...seis meses, pero ninguno sabe volar, sabe volar.
No, no, no, sabe volar.
Después de cuatro meses de abogados y firmas,
adiós, portazo, libertad y reproches,
se dieron al whisky el sexo y la noche,
y la luna se nos tragó con el humo y las perdices de los infernices.
Si algún día extraño coinciden en una terraza,
aceptan colorados que estén...
Doncs ja el tenim amb nosaltres via telefònica,
el Paco en la luna, que actuarà, recordem,
serà aquest divendres, dia 23, a la Bequeria, a les 10 de la nit,
i ara el tenim via telefònica.
Paco, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bueno, liadíssim, aquí.
No, no, i a mi t'estàvem trucant al telèfon, al mòbil,
i dic, però si havíem quedat, a veure què és el que passa,
a veure què és el que passa...
I al final et tenim, eh?, al final et tenim aquí amb nosaltres.
Sí, sí, sí.
Paco, com es presenta, que et tenim en concert,
i que m'ha agradat molt, dic, mira, quina meravella que ja tocava, no?
Sí, i tant, a més a més a la Bequeria,
que tinc tant de carinyo a la Bequeria,
i feia temps, eh?, que no actuava a la Bequeria.
Això, perquè ja tu formes part, no del mobiliari de la Bequeria,
però de poc falta, eh?
Sí, quan m'han ficat la primera pedra jo estava allà esperant, ja.
Això també.
No, no, de fet, els primers concerts que van fer a la Bequeria,
jo vaig tocar allà l'any 94,
però sembla que van ser dels primers concerts que es van fer, s'imagina.
Què dius!
Sí, sí, era jo molt jovenet, això.
Què, eren dos o tres anys abans, potser?
Sí.
Arregla-ho, no? Arregla-ho ara, no?
Sí.
Home, no t'ho puc animar més, eh, Paco?
Sí, increïble, increïble.
Ara ja m'ha pujat l'ànim.
Ara ja estàs, ara ja estàs.
Bé, serà el concert d'aquells de...
Per cert, com serà aquest concert?
Això no et torna una altra vegada a la Bequeria, que em deies?
Sí, doncs volia fer alguna cosa diferent.
Jo sempre intento, clar, sobretot a Tarragona, que és la meva ciutat,
intento, que és on més em coneixen, possiblement,
doncs sempre intento reinventar una miqueta l'espectacle, no?
I, evidentment, hi ha cançons noves, això sempre,
i la formació, bueno, ja el tema nou aquest de portar l'Isbel,
l'Isbel Domínguez al piano.
Ah, molt bé.
Que porto també l'espectacle a fer amb els teatres,
que vam estrenar al Highland allí fa poc, fa uns mesos.
Ja el portaré, i he volgut barrejar una miqueta de cada espectacle,
per una banda, portar la percussió,
que és el que porto més quan fem locals,
i tot això, amb el Jonet Blasquez,
i ho he volgut barrejar una miqueta amb el piano de l'Isbel,
a veure què passava, no?
Jo t'anava preguntant-te tu i jo,
dic, jo no sé si t'emportaràs el Juantón?
El Juantón no, aquell dia no ha vist el Juantón.
És un perill, eh?
És un perill, també farem alguna cosa amb el Juantón.
No, ja m'imagino.
Aquest dia no, o bueno, qui sap, no ho sé.
És el que t'anava a dir,
perquè tu ja saps que ell,
com tu i ell no us coneixeu de res,
ni teniu res en comú,
ni bé de res,
a lo millor amb una mica de sorprès,
o veiem allà una festassa,
que hi ha aquells concerts únics i repetibles, no?
Sí, sí, podria ser,
tot podria passar, ja se sap,
aquestes coses, és art, art,
l'art pot passar qualsevol cosa.
I a més, hem de tenir en compte que si la gent que n'estigui sentint,
si no ha anat encara a cap concert del Paco en la Luna,
o si sí heu anat a un concert del Paco en la Luna,
cada concert és un món totalment diferent.
Sí, perquè, clar,
jo sempre m'interessa molt la part no musical,
també, la part musical,
evidentment, perquè és la meva feina,
però la part no musical,
és a dir, improvisació,
interacció amb el públic,
no sé, tot això que envolta la música,
doncs, m'interessa moltíssim
i ho treballo moltíssim,
i sempre estic cobert a que passi el que passi.
De fet, quan fem allò de les frases,
la gent que escriu una frase,
i després amb totes les frases faig una cançó,
això cada dia és diferent,
mai sabem el que passarà,
i han passat coses molt bèsties amb això.
És una declaració de matrimoni i tot, un dia.
També?
Sí, sí, van declarar matrimoni amb una frase
i tothom va començar a aplaudir,
així, pot passar alguna cosa.
Oh, que xulo!
Clar, perquè és això,
que tu els deixes que escriguin la seva frase,
escriguin el què,
i tu vas entrellaçant una frase amb l'altra
intentant fer una cançó.
Exacte.
El ritme sempre és el mateix o no?
No, no, no, no,
sempre improviso un ritme.
Ah, molt bé.
Sempre el que ens surt,
quan mires la primera frase,
el que et surt,
doncs és el que toques.
I, bueno,
ara amb l'Isbel i amb el Joanet,
no sé si ho faré,
jo crec que sí,
ho faré igualment,
però és més complicat,
perquè, és clar,
s'han d'afegir a el que hi hagi,
sí, però bueno.
Bueno,
però a més a més,
a veure, Paco,
jo crec que la gent,
molta de la que anem a veure el Paco,
la luna,
ja anem predisposats.
fins i tot ja ens portem la llibreteta,
a la butxaca,
ja passi les mosques.
Sí, sí, sí,
hi ha molt de públic
que porta ja la,
hi ha molta gent
que porta la frase de casa
i ja.
Porten els deures fets,
llavors.
Ja m'ho diuen,
mira,
ja et portava la frase
de la setmana passada.
Però, Paco,
com t'ho fas?
D'acord que aquest concert,
jo crec que ara mateix
és extraordinari,
precisament perquè estàs a casa,
perquè el Paco i la luna
el tenim treballant,
el que deia al principi ell,
que et porta una bogeria,
però clar,
s'està preparant
el proper projecte
del Paco i la luna.
Sí.
I està al forn,
allò,
cuinant-se tots els ingredients,
estàs acabant d'explotar,
com aquell que diu,
per a veure com surt,
per a on surt aquest pastís.
Exacte.
En quin procés ara mateix aneu?
Bé,
jo amb aquest disc
tenia un somni
que era dedicar-me
a gravar
durant dos mesos
tranquil·lament el disc
i treballar i tal.
És un somni, no?
Ja m'ho has dit bé.
I de fact,
ho he dit bé,
era un somni.
Un somni que...
pot ser complet.
I m'he passat
els dos mesos
amb més feina
de la meva vida,
o sigui,
he actuat a Múrcia,
a València,
a Zaragoza...
Sisplau,
por favor,
me voleu deixar tranquil,
que vull gravar mi disco.
Quiero grabar mi disco.
Increíble.
I llavors dic,
bueno,
almenys em reservaré
la darrera setmana
d'aquest mes,
de març,
que vull acabar-lo ja,
aquesta última setmana.
I avui,
mira,
m'acaben de trucar ara
per fer dos concerts,
o sigui,
que era impossible.
Ja l'ha descartat,
ja.
I com ho faràs al final,
va?
Quan hi hagi,
allò que dius,
entre setmana i setmana,
els dies que estiguis lliure,
cap a l'estudi de gravació?
Sí, sí,
clar,
faré això
i dies sense dormir
i aquestes coses.
És normal.
Dies sense dormir?
Tu no saps
el que és això,
no, Paco?
No ho sé,
no ho sé,
no ho sé.
Són els temps
que ens toca viure ara
i ja sé que es repeteix molt això,
però és així.
Sí, sí,
anem massa accelerats,
potser, no?
Sí,
però això és el que comentava,
no?,
que s'ha de treballar el doble
per guanyar la meitat.
Desgraciadament.
I s'ha d'aguantar
i treballar i fer-ho
i jo estic molt content
de tenir feina
i de no parar
i tot i que em queixo cada dia,
però és igual.
Bueno,
tens dret a la pataleta,
això no ens ho treu ningú,
no?
És com, per exemple,
que veus a la televisió
i dius no hi ha dret
i et queixes
i fem,
i fem...
Aquest dret,
jo crec que espero
que mai ens el puguin treure.
Clar, clar.
Si no,
al final acabaríem tots desquiciats,
però del tot, eh?
Acabaríem fet caldo.
I tant,
i tant,
i tant,
sí,
sí,
però bueno,
ja et dic,
és una sort igualment.
Doncs sí,
doncs sí.
Doncs, Paco,
no et volem destrobar més,
que sabem que tens molt de feina
i hem fet aquest,
doncs,
aquest mini
per poder estar aquí amb tu
i recordar a tothom
que tenen una cita
precisament amb el Paco a la Luna
a la bequeria,
que serà aquest divendres,
dia 23,
a les 10 de la nit.
Paco,
puntual,
allò que dius,
estigueu ja a les 10
perquè si no s'ho perdreu el millor.
Sí,
jo cada vegada
soc més puntual
perquè de vegades
te fan esperar una miqueta,
no?,
que ha de venir el públic i tal,
però, clar,
la gent que ha vingut
alhora
és de respecte,
no?,
de vegades.
És a dir,
que, bueno,
intentem jugar
amb aquest petit marge
però ser puntuals.
I, bueno,
i a la bequeria
en trio,
anirem en trio.
En trio.
A més,
allò,
mirant un nou format,
comprovant
i ja veureu
que ho veureu seguríssim
que us ho passareu molt bé
al carrer Rebulleto
de la nostra ciutat,
a la bequeria,
amb el Paco en la Luna.
Paco,
gràcies
i bona feina.
A tu,
Sílvia,
gràcies.
Adéu,
guapo,
Béadmol.
Adéu.
Sílvia.
Hey,
videcó,
la madera
por la discoteca,
la cabaña
por la hipoteca
y la ficción
por la realidad.
Y Peter Pan
entrena crisis
de los 39,
cambia de coche
cada seis meses,
pero ninguno
sabe volar,
sabe volar.
No,
no,
no,
sabe volar.
Fues a 15 años
de pareja formal.