Andrés de Andrés, Andrés de Andrés, Andrés de Andrés, ja el tenim.
Bona tarda, Andrés de Andrés.
Molt bona tarda.
Ai, ai, ai, ai, espera. Com estàs?
Espera, que tens els cascos una miqueta, una miqueta, eh?
Així és?
Ara, ara, fantàstic.
Els tenies fortets avui, eh?
No ho sé.
De cop i volta, fets xiu, xiu, xiu, xiu, xiu.
És que avui m'he sentat a un altre lloc que no és l'habitual.
És veritat, és veritat, que tu te sents a aquest costat.
Jo me sento aquí, sí.
Avui t'he posat a cap de taula.
Bueno, així veurem més bé.
Ara ja pots venir a la taula i ara ja podem fer la feina, ja.
Bueno, seguim amb Tim Burton, no?
Ai, sí.
Que a tu t'agrada molt.
Ja després de la setmana passada, que no vam ser-hi, que la Setmana Santa,
ja estava una mica jo menjant-me encara a la mona, eh?
Bueno, però...
I dic, com és que la setmana passada no vam parlar amb l'Andrés?
I clar, va coincidir que dilluns va ser el dia de la mona.
Exacte.
I que no vam fer programa, però avui ja el tornem a tenir.
I per parlar del Tim Burton, d'aquest director que portem fent la saga,
d'ell director que ha fet un munt de pel·lícules molt diferents entre elles.
Sí, sí.
Però sempre amb aquest toc que el caracteritza d'alguna manera, no, Andrés?
Sí, però abans, si em permets, com que la passada setmana no vam poder dir res,
degut als motius que acabes d'explicar,
doncs jo t'agradaria dir que a l'antiga audiència
vam començar la passada setmana a fer cinema.
Saps que vam parar per culpa de les retallades i els problemes que hi ha en aquest aspecte.
Llavors, cada any per febrer, jo saps que cada mes faig un cicle diferent,
doncs cada any quan arribava el febrer jo feia un cicle que es deia El metge i el malalt.
I això anava dedicat amb el Col·legi de Metges de Tarragona,
que dins els seus actes culturals aprofitaven per fer aquestes sèries de pel·lícules.
Com que aquest any hi ha hagut aquests problemes,
doncs al final ells han aconseguit que aquest mes es poguessin fer,
perquè els altres dies ja estaven ocupats per altres coses,
es poguessin fer quatre pel·lícules d'aquesta sèrie.
Bé, llavors, el dia 10 van fer Los niños del Brasil,
el dia 12 van fer El diario de Noah,
però el que interessa és que demà dia 17
fem una pel·lícula còmica del Mel Brooks,
que és Màxima Ansiedat.
Totes aquestes pel·lícules, lògicament,
tenen alguna cosa a veure amb els metges i amb els malalts.
Exacte.
Sí, sí, sí, sí, que aquí s'enradica precisament aquest cicle, no, Andrés?
Exacte.
Llavors, aquesta pel·lícula de Màxima Ansiedat,
el Mel Brooks va fer aquí un homenatge amb el senyor Alfred Hitchcock.
I amb aquesta pel·lícula es tracta de lo següent.
Hi ha un doctor que arriba com a un nou administrador
amb un sanatori mental que es diu
Instituto Epsico-Neurótico para muy, muy, muy nerviosos.
Ja, el títol...
Ja t'ho diu tot.
Ja t'ho diu tot.
Bé, l'home, doncs, entra allà com director de l'institut
i descobreix, va descobrint que el comportament del seu equip
no el veu gaire clar.
Però és que arriba un momentet que allà es comet un assassinat.
Clar, és que si no, aquí també la història hits coreana, no?
Exacte.
Bé, llavors aquí la gràcia d'això,
a part que és una de les millors pel·lícules que té el Mel Brooks,
i potser no se li conegui gaire aquí a Espanya,
resulta que hi ha una sèrie de seqüències,
així en plan de disfressades i per riure,
de Los Pájaros, en fi, de diverses pel·lícules.
Segurament que La Ventana Indiscreta...
Bé, La Ventana Indiscreta, potser aquí s'escapa una miqueta,
Psicòsis sí que hi és...
Veus, ja estava pensant pel·lícules del Fitchcock ara.
Vèrtigo d'entre los muertos també...
O sigui, hi ha una sèrie de seqüències que recorden allò,
però tot en un plan de riure va ser de bé.
I pel dijous, acabem aquest cicle,
una altra pel·lícula molt important que és Testigo de Cargo,
amb Tyron Power, Marlon Dietrich, Charles Laughton i Elsa Lanchester.
Bé, aquí jo crec que molta gent ja sap de què va.
És un home jove que és acusat d'un assassinat, d'una senyora ja gran,
i ell es troba que sense menjar-s'ho ni veure-s'ho,
doncs carai, es veu involucrat en aquest assassinat.
I que li troben culpable.
Exacte. Llavors, per què es fa aquesta pel·lícula?
Doncs perquè és molt senzill.
El Charles Laughton interpreta un abogat molt, molt bo,
un abogat criminalista, però que ja és bastant gran
i ja requereix que es jubili.
I com que acaba de tindre un atac bastant important,
al sortir de l'hospital s'ha de retirar definitivament.
I sempre va acompanyat d'una infermera,
i aquí entra el que fa que la pel·lícula estigui en aquest cicle,
entra una infermera que el vigila nit i dia,
i ell se l'atureja tant com pot.
Què dius?
Sí, aquesta és Elsa Lancaster.
S'ha de dir que precisament amb la vida real,
Charles Laughton i Elsa Lancaster eren matrimoni.
Què dius?
Sí, amb la vida real eren matrimoni.
Aquí ella fa el paper d'enfermera,
i ell fa el paper d'abogat,
que ell vol fumar, l'enfermera no el deixa,
ell vol beure la seva copeta de whisky,
o de brandy, ella no el deixa,
però se les ingènia per anar fent de la seva.
Bé, doncs aquestes dues pel·lícules,
aquestes dues pel·lícules es faran Màxima Ansiedat demà,
però cuidado, aquí hi ha una variant,
més de les 6 es farà a les 5 de la tarda,
i el dijous també a les 5 de la tarda,
amb l'entrada totalment gratuïta.
Fantàstic.
Això demà i el dijous.
Però ara t'avanço una altra cosa.
Avança'm, avança'm, que això m'encanta.
El mes que ve, comencem, retornem,
aquells cicles de cinema que ja fèiem.
Molt bé.
Exacte.
I continuem allà a l'antiga audiència.
Exacte, tot exactament igual.
I amb bona butaca, i amb bona entrada.
Però, com que hi ha això de les retallades,
es cobrarà, com col·laboració, un euro.
Això és mògic.
Tindran de col·laborar amb un euro.
Perquè això ja no és la Filmoteca Andrés d'Andrés,
sinó que és l'associació Cine Club Filmoteca Andrés d'Andrés,
que s'ha convertit ara en associació,
per poder fer aquest cinema
sense que hi hagi problemes d'altres classes.
Fantàstic.
Llavors, com que, esclar, tampoc estava previst
que arribés aquest moment de fer cinema,
tenim el dimarts i dijous penúltims
que es fa Tarraco Viva.
Sí.
No hi haurà cinema.
I els dos últims dies, l'altre dimarts i l'altre dijous,
es fan unes altres actes que no ho sé.
Per tant, el cinema serà des del dia 3 fins al dia 17.
O sigui, els primers 15 dies de cada mes.
No, no, no, només aquest mes.
Només aquest mes, això.
Sí, els altres mesos, si no hi ha cap treball,
es farà tots els dimarts i tots els dijous, menys festius.
D'acord.
Ara, d'una manera ràpida, et diré les pel·lícules que farem.
Doncs vinga, anem.
El cicle es diu Totes són dones.
Molt bé.
Ja ha passat el mes de la dona, però bueno, ho recuperem.
Mai és tard, si la vida és bona, eh?
Llavors, el dijous, dia 3,
perquè el dia 1 és dimarts, però és festa.
Sí, és veritat que és dia 1 de maig.
Exacte.
Estem parlant del mes de maig, eh?
Exacte.
Bé, el dia 3, a les 6 de la tarda, Niagra,
amb Marilyn Monroe i Josep Cotten.
Una d'aquelles que diuen que va ser la darrera
de les pel·lícules de Marilyn Monroe com a tal, no?
Una pel·lícula impressionant.
El dimarts dia 8.
Sí.
Què fue de Baby Jane?
Una pel·lícula de suspens de Beth Davies,
Joan Cranford i dirigida per Robert Aldrich.
Imagina't tu quin parell de monstros,
Beth Davies i Joan Cranford,
amb aquesta pel·lícula.
Fantàstic, eh?
Fantàstic.
Sí, fent-se la punyeta l'una amb l'altra,
perquè l'una és invàlida
i l'altra està amargada de la vida.
Sí, sí, sí.
La del dijous, dia 10,
una preciosa pel·lícula,
imitació na la vida,
amb l'Anna Turner,
John Gaben,
Sandra Dee
i Mahalia Jackson.
I dirigida per Douglas Sirk.
Una dona que arriba a Nova York sense treball,
vol triomfar amb el cinema,
sigui com sigui,
i té una filleta ella,
i coneix amb una senyora negra
que també té una filleta
i també la dona està buscant feina,
està desesperada.
I llavors què fan?
S'ajunten les dues
i viuen juntes.
La una, l'Anna Turner,
s'encarrega de pagar el piset,
l'apartament que tenen,
i la dona li compleix
fent-li les obligacions de la casa.
I es porten molt bé,
però hi ha un transfondo després
entre la filleta,
que és tremendo.
Passem al dimarts, dia 15.
una pel·lícula espanyola.
Jo no he sentit parlar de la tia Tula.
Jo no.
Tia Tula, Aurora Bautista,
Carlos Estrada,
Irene Gutiérrez Cava.
A la tieta Tula
se li mor la germana Rosa.
Però llavors, esclar,
el marit de la Rosa,
o sigui, el seu cunyat i els dos nens,
què fan sols en un pis?
Llavors, Tula,
que té un cort així de gran,
li diu,
veniu cap a casa
i per almenys estarà un temps
amb mi,
jo us faré les coses de la feina,
el papa podrà anar a treballar,
bé.
Però llavors ens trobem
que hi ha un tal Ramiro
que està boig enamorat de la Tula
i li demana
amb el cunyat de la Tula
que miri de donar-li un copet de mà,
intercedir per ell,
aviam si d'això...
Si poden ajudar una mica, no?
Però el problema és que el cunyat
també està enamorat d'ella.
Ostres!
Bé, i per acabar el mes,
bé, el cicle,
el dijous dia 17,
La senda de los elefantes,
una pel·lícula amb Elizabeth Taylor,
Dan Andrews,
Peter Finch,
i dirigida per William Dieter.
Una pel·lícula...
Fantàstica, eh?
Estupenda.
Una jove a Anglaterra
es casa
i marxa amb el seu ric marit
cap a la plantació de te
que ell té a Seiland.
La tasca del seu marit
és controlar l'extensa plantació
i això fa que la dona esquidi
i la noia esquidi molt temps sola.
Sola, sí, sí.
I comença a néixer una simpatia
entre la jove i el capatàs
de la plantació
que és un íntim amic del seu marit.
Me'n catxin, me'n catxin.
Això ho haurem d'esperar, no, Andrés?
Exacte.
Però ja serà a final de mes.
I ara entre nosaltres,
que ja està concretat i tot,
pel pròxim mes de juny,
una pel·lícula d'alcohòlics
que col·laborarà
l'associació...
D'alcohòlics anònims.
D'alcohòlics anònims de Tarragona.
Molt bé, molt bé, Andrés.
Vaig avançant perquè es vegi
que hi ha ganes de fer cinema.
I ja he vist que tu també tenies
moltíssimes dones
i a més a més et trobàvem
a faltar moltíssimes dones.
Tothom em troba, escolta,
i diuen que allà a l'antiga audiència,
escolta, els conserges diuen
que hi ha tips a dir
no, encara no, no, encara.
Diu, la gent ens ve aquí constantment, saps?
És que és normal.
Quan s'ofereix un bon producte,
a més a més es fa amb el carinyo que el fas tu.
No, no, i el lloc és ideal.
Bona butaca, bona pantalla,
bon ambient.
No, no, fantàstic.
Escolta, només per un euro,
què més vols?
No, no, res, no, res.
Una bona tarda.
Què més vols?
Al contrari.
Doncs recordem que tot això
comença com ell que diu ja,
perquè serà a partir del mes de maig,
serà a partir del dia 3,
el dijous dia 3.
Exacte.
A l'antiga audiència,
a partir de les 6 de la tarda.
Exacte.
Però demà i dijous
també tenim cinema a les 5 de la tarda.
Però a les 5, eh?
A les 5.
A les 5.
A les 5.
Demà un fart de riure
amb aquesta màxima ansiedat.
Molt bé.
I ara anem a parlar
d'una pel·lícula que...
Vols que li posi
una miqueta de banda sonora?
Posa-li, posa-li.
Som-hi.
He visto fantasmes.
He visto fantasmes.
Comencem bé.
Es una broma que tenemos entre Lidia y yo.
No es una broma.
Sí que lo es.
Hoy mismo ha intentado convencerme
de que esta casa está encantada.
Qué juventud.
Tienen unas cosas.
Fantasmas, con sábanas de marca y todo.
Un brindis por nuestros intrépidos amigos
que han desafiado la autopista Cross Bronx
y 20 puestos de peaje
para estar aquí esta noche con nosotros.
Porque todos hagamos negocio.
Anda, Lidia.
Háblanos de tus fantasmas.
No.
Estoy harta de ese tema.
Sí, es interesantísimo.
Preferiría hablar de...
¿Qué revelación?
Oto, esto es cosa tuya.
Work all night on a drink a rum.
Will I come and me want go home?
Stock banana till the morning come.
Will I come and me want go home?
Come, Mr. Tallyman, tally me banana.
Will I come and me want go home?
Come, Mr. Tallyman, tally me banana.
Will I come and me want go home?
Six foot, seven foot, eight foot bunch.
Will I come and me want go home?
Six foot, seven foot, eight foot bunch.
Will I come and me want go home?
Day, he's a day, oh.
Will I come and me want go home?
Day, he's a day, he's a day, he's a day.
Will I come and me want go home?
A beautiful bunch, all right, banana.
Will I come and me want go home?
I'd be deadly.
André, segurament que t'imagines, no?
En quin escena, en quin moment de la pel·lícula sona aquesta cançó.
Sí, però tu no saps que aquesta cançó va ser una peça que es va fer molt popular
i això ho cantava Harry Belafonte.
Sí, i de fa uns quants anys, és veritat?
Uns quants, uns quants.
Uns quants, uns quants.
No sé si t'havies nascut i tot, ja veus.
Home, tenim solera, eh?
Però jo no sé si tant, eh?
Mira, hi ha algunes curiositats de la pel·lícula
que l'autèntic nom de Vitteljuïs és Vittelgeus.
Amb la pel·lícula es pot comprovar moltes vegades aquest canvi de nom,
però per motius de comoditat de pronunciació i fonètica de la llengua inglesa
se li diu molt sovint Vitteljuïs.
Com ho dius tu?
Vitteljuïs.
Per això que cadascú fa la seva.
Realment es pot adonir que la pronunciació de Vitteljuïs més adequada
està molt propera a la que li donaria de forma intuïtiva un hispà parlant.
Exacte, sí.
Exacte.
Després hi va haver Àlex Wilding, que quan va acabar la pel·lícula
el resultat va dir que se sentia molt decepcionat.
Què dius?
Sí, després mira l'èxit que va tindre.
Això jo vam dir-ho quan vam fer la pel·lícula Pesadilla antes de Navidad,
que aquesta serp sortia amb aquesta.
És veritat.
I ara jo portava la serp que surt amb el desert i que finalment es traga a Vitteljuïs,
que se dempasa, sí, sí.
Torna a aparèixer amb Pesadilla antes de Navidad.
Sobre el Michael Keaton, Barton va dir,
molta gent va posar en dubte l'elecció de Michael Keaton com Vitteljuïs,
però tot estava, sobretot, el domini amb els seus ulls, aquests ulls salvatges,
que es va ben col·locar amb el personatge i va sortir de davant amb ell.
Va ser la primera ocasió en què vaig testimoniar com un personatge creixia a l'interior d'un actor.
Cada vegada que m'ajuntava amb Michael em donava noves idees respecte cap a on tindríem que dirigir-les.
Home, no m'estranya, eh?
O sigui que...
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, no, és que el personatge és meravellós.
És bastial, és bastial.
Tim Barton també va dir sobre la pel·lícula.
És l'única de totes les meves pel·lícules que m'ha donat aquesta sensació de que se joda a todo el mundo.
Què dius?
Així mateix ho ha dit, sí.
El públic no necessitava cert tipus de coses.
Jo podia fer el que em vingués amb gana i això era estupendo.
Era bastial.
Sí, sí, és que ell va fer aquí el que li va donar la gana, però amb encert.
En un principi no us aniria a explicar què passava amb Vitteljuïsiu, com vulguis dir-li,
després que se'l tragués al cul.
Però el públic va agradar tant el personatge amb els preestrenos
que es van filmar dues escenes on apareixia amb la sala d'espera.
El que apareix amb la pel·lícula on està Vitteljuïs
li redueixen el cap i un altre que mai es va veure
on apareixia el barber del poble i començava a explicar-li batalletes
i ja l'angoixa de pensar que hauria d'estar eternament aguantant-lo
ja d'una manera definitiva feia que se li caigués el cap a terra.
Aquesta escena no va sortir, va fer servir l'altra.
Després tenim a Vinona Ryder,
que no volia fer la pel·lícula perquè pensava que era una història massa satànica.
Qui dius?
Un altre, un altre.
La recepcionista que apareix amb l'oficina dels morts
té una banda que diu
Miss Argentina.
Es diu que els suïcides es converteixen en empleats públics en aquest inframunt.
I un altre més, després canviarem.
En una part de la pel·lícula
amb la que Vitteljuïs intervé amb el sopar,
just quan surt de la maqueta,
surt un petit cap de Jacques,
el protagonista del film animat,
mitjançant un stop motion de Barton
de Peçadilla antes de Navidad.
Està a fer un altre guinyo, no?
Exacte.
El que dèiem abans.
Exacte.
I després, una altra cosa curiosa,
es van publicar jocs per Nintendo,
però, escolta, va tindre un èxit tremendo.
O sigui que aquestes són moltes de les pel·lícules,
de les curiositats que hi ha.
Que trobem dins de la pel·lícula, sí.
Exacte.
Aquesta pel·lícula és una pel·lícula
que es va estrenar l'any 1988
i la fetxa d'estreno va ser el 20,
de juny, d'aquest any 88.
Sí.
Dura 92 minuts,
està catalogada com comèdia fantàstic.
Una cosa, no està recomanada
per més petits de set anyets.
Home, hi ha en alguns moments
que potser us fóu una miqueta fort.
Potser els afectaria massa, sí,
però, bueno, jo no sé de molts que, escolta,
se l'han estat tregant 40 vegades
en 4 i 5 anyets, eh?
I espera't, espera't.
O sigui que...
Vols sentir un altre trobes?
Anem a posar un altre trosset.
Sí? Vinga, anem, anem, anem.
Per exemple, qual és el currículum vite?
Pues estudié música.
Me gradué en la Escuela Comercial de Harvard,
he viajado bastante,
sobreviví a la Pesta Negra
i lo pasé en grande mientras duró.
He visto el exorcista 167 veces
i cada vegada que la veo
la encuentro més graciosa.
aparte de que estáis hablando con un muerto,
¿qué os parece?
Tengo buen currículum.
Tengo buen currículum.
Pues això és el currículum del Vital Just.
Que no espero dir-ho més vegades, Andrés,
perquè ja saps que la tercera va l'avançuda.
Sí.
Que és quan apareix aquest bon senyor.
Que s'ha dit tres vegades el seu nom.
I nosaltres ja hi portem unes quantes, eh?
Bueno, bueno, però com que estem tancats aquí...
Ah, jo espero que no passi res.
A més, com que hi ha retallades,
sota mitjans per vindre.
Ui, que apareix sol, eh?
Bueno, bueno, però també hi ha haver-hi crisis,
allà, no creguis.
Bé, la pel·lícula, no sé si algú l'ha vist,
és un matrimoni que està format per Àdam i Bàrbara
i moren i descobreixen que els ha tocat ser fantasmes
amb la seva pròpia casa.
Amb ella aniran a viure una sèrie d'extrafal·laris personatges
que voldran canviar la decoració de la casa
i entre els que destaca la filla Lídia,
l'única que podrà veure amb els dos fantasmes.
Aquests, per poder expulsar amb aquests molestius inquilins,
es veuran obligats a contractar amb un estrany personatge
el bioexorcista, que és Vittel Chus.
Sí, que vol fotre fora els dius.
Exacte.
Que el que els hi causarà encara més problemes.
Més mals de cap, eh?
Més mals de cap.
El guió va ser escrit per Michael McDowell
i s'ajusta com un guant al costat més gòtic i macabre de Barton
junt a la idea del outsider representat pel personatge de Vittel Chus.
Marginat amb el món dels morts i els detalls circens
al final de la pel·lícula són per no perdre-se'ls.
Doncs sí, doncs sí.
La història estableix un curiós paral·lelisme
entre el món dels vius i el dels morts,
on els personatges són quasi tan extravagants amb el món real,
el marit que més pensa en retallar cupons,
la dona, una presentosa escultora,
l'ama cabra filla,
com amb els morts tenim el bioexorcista Vittel Chus,
els increïbles personatges de la sala d'espera,
ha de, a més a més, de trobar-se el matrimoni
amb el costat de la mort,
traves burocràtiques per rebre explicacions
sobre la seva nova condició de fantasma
i un curiós llibre,
el manual pels recentment morts,
amb explicacions per aprendre a comportar-se
amb el món dels fantasmes.
Oh, és que aquí ha d'haver una mica de xitxes
a l'explicar.
Està tot molt ben organitzat, sí.
Una vegada que et morts, dius,
a veure, i ara què hem de fer, no?
Doncs aquí, en aquest llibre, t'ho explicaven tot, eh?
Aquí està, aquí està, sí, sí.
I t'havies de llegir de la manera que havies d'espantar
i havies de fer i...
I l'Andrés està mirant l'hora.
Andrés, és veritat que no ens queda més temps, eh?
No ens queda més temps.
Bueno, la pel·lícula que va tindre un modest pressupost
va aconseguir un gran èxit de taquilla,
inclús va aconseguir un Òscar,
potser una miqueta exagerat,
amb els efectes especials,
i això va donar lloc, alguns anys després,
a la creació d'una sèrie de dibuixos animats
amb el que es tracionava en bona mida
a l'argument original.
Aquí, amb aquests dibuixos,
la nena Lídia i Vittel Chus
eren amics,
quan amb la pel·lícula és el contrari.
I tot passava amb el món dels morts.
I ara, si vols, podem posar, no sé,
la música de la banda sona original,
del començament de la pel·lícula,
quan comencen a sortir els crèdits,
sentim aquesta música.
I ja fins la propera setmana, si no ho vol.
Gràcies, Andrés.
Recordem que demà ja s'anem a l'antiga audiència,
a les 5 de la tarda.
I jo et vull fer un repte de cara a tu
la setmana vinent,
perquè la setmana vinent et recordo que és Sant Jordi.
Sí.
A veure si podem fer alguna cosa,
de relació amb Sant Jordi.
Bueno.
Eh, busquem alguna cosa?
Buscarem alguna cosa.
Vinga, gràcies, Andrés.
Adéu.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies.
Bona nit, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies.
Bona nit, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.