Fins demà!
Dóna'ls i...
És humor sutil.
Ara ja ho sentim millor, no?
Ara sí.
Ara ja està millor, ja està millor.
És que hem accelerat, hem accelerat la història,
perquè teníem tantes ganes que vinguéss aquí a la ràdio,
que hem accelerat, hem accelerat la història.
Com estàs, Paco?
Molt bé, molt bé.
Cansadíssim d'anar d'un costat cap a l'altre,
però molt content d'estar aquí, com sempre.
No, m'imagino, perquè clar,
ara encara, com he de dir, el tens cremant, el disc.
Sí, sí, sí.
No sé si encara està, com he de dir, mig sortint del forn i que està allà.
Mira, avui aquesta tarda havia de portar-lo a copiar i no he pogut,
o sigui que demà al matí.
Ostres.
I m'han promès que dimecres o la setmana que ve estarà,
perquè clar, la portada, que és el que més triga,
ja ho hem fet.
Molt bé.
Ja està preparada.
I es pot dir alguna coseta d'acabar aquesta portada?
Es pot dir tot, es pot dir tot.
Sí?
És una foto...
Explica-ho.
És una foto d'un fotògraf del qual jo soc un seguidor seu
des de feia molt de temps i m'ha regalat una foto.
Molt bé.
Que es diu David Ruiz,
és un fotògraf de Barcelona que treballa a tot el món.
I, bueno, m'has editat una foto seva,
i és que és una foto increïble, m'encanta aquella foto.
És com un cavall, un cavall molt vell, fet pols,
que l'han posat una cosa perquè sembla un unicorni.
Sí.
És com un unicorni, però de pega, no?
I clar, el disc es diu Bufones i Antihéroes,
i anava perfecte a la portada.
Un títol que, per cert, jo recordo que a través de Facebook
demanaves opinions.
Sí, vaig demanar opinions per dos títols diferents,
que no eren aquests.
Això que t'anava a dir, no té res a veure.
Ara que me'n recordo, jo dic Bufones?
No, això no estava, eh?
Sí, sí.
Això no estava.
Els dos exemples que posaves tu del títol que havies pensat en un principi,
sí, sí, sí.
Perquè hi havia alguna butxaca per aquí, alguna cosa d'aquestes, no?
Sí, era Utopias de bolsillo,
i l'altra era Meando contra el viento.
Exacte.
I hi havia gent que era genial.
Oh, els comentaris.
Que et feien.
Oh, els comentaris.
Ponle Meando en tu bolsillo contra el viento.
Era increïble.
No tens uns seguidors, que valen el seu pes a l'hora, eh?
Em vaig emocionar, eh?
Perquè hi havia, jo què sé, 70 o 80 comentaris de gent increïble.
I després hi havia gent que m'escribien en privat, eh?
Això no sé si era, però escribien.
Paco, no se te ocurra poner este nombre de Meando contra el viento,
perquè jo...
Que tu eres capaç de hacerlo, Paco.
Sí, sí.
Que tu eres capaç.
Perquè jo m'imagino la imatge, la tinc al cap, i no, no pot ser, no sé què.
I al contrari també, no, ponle Meando contra el viento,
que l'altre és molt...
Utopias és un nom molt complicat.
No sé, uah, sí que...
No, no, no, és que, a més, crec que va portar dies, eh?
Sí, sí, sí.
No va ser allò que dius, ho poso...
Al millor va ser un dubte que en aquell moment tu tenies,
dius, mira, estic dubtant entre això i això.
Sí, sí.
I mira, donau-me un cop de mà i a veure què passa,
i la gent es va volcar.
Sí, sí, sí, increïble, increïble.
Vaig rebre amenaces i tot, eh?
No, home, no, amenaces també.
Quasi, quasi, eh?
El que passa és que, clar,
després de veure les opinions vaig veure que...
O sigui, que no hi havia cap dels títols que fos bo,
perquè, clar, hi havia molta gent que deia coses dolentes d'un i de l'altre, no?
No, el que passa és que jo crec que has arribat a la conclusió
que dius, mira, poso el títol que em doni la gana i acabarem abans.
Més o meix, més o meix.
No, però em va ajudar molt, eh?, el que van opinar, em va ajudar molt.
Perquè normalment en aquestes coses passen que el 80% de la gent et diu
aquest títol està bé i a algú no li agrada,
però això era divisió a 50%, eh?
O sigui, que 50-50, dius, mira,
doncs ni un ni l'altre i ja trio aquest altre.
A més, a més, com va sorgir aquest?
Aquest va ser un títol...
Una mica així de casualitat, allò que dius, mira,
doncs me va venir i fora.
Estava descartat, jo vaig fer una llista de títols,
és la vegada que més m'ha costat posar un títol al disc, no?
Perquè volia que reunís una...
El disc és molt heterogènic, hi ha cançons molt tendres
i hi ha cançons molt salvatges, no?
Sempre amb l'humor aquest que sempre faig servir, no?
Com a nexa o la ironia.
Però i m'ha costat moltíssim.
I tenia un títol que estava...
que era l'últim de la llista que posava
no sé què i anti-héroes,
perquè no sabia el que posava davant.
I diria quina és la paraula que encaixa
amb tot el que hi ha aquí, no?
I al final la paraula bufones
em semblava que era una paraula interessant, no?
Ui, dona molt, eh?
Sí, reflexa una miqueta
el que he fet els últims anys de carrera,
des de l'últim disc,
que m'he dedicat molt a l'humor.
I pensava que anti-héroes,
d'alguna manera venia la idea
que ja que els herois no ens salven de la situació,
a veure si els anti-hérois poden fer alguna cosa...
Que surtin, no?
Ja que els de Marvel i companyia no fan res...
No, no, no...
Estarien més que comprats, o sigui que...
No, no, exacte.
Els que ens han venut com a herois
estan...
l'estan cagant molt, l'estan...
I ja que ho estan fent una miqueta malament.
Exacte, estan...
I malament, llavors...
A veure si els anti-hérois...
I aquestes paraules juntes
semblava que tenien molta força
i m'agradava, m'agradava.
I és un treball discogràfic que són,
si no recordo malament,
deu cançons?
Deu cançons, exacte.
Deu cançons que s'han hagut de suar molt
i has agafat alguna cosa
que ja portaves fent-se?
S'han fet de noves,
especialment per aquest bufones i anti-héroes?
Doncs he fet totes dues coses.
He agafat cançons que ja estaven
des de fa temps i...
És que, clar, el problema de gravar un disc
cada cinc anys,
que és el ritme que porto jo, més o menys,
no perquè no treballi,
perquè treballo moltíssim,
però, clar, és complicat trobar el moment...
I compaginar.
Exacte.
El que fas i el que deixes de fer, no?
Clar, jo penso que he de fer
10-15 concerts al mes,
més la meva feina,
a part de quan faig de guionista
o quan faig d'actor,
o quan faig mil coses.
Llavors és molt complicat trobar el moment.
I, a més a més,
perdoneu-me,
perdona, en Paco,
a més a més t'enreden,
si no et truca l'equilibrista
que està a la luna
i si no tens una altra història
que també et demanen que col·laboris
i com sabem que el Paco
ets molt bona persona, Paco,
en aquest aspecte,
jo dic que no...
Soy un facilón.
És que eres un facilón.
Tot el que em proposa,
em dic que sí.
Home, però ja està bé,
perquè són les experiències, no?
Tot això també, segurament,
que deu estar marcat en les cançons
i com ho fas
i a l'hora de treballar.
Completament, completament.
Sí, sí, sí.
Està tot marcadíssim més bé.
Les cançons són més que
un reflex de tot això,
disfressat i convertit en ficció,
però és un reflex de tot el que dius,
evidentment.
No sé quin escriptor deia
que es passava tota la vida
escrivint el mateix llibre, no?
Doncs això és igual,
sempre escrivint les mateixes coses,
però amb diferents títols.
Amb diferents perruques,
rolos i companyia, no?
Exacte.
Perquè et m'he de dir que teniu títols
com, per exemple,
Patricia no és una història.
De cine.
De cine.
S'ha tallat.
És tan llarg que es talla a l'ordinador.
És veritat, perdona.
Després,
les virtudes del cerdo,
que aquesta me les has d'explicar,
que segur,
que segur que comencem a parlar
i trobem de virtuts,
que no acabem.
Quan era noche.
Una Navidad en mayo.
Sí, Navidad en mayo, sí.
Navidad en mayo.
És una cançó molt tendra
dedicada als meus nebots
que van néixer al maig,
però semblava que era Nadal a casa.
Amb totes les celebracions
i la festa.
Exacte.
I aquesta cançó
és la més sentida.
És una cançó que...
Ja he vist a plorar una...
Les persones que he posat la cançó
ja han plorat unes quantes.
No sé...
Què dius?
Sí, és increïble.
És una cançó que fa plorar.
No sé què fa pena.
No, millor per el que expliques,
millor per la forma, no?
Què dius?
La tendresa.
Millor arribes fins a...
Sí.
Aquella punteta de sensibilitat
que tots portem dins.
Sí, sí, sí.
És una cançó, a més a més,
que vaig escriure
perdut en un poble molt petit
de l'Etònia,
sol, en una casa amagat.
Allí he mort de fred.
I què feies allà?
Doncs...
Et vas deixar perdre,
la dius, mira,
anem cap allà i fem-ho.
Sí, vaig anar a escriure.
Vaig anar uns dies
amb uns amics
que sempre fem un viatge
cada sis mesos
a una ciutat diferent del món
i tocava Riga, a l'Etònia.
I ells vam marxar
i jo em vaig quedar
en un poble composant.
És molt utòpic, molt maco,
però sí, ho vaig dir.
No, no, però a més,
allò que dius, l'aventura, no?
Sí, sí, sí.
El que passa, clar, home,
una mica de calefacció,
pobre Paco.
Sí, hi havia un foc allà.
Un foc, estava allà.
Sí, sí, hi havia un foc
i una sauna.
Però encara així feia fred.
Sí, sí.
Ho ha reivindicat, feia fred.
No la vau cuidar gaire, eh?
Amics de l'Etònia,
que l'esteu sentint.
No, no, era un lloc especial
per anar amb alguna persona especial
i quedar-se allà.
No s'alli sola amb la meva guitarra,
però, bueno, què farem?
Ostres, però a vegada...
Sí.
A través del Facebook.
Exacte.
No, bueno, no la liem, Paco,
no la liem.
No, no, no.
I aquest treball d'esglògrafi...
Prou mala fama tinc ja,
perquè d'aquí a la ràdio...
No, bueno, no.
Has comptat amb molts companys,
amb molts amics?
Sí.
T'han donat un copet de mà?
Moltíssims, moltíssims.
Sempre, sempre.
Sí, és increïble.
Sempre m'acaba sorprenent la realitat, no?
Quan treballes amb...
Com jo treballo, no?
Que no treballem amb grans pressupostos,
doncs sempre hi ha una amic que diu
jo faig això, no et preocupis,
amb la portada del David,
o, no sé, el Javi i la Salut amb les trompetes,
on eren les trompetes?
Vaig cap allà, jo què sé,
tothom, tothom, increïble.
No, el Javi i la Salut ho vam estar també seguint,
perquè a més a més era,
estem aquí amb el Javi i acabant de gravar.
És que jo crec que hem estat vivint,
la gent que seguim el Paco i la Luna,
jo crec que aquesta gravació,
via Facebook, via Twitter,
no sé si també a través de la teva pàgina personal
del pacolaluna.com.
Sí, jo...
Allà ho estaves explicant tot.
És una manera de deixar que la gent
s'involucri, no?
Estigui dintre, també, de la gravació.
Sí, de totes maneres,
jo reconec que també és una mica
la meva assignatura pendent.
Jo no soc una persona molt sociable
en aquell sentit,
no sé com dir-ho,
però soc més aviat solitari.
I a mi, de vegades, em costa molt, eh?
Em costa molt dir
estic aquí, estic fent això
i fer una foto i penjar-la.
Em costa.
Reconec que em costa,
però ho faig.
Ho faig perquè,
perquè, no ho sé,
és una manera d'això,
d'estar en contacte, no?
Ja s'ha acabat l'època aquella
de les grans campanyes
on l'artista era una persona
que no podies arribar amb ell, no?
Penso que ara has d'estar
a prop de la gent que et recolza.
I ho faig per obligació, eh?
T'ho juro.
Ho reconec ara.
No, però una vegada,
jo crec que és el que dèiem abans,
una vegada que ho aboques
i veus la reacció de la gent,
llavors en aquell moment dius,
buah, ostres, tot això?
Tot això és per mi?
Sí, sí, sí.
Estic aquí?
Completament, completament.
I, a més a més,
de vegades,
això també serveix
per fer alguna reflexió
i alguna cosa
que també és interessant,
que no solament és fer la foto,
no?
No sé,
això mateix,
els títols,
per mi va ser una lliçó,
no?
De com la gent rep el títol
d'un artista
que ha seguit,
més o menys,
és increïble.
Ara tu i jo ens farem
una foto espècie,
la penja bé.
Vinga, fem-ho, eh?
Home, i tant,
ja a costat,
mira,
tenim ja el fotocall,
el tenim a costat.
Tenim fotocall i tot,
eh?
No, però bueno,
ja ho farem,
tu no t'amoïnis que ja ho farem,
alguna cosa treurem.
Molt bé.
I el Paco,
que ja sabeu
que tenim l'amenaça
que si bé ha de portar la guitarra,
sí, la tinc aquí ja.
I la té ben preparada,
què,
fem alguna coseta o què?
Sí, sí, sí.
Mira,
jo també hi ha preparat
per posar una miqueta més de...
Molt bé.
Una mica de so.
Què?
Perfecte.
Quina farem?
Quina farem?
Mira, crec que els de fons...
Fem una girl from Dublin,
si vols,
que ja com que estava,
la veiem via accelerada,
a la cunya.
Sentim-la bé, no?
La sentim bé.
Va arribar quan estava buscant
un polvo fàcil a un bar
amb quatre gats
i perfum barrejat
amb llengües del nord.
Merda,
jo sóc més de francesa a itàlia
i ella parla l'anglès
like a girl from Dublin.
Té les cames tan llargues
que puc esbrinar.
Una festa de sang i batecs.
una ruta de pell
sobre pell.
I think you are the most pretty girl.
Ella respon,
no t'esforcis mai,
no porto quasi tres anys
estudiant català.
Tinc bé que de la Generalitat
i el govern de Dublin
i fa estona que estic
en aquest cau de fum
mirant-te de lluny.
Amb els ulls de la curiositat,
amb un foc ple de feminitat,
després del bar
i el ritual sexual.
Una punyalada d'adrenalina
d'una Julieta professional.
Després la por
de fer-nos mal
i una adreça falsa
en un tros de full.
Suïcida vocacional.
no és ecològic
però és humà.
neu- Dim si urli-li-hi-hi-hi
a la Generalitat.
Thank you, Juvizo, can't you with me?
Último aviso d'embarque para el vuelo 22-2 con destino Dublín.
Aquella veu era molt més honesta que el nostre paper d'on lejant que va a get.
De somriures i llàgrimes dels aeroports.
Jo vaig fer de Cirano Cubar.
Tu de Juana la loca cuerdita de atar.
Després del bar i el ritual sexual.
Una punyalada d'adrenalina d'una julieta professional.
Després la por de fer-nos mal.
I una adreça falsa en un tros de full.
Suïcida vocacional.
Després del bar i el ritual sexual.
Una punyalada d'adrenalina d'una julieta professional.
Després la por de fer-nos mal.
I una adreça falsa en un tros de full.
Suïcida vocacional.
No és ecològic, però és humà.
Quanta gent, eh?
Sota, viuen aquí sota.
Sota i quan hi ha conservat, surten tots.
i un tros i...
I otra, i otra.
No, otra vez, otra vez.
I una, dos, tres, i un Paco.
S'hauria d'emportar, aquest.
Mira, que de vegades hi ha dies.
Jo te'ls deixo, eh?
Jo te'ls deixo, eh?
Jo te'ls deixo.
I a més a més són gratis.
Són gratis, Paco.
Són gratis.
Poca cosa gratis que he de dir.
Ai, que bé que sona aquesta julieta, eh?
Quina meravella.
Bé, jo li tinc molt de carinyo, aquesta cançó.
Sí, sí, sí, sí.
El Paco, abans de quedar per l'entrevista d'avui,
deia, Paco, porta'm el nou CD,
perquè tu ja saps que jo sempre caic cap enrere.
I aquesta cançó, podríem dir que ja fa temps que està amb tu.
Sí, aquestes de les que ja fa temps que està amb mi.
Jo sempre penso que fa dos dies que la tinc,
però després recordo, no ho sé, potser fa tres anys, eh?
Per això?
Sí.
I són aquelles que li tens potser carinyo per la forma,
per el que dius, la manera de fer-se.
Jo sempre estic buscant la mateixa fórmula
i sempre ho dic, sempre ho mateix,
però és veritat,
que és fer les coses molt grans, molt properes,
i agafar l'amor, la soledat,
coses que sonen com molt etèries.
Home, i el Romeu i Julieta.
Exacte.
I jugar una miqueta amb aquell moment, no?,
de romanticisme tan pur i tan bonic, no?
Exacte, exacte.
Però agafar tot això i fer-lo molt petit, no?,
donar-li una forma molt quotidiana
i que s'entengui, que es pugui palpar,
intentar un llenguatge molt col·loquial i tal.
Tot i que a mi em costa,
perquè jo vinc del món de la literatura
i tot això, vaig començar a fer música
a través de la literatura.
Imagina't.
Escrivia contes i aquestes coses.
I em costa simplificar-me,
però crec que s'ha de fer així,
d'una manera molt propera,
amb metàfores molt palpables, no?
Molt directes, també, no?
Sí, sí.
Allò que dius, no anem en romansos,
hi ha coses que, potser,
la gent va escriure moltes produtures
en el seu moment,
tot el meu respecte pel senyor Xespi,
però que després, portada a lo més banal, no?,
al més proper,
ens arriba a tots a la pell,
perquè tots hem estat
una espècie de Romeo, Julieta,
en diferents graus,
però que ho hem tingut, no?,
on hem arribat potser a morir per l'amor,
però que s'ha patit, no?
Completament, completament.
Estàs en la onda.
S'hi puesta, eh?
S'hi puesta, Paco, s'hi puesta.
Doncs, a aquesta cançó li tinc carinyo,
que era la pregunta que em feies,
precisament per això,
perquè penso que m'he apropat molt
en aquesta fórmula, no?,
d'explicar una història tendra
amb certs tocs quasi d'humor, no?
Jo sempre noto que la gent riu
aquella part de...
no t'esforcis parlant anglès,
que jo ja he estudiat català,
que soc iri, però parlo català.
Ja fem el mateix idioma.
Exacte.
Ens entenem, ens entenem.
Sí, sí.
No, no, no, és una meravella.
I de les que també tenim en aquestes deu cançons,
si hi ha alguna altra més que també t'acompanya,
de fa...
Allò que deies, doncs això,
aquesta la vaig triar perquè en aquell moment
va passar això,
i ara vull que formi part d'aquest nou treball discogràfic.
Aquesta que sona de fons,
Les virtudes del cerdo,
és una cançó també des de fa temps.
Però la més antiga de totes
és Patrícia, no és una història de cine,
que és una cançó de...
buah, potser fa 15 anys.
Què dius?
Sempre feia això a tots els discos,
agafa una cançó molt, molt antiga.
Jo vaig començar tocant de música
amb una orquestra
a una sala de senyoritas que fumen.
Ai, que ha parlat de tu.
Sí, exacte.
A una sala que està en l'autovia
entre Salou i Reus.
Vaig començar ja.
Amb 17 anys jo cantava en una orquestra ja.
I eres uno de los VIP.
Exacte, de los VIP.
De los VIP privés.
I no fem publicitat, però...
No, no, no.
Era curiós perquè jo actuava ja
en una orquestra de pachanga.
Jo no tenia edat per entrar,
però sí per cantar.
Ostres!
Sí per tocar, vaja, no?
No per entrar, però sí per tocar.
I bueno, i la cançó explica coses, coses.
No, no, ja ho sentirem, eh?
Sí, sí, sí.
Ja t'he dic acomiadar l'entrevista
amb aquesta Patrícia.
La Patrícia, vaja.
L'hem de sentir, l'hem de sentir atentament.
La Patrícia, sí.
Tot això és perquè també,
a part de presentar-nos el disc,
estic contentíssima
que sempre comptis amb nosaltres, Paco,
és perquè aquest divendres i aquest dissabte
tenim fent feina.
Sí, sí, sí.
Més de primer, perquè després ja parlem del Teatre Metropol,
que també el tindrem per allà.
O sigui, que el tindrem de moguda
i d'aquestes molt interessants i molt maques.
Sí, el dia 8 de juny estem preparant al teatre
una cosa molt especial.
Estic intentant fer el més gran que he fet a la meva vida.
Tenim una banda de molts músics,
a part, si arribo a temps,
estic treballant molt el tema d'audiovisuals
i, no sé, volem fer una boníssima actuació.
Hem d'omplir el teatre,
que encara em sembla que no sé si s'han venut unes 200 o per ahir.
Oi, però aprofitem-nos, eh,
perquè el 8 de juny està aquí a caure.
Està aquí, s'acaba l'any.
Hem d'anar...
Exacte, no, no.
A més, ja sabem com és el Teatre Metropol,
que és, a veure, no és molt gran,
però, bueno, que hi caben de gent, eh?
O sigui, que l'hem d'omplir fins al dia 8.
O sigui, si anem a les taquilles ara del Teatre Metropol,
podrem aconseguir la nostra entrada, no, Paco?
Jo crec que sí.
A més, jo, ja...
Per mi, no només és l'assistència i la festa que serà,
sinó per mi, qualsevol...
Cada persona que va és un recolzament, no?
Jo penso que amb aquesta alçada
jo porto una carrera molt coherent,
he treballat moltíssim
i la gent de Tarragona sempre m'ha recolzat en aquest sentit
i aquest dia 8 ho necessito,
que em recolzin perquè la cosa està malament
i ens costarà molt fer aquest concert
perquè ara es va molt a entrada,
perquè és molt complicat ara pels ajuntaments
pagar caixers i aquestes coses.
O sigui, que jo...
Més que mai, no?
Més que mai, jo demano l'assistència
i no ens defraudarem, seguríssim farem un bon concert
i que pensin que estaran recolzant
a un artista d'aquí, de la ciutat.
Clar que sí.
Ja saps que abans del dia 8 de juny
que encara es queden dues setmanetes.
Sí.
Ja saps que torno a convidar.
Ho tens claríssim, no?
Boi, encantat, encantat.
O sigui, aquell dia, la setmana del 4 al 8,
perquè el 8, recordem que és divendres.
Perfecte.
A quina hora és el Teatre Metropol a les 10?
A les 10, exacte.
Va, fantàstic.
O sigui, de pujada jo plego a les dos quarts.
Sí.
Arribaré, bueno, just a la setmana, ja estàs.
Tindres palco.
Guarda'm un trosset.
No, no, jo palco no.
Jo un trosset allà, que m'hi deixis escoltar-vos, ja tinc prou, eh?
Molt bé, molt bé.
I ja saps aquesta senyora que ha sortit fa una miqueta?
Sí.
Ja saps amb qui enredaré, no?
Ah, i tant, home, no pot faltar.
És la primera vegada que crec que et d'obrem en directe.
Ah, sí?
No?
No.
La primera vegada, eh?
Ah, sí, quasi, quasi.
No ho ha sigut mai.
Quasi no.
Ostres, ostres, palco.
I com s'ha plantejat d'aquest cap de setmana,
que és el que més tenim a la vora?
Jo ara, últimament, el que estic intentant fer
és fer tàrees de promo alternativa
i de fer, no sé, intentar fer coses diferents, no?
Perquè ja està bé, no podem estar queixant-nos,
oi, això va malament i no podem tocar i no sé què.
Doncs el que faig és no queixar-me
i fer coses que costen,
perquè hauré de dedicar dos dies
a actuar, evidentment, de forma gratuïta i tal,
amb col·laboració amb el Mercat de Tarragona,
que, per cert, han sigut molt macos
obert-se a tot i recolzant-me amb tot
i estic molt agraït amb ells.
El que farem serà, això, dos dies d'anar-hi amb la guitarra
en un lloc de mercat.
Que serà una cosa innovadora, eh?
Sí, en comptes de vendre patates o tal,
vendrem música, que és com les patates, però...
Home, però jo m'imagino allà la gent que...
La de primer el despista de dir
Ui, què passa aquí, no?
Què està passant aquí?
Sobretot jo m'imagino perquè són dos dies el dissabte al matí.
Sí.
Que a més estàs a l'hora de l'overbooking,
que és de les 10 a la 1 del migdia.
Déu meu, quina por. Em fa por, eh?
Em fa por.
Sí o no?
Sí, sí, mira que he actuat a tot arreu.
Amb la forma que tu ets, te les ficaràs a la butxaca totes i tots, que passin per allà.
Ja t'ho dic ara.
Un sempre pensa que sí, no?
Claro, home.
Però després sempre surt bé, però després i diu, sí, sí, no?
I si passa la gent dient, i aquest tio què fa aquí, no?
Bueno, també hi ha molta gent que em coneix i suposo que és que ja tinc aquesta base.
A més a més, una manera també de dir, doncs mira, no pensava en el mercat,
però mira, mira que m'aproparé, a veure què passa, a veure què m'explica el Paco, eh?
Exacte, exacte.
Perquè una altra de les coses que té el Paco a la luna,
si encara no l'heu vist, que jo crec que és delicte ja,
de no haver-ho vist,
és que, a part de les bones cançons,
són les converses que tens amb la gent entre cançó i cançó.
Sí, això...
Jo crec que hi ha molta gent que diu, espera Paco, no cantis encara.
Digue, segueix parlant, segueix parlant.
Digues, digues, que ens agrada molt això que ens estàs dient, no?
Sí.
Jo sempre he pensat, tinc aquesta idea, que un concert no pot ser un concert,
i ja està, no?
Sempre has d'afegir alguna cosa més.
I jo de forma, això va sorgir de forma molt natural.
Jo des que vaig començar a cantar i a tocar,
des de l'any 96, que vaig fer el primer disc seriós,
que seriós, sempre introduia les cançons amb una broma,
que ens sortia en el moment,
i al final això s'ha quedat com una manera de fer,
ha sigut selecció natural, total.
No ho he treballat, ni ho he fet.
O sigui, ho he treballat a posteriori.
Dic, bueno, ja que això és una bona eina i funciona,
i amb l'humor es poden fer moltes coses,
pots des de reclamar l'atenció de la gent,
fins a fer una crítica d'alguna cosa,
a introduir la part més difícil de la cançó,
l'humor serveix per moltes coses,
i últimament estic investigant molt en aquest camí.
I ara ja sí, ara em faig uns guions,
aquesta conya que dius ja,
sí, de vegades és espontània,
però de vegades està guionada.
Bueno, però ja està bé,
jo crec que de tant en tant,
encara que sigui només un...
Tenir un apunt,
perquè dius, tal,
ja saps que a partir d'allà pots arribar a crear,
perquè imaginació no et falta.
No, no, però sí,
però el guió és necessari,
el guió és necessari.
Jo això ho treballo molt i m'ho prenc molt en sèrio.
I si no, també te fan el guió.
Sí.
Ja saps, però en vaig ara, no?
Ara, espera, espera, l'estic perdut.
Hi ha aquells paperets que deixes caure...
Ah, vale, vale, vale.
Mira, això ho podíem fer al mercat, no?
Mira, per què no?
És una manera, també,
a veure, vinga,
d'involucrar la gent i que estiguin més a prop.
En comptes de les frases,
podríem demanar un tema
i fer un tema sobre la marxa o alguna cosa.
Per exemple, però ja saps que
tu he preparat coses de llimones,
tomàquet, maduixes,
i tota una sèrie de frutes i verdures,
can i coses...
Això ho puc fer, ho puc fer.
Doncs mira, una de les cançons,
la de les virtudes del cerdo...
Sí, sí, sí.
És que caurà allà, com en ella el diu.
Adiós, està, és perfecte.
Senyora, al costat, precisament,
allà al costat del de les xuletes...
Sí, sí, sí, totalment.
Jo espero que sigui aquell porc.
No estem parlant d'una altra cosa, no?
O tenim un altre porc
que també pot donar la dualitat?
No, no, no, no, no.
Aquesta cançó no...
És crítica, però no en aquest sentit, no?
Diu, aquest és un porc.
No, no, no, aquest és el porc.
La idea és que el porc és un animal
que s'aprofita tot, no?
Sí, pobrec.
Típic, no?
Sí, sí, sí.
Llavors, és una idea d'una cançó
que és un, com es diu,
una...
Això de la generositat, no?
No em surt la paraula.
Una alegoria.
Una alegoria, sí.
Una dedicació a la generositat, no?
Dedicatòria a la generositat, no?
Sí, sí.
El porc el tenim sempre.
dius, ai, que és l'animal pobret més mal vist que hi ha
per la forma que té i per com es posa i tot això,
però, mira, ens ho mengem tot, eh?
Exacte.
I després vaig jugant amb més animals
i vaig fent una miqueta d'ironia, no?
Veus, ja està.
Que hi ha burros que lleguen lejos vendiendo el pellejo,
coses...
Ui, quantos quieres, d'estos?
Quantos quieres, va, com...
També diu, animals que han canviat la història,
com el, no sé, la serpiente de...
Sí, sí, la Dani Eva.
De Eva.
De les coneixes Apple.
Algunos conejos, també.
També.
Ui, ui.
I altres zorros.
I tot això.
Tot això.
És la ironia.
Com vas pensar que si volviera, si Jesús volviera?
Ah, la cançó de si Jesús volviera.
A veure, t'ho he dit abans, a l'inici de l'entrevista,
i tu torno a repetir.
M'ha encantat.
Sí.
Per això, perquè jo crec que si tornés una altra vegada,
el que abans de caure el 21 de desembre
és quan, teòricament, segons les Azteques, s'acaba tot...
Sí, sí, és veritat.
Si arribés abans, que hauria de fer el pobre home.
Sí.
Imagina't amb la societat que ens ha tocat.
Sí, sí, sí.
Aquesta cançó és una hipòtesi d'això.
L'any 2000, Jesús Cristo torna a la porta.
Aquí dius, això es troba tot això.
Pobre, pobre, pobre.
Sí.
No ho faria.
Jo no sé per què, però el tema de la religió
sempre ho tinc molt, molt...
Jo soc, clar, soc un poc creient, la veritat.
O sigui, tinc les meves creences particulars
i els meus...
I molt de respecte, no?
Això, i la cançó està feta amb respecte, no?
Però jo sempre, no sé per què,
em surt la part crítica cap a la part més neta,
menys neta de la religió i tot el que s'ha manipulat.
Sempre, o sigui, com es manipula de vegades, no?
Les idees, ja siguin religioses o polítiques,
o el que sigui, per controlar la gent,
però el que sigui...
I aquesta cançó és molt irònica i molt simpàtica,
és molt graciosa, però té també aquest puntet, no?
Home, no, té les seves puntilletes, home, i tant, i tant.
Perquè precisament és això,
si en el moment que teòricament no hi havia res,
tothom esperava el Salvador,
si ara que ningú espera ningú vingués,
què passaria?
Què es trobaria, no?
I què hauria de fer per guanyar-se la vida
i per arribar a tothom?
Exacte. Llavors, he adaptat la cançó,
clar, si vingués Jesús ara,
el seu pare treballaria a l'Ikea, no?
Per exemple, per exemple.
Treballava en fustes i tal,
però ara estaria a l'Ikea i coses d'aquestes, no?
No, no, és genial, eh?
I el que diu, no?
Si Adam li demanés un Apple,
aquest no ho faria, compraria un PC.
Clar, home, la poma...
La poma, tot això.
Això és el pecat, és el pecat.
Això ho podria fer.
Per cert, el treball discogràfic ja el podem sentir en algun lloc.
El tenis ja posat a...
No, ho tens tu, solament.
Solament tu.
Primícia, primícia.
Solament tu.
Ostres, quina...
No, no, que una meravella.
Sí, sí.
Estic molt contenta, ja ho saps.
He penjat un parell de cançonetes al YouTube i ja està.
Molt bé.
Però encara no he anunciat que estan penjades.
O sigui, les acabo de penjar ahir, em sembla, o abans d'ahir.
I estan aquí, o sigui, si algun les busca, suposo que estan per ahir.
Doncs busqueu el Paco al Facebook, li feu d'amic, m'agusta, m'agusta, m'agusta.
Exacte.
I a poder sentir les cançons d'aquest nou treball discogràfic.
Sí, sí, en breu les penjarem entre demà i tal.
Sí, jo les vull penjar potser totes, jo crec que totes.
Home, el tens a través d'espoti, a través d'itons, és una manera que la gent les pugui sentir,
se li agrada, se les descarrega.
Exacte.
I és una manera de guanyar tots.
Sí, sí, i tant, i tant.
Sí, sí, ho farem, ho farem.
A veure, a veure, primer és que, clar, jo m'imagino el Paco dient, a veure, sí, sí,
tu m'estàs aquí amb barla de tot això, però jo encara estic pensant en el que passarà passat demà,
al mercat i després, a veure, al teatre metropòdia.
Primer centrem-nos en el que tenim entre mans i després ja es farà, no a poc a poc.
I, per cert, ara que parlaves del disc, se m'ha acudit ara mateix que a la gent que vingui al teatre
li vendrem el disc a la meitat de preu.
Molt bé.
Si val 10 euros, que és el que valdrà després, imagino, valdrà 5.
Bé, molt bé.
Sí, també, ja que fa l'esforç en el teatre.
Després, al teatre també he posat l'entrada més barata possible.
Ho hem fet a 10 euros també.
A 10 euros d'entrada.
A 10 euros també, sí.
És el més barat que es podria ficar.
Aquí hem de col·laborar tots, eh?
Exacte.
O sigui, s'ha de passar tots per allà.
O sigui, ni amics ni companyers, ni totes passats per la caja, que s'ha de donar un cop
de malpacó i s'ha de fer precisament per això, perquè continuï cantant, perquè
continuï donant-nos aquesta alegria que té ell i què més dir, que vinguin al teatre
metropol.
Que vinguin al teatre, bueno, si els s'agrada, clar, evidentment, si els s'agrada la proposta.
Que vinguin al teatre metropol.
Sí.
Que vinguin.
No deies opcions, va, que no deies opcions.
Aquestes coses no s'han de donar opcions.
No, no, no.
No ho podem pensar.
És com quan arriben a casa i t'han de vendre l'enciclopèdia.
Sí.
No hi ha opcions.
Senyora, necessita l'enciclopèdia.
Compre la passació.
Compre-la.
I ja quan et deixen pensar, malament rai.
Sí, sí.
Ja estàs, ja estàs.
Bé, jo sóc una persona que jo no demano res, eh.
Normalment no estic demanant, eh, voteu-me per aquest concurs o no sé què.
Mai, mai faig res d'això.
Però fes-ho, fes-ho.
I ara sí que ho vull fer, en aquesta ocasió sí, perquè ara sí que necessitem,
perquè hi ha un equip molt gran de gent treballant i crec que val la pena.
Molt bé.
La pena, sí, senyor.
Doncs ja saps que tenim una nova cita abans del dia 8.
Abans del dia 8 tenim el d'aquest divendres a les viernes a les 6 a les 6 a les 8.
A la tarda i en el Mercado.
Farem en veu de Ràdio Fórmula.
Ara ja saps qui ens faltaria, no?
El Juan Tón, l'equilibrista, l'altre.
Estaríem liant-la.
Vaja dos, vaja dos, vaja dos.
Doncs Paco, gràcies.
Molt bé.
Recordem que serà aquest divendres a les 6 a les 8, el dissabte de les 10 a la 1,
i la part, podríem dir, forta i gran i amb do de carinyo i amb el que necessiteu de Paco i la luna,
el dia 8 de juny a partir de les 10 de la nit al Teatre Metropol.
Exacte.
I les entrades ja les podeu agafar a la pròpia taquilla del Teatre Metropol i segurament que si pregunteu
hi haurà un tic-tac-tíquet i un de llocs aquí que t'ho posin molt fàcil o són fàcils perquè puguin tenir.
Que vinguin, que després serà molt complicat, que després València, Madrid...
Clar, és que després ja marxa, després ja marxa i no el trobarem per casa, no el trobarem.
El dia 8 de juny i aquest divendres i dissabte estarem allà al Mercadet, sí senyor.
Paco, gràcies.
Molt bé.
Deixem a la Patricia, eh.
Tu di que, eh.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Esto parece una historia de cine, pero no lo es, pero no lo es.
Allí me enseñó Patricia la cara oculta del placer.
Podría haber sido una historia de amor, pero no lo fue, pero no lo fue.
Tocaba boleros tristes mientras un tipo con sudor
palpaba al pecho una rubia antes de subir al piso dos.
Por no quedarme en el porno de un mirón a media luz
cedí mi sueldo a Patricia a cambio de alzar mi cruz, mi tierna cruz.
Después de mojar su cama y ver mi cara y mi carnet
me dijo que era un delito cobrar a un bebé, cobrar a un bebé.
Y aquella fue la más dulce en diecisiete primaveras
subiendo cada noche de dos en dos las escaleras.
Patricia, reina de la carecia, más sanada que muerde
que te moja de un beso hasta los pies.
Patricia, playa deshabitada, que en su concha dorada
me metió sin pagar el alquiler, sin pagar el alquiler.
El tiempo no pasa en Valdemás, bien pasa en un avión
y así cumplí dieciocho apenas cambiar la voz, mi tierna voz.
Aquella noche de cumpleaños Patricia preguntó
si quería pagarle con visa o con amor, mi tierno amor.
Saqué siete billetes empapados de sudor
y al día siguiente me dijeron que Patricia
había vuelto al Ecuador.
Patricia, reina de la carecia, más sanada que muerde
que te moja de un beso hasta los pies.
Patricia, playa deshabitada, que en su concha dorada
me metió sin pagar el alquiler.
Patricia, reina de la carecia, más sanada que muerde
que te moja de un beso hasta los pies.
Patricia, playa deshabitada, que en su concha dorada
me metió sin pagar el alquiler, sin pagar el alquiler.
Patricia, reina de la carecia, más sanada que muerde
que te moja de un beso hasta los pies.
Patricia, playa deshabitada, que en su concha dorada
me metió sin pagar el alquiler, sin pagar el alquiler.
Sin pagar el alquiler.