Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Sí, sí, lo nostre ara mateix és el teatre i ho tenim claríssim.
Volem anar i volem convidar-te a la mostra de teatre jove.
Ho portem fent des que es va encetar, des que va començar a finals d'aquest mes d'abril,
que va ser quan vam fer les primeres representacions
i que continuarem per uns quants, encara ens queden unes quantes obres per davant.
Avui us volem convidar a veure a l'aula de teatre del Sagrat Corp
que ens presentaran demà mateix a partir de les 9 del vespre i amb entrada gratuïta
l'obra de creació col·lectiva Deconstruing Juliet.
L'he posat la S jo en un altre lloc que no tocava,
però més que jo millor el seu director, el Marc Jornet,
que ens està esperant via telefònica.
Marc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Deconstruing Juliet, jo que l'he posat el DES, que no podria ser.
L'he posat la S però no era, no?
Sí, bueno, és un títol que vol fer un xister una miqueta
amb el de construir del Ferran Adrià.
Ah, molt bé.
Constructing o li podem dir com vulguem,
que no té més que voler fer aquest petit dinyo.
Però no només és una obra de teatre en si,
sinó també és dansa,
també hi haurà molta cosa visual...
Sí.
Jo ja fa 3 anys que m'encarrego de l'aula del Teatre del Sagrat Corp.
i quan va, se'm va d'alguna manera encomanar aquesta tasca,
en el marc del que ve a ser un entorn, que és un col·legi,
per tant, també un context,
la finalitat del qual ve a ser pedagògic, no?
A la vegada calúdic, no?
que té aquesta doble vessant.
Jo vaig demanar que em deixessin investigar una miqueta
què podia fer això de fer teatre amb adolescents, no?
Sí.
i així ho vaig anar fent
i realment vaig anar trobant uns nois,
que ara crec que són més homes,
que es van engrestar molt en la idea
de plantejar una manera de treballar
que tenia a veure amb crear, investigar,
veure què s'estava fent a nivell de noves tendències,
a nivell de teatre contemporani,
a nivell d'art contemporani,
i veure com aquesta cosa,
que sempre semblava un tant aliena, no?,
que potser quan ets jove o adolescent
penses que això de l'art contemporani
és una cosa una miqueta esnob,
com a través de la seva experimentació
podien arribar a utilitzar alguns llenguatges
i fer-se'ls totalment seus
i utilitzar-los per expressar emocions totalment seves.
I una miqueta això és el que vol ser
el Deconstructing Juliet, no?
Enguany el tema volia ser l'amor i l'adolescència
i vam agafar de referència Romeu i Julieta, no?
Aquesta història.
Això que s'ha dit tantes vegades,
el Romeu i la Julieta,
com la més gran història d'amor,
mai explicada.
Doncs nosaltres ho vam voler posar en dubte.
Sou així, d'aquesta manera?
Dius, no pot ser, senyor Shakespeare,
ho sento moltíssim, no?
No, no, a veure...
No, amb tots els respectes.
Amb tots els respectes, sempre.
Ho vam voler posar en dubte, volem dir,
ho vam voler viure a les nostres pròpies cants,
vam voler que ells d'alguna manera reflexionessin
sobre què volia dir l'amor en la seva pròpia edat,
i llavors vam començar a teixir una posada en escena
que, com dius, barreja diferents llenguatges.
De fet, tampoc és una barreja,
perquè avui en dia tot el món de la performance
ja té molt assumit que això del teatre
no és un llenguatge pur,
ni que la música tampoc és un llenguatge pur,
ni que la dansa és un llenguatge pur, no?
I llavors el plaer també d'ensenyar-los
i vies de creació que no tenen a veure amb allò fet,
sinó amb aprendre o amb descobrir o amb innovar,
doncs realment és una tasca
amb la qual estem tots posadets allà dintre
i ens ho passem molt bé.
Entre altres coses, perquè d'alguna manera també
aquest món que ara ens toca viure amb aquesta crisi
que ja fa com avorriment de mencionar-la,
necessita de noves idees,
o sigui, necessita de noves formulacions, no?
I l'art és una via de generar-les.
I per tant, més enllà de reproduir estereotips
o reproduir formes o convencions
que ja estan molt gastades
i fins i tot en alguns casos decadents,
el que hem volgut fer és això, és descobrir.
I això, evidentment, també comporta equivocar-nos.
És a dir, és, diguéssim...
Experimentar, no?
Sí, funciona en paral·lel.
No podem pretendre que una persona que avui en dia té 15, 16 anys
se li doni la llibertat de crear
amb nous llenguatges o amb llenguatges que d'alguna manera
ell intueixi o ella intueixi i no tingui el dret d'equivocar-se.
I llavors, des d'aquest total respecte,
jo crec que han anat teixint ells una peça molt dolça,
molt íntima, molt personal,
que pot connectar molt bé
amb la manera de veure les coses que pot tenir avui en dia
un noi o una noia de 15, 16, 17, 18 anys,
que són les edats que ells tenen ara mateix.
Tal com m'estaves explicant,
aquesta obra, a part que està, podríem dir,
feta per ells i reconstruïda per ells,
també s'ha sorprès, ells, de tot el paral·lelisme,
fins i tot d'alguna que una altra vida, d'ells mateixos?
I que dius, ostres, jo sí que he estat una Julieta,
o jo m'he comportat com un romer...
Sí, aquesta és la hipòtesi de treball, no?
Sí.
I de vegades sempre ens preguntem
per què els clàssics són còmics, no?
Clar.
I sempre dius, els clàssics són còmics
perquè són referents universals.
Bé, sí, però a veure, què vol dir això?
Sí.
Perquè, clar...
A veure, explica'm-nos, no?
Explica'm-nos.
Sí, d'acord, són referents universals,
però jo no em vaig enamorar de ningú
quan tenia 15 anys i em vaig matar el dia següent
després d'haver-me casat.
No, no.
Llavors, a partir...
Això és un joc, també.
És a dir, descobrir què hi ha de Romeu en cadascú
i què hi ha de Julieta en cadascú.
En aquest cas, ens basem més en la Julieta,
més que res, perquè hi ha majoria de noies.
D'acord.
I, bueno, això és una circumstància
que ens ha fet a imaginar una miqueta
com seria la manera de veure
la vida d'una persona que es trobés en X circumstàncies, no?
I llavors és molt divertit veure com qui més, qui menys s'ha enamorat
però ha tingut una dificultat.
X, la que sigui.
Potser no la família, però sí la distància
per poder créixer al costat d'una altra persona,
qui més, qui menys ha tingut desamors,
qui més, qui menys ha tingut pensaments
on tant estrambòtics al voltant del desamor.
I tant.
I tot això penso que és molt ric, precisament,
adonar-nos-en.
I més ells que, d'alguna manera,
estan precisament...
A l'edat de la passió, no?
Sí, exacte.
Vull dir que estan desamorant en el mateix moment
que ja estan reflexionant.
I això jo em sembla que és molt vital i molt bonic.
I per tant és molt necessari.
I a més Marc t'anava a apuntar fins i tot
que ells ara mateix es troben en el punt
en el qual tot és blanc o tot és negre.
O tot és passió desenfrenada
i que te deixes emportar per la bogeria.
O tot és una tristesa perquè no em surt bé,
perquè les coses no van bé i causen el pou, no?
Sí, sí, sí, sí.
I també reflexionar,
ajudar a relativitzar.
Ajuda a relativitzar les coses
quan van malament i quan van bé.
I també, precisament,
aquesta energia de la que parles,
una mica desaforada,
és la que, d'alguna manera,
ens ha permès fer teatre
obviant una miqueta
el que serien les parts més tècniques.
És a dir, que jo sempre he pensat
que en una persona
que s'acosta al món del teatre
amb 14, 15, 16 anys,
que no sap
si realment això és una cosa
a la qual es vol dedicar,
sinó que realment
el que està fent és disfrutar
de les possibilitats expressives
i de relació que li dóna l'escena,
doncs potser és una mica avorrit
que tinguis un director
que s'ha de fer el dia dient...
El que has de fer és com ho has de fer, no?
Sí, no donis l'escena al públic.
Jo he volgut obviar
una miqueta aquestes cosetes
sense oblidar-les,
és a dir,
afrontar-les
sempre des d'això,
des de l'energia que ells tenen,
des de la passió sobre un tema, no?
I d'alguna manera
és aquesta energia desaforada
o aquesta vida desaforada
la que soluciona inconscientment
les mancances tècniques
i crec que això
també és una forma interessant
d'apropar-se a l'art
i al teatre en general
d'una forma més lliure,
o sigui,
no partint de les normes...
Posar unes directrius, no?
Exacte.
Però que a partir d'aquí
s'ho facin ells
de la manera que més...
millor s'expressin, no?
Sí, unes pautes de joc
Tenen amb mi
i amb altra gent
que ens ha vingut a ajudar
un mirall,
però mai un no.
I això
a mi m'ha fet feliç
fent aquesta tasca
de compaginar
la meva vessant
creadora
amb la meva vessant pedagògica
i també em sembla que ells...
Penso que també.
Quants anys fa?
A veure, Marc,
hem parlat ja directament
de l'obra,
que recordem serà demà mateix
a partir de les 9,
però quant fa que estàs treballant
tu amb el món del teatre
i fins i tot
amb l'aula de teatre
del Sagrat Cor?
Fem una mica d'història.
És una mica divertida,
perquè jo realment
vaig començar a fer teatre
amb el grup de teatre
del Sagrat Cor
quan jo era alumna
del Sagrat Cor
i jo tenia 15 anys
i feia tot això, no?
I també vam fer
dels primers
que vam anar a la mostra
després del bis de Benadi
i que més o menys
s'ha anat mantenint tot això, no?
Doncs bueno,
jo vaig començar
sent alumna
del Sagrat Cor
i això
i anar fent teatre allà
i vaig anar creixent,
vaig marxar a estudiar
a la universitat.
Llavors,
em vaig engrescar
dirigir
algun grup
de gent més joveneta
que hi havia
i
diguéssim
que la distància
d'edat
era massa pròxima
perquè jo
em sentís pedagoga
en aquell moment,
al contrari,
començava a dirigir
i allò per mi
era un banc de proves, no?
I bueno,
doncs tot això
vaig creixent
a l'Institut del Teatre,
arriba el fet
de professionalitzar-se
i de viure exclusivament
del teatre
i en aquest moment
és quan
jo ja havia perdut
feia anys
la pista de l'aula
i em truca
el director
de l'escola
que què em semblaria
tornar allà
fent aquesta funció
de reengegar el projecte
i de
i de ser una mica
la funció de pedagoga, no?
I tu, fantàstic, no?
Sí, apuntant, no?
Doncs realment
vaig trobar
coses molt divertides
i llavors
vaig voler posar
aquestes
regles de joc
i se'm van acceptar
d'una forma
archigenerosa, diguéssim
i realment
no m'agrada
això, vull dir
que hi dedico
x hores a la setmana
vull dir poques
vull dir que no m'ocupa
un temps molt voluminós
però el temps que m'ocupa
realment és molt engrescador
saps per què t'ho he preguntat
perquè per la forma
que m'has parlat
no m'has parlat
des de la vessant
jo ho veig
com a director
ells
estan allà
sobre l'escenari
sinó com si
també
per això ho volia
dir
deixa'm-ho preguntar
perquè
aquí hi ha alguna cosa més
no només un director
que explica el què
sinó la forma
que
dius
no, no
ells que s'expressin
que diguin
i aquest puntet
de dir
ostres, jo també sé
el que és
hi ha molts puntets
per mi
hi ha un puntet
que el teatre
és una art molt antiga
i potser també
molt tradicional
i que
ha perpetuat
moltes formes
és a dir
és un art
que avança
lentament
i això
de vegades
distancia
el públic
jove
però també
hi ha el punt
de
jo també vaig aprendre
a fer teatre
doncs
quasi
fent els pastorets
perquè ens entenguem
i em sembla
que hi ha formes
més interessants
d'aproximar-s'hi
i són
les que hi volia
i també
perquè trobo
molt ostentós
dir que soc capaç
de dirigir
a nois
de 15 anys
vull dir
no
jo no puc
seria
un sebre
que jo
pretens
dirigir
una cosa
en el sentit
de
fer una posada
en escena
d'autoria
és una tothia
el que hem de fer
és el contrari
és
anar
amb
acord
amb el teatre jove
que sigui
una plataforma
per incentivar
que la gent
s'apropi
el teatre
i tot el que això comporta
exacte
i que tingui l'oportunitat
de lo millor
perquè no
trobar el que és
el seu futur
perquè no se sap mai
no
exacte
i et trobes
potser aquell noi
o aquella noia
que potser un dia a dia
a classe
o dia a dia
són molt tímids
però una vegada
que s'arrenca
sobre l'escenari
fa la metamorfosi total
i dius
però si
podries estar
sobre l'escenari
és el teu
no busquis més
ja ho has trobat
no?
sí
sí
sí
sí
vull dir
el que passa
és que aquestes coses
sempre fan por
clar
llogic
vull dir
és normal
perquè vivim
en un món complicat
però jo sempre he pensat
que aquella persona
que realment
sent una passió
sí
no sé
avui en dia
tampoc estudiant
AD ni dret
tens el futur
massa més assegurat
no
no
ara mateix
no ens ho posa massa fàcil
crec
de vegades
el millor
més assegurar un futur
és tenir moltes ganes
de viure'l
exacte
i això et dona
molta força
i em sembla
que la canalla
que de vegades
estan molt
des de l'òptica
estratègica
diguéssim
faig ciències
perquè això té més sortida
i no sé quantos
una cosa
s'ha de calibrar
tot bé
però també
la intuïció
de vegades
juga un paper
interessant
i també deixar-se emportar
allò que dius
el destí
a veure cap a on em portarà
jo puc traçar
allò que dèiem abans
amb allò de l'obra
pots traçar unes directrius
però després
l'obra
sortirà del carinyo
i de tota
i tota la feina
que es fa
tota la tasca
que s'ha fet
Sí, i de la posada
i de
i de
qüestionar el discurs
propi
a través de
reentrelacionar-lo
amb el discurs
d'altres persones
en el seu cas
d'altres intèrprets
vull dir
en aquest espectacle
cadascú arriba
amb les seves idees
i llavors
se't troben un altre
al davant
que en té unes altres
i això ja és
un acte en si mateix
creatiu i democràtic
però la vida
també
no?
I tant
mira
estem arribant
al cap del
cap del camí
que és
al cap i a la fi
la vida
també està feta
de teatre
Sí
per què no?
No?
I el que passa
és que hem d'anar descobrint
a veure quins són els passatges
i cap a on ens porta
no?
el dia a dia
i amb aquesta joventut
ara mateix
en un principi
demà
a partir de les 9
us trobem
al teatre
metropol
Marc
jo sé que ara mateix
el Marc
l'heu sentit
perquè ara està
o almenys m'ha fet el favor
de parar l'assaig
i de poder centrar-nos
una miqueta
amb vosaltres
i poder comentar
l'obra que podrem
veure demà mateix
aquesta Julieta
que a veure si
jo crec que
tota la gent
la família
amics
ja del Sagrat Cor
ja ho teniu mig ple
al teatre metropol
per no dir ple ja
i que si volen anar
que apurin
i que siguin puntuals
que si és a les 9
que estiguin a quarts de 10
ai a quarts de 9
a quarts de 9
a quarts de 9
perdó
i abans
exacte
i abans
per poder agafar
un bon puesto
i poder
poder veure-os
i poder
després
podem fer
la xerradeta
amb la xerrada
que sempre
es fa
des de la mostra
perquè la gent
que ha vingut a veure'ns
pugui parlar
amb els actors
i tot això
i puguin experimentar
una miqueta també
la interacció
entre el públic
i ells
que s'ho agrada l'escenari
exacte
doncs Mar Chornet
moltíssimes
moltíssimes gràcies
que vagi tot molt bé
com els he dit
que als companys de teatre
molta merda
i tant
que això que no falti
i que res
que esperem
de cara a la propera obra
perquè anem parlant
d'any en any
eh
però si teniu qualsevol cosa
ja sabeu que podeu
comptar amb nosaltres
gràcies
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
adeus i bona tarda
adeu
Aragona Radio
Fins demà!