Ara sí, Andrés i Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Aquest dia és el teu torn, ara no ens podem queixar.
No.
Ara pots espleiar-te tot el que vulguis.
Doncs mira, per l'antiga audiència,
que ha hagut per tots aquests actes que hi ha hagut,
dels mítings i del cinema,
i tot això hem hagut de fer uns salts
amb els dimarts i els dijous,
però demà, a les 6 de la tarda,
dic demà perquè aquest dijous tampoc hi haurà cine,
o sigui, llavors, sí, a partir de desembre,
ja tenim el 4 de desembre, l'11, el 13, el 18,
i el 20 acabem perquè llavors es tanca la sala
per a vacances de Nadal del personal.
D'acord.
El fan el kit-kat de les festes.
Exacte.
Llavors, demà, a les 6 de la tarda,
allà, ja dic, a l'antiga audiència,
al plaça Pallol,
amb la col·laboració d'un euro només,
podrem veure la pel·lícula Orfeo Negro de 1959,
una pel·lícula que va dirigir Marcel Camus
i que va interpretar-ho Breno Melo,
Marpresa Down i Lourdes de Oliveira.
S'ha de dir que aquest Breno Melo té una història
bastant cinematogràfica, per dir-ho així.
Ell, bueno, primer direm que la pel·lícula
té molt que donar i va presentar la bossa nova,
o sigui, que la bossa nova precisament
deu molt a la pel·lícula Orfeo Negro
perquè la gent es va agantar que existia
la bossa nova i més sambas i més coses d'aquestes
d'una manera més explícita amb la pel·lícula Orfeo Negro.
La cançó A Felicidade,
que va ser composada per Vinícius de Moraes
i Antonio Carlos Jovín,
perteneix precisament a la banda sonora
d'una pel·lícula que va s'aposar ja
a la internalització del ritme brasileny.
Va ser un gir amb la història de la música.
La bossa nova deu, per tant, molt a Breno Melo,
que era un mediocre futbolista brasileny
amb un físic legendari que, per casualitat,
va canviar la pilota de futbol pel paper d'un mite grec,
en aquest cas Orfeo.
Es va transformar, de cop i volta, en un actor.
Un home que va morir als 76 anys l'any 2008
i ella es va enterrar una vida
amb moltes tintes de guió cinematogràfic
perquè va morir sol i arruïnat
i vivia en un barri que es deia Tristesa.
Era un d'aquests barris de faveles,
d'aquelles barraques,
i entraves i allà hi havia el menjador,
una cortina,
i a darrere de la cortina hi havia el dormitori.
I normalment el lavabo estava fora,
la gran majoria de vegades.
i resulta que no el veien, no el veien,
van entrar i el van trobar
que l'home havia mort sol, trist,
abandonat i arruïnat.
Havent guanyat mils i mils de dòlars.
Ell anava amb una maleta carregada,
amb una maleta, duia diners,
anava a casa la seva mare i deia
mare, això per tu.
Li agradaven les carreres,
li agradava el joc,
bueno, allò que no tens control,
que et penses que el que has guanyat en quantitat
et anirà venint i no va ser així.
El cos del protagonista d'aquesta cinta,
que va guanyar la cinta
La Palma d'Or de Cannes l'any 59
i d'un Òscar l'any 60,
portava ja dos dies abandonat
quan el van trobar.
Va ser trobat precisament
amb l'humil caseta
i precisament el que he dit abans,
una cortina separava el quarto de la cuina.
Ell vivia en la ciutat de Porto Alegre,
al sur del Brasil.
Els familiars i veïns del barri
van tardar a notar la seva ausència,
el que va impedir amb els metges
diagnosticar la causa.
Ells van dir que va ser el cor,
revela per telèfon,
el seu fill,
Paulo Melo,
és un dels cinc fills,
i això el que va dir
amb la premsa
quan el va trucar.
Ell era,
aquest noi,
era fruit
del segon matrimoni
que es van trencar
en bona mida
per la fama primer
i l'anonimat després.
Primer perquè era famós,
després de casar-se es va cansar
i més tard es va casar.
I després,
com que les penes
venien una darrere a l'altra,
també es va separar de la dona.
Per això dic que va ser...
No li va sortir gaire bé
tota la història,
molt trista.
Molt trista,
en aquest aspecte.
Bé,
doncs això és el que estàvem dient
de la pel·lícula
que farem demà
d'Orfeo Negro.
Ara seguirem parlant
i sentint música.
Però és que
al casal
Sanites de Tarraco,
a l'Aviguda Catalunya 54,
a l'edifici
de les antigues
germanetes dels pobres,
comencem el dilluns que ve
una altra sèrie de pel·lícules
els dilluns
a les 5 de la tarda
amb entrada
totalment gratuïta.
Fantàstic, Andrés.
Comencem amb la pel·lícula
Tiempos modernos
de Charles Chaplin.
A l'altre dilluns
farem una de l'Oeste,
Los Siete Magníficos.
El dilluns dia 17
farem una còmica,
una de nazis,
però per riure,
que es diu
Ser o no ser.
És per riure
tota la pel·lícula.
És veritat.
I per acabar,
el dia 24 de desembre,
la vigília de Nadal,
farem una pel·lícula
de Bing Crosby,
de Nikkei,
Rosemary Clooney,
Vera Ellen,
Navidades Blanques.
Oh, que maca.
I hem de dir
que el dilluns,
dia 31 de desembre,
no farem cinema.
Ah, és el que t'anava a dir,
no?
Festa, no?
Està preparant el raïm,
està preparant les festes.
Està preparant les festes.
Clar, això s'ha de celebrar.
Això és el que puc avançar.
Molt bé.
Bé, anem a parlar
d'aquest xicot,
però primer jo posaria
una peça de la pel·lícula.
Escoltem aquest tema musical.
pel·lícula aụàó.
?
?
?
?
Bé, això és esperanza ambientant.
Ara llavors sí, comencem a sentir un dels temes principals
a felicidade d'aquest Orfeo Negro.
Escoltem ara el tema ja principal, ja ens hem ambientat, entrem molt bé.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
Bé, això és esperanza ambientant.
A felicidade do pobre parece
A grande ilusão do carnaval
A gente trabalha o ano inteiro
Por um momento de sonho
Pra fazer a fantasia
De rei ou de pirata ou jardineira
E tudo se acabar na quarta-feira
Tristeza não tem fim
Felicidade sim
A felicidade é como a pluma
Que o vento vai levando pelo ar
Voa tão leve
Mas tenha vida breve
Precisa que haja vento sem parar
Precisa que haja vento sem parar
Precisa que haja vento sem parar
Tristeza não tem fim
I entra l'altra
I entrava l'altra
No s'ha donat temps
I ha entrat a l'altra
S'ha de dir
Que la trajectòria d'aquest home
De Melo
Com a futbolista
S'assembla molt
A la majoria
Allá es diuen
Els jugadors de futbol
Al Brasil es diuen boleros
S'assembla molt
Amb els boleros
Del Brasil
Amb els anys 50
Melo
No era precisament
Un crac del futbol
Inclús els amics
Li deien
Pie de plomo
Imagina't
Si jugava ràpid
Pobre
Però el futbol
Es presenta
Com l'única alternativa
Amb el nen
Que venga a llines
Per ajudar la mare
I no arriba
Ni siquera
A acabar els estudis
De la primària
Jugant com a centrecampista
De l'extintit
Ja
Equip
Renner
Un equip
Que era precisament
D'obrers
Aconsegueix
Un d'aquests títols històrics
A l'arrebatar
Al Grèmit
Internacional
Al Campionat Regional
L'any 1954
Bé
Això li va anar bé
Perquè era un dels jugadorets
Que bé
Pertenyent
Amb aquell equip
Que havia fet
Aquesta feina tan bona
Se'n va
Al Santos
Al Santos
D'on jugava Pelé
Junts aquí
Ell va arribar a jugar
Amb el Pelé
Perquè va
Llavors
Déu-n'hi-do
I en vell
Comparteix ja
El camp de futbol
Comparteix la pensió
I confidències
D'amics
El que per qualsevol jugador
Ha sigut la gran batallita
Que explicàvem
Els seus nets
Per Melo
Només va ser més
Que un capítol més
De la seva
Res comuna existència
Anna
Si no li van donar importància
Una cosa que és tan extraordinària
Per a molts jugadors
Exacte
I per a molts futbolistes
Traspassat
Després va ser traspassat
Al Fluminense
De Rio
I se li presenta
Una època difícil
Tenia
Que guanyar
Com fos un partit
I el van empatar
El seu pare
Anava
Amb el cap cap avall
Cap al carrer
Perquè esclar
Estava desesperat
Que el seu fill
No havies pogut guanyar
Amb l'equip
Al campionat
I un home
El va convidar
A fer una pel·lícula
I va dir
Que tenia el cos
I la cara
Que necessitaven
Això ho explica
Tot això ho explicava
Un fill
De Melo

Ni siquiera
En portuguès
Aconsegueix
Fer-se entendre
En francès
Amb el director
Marcel Camus
El cineasta
Havia decidit
Fer una pel·lícula
Després de
Veure una obra
De teatro
Orfeu
De Camseillau
De Vinícius
De Moraes
La pel·lícula
Conquista
A més de Canes
L'Òscar
La millor pel·lícula
Estrangera
I
El globo d'or
L'any 1960
I es converteix
En una pel·lícula
De cul
Fora de Brasil
Però
No passa
El mateix
A la seva terra
Primer
Perquè presenta
Els negres
Com cerds ingenus
Que no fan una altra cosa
Sinó ballar
I després
Perquè en els concursos
Participa
Com a pel·lícula francesa
I no precisament
Brasilenya
Ja que es va rodar allà
Amb personatges brasilenys
O sigui
Imagina't a vegades
Quins mars de fondo
Que hi ha
No, no
És una passada
Exacte, sí
Ara escoltem
Amb un grup
De La Rua
I una veu femenina
Que és precisament
La Marpeça
Dawn
Una peça
Que es diu
On nos o amor
O nosso amor
Mais feliz
Deu pra você
Você é feliz
O nosso amor
Mais feliz
Deu pra você
Você é feliz
Que bonica Andrés
Quina veu
Quina veu
Quina veu
Més preciosa
I melosa
Imagina't la pel·lícula
Llavors com és
No, no
Fantàstica
L'èxit de la pel·lícula
Orfeo Negro
Doncs alça
Bruno Melo
El lloc de símbol sexual
Negre brasileño
Amb una època
De racisme
Doncs fortíssim
Rep homenatges
Acostuma anar
A hotels de luxe
I dina
Amb presidents
De diversos llocs
Del món
Entre els il·lustres
Que manté
En Rio
Estan Vinícius
Jovín
Dorival
Caimí
I fins a l'anglès
Ronald Vix
Celebra
Per la sal
Amb un tren de claus
Que es va dir
El robo del siglo
Arribem als anys 60
I Melo
Posa en marxa
Els seus talents
Que no són precisament
La guitarra
Amb la que es passeja
Per les platges
Comença
A atraure
Riades de noies
Bueno
Lògicament
Amb el tipus
Que tenia el paio
Doncs escolta
Era artista de cine
Amb el tipus
Que tenia el paio
Sí, sí
Imagina't
Aquests anys
Explica'm
Que el fill
Diu
Aquests anys
La meva mare
La dona de Melo
La patia
Patia moltíssim
Perquè esclar
Veia que el marit
Se li anava
Amb una
Amb l'altra
I amb l'altra
Diu
El meu pare
Era un bohemi
Simpàtic
Guapo
I carismàtic
Se n'anava de casa
El divendres
I només tornava
El dilluns
I això ho diu el fill
Que també apareix
Amb la pel·lícula
Al costat de la seva mare
Configurant
O sigui
En un moment de la pel·lícula
Surt la mare
O sigui
La dona del Melo
I el nen
Melo
Participaria encara
En unes altres
Vuit pel·lícules menors
Van sortir de Rio
I van tornar a Porto Alegre
Explica
Això
L'explicava la seva mare
Amb el fill
Amb una maleta de diners
Amb el que van comprar
Cases i terrenys
Però com a meu pare
Li agradava jugar a les cartes
Moltes d'aquestes propietats
Van ser vengudes
Per pagar deutes
Això
Paulo
El fill de Melo
Ho explica
Ja distant
De les pantalles
I dels terrenys de joc
Melo intenta
Varios oficis
Per sobreviure
Actua amb
Anuncis de la tele
Relacions públiques
Entrenador de futbol
Conductor
Obrer
Al final
Es dedica a vendre
Interseccions publicitàries
Amb diaris
Al jubilar-se
És un individu anònim
Que passa
A guanyar
La pensió mínima
De la seguretat social
En aquell temps
Farà uns
Set o vuit anys
Un cent cinquanta euros
Al mes
Això és allà
Al Brasil
Al Brasil encara una miqueta
Però res
Però continua sent no res
Comparat segurament
Amb el que ell havia guanyat
I amb el que ell no tenia
És clar
Ara
Anem a sentir cantat
Precisament per Bruno Melo
Mañana de Carnaval
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el que ellis
A götiva
R 낮
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el
Imi amb el que elli
En atéxed
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el que elli
I amb el bol
ofera
I amb el aspect
A processes
No
A 곡
I amb el que elli
I amb el
I amb el
I few
I amb el
I amb el
I amb el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ai, si és que em sonava aquesta cançó preciosa, que també canta molt bé ell, eh?
Sí, sí.
Doncs així va ser com l'any 2007, als 76 anys, va morir aquest home, que l'any 2005, als 74 anys, ja el donava tothom com mort.
I resulta que no.
Llavors li van fer un homenatge i li van fer alguna sèrie de coses.
Bé, escoltarem ara l'última cançó, però abans us diré una cosa.
Demà podrem veure aquesta pel·lícula a les 6 de la tarda, allà a la plaça Pallol, a Tarragona, a l'antiga audiència.
Bona butaca, bona pantalla, i només valdrà la col·laboració d'un euro.
Un euro per veure una gran pel·lícula.
I recordeu que pel dilluns que ve, a les 5 i mitja, al casal Sanites Tarraco, de l'Avinguda Catalunya 54,
l'antic edifici de les Germetes dels Pobres, podrem veure la pel·lícula Tiempos Modernos.
Això a les 5 i mitja de la tarda, amb entrada gratuïta, per la propera setmana.
Us esperem demà a l'antiga audiència.
I ara escoltem l'última peça, que és precisament cantada per Marquesa D'Oum,
la noia de la pel·lícula, Samba d'Orfeo.
I em despedeixo fins al proper dilluns, si ho vol.
Gràcies, Andrés, bona setmana, i fins al mes vinent.
Si ho vols, és veritat.
Fins al desembre.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!