This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Són el nou reflex del pop de Catalunya.
Es diu Mirall Sonor 2012, és la tercera edició, arriba a Tarragona i amb nosaltres tenim a la persona encarregada de tot això que fins ara ha tingut mal de cap, encara que m'ha confessat últimament que ja estan més tranquils, perquè així tot això ja comença a posar-se en marxa.
Ell és el Carles Ribot, productor artístic, comunicació i premsa del festival.
Bona tarda, Albert. Com estàs?
Carles.
Ai, perdó, Carles, com estàs?
Bé, bé, bé.
No sé per què t'he canviat el nom.
A mi anava dient Carles, Carles, i al final s'ho hem anat.
Com que havíem parlat de l'Oder Freixas que toca, potser...
Ara, mira, m'ha vingut, eh? Perquè això ja ha començat ja, no?
Comença avui.
Per això mateix, que avui ja ho teniu en marxa, que no sé si t'he agafat en un moment una mica complicat, però jo he d'acabar de matisar els últims detalls.
Però bé, de primer, gràcies per estar amb nosaltres i xerrem, si et sembla, d'aquest mirall sonor.
Guai, sí, sí, merci a vosaltres.
Des del primer moment el Carles ha estat en aquest mirall sonor?
Sí, van començar el 2008.
Són tres anys.
Sí, i bueno, estem a la tercera edició tarragonina, però novena a tot Catalunya.
I l'any vinent celebrem la desena.
Explica'm com va néixer, precisament, aquest mirall sonor.
Com va ser que vau dir, ostres, però fem l'edició tarragonina...
Com va néixer Tarragona?
I ens escapem, exacte.
Va arribar el 2010, eh? Tarragona havia nascut el 2008 a Girona.
D'acord.
Amb l'Adrià Puntí.
Bueno, la filosofia dels artistes i fixes és bastant semblant.
Sempre és, bueno, música alternativa.
Molt bé.
Independent, dir-li com vulgui.
Sí, sí, sí.
Però va ser una mica, no sé, idea teva, fins i tot, o no?
Sí, mirall sonor és un...
És que, bueno, a mi m'agrada molt inventar-me paraules o...
Com també faig lletres de cançons,
doncs m'agrada molt...
Més que el que hi ha darrere una producció,
tota la part empresarial,
A mi m'agrada tot el contrari, la part poètica.
I per això m'agrada inventar-me...
M'he inventat també un cicle de concerts acústics
que es diu El ressupor.
I que el fem a Reus i a Salrà.
Que és de concerts petits,
petits concerts de prop, es diu.
Molt bé.
I això quan ho teniu previst fer?
Això ho fem al novembre.
Al novembre.
I al juliol a Salrà, a Girona.
Però clar, això no toca.
No pares, eh?
No pares, eh?
Sí.
I tot això ho portes tu, coordinant-ho tu, directament?
Ho coordinem des d'una discogràfica i productora musical
que es diu Brave Coast, Costa Brava en anglès.
Ah, fantàstic.
Perquè va començar a l'Empordà.
I ara ho tenim extès a Catalunya.
Bueno, i arribar a Tarragona a partir d'avui mateix,
expliquem on es fa, com es fa i...
Sincerament, a Tarragona és on tenim la producció més important,
que és el Mirall Sonor de Tarragona,
perquè és on hem tingut els artistes més potents, entre cometes,
perquè l'any passat recordem que vam tenir l'Albert Plà,
en Pau Riba,
Damo Suzuki des del Japó,
que és un cantant dels anys 70 de l'època de cant,
del crowd rock,
i després, encara fa dos anys enrere,
és a dir, el primer artista que va posar els peus a Tarragona
va ser Joan Colomo,
que ara els altres festivals el volem portar de cap de cartell i coses així,
doncs el primer que vam tenir el nostre festival
va ser Joan Colomo el 2010, ja fa tres anys,
quan encara no el coneixia ningú.
Déu-n'hi-do.
Perquè veus després com arriba a canviar la història, eh?
Sí.
Les oportunitats de poder saber i de conèixer gent
que de cara al futur tenen una oportunitat màgica, no?
Que no saps ben bé després cap a on aniran, no?
Sí, és bàsicament el que fem
és obrir portes als artistes
i trencar bàsicament esquemes, també.
Perquè portar l'Albert Pla a Tarragona també era molt...
Feia quatre anys que no actuava l'any passat, per exemple.
A més a més, l'Albert Pla, podíem dir que sortia,
entre cometes, poc,
almenys a les comarques tarragonines, poqueta cosa.
I t'has fixat aquest any?
Va estar a Vilaseca i ara a Reus.
I ha tornat a revifar, fins i tot, una miqueta més, no?
Vosaltres que teniu aquesta vareta màgica, potser?
Bueno, no crec que sigui això.
Ah, bueno, ara per a Reus està sortint bastant bé
i hi ha els artistes també convidats,
Déu-n'hi-do, no?
Sí, fins ara estem contents d'haver sigut pioners, almenys.
A partir d'aquí cadascú...
Doncs fem una cosa.
Avui mateix ja comencem.
Ho fem al grup?
Sí.
A partir de les deu de la nit, si no recordo malament.
Entrada totalment gratuïta.
i parlem de la gent d'Ego.
Qui són d'Ego?
Ego és el grup, entre cometes, més emergent dels que tenim aquí.
Sí.
És a dir, bueno, i són de per aquí a prop, entre Cambrils i Salou.
i fan un estil que...
Bueno, és una de les bandes d'aquesta zona
que vam escoltar 31 maquetes.
31 maquetes, vau sentir?
Però perquè estem de jurat del Reus Sona.
D'acord.
I aprofitar una cosa per l'altra i dius, mira...
Bueno, d'aquestes 31, es van seleccionar unes
i l'Ego no va sortir.
Jo vaig dir, no pot ser...
Perquè em van encantar i els hi vaig posar uns 5.
Havies de posar uns quants 5, que és el màxim.
I l'Ego em va agradar molt i...
Allò com que ens ho havíem escoltat en deteniment i tal,
l'Ego ho vaig poder sentir bé.
I estava molt bé realment.
I vaig pensar que estaria molt bé que fessin el concert de presentació.
Doncs mira, ho tenim aquesta mateixa nit.
Recordem el grup Bar.
A més a més, pel que m'ha dit,
100% recomanable, no?
Sí, a més regalem...
A més, regalem 5 entrades pel concert de demà d'en Quimi.
Farem preguntes quan acabi de tocar Ego.
Ah, què em dius?
Sí.
I això com ha sortit?
Jo que dius, doncs mira, provem-ho i a veure què sap el que passa.
I ara hi ha gent que estigui allà
és una manera també de motivar-ho encara més, no?
De que se tancin el grup Bar.
Bueno, volem comprovar si la gent de Tarragona
sap coses del festival o no.
I hi ha més o menys les preguntes.
Home, però serveis que anem amb el cartell o no?
Sí, o a la web mirelsonor.cat està la informació.
No, no, tu ja de broma, eh?
Tu ja de broma.
No, però bueno, aquest cartell no et servirà
perquè si parlem del passat...
Ja està, ja m'has enganxat, ja m'has enganxat.
Haurà d'esperar la pregunta.
I qui vindrà demà, des demà?
Sí.
El Quimi Portet? Aquesta la tindria fàcil, eh?
Sí, però ja li donaria...
Ja miraries de no fer-la.
No, no, digue-ho, digue-ho.
No, parlaríem d'un disc anterior d'en Quimi Portet.
Saps?
Aniríem a buscar...
Això no val, això no val.
Ja estàm intentant...
No, ja m'asseguraré jo que siguin cinc entrades
de gent que controli.
D'acord, d'acord.
Els estaré allà, els mirarem des de...
No serveixen d'olla allò de treball entrevistar
a la ràdio?
No.
Ah, no, bueno, vosaltres ja teniu...
Ja ho sé, home, ja ho sé.
Acreditació.
Mira, deixa'm el dia 6, que és aquesta mateixa.
Ni recordem, entrada gratuïta per anar a veure el Sego,
que ens ho recomana especialment el Carles.
I passem al dia 7, que està a una de les estrelletes
d'aquest Miralls Honor 2012, com és el Quimi Portet.
El Quimi Portet, que segur que ara espereu en candeletes, no?
Sí, a més presenta disc com i l'hi-lo.
I, bueno, no ho sé, tot el que ha fet fins ara
a mi em sembla perfecte.
Ara l'està liant molt amb els videoclips, no?
Ostres, què dius?
Per aquella gent que feia gimnàstica i que li va posar el seu cap
o pels altres que van venir després?
Ah, jo ja parlo des d'ara.
No, no, és que, Déu-n'hi-do.
És que jo crec que des que han començat,
és que des que va començar com a Quimi Portet
i va deixar el seu moment a l'última de la fila,
jo crec que s'ha destapat...
Sí, sí.
Un gran futurista de vídeos i de música i de tot, no?
Sí, sí, sí.
Encara que sempre diu que fa molt de música tradicional,
jo crec que té aquest puntet de llunàtic
que en el seu moment va tenir el Pau Riba i companyia
i que, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, bé, amb l'Adrià Puntí, una època també van formar...
fa molts anys, no?
Tot el que ara sona del nou pop català,
tot el que hi ha ara i tal,
penso que està molt influenciat del que van fer ells.
Van fer molta feina, aquests dos,
entre els discos de l'Adrià i el que estava fent ell també.
Bueno, i a més a més,
alguna de les cançons, no sé si deu ser per això,
però sona a Adrià Puntí, també sona a un papa, també, no?
Aquelles guitarras d'aquells moments, no?
Sí, jo crec que s'influenciaven mútuament, no, els dos?
Un per la seva part més disciplinar, que és en Quimi, no?
I l'altre per la seva.
Sí, perquè l'Adrià agafa el, l'altre que també, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
El Quimi Portet que tindrem, recordem, a la sala 0,
també a les 10 de la nit,
i el preu d'entrada, recordem que oscil·la
si l'agafeu anticipada o al mateix dia del concert.
Sí.
Però bueno, que també està molt equitativa,
o sigui que tampoc...
15-18.
Exacte, no us heu passat amb els preus.
No, mai.
Bueno, aquests concerts, perquè són artistes
que tenen un catcher bastant elevat,
com va ser l'Albert Pro l'any passat,
però si vas a mirar els altres concerts,
i ja ho veuràs d'aquí una estona
quan estiguem parlant dels altres,
veuràs que realment la nostra filosofia
és totalment de preus populars,
el que passa és que, clar,
quan hi ha un artista que cobra molt,
doncs també...
Clar, has de treure-ho, no?
Tot i això ens ajustem al màxim, si et fixes.
No, no, m'imagino, m'imagino.
Això pel que fa, recordem,
el dia 7, demà mateix,
Quimi Portet en concert a la sala 0,
a les 10 de la nit.
I a més a més hi haurà...
Bueno, una presentació d'aquest treball discogràfic
de l'Oh My Love.
Anem cap al dia 8 de juny.
T'ho deixo a tu.
Explica'm qui són aquesta gent.
Dia 8.
És el DJ Ecléctico a la sala 0?
Exacte.
És el dia anterior ja del tancament de la sala 0?
Sí, és veritat,
que és un moment, podríem dir que,
força a flor de pell, no?
Sí.
Per aquest motiu.
I DJ Ecléctico és, bueno,
és una persona molt inquieta del Camp de Tarragona
que ha treballat molt.
L'any passat portava un cicle
que es deia Do It Yourself.
i és un DJ que encaixa molt bé al festival
perquè la música que punxa també és alternativa i tal
i estem encantats que pugui estar també.
A més, anirà en compte...
No sé si aquest DJ Ecléctico va ser un dels que,
podríem dir, més o menys fixar el trobàvem a la sala 0.
Sí.
Anava a dir-te que si no era el DJ resident fins i tot.
No sé perquè...
Alguna època, potser.
Que sí?
És que m'ho semblava i dir-me,
serà millor que una de les persones que ha estat per allà
i que sap com ha funcionat fins i tot la sala 0.
Sí.
del dia abans, no?
És com el nostre homenatge a la sala 0.
Molt bé, molt bé.
Per anar a l'hora a l'Ecléctico, a més amb entrada gratuïta
i, bueno, sentirem els èxits de la música independent de sempre, no?
Molt bé.
Això, recordem, serà el dia 8 de juny a la sala 0, a les 12 de la nit.
El preu jo crec que el trobo aquí molt car.
No, no, el trobo caríssim, ho sento.
És 0 euros, no?
Sí.
És gratuït.
Si no us agrada, ho sento, no us queixeu,
però no us tornaran al preu de l'entrada.
Això segur que no.
Si no, que hi ha coses que passen.
No, no, si tens així, alguna cosa serà.
Anem al dia 9?
Vale.
Aquí tindrem el dia 9 i on podrem veure-ho.
Aquesta vegada ja canviem, deixem la sala 0
i ens anem al Cafè Teatre Metropol.
Sí, Cafè del Teatre Metropol
amb tres grups i un DJ.
Sí.
Hi ha els Transistor Orquestra, que són d'aquí a Tarragona,
que fan una mena de post-rock futurista,
amb tocs tropicals.
Quina barreja, eh?
Especial, especial, aquesta barreja.
La gent no sap com definir-ho, però...
I ho fan música.
Molt original i singular.
I té molt bona pinta,
perquè l'any passat vam portar un grup que es diu Les Aus,
que és de música experimental,
que són dos músics,
que van acabar col·laborant amb en Pau Riba,
i Transistor és el grup d'aquesta zona
que més encaixa amb aquesta essència,
perquè també tenen punts de més soroll
i parts més ballables i estan molt bé, la veritat.
Home, el Cafè Teatre Metropol no és molt gran,
o per a tota aquella gent que estigui interessat en anar-hi,
que vagin d'hora,
per agafar post-ho i per poder estar tranquils
i poder compartir, doncs,
podríem dir una nit vespre o una vespre nit,
podríem dir que força bona, no?
Sí, a mi aquesta nit m'agrada molt.
A més, tenint en compte que és el dia 9 de juny,
així que dius, anem-hi, eh?
Sí.
Que ja tenim el cap de setmana a tocar.
Sí, a més, bueno...
Ja estaríem, ja estaria el dissabte.
Hi ha el Tim Holley House, també, d'Anglaterra,
que és un artista amb una veu estil bluesman,
bastant curtida,
podríem arribar-lo a comparar amb Tom Waits.
Déu-n'hi-do.
Trencada, la veu.
Sí.
Però, bueno, només 33-34 anys.
I està molt bé, la veritat, el que fa.
I això serà, recordem-me,
el Cafè Teatre Metropol és a les 10 de la nit,
el prou d'entrada, el que deies tu abans.
6 euros.
Molt assequible per tots, eh?
Amb consumició, sí.
Fantàstic.
I a més per veure bandes internacionals, aquest dia...
És que el festival té 3 punts,
que un és artistes consolidats de l'escena independent catalana,
com és Quimi Portet, Albert Pla, Adrià Puntí, Pau Riba...
I després, artistes internacionals que estan de gira,
que potser hi ha poques oportunitats per veure'ls,
i després també grups emergents del Camp de Tarragona.
Molt bé.
Per cert, he vist que heu saltat del grup bar,
hem anat cap a la sala 0, ara estem al Cafè Teatre Metropol,
després ens anirem a la Terrassa de la Cova,
que serà l'últim dels concerts que hi ha,
que és el dia 10, que és el diumenge, per tancar.
He vist que, podríem dir que de cara a la gent d'aquí de Tarragona,
de cara a les sales, quan els hi vau proposar,
bé, no?, o vau trobar molts entrebancs.
No, perquè estem a la tercera edició, ja.
Sí, o sigui que ja tenen aquesta acceptació,
ja saben per on va la història.
Sí, aquest any inclús haguéssim pogut fer més coses,
al Cau o a altres llocs,
però al final hem cregut que de dimecres a diumenge està molt bé.
Sí, sí, sí.
No, i a més a més allò que dius,
que en diversos llocs,
que algunes vegades depèn de com està el panorama,
diguem-ho així,
que moltes dius, ostres, mira, ens quedem aquí,
no ens belluguem,
perquè almenys aquí ens accepten, no?
Ah, vale.
M'entens, però en vaig, no?
Sí.
Però que podem anar d'un costat a l'altre lloc,
gaudint de diferents llocs,
amb diferent gent,
amb estils totalment diferents,
però que s'engloben dins d'aquest mirall sonor.
Sí,
el que fem és integrar la ciutat en el festival,
queda integrat en potenciar espais que ja funcionen.
Sí, sí, sí.
I ara sí, anem a l'últim dia,
que és la música que estem sentint,
que és el nom que jo li deia al Carles abans,
que és l'Albert,
però aquesta vegada freixes,
i que explica'm,
com va ser que el vau enredar,
el vau trucar,
Albert, que mira,
que hem pensat en tu per poder venir el dia 10 a Tarragona,
què et sembla?
Bé, això va venir que els dix havien de venir de taloners d'en Quimi Portet,
però al final van fer una mica uns canvis,
i al final l'Albert Freixas és el guitarra d'ix.
De clar.
I així mirant, mirant,
vam pensar d'afegir el diumenge al festival,
i que es pogués fer un vermut el diumenge a les 12 del migdia.
Molt bé.
I vam pensar que fos un cantautor amb una guitarra,
i l'Albert Freixas l'estem descobrint des de fa poc,
i ho veiem que pot ser una cosa que pugui estar molt bé.
Dic que això que acabem d'explicar-vos ara mateix
són tots els actes que hi ha dins d'aquest Mirall Sonor 2012 a Tarragona,
però jo no sé si aquest mateix Mirall Sonor
el proteu més endavant cap a un altre lloc,
o només ara ja es queda a Tarragona,
es fa a Tarragona i ja està.
Hi ha una mica de dilema amb això.
Sí, per?
Però, bueno, perquè el festival va començar a Girona el 2008,
el 2009 es va fer a Girona,
el 2010 va ser la primera edició de Tarragona,
i el mateix any es va seguir fent a Girona i Barcelona,
i aquest any el que hem fet és
fer només un concert a Girona,
destacant un grup,
que ha sigut quart primera que els havíem portat l'any passat
a l'Unes de l'Albert Pla,
i a Barcelona sí que vam fer-ho com a festival,
fent quatre dies,
però la idea potser de cara al futur
seria fer el gruix de la programació del festival
fer-la a Tarragona
i fer un parell de concerts,
una a Barcelona i una a Girona abans.
Com si fes una espècie de prèvia, diguem-ho així,
del concert,
i en plan això serà el que puguem arribar a tenir
de cara a aquest magnífic festival,
o sigui, serien dos concerts previs
de cara a l'any i ells o no a Tarragona.
Però no fer com a festival,
perquè envies aquest any que per identitat.
Si fas tot un festival a Barcelona
i amb el mateix nom i tot,
i el que farem serà a la desena edició del festival,
que és el març de l'any que ve.
Molt bé.
Us queda res,
perquè tot això els mesos passen volant.
Sí, perquè ens venen dos ressupons.
És el que et deia,
i amb el que teniu també pel mig,
Déu-n'hi-do.
I es diria a Barcelona
la gran bogeria.
Ah, molt bé.
Perquè l'any passat hi ha l'Albert Miralles,
periodista i tal,
quan ens va presentar,
va presentar...
Bé, em va presentar a mi com
el boig darrere la gran bogeria.
I em va agradar molt això de la gran bogeria,
perquè l'any passat, clar,
si remarquem els artistes que hi havia,
era Albert Pla, Pau Riba...
Sí, sí, sí.
Era la gran bogeria.
Exacte.
I a la desena edició
volem fer alguna cosa semblant
i que tingui molt a veure
amb aquests artistes.
Home, però la festa seria,
llavors, la festa sagrossa seria
allà a Barcelona, no?,
per allò del desè aniversari,
o no?
Bé, serà un desè aniversari a Barcelona
amb un dia de concert.
Amb un dia de concert,
amb una cosa especial,
en plan data,
perquè és el desè.
Però perquè és el desè.
Però si fos una filosofia de més anys,
doncs després ja,
els altres ja serien un concert d'un grup.
El que passa és que crec que per ser al desè
sí que hi haurà més.
I no us heu plantejat, precisament,
allò que dius,
mira, tanquem Mirall Sonor com a tal
i anant oferint el mateix Mirall Sonor,
ja sigui a Tarragona,
a Barcelona,
a Lleida
i a Girona?
No és a què m'he refereixo.
Aquests quatre dies,
els mateixos quatre dies
que tenim a Tarragona,
anant-los variant,
doncs, de lloc?
No crec que ho acabem fent.
No, perquè és el que et deia,
que per identitat.
Ja ho hem fet a Barcelona.
I s'ha acabat de perdre,
no ha acabat.
Aquest març ho vam estar fent
i no va anar bé,
però després quan veia
que venia el de Tarragona,
dic,
s'ha acabat.
Dic, això ho hauríem de...
Al Mirall Sonor
que estigui totalment relacionat amb Tarragona
i l'altre com uns concerts de presentació.
Com un concert de gent propi de la ciutat,
diguem-ho així i ja està.
I l'altre com uns concerts de presentació
als altres dos llocs,
com aquest any
vam fer Girona i Barcelona,
però es fa molt pesat.
Quatre dies a cada lloc
sembla una marca molt...
Bé,
el que feia l'insomni
i nosaltres ho volem fer diferent.
Tancar una miqueta,
almenys el tenim aquí aquest cap de setmana.
Comença avui mateix,
finalitza el diumenge.
Recordem que tenim una pàgina d'internet
on estan tots els grups,
on podem trobar tota la informació.
Ens ho recordes, Carles?
Sí,
mirallsonor.cat
Mirallsonor.cat
Entreu,
ho esbrineu,
mireu,
us apunteu a l'agenda
al concert que més us agradi.
Recomanar,
esbrinar una miqueta més
per allò del...
després del concert d'Ego,
avui mateix,
que ens farà una sèrie de preguntes,
però si voleu anar al Quimi Portet
el dia següent,
allò perquè aneu empapats,
perquè sabeu d'acabar la història,
ho posaràs molt difícil, Carles.
No, no.
No?
Ah, no ens enganyis,
que l'estem dient l'audiència.
Bé,
vosaltres empapeu-vos,
busqueu informació,
no només del festival en si,
sinó també del cadascú,
de la gent que composa aquest festival,
de buscant,
ho podrà veure sobre l'escenari,
i ja sabeu que us esperem
al grup Bar,
a la Sala Cero,
també recordem el Cafè Teatre Metropol,
i ja per tancar,
doncs,
estarem el diumenge
a la terrassa de la cova
amb el senyor que estem escoltant de fons,
que és l'Albert Freixas.
I, Carles,
només ens queda dir que vinguin, no?
Que els esperem.
Sí, bueno,
ens hem deixat dos grups.
Ai, digues!
Qui més?
El dissabte.
El dia 9?
Sí,
hem dit Transistor Orquestra
i hem dit Tim Holler House.
Ai,
ens hem deixat els DJs,
potser o no?
També,
però un grup important
que és
dues semicolxelles
invertides de Portugal,
és a dir,
tres grups
més un DJ
per el preu aquest
que et deia 6 euros
en consumició,
i els dues semicolxelles
invertides
és un grup curiós
perquè,
a part de fer
rock
bastant personal,
bastant sorollós
a vegades,
també barregen
amb números de circ.
Ah, no?
No, no,
és que jo,
a veure,
ho he vist,
però saps allò que em pensava
que devia ser el nom
del títol d'un dels LEPs?
Ah, vale.
Que m'ha estranyat,
m'ha estranyat,
per la forma,
dic,
oi,
que estrany, no?
Però, clar,
posa ahí,
deu ser al millor alguna cosa,
o que vagi directament
amb l'altre,
amb el Tim.
Ah, vale,
sí, sí.
M'entens?
Que podria ser Tim Holler
i dues semicolxelles,
dic,
al millor és el CD
o al millor l'acompanyament
de l'home,
no sabia que era
una cosa
a banda, no?
Sí,
és a dir,
aquest dia tenim
dos artistes internacionals,
sí, sí, sí.
Tim Holler House
i els dues semicolxelles invertides.
Fantàstic.
Recordem que estem parlant
del dia del Cafè Teatre
a Metropol,
que serà a les 10 de la nit.
Una banda superinteressant
tarragonina
que són els transistors.
També.
I després un DJ
catalogat
com que
fa loops infinits,
equalitzacions impossibles
i remescles sinistres.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
I si comença a les 10 de la nit...
Pot acabar amb bastant soroll.
Aixecar a comentar-te
si comenceu a les 10 de la nit
amb tanta gent
a quina hora s'ha pensat acabar?
Almenys aquell dia,
aquell dissabte,
fins a quina hora penseu?
No et pensis,
perquè el DJ en teoria
a les 12 i mitja ja...
Ja ha d'estar.
Sí.
Ah, d'acord,
o sigui, anireu força ràpid
i amb...
Un...
Tres quarts d'hora,
més o menys.
Sí, uns tres quarts d'hora
per grup.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Carles,
el que et dèiem,
que vagi molt bé
aquest Mirall Sonor 2012.
Merci.
Que us esperem a tots,
que estigueu més que convidats
i que si voleu
tenir més informació
a través de la xarxa
esteu a Facebook també,
si no recordo malament.
I si no,
investigueu,
que poseu Mirall Sonor
i segur que a través de Google
també trobareu
tota la informació necessària.
Gràcies.
Merci a vosaltres.
A més la propera.
Adeu-siau.
que em permeti revifar
i de sobte em veus plorar
perquè no diviso
un desanyats
que em permeti remuntar
dins la foscor
jo vaig cavant
Sento la buidó
d'un etern instant
o dins la foscor
o dins la foscor
jo vaig cavant
una immensa por
va martiritzant
i si sents
i si sents un autoxal
que en la distància
van i van
serà el cor
d'un servidor
abandonant
tota il·lusió
per Variant
a més
dins la foscor
que em van
tot
si
i el que semblava un final insinua un nou inici.
L'esperança no té preu, modera el teu vici
i una abraçada gegant es fondrà tot per judici.
Neix la claror al meu voltant,
un suau resplendor m'anirà salvant.
Neix la claror al meu voltant,
un suau resplendor.
I si sents un truc suau que en la distància va augmentant,
serà el cor d'un cerdidor,
neix la claror al meu voltant,
un suau resplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.
L'esplendor.