Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Però deixeu-me abans de continuar presentant el que tindrem avui en el nostre programa, felicitar la nostra companya Mar Pérez, perquè tal dia com el d'avui fa ja aproximadament 3 anys, va dir allò del si t'estimo.
O el si vull, depèn de com.
Però hi ha més coses, eh? Ja t'ho anirem explicant. És que avui no deixarem el tema de l'amor de banda. Avi Ramon, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Avui parlem una miqueta, no? D'això del dia dels enamorats, de Sant Valentín...
Per parlar rai?
De les xiques de la Cruz Roja i d'aquella gent.
Sí, sí.
Perquè el dia de Sant Valentín ara potser és que de més a la botiga o potser cadascú personalment tria si ho celebra o no ho celebra.
No, bueno, nosaltres parlar parlem i ho pot dir l'altre dia.
Sí.
Sempre ho dic. Parlem, doncs, no per parlar, parlem de coses que més o menys comprenem o diem que la gent a vegades no volen dir.
Que t'assemblen, no? Sí.
A vegades no... Però jo si ho dic és per allò que he sentit, per allò que he vist, per allò que hi ha...
Pel que sap.
I penses, no? I penses, com tothom pensa, no?
Doncs sí, doncs sí.
Penses bé o malament, però com que el pensament és lliure i se'n va...
Molt millor que no, que quedi. Que quedi, almenys que quedi durant l'espai i després ja que faci el que vulgui.
Però em refereixo, si nosaltres fem un pensament i no agrada, que se'n vagi, vull dir que no cal que se'n quedin.
I parlarem també perquè avui és el primer dia ja oficial del carnaval i també podíem comentar.
Ja sé que la setmana passada ja vam tocar aquest tema, però bueno, encara estem sobre les dades d'ensenyar piticuixa.
Perquè jo no m'hi veig, eh, avi?
Ensenyant piticuixa?
Jo si vol agafo un pollastre i el mereixem per Tarragona, però que una altra cosa jo dic que no, eh?
Això de... Ja t'ho vaig dir, el carnaval és carnaval i cada cosa té el seu moment.
Doncs sí, doncs sí. I avui seria el nostre, no?
Avui, doncs vagi vostè pensant, vagi vostè fent, fent, fent...
No, pensant no, perquè com que tu m'apunches per aquí, m'agafes d'improvist,
i potser... Per què?
I potser diran, miren què surto aquí, doncs surto perquè he de sortir,
que si no després no veieu que la Sílvia és...
Ara agafa el que acabo de dir ara mateix, perquè a partir d'ara, ara a partir d'ara,
des del Teatre Metropol, entrada a la ciutat del rei Carnestoltes 31è.
La concubina, els seques, els concubinats, etcètera, etcètera.
Rambla Nova, Sant Agustí, plaça de la Font.
Avi, què fem-vos-hi aquí? Anem a veure-ho.
Escolta'm.
Sí, home, anem.
Escolta'm, ja hi ha prou gent, no cal que nosaltres anem a dir un pli.
Clar, però anem a fer un programa en directe des d'allà, i així podem...
Jo que dius, fem el xafarot, no? No li agradaria?
No, perquè...
Des d'un balconet.
No, saps què passa?
Tu ara vols fer el xafarot.
Jo sí.
Però trobries tants xafarots que no t'hi deixien parlar tu.
Va, però vostè i jo t'aniríem al micro i estaríem comentant-ho.
Ai, aquella concubina, ai, que no m'agrada...
Ai, aquell vestit, ai, no?
No, no, deixem-ho.
No, perquè a la festa aquesta ja que és, en casa que sembla un dol, com que és d'alegria...
Això sí.
Doncs deixem-ho, que la gent disfrutin amb el d'això.
Jo que vull aquí agafar la puntilleta, però no, no, l'avi Ramon va pel que va, eh?
Ai, no, no, no.
Doncs vam enamorar-nos una miqueta, d'aquí una mica.
Ja en parlarem, ja d'això ja en parlarem un altre dia.
Doncs vinga, avui no marxi, jo acabo de fer la presentació del programa i d'aquí a res parlem amb vostè, de Carles.
Molt bé.
Fins ara.
I també avui hem convidat a la gent d'Èuler.
Te'n recordes que ja vam obrir una porta, la d'Un munt d'idees 2011, de l'Associació de Músics de Tarragona,
i vam fer la promesa que ho coneixeríem, tots els integrants d'aquest CD de música que teniu a Tarragona, a la nostra ciutat.
Doncs avui els hi toca als Euler.
Els hem trucat, els hem convidat, i avui a partir de dos quarts parlarem amb ells.
Sabrem una miqueta més d'aquest grup, d'on venen, quan són, com és la seva música, i també una miqueta la seva agenda particular.
I no sé si també, mira, jo per preguntar, per preguntar, també mirem a veure si celebren el seu carnaval particular.
I a partir de les set de la tarda comptarem, com sempre, amb Ossin a les Gavarres.
En repassarem la tirallonga, que són 16 les sales que hi ha a Ossin a les Gavarres,
recordarem les pel·lícules que es troben dintre d'aquestes sales,
i també escoltarem algun com un altre tràiler.
Tot això comença ara mateix, quan són les sis, i gairebé sis minuts.
El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba,
a d'Ordo del català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timorell, el nostre amor, i catorze mariners,
eren escuts a Calella,
eren escuts a Palafrugell.
Encara que ell digui que no,
que bé que canta aquesta cançó a l'avi Ramon.
Avi, es podria dedicar, eh?
No, no, no.
Sí, sí, amb un cor?
No, perquè fa temps que no plou i hi ha un oigua.
No, no, el que passa...
Segons quins pantalans els agrairia molt, eh?
No, el que passa...
Pantans.
El que passa, que aquesta cançó, doncs, m'emociona.
I porta molts records, no?
Que hauria d'emocionar a molts.
Això, clar, va ser aquell que feia habaneres,
que se li va acudir fer aquesta habanera, recordant.
Perquè això, encara que passi a Palafrugell,
això igual passava...
Les habaneres, igual cantaven el serrallo al bar,
quan anaven a la taverna.
Tabans eren tavernes.
Ara són bars, són bars, són...
No, però normalment, sempre, igual a altres països,
també, on anaven els marinos o els pescadors,
sempre han sigut tavernes.
Tabernes, perquè tot això de la cervesa, del còctel,
això no existia.
Cervesa sí, perquè això no, però aquell gotet de vi.
És el que anava a dir, el tinto, no?
Aquell gotet de vi.
El dematí, quan anàvem a la mar, aquell d'allòs del miqueta de nís,
amb el d'allòs, saps?
La maniana que deien.
Vull dir, que tot això ha sigut cosa de mar.
Claro.
El que passa acaba canviant.
Jo, quan sento que d'ençó, doncs m'imagino,
i com que vaig estar allà, m'imagino allà, a Cuba, allà dintre,
en aquell port, aquell barco,
ja et vaig dir que tinc una postal
on està el barco aquest americà que s'enfonsa.
On estava, no el podien fer caure els espanyols.
Havia de ser ja un sabotatge d'ells
per engegar una guerra contra Espanya, no?
Vull dir, si vas pensant la història o el que sigui,
hi ha moments que són emocionants
per el que han hagut de patir uns.
Que ara, mira, ara canteu, mira, mira...
No, pensa el que representa aquella cosa.
A vegades no pensem en les coses,
el que hi ha darrere d'una cançó,
darrere d'un quadre, darrere d'una fotografia,
a vegades no pensem en el que hi ha darrere,
només el que ens fan veure.
I aquesta cançó, doncs, m'emociona.
No, no, ja me l'alegro.
Com altres, eh?
Com altres, eh?
Perquè això vol dir que cada vegada
que estic amb nosaltres, a mi, estarà a gust,
almenys amb la cançó per l'entrada.
I n'hi ha que són alegres.
Sí, sí.
Hi ha peneres molt alegres que també et fan sentir alegre.
A mi m'agrada molt la de la vella Lola, eh?
També.
I sacó el pañuelo i me saludó.
Però això és un altre moment de despedida d'una cosa d'aquesta.
Saps com ho dic?
Són moments que no diré històrics,
però recordant fets que poden haver passat.
Parlant de coses que han passat o que passen a la parada.
Parlem del dia dels enamorets i me posen antecedents.
A veure com es celebrava abans, si arribava a celebrar-se.
I també una operació que es feia abans,
no de salut, eh?
Una operació d'amor, per entendre'ns.
En primer lloc...
No es mogui, no es mogui que sentim la banda sonora.
No es mogui que es feia abans, eh?
No es mogui que es feia abans.
No es mogui que es feia abans.
Hoy es el día de los enamorados.
Hoy es el día de los enamorados.
Hoy es el día de los enamorados,
con ansias y esperanzas de un querer.
Por eso, teniéndote a mi lado,
tu amor en este día lograré.
Hoy es el día de los enamorados,
juntemos tu sonrisa y mi canción.
Que al unirse por un beso nuestros labios con amor,
tendrás por siempre mi corazón.
San Valentín, yo no te olvido.
Porque su amor en esta fiesta he conseguido.
Hoy es el día de los enamorados,
y solo lo que importa es el querer.
Y por eso he de pedir que siempre vele por los dos
y nos proteja San Valentín.
Hoy es el día de los enamorados.
És això que ens protegeixi, San Valentín, no?
Ja que està, ja que ha vingut.
Aquí hi ha una cosa molt important.
Quan senti aquesta cançó,
també és el que ja hem de recordar coses.
En primer lloc, diem Sant Valentí.
Qui va ser Sant Valentí?
Això, qui va ser Sant Valentí?
I és curiós,
perquè en un viatge,
en una ciutat d'Alemània,
vaig anar a veure la catedral d'aquella ciutat,
hi havia un sant que jo desconeixia,
hi havia unes noies,
bueno, desconeixia no particularment,
desconeixia pel que és la imatge, eh?
Sí.
Perquè els anys no els coneixes.
I hi havia unes noies també,
unes dones allí, això,
i em van dir que era Sant Valentí.
O sigui que...
O sigui que el va conèixer, diguem-ho així.
Sí, vaig conèixer la imatge.
La imatge, això, això mateix.
Potser em va tocar alguna cosa dintre també,
perquè sempre,
també m'enamoro de moltes coses.
Bueno,
per llavors,
vaig enterar-me que
va ser un màrtir,
un màrtir
de...
de l'amor.
Ai.
Va ser un màrtir.
Perquè,
ell se va classificar
en poder casar parelles,
en fer coses que estaven prohibides,
perquè, a lo millor,
quan se casava un no havia d'anar a la guerra,
o no havia d'anar a la guerra,
i el casar,
clar, no deixaven casar els joves,
i ell ho va fer.
I llavors, clar,
en van, d'això.
Això, per un costat.
Sí.
Per l'altre,
això que diu,
hoy es el dia,
és possible,
perquè hi ha molts enamorats
que estan enamorats
i no poden declarar-ho.
Ho han de fer d'amagat
per circumstàncies familiars,
per circumstàncies que no...
no un són diferent de l'altre,
per diferents escales socials,
per el que sigui,
doncs,
han d'anar d'amagat.
d'amagat.
Semblable que estigui parlant de xin,
o que estigui parlant d'anys enllà,
però no,
ara per ara també està passant.
Exacte.
I veus que,
el millor,
i clar,
avui és Sant Valentín,
és el dia dels enamorats.
No,
els dies enamorats és tot l'any.
Això sí.
El que està enamorat
hi ha estat tot l'any.
El que passa,
que avui és un dia
que es pot manifestar,
com allò de demà del Carnaval,
que és el dia que surts al carrer
com vulguis sortir
i no fas el ridícul.
Per Carnaval surts com vols
i mira, és el dia.
I avui,
amb l'excusa d'això,
com passa per Sant Jordi, no?
Per exemple.
Un altre dia,
que a una persona
li regales un llibre
i aquell pensa,
ai, que per què me'l regala?
Ja deia jo que em mirava.
Ja deia jo.
Vull dir,
que són dies que es pot aprofitar
per fer una convivència,
el que sigui.
Perquè avui mateix,
doncs,
un,
amb l'excusa d'aquest Sant Valentín,
pot fer un petit regalo.
Dic petit regalo
perquè molts no arriben a molt regalo.
Sí.
creixis d'això.
Per això a vegades,
per això a vegades,
ara hi ha parella
que va per davant d'una joveria,
un poest que és,
i fa per com que se pega
perquè ella es distregui
i no vegi l'aparador.
I tira recte, no?
Vull dir...
Això és una bona excusa, avi.
Vull dir que,
que hi ha coses que,
doncs clar,
ja ho dic això,
imagina't tu que ara,
una parella que està en d'això
i per un moment,
que no es van entendre ahir,
avui no es volen veure.
deixa de ser Valentí,
deixa de ser el dia dels enamorats.
No, al contrari.
Si demà tornaran a estar junts.
Vull dir que Sant Valentí
és tot l'any.
Qui no té amor,
ni a Sant Valentí,
ni a Sant Pancràs,
ni a Sant...
el que sigui.
Però, avui,
hi ha èpoques
que potser s'ha viscut
més o menys aquest dia, no?
No.
El que passa,
el que passa,
que hi ha hagut èpoques
que l'amor
era més romàntic.
Hi havia més romanticisme.
perquè ara,
la gent van de cop al gra.
Sí.
Van de cop al gra.
Qui te pica, qui te mato, no?
Que no d'allò,
bon vent.
No.
Abans, aquella cosa,
vols dir que si l'hi dic,
si no l'hi dic,
m'ha mirat,
l'he mirat,
a veure què li he deixat.
Mira, veus,
he llegit aquell llibre
que m'agrada.
Que vols llegir?
Oh, sí que el llibre és bonic.
M'agrada,
doncs.
Doncs ja te'l deixo.
Hi ha una miqueta d'indirectament,
hi ha maneres,
uns a l'escola,
a l'estudis,
concidir una família amb l'altra,
procurar engrascar els pares
perquè en aquella altra família
un dia es trobin,
no perquè es trobin aquella família,
per trobar-se...
Amb la persona.
Exacte.
O sigui,
que l'amor
és una cosa tan romàntica,
perquè inclús l'amor
se pot sentir per moltes coses,
indirectament.
Pots estimar una flor.
Tens una torreta,
cuides aquella flor,
m'entens com ho dic?
Com si cuidessis una...
Un tresor.
Una mascota.
És el teu tresor.
Sí, sí.
Una cosa d'allòs.
Però allò, indirectament,
serveix.
Perquè allà la flor,
que la mimes,
ara sapigues que li agrada,
quan n'estigui,
aquesta flor d'això,
mira, faré a veure,
i li diré,
mira, que t'agrada.
L'hi portaré, no?
Si diu,
mira quina flor més bonica.
O dir, mira quina flor.
O que és bonica.
Això vol dir que...
Doncs em te la regalo.
Oh!
Que l'amor no consisteix...
Escolta'm,
vol ser meu novi.
No.
Això es fa quan...
En fi.
Però jo trobo que l'amor
és una cosa que a vegades,
per vergonya,
per circumstàncies,
no es pot demostrar.
Perquè,
ves, què dirà?
Què pensarà?
Ves?
Jo qui sóc al costat d'ella?
Vull dir,
aquí sóc al costat d'ell.
Sí que ets.
Ets com si aixem les manilles
que et porten...
D'ho dir,
a la presó.
No.
Però, sí.
Però és com una presó.
Però...
Perquè et quedes encadenat, eh?
De per vida.
De per vida.
No m'entens com vull dir.
Vull dir que l'amor
s'ha de sentir,
s'ha de manifestar en tots sentits.
Un nen,
veus que et fa aquella il·lusió,
el veus, hòstia, que és bonic.
Mira que és creviciós.
Mira que és graciós.
Mira que...
Tot això és amor.
Amor.
No tot és Sant Valentí.
Valentí és com si éssim...
Valentí és com si éssim
el principi d'una novel·la
o d'una història.
O sigui,
que hem de reconèixer
que, com hi ha altres dies de l'any,
per exemple,
ve Pasqua
i aquell dia abans era el dia de desperdanyers
perquè venia a desperdanyers
per anar a menjar la mona.
O sigui,
que sempre hi ha una data
que et porta a un fet.
Un fet,
però sempre,
fixa't-hi,
que dintre,
perquè deies,
bueno,
ara ve Pasqua,
qüestió de menjar la mona.
Quines noies
o nois,
els nois sempre,
volen ser molt vius,
molt,
però sempre som els segons en la cosa.
i les noies organitzaven
anar a l'Oliva
o a un puesto
allà
i convidaven...
O el pont del diable,
que també seria.
Jo dic l'Oliva
perquè a més d'això, no?
I els convidaven,
mira,
per anar,
però clar,
allà ja començava una amistat
i molts d'aquells
inclús ja han arribat
a casar-se.
Vull dir,
que l'amor
és aquesta cosa,
aquesta relació,
saber captar.
Però, avi,
també volia,
ja que comentem això de l'amor
i aquest inici d'aquesta amistat
que després pot arribar
a desenvolupar
quelcom, no?
Abans no es feia.
Abans no es tenia tan fàcil
això de festejar.
No.
I potser
es valorava més
tots els preàmbuls
que hi havia.
Jo que deia que eren més romàntics.
Ja t'he dit.
Però tots aquests preàmbuls,
clar, es valoraven
per la forma en la qual
s'havien de...
No sé,
que no s'acabi de veure
de cara a la persona.
Això passava també,
perquè clar,
és el que deia a vegades.
Que s'ha fent de vela,
que ha acabat de fer la França.
Que la societat
l'hem creat nosaltres.
Sempre dic el mateix.
Perquè a vegades trobaves un pare,
per exemple,
que no era de conviure
amb aquestes coses.
La seva obligació,
el seu fonament,
era treballar
per portar a casa
el que sigui.
O perquè tenia unes idees
i no sé.
Llavors,
nena,
escolta,
a tal hora a casa, eh?
On t'has anat avui?
En qui?
M'han dit que estaves...
No, papa...
O al revés, no?
Eh, escolta,
amb aquella noia
que anaves aquest dia,
qui, eh?
No...
Vull dir...
Acaba de fer ara mateix
un tracte
que es notava,
que abans la predilecció
era pels homes
i no per les dones.
En les dones,
gairebé era un interrogatori
amb qui anaves,
com anaves,
de quina manera anaves.
Sí, sí, sí.
I amb els homes,
era el favoritisme de...
Qui era aquella noia?
Sí.
La propera vegada me la presentes.
Sí, sí.
Era un toc de favor sempre,
de cara a l'home, no?
Avi, pel que...
No, no, perquè l'home...
Ara també et continua passant.
No, no, no.
Perquè el dia com això,
però a última hora,
l'home és el més incaute.
Si una dona vol,
si una dona vol...
L'enreda, no?
L'enreda.
Sí, sí.
Sempre que un home,
quedi una miqueta, doncs,
que li agradi aquella lloc,
fa...
En fi,
Eva,
va ser Eva.
Fui tant,
la Eva.
Enganxa-la, la Eva, ara.
Entes com vull dir?
Sí, sí.
Vull dir que per molt que era Adán,
va caure...
De quatre grapes.
Doncs avui en dia,
si una dona vol,
si té picardia i sap,
també...
Home, cuidado, eh?
Hi ha de tot.
No, no, no.
Jo, aquestes persones ja que no són,
no diré mentalment,
dintre de la societat que són,
perquè hi ha persona,
passa com...
Hi ha persona que per molt que d'aixòs,
la seva mentalitat sempre serà d'aquella manera.
Però jo parlo de la part sociable.
Jo parlo de les persones sociables,
les persones de convivència.
Fixa't-hi.
I a vegades hi ha un home
que es pot enamorar d'una dona
o una dona d'un home
que sap que no el pot aconseguir,
que no és per ell.
Però platònicament
té les seves idees.
Qui no s'ha enamorat d'un actor de cinema?
O d'un cantant?
Jo només que dic...
No, no, però que pot donar aquesta opció, no?
Jo sempre dic
que insinuo coses sense dir-les
perquè cadascú pensi a la seva manera.
No m'entens?
Jo les llenço, avi, ja les llenço.
No, però vull dir...
Vull dir que l'amor,
l'amor existeix.
i a vegades dius,
llàstima,
ostres,
allò, saps?
O sigui que
es pot tindre amor
per moltes coses
i pot ser l'amor de moltes maneres.
Diferent, sí.
Pot ser platònic,
pot ser romàntic,
pot ser, a vegades,
pot ser una miqueta sexual,
perquè, clar,
tot té el seu sentit,
perquè també la sexualitat
és una traient entre home i dona.
I a vegades,
potser un home veu una noia
i dius,
ostres, aquella noia,
o una noia i dius,
ostres, aquell noi.
El pensament és lliure.
Sí.
Vull dir,
no s'enganyem
que tothom té els seus pensaments,
que és un pensament només,
no?
Però existeix.
El tenim, el tenim.
El pensament el tenim, no?
Vull dir que la vida,
tot és com t'ho prens.
Ara,
el que passa és que s'ha de tenir un coneixement
que a vegades se perd
perquè hi ha persona
que per amor
ha perdut el coneixement
i ho ha perdut tot.
Sí, sí, sí.
Per què?
l'amor,
tal com ja es nota
que està amb una fletxa
i amb els uns tancats
perquè a vegades
toca la fletxa
i la clava el cor
i clar,
el cor és el que porta
tot el de més.
No deixa que la ment funcioni,
no?
Per això,
qualuna cosa...
Per això ja entra
la part obsessiva de l'amor,
no?
Per això dic
que quan una cosa és romàntica
o és sexual
o és com és,
clar,
si toca el cor,
ja la persona,
si para el cor,
ja està llest.
No,
ja he vist segurament
tots aquests anys,
si mirem la vista enrere,
podrem veure autèntiques tragèdies
que s'han fet per amor,
històries que s'han fet en novel·la,
històries que s'han fet en pel·lícula,
però que hi ha històries d'amor
que han deixat petjada,
no?
Per de per sempre.
i que em perdonin,
que jo d'una cosa,
quan a l'època de Maria Antonieta,
els vestits,
com eren?
Enormes.
Amb els...
Corpinyos,
aquells molt...
Sí, sí.
Amb els valentials fora,
quasi.
Gairebé, sí.
Ara m'ha agradat això dels valentials,
eh?
I amb una espècie de cosa ample
per dissimular.
Per què?
Per què?
Va ser una època
que hi havia molt de...
allò d'un amb l'altre,
que els agradaven,
que d'això, clar.
I què passava?
Com que un anava amb un amb l'altre,
el que sigui,
s'hi quedaven
abraçades, per exemple,
no se'ls veia.
Era la manera d'amagar-ho.
D'amagar-ho.
I llavors, quan era el temps,
s'anava a passar 15 dies,
o 8 dies al camp,
a la finca,
i quan tornaven,
ningú s'havia enterat
si hi ha vingut,
o no, o no.
Per això també hi havia molts fills
que eren bastardos,
perquè els creaven els pagesos.
Vull dir,
que cada època
ha creat el seu.
Ellers van crear aquesta cosa
perquè va ser una època
que s'hi veu que
la part sexual,
doncs...
Home,
però sempre també,
ho han tingut també
els romans,
saps?
Que també,
Déu-n'hi-do,
deixa-te'ls estar.
Per això et dic,
si busques l'època...
Jo estava parlant de l'amor
i vostè se m'ha anat
pel...
L'amor,
perquè era,
ja et dic,
que hi ha l'amor romàntic.
Amorcilla.
Hi ha el sexual,
hi ha l'amor a les coses,
hi ha persona,
per exemple,
que a la vida no li agrada
i, en canvi,
viu un amor
amb una cosa determinada.
Sí, sí.
Un platònic,
el que dius tu,
amb un artista de cine,
amb un artista de...
En fi,
vull dir,
l'enamorament
és una cosa
que no es pot evitar.
No, no, al contrari.
i també,
vostè que és arreplegador,
nat,
i en el món del col·leccionisme...
Veja,
els anys que tinc,
he anat arreplegant...
Per això,
i en el món del col·leccionisme,
també,
hi ha aquest amor
pel que estàs col·leccionant,
que es converteix d'amor en passió
i arriba un moment
que fins i tot...
Depèn de com...
És una cosa cega, no?
el que dèiem.
Per això et dic que l'amor
no se sap mai
amb què, ni com, ni quan.
Perquè una persona,
a vegades,
s'enamora d'una cosa
que és impossible.
I ho veu que és impossible,
però no s'ho pot treure del cap.
No, no.
Per això et dic que Sant Valentí,
ell sí que es va sacrificar
per amor.
Però no amor per ell,
sinó per la gent
que sentien amor
i no podien...
Per l'època que hi havia
i el que passava,
doncs,
ell es va sacrificar
i el van matar,
van fer això,
però ell era un d'això d'aquests.
Per això,
avui tampoc s'ha d'abusar de Sant Valentí.
Ho dic a les parelles
que no perquè és Sant Valentí
que abusin de coses
que després diran
ai, ara no tinc d'allò,
ara no tinc...
No.
Que sigui romàntic,
que sigui bonic,
que sigui fins i tot artesanal.
Que passin del llarg dels aparadors,
que passin del llarg de segons quines coses.
Home, avi,
si n'estan sentint a les botigues,
la gràcia que els deu estar fent.
No.
a dir aquestes coses.
No, no.
Home,
si tenen calarons a la butxaca
i tenen il·lusió de gastar-s'ho,
que ho facin.
A veure,
que no sigui per nosaltres, eh?
No.
No m'espanti,
no m'espanti.
No.
A veure si m'entén.
jo em refereixo,
que no és qüestió d'aquest dia.
Dic,
Sant Valentí és tot l'any.
I tant.
Que si has de regalar una cosa,
avui siguis carinyós,
siguis romàntic,
siguis d'allò,
fes un regalet que li puguis fer
que no et perjudiqui.
Però,
en uns moments de romanticisme.
És que és així, l'avi.
És així.
Avi, la setmana vinent
hem de parlar de la quaresma,
de la vella,
perquè ja serà l'últim dia del carnaval.
Jo no sé.
Déu-n'hi-do,
com canvia d'un dia per l'altre les setmanes, eh?
Jo no sé,
perquè em dius,
parlarem, parlarem.
Si arribo aquí,
em dius, avui parlarem.
I em vinc aquí,
que no sé de què.
Jo li deixo caure,
i que sigui que de vulgui.
Avi, gràcies.
Bueno, mira,
nosaltres anem improvisant,
i que les gent almenys,
que sorprenguin això,
amb ironia,
sorprenguin,
amb bona voluntat.
I que ens estimin una miqueta més.
Que jo estimo tothom,
i estic content,
perquè,
de vegades,
m'aturem pel carrer,
i parlo amb la gent,
i m'agrada,
perquè, doncs,
sento una simpatia.
I això,
m'aguanta,
m'aguanta,
i no m'adona com estic,
i llavors m'engresco,
i vinc aquí,
i tu d'això,
i així van passant els anys, eh?
Gràcies a tothom,
i que tingui paciència amb mi.
Gràcies, avi.
Adéu.
Gràcies, avi.
Gràcies a proto.
Gràcies a well.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!