Carragona Radio
Pararán, pom, pom, pom, pararán
Dime llamar los polegas, pararán
Te llevo tarde a curar, pararán
Vuelvo a salir de la cama y sin mucha gana
Me vuelvo a acostar, sabe lo que te digo que ya
Pararán, pom, pom, pom
Pero al llegar a la oficina
Tenemos chicas nuevas y estiminas
Yo las ganeo con mi mente
Mi cuerpo se acelera de repente
Siento la fuerza de su gravedad
Y mi tangente se empieza a inclinar
Pero este amor es imposible
Peña es de reullo de la capital
Hablando de capitales
Mientras yo desayunaba
Ballesteros, nuestra madre
Por la radio predicaba
Como vocalizaba
Un tío con carrera
Que de impulsos más claros
Pa' que todo lo entienda
Blah, blah, blah, blah, blah, blah
Blah, blah, Blah, Blah
Blah, la, Transagona
Blah, blah, blah, blah, blah
Blah, blah
Blah, bla, Blah, Blah
Blah, la, Blah
Bla, bla, Blah
Y si no está claro
Yo se lo explico de otra manera
Bla, bla, bla, bla
Blah, blah, baptized
Blah, blah, bla, bla
els recordes, bla bla bla bla bla, bla bla bla el impuesto, bla bla bla bla bla bla,
se acabó la fiesta, y el que no lo entienda se ha querido el que me detra.
Pasamos por el banco que tení al lado, pa' guardar el dinerito que yo había ahorrado,
a ver con el banquero, me diron sonriente, venga pisa no saps twenty, dame tú todo el dinero,
que yo lo multiplico, que yo con hago masias pa'quipar el pa' mi nono y el dinero,
A mi cojone, cojone
Yo sé
Cómo lo quisiera puedo solucionar
Toma ya
Venga, inventalo, inventalo ya
Venga, cojone
Venga, inventalo, inventalo ya
Venga, cojone
Yo sé
Toma
Toma que ya damos de amor
Y nos paga
Toma ya
Venga, inventalo, inventalo ya
Venga, cojone
Venga, inventalo, inventalo ya
Venga, cojone
Yo, yo, yo sé
¡Basta!
Cómo hacer la declaración y desgravar
Toma
Venga, inventalo, inventalo ya
Venga, cojone
Venga, inventalo, inventalo ya
Venga, cojone
Venga, yo, yo sé
¡Vilo, vino!
Como invento la forma para trabajar
¡Ah!
¡Ah!
Entonces cállate, cállate ya
No m'ha cojones, entonces cállate, cállate ya.
Si extrañes a cantar mi pasador,
alguien nota que le falta algo a mí,
que seguro si la nota diferente,
será porque lo que suena en mi pobre corazón.
Hace un año, más o menos en esta fecha,
que sintiera yo en mi pecho el mar de amor.
Y los médicos más sabios me dieron
el afecto de la droga de febrero,
por poner al carnaval tanta pasión,
que tranquilo no tuviera tanta prisa,
tómate la vida grisa,
y me sentirás mejor,
me piérdate.
Con ilusión la vida es
multícolor, despiérdate.
Con ilusión la vida es
multícolor, despiérdate.
Con ilusión la vida es
multícolor, multícolor, despiérdate.
Quina meravella, que bé que sona la xirigota de Tarragona.
Amics de la xirigota de Tarragona, bona tarda i benvinguts.
Bona tarda.
Tenim el Manolo, la Sara, l'Òscar i el Trevor.
Benvinguts.
Ja he dit que, bueno, no sabia com aturar la cançó, eh?
Jo he dit, no he volgut aturar-la,
perquè a més a més ho comentàvem, no, no les deixaré senceres,
perquè a més parlàvem a sobre, però és que no ha hagut manera, eh?
Volia sentir-la, volia més, d'aquesta xirigota.
A més a més, aquesta és un megamix, un popurrí de cançons,
i que bé que sona.
Jo no sé si això va...
Bé, segur que va sonar ahir al magatzem,
i que la gent va al·lucinar amb vosaltres, no?
Bé, sí, suposo que s'ho van passar bé.
Van començar el carnaval amb ganes.
Per cert, que ahir no estàveu sols, no?,
que també estava l'altra xirigota.
Com va anar una mica la història?
Per la gent que ens vam quedar amb les ganes de veure-us,
com va funcionar ahir al magatzem?
Bé, a veure, va haver-hi gent,
no tota la desitjada,
perquè potser l'horari i aquestes coses del futbol.
Què és futbol?
Futbol.
Futbol, però si no ho fan mai, no?
Això...
Però bé, s'ha tornat a repetir el dissabte
i suposo que n'hi haurà bastant més temps.
Perfecte, perfecte.
A més a més, és allò que dius moltes...
Segur que molta gent s'ha quedat amb les ganes
que per qüestions potser de futbol,
o de feina, o d'altres històries,
o fins i tot que a mi ho imaginàvem
que fos un altre dia i no ahir,
dir, ostres, que va ser allò de la xirigota,
què m'estàs dient?
Doncs no, no, agafeu-se perquè aquest cap de setmana
us poden tornar a veure una altra vegada.
Diguem-ho, diguem-ho.
El teat emmagatzem el dissabte aquest que ve,
el dia 18, a les 10.
A les 10 de la nit.
El dissabte, dia 18, a les 10 de la nit,
el magatzem.
Allà tenim una altra cita amb vosaltres.
Sí, cantarem les dues xirigotes.
Molt bé.
I bueno, esperem que tothom vingui, no?
Que vingui...
Home, clar, clar, que s'apropi.
Perquè ahir falta una mica de gent.
I això també per cantar a nosaltres, també...
Ens ajuda més a...
Motiva, no? Motiva.
A més, jo crec que amb el que dieu,
almenys amb aquest popurri,
segur que després,
continuarem esbrinant
i el que comenteu
i el que renegueu d'alguna manera
o el que us queixeu,
crec que estem tots, eh?
Ja signaríem tots, eh?
Si poséssiu una fulla a la porta,
crec que passaríem tots, eh?
No, no, no.
Perquè, déu-n'hi-do.
Per cert, com es fan aquests popurris?
Com es fa aquest popurri
que acabem de sentir ara mateix?
Bueno, a veure...
Qui és el creador, la persona que s'encarrega de fer aquestes coses tan maques?
Realment,
diguem, el repertori d'una xirigota
s'abasa en presentació,
que seria on tu presentes el teu personatge,
la teva disfresa, no?
Sí.
El teu paper en aquell moment.
Paso dobles,
que potser és la lletra una miqueta més sèria.
Més crítica.
Els cuplers,
que són cançonetes molt petites,
sempre acaben en la mateixa tornada,
doncs que, bueno,
són cançons més divertides,
més gracioses,
amb aquest xiste final.
Sí.
I l'últim és el popurri,
que el popurri,
doncs, bueno,
té menys feina a l'hora de la música,
perquè són cançons conegudes,
que tu li canvies la lletra,
però, bueno,
has de fer aquesta lletra.
No, no,
has de fer-la
i has de que coincideixi
amb el que dieu
i, a més a més,
amb la sonoritat de la música,
no?,
que no deu ser fàcil.
Però, clar,
és allò, no?,
que dius,
a veure,
qui es posa ara,
a veure,
qui és el que té les idees
de poder escriure
i de poder canviar-ho tot.
Vale,
el fons musical,
més o menys,
pel que m'ha dit,
ho teniu més o menys clar,
sí.
Però, clar,
a l'hora de canviar les lletres,
a l'hora de posar
el que dèiem,
la queixa
o la cosa aquella
de punxar-li la puntilleta
i posar-la fins a dins,
buscar la crítica social
que està al dia
en aquell moment.
Però això què ho fa
a dintre de...
Bueno,
principalment ho fa
el director,
que és Ramon,
que és el xirigotero,
que avui no ha pogut venir
perquè està...
Que xinena,
falta el Ramon.
Està per estar en febre
al poble al llit
i, bueno,
està disculpada.
S'ha quedat amb ganes.
S'ha quedat amb molta ganes.
Ja m'imagino, ja.
I José també,
que tampoc ha pogut venir,
que també són una mica
més els que ells
fan les lletres
i una mica estan molt
per la xirigota.
I aquí vosaltres?
I han lletristes,
no ho sé,
el Fabio també
ha fet un cuplé,
el Javi,
l'Òscar també
n'ha fet un cuplé
i un passo doble,
o sigui,
una mica entre tots.
A veure, Òscar,
com és el teu passo doble?
Ah, no,
el meu passo doble
és que...
l'ho explico.
Vinga, explica-ho, explica-ho.
O no?
Sí,
a por ell jo.
Bueno, és de tots,
no?
Lo que passa que, bueno,
si la gent dice que és mío,
per algo serà, no?
No,
però és de un químic
d'aquí de Tarragona,
perquè, clar,
n'hem bastit
de científics,
de químic,
i se diu la xiricota
conciència de colores,
i llegeixis la notícia
al diari
que los espermas
en Tarragona
són un poc chungos,
no?
Sí,
és el que van dir
en aquest moment,
és veritat.
I que ja,
bueno,
i llavors el tío
pues se pica un poco
i dice,
joder,
pues lo voy a averiguar,
no?
I llavors el hombre,
pues claro,
se hace una pajilla,
no?
Para verlo.
I nada,
el hombre lo que hace,
lo mira por el microscopio
i quan està ahí
los espermatozoides
en su semenaco,
pues le dicen
cuatro coses al hombre,
le dice,
tío,
que...
le dice,
¿qué estás haciendo,
sabes?
Que somos aquí,
estamos hechos polvo
por culpa de la industria química
y toda la petroquímica
y toda la hostia
y entonces
el químico al final
pues claro,
es por fin,
el primer químico de Tarragona
que escucha sus espermas
y pues claro,
el hombre
toma una decisión.
Ahora si quieres poner el temilla.
Sí,
lo tenía preparado.
Ah,
mira,
mira,
por eso no lo quiero explicar
muy bien
lo de cómo...
El final,
no hay que explicar el final.
Santib,
¿no?
Vígan en...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Depèn de com.
No, però això l'Astri Guatat diu consciència de coses
jugant a la para-conciència, no?
Tienes de científics per la ciència,
però tindrem una mica de consciència que és la ciència, no?
Sí, sí, sí.
I que hi ha coses que estem fent a nivell global
que potser hauríem de pensar que estem fent, no?
Sí, sí, home, aquí tindríem dos programes de ràdio,
i tres, crec jo, perquè hauríem de parlar de coses
que es fan dia a dia, potser,
i que potser amb aquest granet de sorra ajudaríem molt, no?
el de la papallona que mou les ales, no?
I que amb petites cosetes ens queixem i remuguem
d'aquella tala d'arbres que s'està fent en segons quins llocs,
però millor aquí estem fent el mateix, però en petita escala, no?
Però, bueno, continuem amb la xerigota de Tarragona,
amb aquesta consciència que li hem de posar
i que tindrem l'actuació aquest dissabte, recordem,
a partir de les 10 de la nit al magatzem,
i que si us ho heu perdre ahir, que és una llàstima,
jo us ho dic ara, agafeu-ho, apunteu-vos-ho a l'agenda,
i que no se us passi.
Però hi ha més dates, encara tenim alguna altra oportunitat més,
allò que dius, mira, que ho vull veure,
que vull gaudir de vosaltres,
i quina llàstima que només estigueu per Carnaval, eh?
Bueno, no, de moment...
Bueno, ja ho veu també una miqueta, no?
Sí, estirarem, mira, al març tenim una,
ja pactada amb la Casa Folklòrica d'Andalusia,
molt bé, eh?
el dia 17, a les 10 també em sembla que sí,
i bueno, després divendres, aquest divendres de Carnaval,
al Highland,
molt bé, també.
Estarem a les 11 i mitja,
i a la vaqueria també, cap allà a la 1 o així,
o sigui, divendres teniu recorregut turístic.
Exactament, i estarem pel carrer,
suposo que estarem tot el divendres de la nit pel carrer també,
dissabte potser per al matí,
i migdia,
i a la tarda començarem a les 6 o així,
i anirem a cantar el dissabte,
bueno, el dissabte al teatre,
i després a les 1 i mitja o les dues a la 0.
Ah, molt bé.
I ja el dia 22,
la setmana que ve,
una altra vegada al Highland,
ja faran una actuació una mica més gran.
Més assentada, diguem-ho així, no?
O sigui, fareu visites de metge,
com se sol dir, no?
Visita de metge,
arribar, engrescar una mica la gent,
que us vagi seguint d'un costat a l'altre,
fins i tot,
perquè segur que hi haurà més gent que voldrà més,
que amb el tastet que li donareu,
tant sigui al Highland, a la vaqueria o a la 0,
allà on estigueu,
que voldran més,
i voldran continuar seguint-vos,
i poden fer, no?
Què et passa a carrers?
Seria la idea d'un costat a l'altre
amb la xerigota de Tarragona, no?
Bueno, sí.
Dissabte el que es pretén també per la tarda
és aconseguir una miqueta el que vam aconseguir l'any passat, no?
Que la gent ho coneixeix,
que no sabia ben pas què era jo,
que es parava, ho escoltava,
i mira...
La gent devia al·lucinar.
Va passar una cosa molt curiosa,
que vam parar un carrer, el vam tallar.
El vam tallar directament.
De tanta gent que es va parar a mirar-ho,
no podia passar ningú més.
Home, penseu en fer una cruïlla,
una peatonal,
flipes de cara...
Ho fem per llocs discrets.
Bueno, la ambulància la dejávamos pasar.
Home, això, Òscar,
més mal, eh?
Més mal, eh?
Almenys aquí, veus,
teniu la part de consciència
que comentàvem fa una miqueta, no?
Quanta gent sou a la xirigota?
I com es fa això per modular les veus
i que quedin, doncs...
Perdó, també en parides,
collons.
És que, a tela...
Doncs, bueno, som 15.
Totes les xirigotes de base instrumental
porten un bombo,
bueno, que porten també un plat a dalt,
una caixa,
i després dues guitarras.
i després, a banda,
doncs són les veus, no?
Evidentment, els guitarras
i el bombo i la caixa
també canten,
però les veus principals,
que són a la línia de davant,
doncs en total,
entre els instruments
i els cantants,
som 15,
més o menys.
Home, si no esteu d'acord amb ell,
podeu dir, eh?
Sí, sí.
No, perquè jo, per exemple,
hi hauria més dos o tres bombos,
que ell no els veu,
però també estan...
No sé si voleu...
Això que ha explicat el Travol
és l'estructura...
Sí, sí, no, no, imagino.
L'estructura tradicional
era la xerigota de Caït.
Sí, sí, sí.
O sigui, pel nombre de components
i això, som una xerigota.
Una mica més gran
seria una comparsa, ja.
La comparsa també tracta
d'uns altres temes
i ho canta d'una manera diferent,
però...
No, pel que veiem,
ho heu tingut molt en compte,
que sigui xerigota,
no?
Segurament que de gent
per apuntar-se
i per fer festa i això,
us haurà sortit més gent.
Bueno, a veure,
de fet, l'any passat
vam ser els primers
que vam muntar aquest projecte
i, bueno,
i vam animar
altra gent a què ho fes,
en concret de la Casa de l'Andalucía
i, bueno,
aquest any
han muntat una altra xerigota a ells,
que per això vam actuar
ahir les dues xerigotes juntes
i, bueno,
i el propòsit...
I l'any que ve toca quatre.
I l'any que ve toca quatre, clar.
El propòsit és
que aquest carnaval crític
que s'ha perdut a la ciutat,
bueno,
que també està molt bé
el carnaval
com s'està fent ara
de piticuixa, no?
Però, bueno,
tot aquest carnaval crític
que s'ha perdut una miqueta
per recuperar-lo amb música
i amb cançons alegres.
perquè jo m'acuerdo
quan la ETA
quan la ETA
metió la bomba
en la petroquímica
que,
ostia,
el carnaval d'eseaño,
jo era petit,
no?
Però, ostia,
me recordo que hi havia
una carroça
que anaven tots allà
amb el lavabo
i tots amb pijama
escapant de la ETA,
bueno,
de la bomba de la ETA,
que és el que va a passar
aquella nit,
no?
Exacte.
I molava, no?
Veies ahí la Tarragona
reia d'ella mateixa,
no?
De tot,
com van sortir
de Tarragona,
no?
Del Nubletox
i tot això,
saps?
I, ostia,
això mola, no?
I la xerigota
és un poc aquest rotllo,
saps?
Con la que cae
la crisi
i els banqueros
no sé què,
però, mira,
no ho vamos a reir, no?
Sí, sí.
A més,
és veritat,
perquè surts al carrer
després per la nit
i tal,
i hi ha molta gent
que sí que té molta
creativitat
a l'hora de
fer un carnaval,
això orientar a tu mateix
que és el que s'ha de fer,
bueno,
el que creiem que s'ha de fer,
no?
Aquesta pluma i tal,
bueno,
està bé també
per qui li agradi,
però, bueno,
no tot ha de ser això,
no?
No,
però és veritat
el que acaba de dir
l'Òscar,
perquè d'uns anys
cap aquí sí que és veritat
que s'ha anat tot més,
podríem dir,
no sé si fixant
en el carnaval
que seria de Tenerife
o el carnaval de Brasil
en plan pit i cuixa
i tot ploma
i tal i qual,
i abans era així
més corrosiu el carnaval,
no?
El carnaval era
de la gent,
del carrer,
a veure,
que continua sent-ho,
però potser
la comparsa
era més punyent,
no?
A l'hora de fer
i a l'hora de crear,
no?
Que ara ens agrada
també exhibir-nos,
que també està bé,
però, bueno,
sempre ha de tenir
aquest humor cítric,
no?
Que és com una mica,
jo penso,
que és com dames i vells
a la de Santa Tecla,
que ells els permeteixen tot
perquè són dames i vells,
però al carnaval
s'ha de permetre tot
dintre de l'ordre,
no?
I de poder-se fer,
no?
Molt bé, molt bé,
Déu-n'hi-do.
Jo recordo, eh,
que estireu,
que estareu.
És que clar,
vull que la gent sàpiga
que hi ha molt de moviment
amb la gent de la Chirigota
de Tarragona.
Què estareu?
Aquest cap de setmana
gairebé de moviment.
Us trobaran pel Highland
els divendres,
també a la vaqueria.
El dissabte al matí
també us trobaran
pels carrers de Tarragona.
A la nit,
a les 10 de la nit,
estareu al magatzem.
Al teat de magatzem,
amb la Chirigota.
I després a la 1,
a la 0.
Tot això és memòria, eh?
Molt bé.
Estic fent una màquina,
estic fent una màquina, eh?
Voleu que...
De fet,
hi ha un grup al Facebook,
per si algú vol consultar.
Fantàstic.
Que és Chirigota de Tarragona,
Amics,
Consciència de Colores,
que és un grup obert
que poden...
Molt bé.
Sí, ja tenim penjat
totes les actuacions i tal,
i bueno,
vídeos que hem anat grabant,
fotos i...
Ah, per cert,
avui hem sortit a TV3.
Què dius?
Sé que és la competència,
però bueno,
cal dir-ho,
cal dir-ho.
No, no, no.
La competència rock
és la tele,
però molt bé,
no?
És la tele-radió,
ojo.
Bueno,
ja en tens.
Amb una cosa que siguéssim
al Carrefour i me parlesis
de l'Eroski,
d'acord.
Però...
Però el mateix,
no, no,
ja està bé,
ja està bé.
I per cert,
els temes,
jo crec que amb l'actualitat,
amb la que està caient ara
i abans també ho deia l'Òscar,
us ho deixa bastant fàcil,
no?
Sí.
Desgraciadament,
no?
Sí, sí.
La veritat és que sí.
Sí, parlem de la crisi,
parlem, no sé...
Rajoy, Zapatero.
De Rajoy,
Zapatero,
de Spurris.
Podríem haver parlat d'un d'Algarín,
però no ho hem fet.
No?
No.
No.
Es que aún no s'ha demostrado.
Claro.
Es presuntamente,
encara.
Us ho deixen per l'any vinent.
Claro, claro.
Estamos esperando el juicio.
Mira,
íbamos a poner una del camps,
hòstia,
salió Innocente,
va,
y la retiramos,
claro.
Broma,
broma,
ironía.
No,
però Òscar,
que se podia posar la del camps,
eh?
Sí, sí.
El que passa és que tot i amb la paraula en qüestió,
que és la paraula,
crec que de moda ara mateix a tot arreu,
que és el presuntamente
que té la marinera,
eh?
I aquí,
a més a més,
podria haver-hi jugat allò del presuntamente parece,
però el presuntament és inocente.
No és una menuda.
Hombre,
qué bona idea.
Hombre,
podrías venir con nosotros a la xerigota?
Oh, jo, mira,
m'apunto.
Esa està bien.
Oh, no,
presuntamente.
Oye,
nos la apuntamos de este,
pa' un...
No,
però aquesta ja la teniu,
segur que ja la teniu.
com estàs enredant,
Òscar?
No, no,
d'esta de presunt...
Hòstia,
esta ha molat la idea,
no, claro,
presuntamente,
no sé qué,
todo ahí en ironía,
no?
No, no?
Que, clar,
hi ha tanta actualitat que les lletres,
bueno,
les anem fent,
anem fent,
però, clar,
o sigui,
aprendre-les també costa un temps.
Jo no m'imagino.
Bueno,
va començar el setembre i tal,
i, clar,
lo més important és agafar les melodies
i allò que deies abans d'unir les veus,
que soni bé,
això ho hem treballat molt,
molt,
i que s'ha de compaginant horaris
amb X persones,
15 persones en total que comentàveu,
i dius,
com es fa això?
Perquè a tothom li vagi bé
a la mateixa hora,
al mateix lloc,
això sí,
i que puguem assajar amb condicions,
no?
Com es fa?
Doncs assajem per la nit.
A les tantes,
no?
Queden a les nou i mitja,
i dos dies a la setmana,
i res.
I on assajeu,
per cert?
O no ho teniu,
la història?
No es pot dir.
Vam començar aquí a Tarragona,
però després
van anar a Reus.
No!
Però bueno,
al cementerio de Reus,
que són de Reus,
però no tanto com a la ciudad.
Al costat del cementerio
ja estan morts.
Allà hi ha una miqueta de tot,
no?
Hi ha una miqueta de tot.
Però ja que teniu
algun familiar
que us ha deixat la casa?
No,
bueno,
és un local d'un samí.
Ah,
és un local d'un samí.
Molt bé.
I així,
un o dos vegades a la setmana,
i ho matxacant,
matxacant,
matxacant.
Bueno,
la última temporada
han sigut tres.
Tres.
Tres.
Tres.
I algú que té la lletra
de torna,
jo que dius,
ostres,
mira,
com comentàvem fa un momentet
amb aquest pas doble,
dius,
mira,
he pensat en aquesta cançó,
què us sembla?
A veure,
mirem-la,
no?
Comentem,
a veure...
I quan s'ha començat
a dir que aquesta sí
i aquesta no?
Però clar,
ara mateix,
quantes cançons
tenim en aquest CD?
Bé,
en aquest CD
t'he passat vuit,
però realment són deu.
Deu cançons.
I al repertori
de concert
serien unes quince cançons.
Molt bé.
amb repetició seguríssima
de més d'una,
o no?
No, no,
sense repetició.
No,
però no s'ho demana la gent,
perquè la gent segurament
que ja arriba un moment
que se deuen quedar engrescats
i diu,
otra vez el poporrí
o el cant també aquella...
Sí,
bueno,
de vegades fas com
la setmana passada
que vam tocar
el Café Teatre Metropol,
doncs,
vam fer dos passes,
no?
Vam fer una cap a les onze
i una altra
doncs cap a les dotze i quart,
així.
dèiem del poporrí,
dèiem del pas doble,
però també toqueu la part del cuplé.
Sí.
A veure,
com és això del cuplé?
Explica'm.
els cuplés
és el que comentava abans,
no?,
és una cançó
més curteta,
que totes tenen
la mateixa tornada
al final
i que, bueno,
que és la més,
potser,
alegre
o divertida
i amb el típic
xiste o broma
darrere,
no?,
al final
del cuplé.
Digue'm el número,
digue'm el número
d'una de les cançons
que anem a sentir un cuplé.
Vinga,
anem.
Què?
Què, Sara?
A veure,
a qui decideu,
Manolo?
Quina és?
Sí,
doncs vinga,
la número 3.
Sí,
la número 3.
Com es diu aquesta?
Com es diu?
Aquesta és dedicada al nàstic.
Ah, vale.
Vinga,
yo sigo equipo fútbol
Y
yo sigo en equipo fútbol
que nunca han ganado nada
Se pasa la temporada
al melotazo y ando patadas
Cuando se acercan al área
Es un regalo divino
Los socios se desvelenan
Cuando el portero se para un tiro
¡Eso es capi!
No,
no voy a cambiar de equipo
Soy fan de los atascos que hay aquí
¡Bic, bic!
Tú, el melengón es avinerado
Gana un partido
Y yo me emociono
En el nuevo estadio gritando
¡Nasti de Tarragona!
La, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la
Nasti de Tarragón
Sabes que soy de mil colores diferentes
Y tú te esperías en pintarme en blanco y negro
A ver si invento la forma de convencerte
En el mundo en que vivimos
Para ver los colores
No hace falta ser vidente
Olé
Que bones, eh?
No, no, que dèiem que s'ha de tenir imaginació
S'ha de tenir bon rotllo
I és el que trobem a la xiricota de Tarragona
I tant
I a més a més el que deia també abans el Manolo
Conciencia, no? També una miqueta de tot, no?
Sí
Ja som humans al cap i a la fi
Sí, i tant, i tant
Però fem una cosa
Jo abans ho he fet
Ara us toco a vosaltres
Recordeu on us poden tornar a veure
Durant aquests dies
A veure, Manolo, que t'ho has dit abans de Carrillo
I ara t'has sortit a la primera
Molt bé, però que ho tinc a voluntat
Tens la xuleta, eh?
Tens la xuleta
Bueno, i demà divendres estarem al Highland
A partir de les 11, 11 i mitja
D'acord
Després, bueno, anirem pel carrer i tal
Suposo per la Pagalta
I baixant una mica fins a la vaqueria
Que estarem sobre la 1, 1 i mitja o així
I després dissabte potser sortim pel matí
A baixar al Pajarito
O a tombar por ahí
I després per la tarda sobre les 6 o així
També estarem tombant
I farem una actuació
Aquesta del Magatzem
Amb l'altra xirigota
A les 10 i mitja
I cap allà a la 1
Entre 1 i 2
Farem una altra actuació
A la sala 0
I després, bueno, el dia 22
També tenim una actuació més
Amb cara a Llull
A Highland
També a les 10 i mitja
I ja, bueno
Al març
Tenim un al 17
A la Casa Folklòrica d'Andalusia
Però, bueno
I si, no sé
Suposo que no hi ha sortint després
I que el dia 17
Podríem tornar a venir, no?
I així, eh no?
Com que recordant l'altra vegada
Eh, però aquelles coses, eh?
Sí
A punt de tota la gent
T'hem caigut bé, no?
No, no, no
No, no
No, no
Estic desitjant que marxem
Però desitjant, eh?
Molt bé
Moltes gràcies a tots quatre
Moltes gràcies a tots quatre
Moltes gràcies a tots quatre
Recordes a la família de la Chiricota
I recordar que es poden baixar
A els temes aquestos
Ah, sí
A Semeoye.com
Una, bueno
www.semeoye.com
Barra Chiricota Tarragona
I ahí estan els temes
Es poden escoltar
Es poden votar
Es poden
Descarregar
Descarregar
I A La Peña es hace un CD
Semeoye.com
Una página web
Que encima
Hay muy buena música por ahí
Ah, molt bé
Fantàstic
Moltes gràcies de luego
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
No, no, si deia
Que ens agrada molt, eh
Que ens agrada molt
Les set i vuit minuts
Gràcies.