El meu avi va anar a Cuba, a d'ordo del català,
al millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
Ara sí que l'he enganxat, avi!
Vinga!
No, dona, no.
Prova superada!
És que saps què passa, que aquesta música m'entra tant en dintre,
que doncs m'agradaria saber cantar i poder-la cantar...
Oh, però canta molt bé, avi!
Sentir-la cantar en bany d'això, saps?
I un dia et portaré, que encara tinc alguna postal,
d'aquest barco que van enfondre els americans...
Ah, doncs porti, porti, si volem!
Per justificar, declarar la guerra a Espanya, saps?
I aquí, clar, aquest...
que va fer aquesta avenera, es va inspirar-se en això, saps?
En aquest barco que van enfondre-se i d'això.
Un dia el portaré.
Amb la història que hi ha i amb tot el que hi ha,
la d'escletxes obertes que devien tenir amb tota la gent, no?
Bé, és...
Ara que comentava això dels americans i tot el que més,
les escletxes obertes que deu anar bé,
i que, clar, per qüestió de diners,
per qüestió de coses que s'han hagut de tancar, no?
El que passa és que, a vegades, per no comprometre uns i els altres,
moltes coses s'han anat tapant.
Home, clar.
Perquè, a vegades, s'han pensat que no sortiria el fum,
i resulta que el fum surt pertot arreu.
Oh, i tant.
Perquè pensa que abans els carboners, que fàvem la llenya,
llenya, la tapaven de fang i d'herbes,
i cremava allò per fer el carbó.
Però, a vegades, encara que no volguessin,
sempre el fum sortia per un lloc o altre.
Sempre hi havia un raconet, un forat.
I les històries i aquestes coses que es fan,
per molt que s'amaguin, amb el temps...
Surtant.
Sempre surt un forat.
El que passa és que, segons de qui són i com són,
es tapen per evitar una carbonera més grossa.
Sí, sí, sí.
Bueno, mira, són temes que...
No, però és veritat, eh?
Perquè jo crec que la història ens ha ensenyat moltes coses,
i potser, gràcies a aquesta història,
s'han après moltes més...
No, i a vegades, quan parles...
I d'altres, senzillament, s'han volgut oblidar.
I, en canvi, a vegades,
hi ha hagut històries i coses de gent,
i dius, doncs com és que d'aquest no se n'ha parlat?
Perquè si va ser això, això, això,
com és que no se n'ha parlat?
Això passa en moltes dones, homes,
i, clar, hi ha vegades que, per compromisos,
o per...
Per el que sigui...
O per altres històries.
S'ha anat tapant, saps?
Vull dir que la història sempre té...
Té qui la pot escriure,
però s'escriu segons qui l'escriu, saps?
Com sempre, com sempre.
Però avui no parlem d'història...
Almenys no parlem d'aquesta història de terra i això...
No, no, però també és una història,
perquè els carnavals, a vegades,
també treuen coses,
quan treuen coses que, a vegades,
ah, com pot ser, com deixar...
Jo he llegit,
m'han explicat,
perquè jo, clar, he conegut gent molt gran,
altres que han tingut,
han escrit alguna cosa que l'han viscut,
i el carnaval també té moltes històries,
no et creguis, eh?
Moltes sàtires, eh?
El que passa és que, a vegades,
bé, riem.
Ens fa riure,
però llavors, si penses fredament,
dius, ei,
aquí hi ha un fondo.
Compte, compte.
Aquí hi ha un fondo.
Perquè ja t'ho vaig explicar un dia,
que vaig llegir jo,
a uns que s'havien escrit la cosa dels carnavals,
que abans el carnaval,
més aviat se feia la festa,
així com ara és per tot Tarragona,
perquè, clar,
tenim la sort que ve molta gent de fora,
i, clar,
segons quin lloc no hi cabrien,
i per això ara es fa per aquí el passeig aquest,
es fa que s'ha ampliat per aquí el carrer Fort,
ai, per aquí fora el vingut d'aquesta,
en fi,
ja no passa.
Per aquesta cosa.
Però abans,
molta festa a Tarragona es feia allà al passeig de Sant Antoni.
Sant Antoni per què?
Perquè allà era l'entrada a Tarragona,
pel camí de la cuixa,
hi havia,
en fi,
hi havia una miqueta de cosa.
I una de les,
i després també hi havia aquells balcons,
que hi havia a casa Canals,
que després també es feia d'això.
I una, diu,
de les carrosses que va cridar molt l'atenció una vegada,
i sense ofendre amb ningú,
era que,
diu que anaven uns,
vestits, doncs, així una miqueta elegants,
una etiqueta.
Però era de disfressa?
Sí, sí.
Ah, no,
és que hi ha molta gent que va vestida elegant.
No, no,
elegant,
però una miqueta així,
saps ja,
la de vita,
una miqueta ja mig gastada,
o mig allò,
que potser un la devia,
l'altre no de això,
i portaven,
portaven un pàlio,
i sota el pàlio anava el veriscal Sochet.
Aquell que a Tarragona va fer el que va fer,
però a l'altre puestos veu que els va agradar,
i allà el van rebre d'aquesta manera.
Això era una sàtiret.
A vegades hi havia dones
que es disfressaven de militar,
perquè a vegades hi havia dones
una miqueta que a casa estaven
massa reprimides,
i aquell dia,
aquí vaig jo,
aquí vaig jo ara.
I sortia el sargento.
I sortia el sargento,
que és el que a vegades hi ha a les cases,
o al revés,
no m'entens?
Vull dir,
es feien molta ironia,
molta sàtire, no?
Molta sàtire.
I a vegades,
per exemple,
un senyor
que sempre havia estat obligat
a que sigui
la Lirita,
que sigui el Jaquer,
que sigui allà,
aquells dies disfressava
de Mangante,
i disfrutava,
reia,
anava,
i bevia,
que el Carnaval
ha sigut una espècie
de...
Ara potser,
ara ja no tant,
perquè ara potser
hi ha una lluita
a veure qui el fa més bonic,
qui va més ben vestit,
a veure quina és
la comparsa
que dueix més.
I és molt bonic,
perquè, clar,
ara al mateix temps
és bonic
perquè ja és com una atracció.
Exacte.
I hem agafat potser
la part,
no?,
dels Carnavals,
el que deien,
de Rio de Janeiro,
que són així molt pomposos,
molt de pluma,
exacte,
i també de Canàries.
Veus, en canvi,
els de Cadis
ja és més divertit,
ja són més xinigota,
més d'allò,
saps,
i me'n recordo jo
que aquí,
per exemple,
el que tenia molt bo
era el Carnaval aquest
de Cadis,
una espècie de carrosses,
també,
saps,
però de carrossa en carrosses
passaven la bota de vi
o la botella
i xalaven,
a més,
disfrutaven,
aquella gent disfrutaven
amb la cabalgata aquesta,
com vulguis dir-li,
eh?,
amb la rua aquesta,
i fins i tot fent
disfrutar a la gent,
perquè també quasi
que intervenies amb ells,
perquè sortien d'allí,
venien a tocar,
l'altre et criava,
l'altre...
Vull dir que,
ara no ho sé,
perquè jo et parlo
d'uns anys enrere,
que encara la gent
era més lliure,
no més lliure,
la gent potser
no érem tan lliures,
però el dia
que podíem ser lliures
una miqueta,
sortia el que havies
tingut tancat
molt de temps.
i el Carnaval
era això també,
el Carnaval era
haver estat tants anys
tancats,
el tindre un dia
de llibertat,
dins del bon sentit,
doncs la gent
disfrutava,
vestint-se
del que els semblava,
de dona,
un home,
un noi vestit
de dona,
hòstia,
tancat a l'armari,
tancat a l'armari,
poder sortir un dia
al carrer,
vull dir,
el Carnaval
era una cosa
que a vegades...
Però, avi,
estava pensant
que com han canviat
els temps,
que ara,
podríem dir,
busquem molt de color
i molt de llum
que està molt bonic,
i abans una simple
disfressa,
que era fins i tot
vestit de mecànic,
jo me'n recordo
que també
un mono d'aquells
de mecànic,
tota la cara bruta
i amb una clau anglesa
i ja estaves disfressant.
I un dançol
i un escoll
i una escombra
i a córrer pel carrer,
vull dir...
Per exemple?
I allò que et vaig esperar
un dia,
que hi havia uns
que agafaven
i agafaven
i quan anaven
per així,
la gent,
bom,
es tiraven
amb una xeringuilla,
una miqueta de...
D'aigua,
d'aigua.
Ja,
avui no em coneixeu,
però demà ja se'n recordeu
de mi,
el segon demà
tenies la taques,
saps què?
Vull dir,
que era un tipus
de...
Però que dolents, eh?
Taques,
tots que marxaven,
no?
Ah, no, no,
quina ensurt, avi,
ara ja m'havia espantat, eh?
És que a la vida
hi ha taques
que costa molt de treure, eh?
Ja no hi ha manera,
no fa falta, ja.
No, no,
però que és veritat,
que abans era
molt més simple.
Sí, sí, sí.
Jo me'n recordo...
Abans de sortir al carrer,
una noieta
agafava la roba
de son germà.
Per exemple.
Un noi agafava de...
En fi,
i sortir al carrer
a riure i xalar
i agafar una colla
i vestits
del que fos.
La qüestió era
pintats,
el que sigui.
Ara no,
ara ja...
Ah, hi ha una...
Ara s'ha d'encarregar
un tratge,
s'ha d'anar a buscar
el d'allòs,
en fi,
però tot és l'evolució.
És el que dic jo sempre,
el que pensem que som,
el que volem ser
i el que som.
Sí, sí, sí.
Però aquest dia
és un dia per divertir-se.
No per...
Home,
per lluïment també, no?
Perquè la gràcia del carnaval
era la idea,
la idea de això.
Jo em va passar una vegada
a Mallorca,
va coincidir que
vam anar a un grup,
que era una festa nacional,
jo que fem una grup,
una trobada a Mallorca,
i va coincidir
el dia aquest de carnaval.
Carnaval.
I clar,
va haver alguns
que ja ho sabien
i a la malècia
portàvem vestits.
I quan va ser l'hora
que passaven la gent
per davant del jurat,
com si haguéssim
allò que feia una miqueta de passar,
a mi no se m'ha acutat altra cosa.
Què va fer?
Què va fer, avi?
Què va fer?
Vaig anar,
vaig demanar un tap de suro
de copa de cava,
vaig cremar,
vaig cobrar la cara
pintant més les celles,
un bigoti,
mig,
després una miqueta
d'esperadrap
en diversos llocs de la cara,
el cabell mig,
el revés,
la roba així mig,
espant d'això.
Sí, sí,
com si estigués demanant,
no?
I curiós és que va ser
que ningú em coneixia.
En sèrio?
Ningú el coneixia?
Ningú em va conèixer.
Vaig fer un...
Ja vas veure,
va ser...
Va fer una mica el pari-pei i tot,
fins i tot allò et va demanar.
No una miqueta així,
d'aquella manera,
que saps com mig...
Què em diu?
No, tontat,
per allò d'aquella manera.
Dame algo,
dame algo.
M'entens?
Vull dir que sense...
Clar,
va ser una improvisació,
clar,
els altres portàvem vestits
i clar,
jo vestit d'aquella manera,
doncs ningú em va conèixer,
fins i tot després,
poc xec,
com és possible?
Bueno,
doncs és això,
el carnaval era això,
que la gent no et coneguessin,
que parlessem amb la gent,
els deies coses,
que jo que te'l conec,
la veu,
i no sé de què.
Això era el carnaval.
Ara és molt bonic,
perquè clar,
van aquestes comparses
en una escola,
ara és molt bonic,
és una atracció,
és una atracció,
sembla que vagis
a un teatre
que és de luxe
i vull dir,
és el bonic,
és això.
Sí, sí.
A més,
que hem de dir una cosa,
que també ja es preparen,
hi ha actes,
que he de dir que comença
concretament el carnaval de Tarragona,
que tinc jo per aquí,
que estava mirant,
doncs el dia 14,
el dia dels enamorats,
comença el carnaval.
Sí, sí.
No sé,
sempre acostuma,
que sempre, no?
Sempre passiguem
una miqueta
del dia dels enamorats.
Sí, però sempre hi ha una miqueta.
Però va per aquí, no?
Sí, sí.
Hi ha unes festes
que coincideixen.
I sempre ho marca
la Setmana Santa,
et de dir,
que la Setmana Santa
és qui marca
d'alguna manera.
L'altre dia parlem
de la Setmana Santa
perquè, clar,
diem Setmana Santa
per una setmana
que no és santa
per tothom.
No.
Perquè ja...
Però això és una altra cosa,
avi,
això és una altra cosa.
Ara ens centrem al carnaval.
Per això et dic,
que ara deixem això,
deixem la Setmana Santa,
deixem els nubis
que disfrutin
per Sant Valentí.
Que ja parlarem,
també de Sant Valentí.
Perquè jo me'n recordo
i amb l'avió
hem estat fent
també una miqueta de memòria
que fa molt de temps
es feia allò
de l'operació d'amor.
Sí, sí.
Que feia Ràdio Nacional
al seu moment.
També ho vam fer
amb nosaltres
Tarragona Ràdio
durant un temps.
Amor, amor.
I vinga, amor,
i vinga, amor.
Clar, que si hi havia una parella
que aquell dia al·lucinava
perquè tota Tarragona
es volcava donant regals.
No, no,
hi havia una parella
que es barallaven a matar
i aquell dia
escolta, vull de fer les pauses
que si no hi ha pràmit.
Vull dir que tot té el seu.
I com no hi hagi regal
dorm al sofà.
Per això et dic
que totes les festes
tenen aquesta cosa.
Sempre hi ha un darrere
que et fa riure
i et fa pensar.
I el Carnaval és això.
Escolta,
vols més Carnaval
que tot l'any
quan vas pel carrer.
Sí,
però tindrem ganes
avi de Carnaval
enguany
tal com està la història?
Però és que,
a veure,
aquí a Tarragona
jo crec que sí
perquè sempre som
molt fiesceros.
Això de la fe
és tan sagrada a Tarragona.
Mira,
saps què passa?
Que sigui per molts anys,
no és una cosa
de recriminació.
Saps què passa?
Que tenim un pensament
i un dia és un dia.
Exacte.
I això és el que ens guanya.
I això ens fa
ser de la manera que som.
Sí.
Perquè,
un dia és un dia.
Clar.
A lo millor...
I si demà no hi som?
A lo millor
anem malament de quartos,
però un dia és un dia.
Que estem enfadats
o el que sigui,
un dia és un dia.
O sigui,
aquesta paraula
un dia és un dia,
és normal.
i el que fa animar
i dius,
mira,
però si aquesta setmana
han anat mal dades,
a veure si de cara
la setmana vinent
canviem la truita,
no?
És el que jo dic,
que a vegades,
a mi a vegades me diuen,
ai,
estàs d'humor.
Oh,
si és el més barat que hi ha.
Clar.
L'humor.
És gratis.
L'humor és el més barat que hi ha
i en canvi,
en canvi no el practiquem.
En canvi,
l'humor.
Vas a un lloc,
veus una persona
que està d'això,
Marc,
parles,
pots parlar.
A lo millor després
t'ha fet un rotllo
que dius,
hòstia,
que he començat i jo.
Però dius,
no,
però bon dia és bonic.
És bonic sentir la gent
que t'expliquen,
a vegades me trobo jo a l'autobús,
una persona ja molt gran,
més gran que jo,
que començo a ser gran,
i t'explica,
i el meu penses,
bueno,
aquesta pobra dona ara
m'explica la seva història
i penso,
pobra,
doncs,
clar,
estàs sola,
li recordes,
li recordes alguna cosa
i llavors,
clar,
doncs,
és feliç en aquell moment
i a mi també,
perquè també ens recorda coses.
Compartiu.
Sí,
si ens recorda i pensa,
escogia la vida,
només veiem les coses bones
i quantes n'hi ha.
I això també és bonic,
bonic escoltar la gent.
A vegades un criu
o una noieta
que et surt amb unes coses
que dius,
bueno,
i ara dius,
però si és la seva edat,
potser no ha d'aprendre
el que ha de dependre,
ja li vindrà,
però de moment,
deixa que disfrutin.
Deixa que disfrutin.
Parlem i parlem,
que la vida és així,
és trobar-se,
i ser oberts.
Mira, m'agrada molt l'avi.
Sobretot.
Avui com està de moral
i com està...
No, no, escolta'm,
si a vegades jo tinc la moral baixa
i pensi per què,
i llavors penses en coses que...
M'entens?
I és bonic ser obert,
principalment ser obert.
Que la gent, per exemple,
parles una vegada amb una persona
i dius,
com deu ser?
Però quan li parles dos vegades
o tres,
llavors dius,
ah, ja sé com és,
és així.
I llavors hi entres
amb aquella persona,
perquè una vegada sola
no saps si és fictici,
si és que és...
En fi,
en canvi,
si una persona...
Sí, sí,
és fà a fer, no?
Si a vegades parles d'una persona
dos vegades o tres,
quan hi parles,
i veus que ja és d'aquella manera
i dius,
no, ja saps que és així.
Ja saps com li has de parlar,
ja saps el que t'has de guardar,
o saps com t'obres,
vull dir,
i converses,
i això no fa mal,
al contrari,
que la vida tal com estem avui en dia,
que anem com anem,
com van,
com van,
o com sigui,
doncs és bonic ser obert,
home,
que la gent a vegades
estem capficats
en una cosa de casa
i potser trobes un altre
que està pitjor,
dius,
hòstia,
hòstia,
si encara...
Avui no pot passar res.
Vull dir que
hem de mirar enrere també,
saps?
Hem de mirar enrere,
perquè a vegades
hi havia fàbules
que doncs deies coix.
Jo recordo aquella,
de la mania,
com sembla que era,
que deia
que hi havia un sàvio
que un dia
tan pobre i trista estava
que sols es sustentava
les yerbes que cogia.
Ahora tú no te sí
decías más pobre
y triste que yo
y cuando el rostro volvió
vi otro sávio cogiendo
las yerbes que la rojo.
O sigui...
Sí, sí,
que potser tu et trobes malament
i hi ha gent
que està pitjor que tu.
O sigui,
que sempre hem de mirar
al darrere.
I s'ha de mirar.
I després una altra cosa,
quan estem malament,
també hem de mirar
per què estem malament.
A vegades és culpa nostra.
A vegades és culpa nostra
de no fer el que hem de fer
o haver fet més
del que hem de fer
i mirar al darrere
i dir,
escolta'm,
aquest està així per aquí.
Epa,
al tanto,
sempre ser obert,
sempre de cara a la gent.
I sense màscara,
avi,
encara que parlem ara,
que ho estem parlant,
del carnaval,
el carnaval ja està bé
durant la vida
que fa falta anar amb màscara.
Aquest dia disfruti la gent
el que volen ser.
I que vulguin fer el que vulguin.
El que vulguin ser,
com jo vaig explicar un dia a Sitges,
mar de maca,
totes d'aixòs,
i ell la mirava,
la mirava
i portava un d'això de cervesa a la mà.
I en sec va baixar la vista
per veure-li les cames
i va veure que
uns pèls més llargs
i era un que s'havia disfressat.
Va caure,
encara riu ara el poble.
No estava acostumat,
era un marino.
Per això dic que a vegades
la vida té la seva sorpresa.
I vostè també,
a part d'aquesta que m'ha explicat abans,
aquesta anècdota que m'ha explicat
que es va tisnar la cara i això,
ha fet alguna de bona,
el carnaval?
Dona.
A seguir la pirata.
Sí, exacte.
Va anar alguna,
no sé,
amb alguna colla d'amics
i tots s'adisfressaven
de lo mateix.
No, no, no.
Llavors,
no era normal
una colla disfressat
com ara.
És que allò de les reunions
podria ser millor.
El que ara és molt bonic
perquè tots van
amb una sintonia,
amb una música.
Saps?
És espectacle.
Sí, clar, clar.
La gràcia era
quan se't dius que dius tu,
que s'ajutaven quatre o cinc o sis
o una colla.
que no tenien res a veure.
O dones
que es disfressaven d'home
i cada una
es exagerava
la part que li convenia.
Una tocava aquí,
l'altra s'arramengava,
l'altra s'arramengava segons què
i deies
me cago una mar.
Com pot ser?
Aquests homes.
Llavors eren dones
que llavors
se n'enfotien
de la manera
de ser dels homes.
com hi havia homes
que s'arramengaven
i també s'arramengaven.
M'entens?
O sigui,
una sàtira
de la vida,
de lo que
han estat,
per exemple,
una dona ha estat
potser obligada
o lligada
per circumstàncies.
Sí, sí,
i aquell dia
poder sortir
amb ella
com li dóna
o un home,
vull dir,
perquè hi ha homes
que també han estat
tan lligats
com les dones.
No, no, sí,
estan reprimits.
Que també hi ha hagut homes
reprimits
que aquell dia ha disfrutat.
Clar,
aquell dia
s'ha soltat la melena.
I en aquell temps
imagina't tu
els que estaven
a l'armari tancats
poder sortir aquell dia
disfressats de dones
i desfrutar.
Però també era trist,
imagina't
com estava.
Però disfrutaven aquell dia.
Però imagina't
com devia estar
durant tot l'any
esperant un moment
de llibertat.
Que dius,
que trist, no?
Però bueno,
era el que hi havia.
El Carnaval.
És Carnaval.
El Carnaval.
I l'han d'admetre com és.
Però, avi,
això que deia vostè
de la sàtira,
jo crec que sempre hi ha hagut.
Fins i tot
en el que és
la llum,
la pluma,
la joia
i tot això,
sempre hi ha hagut
les seves,
aquelles comparses
que han posat
el dit a l'anafra
i han xafat
i xafat
i xafat
i a veure si...
I polítics
mig disfressats,
per un costat
demanen molt bé,
ben vestits
i per darrere
mig apedassats.
Per exemple?
Per exemple.
Vull dir,
les sàtires és això.
Per exemple,
una persona
que veus de frenta
tot mudat,
tot senyor
i després darrere
tot apedassat.
Vull dir,
ep,
tota aquesta experiència
que...
Sí,
que l'anafra de la veritat
no funciona tan bé.
Vull dir,
que el Carnaval
és això.
I serveix per això,
per aixement.
Serveix això.
Ara, doncs ja et dic,
com a espectacle
és molt bonic
perquè, clar,
és distret,
és elegant,
veus una sincronització,
és molt bonic.
Però també entre mig,
fixi-ho dir,
entre mig,
fem per algun descuelto
que crida la nota.
Dius,
on va,
però si et fa gràcia
perquè contrasta
amb el que deixes.
I les famílies,
que ara hi ha autèntics
famílies
que són especialistes
en Carnaval
i que porten
des del nen més petit
fins al pare,
família,
que estan tots
vestits d'una cosa
determinada.
Per dir-ho una cosa,
si el pare i la mare
són el toro i la vaca,
els nens són les varelles
petites.
I així,
doncs,
la família Àdams
van buscant
una sèrie de sintonies
en la qual involucra
tota la família
i fa que els petits
també els agradi
el Carnaval.
El que passa ara,
com que tot l'any,
per un costat o per l'altre,
quasi que ho sembla
un Carnaval,
perquè veus vestits,
veus gens
que van com van
i d'això es dius,
bueno,
però el Carnaval
hem de pensar
que és això.
És una festa
satírica.
per això ve
la quaresma.
La quaresma ve
per redimir
el pecat
que has fet
per Carnaval.
Ara,
si surts a ballar
no és cap pecat.
No,
al contrari,
que és passar-ho molt bé.
el pecat és la satírica
de les coses
que no són,
que són pecats,
que a vegades,
però aquell dia
les exposem,
les exposem...
Les deixem anar,
no?
Les deixem caure totes.
I llavors, clar,
llavors hi ha ve
la quaresma
per posar-nos al posto.
que també la quaresma
és la quaresma,
que també hi ha
la part
que també hi ha
per poder-ne dir.
Clar,
hi ha una sèrie.
Però bueno,
ara ve el Carnaval
i disfrutem del Carnaval.
Ara diuen que tornarà
una altra vegada,
no sé si per aquest cap de setmana
o per aquests dos dies
que venen,
abans que arribi el...
No sé si per demà
o demà passat
o dijous
o divendres
que ve una altra vegada
un tros de fred
cap aquí.
Aquesta vegada
ve del centre d'Europa.
Però bueno, escolta'm, escolta'm,
jo ara penso,
per exemple,
ja sabem
que el temps...
Sí, sí, no, no,
però...
Però bueno,
el que passa
és que sempre...
Abans,
veus quina calor,
veus si ho podia ploure,
veus...
I quan plou dius,
veus tot just avui
que havies d'estendre la roba,
veus tot just avui
que havies d'anar aquí,
tot just avui.
O sigui que si mires la vida,
si mires la vida,
veuràs que sempre...
sempre hi ha un dia
que diem
tot just avui que he d'anar,
tot just...
M'entens?
Vull dir que
la naturalesa
sempre ha sigut igual.
No, no,
el que passa...
Raros amb nosaltres.
El que passa
és que nosaltres
l'hem transformat.
Perquè quan hi havia
la primavera,
l'estiu,
tot això,
l'hivern,
ja estaves preparat,
ja ho sabies.
Però encara nosaltres
hem de fer bombes per aquí,
fàbriques per allà,
cotxes per aquí.
Hem transformat
i ara no sabem
quan és l'estiu
ni quan és la primavera.
La roba està en un racó,
no saps quina roba posar-te,
surts de casa amb una roba
i després te canvia.
O sigui que tot això
ja ho hauríem de preveure
perquè nosaltres mateix
ho hem creat.
Sí, sí, sí.
Però, avi,
però no estem acostumats.
A veure,
entre vostè i jo,
jo no me'n recordo
d'aquests gelors
i aquests aires siberians
que tant ens han amenaçat
durant aquests dies.
Bueno,
el que passa
que llavors
s'hi venia...
Perquè...
No, no,
saps què passa?
Que també s'hi venia
no estàvem tan preparats.
Que no ens havies avançant, no?
No, no estàvem tan preparats.
Estàvem més acostumats
a aguantar el fred.
Ara, com que entre l'estufa,
entre el radiador,
entre la calefacció,
clar,
t'has acostumat
a una temperatura...
Clar,
quan surts al carrer
no és la gran...
Però abans,
quan hi havia tanta cosa d'aquesta,
que només hi havia un braser
sota la taula,
quan sorties
ja et tapaves.
I tant.
Ja et tapaves.
I amb bufandes
i amb els gorros
i amb els taporelles
i la gabardina
i la bruc
i l'abric.
Llavors te tapaves
perquè a casa
que hi havia un braser,
la cuina econòmica
la deixaves allò obert
perquè això
que és el calentó.
Però ara què passa?
Entre que sigui
el radiador,
que sigui l'estufa,
que sigui la calefacció...
I que mirem més
per presumir
que no per tapar...
Bueno,
i ara quan, clar,
acostumat a aquest ambient,
quan surts,
l'atmòrshora
la trobes com la trobes.
Però tot té la seva,
tot té la seva.
No hem de ser pessimists,
hem de ser...
Això que et dic,
l'humor.
Bon rotllo, bon rotllo.
Mira, mira, mira, mira.
La vida perda-se l'humor.
Com que mora,
la vida segueix.
Que acabarem amb el carnaval, eh?
No, no, no.
A veure,
el carnaval comença
a Tarragona el dia 14
i nosaltres
què passa que ja hem començat
a fer boca
a la ràdio amb l'avi.
Jo demano un...
Demano perdó
a la gent que m'escolta,
però entre que la Sílvia
em provoca
i jo recordo,
jo penso,
jo dic, clar,
cadascú som com som.
És que és una persona,
és una persona l'avi.
No, no, procuro
no ofendre amb ningú.
Al contrari.
Parlo de coses viscudes,
com som,
i clar,
tot això
amb els anys
ensenya.
Sí, sí.
Avi.
Amb els anys ensenya.
Tornem la setmana vinent
que se'n recordi.
Això espero.
Parlem de...
El dia
de los enamorados.
Ai, Déu.
Serà la setmana vinent,
parlarem del Sant Valentín,
d'aquelles pel·lícules
que fèiem mítiques.
No, també parlarem del Sant Valentín
que passa com el carnaval.
Xeix, avi,
però no m'ho dic i ara, home,
no m'ho dic i ara.
Tot l'any és Sant Valentí
i tot l'any és el...
el... el...
I si hi ha'm apunts suspensius...
Per la setmana vinent.
Gràcies, avi.
Adéu-siau.
Carnaval, febrero.
La, la, la, la, la, la, la, la, la.
Suena alegre el carnaval
en el mundo entero.
Es medianoche
y en la cañada
suena una samba.
Es carnaval.
Blancos y negros
hasta mañana
todo se olvida
en carnaval.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, te quiero.
La, la, la, la, la, la, la, la.
Bailaremos sin parar
en el mundo entero.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, te quiero.
La, la, la, la, la, la, la.
Bailaremos sin parar
en el mundo entero.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, febrero.
La, la, la, la, la, la, la.
Suena alegre carnaval
en el mundo entero.
Bellos amores.
Bellos amores, alegre el alma.
La batucada te hará bailar.
Deja las penas para mañana
porque esta noche es carnaval.
Carnaval, carnaval.
carnaval, carnaval, febrero.
La, la, la, la, la, la, la.
Bailaremos sin parar
en el mundo entero.
Carnaval, carnaval.
Carnaval, febrero.
La, la, la, la, la, la, la.
Suena alegre carnaval
en el mundo entero.
Fins demà!