Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La carrera, per pressió una mica social, una altra una carrera.
Jo la inquietud musical l'he tingut sempre,
però em vaig deixar portar una mica per la tendència
de que, bé, alguna cosa més segura, una carrera,
vaig fer enginyeria industrial,
després de treballar d'això,
jo el que tenia clar és que...
Però el cuquet el tenies, i et cridava cada dos per tres, no?
I el tema era que, clar, en aquesta feina potser no hi ha massa temps
per dedicar a la música.
Jo vaig fer posicions per fer de professor,
que, bé, tampoc és que sigui el gran xollo,
però ja tens més flexibilitat,
perquè això sí que ho notava jo, que necessitava aire, no?
Una mica temps per dedicar a això,
perquè, clar, és la vocació que portem dins, no?
A més, com a professor, podríem dir que ja tenies una estabilitat,
que és el que li passa també a molts músics, no?
Que es volen dedicar al 100% al món de la música,
però ara mateix tal com està el panorama,
doncs està molt complicat.
Home, sempre ho ha estat complicat,
potser ara s'ha complicat encara més, no?
Jo que dius, home, dedicar-me al món de la música, sí,
però amb quines sortides, no?
Depèn de com, i dius, mira, primer una estabilitat,
jo que dius, posem seny,
i després la música ja vindrà, no?
I ara és el teu cas, no?
El ja vindrà, ja ha vingut.
Bueno, ara de moment hem consellit gravar un disc.
Sí.
Vam tindre la idea d'anar a buscar el Pep Sala,
perquè va vindre a tocar el mes de març,
no, mentida, l'últim dissabte de febrer.
Que va venir a Tarragona o...?
A Tortosa.
A Tortosa, el vau trobar allà, el vau enganxar allà.
El vam anar a buscar, perquè clar,
sabíem que ja havia gravat en alguns clubs d'allà,
de les Targes de l'Ebre, no?
Dic, ostres, i per què jo no, no?
I vam anar allà i la meva dona m'ha espantillat una mica,
perquè dic, surt d'aquí,
perquè tenia la màqueta així a mig fer,
que jo soc molt meticulós, no?
A l'hora de treballar en això, soc molt meticulós.
Dic, escolta tu, que és l'oportunitat, no?
Clar, i el tens aquí, el tens a casa.
Anem allà, anem al concert, no?
I, bueno, i en acabar el concert,
doncs, directes al camerino, que diuen, no?
M'imagino la cara del Pep Sala.
Se pensava que li anàvem demanar autògraf.
Sí.
i diu, no, no, no, no, espera, espera, espera, no,
que porto això, ah.
Diu, ah, bueno, ja...
No s'ho va quedar ell, s'ho va quedar una ajudant.
Una remanager que deu tenir, sí.
Sí, i perquè diu, jo és que soc molt despistat, no sé què,
i no s'ho van dir, dic, ai, mare.
No donaves un duro, ah, bueno.
En aquell moment, no?
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Llavors vam contactar amb la noia aquella,
ens va donar l'adreça, bueno, el telèfon i tot això,
i diu, bueno, ja s'ho escoltarà, ja en parlarem.
I la sorpresa és que la setmana següent, doncs, truca, no?
I diu, eh, que m'ha agradat això,
sona així una mica dants,
i diu, jo gravaria un disc.
I tu, espera, espera, que m'apunxo,
perquè no sé si estic somiant o és de veritat això, no?
Sí, la veritat és que em va agafar com un sobidon, no?
Una pujada d'adrenalina.
Clar, tenint en compte que, clar, Pep Sala,
estem parlant d'una persona que fa la tira d'anys
que està en el món de la música, no només com a sau,
ara ja en solitari, però que ja venia de molt abans,
i que ja ha triomfat, ja sap el que és sobre els escenaris,
i també la producció de grups que també han triomfat,
o sigui que dius, és un segell de garantia, no?, que tu digui ell.
Sí, sí, no és un referent, almenys aquí a Catalunya
em sembla que està considerat com el músic més influent.
Sí, sí, és un dels millors músics, també, és veritat.
I una vegada que diu que sí, quins són els passos a fer?
Què és el que vau haver de fer?
Bueno, mos va citar per anar a comentar com funciona,
perquè, clar, parlant amb mi va notar que jo estava una mica
desconectat del panorama industrial, per dir-ho així.
Sí.
I, bueno, mos vam quedar un dia, i vam estar xerrant,
i, bueno, vam quedar que això va ser el mes de març,
anar allí als seus estudis.
Llavors, com més un home que va molt carregat de feina,
és un home superocupat.
I dius, anem per feina, anem a veure, no?
És impressionant, o sigui, jo he conviscut una mica en ell,
i he flipat, de lo de bòlit que va pel món, eh?
O sigui, hòstia, que ara no puc, esperen, és impressionant.
A més, per això deu tenir el road manager, aquesta noia que em deies,
perquè segurament arribaria un moment que no donaria abast.
Sí, sí, no.
Si no s'organitzés una miqueta, no?
És que a vegades em penses, hòstia, home, com pot portar aquesta vida, tu?
Ja arribarà, eh?
Bueno, ja ho veurem.
Ja arribarà, ja arribarà.
I no dic que, dius, hi vam gravar com si estigués aquí al costat.
Però no, no, els estudis on les té?
Està en un poblet que hi ha molt a prop de Vic.
Per això que vam haver de fer carretera i manta, també.
Sí, sí, perquè vam haver de fer, ho vam gravar en tres tongades,
perquè en principi es va preveure fer-ho en dues o tres setmanes,
no va ser suficient, però llavors coincidia a l'època de vacances,
que s'havia de donar vacances a l'enginyer de so.
Encara no ho havíem acabat.
I dius, bueno, d'aquí dues setmanes torneu,
i d'una setmana ho enllestim.
Vam tornar, vam enllestir, però clar, una vegada més torno a dir,
com que jo soc tan metículos...
Clar, les coses ben fetes.
No ho he de mirar tot en l'uva, perquè som molt...
Hòstia, aquesta pista de la maraderia que són les més fortes, no sé què.
Llavors me vaig endur el que era la mescla perèvia,
dic, jo me l'escoltaré en calma, me l'explicaré al cotxe,
als volmans, al meu estudi, que també tinc un petit estudi a casa.
Sí.
I, bueno, donant-li voltes i analitzant això,
doncs, bueno, dic, escolta, que vull tornar a vindre un dia,
en un dia, suposo que n'hi haurà prou,
i pegarem uns quants retoquets, si us sembla bé.
Diu, sí, home, sí.
I llavors ja vam deixar-lo tancat així.
Fantàstic.
O sigui, però primer te la vas haver d'estudiar.
Sí.
Primer me l'estudio tranquil·lament a casa,
a veure si són alguna cosa diferent a l'altra,
almenys del que tu tenies pensat.
Sí.
Home, sempre dic que el primer CD és com la primera criatura.
Que la tens més cura, la cuides més, la mimes més...
Precisament per això, no?
Per la il·lusió que porta darrere amb les ganes, no?
I la feina que se...
A veure, que el segon i el tercer també se tenen molta il·lusió,
però, clar, com el primer, potser no hi ha cap més, no?
Clar, perquè el primer t'agafa de sorpresa.
Clar, perquè el primer vens de no res.
Clar.
El segon dius, ja n'he gravat un, ja sé el que és,
però el primer dius, ostres, és allò que sempre,
quan no ha gravat mai res,
o la gent al carrer pensa, hosti, ha gravat un disco.
Clar, dius, ostres, és un esglau més, no?
És un gran examen, també, per a vosaltres.
Perquè ja ho tens físicament, no?
I ara ja el tens amb totes les seves cràtules,
amb totes les seves dedicacions.
Ja estàs bé? Content?
O encara canviaries alguna cosa?
Bueno, diuen que els músics...
Home, m'he contat algú que si algú es pinsting
en aquell disc del Born in the USA,
l'home es va tirar anys i anys modificant coses.
O sigui, va sortir el disc, no sé si era el 84 o el 83, no me'n recordo.
i diu que va estar, però potser, 3 anys, canviant, canviant, polint, polint,
fins que els seus productors van dir, escolta, xato...
Fem alguna cosa, home.
Ves a fer punyetes ja perquè no acabaràs mai.
Home, però tu no crec que no et veig així tant, tant, tant.
Jo la veritat és que sí que li he donat voltes,
perquè li dóna voltes les coses.
Clar, però ara això està tancat ja, vull dir,
la gravació està feta i el que no faré és tornar-ho a gravar.
Home, sempre, en directe sempre es poden modificar les coses.
Això sí, això sí.
Que aquí és on també arribarem, els concerts, la manera de...
Que el concert ja saps que hauràs de comptar amb tota aquesta gent
que has fet la gravació, o més o menys, no?
Ja els has dit, ei, que si surt alguna cosa, que heu de venir?
O no?
Has parlat amb la Susana i també amb l'altra companya, o no?
Bé, la gent que hi participa, de moment són dos,
qui canta i qui fa la música.
Sí.
A veure com ho compaginarem.
Ara hem incorporat una ballarina,
per a donar més espectacle, clar.
Ah, molt bé.
Clar, perquè a veure, no és el clàssic format de...
la clàssica banda de pop, rock,
en què hi ha, doncs, bueno, bateria, baix, guitarra,
guitarra solista, veu, o tecla també.
Clar, aquí és diferent.
Aquí vinim de...
Jo vinc de...
Diguem que soc un músic de laboratori, no?
Jo el meu ha sigut sempre tancar-me a l'estudi
i composar, crear, seqüenciar l'ordenador,
buscar sons, fer els arranjaments...
O sigui, fer-ho tot, però...
Però, clar, tot jo sol, no?
Sí, sí, no, no, no.
Clar, això una mica...
És un panorama diferent, no?
Un directe, doncs, en principi, se planteja com a...
Et trobo gairebé com el que diu a tu sala
sobre l'escenari amb els teus bitxos, no?
Sí.
I també la Susana fent la veu, en aquest cas, no?
I després, acompanyant...
Ja heu fet algun directe, pel que m'ha dius?
Ja heu fet alguna coseta?
Encara no, encara no.
No, encara no.
No, perquè, clar, això s'ha de preparar molt bé,
perquè, clar, si hagués sigut la banda típica que anem a gravar,
clar, la banda ja porta les seves parts assajades
i cadascú grava la seva part.
A més, això ja està tot ja definit.
Clar, jo ara aquí tinc un munt de pistes
i jo he de decidir, clar, el que no puc fer és tocar-ho tot.
Llavors, per exemple, la base rítmica, evidentment,
això ha de sonar per gravat.
Clar.
Llavors, s'ha de buscar quines parts tocar,
que les siguin el més amén o possible,
decidir això, llavors, sobre les mescles que tenim,
per exemple, de la gravació,
trobar la veu, trobar les pistes que jo tocaria
i, bueno, ja saps ja sobre això.
Ah.
I, bueno, és una mica...
No, no, ara ja és feina, és feina el que queda per davant.
Ara ja tens aquest CD que ens agrada moltíssim que ens vagis presentat
i quan tinguis algun concert en directe, ja t'ho deixo caure així, eh?
T'ho deixo caure, ens avises i a veure si ho podem tornar a parlar una altra vegada,
que estaria molt bé, eh?
Mhm, i tant.
Però abans de...
Explica'm, perquè tu ets el cervell, diguem, d'aquest treball discogràfic,
quan se té temps per anar fent, escrivint?
Però, clar, tu parles d'ordinadors, de citatjadors,
però aquí, jo trobo també que hi ha molta lletra.
Hi ha molta lletra.
Lletra que s'ha cantat i lletra que també s'ha hagut de pensar
per després escriure cançó en una cançó, no?
Com es fa això?
Bueno, aquí, en primer carrer, es posen en ajuda, també, clar.
De car.
En aquest cas, la meva dona, pues, l'he fotut canya.
Home, doncs és la convidada de Pedra, que la tenim aquí parada.
Bueno, però es quedarà aquí, em sembla que no.
No vol dir res?
Diu que no, diu que no, diu que no.
Ara s'excusarà...
Llàstima que això no sigui a la tele, que l'hauríem de fer.
A la tele, que no és com...
L'hauríem de fer parlar, eh?
Home.
Així que ella també és una miqueta al cervell, en qüestió de lletres...
Sí.
Jo no, t'ho ha dit un cop de mà.
És que ella té una mica de... si s'ha sentit per a tot, eh?
Sí?
Sí, ella fa fotografia, fa...
És una artista, la teva dona, també.
Sí, sí, no, i tant, i tant, aquí ens han coincidit bé.
Llavors, bueno, el tema de les lletres, esclar, en principi la maqueta que li vam presentar al febrer,
tenia una lletra.
Una només?
Una lletra i estava en castellà, que la meva intenció era, no per res,
però me sonava millor en castellà que en català, no per cap tipus de perjudici lingüístic.
No, no, però per comoditat, més que una altra cosa, potser, no?
Sí, sí, és com si m'hagués criat en aquest tipus de soi i ja està.
I ell ens va suggerir de fer un català, més que res perquè l'estil, l'estil així discotequero,
tecno, dans, així més de ball i això, diu, clar, és que aquí a Catalunya ningú fa música en català així.
No, ara mateix, no?
Va haver donat un temps que quan va fer l'album del rock en català,
alguna cosa molt puntual va sortir, però no gaire cosa, no, no, és veritat.
A veure si amb això tenim sort.
Bé, ell va proposar això, i diu, clar, si ho diu ell, doncs, amén, no?
Sí, sí, sí, i tant.
Llavors va ser, mira, marxar de la visita aquella al mes de març
i pensar que ell ens va donar fetge orientativa per a gravar,
doncs, finals de juny, principis de juliol,
i clar, s'havien de fer, doncs, 10 temes, en principi, 10 lletres.
Clar, n'hi havia una i en castellà, això vol dir que...
Canviem-la, ràpid.
De fet, n'hi havia dos, dos en castellà.
El que passa és que una d'aquestes dos, al final, aquest tema no ha sortit.
Ostres!
I em sembla que era un tema que el cantaria jo,
perquè l'havia fet jo, bueno, la veu jo i el cantava jo.
Que hi guarda el pal segon.
I dic, m'hi ha com la mar, volia cantar més,
i al final ha sigut una i ja una, però bueno.
I no res, doncs, pensar, doncs, mira, 10 lletres,
ella em va donar un munt d'idees,
jo em vaig tancar,
tot el temps que vaig poder,
diccionaris, bueno,
a pegar-li voltes i voltes.
Les rimes, que sempre deuen ser terrorífiques, no?,
en un moment donat.
Sí, s'intenten,
el que passa és que a vegades si no surten, doncs, bueno.
No ho sé, potser el que a mi m'agrada més de les lletres
és, clar, que quedi així una mica,
que quedi així universals, no?
Clar.
Que siguin per tothom, no?
Que puguis interpretar cadascú que tragui la seva conclusió, no?
I que, no ho sé,
que faguin pensar una mica.
I tenim cançons, no sé,
explica-me-les tu mateixa, tenim llum,
l'alliberament de l'ànima,
que és una de les cançons que hem pogut sentir,
també tens vertigen,
quilòmetres,
ara estic donant-li un cop d'ull així,
el destí, somni, divendres,
mira, la divendres,
podríem posar-la, eh?
Sí.
Perquè casualment avui és divendres,
aquelles coses que, mira, no hem quedat entesos,
però la teniu per aquí,
la cançó que dóna títol a l'àlbum,
mirant endavant,
i la de vida.
De què va aquesta, la de vida?
Aquesta de la vida,
la va escriure, la va escriure,
la va escriure la Rosana.
Sí.
Rosana, digues alguna cosa, dona.
És que es va mirar així,
encara així.
És que ara s'excusaran que té la càmera.
Clar, és això,
i com està gravant,
clar, és que dues coses,
jo sé que podria fer dos,
i tres, i quatre,
però clar,
l'hem de donar l'excusa, no?
Sí, sí.
Doncs m'ho explica mal de tu, llavors.
Bueno, mira,
és que la història de la lletresta
és molt graciosa, no?
Perquè jo estava,
clar,
teníem que anar a gravar
i sempre quedava feina per fer,
i hi ha cançons que s'han d'acabar,
i jo estava fent música,
i ella va agafar
les maquetes que tenia,
del tema de la vida,
però clar, instrumental,
i així,
mig per a pulir,
i se'l va ficar,
i diu,
és que m'ha començat a inspirar
un munt de coses i això,
i va començar a escriure frases,
i frases, i frases.
I li va venir sol?
Sí, sí, sí.
O sigui,
les muses es van apoderar d'ella,
i va començar a escriure tot el...
Sí, sí,
el tema de la vida.
Que t'estic escrivint un munt de coses,
dic, home, genial,
alguna cosa farem.
I alguna cosa hem fet,
i tant que hem fet,
perquè em sembla que hi ha
per a tres o quatre cançons.
Jo ja m'imagino a casa
que una vegada que veig
que es posa en marxa,
tu ja dius,
no, toco.
Ara ja no la molesto,
no diem res,
perquè està per la feina,
no?
Sí, sí, sí.
Ja li vas deixant amagat paperets
i bolígrafs per tota la casa,
perquè es vagi trobant?
Bueno, ara de moment no,
perquè ara ens hem de centrar en...
Ah, d'acord.
Mira, que he trobat dintre el microones
un paper, una llibreta
i un bolígraf.
Què és això?
I tu, ah, no ho sé,
per si es te socorreix alguna cosa.
Te l'he deixat aquí dintre,
al costat de la tele,
al costat del sofà.
I dius, és que m'estàs inundant
de paperets?
I dius, què és això?
Suposo que d'aquí a poc
podrem tornar a fer alguna cosa,
perquè ara estàs bloquejat,
ara has de promocionar això,
has de preparar els directes.
Clar, ara no estàs per a crear.
Has d'anar aquí, has d'anar allà.
I bueno, és una altra faceta.
Ara toca la promoció,
ara que et toca que tothom
conegui aquest treball historiogràfic,
que us conegui també a vosaltres.
I em deies, fora d'antena,
que ja has fet alguna que una altra entrevista,
sobretot per la parla de l'Ebre, no?
Bé, clar, sou de Tortosa.
Exacte.
Elles de Deltebre,
llavors a l'emissora local de Deltebre vam anar.
Primer es comprem cap a casa, lògic.
Clar, he anat a Tortosa.
I bueno,
ja ara estem pendents
a veure si podem fer una roda de premsa.
Molt bé.
perquè invitaríem el Pep Sala
i bueno, faríem una presentació,
no sé si ho farem quadrant,
la presentació del disc en actuació després o no.
Això està per veure perquè m'ha de confirmar
la data en què podrà vindre.
Però la idea és...
Com a seria fantàstica, eh?
Sí, la idea és fer això.
Si es pot fer.
Clar, i aprofitar una mica,
doncs...
Que el Pep Sala també ha posat la seva maneta
per aquí al mig.
Clar, i que és més conegut que jo, també.
Ah, però mira, tot això seria una mica
fer-te de padrí.
Que això de tant en tant ja va molt bé, eh?
En el món de la música.
Sí, sí, claro.
Doncs...
Crec que l'únic que ens queda dir-te
que tinguis moltíssima sort
que ens avisis quan es faci aquesta presentació,
que ens diguis quan es fan els propers concerts
que tingueu previst
i que t'esperem aquí amb els braços oberts
per qualsevol cosa.
Doncs moltes gràcies.
Tot al contrari.
Gràcies a vosaltres.
i el que et deia,
ara acabem amb aquesta cançó,
si no recordo malament,
és la número 7
i que es diu divendres, no?
Som-hi.
Doncs mira, acabem amb el divendres,
que és avui mateix.
Gràcies.
La següent.
La següent, la vuit?
Perfecte, a veure, això és el directe.
Però doncs, ara aquí està, eh?
Sí.
Molt bé, gràcies.
De res, oi?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.