia no em va bé.
Digue-m'ho, dona, digue-m'ho.
No, que no ho sé.
Xata.
Si ho sabés, t'ho diria.
Ni sé.
A veure, si ha de ser després del juliol,
que és quan s'acaba, es veu que s'acaba la història aquesta del futbol,
jo perquè és que no hi entenc, de futbol.
No hi entenc perquè no m'agrada directament.
Per tant, no sé quan s'acasa ni tampoc me preocupa, vaja,
fins que no tinguéssim més notícies.
Però escolta'm.
Què?
Que el que et deia de la Madonna.
Sí.
Que es veu que el festeig aquest que porta amb el ballerí
ha anat una miqueta més enllà.
I es veu que es rumoreja que podria ser que estés planejant boda.
Jo no m'ho crec.
No m'ho crec.
Me catxin.
Bueno, i esperarem.
Tu creus que tot això és una cosa de vendre fum?
Perquè sempre s'ha casat amb...
Quan s'ha casat, s'ha casat amb homes tant o més importants que ella.
i totes les parelles que ha tingut, que s'han fet importants arrel de sortir amb ella,
no han acabat bé.
Doncs res.
M'entens el que et vull dir, no?
Sí, sí, sí.
O sigui que aquest home, clar, és un ballerí, podríem dir que normal.
Un ballerí del seu elenco i que dius, bueno, no, no, a veure, no és que no sigui ningú.
és que no és tan important com ella i em sembla que això amb ella no ho sé.
No li acaba d'agradar.
No ho sé, que et digui.
Jo no m'ho acabo de creure.
Bueno, estarem pendents.
Exacte.
No?
I segurament que si surt la notícia, potser no s'ho tira en el moment, allò que dius, com sempre passa.
Sí.
Potser s'ho tira un o dos dies després, però que...
Bona sorpresa.
De Madonna en tal siti, en el castillo de l'unsonsonfrensing.
De l'unsonsonfrensing, sí.
De l'unsonsonfrensing, que està aquí al lado, també, el Cristó de Tavarí.
De l'unsonsonfrensing, estan al lado, de l'unsonsonfrensing.
L'unsonsonfrensing i franssing.
Perquè és de tota la vida, de les de tota la vida, de les l'unsonsonfrensings.
Escolta'm, ja dèiem que això... Què és això que em poses de fons?
La Paulina, eh?
Ah, exacte.
Cada vegada que sento la Paulina, me'n recordo de Brad Pitt.
Del poble aquell que va aparèixer després de veure la Rosana.
Perquè ella també va actuar un o dos dies abans de la Rosana.
Mentida, uns mesos abans que vingués la Rosana.
No ho sé.
Te'n recordes o no?
Me'n recordo de Brad Pitt.
Que vam aparèixer a Brad Pitt.
Quan tu i jo vam estar a Brad Pitt.
Va, doncs, un o dos mesos abans havia estat al mateix lloc la Paulina.
Però un o dos mesos, en un estiu, és etern.
No, no, no.
No, però bueno, que és allò que estava al mateix festival de Bon Món.
Sí.
Va que te quiero.
Va que te quiero.
Bueno, escolta'm.
La notícia és que la setmana passada el senyor Colate Vallejo Nájera va anunciar via exclusiva,
hola, ja ho vam dir, que se separava de la Paulina Rubio.
Sí, que ho vam comentar, és veritat.
Vale.
Doncs, clar, els diners no cauen del cel.
Una vegada va cobrar l'exclusiva, ja no sabia d'on rascar.
Què ha fet?
Ha enviat un amic seu, rotllo, vine aquí, fem un cafè, jo t'explico tot,
i després tu truques a X revista i li vens la notícia.
Que l'estrero, no?
Perquè, si no, no s'entén.
Així de clar.
Un amic ha donat una entrevista i el suplement de la otra crónica del Mundo
ofereix més detalls sobre el que havia pogut passar entre ells dos.
Literalment diuen que és que ella el va fotre fora de casa.
Què dius?
Així de clar.
O sigui que estàvem malament ells dos, no?
Es veu que des de novembre ja no feien vida de parella.
Ostres.
Ja la cosa estava molt, molt, molt, molt freda.
Que malament.
Però a mitjans de gener la situació...
Encara va espitjorar.
Se'n va anar a límits de no tornar enrere,
i després d'una discussió molt bèstia,
Paulínia...
Ai, Paulínia.
Veus?
Que guardava línia.
Paulínia va fer una línia i li va dir
d'aquí no passes.
Paulínia la va fotre fora de casa, directament.
I li va dir que pega la volta.
Veus que ja m'he posat?
Des d'aleshores veu que quasi ni s'han vist.
És molt heavy, eh?
Mentrestant, ell està vivint en un apart hotel molt de luxe,
en el qual paga 3.500 dòlars al mes.
Aquí necessita quartos, eh?
Que això s'ha de pagar, eh?
He aquí, he aquí,
que potser necessiti ell deixar anar més la llengua que ella.
Ara tothom sap de coses.
Tothom n'explica.
I tothom ha estat present en les baralles i no baralles.
Ah, exacte.
I ja també es diu que els amics del Colate
no la tragaven amb ella,
perquè és diva damunt de l'escenari.
I fora.
Home, què s'esperava?
I clar, que es veu que no acabava d'encaixar gaire bé
amb el món mundial.
Ostres.
Saps?
Ella a dalt, a les estrelles,
però sabia que eras tan dolenta.
Però en el món terrenal es veu que la xiqueta és una mica diva.
I clar, es veu que la gent del voltant del Colate
doncs va acabar fins a la flor d'aquesta xiqueta.
Oh, però ja se sabia.
A veure, quan teòricament no portaven dos mesos ni tres mesos
que tenen un fill en comú.
Ja.
O sigui que és una cosa que ja se sap.
A veure, tu saps com és la teva dona, més o menys?
I pots donar de més i donar de menys, no?
No que mai ella hagi enganxat per sorpresa,
sinó que ara, ara que la cosa ja s'ha acabat,
tots aprofiten per parlar.
Ah, bueno, però tu ja ho saps,
que sempre s'ha llenya de l'arbre caigut.
L'entorn del Colate ara comença a rajar i a dir
que ella és insofrible.
Que ella és dolentíssima.
Que ell ho va deixar tot per marxar a Miami,
a estar per ella.
Ho va deixar perquè va voler, diguem-ho així.
A veure, quins negocis coneguts tenien?
Jo no en coneixia cap,
però segurament devia tenir feina, aquest senyor.
Segur, segur.
La que fos.
És que també igual.
Diu, la que fos.
I estem aquí pensant les dues.
Estic pensant com ho he de dir
sense ofendre els amics del Colate.
No, no, no.
O la família del Colate.
Vale, deixem-ho així.
En tot el nostre respecte,
és que de veritat que a miro aquest senyor
ho va deixar moltes coses,
però clar, també ho va deixar per amor
en aquell moment amb una persona.
Ah, exacte, exacte, exacte.
Que no estem parlant que, mira,
ell se va llançar a la piscina
i que han estat vivint junts,
han tingut un...
I a miro això, si no hagués anat a més,
hagués quedat en una rinya
d'aquellos de parella.
Però clar, com ells són famosos...
No?
Bueno, de fet, ell va...
A veure, s'han separat.
Vendre l'exclusiva quan ja s'havien separat.
Segurament hi ha hagut, perdona,
més d'una rinya,
perquè la Paulina, una altra cosa no,
però a caràcter se li nota.
Sí, sí, sí.
És una mujer d'Armastomar.
Jo trobo que segueixo esperant,
ja ho vam dir la setmana passada,
segueixo esperant...
La seva part.
Ella contraataqui.
Jo crec que no, eh?
A ella jo crec que li costen molt aquestes coses, eh?
I més sobretot quan...
Però arriba un punt
que una es torna una mica com una abella
i quan et toquen ja el moraviu,
tu punxes.
Sí, però el que passa és que jo crec que ara
ella si ho fa per algú,
ho deu fer pel fill.
No?
Perquè ara mateix el nen és més o menys petit,
però tot això de cara al futur...
Sí, sí, que també comenten aquestes males llengües
que en realitat aquest nen l'ha criat ell,
perquè ella es passa la vida...
Treballant?
En concerts, clar.
En concerts, en escenaris,
fent voltes pel món,
i qui realment està criant en aquest nen fins ara
era ell.
Doncs bé, també era son pare.
Home, clar, perquè ho faci.
Home, però bueno.
És que sembla que ha de ser pobre xic,
oi, ho ha deixat tot per tot.
Ho ha deixat per una cosa tan noble com l'amor.
Clar, clar, clar.
Home, i algunes vegades surt bé
i altres vegades surt malament.
I en aquest cas no els ha sortit bé.
Ai, Déu meu, senyor Polina.
Tants dies després...
Pobre.
Paulina, sí.
No, no, he dit el Polina,
però és el que dic Polina, Polina.
Tants dies després encara coeja el tema dels Òscars.
T'assurbe, eh, mar, això del lleó?
Sí, sí, sí, sí.
Has fet fantàstic, eh?
Més tenint en compte que era la teva gola.
Escolta'm, no cal que el torni us a posar.
Tu saps que...
Socors, socors.
Mira, va, Sílvia, que se m'acaba el temps
i hi havia poques notícies
i encara no em deixaràs donar-les.
Perquè, Marc, mira què te vull dir.
Sí, semblen nasarenos, tu.
Mira, m'ho has tret, m'ho has tret.
Saps que a mi m'encanten...
Digues, Marc.
Digues, Marc.
Subhastes.
Ai, de què?
Veus? Ja està.
Saps que m'encanten les subhastes.
No hi he anat mai a la vida amb una,
però m'agrada saber el mundillo de les subhastes.
Bé, doncs, tota una relíquia de l'any 1954...
N'hi ha plogut, eh?
Ara, últimament, no, però abans...
No, no, no, no, no, no, no.
Que portaven, fa quatre dies,
a la alfombra vermella dels Òscars...
Qui?
S'ha venut per 40.000 euros.
I no és un d'aquells vestits...
Ah, ara, que no sabia del que estàs parlant,
no sabia si era una joia, una sabates...
No és un d'aquells vestits que va cridar gaire l'atenció.
Ah, no?
Perquè, de fet, jo no m'hi havia fixat.
No te l'hi pormen.
Sí.
Portava un vestit vermell amb uns topos negres,
estil vintage,
palaula d'honor,
entallaret a la cintura
i una fotorilla amb molt de vol.
Sí.
D'acord.
Era un vestit de dior,
d'alta costura,
d'aquells que no es fan per vendre a les botigues.
D'acord, d'acord, d'aquells que són intocables.
D'aquells que són intocables, sí.
Doncs ell el va rescatar
i se'l va posar.
I clar, a partir d'ara...
Una vegada posat per ella, va sortir a subhasta.
I a més a més, si ja tenia valor de per si,
ara té una miqueta més valor.
mil euros a pagar un senyor de Claterra
per tenir aquell vestit en el seu poder.
No tinc suelto.
Veus?
A mi aquestes coses m'agafen sempre fredes.
Ja de per si un dior d'alta costura d'aquella època
ja de per si tindria un valor.
Si a més a més,
el portava Natalie Portman a l'entrega dels Òscars,
doncs clar.
Encara més.
Jo me'n pensava que estava esperant un principi de joies.
De joies.
Perquè tu ja saps que també les joies es deixen...
Igual que el vestit, sí,
els hi deixen perquè els portin i facin nom i tal i qual.
Però mira,
és una d'aquelles coses que no és un vestit que diguis
no, és que després el pots comprar a la col·lecció...
No, no, és que és un vestit que van rescatar...
És únic.
És únic.
Que van rescatar de fa 40 anys i van dir
ostres, és superactual, posa-te'l.
Pam.
I va donar.
No pot vendre...
O sigui, o ara mateix la casa d'Ior o la que sigui,
el còpia i el fa,
on no hi ha una tirada d'aquest vestit per poder-lo comprar
perquè ja no existeix.
Ja no existeix, clar.
Saps que havia pensat que podia haver estat el vestit de l'Angelina Jolie
aquell que va quedar així a l'acostat.
Ai, no, no, que jo que em perdoni.
Que pobra xica...
Que em perdoni per llum i un vestit, ja ho vam comentar.
Oi, sobra.
Dislocant-se a les caderes no val la pena.
Però dislocant-se a les del tot, eh?
Mira que riu, mira que riu.
Sí.
Ens ha sentit, ens ha sentit, ha d'acudir.
Ai, que bolla.
Guapo.
És un nen, és un nen moníssim.
Guapo.
Es diu Jackson.
Jackson?
Es diu Jackson.
Ai, de qui és aquest Jackson, Marc?
Perdona.
És un nen que la seva mama, soltera de moment,
ha decidit adoptar.
Ah, i qui és aquesta mama, oi?
Va estar deixant amb un cinc interrogants.
Es dirà Jackson Theron.
De la Charlize?
De la Charlize Theron.
Ai, molt bé, mira ella.
Ha donat a conèixer un comunicat, ella mateixa, molt escoeta, en el que diu que arribava el moment que volia ser mare, que sempre havia pensat que seria mare, que en aquest moment potser no té el moment de poder parir-lo, o una parella per tenir una parella estable o relació suficientment profunda com per tenir un fill, però que ella volia tenir el que fos d'ella.
I, per tant, doncs, l'ha adoptat i ja el té a casa i jo compto els dies per poder veure aquella típica fotografia que es reventarà a portades.
Que segur, segur.
I jo espero que sigui tan, a veure, com és ella, d'entregar aquesta fotografia i no esperar que ningú els hi robi.
Jo crec que no li val la pena vendre-la, eh?
No, no, que la doni.
Per això, no?
Que normalment el que fan és això, repartir la foto a les agències i fer el que...
Feu el que tingueu que fer, perquè és que si no...
I te'ls treus del debot d'aquesta manera.
Exacte, que els paparats no estiguin intentant robar la teva foto amb el teu fill, no.
Ja saps que es diu tal, ja saps que diu qual, ja sabeu que he de fer això.
I aquesta és la cara que té, punto.
I la fotografió de la mare i el fill, així, en plan bonic...
A veure, a veure.
I fora.
Vull veure, a veure quina caneta té el Jackson, tu.
Ai, mira ella, la Charlize, no?
Està bé, no?
Ja està bé, clar que sí, una maduresa, de tant en tant, doncs mira, centrem, no?
Parlem de maduresa...
Sí?
...amb aniversaris.
Oi, ha sigut tu, què me l'ha demanat, eh?
T'has donat quent, t'has donat quent.
Perquè se m'acabava les notícies, que ja t'he dit que estava la cosa molt aixuta.
Qui fa anys, qui fa anys?
Mira, tenim l'Alaysa Mirali.
Quants?
Que diu que en fa 66.
A mi em patinen per almenys 10.
Jo t'ho dic ara.
I una miqueta més, jo crec, eh?
I de baixada, eh?
Ja, no sé, sé.
Em sembla que no.
A veure, a veure.
L'Alberto de Monaco, que en fa 54.
Ostres, em va sorprèn, eh?
Que si en 54...
És que està envellit, l'home està envellit.
És que una miqueta més i se li passa l'arròs i...
Bueno, d'això hi ha molts comentaris.
No, ja.
Cada mes diuen que està embarassada, aquella xica.
A veure, a veure.
La primera 15 n'està embarassada, la segona que està deprimida.
Veus?
Perquè està trista i perquè...
Que no queda embarassada.
La qüestió és parlar d'ella.
Tenim a l'Eva Longoria.
Ai, molt bé, la mujer desesperada.
La mujer desesperada, que en fa 37.
Ostres.
Ben portat.
Jo li quedava una miqueta més.
Per què?
Perquè fa temps que la veus pel món.
Jo crec que sí que la veiem tant i...
Ara, clar, la relació que té amb la família Cruz.
Sí.
Perquè són amb els germans.
A veure si la veiem més per a Espanya, però no ho he tingut clar.
No, el dubto, el dubto.
Escolta'm, la Malú.
La Malú?
Malú, 30.
Molt bé.
Què?
Bé, bé, no?
És que et va començar molt joveneta.
També ens passa una miqueta com l'Eva Longoria.
Fa molt que la sentim.
Sí que l'hem trobat molt, allò que dius, ostres.
Sí que l'hem trobat molt, molt, molt.
És el Jerry Lewis.
Quants?
86.
Déu-n'hi-do, eh?
Però bé.
Sí.
No com la Baixa Minelli, que et diu que 66.
Esta granadet, no ens enganyem.
La veiem rueda...
La de la leche.
La de la leche, sí.
La leche la conserva molt bé.
Claro.
Quants?
47, ja t'ho he dit.
Ai, no, no m'he fixat.
Però trobo que ara ja hauria de parar d'operar-se.
Sí.
Sí.
T'ho creus?
Sobretot la cara.
I per què no parles Baixa?
Perquè no em sentia ella soferint.
Però si ho has sentit.
En ocasions veiem muertos.
No, tira la puerta.
És que ja no.
Ja arriba un punt que ja té aquell somriure que no pot tancar la boca,
ja, d'estirar.
Ja no, Belén, ja no t'estiris més.
Clar, carinyo, per si tothom es fa vell.
Claro.
I la ruga és vella.
I s'ha de saber portar.
I el Botox arriba un moment que jo crec que ja no saben on posar-lo.
Ja no saben on punxar.
No, ja està tot ple.
Té la cara botolímica.
Doncs no ho sé, però jo he vist unes fotos últimes.
A mi m'acau molt bé, la Belén.
I ella diu que se la veu guapa perquè està feliç.
Veus?
I jo li recomano que si segueix per aquest camí deixarà d'estar guapa, ja.
perquè ja ha arribat un punt que ja dic que 47 està bé, però s'han d'aparentar.
Clar.
És a dir, almenys aparenta 37, però no aparentis 20, perquè no.
No pot ser.
Perquè no et pega.
Ah, no pot ser.
No et pega.
I per acabar, que per això t'he demanat que acabéssim amb ell, ai, 39, 49 anyazos que fa Cito Paes.
I saps per què t'he posat?
Té una raó de ser que t'he posat aquesta cançó, eh?
A veure, digue'm.
Com es diu la cançó?
No ho sé.
Ay, jueves sobre mojados.
Ah, sí?
Per què?
Home, a veure si plou una miqueta.
Ah, vale, vale, vale.
Perquè està tot, està tot.
Bueno, primer és que el quedeixin els micròfons oberts.
Sí?
Perquè plogui.
I quan Tarragona ens senti cantar, bueno, dilúvia.
Ei, que jo ho he intentat, Mariani, per aquestes, eh?
I mira que tu i jo vam estar per Àfrica durant uns bolos perquè plogués, però no...
No, no.
Ja no, sense què està passant amb el temps no ens acaben d'escoltar.
Potser s'haurien de deixar de cantar.
S'haurien de deixar de cantar.
Potser s'haurien de deixar de cantar, possiblement.
Doncs tornem la setmana vinent, no?
I tant.
Sí, ens deixen.
I jueves sobre mojados.
I a veure si és veritat que d'aquí a la setmana vinent podem comentar alguna cosa.
Sí, ha de venir per aigües.
A veure, a veure.
Bé, molt bon dijous i ens veiem la setmana que ve.
Bon cap de setmana.
Que comença la Fórmula 1, xata.
Austràlia.
Fija-te tu.
Adivina qui va estar allà a la...
A la santa de la matinada.
No, a la cinc.
A la cinc de la matinada.
T'aixecares a les cinc per veure les carreres?
No, perquè a les onze fan la remissió.
Ja, ja, ja.
Ara sí.
A les onze que ja és l'esmorzar, allò de la llet amb cacau, de la balenes...
Domingo al matí, a una tana i a les cinc del matí.
Mira que no me desperti.
Ai, ai.
Ja t'ho explicaré la setmana vinent, eh?
Em va ser a l'Austràlia, la primera carrera a Ferrari.
Gràcies, Marc.
I la cara me fa...
Ai, ella.
Vau citat a ser.
Al onze, al onze.
Lleve sobre mojado.
Al asesino de la cola del cine, el padrino dos le ha decepcionado.
Los violadores huyen de los jardins.
Lleve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Lleve sobre mojado.
Y después de llover, un relámpago va, deshaciendo la oscuridad.
Con besos que antes de nacer morirán.
Ayer Julieta denunciaba a Romeo por malos tratos en el juzgado.
Cuando se acuestan la razón y el deseo, llueve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.