.
Aquest dissabte tens una cita a la bequeria,
a partir de dos quarts d'onze de la nit, amb els Tears in Reng.
Aquest grup neix a la nostra ciutat fa ja aproximadament dos anys,
i és que la música dels anys 80,
i arrascant una miqueta la part dels 70,
música de cover band, dels Ecodelic Force, de Cure, Peter Murphy,
de Snack Corps, entre molts altres, és el que sonarà a la bequeria.
I per parlar-nos dels Tears in Reng,
tenim via telefònica amb un dels seus components,
és el Nico. Nico, bona tarda.
Hola, bona tarda, Silvia.
Com estàs?
Bé, bé, bé.
De primer, gràcies per atendre'ns, ha trucat a Tarragona Ràdio.
Sé que ara mateix et tenim en un lloc, podríem dir,
gairebé privilegiat, almenys per nosaltres,
el poder entrar a la vostra sala de proves,
allà on surten totes les idees.
Esteu assajant?
Sí, estem assajant.
Molt bé.
Explica'ns una miqueta, d'on surten els Tears in Reng?
Comentava que fa aproximadament això, uns dos anys, no?,
des del 2010 que us vau posar allò que dius,
la màquina la vau posar en marxa i Déu-n'hi-do l'ha ganat, no?
Sí, bueno, surto una mica perquè sempre a mi m'ha gustat aquest estil musical.
Sí.
I, bueno, ja portava temps amb la idea d'amuntar el grup.
El que passa és que és una mica difícil trobar músics,
perquè és un estil que no el coneix gaire gent,
que no li agrada a tothom,
i, bueno, però el 2010 ja definitivament teníem una formació
i ens vam ficar en marxa.
Molt bé.
I qui forma ara mateix?
Qui sou els Tears in Reng?
Explica'm-els.
Presenta'm-els.
Sí, els Tears in Reng ara mateix som cinc persones.
Estem, bueno, dos guitarristes,
un és el Chapachete, el Jesús,
l'altre és el Tato,
després tenim el teclista,
que és el Javi,
el baixista, que és el Vicente,
i jo, que estic a la bateria i a les veus.
Bueno, ells també alguns canten cançons,
alguna que altra,
però, bueno, bàsicament el que canta pràcticament
el 80% del repertori soc jo.
I, per cert, va ser una miqueta, potser, idea teva, no?,
el naixement dels Tears in Reng,
i també una mica per on va anar,
perquè vau agafar estils com el pop, el wave,
el rock, l'indie, el symfònic,
i a més a més feu versions o covers,
en aquest cas,
de gent, doncs, amb un mentall,
podríem dir que força gran, no?
Sí, perquè, bueno,
agafem grups,
intentem que, a veure,
dintre del que és aquest estil,
o aquests estils,
que hi hagi una mica de tot,
grups que no es coneixen tant,
com de camílions,
com de sound,
que són grans bandes,
bandes de culte avui en dia,
i després intentem,
entremig,
d'acord,
posar grups com The Cure,
que són més coneguts,
com Psychedelics Fars,
com The Mission,
Midnight Toil,
i, bueno,
intentem que Alan Parsons,
també fem un parell de...
També Alan Parsons?
...que això ja entra una mica
dintre del symfònic,
o una mica més progressiu,
i, bueno,
intentem,
sempre intentant agafar els anys 80,
o, bàsicament,
la primera meitat de la dècada dels 80.
Ja ho volia comentar,
no sé si ho considereu,
que va ser l'època, potser,
o els grups que heu triat els més foscos,
o l'època, podíem dir,
més New Wave de l'assumpte,
seria així?
El que tracteu?
Més o menys, no?
Més o menys,
més o menys,
però també hi ha temes molt...
És una mica de tot,
temes molt melòdics.
D'acord.
Molt melòdics, sí.
Molt bé.
I, per cert,
com va ser que et vas decidir per aquests grups?
Eren les teves banderes,
podríem dir personals,
en aquell moment,
i dius,
això no s'ha de quedar aquí,
anem a veure,
anem a portar-los als escenaris?
Mira,
això ve de família,
o sigui,
jo vaig créixer
amb uns estils musicals a casa,
perquè els meus germans
em porten uns quants anys,
i, bueno,
un em va aportar potser
la part més,
una mica més,
com et diria,
una mica més de qualitat,
en quant,
com a l'en Passons,
a l'Speward,
i totes aquestes coses,
i després,
l'altra persona em va aportar una mica
més a el que era l'alternatiu d'aquella època,
perquè, clar,
aquestes bandes,
bàsicament,
seria com l'indi dels 80.
Sí, també és veritat.
i, bueno,
sempre m'ha agradat,
sempre que estàvem amb amics
ficava música,
hòstia,
i estos quines són?
Està molt bé,
estos són a que te caga.
Quines són?
Clar,
i ningú coneixia el grup.
A vegades us dic,
ostres,
anem a fer que,
no sé,
crec que val la pena
portar aquesta música al públic,
que coneixin una miqueta,
perquè crec que avui en dia
està una mica estancat
el tema dels estils musicals,
o és fusió amb mestissatge,
o és jazz,
i llavors,
hòstia,
aquí hi ha molt d'espai,
o és pop o rock,
i hi ha més matisos.
Crec que pot agradar a la gent,
i també recordar això,
el que diu la biografia,
que és una dècada,
és una època que no tornarà,
perquè va haver molta creativitat,
a falta de mèris feia
que la creativitat sortís a tot arreu.
Però, Nico,
t'anava a comentar una cosa,
que ara també esteu d'enhorabona,
perquè aquestes velles bandes,
o les grans bandes,
que en el seu moment,
als anys 80,
semblava que van tenir el seu resurgir,
i al cap dels anys es van dissipar una mica,
han tornat una altra vegada a la cara,
com és el cas dels de Cure mateix.
i sé que dius,
mira,
ens sentim orgullosos,
no?
Perquè nosaltres també posem el nostre canet de sorra,
i potser gràcies a això,
la gent ha continuat seguint-los,
no?
Sí,
bueno,
de fet,
jo els vaig veure fa no res,
al Primavera Sound,
un concert quasi de 3 hores,
i bueno,
la veritat és que,
que val la pena,
val la pena,
també van tocar els camílions,
no camílions box,
no tota la formació original dels camílions,
però bueno,
jo crec que val la pena,
deixar aquesta música,
està molt bé.
I per cert,
aquest dissabte us tenim a vosaltres,
perquè clar,
estem parlant de tots els altres grups,
però no,
us tenim a vosaltres,
a la bequeria,
a partir de dos quarts d'11 de la nit,
segur que tot això que estem comentant
és el que sortirà a l'escenari,
no?
És el que teniu més o menys previst
per oferir-nos per tota la gent que s'atansi,
no?
Exactament,
això mateix,
una mica de varietat,
una mica,
bàsicament,
toquem sobre un repertori,
uns 16-17 temes,
i repartir-nos-la entre això.
Intentem que hi hagi una mica
que comenci amb una intensitat,
hi hagi una mica de pujada,
baixada,
que no sigui tot molt lineal
amb els temes,
i bueno,
t'he dit algunes bandes,
no diré totes,
perquè hi ha uns quantes més,
i això ho recordem a la bequeria,
que és molt important.
A la bequeria.
No sé si heu pensat,
a veure,
sé que us agrada molt,
i a més a més ho dieu sempre,
que és un homenatge amb tot el respecte
i tota l'admiració cap al legat
que han deixat aquestes bandes
a la dècada
de la qual van ser protagonistes,
però heu pensat
de fer les vostres pròpies coses?
El que dius,
doncs mira,
sí,
fem el cover band d'aquesta gent,
però de tant en tant
alguna coseta vostra,
personal,
Nico?
Estem,
estem,
estem,
estamos en ello.
Sí o no?
Esteu treballant?
Sí.
Molt bé.
Ara estem en un punt d'inflexió,
perquè ara tenim un repertori
com per tocar una hora i mitja,
i clar,
estem en el punt de dir,
bueno,
què fem?
Potser mirem de fer
uns altres temes d'altres bandes
i anar combinant,
depenent quan toquem,
on toquem,
l'ambient,
el públic,
o bé mirem de deixar la cosa com està,
intentant mirar
de fer coses nostres,
pròpies.
I ha idees,
sobretot el teclista
té moltes, moltes, moltes melodies,
molt xules,
molt ochenteres,
perquè també li agrada molt aquest estil,
i, bueno,
a veure...
Però això encara,
podríem dir que el forn
està encara per calentar
i que ho esteu acabant de païr,
no?
És allò que dius,
mira,
fem-ho a poc a poc
i quan ho tinguem llest,
llavors ja ens tirarem a la càrrega
i a veure què és el que passa,
no?
Exactament.
Però ho teniu més o menys previst
en quant de temps seria?
O no?
O sigui que dius,
anem fent.
Anem fent.
D'acord, d'acord.
Anem fent perquè,
la veritat,
nosaltres no ens dediquem
al 100% a la música,
llavors això és
la nostra passió,
no?
Sí.
I clar,
tots tenim la nostra senya
i ens fiquem quan podem,
però realment
sí que hi ha la coseta aquesta
de dir,
ostres,
anem a fer cançons
que potser
sonen igual de bé
que aquestes,
no?
Per què no?
I per què no?
A més a més...
Si ho portes dins,
si t'agrada
el que ha de sortir
i l'has mamau,
com se solerà dir,
jo crec que sortia
una cosa molt interessant.
El que passa és que
ara faltaria
allò que dèiem abans,
definir una miqueta
cap a on voleu anar
i a partir d'aquí
deixar-se
deixar-se
i perquè no
començar a enregistrar
i ja tenir
les cançons
que serien
els del Tir sin rei,
que serien les vostres.
Sí,
deixar-se anar una mica,
soltar-se
i cadascun
que atregui,
perquè clar,
evidentment,
cadascun
té les seves preferències,
cadascuna
escolta
un sestiu diferent
i a l'hora
de crear
i de tocar
sempre
surt
el que
un porta dins.
Tampoc pots
pretendre
que una persona
que li agrada el rock
toqui
estilotx
entero
indie
post-punk,
saps?
Sí, sí, sí.
Però bé,
els que ens agrada
això,
doncs,
potser
la fusió
aquest al mix
aquest
poden sortir
coses xules.
I després
arriba el filtre,
que és el que passa
quan us ajunteu
al grup sencer,
aneu cadascú
afegint
i aportant
les noves idees
i allà pot sortir
una cosa bestial, eh?
Pot sortir...
Bé,
que et convidi
en el moment
que ho tingueu
i que ja més o menys
aneu encarrilats
cap al que seria
la part
de projecció
pròpia vostra
a que vingueu
aquí a la nostra emissora
i fem alguna cosa
aquí en directe.
Ostres,
que seria fantàstic, eh?
Molt bé, sí, sí.
Seria
xulo.
Sí, sí,
agafeu
la invitació,
la convidada
anava a dir
i quan tingueu
alguna coseta
doncs ja farem,
ja farem,
ja ho saps.
T'ho agraeixo molt.
Per cert,
esteu al local d'assaig?
Estem al local d'assaig.
M'ha passes amb algun altre component,
et sembla?
Amb un?
Sí, tant.
Mira,
aquí li toca,
aquí li toca.
Eh?
Aquí, mira,
doncs t'ho va passar
al Chapachete,
que diu Jesús.
Ah, Jesús, sí.
Sí,
tiene muchos motes
y entre uno de ellos
es Chapachete.
Molt bé.
i ell és guitarrista,
vale?
Ah, molt bé,
molt bé.
I, bueno,
ara mateix al Paso.
De car, de car.
Allò que ens vegi
que estem en directe,
eh?
Hola, bona nit.
Hola, Jesús,
que tal que baixes?
Bé, mira,
aquí estem
donant una maqueta de canya.
Doncs, una cosinya
bona nit.
Sí que la que tindreu
aquest dissabte,
eh?
Que m'estava parlant
ara el Nico
que donareu força guerra
a la bequeria,
no?
Sí, sí, sí,
sí.
Bueno,
això estem cada dia,
ara que te pego,
però he donat molta canya
i a veure què tal.
I per cert...
És possible perquè
tenim moltes ganes.
Com es porta això
de la feina,
els assajos,
les actuacions en directe,
com ho portes tu
personalment, Jesús?
A veure,
una miqueta fotut
perquè, clar,
tens un munt de coses
que fer.
Ah.
I, a veure,
però sempre tens temps.
Jo sí,
a casa,
a la becic,
en tinc un ratet
i és sagrat,
eh?
El dia,
doncs,
a mínim,
la mitja voreta
el faig.
I sobretot quan...
No,
i segurament que
quan arriba l'actuació
dius,
bueno,
i d'una canya,
no?
El repertori
tots els dies
a casa.
No,
no m'imagino.
I com va ser
que vas entrar tu
a formar el part
d'aquest grup,
d'Els Tirs in Reign?
Perquè jo
vaig conèixer en Lico,
venen col·legues,
sí?
I havíem parlat,
sempre parlàvem de música,
de gustos,
ja m'agrada això,
ja m'agrada allò,
ja ell l'agradava molt
aquesta música.
Jo vinc d'un altre
rotllo,
però, bueno,
a mi aquesta música
sempre l'havia sentit
i jo tinc germans més grans.
Clar.
I, clar,
parlant, parlant, parlant,
me va dir,
oye, mira,
tal, mi, bueno.
Ens van juntar,
i van parlar
amb una altra guitarra
i sota aquells
que jo es coneia també,
aquest noi,
i molt bon rotllo,
i ja està,
i van començar així.
Molt bé, molt bé.
Pel que m'has explicat tu
i pel que m'ha explicat el Nico,
quin mal han fet
els germans grans, eh?
Ah, clar.
És una broma, eh?
És una broma.
Perquè ell també m'ha dit això,
que gràcies als germans grans
també d'alguna manera
es va donar a conèixer
o el van donar a conèixer
tota aquesta música
que ara mateix
ens portareu a la vaqueria, eh?
Sí, sí, clar que sí, sí, sí.
Que ja va bé, ja va bé.
Això dels germans nans
i les repercussions musicals
que hi porten
han deixat bona petjada, eh?
I tant que sí,
menys mal, eh?
És un lujo.
Jesús, fem una cosa,
continuem el rondo?
Anem a un altre
dels components del grup?
Ah, sí, sí.
Així no els deixem tranquils a tots?
Sí, bueno, tranquils,
molt bé.
Vinga, digues,
amb què en passes?
Que bo, que bo.
Estan aquí fora,
que ens porten un cigarro.
Molt bé, molt bé.
Ui, bujarra, ven aquí.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Que estem en directe per la ràdio,
que estem en horari infantil.
El Javi, el Tecla,
és un placer, eh?
Un besazo.
Gràcies, Jesús.
Adéu, bona nit.
Adéu, adéu, adéu.
Bona nit.
La que tindrem a la bequeria,
bona nit.
Bona nit, hola, bona nit.
Javi, què tal?
Oi, estem en la nit avui.
Javi, que m'estava explicant el Nico
que tu tens bones idees,
ets el teclista, tu, no?
A veure si és la carta.
Doncs que tens bones idees,
noves melodies,
potser començar a fer
algunes cançons ja
dels Tears and Rain,
o sigui, cançons vostres.
Sí, la idea és...
Com va?
Sí, la idea ara és que
com a conjunt ja anem tirant.
Sí.
O sigui, ja estem fets,
doncs ja puc haver fet temes nostres
amb l'estil d'aquell temps.
Molt bé.
I, bueno, això ho començarem a fer ara.
Ja m'ha comentat
que estava tot una miqueta abert,
però que almenys la idea la teníeu, no?
Jo que dius, mira, anem treballant, no?
Sí, esclar,
perquè també ho vam parlar
i ficar-se en això
no és el mateix que fer diversos.
Clar.
Sempre hi ha problemes,
històries i tu fas això i no sé què.
A les versions,
el que hi ha ho toques i prou.
Exacte.
Li dones la teva vida,
llavors ho canvies una miqueta
i saps,
però no et pot sortir gaire.
I a l'hora de composar,
doncs ja,
si cadascú ho fica cullerada,
al final saps,
i a més a més li dones...
Se pot liar, se pot liar.
No, no, i a més a més li dones
el teu caliu,
li dones la teva perspectiva,
la teva forma,
el que vols expressar en aquell moment,
potser, no?
Clar, sí,
és molt més lliure,
tot.
Sí.
Home, a veure,
els que són les versions,
les covers,
estan molt bé,
perquè a més a més allò que dius,
doncs mira,
una miqueta per obrir la porta
i fer-nos un lloc
en el món de la música
i a partir d'ara
doncs anem a buscar
el nostre segell personal,
no?
Sí.
El que sabem fer
i com ho sabem fer,
no?
Clar.
Fantàstic.
Jo li deia abans al Nico,
dic,
en el moment que ho tingueu,
aviseu-nos
i llavors ja podem fer
alguna cosa aquí en directe
i el que dius
anem a presentar
els Tears in Reign
i ens situo aquí a la ràdio,
que seria fantàstic, eh?
Ho dius tu millor que en altres,
eh?
Les Tears in Reign.
Sí o no?
La veritat és que sí,
però bueno.
El que te dius una cosa, Javi,
que poses al Google
Tears in Reign
i te surten un fundiment de coses, eh?
Surt en un munt de coses.
M'he perdut,
m'he perdut.
Hi ha un programa
d'intereconomia
que no tenim cap relació
amb altres, eh?
Sí o no?
Que també diu
Màgrimas en la lluvia, també.
Ostres,
i també és una cançó,
si no recordo malament,
del David Bowie
o d'algú d'aquests molt coneguts.
No sé si tu has explicat,
el Nico,
el nom.
Ah, no, no,
explica'm, explica'm.
Doncs el nom és...
A veure,
fem temazos de los 80,
no?
En altres.
Sí.
Bueno,
així en plan...
I...
I Tears in Reign
a la peli de Blade Runner.
Exacte,
també va sortir,
ja, també.
És un peliculón
de...
dels 80, no?
Sí, sí,
boníssima.
En altres,
la usem com a referent
i tal,
i al final de la peli,
el robot,
quan està a punt de morir,
li solta la barrafa
d'aquella meravellosa
de les naves
de l'Andromeda
i tal,
i al final li diu
i tots aquests recuerdos
se perdran
com a lágrimas en la lluvia.
Com a Tears in Reign.
Com a Tears in Reign.
Que bo, eh?
Doncs ell,
és una passada.
Sí,
sí,
està bé.
No,
no va trigar gaire,
el va trigar el Nico.
Va ser,
és que el Nico,
quan vol,
quan s'hi posa el Nico...
Sí, sí.
És una màquina,
aquest home, eh?
És una màquina.
Sí, no,
la veritat és que sí,
que ho ha ajuntat tot ell
i ara tot va,
si no ho sé,
però molt bé.
Fantàstic,
fantàstic.
Doncs fem una cosa,
m'atornos a passar amb el Nico
i així ja m'acomiado d'ell?
Molt bé.
D'acord.
Era que el...
Bueno,
t'anar-li,
record-se als altres companys,
que m'agradaria tenir-vos a tots aquí,
però que no és possible.
Vale,
d'acord,
vinga,
te paso el Nico.
D'acord,
gràcies.
Adéu-siau,
adéu.
Doncs,
Nico.
Hola.
Que hem d'anar a tancar l'entrevista,
que és que estava tan a gust amb vosaltres,
però és que el temps,
com sempre,
és el que mana.
Fem una cosa,
que és el que et deia abans,
el dia que ja ho tingueu tot ja ben apamat
i que ja tingueu les cançons vostres
i ja ho teniu,
veniu aquí a la misma hora.
Em feia un truc,
ara ja tens,
m'atens localitzada,
que aquesta tarda semblàvem,
el Nico i jo semblàvem nòvios.
Jo trucava amb ell,
ell m'ha trucava amb mi,
però cap dels dos podia agafar el telèfon.
Ha estat molt fort, eh?
Ha estat molt fort,
sí,
sí.
Però al final hem pogut parlar
i ja hem pogut fer l'entrevista,
que era el que esitjàvem, eh?
Sí,
sí,
sí.
Nico,
doncs gràcies,
que vagi molt bé aquest dissabte,
recordem a dos quarts de 11 a la bequeria
i que re,
continuem sentint la música dels The Cure,
que segur que serà una de les cançons
que podreu sentir allà mateix.
Molt bé.
Nico,
gràcies.
A tu,
sí,
que moltes gràcies.
Bona nit.
Adéu,
adéu.
Adéu,
adéu,
adéu,
adéu.
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,
Adéu,