.
Dimecres al vespre, ja hi tornem a ser.
Porta quatre dirres i alguna cosa més.
I agapo la guitarra, em poso a cantar.
Composem un tema de veritat.
Però jo sé que això no pot anar bé.
Què hem de fer? Per collons me'n sortiré.
Sempre trobaré la solució entre els problemes d'aquest món.
Sé que jo ho puc fer i ho aconseguiré.
Ja no em rendiré, continuaré.
Deixo la guitarra, m'aranja de tocar.
Passa'm un cigarro i a pomar.
Més de tres calades m'ajuden a inspirar
Aquelles notes que ens faran brillar.
Però jo sé que això no pot anar bé.
Què hem de fer? Per collons me'n sortiré.
Sempre...
Doncs així de potent sonen els lapsos.
Abans de llegir a la mail que me van fer arribar
aquesta bona gent de la Garrotxa,
i ara tenim via telefònica.
Marc Castanyer, bona tarda, benvingut.
Bona tarda a tothom.
Com estàs? Molt bé.
Bona tarda, Àlex, també per tu. Com estàs?
Bé, molt bé, merci.
Estàvem en plan tàndem, eh?
Estàvem en plan, no?
Com fèiem abans,
els telèfons que podíem parlar quatre a l'hora,
doncs d'aquí ara també, el mateix, no?
Sí, sí.
Marc, Àlex, explica'm una miqueta,
qualsevol dels dos,
com va començar aquesta història de lapsos?
Com va ser que us vau decidir a tirar-la endavant?
I quanta gent sou ara mateix al grup?
Bé, ara mateix, bueno, des del principi,
som quatre components,
i bé, doncs vam començar que,
bueno, tres dels quatre veníem de grups diferents.
Sí.
I al mateix moment, doncs casualment,
aquests grups es van dissoldre,
i, bueno, els seus amics i tal,
ens coneixien tots, doncs van dir,
nosaltres tenim ganes de tocar, volem seguir tocant,
doncs estem en un...
i, bueno,
quan vam tenir uns quants assajos ja,
nosaltres tres vam decidir de buscar en David,
que és el baixista,
i, doncs, ja continuava fent més temes
i tirant el grup endavant.
Molt bé, molt bé.
I això va ser, més o menys,
per quines dates estem parlant?
Perquè ens fem una idea de quant de temps
porteu batallant?
Doncs això estem parlant de quan ens vam unir
i els quatre, definitivament,
era el novembre de l'any passat.
O sigui que...
O sigui que tinta del què,
fa poquet,
però, déu-n'hi-do,
els potents que soneu.
Ja des del principi teníeu la idea
de sonar com sonen aquestes sis cançons
que m'heu fet arribar?
Home, doncs, la veritat és que no ens esperàvem anar tan ràpid.
Sí que teníem ganes de fer-ho com qualsevol grup que comença,
però la veritat és que tot tan ràpid no ens ho haguéssim esperat.
Àlex, i quan et van dir a tu,
mira, que això està bé i que podíem fer alguna cosa,
què vas pensar?
Mira, per estar una estona entretingut, no?
O no?
Tu també ho tenies en pla en sèrio.
Bé, jo és que ja sempre he fet música des de petit.
Ah, d'acord.
I ara m'he passat més sempre ara al rock més modern.
I, bueno, vaig ser conèixent Marc i res,
anar parlant, anar parlant,
i moltes ganes els dos.
I em van dir tirar-me això endavant i que et juncti, a veure.
I que surti pel sol per on sigui, però que surti el sol, no?
Exacte.
I llavors el sol, una vegada que ja teníeu segurament que la Maqueta,
va sortir en aquest concurs que us vau presentar
i mira, va sonar a la campana.
Exacte.
Sí, bueno, de fet, la Maqueta està gravada posteriorment.
Ah, posteriori, d'acord.
Va ser que va ser la que vau presentar.
Sí, just la setmana següent, que ens va anar molt bé,
perquè estàvem bastant motivats per haver guanyat el premi.
Sí.
I vam decidir, des de la cosa que anava endavant,
necessitàvem un arma que és la Maqueta,
que són les cançons,
que si no és molt difícil que la gent et conegui.
I, bueno, doncs vam decidir gravar la Maqueta
que ja aquí estem.
Digues, digues, perdó.
El concert va ser com una motivació,
l'èxit del concurs va ser com una motivació del CD, no?
Diguéssim, hòstia, hem guanyat això,
posem més ganes i va, com un CD.
No, no, però hem de dir que vau participar,
per a aquells que no ho sàpiguin,
al concurs que es diu partitura de les festes d'atura d'Olot,
i que vau quedar guanyadors,
i que us vau donar l'oportunitat de triomfar,
podríem dir-ho així,
i d'actuar en un dels escenaris principals
de les festes de Santa Tecla del 2012.
Exacte.
Que això devia ser, per a vosaltres,
un incentiu enorme, no?
Allò que deies.
No només per enregistrar el CD
i per dir que això, dius,
ja comença a tenir una miqueta més de cara i ulls,
que no ens quedi només amb la família i els amics,
sinó que fins i tot per donar-nos a conèixer, no?
Sí, sí, home, i tant.
Per nosaltres això va ser una notícia molt bona, no?
La notícia bona ja era poder tocar per les festes d'altura,
per nosaltres,
perquè les festes d'altura
són unes festes bastant reconegudes
i són de casa, no?
I que em deixessin tocar en un escenari,
perquè és un escenari que és molt bé,
d'aquestes festes, doncs,
per nosaltres ja era com un premi, no?
Però després el vaig guanyar
i poder venir aquí a donar-nos a conèixer Tarragona,
que també són unes festes molt conegudes, no?
Sí.
Doncs, aquí ja és la massa de la massa.
Marc, t'estic perdent.
No t'he acabat d'entendre el final.
Vau estar a Santa Tecla d'aquí de Tarragona?
No, no, no.
Ah, que no surt.
Quan vam guanyar el concurs, diguéssim,
vam estar molt contents de poder venir
amb unes festes com l'estat de Tarragona.
D'acord, d'acord.
Que seran les que tocareu l'any 2012,
perquè això encara queda en el futur, no?
Sí, sí, sí.
Fantàstic.
Per cert, com va ser que us vau assabentar d'aquest concurs?
Era una cosa que ja era Vox Populi
o aquest concurs és una miqueta allò que dius,
ostres, ens hem enterat, mira, de casualitat,
ho vam presentar també de casualitat.
Com va anar una mica la història?
Bé, la veritat és que aquest concurs ja fa uns,
si no recordo malament, uns tres o quatre anys.
Que tira, no?
Sí, sí.
I jo precisament tinc un germà que també té un grup
i que va guanyar l'any anterior, saps?
Vale.
La seva i això, diguéssim.
O sigui, ja jugàveu amb la història
que ton germà ja sabia per on podíeu anar, no?
Exacte.
Perquè aquest concurs, jo no sé si és semblant
al que fem aquí a Tarragona,
que és el de nominació d'origen,
i que es fa...
Bueno, s'escolta el jurat, la maqueta del grup,
i també hi ha l'actuació prèvia en directe,
pel que m'has dit,
més o menys va per aquí, no?
No, aquest és diferent.
Aquest és només, diguéssim,
o sigui, no hi ha maqueta,
hi ha només el concert.
I ja està.
Ostres.
Bueno, el que has de...
Bueno, presentes que ets un grup, no?
És bàsicament,
també per promocionar una mica els trups, no?
Que van pujant així.
I no et demanen maqueta.
Sí que hi ha algun altre concurs
com això que dius tu,
que et demanen la maqueta,
i després els companyen les maquetes,
poden fer un concert.
Aquest ja vas directament presentant
la biografia del grup i tal,
i bueno,
després fan una selecció
i agafen els que ells creuen
que poden tenir més.
Molt bé.
Doncs esperem en candeletes,
ja t'ho dic ara,
Marc i Àlex,
que quan arribi el moment
quan estigueu per casa nostra
ja sabeu que esteu un mes
que convidats
per passar per aquí
pels estudis de Tarragona Ràdio
i poder fer aquesta entrevista
in situ, eh, en directe.
I segurament que,
si ara mateix
són sis les cançons
que m'heu passat,
en aquell moment
segur que teniu
unes quantes més, no?
Perquè encara segur
que continueu composant
i encara continueu fent coses.
I tant,
això no es pot perdre mai,
és una cosa que
el dia de l'artista
sempre està innovant
que si no es queda allà
i no avança.
Bé,
hem de dir que
tenim dos dels components
que són quatre
que abans fèiem la presentació.
els altres companys,
de feina,
estudiant,
on els teniu?
Bé,
els tenim ara,
deuen estar estudiant,
ara mateix.
Bé,
o algun sí
o l'altre no.
Sí.
Però el que estàs
és que no estan aquí,
nosaltres sabem que
sí que estem a classe.
I que fem una escapadeta, no?
On ha fet una escapadeta
per la ràdio.
Exacte.
I bueno,
ja aprofitant que parlem d'ells,
doncs,
també saludar-los des d'aquí,
amb en Joan i en David.
Foso que també els hauria
fet il·lusió poder estar aquí.
de sí, de sí.
Per això deia,
de cara a la propera,
que ja us tindrem a casa,
llavors no us deixo escapar
i us veniu aquí,
si pot ser tots quatre,
doncs mira, tots quatre,
i així fem petar la xerrada
una miqueta més, no?
I tant,
però suposat que sí.
Per cert,
com feu això d'assajar?
Perquè clar,
si ja és complicat,
perquè hem de dir que
allò de buscar un horari,
estem estudiant,
estem treballant,
no podem,
per fer una petita entrevista,
com ho feu a l'hora d'assajar?
Teniu un horari,
allò que dius,
indignable,
això no es pot saltar,
a quina hora quedeu?
I quan quedeu?
Sí,
la veritat és que
tenim una mica difícil,
perquè, o sigui,
els altres dos components,
estudien al matí,
i jo i el Marc
estudiem a la tarda.
Ostres!
molt complicat.
I el que hem trobat és,
nosaltres,
o sigui,
després que jo amb Marc acabem les classes,
assajar després,
al vespre,
això,
que hem trobat,
i ja tenim els dies ja fixats,
i bueno,
i no treure'ls,
perquè,
si no,
no podríem anar a assajar.
Sí,
has d'agafar-t'ho,
com una obligació,
és com una classe més,
que diguéssim,
no?,
una cosa més a la teva vida,
que ja has de fer-hi,
saps,
que tal dia,
tal hora,
has d'anar a assajar,
coses,
però si fas mirada,
combina.
Però,
Déu-n'hi-do quina classe,
aquesta jo crec que és millor,
no?,
que totes les que feu.
Home,
per part meva sí,
segur.
Per això,
m'imagino que aquesta classe,
els mestres sou vosaltres mateixos,
igual que alumnes,
no?
Sí,
o sigui que no hi ha cap problema,
o sigui que dius,
ostres,
ens posem una miqueta firmes,
però perquè ens agrada treballar,
i ens agrada fer el que estem fent,
que és la música,
i estirar endavant,
amb lapsos,
no?
Sí, home,
està clar,
això,
des d'un principi,
que ho fem perquè ens agrada,
vull dir,
no?
És una obligació,
perquè,
vull dir,
el que més ens agrada,
i ho fem a tots,
no?,
que això és un maco,
també,
formar una mica un equip,
no?,
i treballar,
és una de les coses que també,
per part meva,
m'agraden molt.
Sí.
I al lloc d'assaig,
teniu alguna nau especial,
o encara,
com passa moltes vegades,
al principi,
doncs mira,
a l'habitació d'un,
o al traster d'un altre,
o a casa d'algú que té,
i que no molesta gaire,
però clar,
això,
vulguis o no,
els veïns ho senten,
no?
Sí,
bé,
nosaltres hem tingut la sort que,
bueno,
tenim com un terreny,
així,
és una zona d'aquestes de,
bueno,
que hi ha tres o quatre cases,
sí,
i, bueno,
hem aconseguit poder muntar un local una mica arreglat,
no?,
i una mica equipat,
i, bueno,
ara el tenim bastant bé,
estem molt contents.
Sí.
Ah, doncs fantàstic,
això ja ho vau trobar des del principi,
o també vau anar buscant,
i ho dius, mira,
fem-ho per aquí,
fem-ho per allà,
i a veure...
Bueno, des del principi,
que ho vaig demanar,
a casa meva,
ho vaig demanar al meu fill,
si ens deixarien...
Sí.
I al final ho vau provar,
i mira,
va sortir bé,
i allà és on us ajunteu,
per poder treballar.
I, per cert,
a l'hora de treballar,
qui és una miqueta el que porta el pes de les lletres,
de la música?
Com us ho munteu en aquest aspecte?
Bé, la veritat és que...
Bé, això entre tots, eh?
Sí?
Entre tots ens ho fem.
Potser un dia un porta una idea,
i ens ho treballem,
o potser un dia entre tots fem una idea, no?
Vull dir, ens un anem combinant una mica.
No hi ha diguéssim un que sempre porti l'idea
i els altres l'acabem de recollir, no?
Sempre ens un anem combinant una mica.
O sigui que podem dir que el tarannà de totes les lletres
és el tarannà de tot el grup en si,
i fins i tot algunes vegades la idea principal
es pot arribar a modificar dintre de l'assaig,
però que en consens de tots, no?
I tant, sempre.
I què és el que parleu?
A veure, jo tinc aquestes sis cançons,
que ja sap el Marc,
que massa temps d'escoltar-les no he tingut,
però més o menys de què parleu?
Què és el que us interessa, el que us commou,
el que teniu ganes d'explicar a través de la vostra música?
Marc, Àlex.
Per exemple, la que has sortit ara abans de començar l'entrevista...
El dimecres?
Sí, dimecres.
Dimecres parla de...
Bueno, l'any passat,
en comptes d'assejar els dimarts i joves i sabtes,
assajàvem també els dimecres.
Ah.
I ho fèiem el dimecres al vespre.
Igual quan sortien era al revés,
els altres dos anaven de tardes.
Sí.
i quan sortien, doncs el dimecres era el dia d'anar-se ja, no?
Entre setmana.
I bé, com que era una rutina,
doncs vam dir, anem a parlar una mica de nosaltres a la lletra.
Ah.
Ja se sap, costa fer lletres i costa fer cançons
i era un moment, doncs, que ens costava treure una idea.
I aquesta idea ja va ser la de, bé,
de dir que nosaltres estàvem a l'estatge,
que intentàvem fer cançons però que no sortien,
però que sempre trobarem la solució en el món de la música, no?
En el món que estem nosaltres.
i, bueno...
És un punt d'optimisme molt maco, no?
Sí, sí, sí.
I mira, i així es van treure la cançó, realment.
I anar a xerrar de, mira,
què fem nosaltres cada dia, no?, gairebé,
o el que fem aquest dimecres, no?, quan ens juntem.
També estàs el Si estàs amb mi,
el Seguiré esperant,
el Un nou dia, que és el que estem sentint a fons,
el No tornaré...
Exacte.
Totes aquestes i Estimar-te d'amagat.
Exacte, Estimar-te d'amagat.
que són les sis cançons que ara mateix,
doncs podem dir, teniu allò que dius,
ben fetes, ben cultivades,
i segur que d'altres que aniran sortint
i que esperem perquè no poder veure-les in situ.
Recordem que de cara a les festes de Santa Tecla del 2012,
d'aquest any en el qual ens trobem,
tindrem l'oportunitat de veure-us aquí a Tarragona,
a Tarragona.
Però jo no sé fins al setembre d'aquest any
si hi ha alguna cosa més per aquí al mig, segur, no?
Home, sí, esperem que sí.
Ara estem en un moment, doncs, que, bueno,
és difícil trobar coses i estem buscant
i coses sortiran, sempre acaben sortint coses.
De moment, ara mateix no tenim res fixat,
però, bueno, a part del de Santa Tecla,
però esperem trobar-ne, segurament.
I us heu posat, perdona'm,
us heu posat en contacte amb alguna discogràfica
o hi hau donat la maqueta amb algú
i que diguis, mira, a veure si que s'ho escoltin
i a veure si tenim l'oportunitat
de fer un altre enregistrament ja d'una altra manera,
no ho sé, o amb aquest mateix.
Sí, la veritat és que sí,
que n'hem enviat unes quantes,
ara falta saber la resposta, no?
Vull dir, a veure què diran.
Doncs, amics, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
A vosaltres.
Espero encandaletes que arribi el mes de setembre
per poder tornar-vos a convidar
i que torneu a passar per aquí pels nostres micròfons
i si pot ser el que dèiem en persona
i ja amb alguna coseta més,
a part d'aquesta actuació per Santa Tecla,
sinó també amb l'agenda ben plena de bolos
i que puguem parlar també d'altres històries
que han sortit en aquest futur,
esperem que no gaire enllunyà.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Normalment també ho esperem,
estan aquí aviat.
Doncs, gràcies al Marc i també a l'Àlex,
dos dels components del grup Lapsus,
que continuem escoltant.
Gràcies de nou, companys.
Bon cap de setmana.
Gràcies. Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.