I què pensàveu, que amb tanta entrevista que havíem de fer
i amb tanta cosa no hi hauria el mana-mana?
I tant, per començar el programa, com sempre.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, que bien que se te escucha, oye.
Estás como en otro sitio.
Estic, sí, sí, sí.
Estic flotant, estic flotant.
Bueno, tu jo no sé si te sents bé.
T'escoltes bé, és que et veig que no te mous els cascos.
Sí.
Una miqueta inquieta, estic, eh?
Perquè jo ja saps que soc cul de mala sento.
Bueno, però bé, no? Ara te sents bé?
Sí, ara te sents bé o no?
Sí, sí, sí.
Fantàstic.
Em sento perfecta.
És que li he posat una altra cosa, amb els cascos.
Em sento ben sentada.
Sí, clar, em diu te sents bé i, clar, de fons me posa aquí un senyor que parla
que jo dic no sé.
No sé.
¿Cómo se, mo lo de la rádio?
Com he cambiado la voz.
¿Cómo se, mo lo de la rádio?
Qué nervioso que estamos.
Què farem avui, Mar?
Mira, primer em vaig a treure les arracades.
Treu-te-les, treu-te-les.
Tres, treu-te-les.
Tres, treu-te-les.
Doncs vinga, treu-te-les.
Ara et sento un milió.
Veus que no era culpa meva?
Ja em pensava que ja ho veuràs tu.
No para quieta, no para quieta, no clares, m'estava clamant les arracades.
L'he donat m'ha benvingut.
Hombre, home, quin canvi.
Bueno, a veure, avui és dijous.
Sí.
Molt bé.
Això és, mana, mana.
Sí.
Benvinguts.
Bienvenido.
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Bienvenido.
En mis ojos se despierten con la luz de tu mirada yo.
¡Adiós servido!
Que mi madre no se muere, que mi padre me recuerde.
¡Adiós servido!
Que te quedes a mi lado y que más nunca te me vaya.
¡Adiós servido!
Que mi alma descanse cuando de amarte se trate.
¡Adiós servido!
Que todos los días que me quedan y las noches que aún no llegan yo.
¡Adiós servido!
Con los hijos de mis hijos y los hijos de tus hijos.
¡Adiós le pide!
Que mi pueblo derrame tanta sangre y se levante.
¡Adiós servido!
¡Quin bon directe, eh!
Sí, sí.
De fet, no m'estranya, no m'estranya que hagi arrasat els MTV, ai, perdona, els Grammy Latinos...
¡Ay, que se te va la mente!
Sí, sí, sí, sí, perquè l'àlbum de l'any és aquest, és l' MTV Unplugged, ara, de Juanes, que l'ha fet pujar com l'escuma i convertir-se en el cantant que més més gramis latinos té de la història.
Home, no m'estranya, a més a més que és molt boi, a més, porta una carrera que més o menys ha anat fent coses que...
Amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt.
I molt atractives de cara a la gent i que, clar, tot això són votacions i que es nota, no?
Et fa participar, sí, sí, sí, sí.
Però hi ha hagut un gran, un grup que s'emporta també un munt aquella nit, no?
Sí, i a més, és un grup que no coneixíem de res, deixem-ho de guiar al final i així l'escoltem una miqueta.
Ah, d'acord, d'acord.
David Bisbal també va prendre el seu premi, mejor álbum vocal pop tradicional, per Una noche en el Teatro Real, aquell treball en directe, que, bueno, que vam poder gaudir X persones en aquell teatre i que després...
X persones, eh?
X, sí, totes les que acabien, clar.
I que la resta, doncs, estaven gaudint a casa seva amb un CD, així de clar.
També Juan Lís Guerra, que jo, de fet, feia moltíssim, que no el sentia, i saps per què?
Per què?
Perquè s'està dedicant a ser productor, que per això és el millor productor de l'any segons els gremi latinos.
També s'ha endut un premi, un gremi, cap a casa seva.
Doncs mira, fantàstic, no?
I aquest grup que et deia jo que ha rassat, que inclús hi ha una conya a internet que diuen, si quieres un gremi, corre, que se los lleven todos.
I són ells.
Es diu en Jessi i en Joy, i la cançó es diu Corre, per això deien Corre, que se los lleven totes.
A més, s'han portat la gravació de l'any, la cançó de l'any, el millor álbum vocal de pop contemporani.
Sí.
Hi ha alguna coseta més que se m'escapa, però que segur que busquem i també ho trobem, eh?
Jo he de demanar perdó perquè per mi són totalment desconeguts.
No, no, a mi em passa exactament el mateix.
Però quan l'he sentit he pensat, doncs no està malament, eh?
Sentim una miqueta para veure què passa.
Vinga.
Digo lo que siento, me interrumpes y terminas la oración, siempre tienes la razón.
Tú, el libreto de siempre tan predecible, ya, ya me lo sé.
Así que corre, corre, corre, corazón.
De los dos, tú siempre fuiste el más veloz.
Toma todo lo que quieras, pero vete ya.
Que mis lágrimas jamás te voy a dar.
Así que corre como siempre, no mires atrás.
Lo has hecho ya y la verdad me da igual.
Doncs serà molt bé, aquesta gent.
Sí, sí, mira, l'haurem de tornar a posar, eh?
Varies vegades, se'ls haurà amat.
Una veu super, super, super neta.
Una veu que es fa escoltar, que et fa parar i sentir-la.
Que, a fet, clar, no se'ls hauran regalat, se'ls han guanyat.
Com també, que em deixava Paco de Lucía.
Ah, el Paco, Paco.
El Paco de Lucía, no el Paco de la Luna.
No, no, aquest és a Madrid.
Aquest, de moment, no té cap gramí latino, però...
Ja arribarà, ja arribarà.
Tens el temps, Paquito, tens el temps.
Bueno, Paco de Lucía, que també s'han endut un, eh, de gramí.
Un munt, però, clar, des d'aquí, clar, hi ha molts grups i molts cantants
que no han arribat encara a passar a l'Atlàntic i no els coneixem.
Ja arriba, però que dèiem, no?
A poc a poc ja aniran arribant.
Exacte.
A nosaltres no sabíem qui era aquesta gent, la Jessie and Joy.
Dius, ai, anem a veure què són.
Ah, no els disfrutem, clar, no?
Exacte.
Anem a veure què són aquesta gent.
Parlem d'una noia que podríem tillar de bord, eh,
però que, depèn d'en qui parlis,
però que sens dubte una noia molt guapa.
O sexy, diries?
Sexy.
Sexy?
Sexy, sí.
Sexy, sí.
Sexy, sí.
Sexy, sí.
Miracle.
I believe a miracle.
De fet, no per res, és una de les cares més guapes de la televisió.
Ella es diu Carbonero, Sara Carbonero.
Ah, la senyora Possible Casillas.
Bueno, de momento, Sara Carbonero.
Sara Carbonero.
Deixeu així.
Possible Casillas.
Periodista?
Bueno, ojalà algun dia,
però no cal que tu diguis que hi ha prou,
ella està enfadada perquè és una de les entrevistes...
Perdó, presumptamente...
No, possiblemente...
No, la qüestió és que...
La notícia és que la revista El la fa fer de model
i, a veure, és enganyosa.
Diuen El desnudo de Sara Carbonero,
però en realitat és per una bona causa,
és per apujar una iniciativa de la Creu Roja
que es diu, ara més que nunca,
ajudar les persones que s'han vist en situacions extremes
per degut a la crisi.
Exterme a pobresa.
Ah, exacte.
I, per tant, doncs, ella apareix guapíssima,
seminua,
amb el cos plegat de cristals de Sbaroski.
Tu saps que ara mateix la part masculina que ens està escoltant ha dit...
Ai, ai, ai, ai.
Sí, però ara és quan jo puntualitzo.
Vinga, puntualitza.
Només li veiem l'ombro i un tros d'esquena.
Oh!
Todos los hombres, així, en general.
Oh!
El desnudo, bueno, doncs, entre cometes,
perquè tampoc no passava res per ensenyar un obror, Sara.
Home, un tros d'esquena més allà on l'esquena aperta el nom,
que tampoc hauria passat res.
És una causa benèfica.
Clar, dona, tu saps la data de revistes que s'hagessin venut, dona?
Aquest mateix tipus de foto s'ha vist per altres actrius i altres models
totalment cobertes de vidres Sbaroskis.
Ai, em pensava que no ho diguis, totalment despullades.
També, clar, clar, cobertes de vidres Sbaroskis.
Són fotografies espectaculars.
Però ella només ha deixat veure l'ombro i un tros d'esquena.
Però, bueno, és igual.
El que sí que m'ha tocat molt la fibra sensible
és que per fi puc llegir una entrevista
com si ella s'estés confessant.
Ai.
Ell per fi ha aconseguit una entrevista
en la que ella explica i llegeixo textualment
«Soy muy tímida y eso a veces me confunde con borde».
Ja està, ja està, veig, ja ho hem trobat.
Perquè jo vull portar a la calle...
Això també és el que li passa a l'Alonso.
Que ell també és molt tímid i tothom li diu que és molt borde.
Però no, és que és tímid.
També diu que quan va pel carrer
vas sempre com amb el cap acotxat
i sempre ha de tenir alguna cosa a les mans
o les mans a la butxaca
perquè és una persona molt nerviosa
però que és molt tímida a la vegada.
Jo que és introvertida i li costa...
Això a vegades li pot donar una imatge de borde.
És això, que jo pensava que tu eres borde
i el que passa és que ets tímida.
Mar, ara t'anava posant exemple i ara no ho faig.
Digue'm.
Jo soc molt tímida.
Tímida és una cosa, sí.
Mar, jo soc molt tímida.
Ja, sí.
Ja ho saps, que a mi m'acosta un món.
Tu ni tímida ni borde.
No, no, no.
Ni Sara Carbonero.
No, això ja de primer no.
I dubto molt que tinguin tots els miralls
o cristalls Sbaroski per ocupar-me'ls.
T'anava a dir, t'anava a dir.
Però sí que brilles com un Sbaroski, eh?
Ets una noia brillante.
Com l'has dada.
Ai, li has dado, eh?
Bueno, de fet, la notícia és aquesta.
Que et venen un desnudo de Sara Carbonero
que no és cert.
Sí, és cert que hi ha una resta de fotografies
en les quals surts molt mona
perquè hem de dir que la xiqueta és guapa.
És guapeta, sí.
A la part que intel·ligente.
Però l'entrevista, doncs, bueno,
doncs, així com que passa de puntetes per damunt de...
De tot.
De tot, però...
Lo personal, diguem-ho així, no?
A mi el que m'ha de fer gràcies és això, no?
Que diu que parece borde porque es tímida.
És que es tímida.
És que també...
Com som?
Com som?
És tímida.
Chata, a veure, no busquem més enllà.
Puede ser presuntament borde,
però no, és tímida.
És tímida.
Ara ho sabem,
aquelles que no ens caiguen bé,
diu, és que és molt tímida.
I si no li pots dir,
maravilloso, maravilloso, maravilloso.
Maravilloso.
Parlem de machos.
Vinga.
I d'una altra revista.
George Clooney?
No, no, no.
No, no, no.
És que té una veu.
Oh, quan venim aquí a tomar un cafè,
no estàs a sentir estrelles?
Sí, sí.
Senyor Cluny.
Estrellada.
Llavors li dius,
George Clooney...
Ai, perdó,
se m'ha sentit la parlata.
Li dius,
senyor Clooney,
i estàs tu allà al costat,
tu no et quedes mirant dient,
veus, Clooney?
No, no, no.
Ella deu pensar,
mira, veus,
tan confós.
Te tires a sobre.
Ella pensa,
mira, veus,
tan confós com el George Clooney.
Veus?
Claro.
Senyor Estrella.
Aquí no ens patrocina la marca de cafè
i jo aquí se m'acaba el temps
i només fem que li deia tonteria.
Bueno, tonteries de tot el rato,
però bueno.
Clooney.
No, Clooney no.
No, no és el matxament.
A veure,
tornem a començar.
Sílvia,
parlem de matxos.
Espera,
torna't,
torna't.
Digues, digues.
Digues tres, Sílvia.
Digues, digues, digues.
Parlem de matxos.
Matxo, matxo, matxo.
De matxaments
i d'una exclusiva
també,
també en aquest moment
benèfica.
Sis famosos
homes,
molt homes,
es posen a la pell
de les dones.
Tant, tant, tant a la pell
que es pentinen,
es maquillen,
es vesteixen com elles.
Molt bé, no?
És un reportatge
de la revista
Marie Claire
pel mes que ve,
per desembre,
en el qual
recorden
a les
supervivents
de la violència de gènere
i a les que encara
no s'han atrevit
a denunciar
o a les que ja
no podran explicar-ho.
Ah, sí, sí, sí.
Són Fernando Tejero,
Marc Lotet,
Miguel Avellán,
Ariel Roth,
Joaquín Prats
i Manel Fuentes.
M'agradaria...
Chapó, eh?
que les veiessis
aquelles fotografies,
perquè en el fons
tu saps
que aquelles dones,
entre cometes,
són molt masculines,
però,
per ser homes,
són molt femenins.
Sí,
estan molt bé fetes
les fotografies
i tot el maquillatge
i tot el més.
perfectes.
Les perruques,
el maquillatge,
el vestuari,
les poses
de les fotografies
són superhíperfevenines.
Qui dius?
Després me dius
a quina pàgina
estan,
que jo ho vull veure, eh?
Sí, sí, sí.
De fet,
jo m'he quedat,
dic, oh!
Perquè no t'ho esperes,
no t'imagines
fins i tot
qui pugui anar
darrere
amb aquest maquillatge.
Fernando Tejero,
estem acostumats
a veure'l
amb una barbeta
de quatre dies,
una perilla,
una...
Morenassa,
cabell llarg?
Sí.
Ah, ja veus si l'he vist
aquesta foto, eh?
Però totalment afaitada.
Sí, sí, sí,
totalment, totalment.
Però amb una cara sense...
Bueno,
que menys pel que tu i jo.
Sí, sí, sí.
Menys pel que tu i jo.
Com ho has dit això?
Menys pel que tu i jo.
Mar, mar.
No, la cara, no, la cara.
No, no, no,
unes celles ideals.
Per l'amor de Déu,
tothom sap
que dolenta, eh?
Bueno, amb tu has anat a parar.
Mare de Déu, senyor.
Ara no sé si venia
aquesta xica.
Sí, sí,
m'ho estàs fent molt bé, avui.
A veure?
Avui en certes.
Jimmy Joe, Jimmy Jay, Jimmy Joe.
Jimmy Joe.
Jimmy Silva, Jimmy Sílvia.
Que ben dintes, Marc.
Ja riu, ja riu.
És impossible de repetir, això.
Jimmy Joe, Jimmy Jay.
Dale.
No pots estar quieta
quan sents d'aquesta cançó.
A mi se'n belluga el cul,
les cel·lulitis,
tot se'n belluga.
A més, canto igual que ella.
Vinga, papita, papita.
I a tu no et passa
que el paio aquest
que canta amb ella
té cara d'elfo?
El pitbull.
El pitbull té cara d'elfo, tu.
És lleig com una mala cosa.
Per això porta les ulleres.
Però és que es treu les ulleres
i sempre un elfo enforronyida.
Però entre tu i jo,
tu te l'imagines en cabell?
És que jo no crec...
És que, clar,
com l'hem conegut cal,
amb tot el molt respecte
per la gent calva,
però no me l'imagino
amb el cabell arrissat
o amb el cabell llarg.
Perquè els calvos
tenen un atractiu,
però és que ell és calvo i lleig.
I clar, això ja no té reglo.
Ho entens?
O sigui, no hi ha perruca,
ni barret, ni gorra
que ho dissimuli.
Però no venim a parlar d'ell,
venim a parlar de la Gio Lou.
D'ella, d'ella.
Actriu, cantant,
empresària,
ballarina
i, de nou,
dissenyadora de moda.
Veus?
Ha volgut tornar
al món de la moda
de la mà de Theology,
una empresa americana
que està especialitzada
en samarretes.
Veus?
A veure,
ella no volia tornar
a fotre la pota,
com ja li va passar abans,
quan va crear
la seva pròpia firma de roba,
que se'n va anar a Norris.
Sí.
I la Dieva del Bronx
ha dessenyat
una...
bueno,
ha fet una petita col·laboració
posant el seu segell
en unes samarretes
amb llegendes,
és a dir,
amb escrits,
que això es porta moltíssim
i està molt de moda
portar samarretes
que reivindiquin alguna cosa.
Que diguin alguna cosa
i que no sigui només
una samarreta
per ser una samarreta,
no?
Ah, exacte.
T'entenc, t'entenc.
Doncs, bueno,
són, a veure,
són llegendes
com a molt romàntiques,
com a molt de persona
molt dolceta,
no gens agressives,
no?
Però, bueno,
està bé,
de dir,
si això funciona,
possiblement no t'estranyi
que la veiem col·laborant
amb altres marques.
No, i segurament
que també sortirà
la segona tongada
de les seves colònies.
Bueno,
però això és una altra estona.
No,
perquè també,
a la llarga, eh?
que m'ha vingut ara un flash,
no cal que posis música,
però hi ha un anunci
d'una colònia de Madonna.
Ah.
De les quals
hem pogut veure
unes imatges
que l'únic que li tapa
a aquesta senyora
és el pot de la colònia.
Sí,
està espectacular
en aquelles fotografies.
És colònia o perfum?
Això no ho trobo, eh?
Bueno, no ho sé.
Anuncio colònia a Madonna.
Bueno,
jo he vist una fotografia
que la dona està
retocadíssimament espectacular.
Sí.
Però,
però,
després les he comparat
amb unes imatges,
un vídeo,
d'un concert,
i això no cal que em posis música,
Sílvia,
perquè...
No, no,
te l'estic buscant
amb la seva primera fragrància.
És aquesta, no?
No ho sé, no ho sé.
M'ha vingut un flash,
ara mateix.
He vist un vídeo
en el qual
ella és molt amant,
i de fet li queden bastant bé,
dels concerts
amb roba interior,
amb corsers,
amb ligueros,
amb tot aquest tipus de mandangues.
D'acord.
Doncs he vist un vídeo
en el que possiblement
jo des d'aquí li diria,
Madonna,
m'encanta que portis
corser i cotilla,
diguéssim,
i ligueros
per fer els concerts,
però posa-t'ls
de la teva talla,
carinyo.
Perquè sembla...
Posa-t'ls de la teva talla.
Sí,
perquè hi ha moments
en els que la xiqueta,
perquè el ball ho demana,
s'espatarra una mica,
i se li poden llegir
els llavis,
carinyo.
No, nena, no.
Una calça
d'una talla més gran
te recull tot més...
Mar,
per l'amor de Déu.
No, estic dient res.
Que és d'amorari infantil.
És que...
Perdona,
els llavis són llavis.
unes calces
d'una talla més gran...
No donem...
Bueno, que me deixes
acabar la notícia.
Unes calces,
ara ja acabo.
D'una talla més gran
ja he començat,
Sílvia,
i ja estic embalada.
Que, total,
que no són de la teva talla,
carinyo,
i que si fossin
una miqueta més gans,
que no passa res
per pujar de talla,
perquè això ja passa,
i quedaries
més recollideta.
Madona,
clar,
madona.
Perquè una cosa
és ser sexy
i una altra cosa
és anar estreta.
Anar repletada
d'aquella manera
que no,
no, no,
més val que riem,
més val que riem.
Tenim un nen a la vista?
Sí, sí, sí.
D'aquí, d'aquí, d'aquí?
Doncs naixerà
a la primavera del 2013.
La seva mama
es diu Patricia Conde
i el seu papa
es diu Carlos Segui,
que és un empresari mallorquí.
Es van casar...
Aquest estiu passat,
no?
Sí, sí,
quatre mesos,
fa quatre mesos
que es van casar
a Mallorca
amb una boda així
molt de l'estil
de Patricia Conde.
Mar, entre tu i jo
quina punteria, no?
Hi ha moltes males llengües...
Arribar i moldre, no.
Hi ha moltes males llengües
que diuen
que és possible...
Que hi eren tres?
No, no.
A la boda?
Aquestes coses són de iaia.
Presumptamente.
Que eren tres a la boda?
Això són comentaris de iaia, no.
Que hi ha gent que diuen
que no veuen
a la Patricia Conde
casada i amb fills,
o sigui,
que és possible
que una de les dues coses
li s'obri.
No, home, no.
Que no li veuen
gaire futur
a aquest matrimoni.
Home, no, per això, home,
ja de primer
ja porten uns quants mesos.
això ja està guanyat.
Ella ja està embarassada.
Això és una altra cosa
que tampoc s'esperaven.
Ja, ja.
Però mira, molt bé, no?
Per ella.
Sí, sí, sí.
Muy bien, Patricia, muy bien.
Muy bien.
Patri.
Ai, ai, ai,
quin complicat l'àfon.
I una altra notícia,
en aquest cas,
bona per tu.
Sí?
Dolenta per la Beatty Spiers.
Què ha passat?
Ara sí que m'he quedat
així una mica tocada.
Ja t'he anul·lat la cita
amb la depiladora.
Ai, que no és casa.
I amb la pedicura
i amb la perruqueria.
Oh, pobreta.
Després d'haver passat
per la peure etapa
de la seva vida,
semblava que havia recuperat
l'estabilitat
d'aquesta xiqueta allà,
al costat del seu representant.
Com seria això?
Representant barra nòvio.
Doncs això.
Es va enamorar
perdudament d'ell
i va decidir
que s'havien de prometre
i casar-se.
De fet,
s'havien de prometre
a principis d'aquest any.
Sí?
I es volien casar
al desembre.
I què va passar?
Doncs que es veu
que després de tenir
el cas de tot a punt,
han decidit que no.
que ara no es casen.
Oh, pobreta, eh?
Una altra decepció
per la Britney.
Oh, és que a lo millor
ha sigut ella.
També podria ser,
també podria ser,
però bueno,
que era d'una llàstima
perquè ja semblava
que s'hagués assentat
una miqueta més,
que estigués una miqueta
més contenta.
Jo crec que és qüestió
de temps
que ens expliquin
què ha passat, no?
Però que em fa
com a ràbia allò
que dius,
mira,
sembla que la xiqueta
havia assentat cap
i no,
el que havia assentat
era el cul
com tothom
quan se senta
en una cadira,
tu.
Però mira que
tu també.
És el que hi ha.
Bueno,
Vinnie Espirus,
que ens sap molt de greu,
entre d'altres coses,
perquè la Sílvia
va a dos bodes a l'any
i una era la teva.
Clar,
ja em feia il·lusió.
Aquelles coses
que dius,
ens podria haver convidat.
Clar,
ens podria convidar,
és el que anava a dir.
Però la qüestió
és que no,
ni Escas ni ens convida,
Sílvia.
Bueno,
paciència,
tranquil·litat,
ja vindrà.
Sí,
ja vindrà,
ja vindrà.
Mira,
Marc,
avui hem anat
pim, pam,
pim,
bé,
no?
Sí?
Sí.
Avui m'has encertat tot,
menys la interrupció
de la Madonna
perquè t'has escandalitzat.
Home,
és que jo te lo veia.
No,
quan vegis el vídeo
que t'estic dient...
Te'n donaré la raó.
Me diràs,
sí,
té raó.
No,
si segur que te la dono,
ja t'he dic ara que segur.
Jo saps que tinc,
jo soc de sucre,
com que soc de sucre,
tinc la veda oberta.
Ara,
demà,
la setmana que ve,
potser no em deixen entrar,
però tu treballes aquí
i has de ser una persona
mudoseta,
has de ser una persona
assenyada.
Primirada.
Però jo no,
jo ni prim ni mirada,
m'entens?
Jo no.
Jo puc dir el que em doni la gana,
encara que...
Després...
No,
però s'ha de mirar,
s'ha de mirar,
que estem en un horari infantil.
Però com s'ha de mirar
si això és la ràdio
i no es mira?
Per això,
per això,
però tenim interlencs
que ara fa de tot,
ara fa de tot.
Bueno.
Què?
Aniversaris,
vinga,
que se'ns acaba el temps.
Som-hi.
És que anem a preu fet,
eh?
Tu m'ho porto amb una llengua
des que hi ha mil entrevistes.
Sí,
clar.
És tu,
Martínez Corsese.
Martínez,
què ha passat?
M'encanta,
70 anys,
tu.
Oh,
domn'hi do,
eh?
La Linda Evans,
nena.
La Linda Evans,
la rúbia d'oro.
Sí.
70 anys,
també.
Oh,
clar,
és que va cap a carrerilla,
a carrerilla.
Deixeu-me passar,
deixeu-me passar.
Deixeu-me passar
que l'home l'era el viento.
La Jodie Foster,
50.
Tu li poses?
50?
Què dius?
No.
Això, això, això.
Això, això, això.
Què passa així?
Calla, calla,
que la Meg Ryan,
51.
La Meg Ryan?
Sí.
Sí, sí.
Què dius?
Que sí, que sí.
I la Boderex 56,
aquesta se'n treu.
La Boderex,
quant?
56.
Sí, sí que se'n treu.
Home, comparada amb les altres,
figó.
I la Scarlett Johansson,
perdó,
que em fèiem un ús de la llengua.
La senyora Hansson.
La Johansson,
28.
28.
És molt jove, no?
A què no?
Sí, 28.
I jo 13.
A qui vol han enganyat?
Això.
I la Sílvia,
que no ho enganyen.
25.
Sí, 13.
Sí, abans.
Home,
que jo no sabia amb què acabar,
ha dit que què acabem?
No m'has dit res de música avui.
Què m'hi pones?
Què m'hi pones?
I a mi,
estava entre la Guàrdia,
o Revolver,
o Rosana.
Ah!
I mira.
Jo pensava que em posoies el Jason Mars
com que no vas poder anar al concert la setmana passada.
No me'n recordis.
No me'n recordis?
Jo dic,
segur que me l'enxufa.
No me'n recordis.
Senyors del Jason Mars,
molt malament.
Sí.
Molt malament.
Molt malament.
Molt malament.
Perquè la Sílvia se l'ha deixat...
Estava molt il·lucionada.
i estava molt il·lucionada.
No,
i molt pesada,
també.
També,
també,
també.
A veure,
cada un el seu,
també,
de veritat.
I no presumptament,
de veritat,
de veritat.
Xa-la-la-la-la-la.
I a més,
portava a mar,
te'n recordes,
des d'abans del juny,
que ja te vaig dir,
el dia 16 de novembre,
me'n vaig de concert.
El Jason Mars ve de concert a Badalona.
Sí.
I a partir d'aquell moment,
jo vaig començar ja a fer els meus moviments estratègics.
De venir,
va venir,
però no va pensar en tu.
que va anar de casualitat,
eh?
És el que té,
veus?
Sempre,
sempre et decepcionen.
Que de veritat,
eh?
No te'n posen refiar,
Marc.
No te'n posen refiar.
Jason.
Jason,
molt bé,
molt bé.
A veure si la propera vegada,
ve a Tarragona,
a la arena.
A la arena.
Que seria molt bé,
a Tarragona Arena Plaza.
Et quedaria més a prop.
O al Metropol.
A veure,
el Metropol ja m'hi va bé,
que seré més a prop.
O al menjador de casa teva.
O al menjador de casa meva.
Un concert i un amplàguet.
Un acústico.
Toca'm l'amplàguet.
Toca'm l'amplàguet,
Jason.
Acústicament.
Bueno,
la Rosana ja m'hi va.
Però t'he posat la Rosana.
Ja m'està bé,
la Rosana.
T'agrada aquesta?
T'agrada aquesta o vols que et posi una altra?
Posa'm la que tu vulguis.
A veure com fa algun concert per aquí també.
Ostres,
veus una altra?
També et volíem fer un amplàguet a casa nostra.
N'hi ha tants d'amplàguets que ens agradarien.
Ai, xata.
Sí,
sí,
el que trobo molt de Revival,
feia un kit-kat aquí,
perdoneu-me,
molt de Revival
és a la pàgina oficial del Revolver.
Que ara ens estan,
a través del Facebook,
ens estan allà machacant
amb cançons de tota la vida d'ells, eh?
Sí.
I jo crec que és que Déu està dient
da igual si bien o mal,
lo importante es que hablen de mí.
Que estamos ahí,
que estamos ahí,
que respiramos.
Sí,
sí,
sí.
I el Sergi Dalma
també l'encuento així com muy ágil, eh?
Jo no lo sé
perquè el Sergi Dalma...
Con el dia Dalma...
No lo tengo jo,
el Sergi Dalma.
Xata,
pues coge-lo,
coge-lo.
No,
no cal,
no cal.
Sí,
que te cante a l'oreja,
sí.
Ay,
no,
que me diguin a l'oreja de babes,
calla.
Bueno,
pues pásamelo,
pásamelo.
Marc,
gràcies.
Gràcies a tu.
Bona nit.
Molt bon dijous,
millor cap de setmana,
fins la setmana que ve.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grindo por todo y por más, por venir, por estar,
por tatuarme los cinco sentidos,
por los cristales al olvido, este sueño en color,
brindo por cada latido.
Por acampar en mi bolsillo, por ese guiño al corazón,
porque no adiestro el sentimiento, dentro te hago esta canción,
cruzando el mundo en zapatillas, llegué hasta la orilla,
y allí me rendí, en un abrazo a quemar ropa,
besos que hay que repetir.
Grindo por todo y por ti, por decirme que sí,
por viajar a la luna con mi mar,
por compartir el latido de un sueño en color,
por regalarme el fin.