I ja el tenim aquí amb nosaltres, Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Doncs tranquil, sense rebre les ventades que està fent allà fora.
Déu-n'hi-do, eh?
Bona temperatura i bona companyia.
T'he de dir que he posat Batman al Google i m'han sortit...
Quantitats.
Un xorromil.
Els has d'especificar quin Batman vols.
Quin Batman volem, Andrés? Quin Batman volem?
Aviam, d'aquí estem parlant aquests dies, del Tim Bartolomio?
Tim Bartolomio seria?
Exacte, sí.
Tu poses Batman Tim Bartolomio i ja està.
Abans, quan feia la presentació del programa, no he pogut dir.
El director dic, així que m'ho comenti l'Andrés.
Així desvetllarem ja que estàs aquí, dónes un cop de mà en aquest aspecte.
No, Andrés?
Aquí està, el cop de mà.
I què té aquest Batman del Tim Bartolomio?
Bé, doncs mira, aquest Batman, que va ser fet l'any 1989,
va tindre un guionatge de Sam Hamm, Warren is Karen,
i partells del còmic de Bob Kane.
S'ha de dir que fins feia poc, en l'època,
les adaptacions cinematogràfiques, a excepció de l'home de ser,
van ser totes de la sèrie B.
Normalment tenien guió molt fidel al còmic, o sigui, amb els TVOs.
Per tant, les actuacions, vestuari, direcció,
i al clamat pressupost eren pobres,
com per exemple, podríem dir, la Cossa del Pantano, el Capitán Amèrica.
De totes maneres, arriben els anys 90
i els directius de la Warner Bros decideixen donar un pas en ferm,
encarregant-li amb un director que estava donant els seus primers passos,
acabava de rodar viteltxos,
li van donar l'enorme tasca de portar a terme
l'adaptació d'un còmic realment conegut,
ja que havia sigut víctima d'adaptacions pèssimes
en els anys 40, 50, 60,
sense comptar, lògicament, les sèries que es van arribar a fer de televisió.
El gran pas que van fer els dirigents de la Warner
es deu, en part, amb els bons resultats financiers
de la pel·lícula dirigida per Richard Donner
i que tenia amb el seu paper principal
amb el recentment desaparegut Christopher Reeve.
a finals, això era del 70.
Es va triar el protagonista, després de Burton,
de tindre en mind des del principi a Michael Keaton
amb el que acabava de rodar Vitteltschuss
i contractar amb un estupendo, magnífic i fabulós,
Nicholson, pel paper de Joker.
La pel·lícula, doncs mira, es va saldar amb un Òscar,
una fantàstica fotografia i l'estupenda música
composada pel col·laborador habitual de Tim Burton,
Danny Elfman, que va fer la música de la seva vida.
Però s'ha de dir que Batman és molt més,
està considerada per molts
com una de les millors adaptacions portades del còmic
a la gran pantalla, sense, esclar, sense comptar,
que va batre rècords de taquilla amb el seu temps,
molt per sobre, però molt per sobre
de les seves sucessores.
Estem parlant dels que es van fer després
d'aquest primer Batman.
Sí.
Batman, avui dia, és un mite dels que tots parlen.
Segurament el personatge està tan extès
i ens és tan familiar gràcies al llargmetratge
del que estem parlant
i gràcies a ell, a Burton,
va aconseguir la fama
i Nicholson va augmentar el seu caché
i hem de dir que la Basinger
va ser reconeguda com una gran actriu
i Keaton va fer l'únic paper
amb renom i importància de la seva vida.
Vols sentir una...
Ara anava a dir jo...
Jo tinc el tràiler preparat del Batman
per posar-nos en situació.
Exacte, parem una miqueta
aquí de la xerrameca
i anem pel que és en si la pel·lícula.
Doncs n'hi, escoltem el tràiler
que comença d'aquesta manera.
Vicky Bane.
Hola.
Bruce Wayne.
¿A qué te dedicas, Bruce?
Me gustaría que llevaras esta operación personalmente.
¿Yo?
Bonito traje.
Escuchan, no puedo ir.
Tengo una reunión muy importante esta noche.
¡No me mate!
¡No me mate!
¡No me mate!
¿Quién es usted?
Me llamo...
...Batman.
Teniente, ¿hay un murciélago de dos metros en Gosan City?
Alfred, vámonos de compra.
Jack ha muerto, amigo mío.
Llámame...
...Joker.
Estoy muy borracha.
¿Y tú como si nada?
El trago y volaré.
Un tipo con alas siembra el terror.
Nadie sabe aún de lo que soy capaz.
Doncs aquest és el tràiler de Batman.
A més a més, podem dir que el tràiler Guirebet
explica tota la pel·lícula en un minut i mig.
Sí, sí, bueno, espera.
És que depèn de quins tràilers jo crec que s'haurien de fer mirar
qui els organitza, qui els talla, qui els fa.
Sí, mira, les sinopsis d'aquesta pel·lícula es podria resumir així.
que, a part que és una pel·lícula molt tequillera,
està basada en l'heroi del còmic
i la fosca i perillosa ciutat de Gotham,
que solament es troba protegida, imagina,
pel seu corrupte cos de policia.
Però, a pesar dels esforços del fiscal del districte,
Harry Verden, i el comissionat del policia, Jim Gordon,
la ciutat és cada dia més insegura.
Fins que al final s'alça el senyor de la noche, Batman.
La reconeguda i reputada periodista Vicky Whale
intentarà descobrir el secret que s'amaga darrere la capa
d'aquest home de l'hombre murciélago, de Batman.
Sí, sí, sí, sempre ha passat, eh?
Amb l'Speederman també, tot el volia d'esbellar.
Sí, això és la sinopsis.
Sí, és que anem ràpid, anem ràpid.
Sí, mira, el Vincent Canvi, que és un corresponsal,
un crític del Team New York Times,
en aquells dies de l'any 1989, quan es va estrenar,
diu, és una elaborada, indefinida reencarnació
a la gran pantalla dels còmics dels anys 50.
no és ni divertida ni solemne.
Té la personalitat no d'una pel·lícula concreta,
sinó d'un producte, d'alguna cosa que ve d'una decisió corporativa.
Això va ser allà als Estats Units.
Després tenim el Fernando Morales,
un gran crític del diari El País,
que en aquells dies també va escriure,
quan es va estrenar aquí a Espanya.
Interessant recreació, amb molt bona ambientació,
altament comercial i molt entretinguda.
I després tenim el Miguel Ángel Palomo,
del diari El País, que diu,
un filme rejocijante i barroco, a pesar de todo.
Té totes les maneres incertes en una superproducció comercial,
una mirada a la cara turbia de l'héroe.
Aquestes són algunes de les crítiques,
perquè n'hi va haver per donar i per vendre.
No, no, sí. A veure, que aquesta va ser una de les millors rebudes,
dintre del què.
Perquè recordem, Andrés, que veníem d'un Batman televisiu,
te'n recordes?
Sí, sí, sí.
Que era el còmic basat a la televisió.
Jo tinc alguns fragments d'aquest Batman.
I que es veia aquells cras, pum, ping, no?
Aquells moviments.
Sí, sí, aquells còmics, còmics.
Que era còmic, còmic basat a televisió.
I clar, jo crec que no va ser creïble.
A veure, en còmic...
Els crius els agradava.
Els crius, sí, però de cara a la gent gran,
que també era el públic al qual estava destinat aquest Batman,
jo crec que veure la còmic,
clar, el cras i el bum,
dius, d'acord, tu has de trobar, no?
Però, clar, veient tota la televisió,
tenint en compte els efectes especials,
rudimentaris,
però que es podien donar...
Saps allò?
Els hi va faltar una miqueta més de matèria, no?
Jo estic content d'haver trobat
alguns capítols d'aquests que dius tu,
que posen bam, bing, pum, i tot això,
perquè, mira, dins de la meva col·lecció,
és una curiositat,
és una curiositat de veure un Batman,
després tinc un altre Batman amb Robin,
també, dels anys 40,
amb l'any negre,
que també, bueno, ho deixava anar, saps?
Semblava d'aquelles pel·lícules de sèrie,
però, bueno, era d'un sol llarg matratge.
I potser el Tim Burton s'ho va prendre potser més en sèrie, no?
Era més...
Sí, bueno, ell ho va fer de la seva manera,
sí, ho va fer, sí.
O sigui, que es va esmeralar,
però bastant que no l'han superat.
Vols sentir un altre extracte?
Anem a posar un altre trosset.
El que hem de dir una cosa,
que, clar, és això el que passa,
que entres a internet i trobes de tot.
Les veus que hem escoltat abans del Batman
no tenen res a veure,
i del Joker,
a les que acabarem d'escoltar ara, Andrés.
Però que també pertanyen a la mateixa pel·lícula, eh?
Són allò dels dobladors que comentàvem.
Ah, exacte,
el que vam estar parlant,
amb aquell mes que vam estar parlant dels dobladors,
i que a vegades et doblaven una pel·lícula
i el pròxim, o sigui, el trailer,
després a l'altre et feien un altre doblatge
i dius, però, escolta, si aquesta no es la veu.
O també podia passar, Andrés,
que jo crec que és el que ha passat amb el Batman,
que potser en el seu inici els dobladors eren aquells,
però de cara potser a una nova tongada de Batman,
allò que dius,
mira, tornem a agafar una altra vegada el Batman
de fa aquell moment,
i, clar, van renovar el so i també els dobladors.
Bueno, és que, esclar,
amb les pel·lícules de Batman
no totes les pel·lícules de Batman
ha sigut el mateix Batman.
No, no, aquest sí, eh?
Aquest és el mateix Batman i el mateix jo, eh?
Ja, ja, ja.
Però diferent a veu.
Però les següentes pel·lícules,
amb una d'elles ja van canviar de Batman.
Home, clar, i vam tenir el George Clooney
de fent de Batman,
i, bueno, ja ho parlaríem, eh?
Ja ho parlaríem.
Anem a sentir un altre fragment de Batman.
de laprecharpa.
Tri Ära.
Casi siempre.
Sé quién eres.
Te hablaré de un tipo que conozco, Jack.
Un chico cruel, malvado.
Mala gente.
Ahora empieza a gustarme.
Su error fue que se pasó.
Cayó en picado.
Y perdió la cabeza.
Enloqueció.
Se le cruzaron los cables, supongo.
Algo no le funcionaba en la sesera.
Era el clásico chico...
...que no se apartaba de la vía hasta que el tren estaba a medio metro.
¿Y sabes lo que pasó, Jack?
No.
Bueno...
Cometió errores.
Y acabó totalmente chalado.
¿Quieres hacer locuras?
Pues vamos, hagamos locuras.
Dime una cosa, amigo mío.
¿Has bailado con el demonio a la luz de la luna?
¿Qué?
Siempre les pregunto eso a mis víctimas.
Me gusta como suena.
No ho sabem si haurà o no haurà ballat a la llum de la lluna, Andrés,
però és el que li preguntarà a les seves víctimes, el Joker.
El que passa és que el Joker no sap que està parlant amb el Batman.
Sí, sí, però cuidado que el parlar amb la llum de la lluna,
que ara no hi hagi algun fantasiós que digui,
anda, i ara sortirà l'ombre l'ombre.
No, no, no, no, que estem parlant del Batman, del Tim Burton,
amb Jack Nicholson, i, bueno...
S'ha de dir, indudablement...
Una meravella, eh, de pel·lícula.
Des de debò ens trobem amb una de les millors pel·lícules
mai projectades en els cines.
És una fantàstica adaptació a la pantalla d'un superheroi del còmic.
Llàstima, el que dèiem, que les següents pel·lícules de Batman
van anar baixant progressivament de qualitat.
Sí, encara que menys mal que, per lo menys,
Batman Begins rescatar una altra vegada el personatge de la vergonya
d'aquella de Batman i Robin,
i el va tornar a situar en el lloc que li corresponia.
Però, a pesar de tot, des d'un bon punt de vista,
Batman Begins segueix distant molt del Batman de Tim Burton.
El repartiment d'actors, des de l'únic encertadíssim,
així com l'atmosfera tètrica i fosca de Gotham, de la ciutat,
que va crear intencionadament Tim Burton i que quadra a la perfecció
amb el caràcter fred i tenebrós d'un Batman marcat des de molt nen
per la mort dels seus pares, amb els que va veure com van ser assassinats a sang freda.
Això explica el caràcter soso, amb el que molts crítics li diuen
que Batman sembla així, que sembla un personatge soso.
Sí, home, a més, en aquesta pel·lícula sí que ho és, eh?
Sí, però, esclar, li diuen que és degut psicològicament
que aquest home va quedar traumatitzat de petit
amb el veure l'assassinat dels seus pares,
i això ha deixat sempre d'aquesta manera així,
i amb ganes de venjança.
Michael Keaton compleix molt bé el seu paper,
no crec que pel fet que es tracti d'un home poc corpulent
afecti el paper de Batman, al revés.
Converteix Batman en un superheroi
que jo crec que dintre la seva, com diria jo,
la seva grandesa s'aprova bastant a la persona humana,
que no li fa falta volar, tirar trenyines,
ni ser musculós per impressionar.
I, lògicament, no diguem de Jack Nicholson
el magnífic treball que va fer amb aquesta pel·lícula.
Va fer de dolent excel·lent, eh?
Però bé, bé, bé.
De dolent excel·lent, el Jack Nicholson.
Aquest histriònic que fa ell, sí.
Gràcies a ell va convertir a Joker
en el personatge més dolent
i millor treballat en la història del cine.
Després va venir Enigma i companyia,
però ja no van tenir la mateixa, eh?
Aquí està, però bueno, és allò, quan l'encerta la divina.
Sí, sí, amb el Jack Nicholson.
Aquí Jack Nicholson fent juga amb la perfecció,
l'humor negre que el caracteritza
amb aquesta mentalitat diabòlica
pròpia d'un boig que està...
boig esbojarrat, a més a més,
que genera amb el públic aquesta barreja d'admiració
i, a la vegada, també de rebuig
cap al personatge que el converteix
en un personatge tan imprescindible com és Batman.
La veritat, jo crec que gràcies a aquest personatge,
la pel·lícula té una brillantesa,
però fantàstica,
que complementa el que ja per si
afegeix al propi Batman.
Doncs sí, és així.
Jo crec que, en fi, que quadra.
En definitiva, un magnífic treball de Tim Burton,
seguit del resta de tots aquells
que va fer possible aquesta obra mestra.
A lo llarg de la pel·lícula,
jo pel·lícula, jo pel·lomenos em va passar,
es viuen moments de suspens,
de terror, d'humor negre,
d'intriga i, sobretot, d'acció.
Molta, molta acció.
I de qualitat,
acompanyat de bons i encertat,
efectes especials.
I mira que hi ha els efectes especials,
segons quina pel·lícula,
que xirrien una mica, no?
Sí, sí, sí.
I s'ho podria haver esmerat una miqueta més.
Exacte, exacte.
I després una escenografia ideal.
Sincerament,
i sense caure en l'egoisme,
des del meu punt de vista,
no se li pot demanar més.
Jo sempre he recomanat a tot el món
que li agradi mínimament el cinema.
Allò per passar un bon rato.
Tens alguna cosa preparada per aquí?
A veure, de Batman,
estava per aquí continuant barallant-me.
El que passa que se me'n va cap al llatí,
està una miqueta complicat,
segons quines coses.
Hi ha alguns llocs,
hi ha alguns moments que m'ho deixa trobar
i aquesta ens fa patir una miqueta.
El que sí que podem fer, Andrés,
i tenim preparat,
tu ja saps que és la seva banda sonora,
que la podíem sentir.
Sí, sí, sí.
La banda sonora,
que és d'aquest que he portat,
la pots posar,
que és llarga, per això.
Això ho hem de retallar,
durarà quasi 13 minuts.
No, no, no.
Jo amb quatre ja...
Mira quina hora és.
Per això et dic fins que s'acabi, saps?
Bé, jo crec que Batman és un personatge
que ha tingut infinitat d'versions,
s'han fet quantitat d'ensatjos,
més o menys feliços,
i en tots els camps.
Batman ha sigut historieta,
dibuix animat,
i també protagonista cinematogràfic
en moltes pel·lícules i sèries.
Amb aquesta nota s'analitzen
els quatre últims intents
de passar a Batman al cinema,
que van ser,
i les anirem passant,
Batman,
Batman Vuelpe,
Batman Eternamente,
Batman i Robin,
i, bueno,
i després...
Batman Beginnings...
Batman Quinto,
Batman Sexto,
crec que ja separat això.
Sí, sí, Batman Forever
i el que convingui.
Bueno, doncs mira,
si vols comencem a posar
un fragment d'aquesta banda sonora,
magnífica música,
i amb això ja ens despedim
fins al proper dilluns,
si Déu vol.
Doncs mira,
tu mateix vas dir...
Ah, una cosa,
abans que se m'oblidi,
el dissabte a la tarda,
a les sis i mitja,
amb entrada totalment gratuïta,
a l'Ateneu de Tarragona,
passem la pel·lícula
triada pel mateix públic
que va allà i els socis
i la gent en general que hi va,
Cantando bajo la lluvia.
Veus?
De què te podíem parlar
un altre dia, eh?
Ja parlarem.
I de si te no vives
presidenciales hermanos...
Home, home, Andrés...
És el teu punt dèbil,
no i el meu?
I t'he de dir una altra pel·lícula
que també s'afegeix
a les meves preferides...
Un americano en París...
Per exemple...
No, però aquesta és la
de la princesa prometida.
Ah, ja.
Que aquesta també la podríem passar, eh?
Ja, tot arriba.
Jo et faig també la petició
com fan ells
a través de l'Ateneu de Tarragona
i de Montfai.
I ara van demanar
Arroz Amargo,
ja la vam passar,
que no hi vaig poder anar
perquè estava
amb aquesta grip estomacal tremenda.
Que vas enganxar, és veritat.
Exacte.
I que vam donar gràcies
perquè l'Andrés
la setmana passada
estava prendent un fil, eh?
Estava prendent un fil.
I després també vam fer
una altra pel·lícula
que va ser Vacaciones en Roma.
Veus?
I ara l'Antiquari,
un grup de psicòlegs,
han començat una sèrie
que aniré avisant.
em vaig descuidar de dir-ho
que hi vaig jo
per posar-los a la pel·lícula
i així.
I van passar
Cisne Negro.
No el Cisne Negro,
aquella pel·lícula de Pirates
del Tyron Pover, no.
Cisne Negro.
Una ballarina
que ha de votar
amb el lago de los cisnes.
Aquesta és molt nova,
aquesta pel·lícula, Andrés.
Que és buïssima, sí.
I la van passar allà
perquè com que la pel·lícula
requereix molta psicologia
perquè la noia té un trauma,
doncs quan es va acabar la pel·lícula
van intentar
parlar una miqueta
i del grapat de gent que hi havia
només van quedar
unes 8 o 9 persones
per sentar allò.
I és que la gent
quan s'acaba la pel·lícula
ja desapareixen.
No, però ho fem
fins i tot
abans que arribin els lletres.
Sí, sí, sí.
Això ens ha acostumat
a la televisió.
Ens ha acostumat molt malament
a la televisió.
Hi ha vegades
que després de les lletres
hi ha encara seqüències
molt bones
amb algunes pel·lícules
que jo procuro avisar.
I que t'expliquen més coses també.
Exacte, exacte.
Bueno,
Andrés,
ens despedim fins al vídeo que ve
si no, no sentiran
un fragment d'això de Batman.
Gràcies.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins cià.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!