Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ll propagation!
Fins demà!
i catalans. O sigui que
diguem que dintre del que tampoc has estat
mai sol. No, no, no.
Com a cervell, diguem, com a cervell
potser sí, de la banda en si,
però sempre en contacte amb molt bona
gent, no? Sí, sempre, sempre,
sempre. Els músics als que he trucat
han sigut molt, bueno,
s'han implicat molt i han tingut
la seva part de creativitat
sempre, no? Nosaltres portem, o jo
en aquest cas, som l'únic que estan tots els discos,
però he fet ja quatre discos
i l'últim
el Happiness, no? El Happiness
el vam llançar l'octubre passat, sí,
el volumen 1, perquè tenim un volumen 2
gravat ja, però encara no està mesclat.
I, bueno, vam fer un doble,
vam fer un disc doble, però vam mesclar
un solament. I el
volum 2, segurament el traurem
bé tot a saber, en algun moment de...
o igual a finals d'aquest any
2012, o igual a principis del 2013,
però vaja, el tenim ja gravat
també. David, jo vull presencial
si pot ser la presentació d'aquest disc
aquí a Tarragona Ràdio, eh?
Bueno, pues...
Seria possible o què? Com ho veus?
I tant, i tant, i tant. Hem estat a moltes ràdios
ja, i tant puc anar jo sol
com em puc portar un o dos músics
i organitzar i un sonador.
Doncs ja saps que a bones festes em convides, o sigui que
t'agafo, t'aprenc la paraula.
Per cert, això que deies i donava
cinc en peu allò de músics americans...
Sí, perquè aquest projecte,
si recordo malament,
va estar fundat a Los Angeles.
Què feies tu a Los Angeles fa aproximadament
uns 12 anys?
Mira, jo em vaig anar l'any 99
recomanat per molta gent,
entre altres Llorenç Santavaria,
que és un cantant romàntic.
Boníssim, mallorquí, no?
Mallorquí, molt bé.
Doncs jo treballava amb ell,
jo treballava amb ell
com a guitarrista, col·laborador,
perquè jo, com amb la meva guitarra,
doncs he acompanyat de molts artistes
i la veritat és que realment
com a anar, doncs a lo millor
no se'n coneix tant,
però dintre del circuitet de músics,
doncs sí que, la veritat,
crec que sí que he acompanyat
de molts artistes
i dintre dels músics
sí que he fet una carrera
una mica més sòlida, diguem-ne, no?
Sí, sí, sí.
El que passa que jo realment
sempre ha sigut una excusa per tocar,
perquè la que més m'ha interessat sempre
sempre és la meva música,
perquè jo faig música,
sobretot per això,
per la necessitat de la meva necessitat
de composar i tal.
Total, que jo me'n vaig anar
a Los Angeles
per com anar,
entre altres,
per la Llorenç Santavaria
i altra gent aquí
que m'ha dit
si te'n vas a estudiar allà i tal
i després tornes,
doncs la veritat
que, bueno,
doncs, bueno,
m'ho van recomanar
i jo vaig acceptar la recomanació,
vaig muntar-m'ho
per anar a estudiar allà,
vaig estudiar un any
a una escola de Califòrnia
que es diu
Moisés Institut,
però em vaig quedar
quasi cinc anys allà
currant i tal
i tocant amb molta penya
i, bueno,
fent carrera de guitarrista allà
i entre altres coses.
Sí?
Diu que Déu-n'hi-do, no?
Diu-n'hi-do.
Cada cop i volta
te comences a trobar
i dius
aquest tren me pujo,
que m'agrada, no?
I estic per aquí.
Jo, clar,
jo soc músic de rock,
funk, blues i tal
i jazz
i totes aquestes músiques,
doncs no s'enganyem,
són músiques americanes
i la ciutat de Los Ángeles,
doncs,
si t'ho curres mínimament,
bueno,
t'has de currar
perquè hi ha molta competència
també,
però hi ha bastantes oportunitats
i jo
a la segona setmana d'estar allà
em vaig decidir quedar-me
per sempre,
vaja.
Clar,
perquè...
Jo m'he quedat queridir.
Clar,
llavors,
però bueno,
vaig quedar allà
i allà va ser també,
la vida és dura, no?
I la vida per un i gran
doncs també és molt dura
i, bueno,
doncs,
al cap de cinc anys
vaig decidir tornar-me
un altre cop aquí,
però bueno,
abans,
en aquests cinc anys
em van passar moltíssimes coses guapes allà.
No, no,
m'imagino.
I entre altres,
doncs,
vaig fer el primer disco de Napos
amb,
bueno,
amb un parell de col·laboracions
per mi espectaculars,
un guitarista que es diu
Scott Henderson,
potser no és conegut
com el Marc Nofle,
era el Carlos Santana,
però dintre del món de la guitarra
és un tio que és molt respectat
i molt valorat
i jo et diria
que és el meu guitarista favorit.
I aquest home,
doncs,
corria per Los Ángeles,
corria a l'escola
on jo estudiava
i ens vam fer amics
i va tocant el meu primer disc.
El seu productor va ser el,
o l'enginyer,
va ser l'enginyer del meu primer disc.
El Party With Yourself,
estem parlant?
El Party With Yourself,
molt bé.
Sí,
que va ser,
a més,
finançat per una,
per una productora executiva
que em va veure tocar un bar,
o sigui,
bueno,
una història,
és un somni,
és un somni americano,
no?
Sí, sí, sí.
Una tia va dir,
hòstia,
què puc fer per tu?
És una tia que tenia
algú de fons
i, pues,
em va pagar aquest disc
i a partir d'aquí
jo vaig trucar a aquesta gent
que van col·laborar
i és un disc
que crec que per ser
un primer disc,
joder,
està molt...
Déu-n'hi-do.
I a més a més,
per la sorpresa teva,
segurament que jo
m'imagino la cara d'alucinat
una vegada que baixes
de l'escenaí
i que t'ho proposen,
no?
Unos tequilazos.
I ja des de la limusín,
no explicaré
què va passar
dintre la limusín.
No, no, no,
no entrem en detalls.
Però, bueno,
és un moment
importantíssim
de la meva vida
perquè em va ajudar
molt aquesta persona,
no?
I a partir d'aquí
va començar
la carrera de Napos,
ja et dic,
amb molt bon peu
perquè el disc
crec que sona molt bé
i hi ha dos tios,
el d'enginyer
diut T.G. Elmerich
i és un tio
que ha fet discos
a gent com Jeff Beck,
Frank Gamble,
Vital Information,
Trival Tech,
gent de la fusió,
important.
Sí, sí, sí.
Noms molt importants.
Llavors,
doncs són dos noms
que van, bueno,
que van pactejar
el meu primer disc
i quan vaig tornar
a Barcelona
amb aquest disc
i les meves experiències
d'allà,
la veritat és que va anar
tot molt rodat
i molt bé.
A més a més,
ja tenies,
perdona,
em dic que ja tenies
totes una sèrie
d'aventures
però també uns aprenentatges
sobre l'escenari
que potser
depèn de com
no haguessis aconseguit,
no?
Depèn de quin lloc.
Jo crec que les experiències
que vaig tenir allà,
de cap manera
les haguessis tingut aquí.
Però, bueno,
mai se sap,
no?
Tampoc,
jo què sé,
a mi...
Bueno,
la meva vida va transcorrer així
a lo millor
es passant a una altra cosa
que no sabem.
Sí,
però digues, digues.
Sí,
vaig tornar amb aquest disco
i a partir d'aquí
la veritat és que
la meva carrera
com anar
no em puc queixar
perquè,
diguem-ne que
jo crec que,
bueno,
cada cop que nosaltres
presentem disco
així,
els puestos s'omplen,
la gent que ens coneix
li agrada molt,
a qui li agrada anar
li agrada moltíssim
i, bueno,
crec que a poc a poc
i amb una carrera de marató
anem fent,
estem aconseguint
ser un nom
dintre de certs circuits
amb cert nom
i amb això
jo em dono més
que satisfet,
no?
Home,
és que també
una cosa
hem de dir,
no?
David,
que,
Déu-n'hi-do,
la gent que
podíem dir
que t'agrada
o que tu portes
a les venes musicals,
no?
Perquè
Steve Ray Bogan,
Led Zeppelin,
Miles Davis,
James Brown,
formen part
de la teva vida musical,
diguem-ho així,
que t'agraden
i que a través
de la teva guitarra
jo crec que també
li dones aquest toc,
no?
El que deies abans,
no?
Roc, blues, jazz...
Home,
jo reivindico,
jo soc antipurista,
és a dir,
jo reivindico
la fusió d'estils
i a mi m'agrada
un ventall enorme
de tipus de música
i jo crec que
tots aquests gustos
es veuen
amb els discos meus,
llavors,
pots trobar coses
que sonen més jazz modern,
jazz elèctric,
diguem-ne,
tipus l'època elèctrica
de Miles Davis
o també pots trobar coses
que sonen molt
hard rockeres
en pla Led Zeppelin
o jo què sé,
o per dir-te'l
o audio slave,
Chris Korn
i coses més modernes,
o també pots trobar
coses que et recordin
a James Brown
o a Matthew Parker
i coses que et recorden
a Steve Ray Bogan
perquè hi ha blues,
hi ha punk,
hi ha tot aquest estil de música.
I jo el que intento,
sobretot,
és que tampoc sigui,
que hi hagi una idea
que hi hagi una idea
que hi hagi una idea,
o sigui,
que hi hagi una idea,
que hi hagi una idea de Napos
que és
tots aquests estils
baix,
un prisma
i una estètica
comú,
saps?
Jo crec que Napos té
al final,
després,
quan vas sentint els discos
i aquest últim,
crec que per mi
és el que més
està aconseguit,
això.
són primer
un conjunt de cançons,
m'interessa molt
que siguin cançons
cantables,
diguem-ne,
no que siguin estudis
ni res per l'estil.
Llavors,
jo crec que són
un conjunt de cançons
certament
que toquen moltíssims estils
però que al final
donen una idea estètica.
I que tenen
el vostre segell,
Napos.
Jo crec que sí,
jo crec que a poc a poc
estem trobant
un segell bastant particular
que sempre recordarà coses
perquè jo crec
que això sempre passa,
però que,
que a poc a poc
tenim un so
bastant
identificatiu
que és l'únic
que m'interessa
al final,
la veritat.
Per cert,
aquesta nit
us tenim
a dos quarts d'onze
a la bequeria,
el preu de l'entrada
ha oscilat
entre 5 i 10 euros
però hi ha un per què?
Bueno,
aquesta nit,
el dissabte.
Ai, perdó,
el dissabte, sí.
Exacte,
demà,
demà dissabte.
Demà dissabte.
Sí.
Dia 2 de juny,
que no ens equivoquem.
Exactament,
no ens equivoquem,
no ens equivoquem.
Demà dissabte
a la bequeria
a les 10 i mitja.
però abans
tinc entès
que també estaràs
en un altre lloc.
Això sí que ho faré
jo sol,
estaré a l'aula
de músics,
que, bueno,
que és una escola
de música,
de l'Ella de Tarragona.
Estaré fent
una masterclass
que ve a ser
una petita xerrada
amb la guitarra
a la mà,
per suposat,
tocant una mica,
bueno,
moltes de les coses
fora,
igual del repertori
que faré a la nit,
però coses meves
i coses d'altres
i com estudio jo
i com m'he format
com a guitarrista,
que crec jo
que pot ser
una cosa interessant
a qui li interessi
la música,
no solament
i als músics,
que per suposat,
els guitarristes
o resta de músics
o gent que li pugui
interessar una mica
la música
o que tingui
una mica de curiositat
de com és per dintre
ser músic,
doncs, bueno,
faré una xerrada
i et dic,
amb guitarra a la mà
i demostrant certes coses
de les que jo faig
a les 6 de la tarda
a l'aula de Tarragona
de músics.
Molt bé,
doncs esperem
que vagi també
a les 6 de la tarda,
recordem,
a l'aula de músics
com a dos quarts d'11
de la nit
a la vaqueria
i David,
gràcies,
gràcies,
gràcies,
que vagi molt bé
tots els festivals
que et queden
per davant
que són uns quants
i que esperem
que la propera vegada
que pot ser
que no sigui
per telèfon
sinó aquí
fent la presentació
d'aquest volum
en dos
del Happyness.
Pues ojalá que sí.
Ja?
Que estaria molt bé.
Molt bé, molt bé.
Doncs nosaltres encantats.
David, gràcies
i fins la propera.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!