Terrasplana.
Terrasplana.
Terrasplana.
Per això, per el problema més de fiabilitat amb la tecnologia russa, no es va voler arribar a això.
Van ser, en aquell cas, conseqüents.
No les tenien totes, ni els científics internacionals, ni els mateixos russos.
I van dir, parem-ho, parem-ho.
I això ha passat a diverses èpoques, períodos del segle passat, de finals del segle passat.
I bé, doncs, investigadors russos han arribat per fi, és que ho remarquen molt bé,
al llac Bustoc, un immens reservori d'aigua líquida que es troba a l'Antàrtida sota 4 quilòmetres de casquet glacial.
O sigui que 4 quilòmetres de gel, que aviat es diu.
Allí hi ha aigua líquida.
I és aquesta aigua líquida que, esclar, des de la formació dels pols, fa milions d'anys,
que allí es va quedar.
I això vol dir que hi ha microorganismes que, esclar, a l'estat tancat, sota aquestes 4 quilòmetres de capa de gel,
doncs ens poden donar informació com era la Terra fa milions d'anys, no?
El problema era això, si arribàvem, que no entrés, continuïn a l'exterior i ja se sap, no?
I se malvaltés tot això, no?
Això mateix.
Perquè és una de les coses que podia haver passat tranquil·lament, no?
És això, és això.
El misteriós llac subterrani ha estat 15 milions d'anys aïllat, també es diu aviat, 15 milions d'anys,
de la resta de la Terra.
I per això els científics confien que pugui guardar restes de bacteris primitius i altres microorganismes.
O sigui, tot el que ens penseu que trobarem el llac, el monstre d'aquell prehistòric i...
No, ni l'aïlla misteriós aquesta, que...
Sí, que ens menjarà tots ara, no?
Aïllat ja el centre de la Terra, no ho deixem.
No, no s'espera trobar tanta cosa.
Mai se sap, no?
Però no es creu que pugui arribar.
Bé, doncs, els russos van afirmar que ells van mirar que la cosa no es contaminés.
Vaja, que la seva tecnologia ja moderna, del segle XXI, doncs, ha fet possible que no hi hagués aquesta temuda contaminació per part de la comunitat internacional, no?
El reservori d'aigua fa 250 quilòmetres de llarg i 40 d'ample, amb un total de 12.000 quilòmetres quadrats.
Tot indica que l'aigua del llac està a una temperatura de 3 graus sota 0, per sota del punt de congelació.
O sigui, que no s'arriba a congelar.
No s'arriba a congelar.
Però es manté líquida per l'enorme pressió que suporta.
S'ho posa, esclar, ja que tot el que es coneix a la zona és per indicis indirectes, estudis sísmics i radiomètrics realitzats fa 20 anys.
Científics de l'extinta Unió Soviètica van iniciar les obres de perforació a la zona a la dècada del 70, 1970, en el marc d'un programa d'estudis paleoclimàtics.
Per aquelles dates, ignoraven encara l'existència del llac Bostock, que va ser descobert el 1996 amb l'ajuda d'investigadors britànics.
I els treballs es van suspendre cap al 1990 per falta de finançament, però sis anys després es va tornar a perforar sempre en la mateixa zona.
El 1998, quan faltaven uns 130 metres per la superfície de llarg, els treballs de perforació es van suspendre de nous a instàncies de la comunitat internacional
i els grups ecologistes per temor que la tecnologia utilitzada en aquell moment pogués causar una possible contaminació de les aigües subterrànies.
Això en parlem del 1998.
Ara, el 2012, sembla ser que ha millorat una mica la tecnologia, els russos diuen que no, que no han contaminat,
i ara farà falta saber si és cert i què és el que troben.
No, que t'anava a dir que si han contaminat jo crec que dubto moltíssim que ho diguin.
Evidentment.
M'entens.
Clar, a veure, si tu, podríem dir, has fet una errada d'aquelles increïbles,
potser el que segurament faran serà tapar en el moment que toqui.
A veure, una de les tècniques de la perforació, per perforar, han fet un forat com si anessin a perforar petroli,
tothom han vist imatges a la televisió, doncs quan perforen els pols del petroli que són uns tubs,
uns tubs baixen cap a baix i el diàmetre pot ser una circunferència no gaire gran.
I d'aquesta perforació, doncs, treuen això, mostres, no?
Doncs, el problema que van tenir al final del segle XX era que el perforar, el problema és que se li congelava al darrere
i fien servir carosè perquè no es tanqués el forat que anaven fent,
perquè és que 4 quilòmetres de forat, de gelat, al final tu perforaves, però després pel darrere se tornava a congelar.
I aleshores la tecnologia que fien servir era kerosè, era una mica barruer, és el que dèiem de tecnologia russa molt barruera, no?
Ara han fet servir eli, un gas eli que diuen els científics russos que és més net i que aleshores faria també de tap
perquè no pogués entrar a l'aire, a la contaminació de la terra, bé, més que contaminació, l'aire que respirem tots nosaltres,
ara que no contaminés aquest aire, el que hi ha a dins, no?
Bé, han canviat la tecnologia i hem trobat també una persona que opina d'això dels russos
i diu que, diu la persona, això un bloc, eh, diu que potser es podria haver esperat més temps per completar la perforació,
però aquest és un problema recurrent.
Quan arribem a un indret verge, si el volem conèixer probablement el contaminarem.
això ens passa, de fet, ja està passant al planeta Mart, per exemple, eh, allò de que anem a veure què passa a Mart
i, en certa manera, l'estan contaminant perquè ja han enviat uns quants estris allà
i ja deixa de ser verge perquè allà hi ha unes quantes andròmines terrestres que estan pol·lulant pel terra del Mart.
Clar, els marcians ens diuen que ens estan contaminant amb aquests estris terrestres, no?
Ens estan contaminant allà, ens estan contaminant a l'univers en general,
amb tota la brossa que llancem i que no necessitem.
Aleshores, la reacció és...
Que dolents que som els humans, eh?
Sí, sí, però veus, m'ha agradat molt la reflexió d'aquesta persona, d'aquest blogger,
que diu, però si no ens acostem, no serà mai el que hi ha.
Al final cal decidir-se i mirar de fer-ho el millor que sabem.
Clar, ho hem de fer, però mirar de contaminar el menys possible, no?
En tot cas, ara ja està fet, és el cas del Llac Bostock.
De manera que esperarem els resultats sobre aquesta aigua fòssil de Llac Bostock
a veure quines sorpreses ens ofereix.
A veure què passa.
Doncs bé, aparquem el tema perquè és una cosa que tindrà...
No, no, segur que tindrà repercussió i més endavant escoltarem les dades que han trobat,
de quina manera les han trobades...
I si no les han contaminades.
Esperen que no, eh?
Per favor, senyors russos.
Senyors russos.
No, no fa falta que corrin, que ja porten des dels 70 intentant obrir aquesta cova
i intentant investigar aquesta cova, que no hi ha pressa.
Bé, anem per Kodak.
I és que aquesta mítica marca nord-americana de càmeres de fotografia,
de pel·lícules, de film, de tot plegat,
doncs llença la tovallola, però no del tot, sinó una part del negoci.
És que la històrica companyia deixa de fabricar càmeres de fotos
i es dedicarà a productes més beneficiosos per a ella.
Ara expliquem quins.
I és el que dèiem que és curiós perquè precisament fa tres dècades
Kodak es acaba inventant la càmera digital
i ara que tot és digital, doncs no ha pogut sobreviure a aquesta selva de càmeres.
A més, abans tenien el monopoli d'alguna manera.
Sí, perquè ella tenia monopoli, més que monopoli, doncs, els rodets.
La pel·lícula de rodets, doncs, juntament amb Agfa,
però era, doncs, com passa amb les begudes de cola, no?
La Coca-Cola era la Pepsi-Cola, no?
Doncs, doncs, la Kodak era la Number One i l'Akfa era la segona, no?
Sí, sí, sí.
Aleshores, tenia un potencial molt important, però això se li va acabar,
es va voler adaptar als nous temps, tot i ser la inventora de la digital,
però altres marques van saber adaptar-se molt millor a la qüestió digital, no?
I és aquí que no.
I és curiós també perquè deixa de fabricar càmeres quan Kodak també és un paradigma
d'una empresa, d'una companyia, que gràcies a ella va popularitzar la fotografia
perquè va començar, això a principis del segle XX, començarà a fabricar càmeres fàcils d'usar.
Senzilles?
Sí, sí, sí, molt senzilles.
I tot que les veiem ara, doncs, càmeres de començaments del segle XX, 1915, 1916,
doncs, veiem estris, estris, trastos, trastos d'aquells, no?
Però en comparació de les que hi havia abans, que t'havies de ficar a darrere...
Amb el botecó, amb el botecó, posar-la a sobre, després t'aparta...
Després, a la cortina, t'aparta i tot això, doncs, ells van inventar una càmera una mica més pràctica.
Era un quadrat una mica rudimentari, com dèiem ara, però ja va ser un gran avenç, no?
I això va fer que deixés de ser la fotografia només per a professionals,
perquè eren uns estris molt grans, i passés de ser un estris per a les famílies.
I això, doncs, és una manera, això mateix, de popularitzar la fotografia,
perquè, aleshores, qui podia fer només fotografies, els que tenien diners, els fotògrafos professionals...
És curiós, que ara mateix, aquí a la Ràdio...
Estan fent fotografies.
Estan fent fotos.
A més a més, en flash, perquè a mi m'enlloverna, m'ho veu per aquí...
Sí, és que avui tot va al voltant de la fotografia, fins i tot la música del planeta vinília també va al voltant de la fotografia.
És que no sé què passa avui amb la fotografia.
No, avui està centrat en fotos, eh?
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, és això, que una empresa que va popularitzar la fotografia,
que la va fer arribar a tothom, a la gent,
doncs, va deixar de ser una cosa professional, de ser una cosa domèstica,
doncs, ho ha de deixar.
Però jo crec que... Mira, mira, Beta, que t'anava a dir una cosa.
A l'igual que el vinil, jo crec que tornarà una altra vegada al rodet.
Li trobarem la manera o el què, perquè més endavant, eh?
No t'ho dic ara.
Potser en plan Remember...
Sí, podria ser.
En plan com passa amb la fotografia aquella que sortia ja directament, te recordes?
Sí, sí, sí.
Kodak, com es deien aquelles que sortia, la fotografia ja feta?
Ah, vols dir la Polaroid, no?
La Polaroid, exacte.
Sí, que va haver de tornar.
I va tornar, precisament, i va tornar com un módus de cultura.
Això mateix, com tona d'escarabat del Volkswagen.
Correcte. Jo crec que tornarà una altra vegada als rodets.
Potser ara s'han rendit, però davant de l'evidència, a veure,
qui no s'arrendeix.
Tothom té una càmera de fotos mini a la butxaca,
ja sigui un iPod, un iPhone, qualsevol història, un mòbil,
ja té la seva càmera.
I d'allà als mitjans, no?
Això també ho anirem veient, perquè la notícia és recent, no?
La notícia és d'ara mateix i que, doncs, això,
que Kodak deixa de ser sinònim de fotografia per ser-ho només d'impressió.
És aquí on vol anar el seu negoci, no?
La històrica companyia, que fa unes setmanes es va declarar en fallida,
a l'empara del capítol 11 de la llet nord-americana per reorganitzar-se.
O sigui que ha demanat això, la fallida,
perquè així es reorganitzarà, trencarà una part del negoci
i anirà a incidir amb això de la impressió, no?
Ha decidit abandonar la fabricació de càmeres, de fotos, vídeo
i marx de fotos digitals per centrar-se en les branques de negoci
que li són més rendibles.
Els productes d'impressió, com ara impresores, d'injecció de tinta
o els quioscos d'impressió en paper d'imatges digitals
que es poden trobar en grans superfícies comercials
i botigues són algunes d'aquests productes
que continuen sent rendibles per la companyia.
Per una cosa, el Segell és Kodak,
però les impressores i això no es venen com a sota el nom de Kodak.
No, no, té impressores Kodak, eh?
Sí? Ai, doncs no les he vistes per aquí, per Tarragona.
Doncs tenim un centre comercial molt...
Que tenen, de Kodak?
Sí, un centre comercial...
Molt a prop, digue-ho, m'aladòstia, aquí també ells.
comença per L i acaba en anglès i en Venen.
Ah, en corte en anglès.
Sí, en Venen, impressores Kodak.
Sí, sí, fàbrica, fàbrica, fàbrica i impressores Kodak.
O sigui, perquè clar, també dintre del que és el món de les impressores...
No s'ha notat, no?, que hem dit una gran superfície.
No, no, jo t'ho he dit a Roski i a Roski també.
Allí en Venen.
Per no fer publicitat, podria haver-me acabat de dir Carrefour.
I així acabem.
No, no, però sí, sí, és perquè l'agència PEI
que sí que si l'interès de Kodak, doncs aquí en pot trobar.
Se'n troba a llocs molt puntuals, per això no n'ho has vist,
però s'ha de saber buscar i trobar.
I perquè ja que estem posats, AGTC...
Sí.
No, no cal, no cal.
Bé, la qüestió és que...
Bé, el que sí que s'agrada fabricant
és els accessoris universals per a càmeres de qualsevol marca
i les bateries.
O sigui, que si tu encara tens una càmera Kodak
i se t'ha espatllat la bateria, doncs si li tens molt de carinyo
a aquella càmera, doncs no cal que la llencista
pots comprar una bateria nova.
A potser a vegades la bateria és més cara que la càmera,
però és que això, si li tens molt de carinyo a aquella càmera,
saps que és l'última que han fabricat,
doncs compra una bateria nova.
Home, ara, el que poden fer, jo els ho recomanaria,
els senyors Kodak, que segurament que ells al seu magatzem
deuen tenir unes quantes de càmeres.
Sí.
Podrien fer un bon museu, Kodak.
Sí, sí, sí.
Bé, és una notícia que també la deixem aparcada,
però aparcada, no per oblidar-nos,
sinó que ens sentirem a parlar properament.
I anem, anem a rematar la Terra Esplana
amb el coet Vega que col·loca els seus nous satèl·lits
en un debut impecable.
Sí, sí, tot és molt bonic,
però els 40 minuts de taquicàrrega no se'ls veu ningú.
Els que estaven a Curu,
que és on s'allanen els coets de l'Agència Especial Europea.
A Curu hi ha la guiana francesa.
Allí és com a Canaveral.
A Estats Units, allí la NASA,
doncs els europeus tenen la Curu, no?
I allí, doncs, totes tècnics,
allò, aquelles imatges també que tenim vistes
a la televisió, a la tele,
doncs, que estan allí, tots...
Ai, ai, ai, ai, què passarà?
Doncs, doncs, la imatge que podem dir...
Però en qualsevol moment a Curu,
tenim un problema, no?
De Houston.
Houston, no a Curu, tenim un problema.
Doncs, la imatge és per resumir amb el final.
papers bolejant, perquè va sonar,
si t'hi torna abraçant-se...
Clar, clar, clar, clar, tota una festa...
I bé, petons aquí, totes allà.
No m'ho puc creure, no m'ho puc creure.
Sí, sí, sembla mentida que hagi anat bé.
Doncs bé, el primer...
I és nostre, i és nostre.
Sí, el primer vega,
el nou llançador europeu dedicat a posar en òrbit
a satèl·lit de perre reduït,
va debutar a llions passat amb un vol impecable
i va alliberar amb precisió els nou enginys científics
que duia a bord.
I bé, doncs, el que dèiem,
l'ESA, l'ESA disposa de l'Arient 5
per a les càrregues pesants fins a 9 tones, eh?
Déu-n'hi-do.
O sigui, fins a 9 tones, l'ESA 5.
Mentre que per a les càrregues mitjanes d'entre 3 i 4 tones,
hi ha les Soyuz gràcies a algun acord amb Rússia.
Sí, esclar, Rússia, hi ha un acord...
Ha donat un cop de mà.
Clar, i ens donen un cop de mà i ens passen els seus ferros, no?
I el Vega, doncs, això...
Això també ens passa els seus ferros.
I el Vega, doncs, es va aïllar a les 11 del matí
des de Curu, la guanya francesa,
i va portar aquests nou petits satèl·lits, no?
L'objectiu de l'ESA és llançar dos Vega anuals
a partir de l'any que ve,
fonamentalment carregats amb satèl·lits institucionals
a l'àmbit científic,
tot i que no es descarta l'entrada d'empreses privades.
Això és interessant perquè, esclar, seria un enjecció...
Són quartos.
Sí, de diners, no?
A més a més.
I no res.
En l'operació d'abans d'ahir,
que servia abans que res per verificar
la viabilitat del vehicle,
o sigui, abans que res,
primer era si el vehicle funcionava,
i després, doncs,
aprofitarien per col·locar aquests nous satèl·lits.
La cosa era molt arriscada.
No, no, m'imagino,
però és que una poca confiança, em perdó, eh?
Ja, però és molt arriscat perquè, esclar,
si és un coet nou,
jo penso que primer s'hauria d'haver provat sense res,
que peta dels menys perres,
però és que hi havia el perill de que petés abans d'hora
i els nous satèl·lits enganya Déu, no?
Però jo crec que aquestes proves ja les van fer abans, no?
No, no.
O sigui, se la van jugar?
Se la van jugar.
Home, no m'estrany a veure la seva celebració.
Se la van jugar perquè en l'operació d'abans d'ahir servia,
doncs, abans que res, ho tornem a dir,
per verificar la viabilitat del vehicle,
si la cosa anava bé,
i de les nostres infraestructures de llançament.
El Vega va col·locar...
Són uns caminantes, eh?
Va col·locar dos petits satèl·lits satèl·lians
i set microsatèl·lits desenvolupats per universitats europees,
entre elles la de Vigo,
que va llançar un satèl·lit que es diu Xacobeo.
Sí.
I bé, doncs, ja ho dic,
són satèl·lits petits i microsatèl·lits,
i això és el que portarà Vega, no?
Doncs res, que...
Veus un altre de les notícies que estarem pendents.
Bé, sí, hem d'estar contents
perquè l'empresa barcelonina, GTD,
que compta amb 25 persones a Cor 1,
desenvolupa un paper clau en el software de tot plegat.
Sí, però això va anar bé,
perquè sembla que els programadors
d'aquesta empresa barcelonina s'hi van posar les piles.
I això, doncs, ja ens porta a la part final.
La part final, si deixa'm acabar,
doncs, dient-te que Vega, per mi,
per mi sempre, sempre, sempre m'ha abocat
a coses d'altres paradisos, d'altres mons.
Sí, sí, m'ha fet...
La paraula Vega m'ha fet volar a la imaginació.
Ha fet viatjar.
Sí, per què li hem posat el nom de Vega al coet?
No ho sé, per la cantana.
Jo pensava que era per la cantana aquesta tan maca.
No, no, no.
Vega, ruta que és l'estel més brillant
de la constel·lació de l'Ira.
El que bonic.
Culminant el zenit de les latituds mitjanes
de l'atmisferi nord, durant l'estiu.
O sigui que, si a l'atmisferi nord,
que és on estem nosaltres,
durant l'estiu, veieu un estel, un estel,
un estel molt, molt brillant,
és Vega.
I és un estel proper a només 25 anys llum de distància del Sol.
Només, eh?
Només, només.
I juntament amb Acturus i Sirius
és un de s'estels més brillants en la proximitat del Sol.
I ho he dit?
No.
Ruta que Vega forma part de la constel·lació,
sí, sí, ho he dit, de la constel·lació Lira.
Lira, sí.
Vega és tres vegades més massiva que el Sol
i crema amb una potència 50 vegades superior.
O sigui, és tres vegades més gran que el Sol
i crema amb una potència 50 vegades superior.
Creu-n'hi, no.
I no t'ho perdis, aquesta dada.
Cap a l'any 14.000, això és el 2012, no?
Doncs cap a l'any 14.000...
No hi seré.
Jo penso que tampoc, no?
No, no.
Doncs diuen que Vega serà l'estrella que indicarà el nord
en lloc de l'estrella polar, polaris,
a causa de la precessió dels equinoxis.
O sigui, el 14.000, qui ens escolti,
doncs ja no haurem de guiar-nos per l'estrella polar
per trobar el nord, sinó serà Vega.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, quines coses.
Anem a fer el viatge a Venília.
Vinga, va.
Fira, som-hi.
A veure, que no vol, que no vol.
Ara, ara.
Doncs mira, t'ha de fer una confessió, Sílvia.
Confesa, confesa.
Digue'm, fill meu.
Jo he viatjat a Vega.
He estat a Vega.
Sí?
Sí.
Però de nit o de dia?
En els meus somnis, jo he viatjat a Vega.
He estat a Vega.
He estat a Vega quan he vist les pel·lícules de la Guerra de les Galàxies.
He viatjat, he estat a Vega,
quan en algun episodi de Star Trek,
també hi passava pel costat.
He estat a Vega jo.
He estat a Vega jo.
Em sembla que no soc l'única persona que he estat a Vega.
quan escoltava aquestes músiques que estem sentint de fons de finals dels anys 80
i que ens feien fer volar molt més que la imaginació.
És que ens hi portaven a Vega directament.
Ostres, la propera vegada crida'm, eh?
És per això que avui...
Truca'm.
Avui vaig disfressat d'estel solar.
Per això tenia que posar-me les ulleres de sol.
Avui estic...
M'estaves enlluernant.
Avui estic radiant.
Ah, sí?
Estic radiant avui.
Què et sembla?
Fantàstic, eh?
Quina confessió.
Porta'm.
La propera vegada avisa'm.
Sisplau, truca'm.
El que et deia.
Jo també vull anar.
I com es fa això d'anar?
Sense cremar-te.
Doncs, tanca els ulls i obre la ment.
O sigui, eh?
Tancar i obrir.
Ara no toca, eh?
Ara no puc.
Bé, però...
És molt fàcil, eh?
És molt fàcil.
Tancar i obrir.
Tancar els ulls, obre la ment i segur que hi vas de ple a vega.
I gràcies a aquesta música, això és de Pes Mot,
és finals del segle XX,
és començament dels 80, això és el 80-81.
I és una música que això fa 30 anys que corre, eh?
I sembla que està feta d'ahir.
No, no, té 30 anys i per mi és molt actual.
És una música molt actual.
I gràcies a aquestes composicions electròniques,
doncs, ja t'ho dic,
fa volar molt més que l'imaginació.
Aquesta és la música que teníem de fons,
però en tenim per part d'una altra,
també de la mateixa época,
que porta per títol, també des de Pes Mot, fotogràfic.
I és que, esclar, parlant de Kodak,
no podríem deixar de posar un tema dedicat a la fotografia.
Un tema és que és allò, no?
Parla de fotografia, però amb una música molt potent,
molt avançada al seu temps.
Sí, sí, Depes Mot.
La sentim, no?
I tornem la setmana vinent.
També, eh?
Ja sense disfressa,
ja amb el dimecres de cendre.
No sé, ja en prenem.
Quina pena.
Vindran tristos i apagats i foscos.
No, no, i esperem que això no sigui el que ha de recollir cendres,
perquè això vol dir que alguna cosa haurà esclatat
i s'haurà cremat.
Però avui que venim tan radians, tan enllornats,
el dimecres que es crevet vindran foscos.
Per això ens han fet fotos, per això.
Veus?
Déu-n'hi-lo.
Que bé sona, eh?
Sí, que bé que sonen els de Pes Mot.
Fa 30 anys que sona això ja.
I que duri.
Que sí, que sí, que duri, que duri.
Que duri, que duri.
Bé, i te gràcies.
A veure.
Bé.
Bona nit
Bona nit