.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, Mar, que d'afeinada que tinc avui, per l'amor de Déu, eh?
Sí, sí, ja em veig estressada.
Tots aquí, tots volen sortir al programa, tots volen sortir al programa.
Hi ha una cua aquí fora, tu.
Ai, espera't, espera't, que encara, encara farem feina.
No, no, Mar, entre tu i jo, menys mal que entren per telèfon,
que si no, si no, la liaríem, eh?
En realitat, tu tinc una feinada, jo miro aquí, hi ha la gent de sempre.
Sí, sí, per això ja he dit, hi ha alguna feinada.
No, no, no, està, no, tu és per telèfon, tu és per telèfon.
Bueno, sí.
Hi ha actuacions, hi ha coses, s'ha d'informar...
És el que passa, és el que passa, no, ja està bé, tu.
Ai, però estàs estressant, Mar, estàs estressant?
No, que és broma, eh?
No, anava a dir, tu t'agrada, no me veus.
A tu t'agrada.
Veus la cara de felicitat que porto?
A tu t'agrada.
Que si ara parlem amb els Dirti Tracks, doncs parlem,
amb l'Oriol García Departamentura, doncs parlem,
amb els Mamà La Dilla, doncs parlem...
Què han de parlar?
Amb qui, amb qui?
Mamà La Dilla.
És un grup de música.
No, ja m'ho imagino.
Que té una actuació a Tarragona.
No deu ser un centre sanitari, no?
No, veus, no.
Xata, saps que el Xambalà
s'ha posat en marxa
aquest cap de setmana?
dissabte, 3 de la tarda,
i això ens ho explicarà l'Oriol?
Jo...
Jo perquè m'estic enrotllant ara
amb la presentació una altra vegada
si ho he dit, això.
Ja ho has dit.
Sí.
No parlo de dir les mateixes coses.
És el que té.
Passa la edat, Sílvia.
És el que te l'hava dit.
A veure, deixa'm parlar a mi ara.
Vinga.
Descansa, Sílvia.
Descansa, que no tens edat d'estresses.
Gràcies, gràcies.
A veure, avui és dijous.
Sí.
Això és...
Ho dic a poc a poc perquè et relaxis.
Gràcies.
Això és Manamana.
Benvinguts.
Ai, que m'ha anat bé, eh?
Bé, bé, bé.
Ah, sí, ara incita'm.
Incita'm totalment.
Mira, que t'ho hagi la notícia.
M'agafa la tos, què és, això?
No, no, beu-me una miqueta d'aigua,
però espera, que t'espero que acabis.
Sí, ja?
Has acabat?
Ja.
Ep!
Què tens que fer?
El dia 13 de juliol,
vora les 10 de la nit.
Un divendres, Mar, d'aquí d'any, eh?
Divendres 13.
Divendres 13.
Ai, me va molt mal.
Me va molt mal.
Bueno, me la puc arreglar.
Arreglate-lo, que nos vamos a ver el Manolo García,
que ve a Tarragona, eh?
Ja lo tengo arreglado, mira.
El com de molt, Manolo García, eh?
Al Camp de Mar, molt bé, molt bé.
Ostres, tenc ganes, eh?
Sí, sí, sí.
El trobàvem a faltar moltíssim.
Ara m'estan venint imatges,
és el que té l'edat, és el que té l'edat.
Estic fent un flashback.
Estic fent un flashback d'un any arreus.
Que vens-ho en passar, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Clar, és que Manolo García,
és Manolo García per a nosaltres, eh?
Bueno, n'hi ha tants.
Sí, sí, sí, però és Manolo, és él.
És Manolito.
Sí, sí, sí.
A més, era un concert que era el dia abans
de marxar de vacances,
de fer un viatge molt guapo.
Oh, què ha passat?
Ai, que m'estàs apropant.
Manifiesta't!
No, no, que són els cascos.
O tu i jo el tenim una miqueta fortet, eh?
Jo, jo.
Bé, no busquem, no busquem.
No cal que busquis més.
Ja l'hem trobat.
Soc jo.
Sí, m'agrada, m'agrada el fort.
I així què?
Què més estaves dient?
Què estaves dient?
T'estava dient això,
que era un concert que recordaré de sempre,
perquè me'l pujo una mica més,
perquè no, ni tant, ni tant acabo.
Ah, t'has passat, ara t'has passat.
Un dia abans de marxar de vacances
en un viatge molt guapo que vaig fer
i sempre recordaré aquell concert per això, no?
Perquè l'endemà agafava l'avió
i, a part que el concert va ser espectacular.
Que bo, eh?
No, no, no, molt bé, eh?
Una de les vegades que...
Una de les tantes...
Una de les tantes que hem anat de concert amb la Sílvia.
És el que té, és el que té.
Hem de tornar, eh?
L'amistat i els anys.
Que lo sepas que hem de tornar.
Sí, el dia 13 de juliol.
A les 10 de la nit, a les 10 de la nit.
Sí, sí, a més podem anar caminant, Sílvia, no cal, tampoc.
Chino Chano, no?
No és com quan has d'anar a Reus,
que has d'anar al tramvia i això.
No, no, no, no, no.
Sentim el Manolo, no?
Sí.
Baby.
Donde a veces aún me siento
como un burro amarrado
a la puerta del baile.
Llegaron años nuevos
que pasaron
como vidas de monjes
en monasterios.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Un año y otro año,
tanto tiempo,
tantas lunas de agosto
que cumplen.
Un viento cálido
del sur lleno
del más profundo sur
y tu enela retiando.
Un año y otro año.
Un día supe
qué buscar
era lo que
me mantenía despierto
sin recompensa cierta
haciéndome preguntas
al barrer
mis espolones
el polvo.
Llegó un viento
del sur
y tú venías
en el pení
de tu calor
y lo que fue
ese calor
llegabas alegre
en un resor
a ese ventadero
de sombras
en que a veces
nos abandonamos
llegaste a una luz
tú.
Balas en los días
mi deseo de horizonte
ya es ubicar
el profundo azul.
Un año y otro año
tanto tiempo
tantas lunas
de agosto
que cumplen.
Un viento cálido
del sur lleno
y tú llegaste en él
y llegaste anhelando.
un año y otro año
que toquen
tantas lunas
de agosto
que...
Ai, un año y otro año
y otro y otro...
Tantes lunas de agosto.
Ai, sí, sí, sí.
És el que passa a l'agost
passen coses bones.
Però veus, aquest és el Jullol,
d'anar amb a camisa al mes.
No, la cançó, la cançó
diu tantas lunas de agosto.
Jo dic que l'agost passa...
Què dius?
Per l'aniversari
d'algú que jo m'he dit?
I tu també?
Que també es fa l'agost.
Aquelles casualitats de la vida.
Sí, que complís anys i tal.
Per exemple, per exemple.
Bueno, escolta'm,
complim anys.
Hi ha gent
que fa
cent anys
Cent anys?
Sí.
Ah, ah.
Fa cent anys
que es va pujar en barco.
Ja sé prou,
ja sé prou.
Ah, exacte.
I en guany,
bueno, doncs clar,
és el centenari
de l'enfonsament del Titanic
i sembla que tot l'any
haurem d'estar
arrossegant notícies
sobre el tema.
Sí, sí, sí.
Ja t'ho dic ara.
I la notícia
que aquesta setmana
a mi m'ha sorprès més
és que un multimilionari australià
ha encarregat
amb unes...
Bueno, no ho dic en Xina,
no?
Una rèplica exacta
del Titanic.
Anna.
Es dirà Titanic 2.
La història se repite.
Esperem que no.
És 840 camarots,
les no cobertes,
4 ximeneies,
encara que aquesta vegada
seran diésel,
no seran carbó, clar.
Ah, clar.
S'ha de prendre
la seva experiència.
I ha demanat
una rèplica exacta
per sortir
de viatge
el 2016.
Anna.
Molt bé.
Ja et dic,
ho fan amb unes...
No sé com se diu això
quan fabriquen els barcos.
Bueno, la Viera, no?
Bueno, la Viera
és la mestressa del barco.
No sé com se diu ara.
Les astilleros.
Ah, exacte.
Doncs a la Xina
i que són,
ja saps que són
molt fets,
de fer còpies
a aquesta gent.
No, no, i a més a més
les fan molt bé, eh?
Les fan molt reals, no?
Sí, sí, sí.
Doncs vol que sigui exacta
amb les mides exactes
i tot igual
que en el seu moment
el Titanic.
I ha demanat,
ja per allunyar
la mala astrugança
de tot el tema,
que la marina xinesa
escolti
el vaixell,
és a dir,
els acompanyi
en la ruta inaugural
entre Inglaterra
i Nova York.
i o sigui,
ha de passar alguna cosa
que a vosaltres
us enganxi de pleno.
Us feu responsables
com a xinesos
fabricants del barco.
Onda.
Però bueno,
jo estic segura
que
moltíssima gent
segur, eh?
Estarà mirant ja
en el cas que
falten anys encara
perquè, a veure,
però hi haurà gent
que estarà pensant
en fer aquest viatge
mític
segur, eh?
100 anys després.
Més de 100 anys.
I clar,
a més,
tens l'oportunitat
que si la part de dins
era tan espectacular
com es veu
a la pel·lícula del Titanic.
Sí,
perquè estava feta
perquè està feta
exacta.
No fa gaire
van tornar a fer
altes a la matinada
el reportatge
del David Cameron
que va baixar
amb uns submarinos
i tal.
És veritat.
El vas veure
que es va sorprendre
perquè inclús
ell va fer
les maquetes
diguéssim
en les que es va rodar
la pel·lícula
estaven fetes
a base de fotografies
del Titanic.
Del que se recordava
i del que se sabia.
Fotografies que hi havia
del moment
quan el van inaugurar
i tal i qual.
I al baixar amb el submarino
ell deia
que estava emocionat
perquè el rellotge
que hi havia damunt
de la repisa
de la ximenea
que ells també
hi havien posat
perquè la fotografia
hi era
ells també
havien posat
a la pel·lícula
realment seguia
dret
damunt de la ximenea
aquest rellotge
saps?
Parat
a no sé
en quina hora
de...
És allò
que estava
super emocionat
perquè deia...
Home, no m'estranya.
Estava la foto
i jo el vaig posar
que haguéssim pogut
posar una figureta
damunt de la ximenea.
Sí, sí, sí.
Qualsevol cosa.
posar el rellotge
perquè era el que
en aquell moment
hi havia damunt
i seguia
després de cent anys
damunt de la ximenea.
I després de l'enfonsament.
Sí, sí, sí.
És una altra
que és molt fàcil
que hagués caigut
o hagués passat alguna cosa.
atornillat, no ho sé.
Home, ja, ja,
però què pot passar?
Algú que se l'hagués emportat
no, quiero salvar el reloj.
Este reloj en concret.
Este señor abuelo.
No, devia ser
lògicament
de la Starline
de l'empresa
del Titanic.
Però era molt emocionant.
Però, Marc,
tu t'imagina
que apareix aquí
a la Marina Portàrrecó.
El Titanic 2.
Estil Titanic.
Home, jo recordo
i ja fa molts anys
el rebombori
que va muntar
quan va arribar
la primera vegada
el JFK.
Ostres,
que Déu-n'hi-do, eh?
Ja fa anys.
I el fórum que va muntar,
doncs imagina't.
Desgraciadament,
si mai hagués de parar
en algun port
del Mediterrani,
seria
més aviat Barcelona
que Paragonal.
Desgraciadament,
ja et dic
perquè no tenim
d'escanvijar.
No, home, no,
i tant.
Però és el que passa.
I tant.
Anem a ballar?
Balles amb mi?
Sí,
perquè tinc cos de ballar.
Mira, mira,
agafa't aquí,
agafa't aquí.
No, no m'agafis,
no es ballaçó el tu.
Ai, és veritat,
que és aquell
que agafen
els dos dits
per davant
dels ulls,
no?
Sí, sí, sí, sí.
I tapes el nas
i tot el que ens sembla
que te'n fos.
Exacte, exacte.
Jo feia de roca,
millor.
Pum, pum.
Tu feia de roca.
De roca, clar,
tu baixes per sota l'aigua
i jo feia de roca.
Si quan haig de pujar,
almenys
te puguis recolzar amb mi.
Oi, com estic...
Sílvia,
no sé què et passa,
Sílvia.
Déu ser la gent
que t'està esperant
per telèfon
que t'ha de apretar
el subconscient.
Però no,
no cal que vagis així.
Deixa'm sentir
10 segons d'aquesta cançó.
Vinga.
Ja està,
10 segons.
Vinga, veus,
avui t'estic fent cas,
no te pots queixar, eh?
No tens raó.
A veure.
Perquè estàs turbeta.
Sí,
un massatgista
ha demanat
a John Travolta,
i per això t'ha demanat
aquesta cançó,
sí,
per haver intentat
acusar-lo sexualment.
acusar-lo sexualment.
O sigui,
el John Travolta
que té a qui vulgui.
No té a qui vulgui
perquè està casat.
Ah, bueno,
però m'entén-me,
però té a qui vulgui,
depèn de com.
Ha anat a acusar
amb un massatgista.
Sembla ser
que aquest massatgista
diu
que
l'actor volia
alguna cosa més
que un simple massatge.
Veus?
Perquè veu,
es veu que li va
demanar
Sí.
És que no sé
en quin horari
ara mateix...
Això és un ari infantil.
Clar.
Bueno,
li va demanar
alguna cosa més que el...
D'acord.
Ara m'ha agradat,
ara m'ha agradat
això de les manualitats.
Li va demanar
que li fes unes manualitats.
Sí.
I, a més a més,
va confessar,
segons aquest massatgista...
Això és el senyor massatgista.
Va confessar
que ell havia arribat
en el seu estatus
com a actor
fent favors sexuals
amb moltíssima gent.
Qui dius.
Clar.
Ara ve
quan el representant
del John Travolta
explica
que ell era
a milers de quilòmetres
de la ciutat
en la que aquest senyor
diu que li va fer
el massatge.
Veus?
O sigui,
que millor era un senyor
que es fa passar
per el John Travolta
per dir alguna cosa
i...
T'imagines?
Doncs mira,
a veure los silos
com les meigas, eh?
Sempre tenim algun doble...
Ara m'acaba de venir
pel cap
una rotlla de pel·lícula
d'intriga.
Són aquelles persones
que normalment
o no agafo un tiquet
de compra
perquè no m'interessa
o si l'agafo
llenço els cinc minuts
perquè me cremen.
Saps per què?
Perquè durant t'any
se m'han acumulat
tiquets i tiquets
i tiquets a la cartera
i no els llenço.
I és una miqueta farta, no?
Vale?
Ara els llenço.
A mi em passés mai
alguna cosa així?
Jo no podria demostrar
com per exemple
jo abans de venir a la ràdio
avui he entrat
al centre comercial
d'aquí al davant
i he comprat
en diversos llocs.
Com demostraria jo
que he estat
al centre comercial
si no he guardat
un sol tiquet?
Les càmeres
t'hauran enregistrat.
Ah, podria ser.
Veus?
És que a vegades
m'ha passat
de no poder tornar
a alguna cosa
perquè he llençat el tiquet.
Soc així.
És que tu són d'aquesta manera.
Soc molt desprendida.
I ell que també té
el tiquet del massacista, potser.
Com demostrarà
que estava a milers
de quilòmetres
d'aquesta ciutat
en aquest moment
o com demostrar
a aquest senyor
que realment
li va fer un massatge
al Joan Travolta?
Clar.
Perquè tu quan et dius
a algú així
et demanen papers, no?
No, no, fotos
i alguna cosa més, no?
Jo mateixa demà
me'n vaig a la tele
a dir que la Sílvia...
Jo?
Què he de fer jo?
No, no,
posaràs que sigui jo.
Què he de fer jo?
Per a si ara
me'n ficaràs a mi
a una bona, eh?
Clar, no, no,
però és que posi jo
a un perder
i no et posaré tu.
No, no me'n posis.
No et posis a ningú.
Si no et demanen proves...
Home, clar, tothom...
Si no les demanen,
jo demà mateix
vaig i dic
que jo he tingut una fera
amb l'Aston Katcher
i per això
ha tancat la dèmica.
No, no, home.
Amb l'Aston Katcher no,
xata, per l'amor de Déu.
Podria ser...
Amb una altra,
passava amb una altra.
No, a veure,
la primera cosa
que m'ha vingut al cap...
Si m'has de posar,
posa'm el cloni.
És a dir,
i jo diré,
ai sí,
fer una tarda...
Aquesta persona
que diu
que li va fer un massatge
al Joan Travolta,
ha de tenir proves
per poder dir això,
perquè lògicament
quan tu dius alguna cosa així
has de tenir alguna cosa
que et recolzi
perquè saps
que si no
la primera de canvi
et tomben.
I a més de veritat.
Clar,
la primera entrevista
que facin
t'hi diuen
bueno,
doncs ensenya'm
això mateix
o unes càmeres
d'aquest senyor
entrant a l'edifici
en el que tu treballes
o...
O unes fotos
perquè ha de fer alguna cosa.
o una signatura
d'una targeta
a l'hora de pagar
o com pots demostrar
que aquest senyor
ha sigut llent teu.
Sí,
perquè a més a més
pot entrar qualsevol
posat Joan Travolta
o pot posar
qualsevol nom
del món mundial
i com tinc una semblança
amb aquella persona
que teòricament
ha signat com a tal...
Home,
tot pot passar.
A veure,
jo ja soc...
que avui estic molt innocentona
però...
Jo penso que si tu no tens proves
no demandes.
Ja,
però ja saps
que hi ha molta gent
que per fer-se una miqueta famós
i si no surts a la tele
no ets res...
Ara,
perdrà la demanda
i seguirà sortint a la tele.
Però quina vergonya
i què dirà?
M'equivoqué.
No,
no,
que va acabar ell.
Continuarà segurament
que ara se va estritza.
Clar,
i l'altre ha de defensar
el seu honor.
És que aquí
jo crec que el que queda
entredit sempre
és el famós de tot.
Sí,
clar,
clar.
Perquè és el que s'ha de defensar
i el que ha de demostrar
que no era ell.
Clar,
difama que algú queda.
Exacte,
exacte.
I si no,
com ja tenia la història
que va venir fa...
no sé si fa un any
aproximadament
que ja va sortir
la història
de la homosexualitat
del senyor Joan Travolta,
te'n recordes?
Sí,
que va sortir la seva dona
dient que no,
no,
que anarà a la Xina.
Però,
clar,
encara així,
veus,
sempre queda aquest dubte
que cadascú és responsable
i que és molt lluable
del que vulgui fer
amb el seu cos
i amb la seva persona.
Però,
clar,
tens aquesta persona
que sempre pot fer alguna cosa.
Sempre pot treure aquest...
Ai,
Mar,
Mar,
gràcies a Déu
que no som famoses
ni tu ni jo,
eh?
No,
no,
ni ho seràs mai.
No,
gràcies a Déu.
Bueno,
jo a casa meva tinc fama,
eh?
Sí.
Sí,
tinc fama de mandona.
I aquesta també,
aquesta també la conec,
eh?
Aquesta també la conec.
Tinc diverses carreres
i un màster
amb estesa de casa
i maternitat.
A veure.
La tinc aquí
a la senyora
Lady Gaga.
A veure,
a veure,
què és això que sona?
The Age of Chloe.
Ah,
sí.
Jo,
jo,
jo ja tinc una edat
i uns quilos de més,
però no puc evitar
fer moure els saxonets
quan sento aquestes cançons.
Home,
però és que aquesta cançó
sona 80,
són els anys 80.
Sona quan l'altre
anàvem a les discoteques.
M'agrada.
No fa pena,
aquesta xica.
Per què?
Perquè sí.
Perquè li ha passat,
ara,
la Lady Gaga?
Perquè estan en un moment
de descans
de la seva relació sentimental
amb el Taylor Kiney.
El quin?
Amb el Taylor Kiney.
Ah,
és que me l'han presentat,
no tinc ni idea.
que no sé què és.
I es prenen un descans
perquè no tenen temps.
No,
com descansen.
Directament així.
A mi això em fa mal.
Així?
La feina que tenen
no li deixa temps
per tenir nòvio.
Veus?
Veus, Mar?
Una dona que,
clar,
tu imagina't,
en la pròxima gira
que fa,
la gira mundial,
té més de 100 concerts
signats.
Veus?
Davant de cada concert
ha de tenir
unes quantes hores
de maquillatge,
perruqueria
i fotre's dintre
d'aquells vestits
de vinil
que porta.
fotre's dintre.
Clar.
És el que t'estic dient.
Això ocupa molt de rato.
Home,
és que...
Entre que et vesteixes,
actues,
i et desvesteixes,
ja surt el sol un altre cop.
Clar.
És normal que la xica
no t'hi gui temps.
Per això d'anar a les 6 de la matinada
a fer alguna cosa d'aquestes.
Ara jo també penso
en la pobra maquilladora,
la pobra perruquera
d'aquesta xica.
És veritat.
que fan obres d'art
que en realitat
tu la veus sense maquillar,
que ara s'ha posat de moda.
Sí.
Posar fotografies
de la...
Elles mateixes
les pengen, eh?
Fotografies
de les models,
de les actrius,
de les cantants,
sense maquillar
i sense passar
perruqueria,
penjar-les a Twitter,
a Facebook,
aquestes coses.
I per què ho fan?
Per espatllar-ho?
Per espatllar-ho.
Per espatllar-ho una miqueta més?
No,
perquè veigis que són humanes
i que estan lletges
i que tenen grans,
que els surten punts negres,
i aquestes coses.
Ah, m'has agradat
dir que tenen grans.
Claro,
que tenen grans
i que són grans.
I aquestes coses.
I,
i,
entre tu i jo,
la digana...
És lletja per lletja.
Perd molt, no?
Però mira que té maquillatge,
llavors, eh?
Normalment aporta molt.
Però molt, eh?
Molt.
Perquè te n'adones
i no te...
No, no...
O sigui,
sembla un ombra
de lo que ella és,
saps?
Però dius,
que lletges aquest dia, tu?
Bueno, però mira, mira...
I això, les guapes,
ho veiem de seguida, Sílvia,
tu ja ho saps.
Sí, sí,
això ho detectem, bueno...
Tenim honrada per lletges.
Home, home...
I la Lady Gaga...
Clar,
també potser no troba nòvio
perquè no té temps
i perquè és lletja
que te mueres.
Mar,
resérvate...
Menos mal que fa bones cançons, tu.
Resérvate...
Menos mal que fa bones cançons.
Em va tu una mica dormir més avui, eh?
És que, clar,
m'has estressat,
ja m'has dit de molt bé
passa via, passa via,
que tinc una fenyada de por.
Clar,
després no em dono temps.
Mira, saps què?
He decidit que et donaré
una notícia més
i fem aniversari.
Sí?
Doncs vinga, anem-hi, anem-hi.
Xata,
canta'm-la,
canta'm-la.
No li diguis Xata, eh?
Que no tinguis pressa.
Ara.
No li diguis Xata.
Per què?
Perquè és ella.
Bé, però Marilyn,
sisplau,
per a que torno.
Fes,
canta'm-la.
No és la veu toca'm-la,
però canta'm-la.
O sigui,
ara jo de Casa Blanca,
això, no?
Toca la Sam.
Jo, en tu, en el seu moment,
li dius,
toca'm-la
i t'agina en la cara
dos,
dos,
plam, plam.
Dos claques.
Plas, plas, plas.
Plas, no?
Per què he triat aquesta cançó?
Per què?
Hi ha,
per a mi,
per a mi,
la millor imatge
publicitària
d'un mític perfum
com és
el Chanel número 5.
Per a mi,
un dels millors
icones
d'aquella
fragrància
és
Marilyn Monroe,
perquè des que ella
va dir que dormia
només
amb dos gotetes
de Chanel número 5
van començar
a vendre
ampolles
com si fossis
aigua de la
carna.
Sí, sí,
aigua de la xeta.
Exacte.
Per a mi ha sigut
la millor ambbaixadora
de Chanel.
Després ha passat
Catherine Deneuve,
Carol Boquet,
Nicole Kidman,
recordem,
i últimament
l'Audrey Tattoo,
amb anuncis
espectaculars,
amb capacitat roja,
que si
Cenicienta,
que si...
Anar triant
sempre
uns anuncis
amb unes dones
espectaculars
venent,
en teoria,
glamour,
sofisticació
i èxit.
Per primera vegada
en la història
de Chanel,
aquesta fragrància
portarà la cara
d'un home.
Què dius?
És a dir,
un home
que vendrà...
I no és un home
que es basteix de núvia
com la de Rosa Clarà.
No, no, no.
És un home
molt home
que vendrà
i la imatge
de Chanel número 5.
Qui és aquest home?
Qui és aquest home?
Si estàvem aquí a veure si ho dius.
Doncs el pitjoli!
El pitjoli!
El pitjoli!
Brad Pitt serà la propera
imatge comercial
de Chanel número 5.
Com ho t'hi quedes?
Molt bé.
I mira,
jo del Club de Fans.
Sí.
Ja l'he comprant-se
el Chanel número 5.
No, no,
perquè no m'arriba a la butxaca.
A mi, a mi...
L'avantatge d'aquest tipus
de números
és que amb una sola gota
ja...
Ja, ja, ja,
però...
Aromatitzada.
O traumatitzada
de pell de la factura.
També la cartera traumatitzada
i la pell aromatitzada.
Veus?
Sí, és la primera vegada
en la història d'aquest perfum
que un home posarà
la imatge publicitària.
Mira, per la part que toca bé, no?
Perquè mira,
jo crec que el senyor Brad Pitt
no és lleig,
no?
Per veure, m'entens?
No, m'agraden els homes rossos,
normalment.
Ja se tinta el cabell.
No, no,
perquè si se'l tinta
els milers de fans.
Per cert,
he sentit a dir
que la...
La què?
L'Angelina Jolie,
allò en petit comitè,
diu que es vol engreixar
uns quants quilets...
Ah, jo l'hi deixo, eh,
dels meus?
que en teoria es casa
en aquest estiu
i vol que li senti bé el vestit.
Que li ha agafat
un vestit així
una miqueta més ample?
No sé si se l'ha agafat o no,
però que potser es veu ella
massa prima per la vestida de l'editoria,
que vol estar una miqueta
més refeteta
i tal i qual.
Ah, però senyora Jolie,
no s'ha agafat
i jo li deixo
els meus quilos
quants vol.
I se'ls pot repartir
allò on sigui.
Però amb la tranquil·litat, eh,
amb la tranquil·litat,
de veritat, eh.
i la confiança
que estan
agafats
durant t'anys de feina
i tancar la boca.
i tancar-nos feliç.
A veure,
acompanyes-ho.
Vinga, comencem.
Tenim.
Vinga.
El Lluís Llach.
Oh, Lluís Llach,
molt bé.
Que en fa 64.
Veus?
Ai, podíem posar
el que tinguem sort.
No, no.
No?
No.
No, però no he cantat
pel Lluís Llach.
Tenia un Pedro Guerra
jo per aquí també.
Sí, però no cal.
Ja t'he demanat
que ho volia per acabar.
D'acord, d'acord.
Molt bé,
així m'agrada.
T'he deixat triar?
Sí, senyor.
No, perquè abans de començar
d'acord.
El Diango.
El Diango, oi?
70 anys, nena.
Oh, ja sí, eh?
Sí.
Sí, sí?
Sí.
70 anys, sí.
Sí, molt bé.
Home, el Diango, bé.
Vale.
Què més?
L'Enrique Iglesias.
L'Enrique, 50 i...
No, 37.
Doncs bé, també, eh?
Jo trobo que sí.
Mira, no ho feia jo,
de 30 i llargs.
De 30 sí,
però més de 35 no.
Doncs mira,
doncs molt bé.
Molt ben cuidat.
A més a més,
jo crec que es va treure la pida
i va estirar.
Clar, clar.
I va tirar cap enrere.
Primer, ja ha començat
amb la treure's la barruga aquella
i començar a estirar, ja.
Potser sí.
Bueno, bueno, bueno.
La Marta Sánchez, 46.
Molt bé, no?
Super ben portat.
Sí que sabia que potser
teníem uns 40,
però molt ben portats.
I ara que se la veu feliç...
Sí, encara més.
Millor, sí.
Tot i que era criticar
perquè això del Bacardi
que ha fet últimament...
No t'ha agradat?
És que només cantava
aquell tram,
aquella cançó a tot arreu.
Hi havia dies que feia
tres concerts
en tres ciutats diferents
i només cantava 15 minuts.
Però veig, no, no.
No te vendes a les marques, Marta.
No te vendes, tu.
No te vendes.
Que se venda solo, el Bacardi.
És a més.
Bueno, la bebé,
que saps que no em cau gens bé
últimament, 34 anys.
Home, és que a més a més,
tampoc fan massa amics, eh?
Últimament tampoc la bebé.
No, no, tu veus,
està cobrint de glòria.
Sí.
34 tacos, que, bueno,
doncs, mira,
doncs, felicitats.
Mai m'he dit tacos.
Tacos, tacos.
Més d'un taco.
I per acabar, 52 anys...
Sí.
...súper, hiper, ben col·locats...
Sí.
...el senyor Bono.
De U2.
I aquí t'he posat una
d'aquelles legendàries dels U2.
Mítica, mítica, mítica.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Que la...
Me despareixo damunt d'això.
De la sordessa,
de la sordessa.
Vale, vale.
La deixo sentir o me la deixes despredir?
Què hem de fer?
Acomiadem, sí.
Acomiadem.
Com sempre,
ara se m'anarà a la llengua
perquè com que vull sentir-la,
doncs, claro,
acabaré ràpid, tu.
Molt, bon cap de setmana.
Ens sentim la setmana que ve.
No sé com,
perquè tinc una setmana
molt estressada la setmana.
Encara que sigui per telèfon, dona.
Si veig que no puc venir,
ho fem per telèfon, tu.
Perquè el que fa a casa
no té el mateix ús que aquí.
Home, clar.
Però no m'ho puc perdre.
No s'ha de parar,
no s'ha de parar mal.
Ja aclarirem tu i jo com ho fem.
Però, bueno,
així més no ens sentim la setmana que ve.
Gràcies, guapa.
Gràcies.
Adéu-siau.
I want to run.
I want to hide.
I want to tear down the walls
that hold me in silence.
I want to reach out and touch the flame
where the streets of the streets of the morning.
Where the streets of morning.
Where the streets of morning.
I want to feel sunlight on my face.
I see the dust cloud disappear without a trace.
I want to feel sunlight on my face.
I see the dust cloud disappear without a trace.
I want to feel
Fins demà!